Consultora d’Infonomia. Nascuda a Italia el 1959, és Doctora en Dret per la Universitat de Modena. Ha estat directora de Compte, de Servei al Client i de Desenvolupament de Negoci a l’agencia de publicitat Benton & Bowles (que va canviar successivament la seva denominacio a DMB&B i després a D’Arcy), on va arribar a ser directora mundial de Servei al Client i va desen-volupar projectes a Italia, França, Espanya, el Regne Unit, Irlanda, Turquia, Grecia, Finlandia, Portugal, el Marroc, Egipte, el Brasil i l’Argentina.

Ha estat consellera delegada de l’agencia Ogilvy & Mather a Roma de 1997 a 1999 i de 1999 a 2006 va ser consellera delegada i vicepresidenta de l’agencia Saatchi & Saatchi Espanya, com també membre del board eu-ropeu. Actualment, a més de col·laborar amb Infonomia, és organitzadora de TEDxMadrid, TEDxYouth@Madrid, TEDxMadridChange, esdeveniment independent organitzat en col.laboracio amb la Fundacio Gates, i TEDxMa-dridSalon. Promou plataformes d’emprenedors culturals. És Ambassador d’Ashoka Espanya i del programa TEDx per a Europa.

Fundador i president d’Infonomia, la xarxa d’innovadors de referencia en llengua espanyola (més de 24.000 persones registrades i un milio de pagines vistes al mes). Ha publicat 20 llibres sobre ciencia, tecnologia i innovacio, aixi com més de 1.000 articles sobre com les tecnologies poden transformar l’empresa. És consultor de grans empreses del pais. A través de les seves conferencies i seminaris sobre innovacio, transmet personalment a unes 15.000 persones cada any les seves idees i experiencies sobre “com innoven els millors”.

Autor de Futuro Presente: 101 ideas fuerza para entender las proximas decadas (2005), La Alquimia de la Innovacion, en coautoria amb Antonio Flores (2007), Visionomics, una reflexio text-visual sobre la nova dinamica de les organitzacions, 25/50 Dos generaciones, un mismo tiempo, en coau-toria amb Berta Segura (2011), La solucion empieza por CO- (2012), MANY, MOLTS, MUCHOS (2012), Ideas x valor = resultados (2013), Ganarse la Liber-tad, en coautoria amb Roser Batlle (2013), i Verne, manual para innovar des-de manana mismo (2013).

Alfons Cornella

Antonella Broglia

Resoldre problemes

L’enfocament de l’emprenedor funciona millor quan se centra a resoldre problemes ben identificats perque la resolucio de problemes aporta un valor clar a l’usuari o client; aquest ho percep i esta disposat a utilitzar el producte o servei que se li proposa, i a pagar-ne un preu. El problema dels problemes és, curiosament, que NO els veiem com a problemes: sovint ens hi acostumem i acabem per pensar que NO tenen solucio. Abdiquem de pensar que son resolubles, i no tornem a pensar-hi com una cosa susceptible de ser resolta fins que algú aporta una solucio concreta. Per tant, un gran actiu de l’emprenedor consisteix a saber detectar problemes, a veure el que els altres no veiem, i a no renunciar a resoldre-ho. L’emprenedor orientat a resoldre un problema es pregunta per que no, ho ataca des de diferents perspectives, i, si és eficaç, demostra que el que era una norma (el problema) és una instancia resoluble. De fet, moltes de les grans innovacions de la historia resolen un problema de formes aparentment tan senzilles que quan les veus et preguntes com no se li havia acudit mai abans a ningú. Mostrem exemples de problemes resolts, i de reptes que generaran grans espais de negoci en els proxims anys. Hem de centrar novament la innovacio en aportar veritable valor: coses que serveixin per a alguna cosa molt concreta, com per exemple robots que fan repensar la forma en que es traslladen els avions a les pistes d’un aeroport.

Alfons Cornella

El verb posseir no s’adequa bé a les necessitats del segle XXI. Els recursos naturals s’esgo-ten, i no obstant aixo seguim produint i comprant com si fossin infinits. Que passaria si dei-xéssim de comprar? Ja vam llançar aquesta pregunta fa alguns Update i ara la pregunta és cada vegada més rellevant, interessant i rica en respostes innovadores. Hi ha un fenomen creixent a partir de persones que ja no volen posseir, sino que prefereixen compartir, inter-canviar, llogar, regalar. No és un comportament de ninxol, ni el fruit de la recessio iniciada el 2008. És un moviment de milions de persones en els sis continents que esta generant em-preses prosperes i en continu creixement. Augmenten les pagines de lloguer de productes entre persones, en xarxes especificament creades per a aquesta comesa s’intercanvien productes entre empreses per milers de milions de dolars l’any, els préstecs entre perso-nes, prescindint dels bancs, augmenten exponencialment. Milions de m2 de terra han estat cedits a persones que volen cultivar un hort pero no tenen on fer-ho. Serveis de cotxe com-partit, préstecs de cotxes entre persones i trajectes compartits revolucionen el mercat de l’automobil. Lloguers d’habitacions en cases particulars revolucionen el turisme. I proliferen els serveis de reparacio de tot tipus. Pero no només s’intercanvien i comparteixen coses i diners, sino també temps i capacitats. La revolucio més gran en consum és el no-consum.

Consum P2P Antonella Broglia

Tecnologies emergents

Quines tecnologies entre les que avui estan apareixent generaran noves oportunitats de negoci?. Les millors ments del planeta segueixen aplicant-se a descobrir nous fenomens de la Natura (ciencia) que puguin programar-se per resoldre els problemes dels humans (tecnologia). Per exemple, la identificacio de nous materials, com el grafe, que promet re-volucionar el mon, o els circuits flexibles que s’aplicaran al nostre cos com ara els tatuatges intel·ligents. La impressio 3D i la seva derivada, la manufactura additiva (enfront de la sos-tractiva actual), i la seva combinacio amb l’electronica (electronic 3D-printing) i la biologia (bio 3D-printing). Noves idees en salut, des d’apps per millorar el seguiment del nostre estat de salut, implants digitals (lents de contacte que mesuren la pressio intraocular, per exemple), o els avenços en la rapidesa i reduccio de costos en l’analisi personalitzada del genoma huma, en el cami cap al que s’anomena genetica de consum (consumer genetics). I evidentment, centenars de gadgets que realitzen una funcio molt concreta, en la linia d’augmentar la nostra productivitat personal o d’equip (telepresencia, automobils sense conductor, etc.).

Alfons Cornella

El llibre emblematic: ¿D’on surten les bones idees?

Antonella Broglia

Durant les deu edicions d’Update hem presentat i sintetitzat diversos llibres. Entre ells re-cordem Where good ideas come from, de Steven Johnson, per ser encara extremadament actual i rellevant. En aquest llibre l’autor s’interroga sobre quins han estat els espais i els sistemes que han fet possible, al llarg de la historia, la produccio d’innovacio, i revela els di-ferents mecanismes que semblen repetir-se una vegada i una altra. Entre aquests patrons, que ens interessa molt examinar per poder reproduir-los en les nostres organitzacions, hi ha sens dubte el de la incubacio: el suposat moment del descobriment, el famos eureka, no sembla que sigui, ja que les bones idees inicialment només apareixen com una ombra i necessiten incubar-se durant anys o, de vegades decades, abans de madurar i de tenir exit. Johnson també evidencia la importancia de permetre que les idees puguin xocar les unes contra les altres, perque la generacio d’una gran idea és sovint el producte de la col·lisio entre dues «mitges» idees. I que el context ideal perque aixo passi és un context «liquid» en que, com en l’aigua, les idees poden fluir amb tota llibertat i casualitat. Per aixo l›autor sosté que la proteccio de la propietat intel·lectual no és generativa, que és millor connectar que protegir, i que les ments connectades a altres ments i a altres idees, son les que més innovacio produiran. En les seves paraules, la sort ajuda a la ment connectada. El llibre es completa amb histories magnificament explicades de com aquests i altres patrons s›han manifestat en el decurs de la historia i de les invencions més cridaneres.

Manufactura 3.0

El futur de la fabricacio a Occident sembla brillant, pero per a aixo son imprescindibles canvis substancials en els seus models. El necessitem per refundar una economia evitant que es basi massa en els serveis (que no contribueixen a crear riquesa en situacions dificils, sino que l’absorbeixen quan aquesta existeix). Una indústria intel·ligent, més eficient, més innovadora, que desenvolupi productes de formes més agils, traient el maxim partit de les tecnologies de cada moment. La nova paraula potser sigui inno-eficiència, la combinacio d’innovacio i eficiencia. Els nous robots, com Baxter, poden resultar substancials en els proxims anys per a aquest assoliment. Les petites i mitjanes empreses tenen un paper molt rellevant, tal com ho mostren desenes d’exemples a Europa. En comentarem alguns. Mol-tes d’aquestes Pimes se centren a aconseguir l’excel·lencia en un ninxol (com els drones o aeronaus no tripulades), o a repensar el valor d’un producte (com el fabricant de canona-des que poden combinar-se de formes més extremes). Quins tipus de fabricacio podem esperar que floreixin en els propers anys a les nostres latituds? Pot ser que la crisi de la indústria convencional, i del model de consum imperant durant decades, doni justament pas a una indústria més sofisticada i eficaç?

Alfons Cornella

Emprenedoria social, indústria creativaAntonella Broglia

Silicon Valley ja no és l’únic lloc del mon on podem mirar per buscar solucions genials i innovacions disruptives. En el mon de les empreses socials, l’objectiu principal és resol-dre els grans problemes de les persones, com la fam, l’educacio, la violencia o la malaria. Aquest sector esta oferint cada vegada més respostes sorprenents i de gran impacte a problemes aparentment intractables, convertint-se en un entorn atractiu tant per al talent com per als inversors. Persones amb autisme troben feina en empreses de programari per la seva gran precisio, memoria i capacitat d’identificar els errors. Dones maltractades estan especialment dotades per treballar en determinats ambits, pel fet que ja no les conside-rem victimes sino supervivents capaces d’afrontar qualsevol problema. Les dones cegues poden realitzar la millor prevencio del cancer de mama, per la seva extrema sensibilitat; la violencia, s’ha demostrat, es comporta com una malaltia contagiosa, i com a tal cal visu-alitzar-la en un mapa i impedir que es difongui, que s’encomani. Les rates son excel·lents recursos per identificar les mines anti-persona i transformar aixi una activitat perillosa en una font d’ocupacio local. La integracio dels immigrants és cosa de tots: de qui arriba i de qui rep. Per que no crear comites de benvinguda a l’immigrant, per aixi entendre’l millor a ell i a la seva cultura? Vencer l’analfabetisme a l’Índia subtitulant els videos musicals trans-mesos per la televisio pública en el mateix idioma? O guanyar la batalla contra els farmacs falsos a l’Àfrica gracies a un senzill mecanisme basat en sms gratuïts? Aquestes i altres mil solucions creatives milloren cada dia la vida de centenars de milers de persones. És la pas-sio per resoldre els problemes del mon, en el seu vessant més creatiu.

Desenvolupem en aquesta idea una breu exploracio del que esta arribant, grans canvis (com l’ordinador o Internet van ser en el seu dia), que transformaran la societat. En eixos com la biologia, l’energia, l’economia o la ciencia. Per exemple, la recerca d’eficiencia en l’ambit de l’energia desenvolupa idees disruptives en investigacio aplicada; nous avenços en l’eficiencia de l’energia solar, la promesa de la fusio nuclear de l’ITER, automobils elec-trics eficients i assequibles, i la problematica de la riquesa que el fracking pot generar, alte-rant la situacio energetica actual en l’ambit global. La idea de l’economia circular, en la qual tot el que es produeix recorre un cicle que evita ser dipositat com deixalles en algun punt del planeta. Es va evidenciant la importancia que tenen els algoritmes en la nostra econo-mia, entre altres coses, perque la gestio de les dades (Big Data) sera imprescindible per poder prendre decisions i resoldre els nostres problemes. Finalment, alguns experiments recents tornen a demostrar que la ciencia extrema no esta molt allunyada del que en altres epoques hauriem considerat senzillament un somni.

Alfons Cornella

The Next Big Thing

Oferim un sumari de les idees més innovadores que hem detectat en els escenaris i debats a tot el mon. Començant per les investigacions sobre una Internet del futur que connecta no només a les persones entre elles, sino també a les persones amb altres especies vi-ves. Descobrim a joves prodigiosos com Jack Andraka, un adolescent que ha inventat un sistema baratissim i ultra eficaç per detectar el cancer de pancrees. Elon Musk, el super emprenedor anomenat “el proper Steve Jobs”, creador de Tesla, Solar City i Space x, ofereix en entrevistes de televisio i altres escenaris seus consells per crear negocis revolucionaris. Estrelles de la música difonen missatges compromesos: Amanda Palmer sobre l’eliminacio de l’intermediari i els avantatges de la relacio directa entre l’artista i el seu públic, i Bono, que es passeja pel mon ensenyant bones noticies sobre l’eradicacio de la fam i la pobre-sa extrema demostrant que cap problema és intractable. Finalment, el “post feminisme” professat per Sheryl Sandberg, Directora d’Operacions a Facebook, que en una gira fisica i virtual per promoure el seu llibre, proposa un seguit de reflexions per animar les dones a no fer-se enrere i aconseguir liderar tot el que desitgin.

Antonella Broglia

Conferencies del semestre

Co-innovacioAlfons Cornella

Ningú dubta ja de la utilitat de la innovacio oberta: sempre hi haura més talent potencial fora que dins de l’organitzacio, encara que només sigui pel simple fet que hi ha més gent fora que dins. Ho han demostrat empreses com P&G, amb la seva iniciativa C&D (connect and develop): desenes d’exploradors (scouts) busquen productes susceptibles d’incorpo-rar a l’oferta que P&G fa als seus consumidors, i , si es determina que son realment interes-sants, les llicencia o adquireix.

Avui disposem de la millor eina pensada mai fins ara per explorar el mon: Internet. Aixo permet explorar sistematicament allo que ens pot afectar com a negoci. No obstant aixo, poques empreses fan un ús intel·ligent d’aquesta eina. Aquest fet generara un nou tipus de negoci basat en el talent: grups de persones amb criteri, distribuïdes pel mon que fan de la seva capacitat d’observacio (“veure” on els altres només “miren”) un valor útil. Perque la col·laboracio en la vigilancia dona millors resultats que l’observacio individual. Avui és fona-mental la visio periferica en els negocis: cal mirar en altres sectors, en altres mercats. Aixi, l’exploracio col·laborativa pot ser el següent pas en la vigilancia intel·ligent de l’entorn. Cal saber combinar visions per a la deteccio d’oceans blaus. Explorar per inspirar-se.

The Talent Society

David Brooks, escriptor i periodista nord-america, especialitzat en politica i societat, autor de Bobos in Paradise i de El animal social, explora en aquest article publicat a The New York Times, les implicacions d’una civilitzacio, la nostra, cada vegada menys grupal. En comparacio amb decades enrere, la gent viu molt més sola, té fills sense casar-se, afirma no sentir-se representada per cap partit politic o religio o sindicat, els adolescents ja no inicien relacions estables, i salten d’una relacio a una altra sense llaços precisos. Fa 50 anys, la gent s’implicava en relacions socials obligatories. Avui, les coses han canviat, les persones estan menys lligades a rols tradicionals i, en canvi, troben el seu lloc en un siste-ma de xarxes humanes flexibles i fluides, lluny d’escenaris de mals matrimonis o relacions toxiques amb el seu superior. La causa d’aquests fenomens s’atribueix a diversos factors, com ara els canvis demografics, més diners, el feminisme i la demografia, l’escepticisme cap a certes institucions, la difusio de les xarxes socials i els smartphones. Pero hi ha una rao més forta que explica aquest individualisme accentuat: es tracta de la recerca de l’en-fortiment del talent personal. Per a gent amb ambicio i capacitats , un mon fet menys de grups rigids i més de xarxes fluides és el context perfecte per prosperar i ser feliç. Un mon que protegeix menys les debilitats i reforça més el potencial. Un mon que ofereix de dia treballs interessants i relacions interessants, i a la nit la possibilitat de retirar-se a reflexionar en pau en un pis de solter. Pero aquest és també un mon que deixa al marge qui no té la força i autonomia per construir el seu mon, i que per tant seguira necessitant noves formes de grupalitat i assistencia.

Antonella Broglia

explorar dinamitzar transformar

Més a: www.infonomia.com/update o update@infonomia.comIl·lustracions: Edmon de Haro & Natalia Teira Il·lustració portada: Edmon de Haro

Infonomia és una organitzacio de serveis integrals d’innovacio, fun-dada l’any 2000, amb clients públics i privats de tots els sectors, i

basada en una xarxa de 25.000 professionals inquiets.

www.infonomia.com

www.infonomia.com - info@infonomia.com