La proclamació a Barcelona de la primera República

E Comitè dels Dinou

Any V. Núm. 211 • Barcelona, dijous, 16 de febrer de 1833

Pofser que els radicalsno parlessin més de crisi.

Al capdavall Tampocgovernaran.

Preu : 30 cèntims. - Pelai, 62. Telèfon 15300. , - Subscripció : 3'50 pessetes trimestre

REVOLUCIONARIS De Dijous- MIRADOR INDISCRETDoble i Dijousanversar^ --- a

1 La fofo comprometedora rèixer la ballarina, la curiositat va pujar de

bé el seu anarquista, que les coses, a Es-panya, començaren d'anar amb ordre. L'a-narqu¡a trobava el seu jaç : ja no era priva-tiva de generals, ministres i prelats. Llavorspodia començar-se a parlar de Repúblicadefinitivament, Perquè ja començava d'haver

-hi ordre.'Es natural que durant tot el perfode de la

Restauració s'hagi parlat de la primera Re-pública amb un aire lleuger i despectiu. Apa

-rentment, 7a difunta monarquia es feia laillusió de viure molts anys.., molts més dels

Com casualment, s'han escaigut plegadesdintre la setmana passada les commemora-cions de la primera República i de .la mortde Ricard Wagner. Tota casualitat té un sen-tit, perquè sempre podem tirar una rectaentre dos punts ; és a dir, bastir una rela-ció entre dos fets per diversos que siguin ; i,sobretot, quan hi ha - alguns puints de refe-réncia . Perquè, al capdavall, tant la Repú-blica del 73 com la vida i mort de Wagaiersón fets contemporanis i tots dos lligats auna mateixa idea : Revolució.

Revolució de la República. Revolució de lamúsica. Una cosa i altra pertanyen al ciclerevolucionad.

Ricard Wagner fou, certament, un revolu-cionari, i, fins i tot en el sentit literal de laparaula. Tothom- sap la seva amistat .ambBakunim i, a conseqüència, la seva partici-pació activa a la Revolució de Dresde.Aquests fets determiinaren una orientaciófrancament anarquista a la seva obra. Totala Tetralogia és l'exaltació de ]'individu con-tra les autoritats humanes i divines. 'En això,és cert, també hi havia algun factor psico-lògic, a part de les teories que emplenavenel cap del futur mestre de Bayreuth. Tann-hüuser, evidentment, és una mena de poetaanti-social i, sense gaire esforç ens l'imagi-nem als nostres dies fent de periodista, de-fensant l'amor lliure, atacant les autoritats(els moderns margraves) i enterniint-se i de-sesperant-se à tour de r81ie. El mateix cava-ller Lohengrin, a despit del seu illuminismei la seva aristocràcia, és un home tan indLvidual que no pot ni sofrir que la dona lidemani com es diu. Ja no es pot demanarmés rebellia. Wagner, com tots els éssers pro-fumdament egocèntrics i, a la vegada, ina-daptats a la lluita vulgar per la vida, s'haviade sentir sincerament anarquista... o aristò-crata, que tot és u. No voler autoritats ocreure's d'una casta privilegiada, són duescoses molt parentes l'una de l'altra. .En defi-nitiva el Wagner revolucionari de Dresde i elWagner protegit de Lluís de Baviera sónexactament el mateix anarco-aristòcrata desempre.

Aquest gran sentimentalisme anarquista,combinat amb el seu immens geni musical(condició que no tenia res a veure ni amb lesseves idees político-socials ni amb les sevesteories) van fer de Wagner aquest músic es-pecial que no s'assembla a cap altre músici que despertà un entusiasme extramusicalfins fa pocs dies encara. Passa a través de laseva obra un gest de rebellia que tots els en-cisos de l'art no poden esdolceir ni dissimu-la r . Per això avui mateix, que les seves fór-mules ja no són les de l'última hora, hiqueda, però, alguna cosa imponderable quefa que el! sigui perpètuament un músic del'avenir : un músic projectat cap endavant.E1 precursor d'una cosa que no arribarà capdia i que sempre s'espera...

**š.

Contràriament, la República del 73, encaraque sembli inexacte, no tingué, per la sevaesséncia, res d'anarquista. A 'Espanya, elsveritables anarquistes d'aquell temps parla-ven en nom del Rei, de 1',Exèrcit o de laReligió.

Els bornes de la República eren, en canvi,

endreçats i meticulosos : cal ésser molt li-anitat per no veure que Pi i Margall, per

exemple, era la persona més d'ordre que hihavia a tot el país.

Es per això que fracassaren : dl segle xtx,a molts indrets, era de l'anarquia. Els repu-blicans espanyols no vestien a la moda deltemps ; eren poc extremistes, perquè s'enténper extremista aquell que, políticamect, ves

-teix extremat. !Els republicans eren l'esdeve-nidor, i Espanya, llavors, no en tenia d'es-devenidor.

Fou més tard, quan l'anarquista de daltMartínez Campos fou agredit pel de baixPallàs i que Cánovas del Castillo trobà tam-

L'estat de coses creat amb el nou règim 1 Inauguració del nou edifici del Banc d'Es-i la implantació de l'Estatut, necessitava una panya. Tot el_ que s'acostuma en una festanava estructuració dels partits polítics cata- així: autoritats, homes d'afers, premsa, dis-lans, la qual, si encara no està feta, sembla cursos, lunch, fotografies...que va camí de fer-se, amb més o menys Els fotògrafs han trobat que l'escala és

encerts i més o menys i J.cillacions. el millor lloc per a pendre grups, i en dis-

Era una cosa necessària, que cada u trobés Posen uns quants : d'empleats del Banc, de

la seva jeia. Per això, quan, d'un tems ençà, Personalitats, .e_tc.'Darrera el érup, al replàdel escala, un company nostre empeny un

veiem persones que in cessen en tal o tal25q g diputat de la Generalitataltre agrupament polític, la cosa no ens sobta —Apa, home ; ets personalitat i has degaire, mirant-la des d'un t'unt de vista ge- sortir-hi.neral i prescindint d'aventures personals que --Déu me'n guardí Només faltaria. Surtssolen proporcionar tema agraït a les facècies als diaris en una foto així, i l'endemà Bo-

de les poques publicacions humorístiques que mences a no poder viure, entre creditors

hi ha, sablistes.

Cal que la gent s'enquadri allà on s'hagi Opulenciade sentir millor i, en conseqüència, pugui do-nar més rendiment, trobant amb qui enten- Els invitats a la inauguració visiten lesdre's i collaborar, dependències del Banc. Un cop .a la cambra

Ja hem dit que, en exposar la utilitat d'a- cuirassada, el secretari de poc anomenatquest cercar-se les afinitats prescindíem de d'una autoritat diu, mirant els caixons decertes aventures personals ; és a dir, de les . custòdia de valors i joies :

evolucions dels petits arribistes que s'aixo- —Els trobo petits.—Es veu — li respon un amic — que deus

1'luguen sota la que creuen millor ombra, Tothaver de tallar els cupons amb guillotina.

tendeix a l'equilibri en aquest món, i a lacurta o a la llarga arriben a assolir-lo àdhuc Patir d'esperitels arribistes, que no solen arribar gaire enllà,en general. En contrast amb aquesta demostració de

Per tant, no ens estranyem das massa fortuna, un invitat d'alta graduació militar,quan sentim certs rumors, dels quals aquests filosòficament resignat, eomemtaua, pensantdarrers temps han anat plenes les converses, que hom deixaria contemplar de lluny algun

sobre canvis de partit de determinades ber- Ilingotet d'or:—Para mí esto va a ser el suplicio de

sones, reingressos de fills pròdigs als partits Tánr Estando sin blanca, tener que vi-que havien desertat, i altres petits canvis per9 p p sitar los sótanos del Banco de España...

los

l'estil.Ara darrerament, es nota un increment de Do de profecia

rumors de canvis de determinades persones.Les persones que roden per alguna redacció 1-Inm sap que els grans financers són gentde periòdic, i les qae en penyes de cafè o atrafegada. A propòsit d'això, es contava a

d'altres llocs, roden "al voltant d'aquelles i la inauguració del Banc una dita que s'atri-

reporten i tan córrer notícies i rumors, tenen bueix al senyor Josep Garí.Un individu, vd'.emt prdsentar-0i alguna

terna aquests dies cómentant i fent càbales proposició interessant (interessa'nt pel pre-sobre nous trasbalsos de persones d'un partit sentador, naturalment), li demanava dia ia un altre, i, para l.lelament, de reformes de hora per a una conversa.personal en els quadros de redacció d'alguns —No pot ser, tinc tots els dies plens —diaris polítics. deia el banquer, tot passant fulls ifulls

Tan2bé es parla de probables fundacions de d'uwna «Kirby plena d'anotacions.

nrYvas .diu crca^it7ns y ,d q t's;x i des- ir .. —AqJ í,.h .:h t s Ju11 ?.g4lfanc .^ vs?, lts?z,

reformes d'algunes de les existents, entre les joiosament el visitant.—Aquest dia tindré un enterrament

quals cal comptar —encara que no pas corn 1 tallà, molt convençut, el senyor Garí.a factor important — un cert moviment depersonal. Esperances

No ens en sabríem plànyer, ans al con-trari, ens en felicitem. S.em^re hem cregut Després de la representació d'Aida, el te-que el més nociu és el confusionisme, i que 1 nor Francesc Vinyes entrà a l'escenari delés molt millor que els camps estiguin des- Liceu. S'adreçà als coristes amb aquestes

triats. Que les persones s'agrupin segonsllurs coincidències, i que els diaris i les pu-

paraules :. : en nom del Comitè pro-Liceu

blicacions, expressió de grups més o menys en nom propi, els felicito calorosament perla seva tasca. Ho han fet molt bé. Tots

vastos, més o menys tancats, siguin escrits vostès seran uns grans artistes...hev gent afí, presentant una certa comunitat Fou molt gran l'esbalaïment que les pa-d'esperit i de tendències. raules d'en Vinyes produïren entre els co-

Constatar això, i creure-ho convenient, no ristes, el més jove dels quals compta, al-és encoratjar la divisió i subdivisió de l esj menys, cinquanta anys...opinions. Es demanar una claredat i una

Memò ries d'una ballarinanetedat de contorns que fins ara no erenfirou acusades. Un dels números més importants de les

Cal que cada u es triï la companyia amb festes celebrades al Vendrell amb motiu dela qual es pugui entendre millor. Cal que la Segona Exposició del Penedès, va éssercada partit sigui un compost el més homo- les danses de la ballarina Aurea de Sarràgeni possible. Cal, en fi, que cada publica- sota l'antic Arc romà de Barà.ció sigui també el més homogènia possible, La multitud d'espectadors es va collocarsi vol tenir un to propi i fer una feina efi- . entorn del famós monument per veure ballar

cient. 1 aquella dansarina que venia precedida de la

Per això, ho repetim, mirant-ho des d'un fama d'haver ballat sota les columnes delPartenon. La senyora Aurea es va vestir i

aspecte general i prescindint de petits fets i despullar en un redós improvisat al costat ded'anècdotes personals, no sabríem plànyer- ¡'Arc, en el qual, per cert, fet de fusta, hinos del destriament de camps que sembla te- havia alguna escletxa indiscreta, que hamnir lloc aquests dies amb més intensitat que diu si va ésser aprofitada per algun espec-mai. tador, també indiscret.

Tots hi hem de sortir guanyant. — C. R. Quan en mig de l'expectació va compa-

Compositors desconegutsEl més digne de nota dels balls russos,

però, no va passar al teatre Nou, sinó ales pàgines de ]'Hoja Oficial.

Després d'insistir, .amb contumacia a es-criure Nijiuska, donava com a obra del re-pertori Los comediantes de ¡'osos, amb mú-sica de Castella Scarrati (el lector entendràque es tracta de Los comediantes celosos,amb música de Casella sobre temes de Sear-latti).

Però el bullit era més incomprensible entractar-se dels músics de Divertissement.Segons ]'Hoja, eren : Blingka Pchikowfky,Liadorss, Fainp Facul, Pargominsky. Aixòja necessita clau per poder-se entendre;aquells noms havien d'ésser, respectivament:Glinka, Tchaikowsky, Liadoff, Saint-Sabns,Dargomijsky.

Mosira d'estilAixí prova de resumir, un redactor de L' O-

pinió, un fragment del discurs proinunciatpel Conseller de Cultura, senyor Gassol, enPapat amb què és clogué el Congrés Mu-nicipalista Català

«En paràgrafs sadolls de bellesa i encer-tades-irnatges, establí un parallel entre els -núvols 1 les esperances coltectives ce ca-talunyaa

Que això ho hagués escrit un diari del'oposició, encara s'arribaria a concebre.

Un escamoteigNegar que l'i•lusionista Fu-Manchú que

actua a ]'Apolo ha obtingut un èxit fóranegar l'evidència ; ara bé, per si es poguéstrobar complicat amb la desaparició de lespartitures de les obres del mestre Vives queté de tocar — un dia o altre — la BandaMunicipal dirigida per IÉn Lamote de Gri-gnon, 1'Ajuntammrt hauria d'acordar obriruna enquesta.

Dos sords al Parlamenf

L'Humbert Torres sol dir del seu vell amicRovira i Virgili : «Pobre Rovira, és sord comuna campana lo

I lEn Rovira sol dir de l'Humbert : «Po-bre Humbert, és sord com una campana lo

Tan sords i tot, Rovira i Virgili i Hum-bert Torres no deixen d'assistir a cap re-

unió del Parlament. Senten els discursos, no

cus senten? Ells escolten amb afició.Darrerament, s'ha parlat d'installar-los

uns auriculars. Però sembla que aquest bonpropòsit de la Cambra no prosperarà. Nil'illustre historiador ni l'illustre metge novolen que s'escampi que són sords.Es diu que és per aquest afany de despis-

tar que assisteixen a les sessions i escoltensense una mà a l'orella. Com s'hi posarienuns auriculars?

La sordária fambe fé avantafges

A l'àpat dedicat gels periodistes barcelo-nins al President de la Cambra catalana, ala Maison Dorée, en arribar al pollastre, elmaitre encarregat de demanar l'import delstiquets als comensals, arribà al seient ocu-pat per Rovira i Virgili i, discretament, liféu la petició de consuetud.

Rovira i Virgili es limità a fer senyalsafirmatius amb e1 cap. El maltre s'esperà.Rovira i Virgili seguia menjant, seguramentdistret. Al cap d'una altra estona l'illustrecomensal, en un moment que alçà el cap,s'adonà de la presència del maitre i allargà,amatent, el plat.

El maïtre no tingué més remei que cridarprecipitadament un cambrer i fer servir unaaltra ració a l'illustre comensal.

Treball intensiuAquesta setmana s'havia de reobrir el Par-

lament de Catalunya. 'Els diputats han pro-mès realitzar un treball intensiu, per tal derescabalar-se de les vacances. Es diu queexigiran sessió matí, tarda i nit.

Precauc ions

Uns articles de L'Opinió contra la F. A. Í.ha portat per conseqüència que de tànt entant a la redacció es rebi algun avis alar-mant.

El que més i el que menys Procura ferel cor fort, però 'En Gasch, que no està perfiligranes, cada tarda, abans de les quatreja ha lliurat l'original i no se'l veu més.

Sabem que el nostre voluminós amic icolaaborador en pocs dies s'ha fet dues pò-lisses d'assegurances i ultra això ha canviatde pis!

que ha viscut. Però llevat d'alguns falsosraonadors, d'aquella escola que jutja el valordels fets històrics només pel seu èxit o fra

-cas immediat, ningú que pensés u,na micano podia deixar d'adonar-se de la transcen-dència que . tegia dintre,, ja. bistdria de .)a rció, haver donat el primer pas per la viarepublicana. iEls pobles mai no obliden aques-tes coses, 'encara que els historiadors trivialsfacin semblant de desconéixer-les.

D'ençà que els espanyols s'adonaren queun rei es pot fer fugir, els reis d'Espamyaja tenían el plet perdut.. D'ençà que uns po-lítics honrats intentaren d`alçar el to de lavida pública, els polítics trapelles podien do-nar-se per fracassats sense remei. Desprésd'haver-se proclamat un programa federal,el centralisme borbònic anava perdent len-ta.ment, però d'una manera segura, tota laseva força,

'Pot era qüestió d'esperar que el temps fesla seva obra.

Hi ha una via subterrània que mena dela primera a la segona República espanyola.Es un camí que sovint passava molt avallperò mai no s'ha estroncat. Mai no s'ha po-gut dir que la monarquia tenia la seva cau

-sa guanyada. 1, 'amb tots els seus fums, maila monarquia no ha pogut mirar de cara acara la causa republicana. Per tot blasme,els polftics decrèpits de la Restauració trac

-taven els homes de la primer a Repúblicad'intell•ctuals, d'honrats i de rígids...

Era el que calia : gent culta, honesta iaustera. Gent que es pagué deixar enganyaruna vegada ; a tothom que és honrat 1i pas

-sa : però que no l'han enganyada dues. LaPrimera República és la primera experièn-cia ; la més preciosa.

«La afición» es demosfra sempreTots els espectadors estaven d'acord que

la interpretació del Bolero de Ravel per lacompanyia de balls russos de Nijinska eraforça reeixida.

Però 'altre dia, al Nou, aquesta opinióno era unànime. Almenys, darrera uns amicsnostres, un espectador rondinava, amb laindignació dels veritables aficionats, mentreun ballarf, dalt de l'escena, estilitzava co-reogràficament passos de toreig.

—Pero, qué hace este hombre? ¡Esto esimperdonable ! ¡ No ve que no da salida altoro!

El culte wagnerià: objectes de la indústria local de Bayreuih

s'

r— ' ' 1 If) ,EN EL CINQUANTENARI DE WAGNER

Records waan i barcelon ie r a n s n s Films. — Una de les més inexpugnables1 muralles de la Xina amb les quals es topa

EI polit FontbernafTots els qui coneixen personalment el di-

putat de l'Esquerra senyor Fontbennat, iàdhuc aquells que només n'han sentit parlar,coincideixen a presentar-lo com un homeamic d'engegar-ho tot al botavant i de direl nom del porc al primer que li surti alpas. En Fontbernat, que, pel que sembla,està molt satisfet d'aquesta aurèola de sal-vatgia que hom ha teixit a l'entorn de laseva personalitat, i més que de res, del seutítol de jabalí del Parlament de Catalunya,fa tot el que pot per a no perdre e1 prestigitan ben adquirit, i no cal més que sentir-loal cafè, al carrer, a tot arreu on pugui esbra-var-se amb algú.

Tanmateix, dl que anem a contar ens des-cobreix un Fontbernat totalment inèdit i queningú no se'l podria imaginar : un Fontber-nat galant i polit.

.El fet s'esdevingué a la Rambla fa pocsdies. El nostre home caminava tot distretquan es topà de sobte amb un .parell — homei dona — de bons amics seus. Bll era el poe-ta (sic) Rafael Castelltort ; ella, la conegudaescriptora esquerrista senyoreta Maria Te-resa Gibert. S'aturaren a parlar.

Tants de dies sense veure-us !—es la-mentà Fontbernat.

Maria Teresa Gibert ;i digué que, tanma-teix, ella el veia ben sovint.

—Ahir, per no .anar més lluny—afegí--.Anàveu amb un senyor que no conec.

—Era el meu cosí—contestà Fontbennat.—Ah, és un cosí vostre?El jove diputat de ]''Esquerra somrigué

molt amablement i féu una inclinació bengalant.

—4 vostre, senyoreta—completà.

La popularifa4L'escultor Coscolla i el músic dels Cent

Homes, ara diputat, tenen una certa sem-blança física.

En Cosco'lla no s'està de remarcar-ho alsseus amics.

—Quan vaig a la Generalitat — diu —, etsuxiers sempre em prenen .per En Fontbernat.Això m'estalvia sovint esperes inútils, perquèaixí tinc carta blanca por entrar a tot arreu.

Darrerament, .però, En Fontbernat vaenutj ar-se.

Un ordenança va avisar-lo que hi haviaanat el seu germà petit.

Cal ,dir que En Coscolla té vint anys mésque 'En Fontbernat.

EnxuÑsmeEl senyor La Calle, autor d'una famosís-

sima Geografia de la qual vàrem entretenirels nostres lectors molts mesos enrera, hatornat a Barcelona. Però, preguntarà algú,no és catedràtic a Barcelona, aquest senyor?Sí que n'és, i de l'Institut Balmes; peròcom que li sortia més a compte exercir aMadrid, ha estat tres anys sense posar elspeus a Barcelona. Ara, per apaivagar elsànims una mica excitats dels seus colleguesbarcelonins, ha decidit donar la seva classeell mateix.

Com a barcelonins ens ,podem sentir tanhonrats de comptar entre inosaltres un taneminent geògraf, que no podem menys defer-ho saber.

Lliberta d'ensenyamen4Hem dit que el senyor La Calle era un

eminent geògraf, i el lector que recordi elsfragments que publicàrem del seu llibre es-tarà d'acord amb nosaltres. Per al que noels recordi, i per als altres també, oferimaquest .paràgraf de la pàgina, 31 del segonvolum del Compendio de geografía generaly de Europa (5. a edició) de l'esmentat senyorLa Calle:

((ITALIA. — No resuelta aún la cuestióna que dió lugar la descripción que hacíamosde esta nación, y que motivó una reclama-ción del señor embajador de este pafs, mien-tras dicho .asunto se resuelve, nuestros alum-nos pueden estudiar a Italia por donde lesplazca.))

Culfiu del galimafíasAra que parlem d'un catedràtic d'Institut,

ens en ve a la memòria un altre que actual-ment .no remena tant la cua com en els,per a ell, feliços temps de la dictadura. Vo-lem dir l'autor de la Gramática castellana y

Preceptiva literaria, senyor Garriga, inventorde les paraules futurible, antefuturible i al-tres per l'estil, el qual es dedica a suspendretots ets alumnes que ignoren les tals estra-folàries paraules, conèixer les quals és laprova fefaent d'haver despès vuit pessetescomprant el preciós llibre del senyor Garriga.

Culfiu de la "perogrullada"L'avinentesa de parlar de catedràtics cu-

riosos ens porta a 1a memòria .alhora el nomdel senyor Jaume Alorda, professor d'Agri-cultura a •1'lnstitut de Palma, unes quantesfrases seves que l'acrediten de piquipon in-sular

«Una vaca lechera hembra.)) «Las avesnocturnas que pernoctan por la noche.» «Lospeces quenadan por el interior del agua.»«U,n trípode de tres pies.»

Etctera, etcètera.

Els meus records de wagnerisme són moltsi variats. Amh dir que la nit del 31 d'octubrede igoi — jo tenia divuit anys — vaig éssernomenat secretari de la naixent AssociacióWagneriana, queda explicat tot.

La Wagneriana fou fundada als QuatreGats, cafè empeltat de sala d'exposicions depintura «modernista», de lectures ibsenianesi maeterlinckianes, i de teatre de putxinellis.Cap al tard, unes quantes ve-gades hi havia berenat — bo-tifarra catalana, pa i vi —amb Isidre Nonell i JoaquimMir. Fou en aquells tempque, en una exposició de laSala Parés, uin troglodita vaesbotzar, amb la virolla delparaigua, una tela de Nonell.En Mir 'no venia gaire alsQuatre Gats. La gent, davantde la seva pintura, el tenienper boig ; .però, entre altres,Miquel Utrillo, Ramon Casasi Santiago Rossinyol el defen-saven, i també Josep MariaRoviralta, que havia editat

—i redactat — una revista d'a-vançada, que es tituilava Luzi en la qual collaborava assí-duament el piintor Darío deRegoyos, al qual ningú nocomprava cap tela. Ara elsseus quadros van escassos isón buscadíssims.

Wagneriana va .néixer alsQuatre Gats. 'EI primer presi-dent en fou Joaquim Pena, el

Ja he dit que l'Assóciàció

qual, de jove, havia estat noja uin aficionat; sinó cm tècnictaurí formidable, un conse-qüent abonat a la barrera quetenia atabalat En Mazzantim. Jo aquEl pobre Don Luis era uin di-rector de plaça formidable,perd quan ino entraba bien en el recibiendo,tombava vergonyosament la cara. 'En Penaera partidari de Lagartijo, de 2'Espartero fManuel García, el Espartero, el que f ué

rey, olé!, de los toreros», del popular i pin-toresc romenso — i del califa Rafael Guerrz(a) Guerrita.

*x*

A finals del segle xtx, tot anava a parellsantagònics : o s'era de l'un o de l'altre, i resde mitges tintes. Vico o Calvo, com actorsGayarre o Massini, com tenors ; la Tubau ola Guerrero, com actrius ; Frascuelo o Lagar-tijo, com toreros ; Castelar o Pi i Margall,com oradors; Meyerbeer o Wagner, comcompositors : això és, Els Hugonots o Lohen-grin. 0 s'era d'un cantó o de l'altre, i aques-tes eren les divisions i baralles del fi de segle.

IEn Joaquim Pena, advocat, va anar a ferel doctorat a Madrid, on alternava l'estudiamb les nits del Real, a xiular Il'Angelo Mas-sini, i amb les tardes die cursa a la plaça aabroncar Mazzantini.

'En Pena tenia un oncle a Madrid, el se-nyor Costa, uin home d'allò més simpàtic iaficioinadíssim a la música,. L'oncle a Madridi el nebot a Barcelona van fer agafar lagran volada al wagnerisme.

En Pena, pels volts del 1899, es llançà corria crític musica], des de les pàgines de larevista catalanista Joventut. Un article d'EnPena equivalia a un disgust profund entreels lioeistes. No eL deixava viure. Predicavael wagnerisme com un apòstol, i aquest apos-tolat no hi ha mingó que l'hi pugui treure.Per Wagner, 'En Pena ho ha sacrifficat tot,fins la seva fortuna.

*5*

En Pere Romeu, propietari dels QuatreGats, era també dels fundadors de la Wag^ne-n asna, entre els quails cal també comptar elpoeta Jeroni Zan'né, l'Adrià Gual, els homesde lletres Manuel de Montoliu i Alfons Par,el catedràtic Jordún de Urríes, el musicòlegDomènec Espanyol, el mestre Antoni Ribera,i molts altres.

A la Wagneriana — domicili social : Ca,nu-da, 31, avui Sala Mozart—en obsequi als seusassociats, Felip Pedrell va inaugurar un cursde conferències i la veu de Joan Maragailles va deixar sentir dissertant sobre el DonJuan de Mozart, (Enric Granados manifestóel seu art sorprenent interpretant Bach i Jo-sep Maria Roviralta glossà Chopin. En Penaens portà el famós Quartet Txec, i'organitzàinnombrables conferències i sessions musi-cals. En una d'elles, cantà l'Adéu de Wotanaquel] gran baríton català que es deia RamonBlanchart ; en una altra, l'íntim de Wagner,el Kapellmeister Franz Fischer, ens donà,una revetlla de Nadal, un concert de pianoíntegrament wagnerià. En aquella sala de laWagneriana debutà, interpretant Alberic iWotan, un xicot jove, repòrter de Las Noti-cias, que no va trigar gaire a donar la voltaal món, cantant com a gran baríton i triom-fant amb les seves interpretacions de L'Ho-landès errant, Hans Sachs i Kurwenald.'Em

jo) l'ena, per O. Junyent (1910)

guida i sense supressions, la Tetralogia alLiceu, l'any 1910. I en donar, amb el pres-tigi netament wagnerià del tenor FrancescVinyes i la collaboraoió de ]''Orfeó Català,la primera audició, en concert i abans que

en fos permesa la representació en escenadcli Parsifal.

*a*•

En i'època de la meva joventut, Wagnerva embogir-nos. No ens aturàvem fins que elsabíem de memòria. Altres com jo han vist,a les Arenes, unes representacions wagne-rianes del tot admirables. Com que orquestrai públic es trobaven a l'aire lluire i les nitsd'aquell juny de 1909 encara fresquejaven, el

Kapellmeister Kaheler dirigia l'orquestravestit d'impe• able frac i el cap cobert ambun flamant barret de copa alta. L'organit-zador i empresari d'aquestes representa-cions era ]'actual propietari del Novetats,En Joan Marsans.

*5

De records wagnerians d'aquelles èpo-ques sen poden retreure a centenars. El

wagnerisme es popularitzà de tal manera,que us diré que fins van aparèixer uns ci-garrets la marca dels quals era Lohen-grin, un cine a la Ronda de Sant Antoni(encara existent) retolat Walhyria, i fins un

tota la sana ambició dels productors de ci-nema, és el rutinari gust del públic. El públicvol un cinema dolç, i li costarà molt d'ave-sar-se a la pantalla seca. La gent, en gene-ral, quan se surt del tristíssim caminet obli-gatori, vol reposar un pensament sobre elcoixinet de la fantasia o del somni, indefec-tiblement es decanta pel cantó dels sucres,dels xarops, dels caramels i de les confitures .EI cafè que hom pren després de menjar enfamília, o en un establiment o un club, s'a-costuma a pendre dolç, perquè el cafè és comuna fantasia o com un somni, i precisamentper això la gent s'hi tira sucre. Es evidentque el cafè sense sucre és cinquanta mil ve-gades millor, i els que ens agrada el cafè iestem avesats a caçar-li tots els matisos delseu gust natural, avorrim el cafè dolç, peròquan volem predicar i convèncer els que ensvolten, ens trobem amb un escèptic somriure, p

i amb un senyor que s'hi tira tres terrossets Yi un altre que se n'hi tira quatre, i un altreque quan la senyora de la casa li diu :«Quants terrossets?», contesta : «Vostè ma-teixa ; el que és per mi, no li diré mai prou».El mateix que passa amb el cafè, passa ambel teatre, i passa sobretot amb el cinema,perquè actualment el cinema ve a ésser unesplai ^iatural i necessari de tota persona que ss'estima.

El públic estava avesat a les comedieteso als drames - sentimentals comprimits, obrade les cases americanes, en els quals ja sesap que tot té d'acabar bé, que les llàgrimesmés tendres seran diluïdes en una besada desindetikon, llarga, enganxosa, i fins grotes-ca per ésser produïda als ulls d'ttn milerd'espectadors. Aquest cinema americà no estàcarregat de sucre, sinó d'una sacarina i^ndus-trial de les que pesen més a l'estómac, Aques-ta sacarina excessivament dolça , ha atrotvnatpositivament el gust del públic, 1, gostarà moltque els pares i les mares de família es pro-sentim dintre la sala fosca d'un cinema ambunes amhicions una mica més humanes i unamica més intelligents.

Des de fa. molt temps, jo he intentat reac-cionar, pel meu ús particular, contra la con-fitura americana. Jo avorreixo - les llegudesdolces, i d'allò que la gent en diu postres,no en menjo quasi mai. Des de fa molttemps, que estava enamorat d'aquell alcoholsec i de vegades una mica agre i pesat quehan intentat introduir els directors alemanysi els directors russos en el cinema. Per aixòdes de fa molts temps que sóc un admiradorde von Stroheim, no perquè consideri perfec-tes les seves obres, sinó perquè en el queté de corrosiu i de sec trobo que ha fet unalabor higiénica dintre les sales infectades demiasmes de caramel.A mida que a Europa s'ha anat produint

cinema de qualitat, el 'ñivell del film ha pujatd'una manera extraordinària, i la sacarinadels americans ha començat a fer-se indiges-ta. Després dels alemanys han vingut elsfrancesos, amb el seu admirable René Clair,que ja fa escola i influeix a tothom, fins alsamericans.

Però és tristíssim veure que cada vegadaque es presenta un film amb cara i ulls,sonso concessions a la gran ram,plonerïa, i algrotesc sentimentalismo endèmic, sembla queel món s'enfonsi, i el que s'enfonsa posit,-vament és la taquilla del cinema que ha vol-gut fer un gest d'audàcia, porqué ultra queel film és xiulat, es pot dir que no hi va ningúa veure''] i al cap de pocs dies, els empresarises veuen obligats a .retirar-lo de la pantalla.

A cada moment ens trobem amb coses així.E1 darrer film de Chevalier projectat al Co-liseum estava ple de trapelleries d'un excel-lent humor, que indignaven al públic. iEl pú-blie volia veure Jeanette Macdonald sortintdel bany i Chevalier vestit de tinent i can-tant ximpleries, perquè el públic exigeix d'a-questa parella un sentimentalisme covard,un extracte d'opereta ensucrada que tinguiuna certa punta de pornografia acceptable.Perd allí o m^n aquesta tolerància del cervelldels mostres ciutadans ha batut e1 rècord, ha

estat amb L'Opéra de quat'sous. Es evidentque aquesta obra ha estat contemplada ambrepulsió, que moltíssimes persones han ditque no hi trobaven res de particular, que ertuna obra vulgaríssima, i altres ham afirmatque era una llauna, i que era positivamentdolenta. E1 film ha fracassat; darrera de

cada projecció hi ha hagut protestes, i s'haaguantat poquíssims dies a la pantalla. Da-vant de fets com aquest, jo comprenc que a

mtot productor o tot empresari local de c e-ma, que tingui el gust de servir coses de qua-litat al públic, li vinguin ganes d'engegar elbarret al foc.

I és que la gent no pot acceptar cap be-

goda agra, ni cap espectacle que sigui unamica o molt agre ; jo reconec tota la pro-funda i tota la graciosa acidesa de L'OQérade quat'sous.

Els autors i els empresaris s'han de con-vèncer d'això : el públic accepta totes lesprocacitats, totes les grolleries, tots els gui-nyols i totes les catàstrofes, però amb lacondició que siguin disfressats amb una

s gran cullerada de mel, per falsa, per trona-

da, per imbècil que sigui.

R:v AEL MORAGAS Joser MARIA DE SAGARRA

refereixo a Josep Segura Tallien, mort, perdissort, ja fa set anys. No mancava mai enaquestes sessions wagnerianes la senyoretaIsabel Llorach, que llavors era encomiàstica

-ment anomenada la Vestal del wagnerisme)).L'obra difusora de la Wagneriana culminà,

després de la traducció i publicació de lespartitures i llibres, en català, del Geni deBayreuth, en imposar íptegra, és a dir se-

pilotani basc va adoptar Parsifal com a nomde guerra.I d'anècdotes, tantes com en vulgueu.

Ací en van dues :En el desaparegut Continental, un wag-

nerià entusiasta, l'amic Manolo Planas, al'hora de l'aperitiu del vespre volia convèn-cer un partidari aferrissat de L'Africana, LaGioconda i Mefistofele, iEl recalcitrant opo-sava que les obres de Wagner eren llar-gues, llarguíssimes.

— Això és 1'úmic que no puc negar-li —deia, burletament, Mano'o Planas, i afegia— Perquè la veritat és que si a l'escena surtun personatge i es queda dret, no passa res,no hi ha por. Però si s'asseu, oh, aleshoresa Wagner no ]i ve de dues hores.,,

Em Santiago Rossinyol, per 1a seva ban-da, deia

-- A mi, de Wagner, el que m'agradamés són les set primeres hores del Parsifal.

Sabeu com vaig sentir, 'bé i per primeravegada, el relat de Lohengrin en català?Dones, a les dues de la matinada, cantatmestrívolament pel tenor Francesc Vinyes,acompanyat al piano pel mestre del LiceuEn Josep Sabater.

El lloc fou el saló que a l'Hotel Orienttenia llogat la gran contralt catalana Con-chiita Supervia, que acabava aleshores dedebutar al Liceu cantant Carmen.

Mentre al carrer queia un temporal des-fet, en aquell saló ens trobàvem, demés dela diva, el tenor Vinyes i e1 mestre Sabater,l'immancable Joaquim Pena, el •crític de LaPublicidad Josep Maria Pascual, el perio-dista Paco Aguirre, el regidor Dessy Martosi el plorat Alexandne Soler.

En Vinyes va cantar, d'una manera pu-rament wagneriana, el relat del cavaller delcigne. Després,. el Jandro Soy:er i jo, ellcantant i xiu:ant, i jo fent ]'indio al piano,ens lliuràrem a l'absurd i a la facècia mu-sicals. La gatzara fou indescriptible.

A les tres, truquem a la porta i demanenper entrar. Era el cerimoniós cambrer Oge-nio.

— Perdonin —ans diu —. Són les tres, iem fa venir un senyor que és a d'habitaciódel costat. Diu que ha passat una gran

nit escoltant la senyoreta Supervia i el se-myor Vinyes, així com també els senyors quexiulen, canten, ballen i toquen. Però aquestsenyor prega que el deixin dormir fins a lesset del n!ati, perquè ha de sortir cap a Parísen el tret» de les vuit. Diu que perdonin alduc d"Orléans aquestapetició.

Ja ho sabeu : fou el duc d'Orléans quiens féu callar, a altes hores de la matinada,al Jandro Soler i a mi.

***Naturalment, no faltaren els detractors de

Wagner, ací o fora d'ací. A propòsit d'això,només vull recordar una anècdota de Willy,és a dir, Henri Gauthier Villars, el primermarit de Colette.

En plena guerra europea, Willy va es-criure un article exaltant Wagner. Un altreperiodista va replicar que en aquells mo-ments tan durs per a França, no era patriò-

tic parlar-ne. Willy va respondre))No sabeu pas el que donaria jo ara per

què Wagner fos francés..., i Saint-Saénsnrusslà.»

APROVAT PEGA

L'ACADEMIA DE

t DICIN41

CIRURGIA DE a

DA2C-LLONA

ANEMIA CEREBRAL,MEMORIA INFIDEL,

Començeu sempre per on totsnervis áestroçats,

VERTIGENS, PESOMBRES,FATIGA, DESNUTRIC10...han d'acabar davant uns

•; 11 \,i,,,,\f . ..i _I = =_

c. ., ^.a....s.v^^ _ .

f35 al 39 - QARCELONA

FIGURES QUE DESAPAREIXEN

La duquessa d'UzèsEn el seu castell de Dampierre, ha mort

gairebé sobtadament, a la respectable edatde vuitanta sis anys, aquella que general-ment era considerada com nia més grandama de França» : Anne de Rochechouart,dels ducs de Mortemart, nascuda sota LluísFelip i casada, en temps de Napoleó III,amb el dotzè duc de Crussol d'Uzès.

La mort d'aquesta senyora ha estat sen-tida en totes les esferes del .poble francès.cosa que no succeeix gaire sovint per lamort d'algú del faubourg Saint-Germain,

(Léon Daudet era llavors un bon republicà!),o repetir, amb les necessàries modificacions,les grans gestes napoleòniques? Amb tot,

però, pot pensar-se que Boulanger era unpobre home de bona fe, animat per un desigexagerat d'ésser útil a1 seu país, però quepodia ésser comparat a un metge que perfer-se grat a un amic vol guarir-lo per for-ça, malgrat estar en òptimes condicions desalut...

Doncs bé, el finançament de l'aventura delgeneral Boulanger fou sostingut quasi úni-

La duquessa d'Uzès al bosc de Rambouillet

NERVIOSOS!fProu de patir inútilment, gràcies a les acreditades

GRAGEES POTENCIALS DEL DR, SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastènia, Impofeeeia(enfoEeslessevesmaniEeaf a ona),

mel de cop, cseaamenf meafel, perdue dememòria, verfípeas, Eadiya corporal, £cemolors, diepèpsia nervio-pa, palpifacions, hiferisme i trasforma nerviosos en ya0era1 de lesdones i tots els frasfons orgàni cs que fiinguin per causa o origen esgota•

ment nerviós.

Le, Grageas potenclals dei Dr. Solvré,més que un medicament són un element essenásl del cervell, medul'la i fot el sistema nerviós, regene•

rnnf el vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; indicadss espe cialment als esgu•

tsfs en la seva jovenfuf par tota mena d'excessos, ala que verifiquen £rebslls excessius, tant «síes com morals

o intel'lectUals, esportistes, bornee de ciències, nnanciere, arfsfes, comer ciants, indusfriala, pensadors, etc.,

sconsequínt sempre, amb la Grageas pofancials del Dr. Soivró, tots als esforços o exercicis fàcilment

1 disposant l'organisme per rependre Is sovint i amb el mdxin resul£af, s:nbanf a l'extrema vellesa i cense

violentar l'orpanieme amb energies pròpies de la joventut.

Basla pendre un flascó per convèncer•sé n

Venda a 6`60 pies, flascó, en toies las pdnclpals fafmàcles d 'Espanya, Po rtugal 1 tmè^ca

NOTA.—Dlesgtnt-se r rramefeef 025 ptr. en ugellt de corea pee al rreegueig e Of'ctnu Leboraforio Sòk.•¿erg. cerrar del Ter, 16, Barcelona, reb eca gra tis on llibre ecpllcaNu sobre ]•origen. derenrofllument f tracta.

mret ánguetter malulne:

• I ,) L

INTERESSOS DE LA CIUTAT

L'aeroport de BarcelonaFeia anys que estava plantejada la qües-

tió de l'aeroport de Barcelona, la qual, entreperíodes d'estancament, ressorgia de tant entant a la superfície, però sense interessarmai gairebé ningú més que els ja interes-sats.

Un seguit de circumstàncies, desaparegu-des ja moltes d'elles, havien fet témer, ales poques persones que . coneixien la qüestiói podien mirar-la amb independència, que lasolució que se li donés no fos la millor, nitan sols una solució merament passadora.

Pla general del projectat aeroport

Afortunadament, el canvi de règim, per unabanda, i, per 1'aitra, una satisfactòria mi-llora de ]'estat d'esperit en els medis preocu-pats per l'aviació, han fet que avui estiguemja molt a prop de la realització de l'aeroporten :es millors condicions possibles.

Cada dia es feia anés urgent de dotar Bar-celona d'un aeroport, digne d'una gran ciu-tat que, a més amés, pot convertir-se fàcil-ment en un nucli importaint de comunica-cions aèries. La convicció d'aquesta possi-bilitat, però, fins no fa gaire temps no haviasortit d'un medi reduït. Cal dir que la Co-missió municipal de d'aeroport la tenia, i peraixò ha elaborat, en collaboració amb tèc-nics, un projecte ben estudiat que haurà es-tat una sorpresa per a la majoria de la granquantitat de persones que hauran visitataquests dies l'exposició installada als soter-ranis de la plaça de C.atalu.Lnya. Aquells mi-lers de qúilòmetrés de viatges aeris .per Eu-ropa i . el Nord d'Africa, com es pot veure,eren acompanyats d'una tasca que ha romàssilenciosa durant més d'un any, però el fruitde la qual ja comença a ésser visible.

Calia pensar a fer les coses en gran, noper una mania de grandeses poca-soltes, sinóperquè la navegació aèria progressa a unritme tan .accelerat, que el que sembla defi-nitiu queda endarrerit en pocs anys ; i tambéperquè l'esdevenidor aeronàutic de Barcelonaés ple de possibilitats. Res doncs de solu-cions provisionals de passa com puguis, sinóuna que — si no definitiva, perquè no hi hares definitiu —, fos susceptible d'adaptar-sea les noves necessitats que amb el temps espresentessiin.

Demés de les línies existents, n'hi ha unesquantes més en estudi, que només esperen,per a establir-se, comptar amb un aeroportp •propòsit. S'ha de tener present també l'o-ferta de la casa Zeppelin, que, amb un petitesforç per part nostra, converteix Barcelonaen estació de la línia aèria (Europa-Amèricaque ja és objecte d'explotació regular.

La necessitat de preveure un gran tràficaeri, afegida a les altres exigències que pre-senta um aeroport, fa complexa en gran ma-nera la tria de l'emplaçament. Inspeccionatsels voltants de Barcelona — ja que un aero-port ha d'ésser prop d'una ciutat, però notant que la creixença d'aquesta risqui ofe-gar-lo —, la majoria de solucions es decan-taven vers el cantó S.O. En aquestes matei-xes pàgines (núm. lzz, 4 de juny de 1931)s'explicà com els voltants del Prat del Llo-bregat eren els menys indicats, per llur cons-titució geològica, per a un camp d'aterratge,

Vìatgeš Marsans, S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària.

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes

-llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu fet, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduïts del

70 °/o que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin,

Mirana ora

^sEl comte f pponyi

El comte Apponyi havia trascut a Vienaen maig de 18g6. De jove fou amic de Wag-ner, de Liszt i d'altres homes cèlebres. Des-1 rés de viatjar per l'estranger, tornà aJ seupaís, i començà la seva carrera política enel partit conservador l'any 18772, com a mem-bre hereditari de ïa Cambra hongaresa delsmagnats i també com a diputat per Jasza-berny, districte que repres entà durant pro)5de cinquanta anys.

Quan prengué la direcció del partit con-servador, volgué harmonitzar el seu progra-ma anió les aspiracions de justicia social. Elseu tracte amb Montalernbert i les seves ob-servacions sobre la política anglesa l'haviendut a un matís polític que no trobava eco enels seus compatriotes .

La guerra i el daltabaix subsegüent per-meteren una nova orientació. El notable delcas és que en aquesta data Apponyi tenia jasetanta anys i encara trobà prou ductilitatd'esperit fer adaptar-se a una situació i aunes idees noves del tot. Adversari dels Habs-burg quan regnaven, fou legitimista un copdestronats. Es que per ell la corona de SantEsteve no representava solament la monar-quia, sinó la integritat territorial. Per això esdonava el cas que el cornte Aponnyi, membrede l'oposició a l'interior, en tant que legiti-mista, fos el representant constant d'Hongriaa la Societat de les Nacions.

com s'anomena .a París aquell grup, ara res-tringit, de persones pertanyents a la deca-

dent aristocràcia del blasó.En veritat, Anne Rochechouart Crussol

d'Uzès no pot dir-se que pertanyés a la castadels senyors de Saint-Germain, tant perquèel seu palau hereditari es troba situat a lariba oposada del Sena, prop del parc Mon

-ceau, com perquè la seva ànima ha sabutelevar-se sempre a un nivell superior al delsirreconciliables ainb l'estat de coses políticque ha seguit la defiin laitiva caiguda de monarquia.

Encara l'any passat, que l'edat de la di-funta duquessa no era pas jovençana, con-duí una caravana de l'Automòbil Club Fe-mení, presidit per ella — cosa natural, si esté en compte que fou la primera dona almón que obtingué el Ipermís de conduir,en 18g8 —, fins a Roma, sense donar maicap símptoma de cansanci.

El record de la figura de la vella duquessaanirà sempre acompanyat per la seva passióper l'equitació i la cacera. Tothom la re-corda a cavall, amb el tricorni galonejat alcap, com eis mestres d'equitació a l'alta es-cola. Edmond Rostand ens parla, en un delsseus llibres, de la gran dama incomparableamazona.

Es podria, altrament, dir de la bona du-quessa que ha mort a cavall, «al galop decacera», perquè només vuit dies abans en-cara cavalcava i caçava.

Aquesta passió no tenia res a veure ambles exigències de la moda, ni era deguda araons d'orgull o de vanitat, perquè no hi hahagut mat a.1 -món dona més sinceramentmodesta que Anne Rochechouart duquessad'Uzès, i en tots els moments de la sevavida, sense excloure'n quan amb indiscuti-

Fa tres anys, el general Kutiepoff, cap de1a ble iintelligència, si amb poca constància,emigrats monàrquics russos a París, desapa- s'ocupà d'art, de lletres i de política. Laregué com si se l'hagués empassat la ferra. seva nota característica era la senzillesa, noDiu que dos homes i una dona rossa el van ostentada, sinó espontánia.fer enfilarà un auto que fugí a tota marxa. Quatre o cinc estàtues esculpides per ella,

L'afer no ha deixat entreveure el seu misteri.f entre altres dos monuments a Joana d'ArcLes recerques policíaques no dugueren cap dues novelles, un llibre de poesies, algunesresultat. obres teatrals i uns estudis històrics són la

Tot el que es va arribar a saber era que, seva herència artística i literària, de la qualsegons tofa versemblança, el general Kutie- una cosa resta ben afermada, és a dir, quejoff havia estat raptat per l'organització fio- fou una precursora del feminisme, però sen-licíaca secreta Ogpu, i que entre els agents tit d'una manera elevada i no com a simpled'aquesta hi havia una dona rossa que tres competència contra l'altre sexe,dies abans del rapte s'havia presentat a casa

del general. Més tard, la dono rossa fou iden-tificada, es deia Maria Elianoff i era la mu-ller d'un agent soviètic, Barmin. Detingutstots dos, i alliberats per manca de proves, estraslladaren a Brusselles. Aquí, Barmin s'e-nnmorà d'una dama de l'alta societat, i es-clatareat violentes escenes entre els dos espo-

sos. Si hem de creure les Basler Nachrichten,en una d'aquestes disputes, Maria amenaçàel marit amb revelar el paper exercit per ellen l'afer Kutiepoff. Dues setmanes després,Maria Elianoff era internada en un sanatori.Què passà després? La mesura fou conside-

rada insuficient? Perquè el Neuer Wiener

Journal dóna la notícia que Maria Elianoffha desaparegut del sanatori sense deixar ras-

tre, exactament com Kutiepoff tres anys en-rera.

Els soviets, que volen rejovenir el món,tornarien als temps de Lucrècia Bòrgia talcom els imaginava Víctor Hugo?

MegalomaniaEl gran neuròleg Babinski arriba al cel.

Sant Pere li pregunta com es diu, i en sentir-ho exclama tot content

—Oh, doctor, que a punt que veniu.—Què passa? Teniu algun sant malalt?—Amb tota confiança, i refiant-me del se-

cret professional: el mateix Pare Etern.

—I doncs, què té?—Deliri de grandeses. Es pensa que és

François Coty.

Pacifisme en pràctica

Després deis uobjectants conscienciosos,una anglesa ha descobert una altra formade pacifisme.

Aquesta senyora, Esther Kitching, ha agn-fat la seva fulla de contribucions i ha calcu-

lat que Iq part d'impostos que corresponienals armaments pujava a Ir xílings i 3 pe-nics. 1 ha pagat la seva contribució, descomp-tant aquesta quasititat.

Ha anunciat, de passada, que es deixa em-hargar, empresonar, el que calgui; però no

pagarà. Troba iuògic predicar la pau i donardiners per la guerra. 1 realment ho és.

malgrat que hi radiquin els deficients queara tenim, i com els terrenys a propòsit estrobaven passada la riera de Viladecans.

També es deia alguna cosa dels cèlebresterrenys d'Hs spitalet, que tot i ésser petits,mal emplaçats i dolents, haurien estat con-vertits en aeroport gràcies a una imposiciódictatoria:.

Sempre hem impugnat, dèiem, els terrenysdel Prat del Llobregat.

En efecte, els camps argilosos del Pratdel Llobregat exigirien, per a llur habilita-

ció com a aeroport, costosíssimes obres dedrenatge i eixugament, que s'estalvien en elsterrenys compactes més allunyats del riu.A més a més, les boires que es formen ales immediacions dels corrents fluvials sónun altre desavantatge que els fa inaptes pera camp d'aterratge.

I 4 'Uta ¡'Es{arA més a més de la 'constitució del terreny, 1s'han de tenir en compte les facilitats decomunicació amb la ciutat, i, si s'haguésdecidit d'aprofitár un terreny de les imme-diacions del Prat, el pressupost de d'aeroports''hauria elevat considerablement havent-s'hid'afegir la construcció d'una carretera via-ble que ara — ja ho veié totfiom quan l'ater-ratge del Graf Zeppelin — no existeix ,pas.

En canvi, el terreny triat és de naturalesaque cal fer-hi un mínimum d'obres•d'acon-dicionament, tant per la seva constituciógeològica, com per les poc variades cotes denivell que presenta. Es troba, a més amés,al costat de la línia fèrria de M. Z. A. i propd'una bona carretera, a la qual s'arriba perla Diagonal. I no és tot u que el viatgefque arribi per via aèria a Barcelona, entria la ciutat per lm camí de mala mort entretancats d'escombriaires, o per l'avingudamés sumptuosa que tenim.

Hem apuntat .abans la necessitat que unaeroport fos a prop de la ciutat, però nomassa. Prou pròxim .perquè no s'esmerci

MelOClYamesmassa temps a traslladar-s'hi (1'emplaça-ment triat és a vint minuts d'auto del cen-tr(-; de Barcelona), però prou lluny no solsperquè no es vegi aviat voltat d'edificacions,sinó també per a estar lliure de les fumeresque planen sobre les grans ciutats i porquéels avions anant o venint del camp passinper sobre la ciutat a una altura suficient queels permeti, en cas de panna de motor, arri-bar en vol planejat a un lloc d'aterratge.

Per aquestes raons i moltes més han estattriats els terrenys de Viladecans.

Sin doncs molts els factors que ha calguttenir en compte en triar l'emplaçament del'aeroport. La lectura de la nodrida memò-ria redactada, fa veure clarament com s'hantingut en compte tots els extrems i que s'haarribat a la millor solució, no seils en l'as

-pecte tècnic, ans també en l'econòmic. Nique sigui molt superficialment, molts d'a-quests aspectes no són per ésser tractats

—per massa técnics — en aquestes pàgines. Detotes maneres, encara haurem de parlar d'al-guns d'ells,'i sobretot de la tasca de l'arqui

-tecte autor del projocte, l'amic Antoni PuigGairalt.

JusT CAB'OT

S'ha dit d'Aponnyi que tenia més admira-dors que arnics, perquè en la seva vida pri-vada era un home rígid, una mica distant,encara que en política fos un xic oportunistaen les seves conviccions.

El seu tarannà escèptic hi ajudava : Quanlti parlaven de la intangibilitat dels tractats,retveia haver vist néixer i morir tres imperisen el transcurs de la seva llarga existènciael francès, l'alemany i ]'austro-hongarès.Després d'això, com no ésser una mica es-cèptic tocant a la perennitat de les institu-cions?

Aquest magiar cent per cent, ha mort aGinebra, la Ginebra des d'on el seu noms'havia escampat per Europa com un delsdefensors dels drets de les minories nacio-nals.

—1 tu creus que podràs ajudar el govern?—{Mira, penjant-me, sempre reduiré el

nombre dels sense feina...(Simplicissimus, Munic)

a s•

En la política, Anne Rochechouart d'Uzèsha exercit un paper d'una gran importància,

en un moment de la vida francesa que nc.es sabria explicar bé sinó com un període

de general, encara que fugaç, inconsciència.

Com hauria pogut madurar i desenrotllar-se d'una manera diferent la famosa aven-

tura boulangista? !Encara és viu en moltscontemporanis el record del clamor que sus-cità a Europa l'aventura del famós general.Es cosa ferma que el general Boulanger yo-

la provocar un canvi en el règim aleshoresexistent a França, i que és el mateix d'avui.Però rio és possible encara — i no ho seràmai — establir precisament l'objectiu all qualtendia Boulanger : restauració dels Orléans

cament per la duquessa d'Uzès. I forenmolts els milions que l'aventura s'empassà!Els magnífics Gobelins del castell de Bon-nellès foren sacrificats, després d'haver es-

tat despeses enormes sumes per la follaaventura de general. Igualment, la duques-sa sostenia, amb una prodiga'htat esvera

-dora, innombrables obres de caritat. La du-quesa — cosa notable per la seva raresa

no tenia cap vanitat femenina. A aquest pro-pòsit Maurlce de. Walleffe conta la següentanècdota:

E1 caricaturista Rouveyre s'excusava prop

d'ella d'haver-li fet una caricatura una ricacruel, tement d'ha'eer-li pogut ferir la sen-sibilitat,

—Perdoneu, senyor—respongué la duques-sa — si no tinc present 'a la memòria el di-buix de què em parleu. Però jo no suposo

que hàgiu volgut ésser poc cortès amb mi.No sóc ni jove ni bonica, i per conseqüènciade mi no es pat fer res de graciós. Seriamassa pretensiosa de doldre-me'n.

k 5 #

E.1 que escriu aquestes ratlles, en la pri-mavera d'alguns anys enrera, tingué avi-nentesa de conéixer la insigne desapareguda.

Dé pas per París, havia anat a visitar lanova — la intellectualíssima duquessa d'Uzès— des d'aleshores única a portar aquest nom.Va trobar una dona que coneixia i estimavales joies i les amargors del periodisme, quetenia de la vida política una concepció totamoderna, qüe tot i córrer per les seves ve-

nes, pel cantó patern i pel matern, moltad'aquella sang anomenada blava, era unaconvençuda democràtica i una republicanasincera, podent per tant servir d'exemple a

molts de barons o comtes que no conceben

altra organització social que la que té alprimer pla un qualsevulla deficient o delin-qüent amb la testa coronada i poder-se ano-manar rei. Es doncs en qui escriu encaraviu el record de la senyora morta, i el queespecialment pogué remarcar en la breu con-

versa, fou una elevació d'ànim que es pale-sava en eles seves paraules, totes inspirades

en sentiments altament humanitaris, comho demostra, d'altra banda, el fet que foupresidenta de inombroses obres de caritat,sense excloure'n algunes per a les quals mol-tes altres senyores del seu món sentirien re-puginància.

Vetaquí explicat per què molts milers depobres han volgut acompanyar-ne les des-pulles fins a la seva darrera estada.

Amb la mort de la duquessa d'Uzès des-apareix també la primera — i potser la mésinsigne — feminista de França.

A. NOVE'.LLIS

Fi de temporada

Articles a fora preudurantel mes defebrer

JÀUME I, 11

Telèfon 11655

«L'amiant improvisat

feete en Els carrers de Nova York i absentdel tot en L'amant improvisat.

r*z

Persistim a creure que en les novelles po-licíaques d'Arthur Conan Doyle hi ha abun-dants materials per a confeccionar brillantsscenarios de films, i diem que persistim acreure-ho així, per tal com el nou film deWilliam K. Howard, Una aventura de Sher-lock Holmes, que pretén recolzar damuntd'algunes de les pàgines d'aquella literaturaj ustament famosa, ens ha decebut bastant.Esperàvem més del director, de l'actor

—Clive Brook -- i de l'assumpte.En lloc de cenyir-se a una

sola aventura, cosa que hau-ria permès d'aconseguir unaconcentració temàtica que enaquest cas seria un positiuavantatge; el director hamuntat una acció discontí-nua, ambelements manlle-vats • a diverses aventures.A més, hi ha introduït in-novacions personals, poc fe-lices.' Una història d'amor,gangsters americans, uin noi .que fa de secretari del de-tectiu, ètc. Calia també dei-xar-se de digressions, quetant perjudiquen l'acció d'a-quell ritme que deu provocaraquella tensió contínua, queconstitueix ]'èxit d'aquestsespectacles.

Fin aquest ordre d'assump-tes cal ésser exigent, Pen-sem-hi. No yes tracta aquísinó d'obtenir un plaer in-tellectual i això per nosaltresés important. Res de con-flicte moral, res de psicolo-gia, fue és el que amb méso menys fortuna ens oferei-xen la majoria dels films, restampoc de pintoresc. Simple-ment, un enigma i el plaerde_ desxifrar -lo pels simplesmitjans de la deducció men-tal. Edgar Poe ha dit sobreaixò coses excellents que aquíno faríem sinó repetir sense originalitat nigràcia. (Esperem encara 'Pequivalemt en elcinema d'aquelles pàgi'n•se literàries de Poei de Conan Doyle. La feina més difícil ésfeta.! 'Es cstrany, i també de doldre, queWilliam K. Howard no hagi sabut aprofitar

-se'n més.x•a^

El nau film de Buster Keaton també ensha decebut. Tractàvem aquí, a propòsit del .seu darrer film, Carrers de Nova York, dedir tot el bé que pensàvem d'aquella obrai les raons del nostre entusiasme. Tasca moltmés grata que la que ens escau avui perculpa d'aquesta pellícula, L'amant improvi-sat.. Un instint formidable salva BusterKeaton en tots moments. Altrament, el filmrepeteix situacions de films anteriors i enconjunt no ens dóna aquella impressió queprocura inconfusiblement l'estil de Keaton,la seva manera, el seu clima moral, per dir-ho així. Ací i allà us trobeu amb situacionsexoellents, però en conjunt el film està man-cat d'entrain i de convicció. L'èxit en elsfilms de Buster, el mateix que en els deHarold, encara que en un pla inferior, escautot ell a saber mantenir sense interrupcióaquell adorable estat de gràcia que us trans-porta. Ara bé, en L'amant improvisat, les

En Un chien qui ra^porte no hi ha res.Ni i^ntelligéncia, ni instint. Com és possibleque Jean Choux sigui alhora l'autor d'a.que'stfilm i de Jean de la Lune? Haurem de creu-re en les possibilitats latents del tema origi-nal d'una manera exclusiva?

Per aquell admirable precedent que fouJean de la Lune és per què ens hem obligata parlar d'Un chien qui rapporte. IE1 noran-ta per cent de l'intens d'aquest film recolzaen el fet de passar tot ell — i dura hora imitja ^ en un bordell: Trist interès per trac

-tar-se d'un film cómic! Es, comercialmentparlant, això i res més que això el que ,potaguantar aquest film, lent, mal fet, .i ambunes pretensions d'aagudesa del tot puerils.Incoherències que volen ésser mostres d'es-prit i que 'no són sinó faltes de tècnica ele-mental que no perdonaríem a un film ame-ricà de segon ordre. Rialles artificials i ex-hibicions del tot gratuitos. Si la produccióeuropea fos només la producció Paramountde Joinville i films com aquests, ja podrienels americans dormir ben tranquils!

Josee PALAU

ruptures d'aquella continuïtat obligada sónfreqüents, i és per això que, a desgrat d'al-gunes escenes com les del duel al camp del'honor, el film resta desarticulat i ineficaç.L'art de Reatan és també un art d'intelli-gèneia. Si hem parlat d'instint és per diralguna cosa a propòsit de la situació en quèha de trobar-se, quan la convicció i la ms-piració l'abandonen. Un art d'intelligènciai per tant d'equilibri, equilibri perfecte enEl. Comparsa i El carneraman, quasi per-

ufliJInaoflflVostè està obligata veure aquestavegada la mésbella e intel'ligentactriu amb el rr,ésoriginal i vigoróstemperament del

cinema

r!t NORMA

L I)HIAR!RI,ional

ARRYM°RE(I ark

l JABLEouaLeroa

C!aie BROWM

PRODUCCIÓ:

Metro Goldwyn Mayer

^OLÍIrCÚII^

GARY4COOPER E

CLAUDETTE

!iNA MUJERA BORDO

Primera i única aparició aquestany del famós heroi de « Mar-roc» i «Carrers de la ciutat»

F,S UN FILM PARAMOÜNT

MOLT AVIAT

IWI 11

Del film «Soldadetsn

IGNASI AGU!STI

:I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII;

HOTEL RITZCARNAVAL 1933

Diumenge 26 de Febrer, a lea 10 .sU

Ball de la fantasia

'= Cinematográfica- Cors carnavalescos en el Hall

- "GRAN REDOUTE"

Saló=Esfudi °-°- CinemafográfícE Saló Vienès

Saló AmerícàSaló Cubà

Saló GauchoSaló MonfmarfroisAmb les seves orquesíres «piques i ede• E

E quedes aEreccione en ceda Saló.

Ç Reserven les inviíacions al Rifa.

nllullflllmmmn(tIIIIIII111UIIIllnluIIIInl11II

UN GENERE EN VOGA

Films amb ent menuda9Nosaltres, els que .aconseguírem veure en- co fa possible ]'existència d'un Skippy, on

cara amb ullis d'infant els començaments d'a- I cristallitza la doble personalitat.quella cèlebre Pandilla de la Metro i havíem L'adveniment del sonor apropa :finalmentestat admiradors de les seves facècies i dels i definitivament l'infant al gran públic, sinàseus enginys, darrerament n'hem sofert 1a nim de públic gran, en aquest cas. La veudecepció. La gent menuda que adés va. fer de l'infant, el seu plor i la seva rialla, sónla nostra felicitat ha aparegut avui horri- elements indispensables per a desvetllar lablement desfigurada. 'El xicot de la cara pi- tendresa. Les escenes quotidianes de l'infantgala — aquell Chico de las pecas que ara fa són captades immediatament. (Aquell etern

un parell d'anys ens falsificaren en fer-lo o...Toca'm, si t'atreveixes...n de Tom Saw-venir a Barcelona — ha esdevingut un xica yer, o bé l'oració de Skippy, després de 1a

tàs trinxeraire i sorrut i el seu tarannà, en incomprensió familiar...) 1 alxí el film .amb

repetir-se després d'aquests anys, arriba a gent menuda ja no és exclusivament per a

fer-se grotesc i abominable. Els seus com- gent menuda.' La gent gran arriba a com-

panys han perdut també, amb el temps, tota pendre'l i a estimar-lo, més que els altres

llur gràcia. Del Fatty antic només en resta s és possible, porqué per a ells és ple de

el volum i del negret no en resten ni els suggerències i perquè després de tantes coses

rínxols de la testa. Amb aquest film, doncs, grises tothom cerca aquesta mana d'evasions

s'acomiaden de la pantalla els components tan clares. Hem .parlat de Skippy i n'hem

del primer grup de gent menuda que hi ac- parlat com a model d'aquesta producció. IEn

tuá d'urna manera constant; però, sortosa- ell, com en el Tom Saaeyer, resplendeix l'à-

ment, amb la tristesa del comiat hi va una nina de l'infant amb tot el que té d'inefa-

mica d'agraïment per la finalitat complida. ble, i això vol dir que en ells queda pias-

Aquest primer grup compacte ha estat l'inri- mala 1a flor de l'ànima dels homes. Skippy,

dador dels films amb gent menuda i ha -, I més, ens mostra una posició actual de l'in-

obert un camp magnífic a realitzacions pas- fant anglès, .idèntica a la de 'tots els occi-

teriors. - dentals. Pel mateix que en l'ànima de 1''in-

Abans, els films amb infants eren ;al ma- fa^nt es vessa tot allò més pur que hi ha en

teix temps films per a infants. Si alguna l'ànima dels homes, en els films més ilnten-

vegada s'havia intentat realitzar algun fiim sos i més transcelndemtals, on s'ha volgut

d'aquesta mena, les empreses tenien cura plasmar la inquietud d'una organització o

d'anunciar-los preferentment els dijous a 1a d'un poble, 'l'infant hi juga un .paper prin-

tarda, per tal que el .públic adequat respon- cipalíssim. L'ànima russa troba una cristal-

gués. Els films amb gent menuda eren, per lització punyent i colpidora en els xicots d'El

això, plens d'inefables truculències. Peter ramal de la vida i en Noies d'uniforme el fra-

Pán, amb gnoms i fades, era esguardat per cas d'un sistema pedagògic antiquat i con-

la gent gram amb una certa benvolença. traprodúent queda demostrat ,per mitjà dels

Un film italià molt antic — i molt dolent —, sofriments i de les reaccions . d'unes naies

Las aventuras de Pinocho, la primera mos- joveníssimes. Modernament, en el cinema, la

tra que recordem del film d'infants, fou rea- psicologia de l'infant és sotmesa a una anà=

litzada també sota aquest signe. tisi rigorosa, perquè 'la gent arribi a adonar-

Jackie Coogan humanitzà el film d'infants, se, a.la -fi, d'aquest tresor de reaccions mis-

Creà una posició molt humana de l'infant terioses que se'n diu infantesa.

com a element cinematogràfic. Jackie Coo-gan no és el simp:e motiu patètic destinata servir 1a tragèdia dels altres. Amb Chiqui-

Un fineix en la cinematografia la pròpia tra-

gèdia de l'infant, que yes efa rnés humanaencara, en unir-se t en servir de motiu de

tendresa a la de Chaplin.Jackie Coogan, però, actua sol. E1 lleu és

un film absolutament allunyat del film ,pera imfamts. Apareix a la banda oposada i aixíserà possible que els dos grups es trobiln enel centre. Ve 1a Pandilla de 'l.a Metro i rodauna infinitat de pellícules curtes, fetes en

sèrie. Les salva la gent menuda, que aplau-

deix frenèticament aquesta primera conoes-sió. A la gent menuda li plau l'enginy moltmés que els eterns motius dels llibres de

fades. IEls xicots de la Pandilla fabriquentrems i automòbils, .amb fustes i estris vells,sense capficar-s'hi gaire. .Són amics dels po-licies i saben despistar les amenaces fami-liars. IEIs de la Pandilla creen un tipus dexicot entremaliat i destre, que en topar-seamb la intensa i precoç humanitat dEl Chi-

L'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA

Tres etrer C l' bo la uurteiunsMalgrat la importància cabdal del direc-

tor — que els programadors (quin idiomamés bàrbar acabarà essent el del cinema!)semblen ignorar, vist que ben poc sovintl'esmenten —, el film és una creació com

-plexa, en la qual intervenen una gran varie-tat de persones, cada una amb el seu papera més a més dels actors — des de les estre-'lles al darrer extra —, tota mena de tècnicsde la fotografia, del so, dels decorats, etcé-tera, etc., exerceixen funcions importants,l'aplec de les quals fa una bona película.

Potser resulta cansat ,per a l'espectador latirallonga de noms que al principi de cadapellícula projecten les cases alemanyes. Tot

-hom hi és esmentat, i no solament els ac-tors : director, autor del manuscrit, postoren escena, fotògrafs, sonoritzadors, arqui

-tecte, decoradors, etc., etc. Però l'home quevol estar ben informat en cinema, ha de te-nir aquests noms en compte. Són collabora-dors, en grau divers, de la reeixida o el fra

-càs — totals o parcials — de la pellícula. Peraixò el que podríem anomenar historiadordocumentat del cinema, ha de conèixeraquests intermediaris gràcies als quals elsfilms són com els veu.

Però — és qüestió que alguns han plante-jat—, un art que depèn de tants elementsI de tants concursos tècnics, és realment unart al mateir títol que la poesia o la música,en les quals l'autor ano necessita tantes col-laboracions amb el consegüent risc de defor-mació que cada una pot aportar?

Aquesta qüestió és llarguíssims de deba-tre. Per ara, només la deixem insinuada.

«Back Síreeí»Es el darrer film americà projectat a Pa-

rís, davant del qual alguns entusiastes hainexclamat que era l'obra cinematogràfica mésformidable feta de deu anys ençà. Potser,ja es compendrà, això és exagerar una mica,perquè el fi!lm conté algun defecte i algunainversemblança — coses de les quals no hiha potser cap film que en sigui exempt

—perb que restem absorbides per l'interès deldrama i la reeixida realització.

Entremig de la copiosa producció, és opi-nió dels crítics solvents que cal assenyalar

aquest film, molt superior a la mitjana ame-ricana, d'un nivell acceptable, molt ben fetatèonicament, agradable, però, per dir-ho ambuna frase vulgar, que ((no mata)).

Tot i reconeixent el mestratge dels ameri-cans en el cinema, hom els ha retret sovintla superficialitat, la rosada banalitat de llursfilms. !Els americaçis,.: quant a continguthumà dels films.;restaven per dessota delsbañs films europeus. Apart El món camina,Alleluia, Els carrers de Ja ciutat i alguns al-tres, no arribaven mai a la intensitatd'unesNoies d'uniforme o de L'OQéra de quat'souso a la sàtira, completament europea, delsfilms de René jlair,;, o al dramatisme delsbons films rus :s.

S'ha remare ;,', Bach Street com una obraque fuig d'ésse( una «fotografia de la vida))per aspirar a ui major complicació psioològica, servida anT sinceritat eo'nstant i unagran sobrietat en l'emoció. Algú s'ha pre-guntat si cal considerar Bach Street comuna troballa isolada, o bé com un símptomad'una evolució del cinema americà, que jafeia massa temps ¢iétinait sur place amb unaproducció standard.

Els infants 4erriblesEls nostres lectors recordaran l'actor que

tan meravellosament encarnà el paper deCloclo en Jean de la Lune, Miehel Simon,i la seva figura bon xic drolàtica.

Michél Simon, contem, passava el dia acasa de l'actriu Mary Marquet. Uns mo-ments que un nen d'aquesta jugava amb samare, Michel Simon preguntà

--Qué voleu fer-ne d'aquest nen quan si-gui gran?

—'No sé ; potser un actor, si li agrada--digué Mary Marquet.

I seguí, dirigint-se al seu fill—Que t'agradaria arribar a ser un gran

actor, com el senyor Simon?La criatura reflexionà un instant, tot mi-

rarot-se factor, i preguntà—!Es que no es pot arribar a gran actor

sense ser com el senyor Simon?

Un nou Lon Chaney?Almenys les propagandes volen presentar

així l'actor William Pratt del seu nom, co-negut en el món del cinema sota el de BòrisKarloff, protagonista de Franhenstein.Aquest home, nascut fa quaranta-cinc anys

a Londres, que en fa vuit que se n'anà aAmèrica .amb la intenció de fen teatre i ci-nema, fins l'any passat no assoli de fon so-nar el seu nom.

La seva especialitat, com la del difunt LooChaney, és la de revestir els rostres mésdiversos gràcies al maquillatge. Hom diuque per a rodar el seu darrer film, The Mum-(n .)', li calien vuit hores diàries davant elmirall abans de poder-se posar davant la

camera.

1

Pesseiq de Grècia, 57. — Telé(on 79681Sessió a dos quarts de quatre A lee sis, sessió

especial, numerada a 2 pessetes l'entrada

REPORTATGES CINEAC

A L'INDIA MISTERIOSA (Documen!apNoticiant Fox Sonor

CATIFA MÀGICA FOX

PARIS

Tots els dies al

Catalunya

UN

up u%r:4/ze

®1'laete flg

Un film de JEAN CHOUX

(Le chien qui rapporte)

- —

Els ballets de la NijinskaLa dansa clàssica també té els seus fanà-

ties. El balletòman és un ésser d'una rigi-desa de principis que res ni ningú no éscapaç de tòrcer. Dogmàtic i conservador,el balletòman ha declarat intangibles les lleisseculars de la dansa clàssica. 1 si un inno-vador s'atreveix a fer una lleugera modifi-cació en un simple pas, el purista tradicio-nal, posant el crit atl cel, us parlarà d'heret-gia. Així no té res d'estrany que l'entradade cavall sicilià que Fokin féu en i9oq aParís amb les Danses Polovtsianes del Prín-cej Igor fos considerada pelsfanàtics com una veritableprofanació. Fokin, en efecte,imposat per Diaghilew i ar-rossegat pel desig d'expressio-nisme ,psicològic, després deNoverre, Dauberval i Viganodeformava la dansa dlàssicafins a convertir-la en veritablepantomima en música.. I aixòels fanàtics no li ho perdona-ren. I començà l'ofensiva vi-gorosa contra els Ballets Rus-sos que havia de durar pinsa la mort del pobre Sergi.Levinson, balletòman enragé,portava amb violència la . veucantant. Segons ell, Diaghi-lew havia convertit 1a dansaen art aplicat, -l'havia supedi•tada a la dictadura de la psi-cologia, de l'exotisme, de lapintura, de la pantomima...1, fent un ús .abundant delsgrans mots, parlava de traïció,d'atem.ptat sense precedents aRússia, fins i tot de crim de1esa-1'erpstcore. No compartimaquests dogmatismes irrespira-bles. L'artista que posseeix afons un ofici pot permetre'stotes les llibertats. Ho hem ditparlant de pintura. Ho repe-tim avui parlant de dansa.1 els ballarins russos, conei-xedors .profunds de la tècnica,poden usar i abusar de totes Niles llicències.

Bronislava Nijinska pertanya la ]finia de Fokin. Com €d!, vol crear el ca-ràcter. I com ell, fou durament combatuda.El citat Levinson deia de la coreografia deNijinska per a Noces que els ballarins hi erenmecanitzats i humiliats per l'esperit geomé-tric de la mestressa de ballet. Germana delprodigiós Nijinski, dansarina eminent, la Ni-jinska fou de 1922 a 1927 l'única autora de lacoreografia dels bapets de .Diaghilew. Re-nard, Noces, Les biches, Les f ácheux, Letrain bleu, $oméo et Juliette, entre altres,foren muntats per ella..Lifar, tots ds joves,foren afaiçonats per les seves mans, Bronis-lava Nijinska, la darrera actuació de la quala Barcelona fou en 1924, s'ha ,presentat araal Teatre Nau dirigint una tropa homogè-nia. S'ha dit que aquesta companyia era lasuccessora de Diaghilew. Això no és exacte.Els veritables successors morals i materialsde Diaghilew són els Ballets dits de Monte-Cario, dels quals parlàrem llargament aquíi que potser veurem la pròxima primaveraal Licei. La companyia de Nijinska, en la

ABRICS CONFECCIONATS

EICOM S DE MIDA

FVehiIs Vidal1

7, Plaça Uníversiia4, 7

Tall immíllorableConfecció superior

Classes exores

jinska i Zvereff en «Petruixkan

formidable técnica i el seu gran tempera-ment. Alhora ballarina clàssica i de caràc-ter, es remarca la seva gran elevació i ensha sorprès amb veritables performanoes. IEnLes biches, per exemple, executa amb pre-cisió matemàtica uns entrechats-cinq de cos-tat gens corrents en la dona. En Els come-diants gelosos dóna una gran brillantor alpaper del criat Pedrdllino, l'os de l'obra,rol dificilíssim que, ballat per una altra,hauria passat completament desapercebut.

El que hem pogut apreciar plenament ésel seu gram talent de mestressa' de ballet.IEIs seus coneixements profunds de la plàs-tica i de la composició. La coreografia detots els ballets presentats a Barcelona ésseva: Nijinska, com un veritable escultor,sap animar l'espai amb els volums dels cos-sos dels seus artistes, que ordena i con-junta amb un sentit agut de la composició.Modélica, en aquest sentit, la composiciód'Estudi amb música de Bach. Bloc eom-pacte de cossos en una posició inicia'l quees despleguen lentament i repeguen fins atornar a la posició primera amb una conti

-nuïtat perfecta, suaument, sense sotracs.Veritable festa per als ulls i per a l'esperit.Quant a la coreografia pròpiament dita, iNi-j inska no uitrapaesa els límits de la niéspura ortodòxia quan ha de muntar un balletd'esperit netament clàssic. En aquest sentit,no havíem vist mai un pas a dos tan per-fecte com el de La Princesa cigne. En altresballets, empra les deformacions que tant liham combatut els puritans. Al revés de Mas-sin, que donava una importància capital alsbraços, ella la dóna als peus, les cinc posi

-cions clàssiques dels quals respecta. Per con-tra, deforma amb llins expressius les posi-cions dels braços. 'Em .aquest aspecte, sónmolt significatives Iles deformacions dels bra-ços, sobretot en les arábesques, de Les bi-ches. I aquest afany que no hi hagi cap gesque no sigui psicològicament explicableculmina en el segon quadro de La Princescigne, de tendència bufa, i atenv el parxisme en les Danses Polovtsianes, expressipura de la dansa de caràcter, que és unveritable pantomima expressionista. Nijimska demostra també una comprensió total dl'esperit i de l'arquitectura de la música delseus ballets.

Diaghilew atorgava una atenció preferenais homes de la seva companyia. Nijinskaper contra, dóna més importància a les dones. Els seus homes no són res d'extraordietari. Massa sovint insegurs, l'harmonisuprema del conjunt dissimula la seva manca de precisió. Volem senyalar, però, SergRenoff i com ballarí de caràcter AmdriasoffEntre 1e5 dones, es destaquen TitxonovNïcolaeva i sobretot Trina Blotska que, sese ballar cap primer paper, es fa remarçaaixí que s'aixeca el teló. La presentaciósimple, però més aviat pobra si la comerem amb la dels ballets de Diaghilew. I i'oquestra, vacillant i gens preparada malgrels esforços del seu director Tibor Harsam

qual només hi ha un ballarí que havia per-tangut a la companyia de Diaghilew, és in-tegrada per elements, menys dos alemanysi un nordamericà, russos, entre els quals hiha una dansarina que havia actuat al nos-tre Liceu en 1929 sota les ordres de Wassi-lieff.

La Nijinska dansarina no s'ha prodigatgaire a Barcelona. Només ha actuat en Va-riacions, Les biches, Divertissement, Elscomediants gelosos, Danses Polovtsianes iBolero. Amb tot, hem pogut apreciar la seva

El eStudiumn de Lluís Masriera

per a tot, i, amb ell, 1'amtic escenari amn laCompanyia Belluguet féu tota la seva pri-mera campanya. Això obligava a la cons

-trucció d'un nou taller, a l'habilitació d'unnou escenari privat per a l'actuació habi-tual de la companyia. Calia esbotzar parets,aixecar-ne de noves, trasbalsar, en fi, totala disposició anterior de l'edifici.

Però Masriera s'havia proposat realitzaraquella idea que era la seva illusió i no hiva plànyer res. El] i el seu fill Joan, arqui

-tecte, es posaren a estudiar, planejar i •pro-jectar. IHom lluitava, per un costat, ambles ordenances municipals, per l'altre ambles dificultats inherents a la incapacitat d'ei-xamplament dels terrenys. AQ cap de poctemps, la idea començava a pendre forma.1-Iom aixecava .una riova planta damunt la'que ja hi havia al costat de l'edifici ceintralallà es traslladava el taller i l'escenari delsBelluguets, mentre s'emprenien les obresper a la construcció de la nova sala.

Aquesta sala està llesta ja i falta ben pocper a ésser inaugurada. Es una de les coses

més delicades i distingides de Barcelona, iúnica en el seu gènere.

L'escenari, seguint les orientacions de quècns ha parlat diverses vegades el seu coms-

tructor i d'acord amb la maqueta que Mas-riera va presentar a l'Exposició d'Arts De-coratives de París en 1925, on fou .premiada,i a l'International Theater 'Exposition deNova York en i926, és molt més ample quealt ; té una bona fondària i consta de doblecortina, cosa que permet l'empetitiment auto-màtic del quadro segons el que exigeixi larepresentació, - i la seva amplada per net latripartició de l'escena a les mides que con-vinguin.

un local destinat al que és destinat aquest.No hi caben més que unes quatre centescinquanta persones ben installades. E1 seu

decorat és sim,plicíssim i de molt bon gustran de sostre, damunt la boca de l'escenarii al fons de l'amfiteatre hi ha uns graciososfrisos obra de Lluís Masriera.

Hi ha un vestíbul prou espaiós i, comla sala, decorat atinadament. A més, el tea-tre consta d'un foyer de bona capacitat, quehom pot dedicar a exposicions. I Els vestua-ris són còmodes i no tenerr,a veure res abso-lutament .amb els sòrdids camerinos a qué .estem acostumats.

Aquesta sala d'espectacles construida perLluís Masriera porta el nom de Studium.Totes les seves localitats són confortables,les seves condicions acús ti úq . as i visuals sónexeellents. El seu ambient és d'urna amab'eintimitat de bon to, ben lluny, certament,de les mànegues de camisa i de l'ambient

casolà i descordat que sembla que hagi d'és-

ser el segell de la intimitat en molts altreslocals que hem tingut de veure.

Ara Barcelona, amb aquest Studium, jaté la sala que durant tant de temps hi hemtrobat a faltar per a aquella mena de ma-nifestacions culturals, espirituals o intellec-tuals que abracen tantes menes d'activitatsdiferents, la millor qualitat de les qualss'esbrava en un 'local massa gran o davantd'un .públic excessivament nombrós, i que finsara no havien pogut disposar d'un marc

adequat a llurs manifestacions.Lluís Masriera ha treballat per fer una

cosa digna de Barcelona, i ho ha aconse-guit. Ara el que cal és que Barcelona sàpigaaprofitar-se'n.

JOAN CORTES

NiIPAR

E Ldrama líric Una nova sala : ^^Studiurn"

DES DE 75 PEes. = 90 Pies125 Ptes.i150 Pies

PLOMES 16 PEes. = 20 Ptes.25 Pies. í 30 P:es.

Wagner i el

El dia i3 de febre— rde 883 moria a Vené-cia, en la seva gloriosa armcianitat de semi- L'antic local que era el taller del pintordéu, Ricard Wagner. Havia nat, feia a la Lluís Masriera, ha sofert un canvi tan gramvora setanta anvs, a Leipsic, enmig del ro- que no ha quedat res del que era anterior-sari inacabable de les guerres napoleòniques. ment. Lluís Masriera es féu el propòsit de,Aquesta naixença a Alemanya i la seva mort: dotar Barceiona d'una sala d'espectacles ín-a Itàlia poden esdevenir uns simbols de la tima sense ésser encongida, confortabbe ipugna constant del seu germanisme essen- acollidora, dotada de tot el que ha d'ésser.cial amb la universalitat del seu geni, que exigible en una sala d'espectacles moderna.topava amb les mesquineses de la seva pa- per portar a terme aquesta idea, calia untria, sotmesa a una constellació infinita de optimisme ben p'oc corrent.reis i prínceps, i encotillada en el baluard Calia, també, sacrificar el taller' oñ Var-de les tradicions més venerables. Totes les tista havia treballat fins ara, esbarjós i apteimprecacions que en els llargs anys d'exiliproferí e i gran revolucionari de l'art foren,però, oblidades, quan Bismarck i Guillem Iforjaren, damunt de les desfetes de Metz iSedan, la unitat de l'Imperi a:emany. Larealització dels seus ideals de grandesa ger-mànica venia quan la seva glòria universalcomençava a arribar al punt culminant, iquan Wagner, feliç espòs de Cosima Liszt,acabava d'ésser •pare. Tots els anys de mi-sèria a París, les xiulades imposants delTannháuser, eren venjades amb escreix. Janomés calia bastir el temple del wagneris-me, el teatre ideal de Bayreuth, i, ultrapas-sant les genials harmonies de Tristany i clsMestres, crear l'enorme edificació del Par-sifal.

Guy de Pourtalès, un dels biògrafs mésrecents de Wagner, fa remarcar en el prò-leg de la seva Histoire d'un artiste que labibliografia sobre Wagner només és igua-lada o ultrapassada per la de Napoleó o lade Shakespeare. Compteu si en un catàlegde títols que deu anar de vint a trenta milobres hom podrà trobar arguments a favoro en contra de totes les teories suscitades alvoltant de la vida, de l'obra, dels amors i deles opinions de l'autor de Lohengrin. Aixòsense comptar que al vot de la seva figura,i estretament lligada amb ella, trobeu tolun estol d'éssers extraordinaris: Nietzsche,que havia d'ésser un dels primers apòstolsde la religió wagneriana, per acabar rene-gant e1 seu mestre i atacant-lo furiosamentFranz Liszt, un dels homes que han viscutamb més intensitat i que han usat amb mésprofusió d'unes dots genials ; el rei de Ba-viera Lluís II, una figura medieval, explo-tada després per psicoanalistes i immorta-litzada tant per la seva protecció a ultrançadel gran músic, com per la seva mort no-veiiesca ; Cosima Liszt i el seu primer maritHans de Bülow, parella extraordinària, se-guidors de l'única via possible quan hom vol.ésser digne del pas d'un geni, el sacrificiabsolut, que en l'home assolí el pur he-roisme.,,'

Avui dia hom somriu una mica en pensaren els homes vehements i apassionats queconvertiren el wagnerisme en una religió,amb apòstols i tot: Les teories revolucionà-ries de Wagner sokrè l'art de l'esdevenidoro sobre el drama iiric han perdut una bóiia'part de la força i no són ja recordades sinóamb la veneració que desvetlla tot recordd'un home genial. La seva glòria com amúsic, en canvi, s'ha fet més universal! iindiscutible : hom només podria posar-lo alcostat de Bach, Mozart 'i Beethoven. Si al-gun fragment de la Tetralogia, ,perduda lasuggestió que la tesi filosófica del poemacomunicava a tota la vasta construcció, ' ensfatiga o ens fa somriure •per les puerilitatsesoèniques que comporta, i que de vegadesperjudiquen la pura audició de la música— i ara recordo les fumeroles que feien alLiceu, en l'escena final de La Posta, o lacomicitat del drac, en Sigfrid —, en canviTristany i Isolda o Els Mestres Cantairesguanyen sempre en grandiositat i són cadavegada més una festa .per a l'esperit.

La glòria de Wagner perdurarà, no caldubtar-ne. Ara bé -- i,no sóc jo sol qui ex-posa el dubte —, perdurarà gràcies a la for-ma de drama musical o a despit d'aquestaforma? Les orquestres simfòniques s'hanapoderat dels fragments més genials de Wag-ner, 1 a desgrat de l'evident unitat que l'au-tor volgué donar a les seves obres, no peraixò, allunyades de 'les taules, aquelles pàgi-nes perden el seu interès i la seva força, i.

t ben sovint l'audició en concert ajuda a com - pendre i estimar melodies i matisos que en

la representació es perden o passen desaper-a cebuts per a l'espectador distret amb el joc

escènic, sempre convencional, de l'òpera. LaFontaine deia : «Si els ulls estan distrets,

a l'oïda no entén res.» 1 un crític francès, enun recent article del Mercure de Trance,

e deia, tot pazilant de les machines del teatres wagnerià, com el molestaven quan, impo-t sant-se a la seva atenció, li privaven de lliu-

rar-se als accents de la simfonia. el-Iom pro-posa als auditors un sublim llenguatge mu-sical i ensems dóna a l'espectador joguinesper a infants grans.» Acabava afirmant que

a de l'òpera, fora de la representació d'unes- quantes obres mestres, d'ací vint anys no

se n'ocuparia ningú.Aquesta teoria al capdavall és la mateixa

a' que professa el meu admirat amic Miqueln' Llor, segons pot despendre's de !'article quer va publicar damunt aquestes pàgines, refu-

ó tant alguns conceptes imprudents que jo ha-a" via gosat emetre. 1 això em permet avui der' declarar que, ben mirat, salvant les mevesat insuficiéncies d'expressió, estem d'acord, emy ' aquesta qüestió de l'òpera, en moltes coses

començant per les admiracions : Glück, .Mo-H zart, 'Weber, Bizet, Wagner, Mussorgsky,

són per a mi noms immortals, i els meusaveranys funestos sobre la sort de l'òperano era pas amb cap mena de complaença

vegeu la pàgina Sr on es publiquen unes que es formulava, sinó- amb l'objectivitatd'una constatació gairebé mundial, i obser-

notes que no ban canut en aquesta pàgina. vada per diverses veus autoritzades. L'òpera,

SEBASTIÀ GASC

'-^111111111111111111111111111111111!llllllilfllllll Ilill IIi111fI111i11111iIIIIIIHIIIi lllillll IIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIII

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

- - ANTONI MARTIe yy° Màxima rapidesa 0 Màxima qualitat

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

llmllllllllllllllllllllllltlllll

després de Wagner, no s'ha superat ni reno-vat, i cada dia és més abandonada pels gransmúsics. L'estancament d'un gènere és unsímptoma greu de decadència, i no cal pasesforçar-se gaire per fer veure l'atur que,

C de Strauss ençà, ha experimentat el dramamusical, un gènere que, malgrat les teories

= de Wagner i la seva obra enorme i immor-tal, té el gran pecat de l'hibridisme, que faque els espectadors vagin a sentir cantar,o a veure drama, o a gaudir amb la música,

— i gairebé mai a extasiar-se en aquella sín-tesi idea'l somiada per Wagner, aquella fusióperfecta de drama, .cant, música i decoratsen una unitat absoluta.

I RAFAEL TASIS t MARCA

Masriera sempre ha estat un enemic acèr-rim de la bateria. La llum que projectala bateria deforma monstruosament l'ex-pressió,. dóna ombres anormals als visatgesi projecta la de les figures damunt la deco-

raçió del fons. A la supressió, doncs, dela bateria és on Masriera ha encaminat laseva recerca, i l'ha eliminada completa-ment . IEls actors, en el seu escenari, sónilluminats per llum indirecta, la qual espot intensificar tant com calgui.

La sala té justa la cabuda desitjab°e per

uIIII IIIII111111111111111111111111111111111111111111111611111Rllllllllllll11111111111

e . I ,) L

LE/ LL.:ETREðLlibres francesos La commemoració de Pantagruel

t,

v

la dels Rivarol ï dels Paul-Louis Courier, lad'un Lema9tre que en el seu temps desinflàel gram movellista de moda ; el sentit críticfrancès que no tem gens de denunciar finsels propis errors d'una celebritat; el mètoderacional, però tanmateïx sensible. ., tot aixòreviu en aqueix llibre, que no és de críti-ques, situó de crítica del nostre segle,

André Rousseaux, amb la segura lentituddel lector que fa la seva mel de totes lesflors de debò, sense amoïnar -se de les cape-lletes i dels interessos materials que s'hi re-lliguen, donava cada setmana, d'uns quantsanys ençà, Un quart d'heure avec, que ama-gaven una profunditat d'examen i un com

-port de pensament sota la modesta midad'una conversa mínimum.

Avui no podem citar l'autor de cada asso-liment cultural, que esmentem en fer nos-altres d'autor, i que certament •adquirim i as-similem ; tampoc no podem, però, intentar defer creure que és una aportació original nos-tra, baldamemt arribem a pensar de bona feque hauríem pogut, inosaltres, aportar, ésser

-ne descobridors, inventors, intuïdors, autors.Posseïm, per exemple, un considerable bagat-ge filosòfic, que .aprenem, o intuïm, i ense-nyem, que és menys conegut que les becero-les, però que no pas per això podem preten-dre.de fer creure que en som creadors. Si elsdeixebles o els lectors provisòriament, mentreno descobreixen altra cosa, s'ho creuen, elprofessor ja té massa sort. Més li valdria queno fos així. Tòts els excessos són dolents.I un bon filòsot^ sá•ç que àdhúd quan ell noha llegit mai una raó, una teoria, sobretotsi aquesta és molt natural, i per .això mateixmolt bona, sempre hi haurà qui l'haurà ex-posada, i encara, probablement, que aquestqui ha estat i és ben múltiple. Tot el quepodem fer és expressar amb empremta per-sonal, .amb més o menys qualitat 'o quanti-tat, manta raó, manta teoria, manta hipò-tesi especulativa.

Domes en el llibre de Jásó Ortega'y Gasset,suara publicat, Goethe desd'é dentro, llegim élconcepte següent: •

«Yo soy una cierta individualísima presiónsobre;eí mundo:' el mundo es la resistenciano menos determinada e individual a aquella

resióp.p »Él hMnbre — esto es, su alma; sus dotes,su carácter, su cuerpo — es la suma de apa-ratos con que se vive, y equivale, por tanto,a un actor encargado de representar aquelpersonaje que es su auténtico yo.

»Todos sentimos nuestra vida real comouna esencial deformación,, mayor o menor, demuestra vida posible.

oLo más interesante i o ès la lucha delhombre con e: mundo, çón su destino exte-rior, sino la lucha del hombre con su voca-ción. ¿Cómo se comporta frente a su inexo-rable vocación? ¿ Se adscribe radicalmente aella o, por el contrario, es un desertór deella .y llena su existencia con sustitutivos delo que hubiera sido su guténtica vida? Talvez lo más trágico en la condición humana,es que puede el hombre intentar suplantarsea sí mismo, es decir, falsificar su vida.»

Parlant concretament de Goethe, afegeixOrtega y Gasset: «Es él el hombre en quienpor vez primera alborea la conciencia de que1a vida humana es la lucha de'1 hombre consu íntimo e individual destino, es decir, quela vida humana está constituída por el pro-blema de sí misma, que su sustancia consisteno en .algo que ya es — como la sustancia delfilósofo griego, v más sutilmente, pero alcabo igualmente, la del filósofo idealista mo-

Fi de temporadaArticles a fora preudurantel mee defebrer

JAUME I, 11

Telèfon 11655

Triava els seus interlocutors en l'actuali-tat espiritual, i no pas la publicitària, de laliteratura. A poc a poc, els grans centresintellectuals europeus ham desitjat sentiraquest lector apassionat, el treball del qualpodia resumir-se dient que era d'esperitequitable. A Amsterdam, a Londres, a Ale-manya, a certes universitats dels !EstatsUnits, foren apreciats els seus judicis man-cats de complaença, però tan intensamentmoderns. Car, al capdavall, és una mala po-lítica literària. la de voler recomanar als lec-tors uns escriptors que els avorriran a forçad'excentricitats o els cansaran a força depretensions.

Per això s'esperava d'André Rousseauxuna coordinació de les seves opinions. Ameset visages du XXe siècle (Grasset, ed.) cor

-respon a1 famós llibre en què Mistral pre-cisa, entre dos poemes, la seva doctrina.Una petita esnob, sabedora d'ésser-ho, empreguntava, com si es tractés d'un matclh(( Quins són els seus favorits ? » Responc ambla classificació mateixa sota la qual Rous-seaux fa passar per la seva premsa i el Seusedàs, la verema podrida, verda o a saó, deles vinyes ]iteraries de la meva generació.Es pot dir millor de Dorgelès : «la illusióheroica))? Paul Valéry és durament tractatsota la rúbrica de «la mtelligdncia desolada».Jean Cocteau representaria «la úntelligènciapervertida». La més gran crueltat del críticés la que li fa classificar en la secció de«temptatives„ l'obra sencera d'escriptors quellurs turiferarcis creuen arribats al mestrat-ge : Henri Pourrat, Jean Giono, André Sam-son. Pau] Morand és força severameint trac

-tat sota el signe de «cronista planetario.No ens equivoquem. Aquests cuits arti-

cles meus no poden ésser sinó .indicatius. Emcal precisar que les definicions de Rousseauxresíueïxen en ús estudis eenyid ssims en quètanca la decori icació de les preteses novetatsd'estil, l'autòpsia de filosofies, algwnes deles quals neces+itaven la vivisecció, i 1'ainá-lisi de oerts perfums.

La doctrina d'André Rousseaux, desenvo-lupada amb la seva veu captivadora, fariasaltar el polvorí d'una conferència. Llegida,no pot ésser confosa amb un pamflet. Vot

-aquí, gràcies a la traça i a l'honradesa deles seves mans, el bell avió llampant delmodernisme francés retornat a terra i ambles peces desmuntades. Gràcies al crític, enseparem les que han aportat un encís útilde les gastades, però renovables.

ADOLPIIE aa FALGAIROLLE

derno —, sino en algo que tiene que hacersea sí mismo, que no es, pues, cosa, sino abso-luta y problemática tarea.»

Tot això ens recorda el Xenius de més devint anys enrera, l'autor de La Filosofia del'home que treballa i que juga. Però això novol dir res, per les raons amb qué fem la ia-troducció d'aquesta nota. El que vol dir molt,

_ Ortega y Gasset

él que vol dir .massa, és d'afegitó que posaOrtega y Gasset al seu emprament d'aquestatáoria

«'En el admirable libro de Heidegger, titu-lado Ser y Tiempo y publicado en igzq, sellega a una definición de la vi.da .próxima aésta.. No podria ya decir cuál es la proximi-dad entre la filosofía de Heidegger y la queha inspirado siempre mis escritos, entre otrascosas, porque 1a obra de Heidegger no estáaún concluida, ni, por otra parte, mis pensa-mientos adecuadamente desarrollados en for-ma impresa ; pero necesito declarar que tengocon este autor urna deuda muy escasa. Apenashay uno o dos conceptos importantes de Hei-degger que no preexistan, a veces con ante-rioridad de trece años, en mis libros.»Fa més de vint anys, el jovent català que

lleg.ia català — el glossari de Xenius a LaVeu de Catalunya —, llegia una filosofia queli sembla repetida ara pel filòsof màxim deMadrid. Si aquest filòsof del meridià castellàno es planyés de veure en el llibre admirabled'un pensador alemany, conceptes dels qualsreclama l'originalitat o la paternitat, no re-treuríem d'haverilos vists expressats en cata-là més de vint anys enrera. I si el pensadorcastellà califica d'admirable un llibre alemanyque e'll diu que li afana les teories, què nopensarà de l'obra pròpia, que la jutja ori-ginal?

DFLef DALMAU

Un jove doctor ès-lettres, professor d'hu-manitats a 1a Sorbona, que. un dia o altresera segurament candidat, a la cartera d'Ins-trucció Pública a despit de posseir un talenti un bon humor poc freqüents, s'ha ofertamablement per acompanyar-nos a visitarl'exposició que a la Biblioteca Nacional fareviure actualment Rabelais i la seva època.«Observeu — ha començat dient el inostreamic — com en mig del desori que les di-ficultats del moment han provocat dintre el

IIE granc Eruse(Imtaófeo/Ironicgosu grantíCCno:,

megeant etgantua:/. ontenantfagcneafogiezji ageáSeurtt f oite be (o coipo,2lu(li feamerueiC.feup(aict}barmct qutffijtpouc fe3Rop2ittu6redstnefierre;cy'ap:eá,mptimenouuefYeméb es,:

/.a figura de Gargantua en l'edicióde Lió, 1532

món artístic em general, el sector de leslletres és, fins ara, el que es demostra mésardit per a -plantar cara al temporal. N'hamvistes tantes de coses d'ençà que existei-xen ! No és pas en va que en el principifou el verb... Més de la meitat dels com

-pradors habituals han desertat les llibreries,però les novetats floreixen pels aparadorscom si tal cosa. Els neguits de la crisi en-dureixen cada vegada més (''ambient, peròno prou perquè els grups de selecció deixind'aplicar-se a organitzar tota mona de ma-nifestacions culturals entusiastas i desúnte-ressades. En l'espai de tres mesos, Moréas,Gide, Verlaine, Flaubert, Max Jacob, hanestat l'objecte de diverses exposicions lite-ràries a París. I Estrasburg commemoravano fa gaire amb una exposició semblant elcentenari de Gobineau • La mateixa galeriaMazarine on ara som, fa befin pocs dies en-cara estatjava el recull biblio-iconogràfic or-ganitzat amb motiu del tricentenari de Spi-noza l'endemà mateix d'ésser clausurada lamés important exhibició de records de Ceo-the que el món va poder veure l'any passat.Així i tot, us puc .assegurar que d'expo•sicions tan perfectament reeixides com laque tenim ar.a al davant se'n veuen rarís-simes vegades. El catàleg sol ja representaun esforç exemplar.

»Donem, si us plau, abans que tot, urnaullada general al conjunt. L'exemplar re-vellit d'aquesta vitrina és el darrer super-vivent de ]'edició original de Pantagruel queen el mes de novembre de 1532 edità l'im-pressor lionès Claude Nourry. La celebra-ció d'aquesta data és el que ha motivatl'aplec que estem veient. L'autor del llibreel signa amb l'anagrama Alcofrybas Nasier,però això no el lliurarà d'ésser perseguitper les seves gosadies. Els teòlegs encaraestan atrinxerats a 1a Sorbona com els doc-tors de la llei en el temple de Salomó i noperdonan a ningú. Quan, dos .anys més tard,apareix la història del pare Gargantua elsatacs contra el narrador suspecte es multi

-pliquen aearnissadament... Anem un xicmés enllà i trobarem la collecció quasi sen-cera de les edicions rabelesianes, amb vint

-ianou exemplars únics al món... Rabelaisera metge a l'hospital de Lió en publicar-sePantagruel. Vegeu el seu títol de batxillerregistrat; l'acta d'accés al doctorat en me-dicina a la Facultat de Montpe'llier, auto-ritzant-lo a dur el barret quadrat dels doc-tors. Vegeu també les làmines amb gravatsanatòmics arbitraris, per mor de la intran-sigència amb què els sorbonícoles blasmavenla dissecció; mireu els llibres de metgia,gairebé tots en llatí de clerc, citant encaraHipòcrates a cada dues frases amb el ma-teix respecte que avui anomenen ClaudeBernard i Pasteur • Els estris d'aquestacaixa que recorden les eines dels manyanssón els instruments llavors utilitzats per latrepanació... Més enllà veurem la compli-cada bibliografia dels rabelesians ordenadaamb un mètode insuperable ; imatges an-tigues i fotografies actuals dels llocs citatso viscuts per l'homenatjat; retrats d'amics,de protectors i de contemporanis illustresautògrafs raríssims ; arts, literatura i folk-lore de l'època, cap mena de detall no haestat negligit, lEn la secció de traduccionsus farà illusió trobar-hi quatre exemplarsen llengua catalana traduïts per Lluís Dez-tany, únics portaveus ibèrics que figurenací entre les versions de tots els països. La

1 pulcritud dels tiratges honora els impressorsde casa vostra.., iEn fi, la gent no té de fersinó passar la porta per a trobar no solsel recull d'un sens fi de peces inestimablesmanllevades als millors museus i bibliote-ques de tota Europa, sinó també el fruitde llargs anys d'erudició extensa, pacient iminuciosa. Afegiu-hi les dissertacions quedurant tot aquest mes faran uns quantsconferenciants seleccionats entre els méscompetents, el concert de . música interpre-tada amb instruments mencionats en lesobres de Rabelais que hi ha projectat, i usfareu càrrec del treball que s'està fent per

a popularitzar i fer compendre bé el granhumanista.

»Mestre François ha estat gairebé sem-pre interpretat deficientment. En el volumpòstum d'Anatole France darrerament apa

-regut i que amb el títol de Rabelais reuneixun cicle de conferències donades per l'autorde Thaïs a l'Argentina, es constata que lamajoria de contemporanis del doctor chi-nonès el coneixien solament per tres o qua-tre historietes descordades, entre les qualscal comptar la del famós «quart d'horan.'El mateix Montaigne no en tenia pas unaidea gaire més completa ; i pot dir-se que,d'aleshores ença, les coses no han milloratpas' gaire pel que fa al públic dels lectors.El nom de «rabelesià, s'aplica indistinta-ment, i amb justícia, tant als estudiososespecialitzats en investigacions sobre Rabe-lais, com a la vèrbola rnirobolant, a la riallagrassa dels grams golafres plens de vida,aficionats al bon vi i a les femelles ape-titoses. París mateix compta amb més d'unasocietat de simpàtics gourmets agrupadasota l'advocació del Silén de Chinon. Si ellens pogués veure, segurament es sentiriaigualment honorat pels uns que pels altres,tot rient-se una mica de cada un d'ells. Peròel mal és que el seu aspecte, diguem-nepintoresc, és el que sempre ha prevalgutper a 1a majoria, de cara a l'epitafi en quèRonsard li pronostica que un cep li neixeràdel ventre. I aquest clixé ha eclipsat sem-pre les altres facetes.

oDigueu-me, però, si hi ha gaires clàssicsdels quals es puguiin extreure tants ,puntsde vista diversament interessants per a l'es-tudi deis homes i les coses. Neo-paga d'unrenaixement en plena empenta áscensional,home de ciències i de lletres exuberant devitalitat i d'optimisme, insaciable an la cu-riositat, mestre François és el model d'autorproteïforme dintre la unitat d'una obra mas-sissa. No fa pas molt temps que els histo-riadors descobrien que sota les formes alle-gòriques de molts dels seus escrits podienpoar gairebé tantes dades valuoses com esfilòlegs i els literats. Sense això, quantsd'ensenyaments imponderables ens ha ofert,tot divertint-nos !

»Ja coneixeu el meu odi per la pedanteriatranscendental, però vull creure que no cauréen aquest pecat comunicant-vos una mevaobservació : Mireu... Quan llegiu, per exem-ple, el discurs d'un jacobí del 93, no us fal'efecte que és un personatge literari el que

ji^j j

egboPribleo etefpouéta,bfrs faig ;p paue !Tee bu ftr(renbme

pantaçruet IRoP òis 7Dtpío&elfií bu Qren5 er^f ^arQanr

tuc/A üpo(e; nouue(!nment pa t maif re

.Wco(rp5aej04trr.

cc t.SrnaaryorjrrycamattoqòcClquóe nouttptòta te =oncep,n nof u òamcbctconlog.

La primera edició de «Pantagrueln,arnb l'anagvama de Rabelais

parla i que mai un home de carn i ossosno pot haver-se , expressat seriosament enaquella forma? Sense anar tan lluny, ja heuvist com recentment el llibre, l'assaig, elmúsic-hall i el cinema han provat d'actua-litzar el segle xtx i especialment 'l'ambientxiroi del fi de segle. E1 resultat més inte-ressant ha estat la sorpresa de veure'nsenormement allunyats d'un moment histò-ric fa quatre dies ple de nervi, molts tes-timonis del qual encara 'van ben drets pelcarrer. I és que, de la mateixa manera quePaul Valéry ha remarcat com són precisa-ment les petites diferències de criteri lesque originen els majors antagonismes, lacosa que més ens afecta a través del temps,que ens fa sentir més estrangers d'unes ge-neracions a les altres, són els simples can-vis de decoració. Rellegiu amb detenció Ra-belais, procurant sondar una mica endins,i ell ús dirà com ningú fins a quin puntles grans febleses, els valors bàsics, els es-tímuls fonamentals de tots nosaltres restensempre, sempre els mateixos.»

ALBERT JUNYFENTParís, gener.

NOVETATS HISTÒRIQUES

A. Cahuet: Re4ours deSainfe=Hélène . . . Ptes. 6,60

F. Chaliapine: Ma Víe. . » 8,25Funck Brentano: Le

masque de fer. . » 2,25Lenotre: Napoleón . . » 8,25Garneray: Voya ges,aventures e4 combats. » 6,60Geisendorf des Gouttes:

Géóles ef Pon4onsd'Espagne. . . . . » 45,-

E. Ludwig: Lincoln . . » 13,75L. Vaunois: Le roman

de Louis XIII. . . » 8,25

LLIBRERIA FRANCESARAMBLA DEL MIG, 8 i to

VARIETATSCATALUNYA ENFORA. - Tota forma

d'Imperi consisteix en una irradiació. Essersotmés a un Imperi és necessitar, com apunt vital de referència, aquest centre d'ir-radiació; De vegades, a la manera heroica,perquè aquesta irradiació és plena d'espasesresplendents i de banderes arborades. D'al-tres, a la maniera esportiva, perquè la con-questa és obra d'un pur esforç individual iarbitrari que passeja l'escut nadiu arreu delmón. D'altres, finalment, a la manera espi-ritual, que fa de les nostres coses un instru-ment d'intervenció que les converteix encosa imprescindible per a qualsevol recerca.

Heus ací, ara, tres obres significatives peraquests tres sentits. La primera és intitu-lada Catalunya, nació mediterrània. 'Es unllibre on la passió patriòtica de R. Gay deMontellà s'apuntala amb dades certeros.Història i crítica, duta a terme d'una ma-nera molt .personal, es mou en els lliuresterrenys de l'assaig. Aquest .assaig — quepodríem anomenar «sobre les actituds impe-ria;s de Catalumyan —, és, malgrat 1'acopidoctrinari, ple de flexibilitat i d'interès.—El segon 'd'aquests llibres, és exemple d'ac-tivitat esportiva. De l'elegant manera im-perial de Nicolau Maria Rubió, explicada peroil mateix en el seu llibre Sahara-Níger. Hiha en aquest dietari d'aventures equatorialsaquella manera àtica que reclamava el glos-sador, per la qual vigoria de l'esforç s'acom-panyava amb la sal de l'humorisme. Fer lescoses i immediatament desvaloritzar-les unamica amb un somriure. Aquesta és, també,la manera (a voltes cinematogràfica, moltsòbria) de Nicolau Maria Rubió. —Exemplesde la tercera manera imperial, ens en so-bren, per ventura. Podríem fer una llistade fites recents, encapçalada, per exemple,per 'la Geografía. del Primer Art Romànicde Josep Puig i Cadafalch i acabada per laversió que Carles Riba acaba de fer de duestragèdies d'Esquil.

JOSE MARIA DE PEREDA. — Els ho-mes de la mostra generació no han llegitgaires obres de José María de Pereda, no-vellista santanderí, el centenari del qual s'es-cau ara. Tampoc, no cal dir-ho, han sentitel seu culte com l'han sentit alguns dels seusprofessors de retòrica. Interessava de Peredaallò que els romnnties anomenaven '«colorlocal», i que després es feia més concret,amb el naturalisme que hi afegia gotetes defilologia i de folklore. Jo recordo Sotilezacom una collecció de postals cantàbriques,indubtablement molt vives i colpidores, queens donaven a canéixer notes i paisatges;.modismes i costums. Els seus personatgeseren també «tipus populars, de postals tu-rístiques. Postals, i aquest era un altre en=cís, sonores.

«ASSONAN'CIES I EVASIONS>. — Jo-sep Maria López-Picó ens dóna eQ seu hap'pynew year amb un llibre epigramatic i ambapellacions d'urgència per al número de LaRevista commemoratiu de la Renaixença.J. M. Làpez-Picó és un poeta que sap unirmeravellosament una mena de .persistència,una mena, diríem, de memòria lírica que elfa vivament fidel a ell mateix, sense desoircap dels batecs de l'hora universal de lapoesia. Aquest reviscolament conceptual isentenciós del poeta de 1'Epigrammata prenparticularment aires de pura delícia amb elmadrigal. Heus ací el poema VIII. e del lli

-bre, amb el trenc maliciós — a guisa de con-trapunt — del tercer vers

Presència del clavellombra de la violetaamor, i el llessamíIierfum de la teva absència.

Quant al número de I.a Revista, dient ara,solament, com la seva ambició s'acorda .ambla perspicàcia amb què sotja l'esperit catalàcontemporani.

LLIBRES REBUTS. — He rebut Vi-sions, poemes d'Emília Furnó, llibre de ta-rannà casolà i floralesc.—Editorial Barcinopublica en la seva Collecció Popular un vo-lum de Pàgines Escollides de Ramon Llulla cura de Ramon d'Alòs, un dels homes quefaro una feina més sòlida i desapercebuda acasa nostra. Aquest recull és, com esperà-vem, un admirable llibre d'introducció — id'iincitaeió -- a la !lectura de l'obra lul-liana.

D.P._IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIHIuii?IIIIIIIIIIIk;

''I I I I I I I I I I I I I l I I I111111111111111111111111111I 1 1 11111111111:

D13C

^ fo IRROMPIBLE "^^^0

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge de

bronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, t 1 Via Laletena, 4Tel. 15524 • BARCELONA

"Ames ef vísages du XX° síècie"Vetaquí un llibre que serà un esdeveni-

ment. Mentre que, per molts literats, massa,la critica només és un mitjà de fer-se témer,i, també, d'adular, un crític publica una sè-rie de judicis desproveïts àdhuc de l'embrióde la camaraderta !

França, qUe tingué reputació d'ésser inde-pendent, la França protestatària dels troba-dors, des Marot, dels Saint-Simon, dels Vol-taire — quan la iconoclàstia no 1'enceg•ava —,

, 4Ç!c,

. __

c ^^

. A. Rousseaux, per César Abin

XENIUS - HEIDEGGER - ORTEGA

Originalifaf í filosofía

_a' _.

Es més fàcil fer fotografia que no pas par-larate. Per què? A primera vista, potserperquè la fotografia és jove, perquè encarano ha passat un segle d'ençà de les primeresprovatures de Daguerre. Després ham s'haocupat a desenrotllar-ne totes les ,possibilitatsi adaptar l'estil i les experiències a les exi-gències modernes. Encara no hi ha haguttemps de fer un balanç complet i rigorosa-ment exacte. Tot el que s'escriu sobre foto-grafia, només rarament va més enllà d'algu-nes consideracions generals que recolzen en-

E1 fotògraf, doncs, ha de veure de pressa,compendre de pressa, estimar de pressa

—car cal estimar una fesomia, mal no siguisinó per transmetre-la a la fàbrica artística,]'aparell fotogràfic, sota les millors condicionsde gust i de personalitat. Per tant, ha detreballar de pressa, de pressa. Al mateixtemps es veu obligat a arranjar-se com puguiamb la llum, que és un misteri gairebé com-plet. Ben entès que el pintor tampoc no po-dria fer res sense llum, però tindrà una post-ció més avantatjosa, i després podrà corregir,

f oan _.unyer. — Pintura

raspalls per a tots els usosarticles de neteja — objectes per a presents

rambla de catalunya, 40

. , I,) ,LES ARTS I ELS ARTISTES

' Qo C a ^ d ^ p fotografiaEI intor oan un er r ep y oDissabte i diumenge, aquest escultor ame-

_.__ ...... ..... .. 6.., ....vno n.o »... .,.,,.1,... t.,

André Salmon fou dels primers a elogiar ricà donà, com havíem anunciat, diverses

la crítica poètica, «Hem matat la vella crí- representacions del seu circ miniatura, es-

tica — exc:amava l'autor de Le caluntet en pectacle tan complet o més que un circ de

el seu llibre L'art vivant —. La crítica po- debò, amb un programa vastíssim en el qual

sada a les mans dels poetes fa impossible no és oblidada cap de les atraccions que han

la dels crítics, magistrats improvisats, con- rodat i roden per aquests circs de Déu. Amb

demnant o absolent.» Però potser seria més un enginy i una traça meravelloses, Calderjust enfocar la qüestió des d'un altre angle. s'ha empescat ila reducció a petit tamany deCombatre, això sí, la crítica de vaguetats i tots els herois i de totes :es performances

d'aproximacians, que usa i abusa d'una ter- acrobàtiques i d'habilitat que són l'allicient

minologia estereotipada, feta d'expressions del circ. 1 això no pas d'una manera har-

tan deliciosament indefinides com fa bonic roera, sinó amb una exacta comprensió del

mida seva, el crític poeta podrà jugar tambéun paper molt brillant.

Avui, voldríem ésser poetes per a poderparlar dignament d'una obra que té les ca-racterístiques de les obres darrerament es-mentades. Una obra que refusa les frasesfetes que s'acostumen emprar en aquestscasos. Vo:em dir les pintures que té expo.sades Joan Junver a les Galeries Syra, lessimpàtiques sales d'exposició del carrer Di-putació. Pintures que valen sobretot per ilaseva originalitat i que són molt difícils de

de color, digitació fàcil, pinzellada fluida ialtres imprecisions per l'estil. I aleshores,eliminada tanta boirosa indecisió, presentarl'alternativa d'aquestes dues proposicions.0 la crítica rigorosament •científica o la crí-tica del poeta. 0 l'anàlisi seriós de l'homeque té una coneixença profunda de la tèc-nica de les diverses arts, i que fa una dis-secció escrupolosa de les obres, o bé la crí-tica del poeta que crea una equivalència lí-rica de l'obra davant la qual s'ha sentitemocionat.

EI crític científic jugarà •un paper moltbrillant davant una pintura o urna esculturaque hagin estat realitzades per un artistaque, en possessió d'un ofici sòlid, faci serviraquest de mitjà per a expressar l'emocióexperimentada davant el natural. Però hi haobres dignes també de •consideració, com lesde l'art popular per exemple, en les quals]'ofici rudimentari no és res més que bal-buceig d'indocumentat, i que es salven úni-cament pel seu perfum i per la seva gràcia,per la seva frescor i per la seva espontaneï-tat. Hi ha obres, també, executades per ar-tistes genials, que infringeixen escanda'losa-ment totes les lleis .artístiques establertes,però que, no obstant, tenen una força expres-siva que obliga a no inegligir-les. Obres, te-tes aquestes, en les quals els imponderablesj uguen un rol molt més important que esprocediments tècnics tangibles. I obres da-vant les quals el crític científic fallarà la-mentablement i no sabrà pas què dir. Eadavant aquestes obres precisament que elcrític poeta serà l'encarregat de dir-hi laseva. Davant obres com aquestes, fetes a

Fi de temporadaArticles a fora preudurant el mes defebrer

JAUME 1, tiTelèfon u1655

GALERIES SYRA^Demá, divendres, clausura

de l'Exposició de

5oan Junyeri

DIPUTACIÓ, 262

(Entre Passeig de Gracia i Claris)

classificar en qualsevol de les tendències envoga. I ens sembla que això és el millorelogi que podem fer-ne. Cubisme o sobre-realisme? Realisme o abstracció? Joan Ju-nyer, simplement.

I això és molt important en aquests tempsen els quals el pillatge està a n'ordre del dia,i en els quals els submestres i epígons me-nors malden per a imposar-se manllevant,no la substància de les obres dels artistesconsagrats, sinó la seva façana, els tics iles manies, els accidents. En aquesta èpocaen la qual tants i tants pseudo-artistes, man-cats de personalitat, cerquen 1a inspiracióen les revistes d'art on trobaran la darreramoda de París o de Berlín, que els perme-trà de realitzar unes obres en les quals lesinfluències de tota mena treuen el nas im-púdicament, en aquesta època òrfena d'ideesprbpies, repetim, un artista tan personal comJoan Junyer constitueix una excepció quecal senyalar a l'atenció des amadors de lescoses artístiques.

Joan Junyer no és tampoc d'aquells quedurant una pila d'anys, temporada darreratemporada, ens vénen oferint amb convic.ció digna de millor causa el mateix paisatge,la mateixa figura o el mateix bodegó, trac

-tats amb la mateixa fórmula, esdevingudaja glacial amanerament. En cada exposicióde Joan Junyer es constata una evolució per-sistent, un desig evident d'amar endavant.Ell pot equivocar-se. En !l'exposició actual,per exemple, observem un trimxament de lí-^nies i colors, que el fan caure en certes diva-gacions i en certs confusionismes, en unaagror desagradab'.e, que ens fan enyorar laclaredat i la unitat de les teles anteriors,una bella mostra de les quals — un paisatgeamh figures — és exposada també a Iles Ca-lenes Syra. Però no hi fa res. Val mésaquesta inquietud que no la repetició de tro

-balles més o menys afortunades. Així no ésfàcil que Junyer s'amaneri. I ho constatemen aquesta exposició on hi ha teles pintadesen una mateixa època a 'Estocolm, París iMallorca. Doncs bé, l'emoció rebuda de pai-satges tan diversos ha estat expressada ambtécnica diferent. Cada tela respon a un estatd'esperit, i aquest ha determinat el mitjàd'expressió adequat.

Gosarem dir que Joan Junyer és un pintorsensible? Sí. Malgrat que la paraula sensi-bilitat hagi estat esgrimida am•b caràcter depanacea universal per tota llei d'instintivis-tes, que se n'han servit per a dissimular elbarboteig i el piétiner sur place de tota menad'ineptes i d'indocumentats. Si, Joan Junycrés un pintor sensible, d'una sensibilitat ex-quisida, gairebé efeminada, hiperestésica,que ens és revelada per les seves línies inci-sives, tallants com un bisturí, i pels setisaguts raQj orts de colors.

Pel nostre gust, la millor tela de l'exposi-ció és el retrat de Mine. Alexandra Kollon^tay, admirable simfonia en vermell, d'un ca-ractericisme expressionista remarcable.

J. M. R. I

La senyora Mercedes Coll de Santà

cara en observacions sobre l'art gràfic o pic-tòric. Molt probablement no s'arribarà a do-

nar una crítica cenyida sobre aqueixa novadocumentació de ]'esperit humà sense intro-duir en la fórmula coneguda — la críticad'art — un nou factor : la velocitat.

En efecte : per què posar ell fotògraf alcostat, o més aviat a sota, del pintor? Bonfotògraf, hi serà mal posat i humiliat; malfotògraf, no farà sinó fer nosa en un llocque la és estret. A priori : el fotògraf que hapres seriosament el seu treball i vol treba'Ilaren un ;;ou i vast camp creador de grans pos-sibilitats, no té gairebé res de comú amb elpintor o el dibuixant. Cada vegada que pro-varà de copiar o de recolzar-se en una obrad'art, serà •per força un pobre imitador. Laseva producció serà menys interessant queels primers tempteigs artístics d'un infant,menys originals i més inútils. EI públic hacopsat això a-mb l'instint sa de la multitud ien general no ]i agrada de fer-se fotografiaràdhuc una certa élite menysprea aquesta ocu-pació — però que és de totes maneres unaocupació d'esperit abans que res — i no creuque hi hagi res de seriós darrera aquella granmàquina collocada entre ella i l''operador; lifa nosa aquell drap negre que de vegadesescamoteja el cap del fotògraf. 'Entre parén-tesis : es tracta ací de la fotografia -retrat,car aquesta branca passa davant de totesles altres.

En separar-se rigorosament de l'artista pin-tor, el fotògraf es troba en el seu càlcul ambuna nova x de la qual el pintor no ha de ferres. Aquesta nava x és el temps, la funciódel qual és la velocitat. Per l'ap:icació rigo-rosa a les necessitats del seu ofici, el fotò-graf té totes les possibilitats de 1'esdevonidori pot afaiçonar a la seva feina un lloc estimati necessari en les ocupacions de l'esperit hu-mà. !El pintor pot riure's d'aquesta x, al-menys mentre el seu model — massa fati-gat, perquè ja no té el temps d'abans — nose li escapi. IEl fotògraf és esclau absolutd'aquest element. Ha de treballar de pressa,terriblement de pressa, car el màximum derendiment fotogènic no pot obtenir-se — perambdós costats, del model i de l'operador sinó quan es treballa instaniàniatnent. Sen-se això l'un o l'altre falla i el resultat éscompromès ; i aquest compromís és — :a ma-jor part de vegades — definitiu, perquè nosempre es pot repetir una temptativa esguer-rada. La fotografia és instantània per cate-xochen, sobretot el retrat. Fotografiar unpaisatge és deturar una visió instantàniad'un raig de sol, d'un núvol que passa, d'unocell que vola o d'una fulla que tremola. Lamillor expressió sobre una cara humana pas-sa com un llampec; de vegades el seu encísnomés s'hi detura un instant ; cal haver-lovist i fixat ; però ja que raons purament tèc-niques o químiques exigeixen un atur unamica més prolongat, l'operador ha de fixaraquest atur més enllà d'un límit aritmèticmínimum. Doncs bé, un pintor pot treballar— amb la pipa a la boca i còmodamont ins-tallat --hores semcetles .tranquilóament. iElbon fotògraf tindrà una desena de poses cadadia atot estirar — poses de deu a vint mi-nuts — i llavors haurà despès més d'energiai de força vital que un manobre treballanteles seves vuit hores. Tot és relatiu !

Just Cabot

afegir, treure, fixar i accentuar ; tindrà tempsde comparar-se.

E1 fotògraf ha de fer donar dl rendimentmàximum a les deus lluminoses o la sevadisposició : al mateix temps ha d'evitar totaesquematització ; no hi ha llum standard pera un retrat ; res no hi ha més variat queel baisatge d'una figura humana amb lesvalls d'arrugues en la vellesa, els turons 'en-oisadors i dolços de la joventut, la llum mis-teriosa dels ulls mai compresa del tot, lamúsica cridanera o quieta de la boca, l'esculltancat o el pendent Qàbil del front.., és elpaisatge més emocionant, el més variat dela Creació.

Dués paraules sobre el retoc : Només hade servir .per a la neteia del mitjà fotogràfic,sia el film (ja gairebé no es fan plaques foto-gràfiques), sia el paper de transport. Nomésha de servir per a corregir els defectes mate-rials del procediment de reproducció. El reto-cador que salta aquesta frontera, traçada ri-gorosament per la naturalesa mateixa de l'o-fici fotogràfic, esdevindrà automàticamentdibuixant mediocre fracassant entre dos prin-cipis de treball oposats del tot.

El bon fotògraf rep doncs 1a missió bendifícil, important i misteriosa de transmetrea un aparell el millor d'una fesomia, aplicant

-se a treure'm tot el rendiment possible i ca-racterístic. Hi ha en això — amb tot eldes-enrotllament modern de la tècnica — athbquè omp ir una gran missió.

(Fotografíes de l'autor.)

MARIO DE BÜCOVICH

VISITEU

THE CATHEDRAL SHOP(LA CATEDRAL)

Corria, tg (enfront de la Catedral) Barcelona

Records típics de totes les regionsd'Espanya

(Es parla catal^)

BADRINASA O B L E S

DTAfONAL. 460

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre eben4cta f tapisrar. Objectes d'art 1 de fantasia per

a obacquts. Sales ¿'Es-posicions de Be[Iea Arts.

Pwdd /M lira cÍa, !i Telis 1W/IAACBLONA

.-------------------------- ______- ----.-- - ___: ---_--.-___- r

—Els diners que t'estalviaré, papà!--,Com?—Perquè m'han deixat a la mateixa c as-

se i em serviran els llibres de l'any passat.

(Ji Travaso delle Idee, Roma)

El metge (després de rnitja hora de con-sulta).—Doncs no Ii trobo res. Què és elque li fa mal?

—A mi, res ; però com que he llegit «con-sulta gratuita, he pensat : té, a veure siestàs malalt!

(Ric et Rac, París) 1

—Qué són tots aquests extraordinaris queem trobo a la nota?,

—I les abraçades . J meva filla, què?

(Gringoire, París) 1

La clienta.—Aquest model m'agrada, peròés massa ,car i ara és temps de fer eco-nomies,

' La modista. -Ai senyora, ja ho sé. Peròper desgràcia, vostè té una talla poc eco-nòmica.

(Punch; Londres)

!o em negaràs que de postes de solaixí, no se'n deuen cada dia.

„ . (G etz otl Berlichingen, Viena)

:^

0

Un circ d'aficionatsDiverses vegades hem comentat :es Bife- Per això hem Iloat — i perquè de més a

rents temptatives — que es succeeixen cada més s'ho mereixen — espectacles com lesdia més a la nostra ciutat —, portades a revistes organitzades per a9guns casinoscap per aficionats inte•ligents i voluntario- d'estiuejants, o el circ que l'estiu passatsos, de muntar espectacles variats i que per muntaren els tennistes d'Horta.la seva naturalesa es presten a ésser inter- Ara són uns altres tennistes els que mun-pretats per amateurs. ' ten un altre espectacle, mixt de circ i de

En contrast amb la penúria d'imaginació revista, i el munten amb ambició digna dei de bon gust que delaten tantes escenes tots els encoratjaments. Ens referim al Ten-professionals, dedicades al cultiu de les ram- mis Club del Turó, que dilluns vinent pre-

Una nit d'assaig, a l'Olyrpia

poines més tronades en el ram dels espeo-taeles, de les revistes més grolleres i poca-soltes que s'escriguin al món, de les atrae-cions més banals i més poc interessants,de' les repeticions sense gràcia de tots elsamanerament rutiinaris, és una cosa que esfa de gust senyalar que hi ha un públiccansat de tota aqueixa bestiesa i que, tro-bant a faltar espectacles dignes, si no cishi donen se'ls organitza.

v IRROM P)BLE

Societat Espanyola de Carburs Motal'I'icsCorreau Apartat toc BARCELONAla1eQ4 "Carburos" Mallorca, 339 Tdatom rtoae

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/ o D)á PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i $ECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FÀDORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

ATALONIÌ133 BALMES 133

AGENCIA

CROSLEY5 lNEVÁLIER635a:5'"p1 «ll 585CN►Qv«Ix45520 mesos de crèdi4

Recepíors a 250 pies. setmana

^M DDR

l'Orquestra Evrard Lespertorbacions_radioíòniquesL'orquestra femenina de París, trames<<

per il'«'Expansion Françaisede Beaux Arts», No hi ha dubte que, tant com el progrésq p a seu codi penal de i z una disposició amb1 9 9 Pos'has'ha fet sentir a l'Associació de la Música rmen la tèrmica deis aparells, hi ha també el pena de presó en cas d'infracció, per a!s

de Barcelona i a alguna de les desig de cercar per tots els mitjans una.

pertorbadors.seves filials catalanes. major puresa en la recepció, singularment En gener de 1931, Dinamarca declarava ;-

Es urca orquestra d'instruments d'arc ; ^1 fet comprovat que molts déls sorolls el dret de l'auditor i fixava legalment lesper tant, el seu repertori té una limitació aliens que surten per l'altaveu són fàcil- mesures a pendre contra les pertorbacionsla ntan aportació dels compositors vitació:

ió eiment suprimibles. Per això s'ha pretès crear de les enes.

tastes creadors gran orquestra, Així un estat de dret que empari l'auditor de A Alemanya i Bèlgica, l'estudi de 'la qües-doncs : segles xvn-xvtn — i segle xx —, po_ les emissions de ràdio, cosa que va ésser tió dels paràsits entra en un període d'ac-dríem dir analitzant els dos procesos C-

els os r s: o objecte ací mateix de la darrera conferència tivitat.dir

analitzanrelli, Nar ini, n l

ydn,

contra els paràsits que va reunir ]'Associa- A França, l'acció jurídica ha debutat ambózart Cuin iM zar, d n de ció de Radiodifusió. Un advocat francès, un assaig de 1 aplicació a aquesta nova ma-

r, creadors timbre orquestral per Robert Homburg, ha publicat un article tèria dels principis generals d'aquest dretacoblament d'instruments, sensiblement per- força interessant en el qual detalla 4 estat i principa l ment dels articles 1382 a 5384 delrebut en els constrastos ((a solo)), Florent de ]'afer en diversos països, i concretament codi civil.Smith, Georges Migot, Armande Polignac. a França, del qual és el següent : AI costat d'aquesta acció i obeint a unJoaquín Rodrigo, practicants d'una indivi- Les recerques fetes particularment a Fran- moviment de ]'opinió provocat •per les as-dualització del so per desintegració en l'or-

ça peil Laboratori central d'electricitat i el sociacions d'auditors, marcat per l'impor-questra moderna. sindicat d'indústries radioeléctriques ens tant Congrés contra els paràsits celebrat a

En la música del primer període, serveixhan portat a conclusions pràctiques. Dintre Paris en octubre de iggt i sostingut per la

la técnica de quartetista ; en la música mo- de la majoria dels casos, amb la utilització premsa radioelèctrica, els batlles recomana-cierna cal una contínua suggestió de servir apropiada de resistències filtres condensa- Idors i fusibles etc., es pertorbacions con-

ven o rescrivien la utilitaació de disp p°sitius protecció en les recepcions.a un gran conjunt. Mme. Evrard, directo-

ra coneix la fins, primera als més subtils otínues plexes deuen desaparèixer, fide

En , resumint aquestes Iniciatives, el accents i imagina la segona. Els mitjans de suprimir es paràsits es- legislador hi intervé. Un projecte de llei

Les obres donades per primera vegada,sent ja trobats, els juristes no s'aturen ja ha estat dipositat el darrer any a la Cam-

són; Voyage, d'Armande Polignac, obrapor a l'elaboració del dret de protecció de bra per dos diputats.

explicable per literatura professada per unal'auditor.

En efecte, quap encara no s'havien tro -Aquesta comissió, que està cridada a do-

nar un projecte de reglamentació tècnic isenyora d'edat que diu haver viatjat molt tho expressa, naturalment, en una música

bat els mitjans tècnics, semblava impossible jurídic d'aquesta matèria, ha començat elsimpressionista amb uns certs toes de no

d'obligar el pertorbador a suprimir les cau- seus treballs i els prossegueix activament.dissimulat tipisme; Preludi, Salut i Dansa

ses de la pertorbació, puix que això hauria Així l'auditor es troba ja protegit per lade Georges Migot, música violenta per ]'or-

significat condemnar a la inacció motors in- jurisprudència. Podrá veure ben aviat els.questra, construïda bé, potser en falç. Deux

dustrials installacions de distribució eLèc- seus drets consagrats pel legislador. Un sis-l'upazzf, de Florent Smith, correcta, de 1(-

trica etc. Per un auditor molestat en les tema complet de protecció s'imposa si homnia vibrant, bones sonoritats. De Joaquín

seves recepcions, hom no podia pas fer tan- vol afavorir el desenvolupament de la in-Rodrigo, el músic castellà cec, Zarabanda

car una fàbrica,Perd avui que els pertorbadors conscients

dústria radioelèctrica. Aquesta no sabriaviure i sobretot desenrotllar-se sinó amb untejana i . Villancico, d'una certa pressió emo-

tiva per bé que excessivament greu.o inconscients deis paràsits que provoquen públic esdevingut, des del punt de mira ar-

Les germanes Viólette i Paula d'Ambro-on les recepcions de radiodifusió, tenen al tístic com des del punt de mira tècnic, cada

sio, solistes de violí ivioloncel, donarenseu abast senzills mitjans i sovint poc cos- dia més exigent pel que fa als mitjans de

interès als concerts. La violancellista és su-tosos per no molestar més al seu veí, ]'au- rebre d'u,na manera perfecta les emissions.

perior a la violinista en sentit i so. Janeditor, cap consideració d'equitat o tan sols i La radiodifusió forma .avui dia part de

Evrard, la directora, en fundar aquesta or-de bon sentit no ens deu .aturar ien la lluita la vida pública. Presenta un caràcter d'uti-

questra produí una .anècdota de feminismecomençada en e1 terreny jurídic,

;El Comitè internacional de la T. S. F, 1 fitat social i econòmic ; és un mitjà de pe-netració artística i de formació intellectualatraient, la simpatia que l'acompanya arreu.

Jane Evrard fou violinista delque des de 1926 portava la qüestió a l'ordre innegable. 'Es per això que cal celebrar to-quartet

Poulet, després esposa de Gastom Poulet,del dia en els seus treballs, sembla que ha tes les iniciatives que, amb qualsevol me-

amb qui fundà una gran orquestra. IEn di-estat el primer a recomanar l'ado •ció deregles precises. La idea donada després dels

sura, contribueixin al seu desenvolupamenti al seu èxit.vorciar-se, però, Gaston Poulet té una or- Congressos internacionals de Roma i de

questra d'homes i Jame Evrard una de dones. Lieja, ha provocat a tots els països l'estudi -R. B. P. d'aquest afer. A Iugoeslàvia inserien ja al

cisco—

UN ACLARIMENT!...¿ter qué diem que l'estació subterrània dela Plaça de Catalunya (frens del Nord i Metro

Transversal)

és el mitjà de publicifaf més formidable queavui dia existeix al nostre país.

Feu comparances amb el sistema de més difusió emprat fins ara i donareu raó a la nostra asseveració.

MITJÀ QUANTITAT DE PROBABLES LEC- PREU DURACIOD ESVOSTR AN SNCITORS DELSE UPremsa Diària. 150,000 (com a máximum). usa OàPlna.,P.9 Un diaPlaça de Catalunya (Estació 3a000o000 00 ¿subterrània) Trens del Nord (Dades oficials controlades pel Departament (dotze espais dei Transversal. d'Estadistical, gran tamany, una cada estarle>.

"Agencia General de Anuncios"(Secció Metro Transversal)

BARCELONA; Pelai, 62, 4, t, - Telèfr 15300

Carrer de Tarragona, 7, 2,°°- MADRID

IMPRESOS COSTANOu de la Rambla. 45

BARCELONA

sentarú a. l'Olympia uin variadíssim espec-tacle, compost de tres parts : dues de cirei una de revista, aquesta darrera amb tressketches.

Els animadors principals són els senyorsHuerta, Flaquer i Clarasó, amb la collabo-ració musical de Robert Vicente.

Entre el programa de circ, els animadorsno temen de presentar atraccions d'enver-gadura, com són els inúmeros d'equitaciói una paròdia de corrida.

Els tres. sketches de la revista seran : unballet sobre el taulell d'un bar; un concerta dos pianos, estil Wiener i Doucet, acom-panyant una noia que s'ha revelat •amb unentrain i unes condicions sorprenents, la se-nyoreta Victòria Udaeta ; i un número d'o-limpíades que és una troballa.

Un deis números que cridaran més l'a-tenció és el que correrà a càrrec del quees fa anomenar «The Rod Lauden)), d'unafantasia i d'un imprevist dignes d'un pro-fessionai.

Alguna nit que hem pogut anar a l'Olym-pia a veure algun assaig, n'hem sortit ambla ferma esperança que dilluns que ve noperdrem la nit.

Agència exclusiva per a la venda de

IMIRADORSocietat General Espanyola de Llibreria

Barbarà, 16 Telèfon 14186

á.