EEl Camí de l'Aigua de Begur és un recorregut curt,

que uneix el poble de Begur amb la platja de sa

Riera. El sender s'inclina gradualment fent de la te-

muda baixada -o pujada- de sa Riera, un dels pas-

sejos més agradables i relaxants que es puguin fer al terme

de Begur. És un camí tranquil, apte per fer amb els menuts

de la casa, els quals gaudiran d'un espai immers en la na-

tura, just a tocar de la trama urbana. Al final, el mar.

Qualsevol època de l'any és bona per fer aquest camí,

però us proposem de fer-lo en dos moments: a principis de

gener -la mort es fa present i el sender s'omple d'una cati-

fa de fulles- i a principis de març -la vida, és el despertar de

la flor-. L'aigua sempre hi és, constant, inesgotable; la seva

deu, podríem dir, que és eterna. El constant degoteig de

l'aigua, el bosc de ribera i el sender serpentejant seguint la

Riera de sa Riera són un regal per a tots els sentits.

El camí conserva elements de la cultura de l'aigua

com són dos pous, una cisterna, una galeria, safarejos,

parets de pedra seca, un molí i el que sembla un forn,

encara per estudiar. Es tracta d'un conjunt amb un altís-

sim valor patrimonial i que segons Turró és únic donada

la seva proximitat al mar.

Així doncs, si venim en cotxe podem estacionar-lo al

pàrquing de l'Arbreda, d'on surt un dels camins. Prenem

la pista que ens duu a un portal particular. Just a l'esque-

rre hi veurem unes escales per on segueix el camí.

Aquestes ens porten a una esplanada ideal per fer-hi un

pic-nic, on hi trobem els primers elements de la cultura de

l'aigua: una cisterna i una galeria d'aigua que desguassa

a la Riera. Cal fixar-se en una alzina molt curiosa que surt

d'una paret seca, vencent totes les lleis de la gravetat.

Seguim la ruta tot travessant un pont per entrar en un

A DESTACAR!!!

Entre la fauna existent cal remarcar la troballade salamandres, anguiles i gripaus.

La boudleia és una planta originària de l'Àsiaque es troba a 400 metres sobre el nivell del mar,la qual antigament es va exportar per col·locar enespais balnearis, potser per la seva bellesa, potserpel color relaxant de la seva flor lila, potser pel fetd'estar sempre envoltades de papallones, o sim-plement per les nombroses propietats medicinalsque se li atribuïen... o tot a la vegada. El curiós detot plegat és que, aquesta planta, es troba al ca-mí de l'Aigua.

FITXA TÈCNICA

Ideal per fer amb mainada

Distància total: 2,4 km.

Dificultat: moderada

Temps total a peu: 36 minuts

Desnivell acumulat baixant: 134 metres

http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2178545

Revista del Baix Empordà / pàgina 128

“El camí de l’aigua” de BegurSandra Bisbe Lluís.(Guia Oficial de Catalunya)

Passejades

Fotos de Sandra Bisbe i Xavier Turró.

tram encara per restaurar. És el trajecte menys agraït de la

ruta però el que ve a continuació val molt la pena, per tant

seguim endavant. En aquest primer tros ens trobem amb

un bosc mediterrani, amb falgueres, alzines, saüquers...

també hi veurem figueres, oliveres i parres dels antics horts

que es regaven amb les aigües d'aquests pous.

Desemboquem a un cul-de-sac del carrer Mercuri.

Aquí hem de prendre el petit sender que se'ns obra a l'es-

querre, a tocar de la Riera. Ens topem amb el primer pou.

Seguim avall fins a trobar una petita esplanada on hi

trobem el naixement de la deu que dóna l'aigua que ali-

menta constantment la riera. La deu sorgeix d'un petit

pou adjacent al safareig, el qual nodreix amb una con-

nexió subterrània un segon pou molt més profund i que

ocupa la part central de l'espai.

El repic de l'aigua contra les pedres esclata en aquest

punt, trencant amb el silenci quasi bé impensable. A par-

tir d'aquí gaudirem d'un paisatge sorprenent: el bosc es

transforma en un bosc de ribera format per oms, pollan-

cres, albers, canyissars...

A la segona meitat del trajecte, haurem d'anar més

en compte si anem amb mainada. El camí travessa tres

carrers. Aquests, però, són molt poc transitats i estan

molt ben senyalitzats, donant preferència al peató.

Al tram final hi descobrim una de les obres d'en-

ginyeria més complexes del camí: el molí del mas

Mató. És un conjunt integrat pel molí i una paret en

forma de 'E' que actuava com a resclosa per acumular

les aigües que provenien de la font de la Pera, i que

proporcionaven la força hidràulica necessària per al

funcionament del molí.

La riera aboca les seves aigües a la platja de sa Riera,

punt i final de la nostra ruta. El mar ens esguarda i no-

saltres restem immòbils captivats per la seva bellesa.

Revista del Baix Empordà / pàgina 129

PARLEM AMB

Xavier Turró i Palé

(tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament de Begur)

El Camí de l'Aigua fou inaugurat l'any 2009,després de dur a terme les obres de recuperació irestauració del camí.

Turró explica que el fet d'haver estat un llocmolt oblidat en el temps i de disposar d'unes ai-gües permanents i molt netes, han afavorit la tro-balla d'una flora i fauna molt rica.

Així doncs, és cosa de tots de gaudir d’aquestespai sense malmetre’l i ensenyar als nostres, so-bretot als més petits, a respectar i a conviure ambla natura. Per ajudar-nos en aquesta tascal’Ajuntament de Begur ha col·locat tres puntsverds, amb contenidors de recollida selectiva.

Hi ha actuacions pendents a fer com és lacol·locació de panells explicatius i de banderolesde recorregut local... que seran posats en breu; ialtres sense calendari però molt desitjables pelXavier Turró, com serien la restauració del Molí il’adequació d’alguns dels espais del recorregut enzona d’esbarjo (picnic).