Prof.: Joan Grimalt

Seminari de Msica Religiosa

m e m r i a

APROXIMACI A LA MSICA DARREL CRISTIANA

per

Ferran Muoz Minaya

Curs 2010-2011

-2-

1. BREVSSIMA PRESENTACI

Aquesta memria sobre el seminari daproximaci a la msica darrel cristiana, presenta

la reacci personal duna de les audicions que vrem poder escoltar durant les sessions del

seminari. Aquest treball lhem dividit en quatre parts: la primera part en la que far una breu

sntesi de levoluci de la msica religiosa; una segona part en el que descriurem la msica

duna de les audicions realitzades durant el seminari; la tercera part en la que parlarem una mica

del seu significat i context histric; i la darrera part on es far constar un comentari personal

sobre el seminari.

2. PETITA SNTESI DE LA MSICA RELIGIOSA

Es podria dir que la msica religiosa darrel cristiana, s la que sha fet servir en les

esglsies cristianes com a part dels seus ritus i culte.

Si ens remuntem als orgens, la prctica jueva i grecoromana de msica religiosa

cristiana a Occident van tenir el seu zenit entre els segles VIII i IX amb el que seria definida

com un cant pla rom, el qual es va anomenar gregori pel papa Gregori I. Aquesta msica es

va adaptar als textos llatins, fent-la servir per la litrgia. Ms endavant es van assolir altres grans

moments, ara ja amb arreglaments polifnics dels textos de la santa missa i el motet.

BREU INCS SOBRE ELS MOTETS: Per motet entenem com aquella composici

vocal, generalment sobre un text sagrat, i histricament destinat a interpretar-se en els oficis

religiosos. El motet sorigin a principis del segle XIII. Els compositors prenien un passatge del

cant gregori i el transcrivien en notes llargues afegint altres parts vocals a sobre. El motet (del

francs mots = paraules) va perdre popularitat a inicis del segle XV, pel canvi destil de msica,

ara ms lleuger i melodis. Per a partir de 1450 va reviure i es va convertir en el vehicle mestre

de lexperimentaci en la composici musical. Els motets dels segles XV i XVI solien ser

composicions corals amb un text nic i una textura uniforme en la seva polifonia (msica amb

dues o ms parts o veus que sonen simultniament, en contraposici a la monofonia, una nica

lnia meldica).

Seguint amb levoluci de la msica religiosa cristiana, sha de destacar el punt lgid de

la msica religiosa, que es va donar amb les obres a cappella de Giovanni da Palestrina, a finals

del segle XVI. En el nord dEuropa, els reformadors protestants substituren els textos en llat

-3-

per daltres en llenges vernacles, daquesta manera la congregaci podia cantar en forma de

parfrasi de corals i salms.

Des dels inicis del segle XVII el creixements dels gneres profans, especialment lpera

i el concert instrumental, varen influir en la msica religiosa. Johann Sebastian Bach, considerat

un dels ms grans compositors religiosos, va enriquir totes les branques de la msica religiosa,

especialment amb La Passi (segons san Mateu i segons san Joan) i tamb amb la seva gran

Missa en si menor.

Durant la segona meitat del segle XVIII laugment de la secularitzaci va crear un

enlla entre la missa catlica i la simfonia, amb exemples de Michael i Joseph Haydn, Wolfgang

Amadeus Mozart i Luigi Cherubini. La Missa Solemnis (1823) de Ludwig van Beethoven,

massa llarga per a un s litrgic, cre un precedent per a nombroses adaptacions de misses i

rquiems durant el segle XIX, de la m de Hector Berlioz, Franz Liszt, Giuseppe Verdi, Antonin

Dvork, Anton Bruckner, etc., ms apropiades per a la sala de concerts que per actes litrgics.

Els treballs menors pel culte quotidi van passar a mans de compositors de segona fila i la

creativitat va patir una decadncia generalitzada.

El segle XX ha estat testimoni dun renaixement de la msica religiosa, amb aportacions

originals i sorprenents de compositors com Ralph Vaughan Williams, Zoltn Kodly, gor

Stravinski, Benjamin Britten i Michael Tippett. Canvi principal daquest segle: introducci

lany 1980 del Llibre de serveis alternatius pels anglicans, i ladopci de litrgies vernacles per

part dels catlics. Potser aix suposi noves oportunitats pels compositors.

3. DESCRIPCI DUNA DE LES AUDICION DEL SEMINARI

Laudici escollida ha estat una obra del perode classicista (classicisme viens)

escoltades en el seminari, La Creaci de Joseph Haydn (1732-1809), estrenada lany 1978 a

Viena. La creaci de Haydn es tracta dun oratori. Els oratoris formen part de la msica clssica

deuropea, i consta dries (per ser cantades per veus solistes), recitatius i cors.

El primer que escoltem s el CAOS que no t lletra, no t text. Com es pot representar el

caos? En el caos no hi ha ordre, per si jo componc, ja estic ordenant. Sembla contradictori

descriure el caos amb msica. Per, no obstant, podem apreciar que s catic perqu no trobem

una estructura definida. En aquesta introducci del Caos mai es tanca cap frase, queden sempre

obertes. La msica es comporta duna forma incoherent, es mostra vacillant, sembla que anir

-4-

per un cam, per desprs agafa un altre, s una msica molt inestable. Tamb es pot apreciar el

so dunes flautes que sescolten per sobre de la msica com si fos lEsperit de Du que plana

sobre les aiges catiques.

En arribar al moment en que Du cre la llum: i es va fer la llum..., se sent un

fortssim cop dinstruments de vents. s un esclat impressionant, apreciat com un moment

culminant per la gent de lpoca que sarribaven a emocionar i demanar la repetici. Aquesta

concepci de lpoca, pot sser interpretada per la imatge de Du omnipotent, pel temor a Du,

pensar que som com cucs davant dells, terribilitat de Du. Sense aquest concepte, no es pot

entendre la msica de lpoca. Hem de fer lesfor de posar-nos en la mentalitat de lpoca per

entendre la seva msica. s com quan ens situem davant duna majestuosa catedral gtica i

davant de tanta solemnitat pensem qu petits que som.

Hydn, confiant en el seu pblic, satreveix a representar el caos amb msica, idea molt

moderna per lpoca. Amb aquest atreviment, Hydn pretn parlar al pblic de tu a tu i

preguntar-li si sn capaos dentendre aquesta msica. De fet, el pblic li contesta que s. Va ser

tot un xit. Hydn crea aquesta obra, no pas per comerciar amb ella, sin per creaci netament

artstica.

La msica antiga no en busca a loient, per Hydn s. La msica antiga anava pel seu

cam, sense cercar a loient. La msica moderna sadrea a loient.

Modernitat: fa servir la msica com un artefacte comunicatiu. Dignifica a loient.

El segon fragment pertany a la part del recitatiu. Quan sarriba al text en que sesmenten les

serpents, sescolta una msica molt greu quasi al lmit de la tessitura. El recitatiu primer

presenta la msica i desprs la bstia. Ja en aquesta part, la msica est dissenyada per escoltar i

aprendre, per exemple, primer la msica fa aparixer el bram del lle i desprs et confirma

lanimal. Igual passa amb el crvol, primer salta el crvol i desprs ens ho confirma. La msica

introdueix lanimal i desprs el text ho confirma. Hydn utilitza aquest recurs perqu la msica

tingui inters, ja que a linrevs semblaria una duplicitat. Quan apareix el crvol, fa s duna

msica prpia de caa (corns). Amb el be i el bou fa servir una msica pastoral, amb flauta de

msica pastoral.

Si parlem una mica del context social en que va viure Hydn, sha de dir que li va tocar

viure en una societat post feudal, aix dna ms mrit a la seva modernitat. s molt important

tenir en compte el context socio-econmic. Hydn vivia com a lacai, amb un sou i uniforme de

-5-

lacai. Incls havia de conviure amb altres lacais treballadors del camp, estables, etc. Amb tot

aix, ens podem fer una idea sobre Hydn, podem dir que no noms la seva msica parlava de

modernitat, sin tamb la seva msica. Cal dir, que Hydn va aconseguir independitzar-se i viure

la resta de la seva vida com a home ric i respectat, grcies a uns concerts que va oferir a Londres

i que li van reportar molts diners.

4. COMENTARI PERSONAL SOBRE EL SEMINARI

Sobre el seminari puc dir, que personalment, mha agradat moltssim. Ha estat una

ocasi nica per descobrir la importncia de la msica religiosa, entendre el naixement i

lorigen de la msica clssica, aix com descobrir la bellesa de totes les audicions amb les que

ens va premiar el professor.

Crec que si no hagus fet aquest seminari, seguiria escoltant la msica religiosa com

quelcom bonic, per ja est, sense ms. Per grcies a les sessions, he pogut apreciar, en la

mesura que la meva ignorncia musical mho permet, la riquesa i bellesa daquesta msica. Ara

entenc la importncia del text en els motets, la utilitzaci de certs instruments per expressar

diferents imatges, el perqu de la complexitat polifnica, els madrigals seculars, etc. Aix com

la descoberta, per a mi nova, de la msica de Palestrina, que em sembla sublim. Desconeixia

aquest tipus de msica que grcies al seminari he pogut conixer, msica que quan s explicada

se sent de forma diferent, duna manera ms plena.

Concloc amb aquesta nota positiva sobre el seminari. Cal a dir, que amb el poc temps

del que disposvem no sha pogut fer ms que una miradeta rpida sobre un mn tan ric com s

la msica. Ens podrem imaginar un mn sense msica? Jo crec que aquest era el veritable Caos

al que Du va posar odre i concert.

*-*-*

BIBLIOGRAFIA

- Apunts de l Seminari de Msica Religiosa, Iscreb 2011.

- Dossier de lassignatura Msica religiosa, Iscreb 2011.

- Microsoft Encarta 2009. 1993-2008 Microsoft Corporation.