FREDERIC SOLER (SERAFI PITÀRRA)

Redacdó y Administracdó

Raurich, 20, pral.

Any 1 Barcelona 5 Juliol igoo

Número 4

QUINT ANIVERSARI DE LA MORT

EL MONUMENT A FREDERICH SOLER

No havia encare cumplen 1' any desde la mort del popular poeta, ocorreguda el día 4 deJuliol de 1895, cuan els alashñras Regidors de Barcelona, Srs. Blanch y Piera, Gallard, Soria-no Sánchez, Collaso, Joseph M. Nadal, Vallés, La Llave. Ciurana y Iartinez, presentaban alConsistori una proposició per ells firmada demanant al Municipi la construcció d' un monu-ment que honrés la memória del Creador dei Tea'ro Catalu. (Febrer de 1896).

Inútil es dir que'! Consistori en pié aprobó la proposició.En 17 de Mars vinent, la Comissió municipal de Foment sometia també á l' aprobació del

Consistori els següents acorts: Que '1 monument s' aixequés en lloch apropósit. (Fins en 22de Janer de 1897 no va senyalarse el punt d' emplassament, que ho fou en la plassa del Tea-tro, devànt del Principal). Que 's costejés per suscripció popular, admetense donatius desde

• 25 céntims de pesseta. Que Is fondos recaudats se remetessin á una Comissió presidida per1' Alcalde de Barcelona, composta de tres Regidors, tres vehins de la ciutat, tres autors dra-

• mátichs, (foren designats D. Víctor Balaguer, D. Angel Guirnera y D. Eduart Vidal y Valen- ..ciano (q. en g. sia), dos amichs de la familia de Fredericlr Soler (D. Conrat Rourey D. Joseph

'M.8' Serraclara), dos representacuts de la prempsa y un delegat de la Empresa del teatro_Romea.

Una vegada posats d' acort els nombrats, procediren á preparar els treballs preliminars.En Juny del mateix any 1896, la Comissió anterior donó al poble de Barcelona 1' alocueió

que segueix:

-- - «CoMPATrirci: Un deber ineludible 'ns imposa 1' amor A, la pátria: lo de deixar consignat nostre.-»agr.ahirncent;envers aquells que á enaltirla y honrarla consagraren tota la seva vida. L' inspirat poeta,•»cultivador incansable de nostra literatura en sas diversas brancas, creador del Teatro Catalá, Mestre err.»Gay Saber: el mes fecundo de nostres dramátichs que en cent valiosas produccións pos ta de relleu els»gloriosos fets de nostra passada história y rleixá fotografiadas las costums de nostras comarcas, ja baixrel pseudÓn.ím popular de Sernfi :f'rtarrn, ja b'arix son verdader nom de FR^.DErr1CH Sona, es un il-lustre»fill, de Catalunya, cual memória exigeix el cumpliment de aquella ob igació.

L'Excel-lentíssim Ajuntament de Barcelona, d' aquesta ciutat á hont vegé la llum el llorejat poeta,py cual.poble evídericiá la seva consternació pera la mort de qui tant 1' havia anultit en tots el seuseserits, ha tirés la iniciativa d' aixecar un monument FIIEDESICH Snr.F.R, per medi d' una suscripció

»popular ; . en el cual las generacións venideras hi vegin la deguda distinció que meresqué ala present el'A-ciutada que á'ïnmpi ls dr l géni, ab 1' estudi per guía y 1' estirnació al seu pafs per hort, se celocá á uñ'

-:ülloclr eminent en la história de las pátriàs lletras.»Las materials proporcións.del monument,.pnch deuhen preocuparnos. Encare que sigui :modest,. ó

. »que ni sisquera sigui tal, sino que consisteixi únicament en una simple estátua colocada damunt d un»pedestal sénzill, el nom que apareixerh tnscrustat en el mateíx y el medi de sufragar '1 'import' de larobra, suplirán sobradament la grandiositat de que la construcció puga estar faltada...

5®

»Aquesta Comissió. pera cumplir ab l' honrós encárrech que 11 ha, eonfat la Excma. C'orporaci'ó»iniciadora del pensament. espera que tot el poble catalá, sense distinció de classes, y tots el amants de»Catalunya, uns y altres expontáneament, sense necessitat d' excitacións per part nostra, farán que»nosaltres, mandataris seus, portém á felis y curt terme la missió que tenim: y aixís Barcelona contará»dintre breu temps, entre sos monuments, ab el de n FnPDErrUCH SOLER, el mes popular ingéni de nostra»moderna literatura regional.

xNos limitém, donchs, á anunciar que queda oberta la suscripció pública que 's reserva comensar»I' Excm. Ajuntament (1 pera alsar un monument á la memória del insigne catalá en FRI^DH,RICH SOLER Y

»HUBE,RT, ('era/ í Pi/,arro), admetentse en ella donatius desde la cantitat de 25 céntims de pesseta, á fíxde que, poguent aixís contribuhir totas las classes socials á 1' obra conmemorativa, tingui aquesta el»carácter de popular que li es própi; invi ant al mateix temps á las empresas teatrals y á tota mena de»societats particulars, pera que per medi de funcions escénicas que al efecte celebrin, concerts ó altres»que estirnin conduhents, contribuheixin al aument de la suscripció, cuals fondos se depositarán en el»Banch de Barcelona, fins á la seva definitiva destinació.»

¿Trobá eco 1' exitació anterior entre el poble catalá?No del tot. Be es vritat que molts Centros y Corporacions s' adheriren á la idea, y varen

suscriurers per cantitats respectables, pero en conjunt, en totalitat no va respondrer .tothomcom devia á la realisació del monument.

Y lo pitjor fou que la suscripció va estroncarse cuan mes productes havia de rendir, y al-guns elements principalissims, tals com certs Ajuntaments y Diputacions, ab l' excusa - delestat precari del país (fórmula gastada) varen negarse á oferir una cantitat insignificant.

Y arrivá'1 28 de Septembre de 1897, dia fixat pera la colocció de la primera pedra delmonument, cual acte, aixó si, va celebrarse ab tota magnificéncia. La prempsa del mati d'aquell día publicava la següent alocució, redactada pel Secretari de la Comissió Executiva,don Lluis Noguera:

«CATALANS: Avuy á las cuatre de la tarde tindrá lloch 1' acte inaugural del monument á la memória»del llorejat poeta HREDaxUCH SoLEu (era/'i Pitarra que ha d' aixecarse en la Plassa del Teatro.

»Aquesta Comissió creu que '1 carácter popular d' aquest escriptor catalá li imposa '1 deber d' invitar-»vos á tots els actes que á la bona recordansa d' ell se consagrin.

»Invitats, donchs, quedeu tots á aytal solemnitat, y esperém que la vostra assisténcia á ella será 1' es-tímul mes poderós pera que aquesta Comissió porti á bon fí ab entussiasme aquesta obra, recompensa»de Catalunya al fundador del Tealro Catalá.»

Are bé, van transcorreguts casi tres anys desde la colocació de la primera pedra y cinchdesde la mort del gran poeta.

Barcelona ha tingut sobrat espay de temps pera cumplir el compromis que va contraurer,aixó es, alsar el senzill monument á Frederich Soler ab lo que la ciutat que va gronxar el seubressol al honrar á son fill predilecte s' honrará á si mateixa.

Pero ¡ay!, Barcelona ha perdut son tradicional amor als génis que 's nudreixen en sa fal-.da; Barcelona, de segur, no pensa ja ab 1' home que li doná un teatro propi en el que fins elsestranys aprenen, y si hi pensa s' ho mira ab indiferència, desmenteix 1' activitat del pobleca-talá y esclavitzada pe '1 baf del estrangerisme y las cosas supérfluas, no recorda 1' obligacióque va imposarse de portar á bon terme 1' alsament de la estátua al geni que va donarli díasde gloria en el ram de la literatura dramática y popular, y ab estulta bojera s' entrega millorá las salvatjadas dels toros que á la construcció del monument á Frederich Soler.

¿Qué fan, doncbs, els homes que haurian d' interessarse pera que 's portessin rápida mentá fi las obras? ¿Qué fan els que, en vida d' en Frederich Soler, 1' arnoixavan-y se 'n deyanamichs? Callan també sense péndrers la moléstia d' esbombar la conveniencia de pensar enla ericció del pedestal que deu coronar la estátua del géni; callan y pa- lan d' altras cosas in-diferents, ó s' entretenen en relatar punts flachs del dramaturg... Callan, y fan mes encare,;varis han sigut els que fins s han negat á borronejar una cuartilla de paper pera dedicarliun retort!... A rey muerto, rey puesto, hi ha qui diu; y avuy aquestos han fet novas tonemxensas .. Es vius poden donar profit, els mórts ja no poden dispensar protecció... IMisériast

Pe'1 demés, cal que 1' Excm. Ajuntament y la Comissió Executiva (qu' está animada de. bons desitjos) donguin una empenta de feren á la realisació de las obras; es precís que 's con-

continuhi la suscrip ió pública, á cual efecte CATALUNYA ARTÍSTICA n' obra una en sas colum-nas ab el fi de revifar usi xich 1' esmortuhiment; es necessari que s' ap'egui lo que hi hagirecaudat y lo que pendent de cobro hi hagi, y 's tirin sumas, y no 's restin elements, y

(1) La Corporació Municipal contribuhf ab 5,000 pessetas.

5'

que cad' hu pe '1 seu cantó demostri l' interés que 's necessita, que si á Madrit varen negar elbronze pera la fundició de la estátua, alegant q#re 'n Frederich Soler no era proa conegut,que 's fongui en cualsevol matéria, pero que 's fussi aviat...

Ab els diners que lia donat Barcelona, en tolas épocas, pera aixugarlas ]lágrimas de. altrasregions espanyolas q u e tampoch eran proa conegaàas, com Consuegra y Ataquines, etc.,n' hi hauria pera adquirir mil vegadas el bronzo qu' entraria en la estátua de FrederichSoler,

j. AYNÉ RABELL

Una tarde, cap-al-tart, (fa d' aixó un grapat d'

anys), eixiam de la redacció del setmanari cataiá

«Lo Nunci», son editor y propietari en Quimet Vi-

nardell, en Frederich Soler (Pitarra), en Joseph Fe-liu y Codina y el que aquestas ratllas escriu, y versá las Ramblas ens dirigirem s fí d' esbargirnos unaestona, com molts días ferho solíam al acabar nos-tra tasca periodística. Recordo que parlant y discu-tint, vérem pararnos devant del mostrador d' unallibrería, en la Rambla dels Caputxins, pera mirarla vista d' un monument que Fransa acabava deerigir, no recordo are á quin home ilustre. Comen-tant el bon efecte que . '1 conjunt del citat monu-

ment eus vá causar, vaig dir jo dirigintme enSoler:—Un monun.ent per 1' istil d' aquet 1' hi eri-

girá Catalunya, després de la seva mort. No rigui

Do, puig ja sab que li tinch dit que vosté te dret á

monumenl.-

Res mes vaig afegir á lo dit, perqué en Soler vá

contestar á la méva sortida ab una agudesa que vá

,ter degenerar la conversa en broma. Mes, no sé de-

gut á que, la broma vá, transformarse en conversa

formal, y lo del monument á en Soler vá quedar

com cosa tlifinitivament acordada, entre nosaltres,

tal com si l' interessat s' hagués de morir á plasso

,rixo.

Se vá parlar dels punts á hout el futur monu-

ment podría esser emplassat, y van citarse la plassa

de 1' Igualtat, en memória dels primers triomfs que

en Soler vá obtenir en la famosa Societat La Gala,

y en conmemoració de la fundació del Teatro Ca-

1a14. No recordo bé si va esser en Feliu ó en Vi-

nardell que va dir: que no estaría mal emplassat

en el punt á hont hi ha posada ja la primera pedra,

per esser un lloch céutrich y haverhi en ell 1' an-

, tich teatro de Santa Creu.

En Soler procurava donar la conversa un altre

giro y á la fi ho logró.

Parats en la rambla de las Flors (y era 1' hora

de separarnos) va dir en Soler:—)sueno; quedém en

que linch dret á monument, com diu en Coca, mesal menos esperéu á que 'm mori. Y afegí: —No ussembla que no fá estátua de monument si en llochde barba ó bigoti 6 bigoti y pera com jo, porta sol-zament patillas?—Y ell mateix se va celebrar l'acu-dit ab una fingida rialla d' alegría, d' aquellas enque solía disfressar els seus sofriments á quins no'1 coneixian com nosaltres.

Fa d' aixó molts anys. 1Com vóla el temps!La mort impla-able ha dallat la existéncia de

tres dels cuatre actors de la escena descrita.Els noms de 'n Suler y en Feliu els ha transcrit

la C1ória ab lletras d' or en el llibre de la Inmorta-lilal.

Dels cuatre, sols resto jo, migrantme d' anyo-ransa en esta vall de llágrimas, sens pervenir de

cap mena, sens mes conhort per mí, que la bonaamistat que 'ni professareu y el de podervos plorar

y admirarvos.

A reveure, don cha, oh amichs meus; y que Deu

ustinga allá en sa Santa G'ória.

EMILI COCA Y COLLADO.

Un consell mal rebut obra un abisme entreaquell que '1 dona y la persona á qui 's dirigeix.—M. Calinon.

Comenséu per fervos una mica populars, noimporta com sigui; sempre hi hauré, imbécils que .us trobarán talent.—Ed. Paille^on.

En la Societat no se sab rés, pero tot se diu.-Anatol France.

L' home de mon, passa devegadas desdenyóspe'l costat del home de pervenir.- Ernest Renan.

C

LO RAPÉ(Poesía inédita)

¡Ah! Veus aquí '1 mèu consueta. Una pols tan repetita,La capsa. ¡ves qui ho diría! y '1 que n' ha surtit fa horror:¡Una capsa que jo uu día Lo Telegrafio, '1 vapor,ne vaig dar iulij a pesseta! óperas, la dinamita ..

Aquí ho tineh tot. Sembla re Tot ha surtit d' aquí dius.y ¡que u lii ha aqu2 dius d' astucia! Y déu ser perque Dèu posathuaen que si '1 rey de 'rusàia la llavor de cada cosaté en Bis,i ark... donclis jo '1 rapé. dintre d' tiquets grans tan fins.

Si un hom ab acert 1' emplea Ah! la olor sols qu' esbarríano put ter ILa_y cap errada, ja fa 'is esperits obrir.'Ab ei., si no es esuruvada, Jo, de aixó 'n farra dir.caua ci,gruna es una idea, —Farum de sabiduría,—

Jo ¡ne '1 miro, 'n prench un pòls No ho dieh per fer cap agra vi.com un aris de cucú Es de tota bona fe.y ¡que u hi hha ue ciencia allí! ¿Sento fiairè de rapé?¡que u' hi ha de saber per mòlts! Ja he Sentit furtò de sabi.

Tots, tots los secrets del Inòn ;,Ne vols un consell? Res costa.trovo en elt. ¿Uelxarlo:? ¡Un rave •frens, pòlsas, puja, al cap munta.,1regii! ¡ves si unay deixava La ensumada es la pregunta,d' ensumar,o Napoieòn! 1' externut es la resposta.

Ell lo sèu conseller era Un cop 1' externut passat,y per toc li era remey, ja de tot tens lo secret.Oh! LI leya Ires servey Lo «Guillermo» va ser fet10 rapé qu' aquella ullera. desprès d' havé externudat.

Ab la ullera endevinava «Lo Guillermo,» sí, perquedels sèus enecni.chs lo fí; lo gran Rossini ensumava,pero, ab lo rapé, per mí, y, ensumant, extornudava,era ab lo que '!s plaus pensava, y,extòrnudant, tot es re.

Si jo ho sé, jo, de vegadas,y aix's tot anant polsant ho trovo tul enfosquit:era gran, sabi y potent. tineh lo cap enterbolit,No 's batía conllíatent, las ideas preocupadas,ell se batía ensumant,

y, ab una ensumada ó dosy per ço es que, quin volía, ja re 'm torba, re 'm sofoca.tenia tantas agallas Veig com un telò de vocay guanyava las batallas. que 's va aixecant majestuba,Se 'm diré, que, quan perdía,

y apareix al davant mèu

donchs, eusurnava per re... ab hermosa claretat

No seus or; quan no guanyava lo que, envolt en fosquetat,

era poi que 's descuidava vega sens 1' aussili sèu.

la capseta del rapé.Oh! Rapé! Sublim rapé!

Y ¡vés qu' es! ¿Qué se 'n pot fer? Ton escut tindrá aqueix mot:

Una capseta rodona —Ab tu al mon pot ferse tot;

que, si un la trova, la dona, 'ssens tu al mon no pot fer re.—

¡Sembla que no puga ser! FREDFRICH SOLER,

5^

EN LO QUINT ANIVERSARI

de 1a mori d' en Frederich Soler

Fa vuyt ó uou anys que, eti lo deuiaati del Dia (le Di runts me passejava pel Cementiri Vell resseguint;ab la vista las inscripcióus de las toinbas, ahont trobava, noms coneguts que m' ompllan 1' ánima - de.tristesa solemne Y feya estona, molta estona que rn' hi passejava; y sempre anava à riiure + mateix

indret, allá en aquell racó solitari aliont s' aixe-ca la tomba d' en Clava, quina corona de sa fillaacarea hi penjava tota desmayada, com un cor,enyorat entrernitj de las curas..

¿En qué pensava?.. No podría pas dirimo: séA n' que esperava una nota impresionista; la de cad'

any; l' homenatje que las Associacions coralsx muy s' olvidan de tributar á llur Mestre... Y m

•^` ^ ubrassava idealment ab lo bust d' en Clavé cuavingueren a mi aquestas ó parescudas paráulas:

—Jaus la podeu mírarja,aquesta tomba! Es lo1 °` inés hermós y rnés ingénuo qua 1' art catolá ha

• tallat en la pedra.... No calla pas girarse pera conéixer que qui 'm^f parlava era en Frederich Soler; sa veu simpática,

p astosament cadenciosa 't delatava be prou ..y 's va llevar lo barret de copa, saludant al gra:dúsich y recalcant lo concepte.

Y. resseguírem plegats aquellas inscripcionstan ensopegades: La patria es forta, tallada ennotas robustas; Giória al Altíssim! feta ab llirisAecandits al demunt del pentágrama; lo benentén de la socalada que sosté la esculptura d' enClavé; lo mateix enreixat que com un cinturóde comptesa cenyeix la morada apacible refugi

i d aucells, de papallons y sospirs que hi cantanal sol de la glóna com hi volen y ploren ab lalluna cuan castament s' hi reclina..a

.,.,_ Un soroll acompassat nos feu girar ab respec-te: la comitiva d' Lucerpe s' anava atansant, y

en los ulls d' en Soler hi perlejava una llágrima.—Anémsen —digué—tal vegada aqueixos devots me farían parlar y no puch..—Qué be s' hi dorm!—afegí - Qué be deu dorinihi lo pobre Anselm allá dins...

pias cansóns .. per sas concepciónsgenials... lo que queda del home. . Jovoldría...

En Soler no va terminar la fraseperque un' altra Associació coral pre-cehida de son estandart avansavacap á la tomba del músich-poeta que's cubrí de coronas...

II

tjna tarde de Juliol las cendras d'en Clavé debían extremirse. La llosade la tomba s' obría de bat á bat, fentpas á un atahut també plé de co-ronas...

Cantant pels desmays, un aucelldespedía al difunt despedía á n' enFrederich Soler que s' anava á abras-ar ab en 'Clavé solemnement y per

sempre ,.Al cap de poca estona la Música y

la Poesía popular s enllassavan enlas ombras......

Y sortint del sepeli, mentres enConrat Roure feya la apología delmort, jo 'm recordava del Día de Di-funts, del encontre ab en oler, d'aquell Jo Dòidria... que 1 poeta no vaterminar y que potser entranyava unpressentiment.. Lo pressentiment dela inmortalitat que ja gosa...

A, BORI Y FONTEsTÁ.

• no podría...bressolat per sas pró-

ZE

Sr. Director de CATALUNYA ArxTíSTIC\

Estimat arnich:.L' hi agraheixo coralment 1'invitació, que m' ha fet pera colaborar en el númerocommemoratiu de la mort de 'n Frederich :oler.

lti1oltissims s >n els articles y poesías publicats ila bona memória del fundador del Teatro Catalá, ymoltíssims inés se 'n escriurán al mateix objecte,perqué, sempre será respectat y enaltit el norn delautor de més de cent proauccións escénicas, ferinascolumnas, en sa gran majoría, pel sosteniment dela seva fundació, que tant contribuí á popularisarlaïteratura catalana en sa renaixensa.

Per aquest motiu, no 'in proposo escriure unarticle inés, ni li remeto cap cuartilla de versos enrecordansa del meu inolvidable amich, que altresho farán, sens dupte ab més aptitut que la inéva;empró, aprofitant la séva invitació, crecli apropósitposar en ciar un fit; no de tothom ben conegut yque cal esplicar detalladament, ja que s' ha fetpúblicli, per no donar llocli á malévolas suposiciónsreferentürent al carácter de 'mi soler, amich sernpreen, tots ets terrenos de las ideas expansivas y d'avanaament.

Tenies enrera, no fa gayres mesos, vaig llegir enun periudich, que en 1l'reaericli Suler signé 1' autor

de la traducció en catalá d' una alocució que en 1'any 1o8, pocli avans de la revuiucid de Septembre,

dirigí als catalans el Lapitá General, que era alla-vors, Lorute de Cheste.

Douaua la noticia secament, com la publicava

aquell periódreh, pudría fer suposar si en oleraceptava aquella al„cució ó si s' habla brindat ell átradulúrla perque sigues per tots els catalans cone-guda y ben entesa, y co lin no fou aixís; no estará deinés explicar la veritat dei fet; y ea,,assevaració de

la mátela, apero á la cabaiieiositat del senyor

Comte de Caspe, que estich segur que reconeixeré1' exactesa Llei relat ,que passo á fer.

El Comte dé Uheste escrigué ell mateíx en cas

-tellá aquella alocució, y pera que la traduhissen al

catalá, va donarla á dus geles del seu Estat Major,

cat laos, un d' elis D. Eulogi de Despujol, avuyConste de Caspe, á quí desde allavors couech solsa-

ment de vista.

Els dos encarregats de posar en catalá aquell

escrit, encara que catalans, se vegeren en algunadificultat pera traduhir fi,,elmeut algunas frases,dificultat que no es d estranyar en quí no tema lacostum d' escriure en nostre idioma, y menys en

aquell temps en que no era tan comú com araescriurehi,

Yero cumplir els dos militars lib l' eucárreclt^que tenían, enviaren un atent recado a ne 'n Fre

-derich Soler perqué se servís arribarse á la Capi-tanía General. Aceptada 1' invitació 's presentá '1poeta á la Capitanía, y allí 'Is dos geles li esplicarenel compromís que tenían, y com á favor especial án' ells dos li demanaren que fés aquella traducció,prometentli, baix paraula de caballers, que aixóquedaría entre ells. Li repugnava á ne . 'n Soleraccedir á la demanda, peró fou aquesta tan reiterada que al fi, donat el seu carácter benévol, váconvenir en ferho, y efectivament, va fer la versióliteral del castell í al catalá d' aquell escrit. Demanera que en tot aixó ni en Soler vegé al Comtede Cheste, ni aquest sapigué que la traducció havíasigut feta per en Soler, ni '1 traductor parlá may niconegué á aquell Capitá General.

Confiant en Frederich en la paraula dels dosgefes (1' Estat Major de qué la cosa no sortiría d'entre ells, jamay esplicá á ningú que ell haguéstraduhit aquella alocució, y fins ho. negó á algunscompanys que, tenint alguna sospita del fet, lipreguntaren. Jo mateix, que ho sabía perqué 'mtrobava á casa seva cuan rebé 1 recado de la Capi

-tanía General, per quin motiu m' esplicá despréslo succehit, negava á tothom qui ni' ho preguntavalo que en soler no volía que se sapigués.

Aixís es que al llegir, com he dit, dos ó tresmesos enrera en un periódich, que en-.FrederichSoler había traduhit aquella alocució del Córüte deCheste, y no pog ueut duptar de la paraula deis dos :.gefes d' Estat Maj ,r,'m.e pregunto: ¿cóm s' ha sap ---gut? Y ja que se sab, créch correspondre á' la boinamemória del meu amich, fent que no se srípiga á'mitjas lo aconiescut, sino tot tal com va esser.

Y gracias anticipadas, senyor Director, perdonar cabuda, en son ilustrat periódich, á aquestasesplicacións de son amich afm y S. S.

coNR.ir ROURE.

J

A FREDERICR SOLER

Cinch anys fá avuy, malaguanyat poeta,que deixares el món,

y es tant lo que venero ta memóriay viscli de tos recorts,

que si fós Deu, las inés preuhadas rosasd' inmaculats olors

desfullava plorant, una per una;dins de ton llit de mort

y ab els mes purs estels, flors de la Glórïáde raigs rniàterios',

en formaría ab ells una garnaldaper' coronar ton nóm.

, cisco GRAS ELÍAS.

55

s omb ðe a quo(ANIVERSARI)

Magestuosa, altiva, plena 1' expressiva fisono-mía d' una tristor que apena 1' ánima,-s alsa lafigura gegant del autor de «Las Joyas de la Roser.»

La lluna ab sos argentats raigs projecta unaauréola entorn de 1' ayrosa testa del gran home,creador del inmortal Teatro Catalá.

Va à parlar, escoltéulo: .«¿Ahont som, teatro amich? Ahont havém arri

-bat?«,Qué fou de vosaltres, oh «Rector de Vallfogo-

na,t bon jayo de las «Joyas de la Roser» y «LaBruixa?

«Qué 'n vaig treurer jo de educar á tota una ge-neració vers la tradició de nostras própias llars,fentli aborrir de cor als enemichs de nostras cos-tums, de nostres furs, de la nostra estimada lli

-bertat?A,Qué n' heu fet de la meva obra, - ¡oli faritseus

del Teatro Modern?«¡Pobre teatro amich! Estimats desapareguts

com jo, que us deyau Joan Llimona, Villahermosa,García Parrefio, Fontova Preclars artistas: alseu-vos ab mí de vostras tombas pera protestar ab míde 1' invasió forastera que cau demunt del teatroquinas glórias mes puras y ilegítimas us perte -neixen de dret com á la Roseta Cazurro, á la Fran-cisca Mirambell que com aquells grans artistas, jano faréu plorar, ni faréu riurer mes al públich

e¡4h públich versátil y lleuger!... '1.'u també etsculpable!... Sí; també tu contribuheixes á la ruinad' aquet teatro meu que tant t' afalagava en tempspassat.

«Avuy no lli vas al teatro á gosar els explays de1' ánima; las emocions puras del esperit; sine áembrutirte, á riure; á fer gosar els sentits delsplahers sútils y erótichs de la sensualitat, ab labufonería imbécil del género chico, achulapamentsgrollers,

«¡Oh, públich!... Córn t' has tornat!«Autors? Mercantilistas y rutinaris«Empresas? Sedentas de guany afanyat á costa

d' obras estúpidas y extrangerisadas.«;Quina llástima 'm feu tots! .. Quin castich us

reserva la posteritat!»

Aquí va enmudir la veu del gran home.Y jo, escoltava aquella ven planyívola y acusa-

dora ab lli'Igrimas als ulls, pensant ab tristesa moltfonda, que ara fa aprop tres anys que 's posá laprimera pedra dei monument á Frederich Soler, yja ningú 6 casi be ningú 's recorda del mes il-lus-tre y '1 mes aplaudit, de tots els autors dramátichscatalans.

¡Pobre Pitarra!... Si poguesses alsarel cap y -veu-rer tanta misérial, .

n. CC1 r BORRELL

A' PITARRA

Per glória de la Pátria,un jorn al mon vingueres;al cirn més alt ton géni,molt prompte 't col-locá:volguent énderrocartela mort lliura batalla,y sortint vencedoradel mon te va llensar!..Al arrencart la vida,la mort, vegi estroncadala font de Poesiade que estuvas dotat;y avuy al contemplarnelas obras que deixares,sento dol, perqué faltas,y goig, perqué 't veig gr n!. .Reposa en pau, y vulgama vida fer duradaportant sempre en ma pensacom ido!, el nom gratdel ser que signé en vida;Pitarra!.,. '1 gran Poeta!...el pare, el rey, el génidel Teatro reg'onal!

T. SOL x VAUS.

PENSAMENTS

Las revolueións fan com els canons; reçplan

cuan s' han. engegat.' De Pradl.

Cap viatge en el mon ens allunya tant de lapátria com el (l de lá infán.çia.—G•M. Vallour.

De tots els liquits, el més caustich, el més cre-mant, el més terrible es... la tinta. Taca is dits, el

paper y las conciéncias. Alguns se fan la ilusió d'esborrarla y la química no ho ha lograt encare, ja

que persisteix eu sa tussonería durant sigles ysigles. Y, al mateix temps es el liquit més generós,perque ajuda la transmisió á las generacións vi-nentas de las obras del.géni.—O. J)esgranyes.

No digueu juay d' llont haveu marxat avants d'arrivar. A ningú li agrada confessar que avans degastar bon calsat portava esclops.—Fona d' Herry.

Se califican sovint d' insensibles á tots els que

no senten lo que sentím nosaltres.—G. M. 1 altour.

S' es tan humanitari, que hi ha qui no' mataríaun pollastre... pero se'1 fá matar y se '1 menja.—

A. Gavet.

S' observa en 1' home una tendéncia en escullirel «seu inferior»,--T'ictor Huso.

Homenatge de CATALUNYA ARTÍSTICA

A la memória de Frlederieh Soler y 4ubert

57

ïi.\ li('l LO :1

. Tívoli,—i:ls últims estrenos d' aquet favorescutteatro han sigut dos joguets cómichs La Palti depeixcaors, de Escalante (fill) y íi atasiete y Es»an-la,, cho, de Escalante (pare.)

Las dugas obretas foren rigudas y aplaudidasper la infinitat (le situacións xistosas que contenen.

Dissapte va donar un concert la jove y notableviolinista Srta. Adelina Domingo,. executant d' unmodo admirable 1' andante y rondó rús de Beriot,la poloyi,esa en -st major de- Wieniawski, y els ayresbohemis (le Sarasate. La distingida artista va seraplaudida pe'ls inteligents.

Pera ahir estava anunciat 1' estreno del epissódivalencia Foc en 1' era. Ja en parlarém.

Novedats.—Ab rahó ha dit un crítich madrileny,don, Eduard Bustillo, que l enavente no escriurémay un' obra de cus enter; sempre resultarán lassevas comédias escenas primorosas, com aixís potobservarse en , Genle conocido y La coiiuda de lasfieras, cl' aquest autor.

-En La gela de Angora, estrenada en el colisseudels, Passeig de Gracia, s' hi observa la mateixatendéncia de aquellas'produccións; els personatgesque hi intervenen respiran el mateix ayre, criticanab gran refinameut fins á mossegar, pero els hifalta cos pera ser personatges de carn y ossis. Tot

-hom diría que'! senyor Benavente, al escriure, s'haproposat tancarse en un círcul pie de fel y vinagrehont suca la ploma y aspira el seu baf pera llensar-lo després contra certa part social. D' una banda jaestá bé, pero aixó utilisat en una sola obra; nosempre la mateixa marca de fábrica y el mateixdes/le de tipos que si 's vol poden deslligarse de lasituació.

Pe'l demés, tal vegada, degut á las circunstán-cias que apüntém la nova comédia no va satisfér alpúblich, 'y deuría ser aixís, perque en cuant á llen-gu_atge res hi ha -que -objectar: elegáncia, finura,bon istil., brillántés...

Varen. distingirse en la interpretació las senyo-ras `Pinol Alvarez y` Tovar y els Sres. Thuiiler,

Rubio, Porredon y Echaide.

Eldo¡lado. -Avans de despedirse la Sra. Tubau'ns representa 1' adaptació castellana de la hermo-sacómédia de Marco Praga, ¿aènantnoradà,- què<jàconeixíam en son original italiá.

El públich ,.ya rebrer ab gust la traducció,

58

Diumenge acabó la, seva tasca la companyiaTubau-Palencia. donant com á rer ,atde temporadaLa Corre de Napoleon. '

Ahir enía que debti'ar en 'a'quest íealro la com-panyía, Gu , rrerò-Mendoza, quins dis'ingu i s arlas se proposan.::donarnos a. coneixer bóri'nútnéld-dl' obras, fals com. Los rrcelindres:de.Rui sr, (Lapo (le`Vega; Ce o.r cap¡ ;celgs se curan, (Tirs (l 'lolip);El roto Dios y Mal. 's Ir,eré ic:as, (Eche—aray); La co-rrienle del agua, (Guinierá) y alguna al'ra.Y Desitjém que la temporada sigui profitósá

Martïa GuesreroTeatro de Catalunya - (aldorado).,

Granvia.—Avuy hi debuta la companyia urgen•tina, qui posari eti escena el drama de costumscriollas Juan Moreira.

Peurém lo que resultará.

CLAR Y NET

&n 1` álbum

DE LA SRTA. D. e MONTSERRAT O BERÓ

Véig en tos ulls del cel la brillantor,d' un cel blau y seré,

y la blancor del marbre en el teu rostre,y la rossor del or en tos cabells.Hi ha en ton carácter la, bondat géntil;

la virtut en ton cor,y en ton cervell la ciara intel-ligéncla,y en ton somriure ',s troba la dolsor.Cuan tos dita d' unglas rosas-re segueixeii

del piano el marfil,y espargeixes pe'.ls ayres notas puras;mes suaus que la brisa mes.géntii .

jo petiso, Montserrat,que 'le ange]ets t' inspiran,

•y eseòltan-t4'ennsoas COM jo'he'oscòltát,y cota jo t' he admirpt;tsmbé t' aarnirar►!: , ï...

R. M.

y

1 ns plau sobremanera el donar áconeixer á artistas joves que, ador-nata de talent gens comú, prometenser bons cultivadors del espayós campdel art en totas sas manifestacións.

La nostra biografiada, jove, moltjove encare, reuneix al propi tempsque una hermosa figura, magníficasdisposicións en la música. Acaba d'obtenir, després de brillantíssimsexámens en el Co iservatori del Li-

ecu, ahont a' ha distingit d' un modoespecial durant tota els cursos, els ti-tuls de protessora de música y violí,

mereixent ela primers premis en lasassignaturas de Teoría y Técnica

musical.

La Srta. Ricomé, aventurada dei-

xebla del mestre Sánchez Gavag-

nach, tant pe '1 seu talent com per, l'

aplicació que ha demostrat sempre

en el decurs de la carrera á que á hadedicat ab fé y enteresa, mereix que

se la mencioni y se li dediqui un

modest obsequi, prémi á la Eèva la-

boriositat, com avuy li dediquém, fe-

licitantla per 1' adquisició de son ti-

tul y desitjantli molta llorera en sa

artística carrera.$vte, b.' Dolors leo Gnbríel

`,^^n ^1iIIII^IIII^I^^^II^^^I^Í^^^^^^II^I^^^^IllÍllilüuf

+•

Conservatori del LiceuContinuan sense interrupció els exámens dels alumnos de las classes de piano, en els que han obtin-

gut un primer premi ab nota de sobresalient las Srtas. Enriqueta Vilá, Elvira Beltrán, Concepció Darné,

Joaquima Sánchez, María Niubó y els Srs. Isidro Moncunill y Cipriá Cabané. Aquet alumno y la senyore-

ta Vilá, han merescut aixis mateix menció honorífica. (Tercer curs).

Un sol primer premi, per considerar el Jurat que no devia cóncedirne mes, ha sigut otorgat al. alum-

no D. Emili Valdés pe '1 seu brillant exámen. (Cuart curs). -

Las millora notas d' exámen de quint curs (qu' es el penúltim de la carrera) las han obtingut 1a-se -

nyoreta María Jordan y D. Francisco de P. Marshall (primera prémis), Srta. Pilar Capará y D. Rafel Co-

lomer (segona prémis), Srta. Cándida Palau, Francisca Prata y Concepció Rossi y ele Srs. Pau Fabré y

Delfí Girosi (tercers prémi), obtinguts tots ab nota de sobreszlient ademés.

Va distingirse d' una manera especial 1' avantatjat jove D. Francisco de P. Marahall, alumno del Pro-

fessor Sr. Buyé.

Pera 'la días 13 y 14 del mes corrent, están senyalats els exámens de Declamació,•a carrech del intel-

ligent Director D. Joan Riese.

4

$OCET. .T^a REf:R ATY'7` bém que D. Angel Guimerá patrocinará 1 entradaal teatro del Sr. Llort.

Pera '1 diumenge 's prepara en 1' «Ateneu Mar-qués de la Mina» la representació de la comédia d'Echegaray kMiquel) «Enseñar al que no sabe,» baixla direcció del Sr. Marxuach.

•,^*^. Diumenge passat en el Circol «CristóbalColón» varen representarse las sarsueletas « 1♦Jl go-rro frigio,» «Los Zangolotinos» y «Las tentacionesde San Antonio,» en cual rnterpretació'varen obte-nir els executants molts aplausos.

, En la Societat «La Golondrina» va tenirlloch el passat diesapte el benefici del jove aficio-nat D. Alfred Barberán, ab las obras que varemanunciar. La execució aceptable. Molts aplausospe '1 beneficiat y els Srs. Capdevila lfill), Prats yAlucha.

**M Diumenge vinent 1' «Associació de Matari-fes» representara «La Czarina» y «Las dos joyas dela casa.»

*** En el local de la Societat «Jockey-Club» va-ren rtpresevtarse diumenge las couaedietas «Milduros y mi mujer» y «El Abanico,» que 's reeseuti-ren de falta d ensajos. Cuuvé que '1 Director d' es-cena s' entretingui més en ensenyar als novelis ar-tistas.

Pera '1 próxim diumenge están anunciadas lascomédias en un acte «Las Carolina.» y «Mal de ojo.»

*** En el «Circulo Provincial Leridano» va es-trenarshi diumenge la sarsueleta «Rufiuo,» llibrede nostre colaborador Sr. Argila y Fout, música dela Srta. D.' Mercés Argila, filia del anterior.

La nova obreta va satiafé á la lluhida concu-rréncia que assistí al estreno, essent molt celebra-da y aplaudida. Els autora cridats á las taulas.

Felicitém mes que al autor de la lletra á la dis-tingida compositora, filla èva, per las dots que re-vela en el dificil art musical.

A continuació varen representarse «E !. prólogode un drama», y el saynete «Las bodas d' en Ciri

-lo», distingintse respectivament en 1' interpretacióde las dugas obras, las Srtas. Ríalp, Larosa y Mes-tres y 'ls Srs. Solé, Massot, P1ub,ns, Mas, Galiana,Llampallas, Cardeñas y Vila.

•

• Nostre distingit colaborador en Pere Joan Llort,está acabant un drama en 3 actes ab el títul de «LaFïlóxera», que per lo que d' ell coneixém bè 's potasegurar que será obra d' éxit segur, pera la pró-xim.a temporada en un dels teatros Catalans. Sa-

6o

Nostra coral enhorabona.

—A últims d' aquest istiu, tindrá lloch el casa-ment de 1' actriu D.' Carme Cobeña y el Sr. Oliver,autor d' algunas obras d' escassa fortuna teatral.

Es natural que la simpática actriu dongui pre-feréncia á las produccions de son futur ma'rit.

—Ha arrivat del extranger, el tenor espanyolSr. Aramburo.

11

QoQa^oaa^a1oà

HAVÉNI REBUT:

Rosari del cor,.poesías catalanas de D. Fran-cisco Gras y Elías.

Es 1' obra que '1 celebrat autor de Romances deCorte y Vista y Lpiaódíos de mi tierra, ha tingut lagalantería d' enviarnos, una col-lecció de poesíasque forman un tomo de unas 144 páginas. lnme-diatarnent (le llegit el llibre, y pala tejadas tataslas composicions, s' hi observa 1' iníiuéncia que larima castellana te sobre la musa del Sr. Gras, puigsi be las poesías del llibre Rusart de¿ cor están es-critas en llengua catalana, son gayre be tatas ellassentidas en castellá, sobre tot las que s' al.artan dela descripció de paissatge y assurnptos genuins dela nostra terra.

N obstant y aixó, que no es un defecte, ja que'1 Sr. Gras y Elías, escribint en castellá ha conquis-tat un nom y una fama, y aixó sol deu enorgullir-lo, hi ha en el llibre que 'ns ocupa, felicíssimspensaments, armoniosas cadéncias, runas suaus ybriosas que tan el llibre interessant, sobressortinten ell las composicions Nuvutosa, Paginas oróa1u-mas, A la Verye ie la Misericordia, de Neus, la de -dicada A Ixart, qu' es un esclat de delicadesa, yLesde la mota, preciosas planas que avaloran eltomo.

.Celos del' Escolástica, joguina en,un acte yen prosa, original de D. Joseph Graells y Blancli,estrenada ab éxit en el teatro Nuevo Retiro, la nitdel 26 de Maig de 1900.

Es una producció senzilla y regositjada, que 'sven al preu de mitja pesseta.

Matilde, cuadro dramátich en un acte y en prosa,original de D. Marcelí de Jordana Tomás, estrenatab éxit en las Societats La Habana y Circol de ladreta del gi¿sanxe.

Es una obreta escrita sense pretensió, d' argu-ment senzill pero interessant.

Lo Pi de las tres brancas, quinzenari catala-nista que surt á Berga.

Queda establert el cambiaARXIVER

•

MADRIT

El passat divendres Teresa Mariani y Zampierivaren despedirse de la prempaa ab un suntuós ban

-quet que ni el festi de Baltassar...No es estrany que després el bombo, els platets

y tota la orquesta, toquin desesperadament ab mo-tiu ó sense motiu.

—L' obra La leva, estrenada en la «Zarzuela» nova ser del agrado del públich.

Pero, á pesar de tot, continua representantse.—El cabo primero, La marcha de Cadiz y Los pu-

ritanos, son las tres obras que s' estrenarán aviat áParís, traduhidas al francés..

Aviat els autors d' allá farán las paus ab els d'aquí, respecte á traduccions.

—;Fins un guardia-civil ha escrit un drama! Setitula El pescador de San Telmo.

No hi ha de que e:,tranyara ,. El gran Garcia`Gutierrez, va escriurer El Trovador essent soldatras, y va assistir al estreno vestit de militar. ¡Y las^umantas dels seus quefes que li havia costat 1'obra mentres la escribía, degut á las sevas distrac

-cións en el servey!Potser s amagei::un émul d' en García Gutie

i rez sota 1' uriiforme'd' un civil.—Els germani Quintero, han flcabat el llibre

it un saynete lírïch, que se 'n dirá El estreno. Tam-lié tenen en plantó, ld comédia La gobernad ra.

—Se diu que '1 autor de la sarsuela El Cristo dela Vega te la pretensió de que li posi lá música elmestre Mascagni.

Nosaltres sabiam que havia d' escriurer la parti-t ura el mestre Vives.

¿En que quedém?

EXTRANGERRoma.—El célebre artista Ermete Zacconi, ha

obtingut un gran éxit ab la representació de PostaSuprema.

Buenos Ayres. —Actuant en el teatro de la Co•rnédia va morir repentinament 1' artista espanyolSr. Lastra.

Al sapiguerse la fatal noticia, el públich desfilósilenciós é impresionat.

Londres.—En el «Covent Garden» d' aquestacapital s' han cantat las óperas La WVa/kyria, Sieg-frid, y la clársica de Beethoven, Fidelio.

Pera la, próxima temporada de tardor, s' anun-cia 1' estreno del drama le D. Joseph Echegaray,Mariana, traduhit al inglés per M. M. Groham ySymon.

De la part de protagonista se 'n encarregará l'eminent actriu Patrick Campbell.

Paris.— kvuy en el teatro del «Opera Comique»tornará á representarse el Don Juan de Mozart, decual protagonista s' ha encarregat el barítono Mau-rel, sobradament conegut del públich de Barcelonaper haver actuat en nostre gran Liceu.

—!n el teatro de Orange, s' estrenará aviat unaobra del gran Sardou, escrita en colaboració abM. Ghensi, á quina el mestre Saint Saens tenía deposar música.

—El Director y vocals del comité de lectura delteatro de la Comédia va dedicar un banquet á laGuerrero y á Diaz de Mendoza, al marxar aquetsartistas cap á Barcelona. L' eminent Coquelin, vatancar els brindis desitjant als nostres artistas gló.ria, salut y pessetas.

—En la «Gran Opera» ha tingut llóch la 100.'representació de 1' ópera del -mestreReyer, Sa-lambo.

Aquí á Espanya sols se celebran centéssimasdintre '1 género chico.

—El teatre del «Athenée ha sigut testimoni delsgrans triómfs obtinguts per la Guerrero. El locoDios, de Echegaray, y La /illa de/mar, de Guimerá

6t

• LAS ARENAS DE BARCELONA(A lo que hi varen asar alguns)

El Fatigas y el Noy deis Xavos, á lluirhi las cir-cunstáncias y á cobrar un pico.

Els marquesos del Tastet á fer més pintorésch el cuadro, ab la séva preséncia.

Aquet hi va anar á cerciorarse de sí, omhavían dit, la plassa faya mohiment...

Un moreno del Sol á demostrar qu'elli6-ha fáltat á cap corrida. sense '1

62

Un marit madur, á posar al corrent ála séva tercera muller de lo que sontoros.

han tingut éxit franch d-urint^l' última quinzensteatral de la colnpanyía espanyola.

Cuan aixó ens escriuhen, la Guerrero y en Diazde Mendoza emprenen el viatge cap á B..rceaona.

Lisboa.—Nostra paysana, la soprano d' óperapa Dolors ,1' Àrruy-o, bu caiïtt^t ab gran éxit la partde Alargáridu dei Fuustá en : el Cuiisseu «Dus Re-creios». .

Catalunya Artística

obra en sas columnas una

SUS CRIPCIÓ PÚBLICA

destinada á aumentar els ingresos pera'i Mo-nument á FREDERICH SOLER, cuals donatius nopodrán excedir de una pesseta, al objecte dedonar á la suscripció .carreter popular, y á fide que puguin zontribuirhi major número dedonants.

De las cantitats recaudadas se 'n fará en-trega á la Comissió Executiva del Alonument.

D. J. :Ayné Rabell, 1 pta.—D. Bartomeu Lluró,1 pta.—D. Ramon Milá, 1 pta.-

(Continuard.)

^l ^Ir ^Ir vIi lli gir \Ir \Ir \Ir \Ir -Ir \t,'^Ir ^Ir J,- \Ir \Iý \Irü\ si\ ü' lE' 'a" 'l' ii íiCiiá 'ié 7i' i ij^ íiz 7C ii.,

Ab el present número repartim á nostres favo-reixedors 8 planas de folletí, en lloch de las 4 pro-

mesas, de la preciosa comédia de gran éxit de donAlbert Llanas

. £A GERMANA GRAN,tl.objecte de no. contar com á planas de 1' obra, 1':avant -portada y la portada ab sos blanchs corres-

-- ponents, que equivaldría á escatimar lectura.^, Ab el número próxim s' haurán ¡a repartit 12

planas de tan magnifica comédia d éxit regoneguty veritable.i' '-Ir gr' ^i ^r Ir \r Ntr 1, Ntr -,1i '‚y'^ 0,, * tý \Ir'/r\ íi 'E''i í! ?i" ü . íiCi íi" ii^ ii^ ïj^ üC•7

Diuhen que han sortit empressaris pera donarcorridas de tros en la plassa vella pera fer la com -peténcia al . Empressari de la plassa nova.

¡Tan de ból Veyarn si áixts resultará que lasxin á se menjaráp á las.pussas!

S' ha comensat á publicar en Olot un setman^ricatalá titulat «Sanch Nova».

_ Que Passi molts anys.

Ha quedat constituhida la Junta Directiva del«Atenen B rcelonés», essent nombrat president 1'ex Alcalde D. B xrtomeu R )bert, vis-president donFraucesch Matheu y secretari D.-BonaventuraBas-segoda.

ESBERLASLa vida fuig, el temps pasa ab llestesa,1' esp éndent sol de nostra jovenesa

se 'n vá cap á ponent;vina aprop m gu, ¡oh! dóna encisadora,y aus que arribi la nit esferehidora,

¡gosém del món! ¡gosém!

iB?bém companys! que avuy es jorn de festa,el fórh del ví pujará á nostra testay ab alegría el cor eselatará;rihém avuy, oblidant la tristesas,els jorns de dol las humanas baixesas ...

¡ja plorarém demá!

Si aborreixes la crítica mundanano fugis del bullici de la gent,sols cal tancar tos pensaments, nineta,

á dintre del cor méu.BONAVENTURÀ RAMÉNTOL

Í^Í

teu., J►i

Una carta dirigida á Deu.

{{{^'1 Rossini, el célebre compositor

de 11 Barbieri di Sevig''la, en 1863va compondrer una Missa que al

y 'Ji

temps va ferse famosa, y per^' primera vegada-`vá interpretarse

en casa d' un banquer anomenat Pilet-Will. Unavegada composta, el gran músich va tenir lahumorada d' escriurer en la darrera plana de laMissa, la següent carta dirigida a Den.

Passy. 1863.Senyor Deu meu: Héuse la aquí acabada aquesta

Missa. Hauré logra¿ escriurer música sagradt, jo,que hi nascut, Senyor, unicament pern l ópera cónica?

Tol el meu patrimoni consisteix en un xich de cory poquissim talent.

¿Podré aspirar, Senyor d ser per Vos benehit, yoblindrer la grdcia d' entrar al Paradís?

JOAQUIM Rossn.n.Desgraciadament, Deu no acostuma á contestar

als que se li dirigeixen, .y el. mon s' acabará avansque nosaltres sapiguém si el desitj . del gran com

-positor ha sigut adorés allá en el:R'egne ,del.: cel.ANTIC-UA RI.

..63

—Papá, tindría que donarme tres 6 cuatre duros.—Per qué?—Haig de comprarme un parayguas...—¡Altra vegada!... Fés com jo Alfr?do... Serveixte del ma-

teix dotze 6 catorze anys seguits. Mira, el méu es comprat 1'any 88, del temps de 1' Exposició...

—Pero, papá, si ja ha fet adobarlo infinitat de vegàdas...—Poca cosa, no mes tras cops cambiarli la seda, dugas ve-

gadas las barnillas y cuatre 1' armasór.... ¡Ah, no se'n fabri-.can avuy dia de parayguas que durin tant!

—,Com ne diuhen al Africa dels cementiris hont hi nte-rran els negres?

—Neyrópolis, vés!

—Y ¿que tal, donya Filomena, ja comensa á acostumersela dida de vostés al modo de ser de Barcelona?

—Oh, si senyora, si... Aquet dematí ja m'ha demanat queli aumentes el salari.

El senyor Carreras, home un bon xich avaro, s' entera deque '1 seu metge, á qui havia deixat cinch duros, acaba demorir.

—¡De bona m' hi escapat!, exclama '1 senyor Carreras; siare fá un mes no arrivo á tenir la fortuna d' agafar aquel],catarro... no cobrò!

Un vell vert s' acosta á una xicota qu' entra al C •nsei•-vatori.

—¡Ay, senyoreta, si no fós indiscreció li preguntaría siaprén de cantar....

—Sí senyor, ¿per qu ?—Perque... desitjaria acompanyarla.

Exámen d' aritmética:El mestre: Suposém que la seva.m -má ha comprat dotze

metros de tela y 'n talla un metro cada día... ¿Cuants díasnecessitaré per' tallar els dotze metros?

El deixeble: Dotze días.El mestre: S' equivoca, no mes onze, perque 1' últim día la

seva mamá ja 's trobará 'l metro tallat.

UN DE MOLTSXARADA

Per seguir aquell adagique tothom ja sab prou be,que diu que si vols estarben servit, et tens de fer

tu mateix Á1 llit, en Pacoque era un solter ja molt fetno volta may casarsey 's feya '1 I lit ell mateix.Ha-cinch pit en Paco ab altresasaba pels mons de lleufent hu-cinch lot que á n' el pobreli costaba molts diners;mes un día, va compondreab sa hu-cnarl de color veitque '1 fer lo ñu-dos-tersa-cuartano li convenia m s,y'1 ferse'1 ¡lit cada díali era un bon xich pesadet.Va buscarse una x'cotade informes.., no gayre netspero ab una ha-cuarta finacom dugas Mare de Deu .Enamorat va casarshimolt content y satisfetpensant que desde llavorastindría qui '1 llit li fésy ben servit estaríatenint aquella muller.A dos primera setmanava comprendrer 1 error seu,y veya-pruna-cinch díaque asaba mes malament,puig sa esposa va turnarsecapritxosa com qui mesy li feya portar... mostrasper fer vestits, sovintet.Recordant aquell adagiva dihent per tot arreuque tenint qui '1 llit li frisiestá ben servit fa temps.

J. STARARSsA

Targeta

ADELA CALIMA

ItauS.

Formar ab aquests liabas el nom de un drama catalá.

Lluir Torné Riñó.

Las solucions en él número pr óxirn.

SOLUCIÓ AL MJ 1ERO 3

Xarada. - Es-co-pe-la-da.

CORRESFONDÉNGIA LITERARIA

E. Ripoll de Palma: Es molt fluixa; crech que estam-pantla fariam un fiach servey... A ella.—J. Massó: Si no tin-

gués tantas faltas de fondo y de forma, y estés rimada commanan las Musas, la publicar¡am. —Pere d' Arbues: (iráciasper 1' oferiment; no 'ns convé.—Rossendo Mallol: La SevaA ubada sembla una entrada de fosch. —M. Arlell: Envihi lo

que vulgui y sovint. —K. Pulelti: D' ensá que va renyirab èlsNonteschis, que no ha fet res mes de b6.—Jaume L via: -Démanera que 'ls versos d' aquell senyor no son. de jlegítiuiap°ocedéncia? Ja '1 tindrém present.—J. Castell' drt aeri a: LÀ

de avuy es fluix; p rovi de fer un' altra cosa.—J. Shcirb:Sentim que per segona vegada haguém de dirli qu' esdefec-tuosa.—B. Graells: Anirá algún pensament; els cuentos no

tenen novedat.—Joan Vicens: Aviat la veurá publicada.—

S. Borrut Soler: La publiearém. —B. Ranaéntol: Lo de vosté

queda també en cartera.

F. BADIA, IMPRESSOR, Dou, 14. BARCELONA

r

64