1

ANTROPOLOGIA RELIGIOSA Manuel Delgado/Gerard Horta

Curs 2012-13. Grup Matí

1. UNA APROXIMACIÓ A L’ANTROPOLOGIA RELIGIOSA L’inefable religiós i la fantasiosa transculturalitat del regne de les idees confuses. Els camps simbòlics i expressius vs. els empírics i instrumentals? Perspectives psicologicistes i emocionalistes en l’abordatge del fenomen religiós. Les conceptualitzacions socioreligioses del món com a estructura estructurant. Manuals bàsics CANTÓN, M. (2009), La razón hechizada. Barcelona: Ariel. MORRIS, B. (1995), Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós. Lectures complementàries AUGÉ, M. (1993) “Las fronteras de la religión”, dins Genio del paganismo. Barcelona: Muchnick. BERNARD, C. / GRUZINSKI, S. (1992) De la idolatría. Hacia una arqueología de las ciencias de la religión. Mèxic, DF: FCE. BERNSTEIN. H. 1980. “Símbol i estructura en antropologia”, Quaderns de l’ICA, núm. 2, pàg. 8-23. BOURDIEU, P. (2006 [1971]) “Génesis y estructura del campo religioso”, dins Relaciones, vol. XXVII, núm. 108, pàg. 28-83. Córdoba (Argentina). MALLART, Ll. (1981) “Antropología religiosa”, a R. VALDÉS (ed.), Las razas humanas, vol. I: pàg. 189-214. Barcelona, CIE. MORRIS, B. (2009) Religión y antropología. Una introducción crítica. Madrid: Akal. VALLVERDÚ, J. (2008). Antropología simbólica. Teoría y etnografía sobre religión, Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. 2. LA RELIGIÓ COM A IDEOLOGIA Metafísica i filosofia de la religió de Hegel. Marx i Engels: el materialisme històric. Crítica marxista a l’idealisme. L’opi del poble. L’origen “religiós” del valor de canvi: el fetitxisme de la mercaderia. Lectures bàsiques MARX, K. (1983 [1867-1894]) “El caràcter de fetitxe de la mercaderia i el seu secret”, pàg. 105-118, dins El Capital. Vol. I, Barcelona: Edicions 62. MARX, K./ENGELS, F. (1987 [1846]) “I. Feuerbach. Oposició entre la concepció materialista i la idealista”, dins La ideologia alemanya, vol I, pàg. 41-55. Barcelona: Laia. (Edició a cura de Jordi Moners i Sinyol.) Lectures complementàries ENGELS, F. (1964 [1878]) Anti-Dühring. Mèxic DF: Grijalbo. HEGEL. G. (1989 [1840]) Lecciones de filosofía de la historia. Barcelona: PPU. MARX, K. (2009 [1859]) Contribución a la crítica de la economía política. Madrid: Siglo XXI. – (1968 [1844]) Crítica de la filosofía del derecho de Hegel. Buenos Aires: Ediciones Nuevas. Notes i aclariments de Rodolfo Mondolfo – (2012) Escritos sobre materialismo histórico, Madrid: Alianza.

2

McLELLAN, D. (1977 [1973]) Karl Marx. Su vida y sus ideas. Barcelona: Crítica. POST, W. (1972). La crítica de la religión en Marx. Barcelona: Herder. WOLF, E. (2000 [1998]) “Conceptos polémicos”, pàg. 39-95, dins Figurar el poder. Ideologías de dominación y crisis. Mèxic DF: Ciesas. 3. L’EVOLUCIONISME I EL PRIMER L’INTEL·LECTUALISME L’evolucionisme unilineal i la crítica de la religió. Morgan: la religió com a àmbit inintel·ligible. Tylor i Frazer: màgia i religió; animisme; màgia-religió-ciència; màgia simpatètica i màgia homeopàtica. Müller: l’infinit diví com a derivació de l’experiència sensorial. Robertson Smith: el totemisme com a primera forma de religió. Teories evolucionistes del sacrifici. Lectures bàsiques TYLOR, E.B. (1977 [1871]) “La religión en la cultura primitiva”, vol. II de Cultura primitiva. Madrid: Ayuso. Lectures complementàries EVANS-PRITCHARD, E.E. (1990 [1962]) “Los antropólogos y la religión”, pàg. 25-43, dins Ensayos de antropología social. Madrid: Siglo XXI. – (1991 [1965]) Las teorías de la religión primitiva. Madrid: Siglo XXI. FRAZER, J.G. (2012 [1922]) La rama dorada. Mèxic, DF: FCE. LUBBOCK, J. (1987 [1871]) “Religión”, pàg. 181-359, Los orígenes de la civilización. Barcelona: Alta Fulla. TYLOR, E.B. (1987 [1881]) “El mundo espiritual” i “Historia y mitología”, pàg. 401-471, dins Antropología. Barcelona: Alta Fulla. 4. LÉVY-BRUHL I LES DUES MENTALITATS La mentalitat primitiva com a contingut conceptual del pensament. Pensament primitiu i pensament científic, experiència mística i experiència positiva. L’emoció en el pensament prelògic. Persona i llei de participació. La lògica de les representacions col·lectives com a instàncies emocionals i passionals. Debat sobre la racionalitat: Winch vs. Horton. Lectures bàsiques HORTON, R. (1980) Lévy-Bruhl, Durkheim y la revolución científica. Barcelona: Anagrama. LEVY-BRUHL, L. (1985 [1927]) “Introducció” i “Primera part”, pàg. 31-221, dins L’ànima primitiva. Barcelona: Edicions 62. Lectures complementàries EVANS-PRITCHARD, E.E. (1990 [1965]) “Lévy-Bruhl”, pàg. 129-160, dins Las teorías de la religión primitiva. Madrid: Siglo XXI. HORTON, R. (1991 [1967]) “El pensamiento tradicional africano y la ciencia occidental”, pàg. 75-116, dins M. GLUCKMAN/M. DOUGLAS/R. HORTON, Ciencia y brujería. Barcelona: Anagrama. LEVY-BRÜHL, L. (2012 [1948]). Cuadernos, Buenos Aires: Eudeba. SPERBER, D. (1989) “¿Es pre-racional el pensamiento simbólico?”, pàg. 17-45, dins M. IZARD I P. SMITH (eds.) La función simbólica. Xixon: Júcar. WINCH, P. (1994) Comprender una sociedad primitiva. Barcelona: Paidós.

3

– (1982). “Comprensión y explicación en antropología y sociología”, pàg. 159-211 dins R. BORGER/F. CIOFFI, eds., La explicación en las ciencias de la conducta, Madrid: Alianza. WITTGENSTEIN, L. (2008) Observaciones a La Rama dorada de Frazer. Madrid: Tecnos. 5. L’IDEALISME HISTORICISTA Puritanisme calvinista i capitalisme. Ascetisme extramundà i ascetisme intramundà. Teoria de la religió: racionalització, burocràcia, desencantament, religions de salvació, religions de rebuig del món, gàbia de ferro, nit polar, llei sagrada/convicció sagrada. El carisma com una de les tres formes d’autoritat legitima. Les teories de la secularització Lectures bàsiques WEBER, M. (1983 [1920]). “Excurso: Teoría de los estados y direcciones del rechazo religioso del mundo”, pàg. 437-466 dins el volum I de Sociología de la religión. Madrid: Taurus. – (2002 [1922]). Apartats I-III de “Sociología de la dominación”, pàg. 695-716 dins Economía y sociedad. Mèxic, DF: FCE. Lectures complementàries BOURDIEU, P. (1999). “Una interpretación de la teoría de la religión según Max Weber”, pàg. 43-63 dins Intelectuales, política y poder, Buenos Aires: Eudeba. FREUND, J. (1986 [1973]) Sociología de Max Weber, Barcelona: Península. GIDDENS, A. (1988 [1971]) El capitalismo y la moderna teoría social. Barce-lona: Labor. LINDHOLM, Ch. (2001 [1990]) Carisma. Barcelona: Gedisa. LUCKMANN, Th. (1972). La religión invisible, Salamanca: Sígueme. TROELTSCH, E. (1967 [1924]) El protestantismo y el mundo moderno. Mèxic, DF: FCE. WEBER, M. (1983 [1905]) L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. Barcelona: Ed. 62-Diputació de Barcelona. 6. LES TEORIES PRAGMÀTIQUES DE LA RELIGIÓ I DEL SÍMBOL La religió com a instrument d’adaptació. La veritat com a allò que funciona bé. La teoria triàdica del signe: índex, ícon i símbol. La religió com a guia per a l’acció eficient. El gest i el significat conductista dels símbols Lectures bàsiques JAMES, W. (1985 [1902]) “La conversió”, pàg. 157-202 dins Les varietats de l’experiència religiosa. Barcelona: Edicions 62. MEAD, G.H. (1990 [1900-1927]). “El espíritu”, pàg. 85-166 dins Espíritu, per-sona y sociedad. Barcelona: Paidós. Lectures complementàries DEWEY, J. (1950 [1925]) La experiencia y la naturaleza. Mèxic DF: FCE. – (1989 [1930]) Cómo pensamos. Barcelona: Paidós. DILTHEY, W. (1984 [1905]) Introducción a las ciencias del espíritu. Madrid: Alianza. JAMES, W. (2000 [1907]) Pragmatismo. Madrid: Alianza. MILL, J.A. (2012 [1874]). Tres ensayos sobre la religión, Madrid: Tecnos.

4

NIETZSCHE, F. (2012 [1873]). Sobre verdad y mentira en sentido extramoral, Madrid: Tecnos. PEIRCE, Ch. (1974 [1897-1907]) La ciencia de la semiótica. Buenos Aires: Nueva Visión. – (1988 [1865-1911]) Un hombre, un signo. Madrid: Càtedra. SÁNCHEZ DE LA YNCERA, I. (1994). La mirada reflexiva de G.H. Mead, Madrid: CIS. 7. LA SOCIOLOGIA DE LA RELIGIÓ DE DURKHEIM Perspectives sociologistes: Comte, Spencer i Tönnies. La tradició positivista: la societat com a totalitat externa. Divisió del treball social: solidaritat orgànica i solidaritat mecànica. La polèmica amb Tarde. Anòmia: de Guyau a Durkheim. Durkheim i la religió com a fenomen social primitiu. La mentalitat col·lectiva. Les representacions col·lectives com a fets socials i com a categories lògiques. L’efervescència col·lectiva. La inspiració durkheimniana de la teoria semilògica sobre la naturalesa relacional del signe. L’escola dels Annales: Hertz, Halbwachs, Griaule, Leenhardt: cosmologies i sistemes de representació. La memòria col.lectiva: Halbwachs. L’espai com a objecte sociològic. Lectures bàsiques DURKHEIM, E. (1986 [1912]) “Introducció”, “Llibre primer” i “Conclusions”, dins Les formes elementals de la vida religiosa. Barcelona: Edicions 62. Lectures complementàries COULANGES, F. de. 1984. La ciudad antigua. Barcelona: Península. DURKHEIM, E. (2002 [1895]) Las reglas del método sociológico. Madrid: Alianza. – (1982 [1897]) El suicidio. Madrid: Akal. DUVIGNAUD, J. (1990 [1973]) Herejía y subversión. Barcelona: Icària. FOURNIER, M. (1994) Marcel Mauss. París: Fayard. GANE, M., ed. 1992. The Radical Sociology of Durkheim and Mauss. Londres: Routledge. GRIAULE, M. (1987) Dios de agua. Barcelona: Alta Fulla. HALBWACHS, M. (2005) La memoria colectiva. Saragossa: Universidad de Zaragoza. HERTZ, R. (1990 [1909]) La muerte y la mano derecha. Madrid: Alianza. – (2006 [1913]). San Besse: etnografía, historia y ritual, Archivos del Índice, Calí. LEENHARDT, M. (1987 [1947]) Do Kamo. Barcelona: Paidós. – (1995 [1942 i 1952]) La persona a les societats primitives. Barcelona: Icària/Institut Català d’Antropologia LUKES, S. (1984 [1973]) Emile Durkheim. Madrid: CIS. TÖNNIES, F. (1984 [1887]) Comunitat i associació. [Gemeinschaft und Gesellschaft.] Barcelona: Edicions 62. 8. ELS SISTEMES CLASSIFICATORIS El poder de les classificacions. Els sistemes taxonòmics: classificar per fer intel·ligible el món. Cosmos i societat: correlacions conceptuals. Origen social del simbolisme/Origen simbòlic de la societat. La societat com a classificació. Concebre la realitat: segregacions diferencials vs. indiferenciació. La ciència com a sistema classificatori.

5

Lectures bàsiques DURKHEIM, E./M. MAUSS. (1995) “Sobre algunas formas primitivas de clasificación”, pàg. 23-105, dins E. DURKHEIM, Clasificaciones primitivas. Barcelona: Ariel. Lectures complementàries DOUGLAS, M. (1975) Sobre la naturaleza de las cosas. Barcelona: Anagrama. GIOBELLINA, F. (1990) Sentido y orden. Madrid: CSIC. GOODY, J. (1985) “Qué hay en una lista” i “Capacidad de escribir y clasificaión”, pàg. 65-87 i 89-127, dins La domesticación del pensamiento salvaje. Madrid: Akal. LEACH, E. (1988) “Problemas de clasificación en antropología social”, pàg. 311-315, dins J.R. LLOBERA (ed.) (1988) La antropología como ciencia. Barcelona: Anagrama. LÉVI-STRAUSS, C. (1986) “La lògica de les classificacions totèmiques” i “Els sistemes de transformacions”, pàg. 77-114 i 115-146, dins El pensament salvatge. Barcelona: Edicions 62. – (2003) El totemismo en la actualidad. Mèxic, DF: FCE. MAUSS, M. (1972) “Categorías colectivas y mentalidades”, pàg. 13-146, dins Institución y culto. Obras II. Barcelona: Barral. SPERBER, D. (1975) ¿Qué es el estructuralismo? El estructuralismo en antropología. Buenos Aires: Losada. 9. ESBÓS D’UNA TEORIA GENERAL DE LA MÀGIA Dels fenòmens religiosos: el sagrat com a potència (representacions, pràctiques, organitzacions). La màgia (agents, actes, representacions): agents. Els actes rituals i les tècniques com a forces creadores. Cos, ànima, societat: tot es barreja. Determinació social de la condició del mag. La màgia: actes. La màgia: representacions. Màgia, ciència i principi de causalitat. El concepte de mana: qualitat, substància i activitat. Distincions entre acte màgic i acte religiós. El mag com a abreactor. Els esquemes flotants: el valor simbòlic 0. La insuficiència dels sistemes taxonòmics i els mecanismes d’integració de l’inclassificable. Ordre patent, ordre latent. La funció simbòlica. L’eficàcia simbòlica. L’anàlisi estructural en lingüística i en antropologia. Lectures bàsiques LEVI-STRAUSS, C. (1979 [1950]) “Introducción a la obra de Marcel Mauss”, pàg. 13-44, dins M. MAUSS, Sociología y antropología. Madrid: Tecnos. – (2009 [1968]) “La eficacia simbólica” i “El hechicero y su magia”, pàg. 195-228, dins Antropología estructural. Barcelona: Paidós. HUBERT, H./MAUSS, M. (1979 [1902-1903]) “Esbozo de una teoría general de la magia”, pàg. 45-154, dins M. MAUSS, Sociología y antropología. Madrid: Tecnos. Lectures complementàries ABAD MÁRQUEZ, L.V. (1995) La mirada distante sobre Lévi-Strauss. Madrid: CIS. FOURNIER, M. (1994) Marcel Mauss. París: Fayard. JAEGGI, U. (1969) Orden y caos. Caracas: Monte Ávila. LABROUSSE, E. et al. (1969) Las estructuras y los hombres. Barcelona: Ariel. LEACH, E. (1970) Lévi-Strauss, antropólogo y filósofo. Barcelona: Anagrama.

6

LEVI-STRAUSS, C. (1992 [1968]) “El anàlisis estructural en lingüística y en antropología”, pàg. 75-96, dins Antropología estructural. Barcelona: Paidós. 10. L’INTERCANVI SACRIFICIAL El concepte de fet social total i el sacrifici com a fet social total. La lògica intercanviària del sacrifici. Esquema del sacrifici. Variabilitat de l’esquema del sacrifici d’acord amb les funcions generals i les funcions especials. El sacrifici del déu. Connotacions teoantropofàgiques del catolicisme. Iconoclàstia, anicònia, idolatria. Lectures bàsiques HUBERT, H. i MAUSS, M. (1995 [1899]) Assaig sobre la naturalesa i la funció del sacrifici. Barcelona: Icària-Institut Català d’Antropologia. Lectures complementàries ADLER, A. (1982) La mort et la masque du roi. París: Payot. CONDOMINAS, G. (1991). Lo exótico es cotidiano, Xixon: Júcar. DETIENNE, M. i J.-P. VERNANT (eds.) (1979) La cuisine du sacrifice en Pays grec. París: Gallimard. EVANS-PRITCHARD, E.E. (1980) La religión Nuer. Taurus: Madrid. HERRENSCHMIDT, O. (1989 [1979]) “Sacrificio simbólico o sacrificio eficaz”, dins M. IZARD/P. SMITH (eds.) La función simbólica. Xixon: Júcar. HEUSCH, L. de. (1986) Le sacrifice dans les religions africaines. París: Galli-mard. LIENHARDT, G. (1985) Divinidad y experiencia. La religión de los dinkas. Madrid: Akal. MIDDLETON, J. (1984) Los Lugbara de Uganda. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. 11. ELS RITUS DE PAS La protocol·lització de les transicions dins l’estructura social: Van Gennep i la universalitat dels ritus de passatge. Les fases dels ritus de passatge: 1) separació, 2)marge o llindar, 3) agregració. Funció social dels passatges rituals. Llindars en l’estructura social: la noció de frontera. Les situacions interstructurals: Victor Turner. La institucionalització de l’ambigüitat estructural. El passatger o transeünt ritual. La noció de llindar: situacions liminars i personatges liminoïdals. Els ritus de pas com a mecanismes socials nihilitzadors. La communitas. Liminaritat i perill. Lectures bàsiques VAN GENNEP, A. (2008 [1909]) “Clasificación de los ritos”, pàg. 11-35, dins Los ritos de paso. Madrid: Taurus. TURNER, V. (1999 [1967]) “Entre lo uno y lo otro: El periodo liminar en los ‘rites de passage’“, pàg. 103-123, dins La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI. Lectures complementàries BOURDIEU, P. (1993) “Los ritos como actos de institución”, pàg. 111-123, dins J. PITT-RIVERS/J.G. PERISTIANY (eds.) (1993). Honor y gracia. Madrid: Alianza. CÁTEDRA, M. (2013). “Símbolos y ritos de paso”, pàg. 49-59, dins R. FERRERO, ed., Conversaciones antropológicas, València: Universitat de València.

7

CENTLIVCRES, P./HAINARD, J. (eds.) (1986) Les rites de passage aujourd’hui. Lausana: L’Age d’Homme. HOCART, A.M. (1975 [1922-1948]) Mito, ritual y costumbre. Ensayos heterodoxos. Madrid. Siglo XXI. MALLART, Ll. (ed.) (1993) Ser hombre, ser alguien. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. LA FONTAINE, J.S. (1987 [1985]) Iniciación. Drama ritual y conocimiento secreto. Barcelona: Lerna. MOLINA, P. (1997) “Ritos de paso y sociedad : Reproducción, diferenciación y legitimación social”, pàg. 21-62, dins F. CHECA/P. MOLINA (eds.) La función social de los ritos. Barcelona: Icària-Institut Català d’Antropologia. 12. TIPOLOGIES I TEORIES DEL TRÀNSIT El cos com a eina primigènia. Teories psicologicistes, fisiologicistes i sociologicistes del trànsit. El xamanisme com a pràctica i representació del món. La possessió com a teatre viscut i comèdia ritual. Les instrumentalitzacions del trànsit com a dispositiu social: legitimació d’estratègies individuals o grupals, control polític, regulació homeostàtica, garantiment de la supervivència del grup a través de la defensa de la identitat, vehiculament de processos de resistència i transformació social, projecció simbòlica del conflicte, somatització de les experiències socials. Lectures bàsiques HEUSCH, L. DE (1973 [1971]) “Posesión y chamanismo”, pàg. 254-277, dins Es-tructura y praxis. Ensayos de antropología teórica. Mèxic DF: Siglo XXI. Lectures complementàries AUGRAS, M. (1992) Le double et la métamorphose. París: Méridiens. BASTIDE, R. (1986 [1960]). Sociología de la religión, Xixon: Júcar. BEATTIE, J./MIDDLETON, J. (1969) Spirit mediumship and society in Africa. Londres: Routledge & Kegan Paul. BENEDUCE, R. (2002) Trance e possessione in Africa. Torí: Bollati. FERRÁNDIZ, F. (2011). Escenarios del cuerpo, Barcelona: Anthropos. GIOBELLINA, F. (1985) “El cuerpo sagrado. Acerca de los análisis de fenóme-nos de posesión religiosa”, pàg. 161-193, Revista de Investigaciones Sociológicas, núm. 34 (juny), Madrid. HORTA, G. (2004). Cos i revolució, Barcelona: Edicions de 1984. LAPASSADE, G. (1976) Essai sur la transe. Le matérialisme hystérique. París: Delage. LEIRIS, M. (1989 [1958]) La possession et ses aspects théâtraux chez les Ethio-piens de Gondar. París: Fata Morgana. – (2007 [1939]). El África fantasmal, València: Pre Textos. LEWIS, I.M. (1971 [1956]) Extatic religion: an anthropological study of spirit possession and shamanism Hardmonsworth: Penguin Books. MARTINO, E. DE (1999 [1962]) La tierra del remordimiento. Barcelona: Edici-ons Bellaterra. MAUSS, M. (1979 [1936]) “Técnicas y movimientos corporales”, pàg. 337-356, dins M. MAUSS, Sociología y antropología. Madrid: Tecnos. MÉTRAUX, A. (1997 [1958]) Voodoo in Haiti, Londres: Random House. 13. LA BRUIXERIA COM A INSTÀNCIA DE CONTROL SOCIAL

8

Distinció entre bruixeria i fetilleria. Invenció i càstig del bruixot. La qüestió del Mal i l’estructura social. L’etiologia social de la causalitat. Culpa i societat: la incertesa de la vida relacional. La funció de les acusacions de bruixeria. La bruixeria com a sistema judiciari. Carisma negatiu. Bruixeria: models locals de significat i variacions de l’estructura social. La bruixeria en processos obstetricics a societats segmentàries i de llinatges. L’especificitat de la bruixeria a Europa Lectures bàsiques DOUGLAS, M. 1976. "Brujería: el estado actual de la cuestión", a M. GLUCKMANN et al., Ciencia y brujería, Anagrama, Barcelona, pp. 31-73. EVANS-PRITCHARD, E.E. 1997. Parte I, a Brujería, magia y oráculos entre los azande, Anagrama, Barcelona, pp. 45-152. Lectures complementàries CÁTEDRA, M. (1976). "Notas sobre la envidia: los 'ojos malos' entre los vaqueiros de alzada", pàg. 9-48, dins C. LISÓN, ed., Temas de antropología española, Madrid: Akal. COHN, N. (1997). Los demonios familiares de Europa, Madrid: Alianza. GONZALEZ ECHEVARRIA, A. (1984). Invención y castigo del brujo africano. Teorías sobre la brujería, Barcelona: Serbal. LARNER. C. (1985). Witchcraft and Religion. The Politic of Popular Belief, Oxford: Oxford University Press. LISON, C. (1987). Brujería, estructura social y simbolismo en Galicia, Madrid: Akal. MAIR, L. (1969). La brujería en los pueblos primitivos actuales, Madrid: Guadarrama. MOORE, L.I. (1989). La formación de una sociedad represora, Madrid: Cátedra. POLIAKOV, L. (1987) La causalidad diabólica. Barcelona: Muchnik. 14. ELS MOVIMENTS MIL.LENARISTES Mite i història. Moviments socioreligiosos de naturalesa kiliasta: l’expectativa dels l’adveniments. Corrents salvífiques al llarg de la història. Moviments de revitalització i nativistes. L’extensió de les conviccions parusiaiques i mahdistes: el paper del cristianismo y l’Islam. La lògica mesiànica: el carisma en acció. Contra l’anòmia. Són prepolítics els corrents mil.lenaristes? Lectura bàsica WORSLEY, P. 1980. Al son de la trompeta final, Siglo XXI, Madrid. Lectures complementàries BARABAS, A.M. 1989. Utopías indias. Movimientos sociorreligiosos en México, Grijalbo, Mèxic DF. CLASTRES, P. 1975. La terre sans mal, Seuil, París. COHN. N. 1997. En pos del milenio, Alianza, Madrid. DOZON, J.-P. 1974. «Les mouvements politico-religieux. Syncrêtismes, messianismes, néo-traditionnalistes», a M. Augé (ed.), La construction du monde. Religion, répresentations, idéologie, París, Maspero. LAPLANTINE, V. 1977. Las tres voces de la imaginación colectiva, Gedisa, Barcelona. PEREIRA DE QUEIROZ, M.I. 1978. Historia y etnología de los movimientos milenarios, Siglo XXI, Madrid.

9

TAUSSIG, M. 1987. Shamanism, colonialism, and the wild man, University oif Chicago Press, Chicago. TROMPF, S.W. 1990. Cargo Cults and Millenarian Movements, Mouton de Gruyter, Berlin/Nova York. 15. NOUS MOVIMENTS RELIGIOSOS Nous sincretismes. Tipologia dels nous moviments religiosos. El nativisme fonamentalista cristià. Denominacions conversionistes i pentecostalistes. Cultes introversionistes : la religió dels immigrants. Nous moviments revolucionistes, adventistes i mil.lenaristes. L’expansió de les sectes protestants a les societats no industrialitzades. L’Islam escriturista en el procés de modernització. Sectes taumatúrgiques i sincretismes de base negro-africana. Sincretismes d´inspiració hindo-budista. Corrents esotèrics i immanentistes : l’humanisme gnòstic. Moviments cientifistes i parapsicològics. La persecució contra les sectes: la nova heresiologia. Lectura bàsica CARDÍN, A. (1997). “Nuevos movimientos religiosos”, pàg. 141-257 dins Contra el catolicismo, Barcelona: Muchnik. Lectures complementàries CALVO ORTEGA, F. (2007). La anomalía religiosa, Castellón: Ellago. CANTÓN DELGADO, M. et. al. (2004), Gitanos pentecostales, Sevilla: Sintagma. BLOOM, H. (1994). La religión en los Estados Unidos, Mèxic DF: FCE. GEERTZ, C. (1991) Observando el Islam, Paidós, Barcelona. GELLNER, E. (1993) Posmodernidad, razón y religión, Barcelona, Paidós. PRAT, J. 1996. El enigma del extraño, Barcelona, Ariel. PRAT, J. (2013). Els nous imaginaris culturals, Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. TURNER, V. (1988). El proceso ritual, Taurus, Madrid. WILSON, B. (1970) Sociología de las sectas religiosas, Madrid, Guadarrama. 16. EL RITUAL: FUNCIONS SOCIALS El camp del ritual: problemàtiques i definicions. Una prolongació de la realitat. Estructura social i relacions socials. La configuració ritual de jerarquies de va-lors. Les manipulacions rituals: itineraris, construccions, destruccions, exclusions, inversions, intercanvis. Juxtaposició d’aspectes en el ritual: acte col·lectiu, acció prescrita, sistema de fets, gestos i creences. Radcliffe-Brown i el primer estructural-funcionalisme. La influència pragmàtica en la definició de símbol. La interpretació del simbolisme ritual. La noció de valor ritual. Lévi-Strauss i les lectures intel·lectualistes sobre el ritual: bo per menjar/bo per pen-sar. Lectures bàsiques FIRTH, F. (1976). “La religión en la realidad social”, pàg. 234-269, dins Elementos de antropología social, Buenos Aires: Amorrortu. RADCLIFFE-BROWN, A.R. (1996) “Tabú” i “Religión y sociedad”, pàg. 153-202, dins Estructura y función en la sociedad primitiva. Barcelona: Península.

10

Lectures complementàries BEATTIE, J. (1978) “El campo del ritual”, pàg. 264-310, dins Otras culturas. Mèxic DF: FCE. CHRISTIAN, W.A. (1999). La visiones de Ezkioga, Barcelona: Ariel. DÍAZ CRUZ, R. (1998) Archipiélago de rituales. Teorías antropológicas del ritual. Barcelona: Anthropos. GARCÍA GARCÍA, J.L. (1991). Rituales y proceso social, Madrid: Ministerio de Cultura. LEACH, E. (1989) Cultura y comunicación. La lógica de conexión de los símbolos. Madrid: Siglo XXI, Madrid. LÉVI-STRAUSS, C. (2000) “Finale”, pàg. 565-628, dins Mitológicas. IV. El hombre desnudo. Mèxic DF: Siglo XXI. MALLART, Ll. (2004). Sóc fill dels evuzok, Barcelona: La Campana. SCARDUELLI, P. (1988) Dioses, espíritus, ancestros. Elementos para la com-prensión de sistemas rituales. Mèxic DF: FCE. SEGALEN, M. (2005 [1988]) Ritos y rituales contemporáneos. Madrid: Alianza. TCHERKEZOFF, S. (1986) “Logique rituelle, logique du tout”, L’homme, XXVI/4, pàg. 91-117. 17. EL RITUAL: CODI DE COMUNICACIÓ, ADAPTACIÓ, CONTROL I CONFLICTE La informació sagrada. Metàfora i sagrament. El ritual com a codi paralingüístic. Els ritus i la teoria de la comunicació i del control. Lògica de la funció adaptativa: teories ecocibernètiques a propòsit del ritual. El ritual com a servomecanisme de retroalimentació negativa: el feedback. Escola de Manchester: Max Gluckman. Ritual i conflicte. Els ritus de rebel·lió. Ritus d’inversió simbòlica. Paròdia i ritual. Caos i cosmos festius. La reinstauració de l’ordre. Estructura i antiestructura. Cismogènesi. El doble vincle o l’ordre d’espontaneïtat exigida. Bateson i l’escola de Palo Alto. Lectures bàsiques BATESON. G. (1992). “Epílogo 1936” i “Epílogo 1958”, pàg. 279-32, dins Naven. Xixon: Júcar. GLUCKMAN, M. (1978 [1965]). “Trastornos místicos y ajuste ritual”, pàg. 257-316 dins Política, derecho y ritual en la sociedad tribal, Madrid: Akal. Lectures complementàries BALANDIER, G. 2003. El desorden, Gedisa, Barcelona. BATESON, G. 1997 [1972]. Pasos hacia una ecología de la mente, Carlos Lohlé, Buenos Aires. – (2011 [1979]) Espíritu y naturaleza, Amorrortu, Buenos Aires BLOCH, M. (1999 [1986]) From blessing to violence. Cambridge. University of Cambridge. GLUCKMAN, M. (1978). Política, derecho y ritual en la sociedad tribal, Akal, Madrid. RAPPAPORT, R.A. 1987. Cerdos para los antepasados. El ritual en la ecología de un pueblo en Nueva Guinea, Madrid: Siglo XXI. WINKIN, P. ed., Bateson: premier état d’un heritage, París: Seuil.

11

18. RELIGIÓ I RITUAL: TEORIES NEOPRAGMÀTIQUES La religió com a sistema cultural. Els ritus com a instruments educatius: emoció i cognició. L’educació sentimental: ethos i subjectivitat. Els ritus com a models culturals d’actuació i esquemes culturals. Processos socials i psicològics que modelen la conducta pública. La doble funció dels sistemes de símbols. El ritu com a model de la realitat, en relació estreta amb l’estructura de la que és maqueta o reproducció. El ritu com a model per a, font d’informació que permet estructura processos. Programa o guia per l’acció i representació conceptual d’allò programat. Lectura bàsica GEERTZ, C. (2003 [1973]) “La religión como sistema cultural” i “Juego profundo: notas sobre la riña de gallos en Balí”, pàg. 87-118 i 189-372, dins La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa. Lectures complementàries GEERTZ, C. (1994 [1968]) Observando el Islam. Barcelona: Paidós. – (2000 [1980]) Negara. Barcelona: Gedisa. GELLNER, E. (1993) Posmodernidad, razón y religión. Barcelona: Paidós. ZULAIKA, J. (1990) “Modelos de actuación cultural”, 189-273, dins Violencia vasca: Metáfora y sacramento. Madrid: Nerea. 19. RITUAL I DRAMA SOCIAL Escola de Manchester: Victor Turner. Els rituals com a exageració dels conflictes socials. El drama social. Nivells d’interpretació del simbolisme ritual: interpre-tació indígena, significat operatiu i significació posicional. El símbol com a unitat mínima del complex ritual. Simbolisme ritual: el procés social; símbols de condensació/símbols referencials; pol ideològic/pol sensorial. La conversió de l’obligatori en desitjable: normes ètiques i estímuls emocionals. Les teories de la performance. Lectura bàsica TURNER, V. (1999 [1967]) “Introducción”, “Símbolos en el ritual ndembu” i “Simbolismo ritual, moralidad y estructura social entre los ndembu”, pàg. 1-64, dins La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI. Lectures complementàries ASHLEY, K.M. (ed.) (1990) Victor Turner and the Construction of Cultural Criticism. Bloomington: Indiana University Press. BOHANNAN, P./GLAZER, M. (1992) “Victor W. Turner”, pàg. 515-544, dins Antropología. Lecturas. Madrid: McGraw Hill. TURNER, Víctor (1987), Anthropology of Performance, New York: PAJ Publication. FERNÁNDEZ, J. (2006). En el dominio del tropo, Madrid: UNED. SCHECHNER, R. (2013). Estudios de la representación, Mèxic DF: FCE. TURNER, V./TURNER, E. (1978) Image and Pilgrimage in Christian Culture. Nova York: Columbia University Press. TURNER, V. (1985) Anthropology of Perfomance , Tucson: The University of Arizona Press.

12

20. CONTAMINACIÓ I PERILL. LES PROHIBICIONS RITUALS. El ritus en el procés de socialització. Sistemes projectius. Quadrícula i grup. Família posicional i família personal. La pedagogia neodurkheimniana: Bernstein. La formació del símbol en l’infant. Les teories sobre el tabú. Prohibicions rituals. Sacrilegi i profanació. Transgressions. La culpa. La idea de risc. Les creences sobre la brutícia com a reforçaments l’estructura cultural. Dispositius contra l’ambigüitat. La interpretació política de les desgràcies i de la distribució de responsabilitats. Por ritual i dominació. Accidents. Brut/net. La responsabilitat mística. La politització dels esdeveniments. Entorn de la condició metafòrica de la malaurança. Origen místic de les malalties. Lectures bàsiques DOUGLAS, M. (1988 [1973]) Símbolos naturales. Madrid: Alianza. – (2007 [1966]) Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Buenos Aires: Nueva Visión. Lectures complementàries BERNSTEIN, B./ELVIN, J.L./PETERS, R.S. (1970) “Les rites dans l’education”, pàg. 321-356, dins Huxley (ed.) Le comportement rituel chez l’homme et l’animal. París: Gallimard. BERNSTEIN, B. (1970) “Códigos elaborados y restringidos: sus orígenes sociales y consecuencias”, pàg. 45-65, dins A.G. SMITH (comp.) Cultura y comunicación. 3. Semántica y pragmàtica. Buenos Aires: Nueva Visión. – (1998). Pedagogía, control simbólico e identidad, Madrid: Morata. DOUGLAS, M. (1996 [1985]) La aceptabilidad del riesgo según las ciencias sociales. Barcelona: Paidós. – (1988) “Les utilitzacions del perill en el procés de la identificació simbòlica”, pàg. 9-20, dins M. FERNÁNDEZ MARTORELL (ed.) Construint identitats: Mites i símbols. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions. HEUSCH, L. de. (1975) El estructuralismo heterodoxo de Mary Douglas. Barcelona: Anagrama. WUTHNOW, R. et al. (1988) “La antropología cultural de Mary Douglas”, pàg. 91-152, dins Análisis cultural. Barcelona: Paidós. 21. MICRORRITUALS I VIDA QUOTIDIANA. Goffman i les teories sobre la religió i el ritual. La influència de Durkheim. L’individu com a porció de sacralitat. La ritualització de la vida quotidiana. Ri-tus positius i negatius. Els ritus de la interacció. La interacció com a determinació recíproca entre cossos. Els intercanvis correctors. Rituals d’evitació i rituals de presentació. Les converses i altres societats primitives. La noció de self. La burocratització de l’esperit. Actes de deferència. Goffman i la dissolució del subjecte. El ritual des d’una perspectiva situacional. De la inter-subjectivitat etnometodològica a la interobjectivitat interaccionista. Lectura bàsica GOFFMAN, E. (2004) “Actuaciones”, pàg. 29-87, dins La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu. Lectures complementàries BOISSEVAIN, J. (1978) Friends of Friends. Networks, Manipulators and Coali-tions. Oxford: Blackwell. BRISLIN, R.W. (1981) Cross-cultural Encounters. Face-to-face Interaction. Nova York: Pergamon Press.

13

FORNEL, M./QUÉRÉ, L. de (eds.) (1999) La logique des situations. París: Édi-tions de l’EHSS. GOFFMAN, E. (1970) El ritual de la interacción. Buenos Aires: Tiempo Con-temporáneo. – (1974) Relaciones en público. Microestudios de orden público. Madrid: Alian-za. – (1991) Los momentos y sus hombres. Barcelona: Paidós. – (2007) Frame Analysis. Los cuadros de la experiencia. Madrid: CIS. JOSEPH, I. (1999) Erving Goffman y la microsociología. Barcelona: Gedisa. NIZET, J./RIGAUX, N. (2006) La sociología de Erving Goffman. Barcelona: Melusina. STRAUSS, A. (1992) La trame de la négociation. París: L’Harmattan. WOLF, M. (1979) Sociologías de la vida cotidiana. Madrid: Cátedra. Nota sobre les lectures Les lectures bàsiques del programa són les fonamentals per a iniciar-se en el tema corresponent. Les complementàries són les que permeten ampliar el co-neixement de la matèria. Les obligatòries són les que es distribueixen entre els i les alumnes al llarg del curs i que es determinen sobre la marxa. Avaluació – Quatre avaluacions parcials en forma d’exàmens no presencials. A cada avaluació s’han de desenvolupar tres temes a triar entre els que s’oferiran. Cada tema s’avaluarà sobre 1, de forma que la qualificació global de l’examen serà sobre 3. El desenvolupament de cada tema s’haurà de fer en forma de petit assaig d’entre 4200-6300 caràcters cadascú, amb indicació de la bibliografia utilitzada correctament esmentada. Els temes desenvolupats s’hauran d’entregar enllestits i plegats el dia, hora i lloc indicats per cadascuna de les avaluacions. No hi haurà recuperació d’aquesta avaluacions; sols els/les estudiants suspesos al final de curs podran presentar-se a la reavaluació. – Ressenyes de les activitats fora de l’aula que s’aniran oferint –seminaris, tallers, conferències, sortides de camp–, a puntuar amb 0,25 cadascuna i amb un màxim de quatre. S’entregaran plegades amb la 4ª avaluació. – La nota final serà la suma de les obtingudes a les avaluacions parcials i amb l’entrega de les ressenyes. Calendari de classes Classes ordinàries: dilluns, dimarts i dijous del 11/2 al 6/6, de 11 a 12,30 h. Seminari: 22/3, 12/4 i 26/4, de 11 a 12,30 h. Taller experimental: 5/4, de 11 a 12,30 h. Sortides de camp: a determinar. Activitats fora de l’aula: a determinar. Calendari d’exàmens 1ª avaluació. 5/3, a les 11,30 h. 2ª avaluació. 2/4, a les 11,30 h. 3ª avaluació: 18/6, a les 12 h. 4ª avaluació. 8/7, a les 11,30 h. Avaluació única: 18/6, a les 12 h. Reavaluació: 15/7, a les 8 h.

14

Horari de visites Dilluns i dimarts de 9,30 a 11 h. Per qualsevol consulta podeu adreçar-vos a manueldelgado@ub.edu