GUIA DIDÀCTICA

“SCREEN MAN” (L’home pantalla)

“TIAN GOMBAU – TEATRE DE L’HOME DIBUIXAT”

Teatre d’objectes per a la primera infància

Tian Gombau transforma universos estètics

d’artistes visuals contemporanis en

espectacles màgics per als més petits de la

família. El seu teatre camina juntament amb

els petits objectes trobats i la tecnologia actual.

De la ma de Tian Gombau i el seu nucli de

col·laboradors, una pedra, un quadre, un tros

de fusta o una il·lustració son font d’inspiració

d’una narració on els objectes i les imatges

comuniquen més enllà de la seua forma real.

Els espectacles del Teatre de l’Home Dibuixat transmeten

emocions i alhora vehiculen missatges de tolerància i

humanitat. S’ha consolidat com la millor manera de

desenvolupar capacitats i actituds vitals dels xiquets i de les

xiquetes. El petit format de les produccions de l’Home

Dibuixat trenca la quarta paret teatral creant proximitat i

intimitat amb el seu públic per compartir amb ell experiències

insòlites.

El Teatre de L’Home Dibuixat aterra amb facilitat a qualsevol lloc

del món. En els seus 27 anys de trajectòria, la seua estructura

flexible i la capacitat d’adaptar el seu llenguatge a qualsevol idioma,

li ha permès realitzar més de 3.000 representacions, treballar a 45

països i utilitzar 10 idiomes diferents. Al llarg d'aquests anys, la

companyia ha rebut 16 premis en festivals molt prestigiosos a nivell

nacional i internacional, i va ser nominada als Premis Max de les Arts

Escèniques al 2009, com a Millor Espectacle Infantil, amb l’obra

“Pedra a pedra”.

En aquests anys la companyia ha navegat per diferents

registres teatrals. Des del seu primer muntatge “Ñaque o de

Piojos y Actores” de José Sanchis Sinisterra, on el treball

d’actor era la base fonamental, ha consolidat el seu

llenguatge característic a les darreres produccions: “Pedra a

Pedra” dirigit per Rosa Díaz, “Screen Man”, dirigit pel propi

Tian Gombau, en els que la manipulació d’objectes i dels

audiovisuals es fusionen amb el treball d’actor i “Sabates

noves” dirigit per Jordi Palet i Puig.

L’ESPECTACLE “SCREEN MAN”PÚBLIC: Funcions escolars a partir de 3 anys i públic familiar DURADA: 35 minutsScreen Man és un espectacle que posa els somnis al centre de la seua història, per dir-nos que no hi ha res dolent en somiar i que totes les realitats comencen amb un somni.

Screen Man busca demostrar-nos que tot és possible. El protagonista d’aquestahistòria, anomenat Pomodoro, és un xiquet amb la il·lusió de ser pallasso en un circ. Però, els seus pares no l’acaben d’entendre i lidiuen que es tregui aquests pardals del cap. També, els seus companys d’escola, a estones, es burlen d’ell.

Screen Man (l’home Pantalla) obrirà el camí a les il·lusions del protagonista posant-les en valor i apaivagant les seues pors. Unahistòria d'aprenentatge agradable que destaca el poder de la passió i la màgia dels somnis, portant a l’escenari el meravellós destíd'un xiquet qualsevol, que va arribar al cim gràcies al seu optimisme i la seua voluntat indestructible. Entranyable, aquestprotagonista amb el cor tendre, fa néixer afecció en el seu públic.

A cavall entre l’espectacle tradicional de titelles i la il·lustració interactiva digital, Screen Man explora les possibilitats de convivènciadels dos llenguatges, a favor d’una bona història. El petit titella passa amb facilitat de la pantalla a l’escenari i viceversa i lespossibilitats del món virtual multipliquen l’efecte de la projecció de les fantasies del protagonista. L’animació digital, així, esdevé nonomés el marc “escenogràfic” de la història, sinó part indissociable d’aquesta.

L’obra ofereix una gran lliçó educativa, adreçada tant als xiquets com als adults. Screen Man transmet valors humans com son lasenzillesa, l'amistat, la bondat, el suport mutu, el coratge i la perseverança, la modèstia, i també, l'honestedat i la rectitud. Mantenir-se fidel a si mateix, als seus valors, triar la integritat, mai donar-se per vençut i creure en els seus somnis: això és el que tracta dedir-nos Screen Man.

PRIMERA PISTA A EXPLORAR

SOMIAR, QUE SIGNIFICA?

SOMNI

- Sèrie de pensaments, d’imatges, d’emocions, que ocorren durant el son.

- Imaginació vana de coses impossibles o cregudes impossibles.

- Esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se.

SOMIAR

- Tenir un somni o somnis.

- Imaginar-se coses que no poden ésser, donar com a cert o realitzable el que no és o és de quasi impossible realització,

discórrer fantàsticament.

- Imaginar com a possible o realitzable alguna cosa que no és d'esperar, o es de molt difícil realització.

Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana

En el nostre cas, ens interessa el somni com alguna cosa que, malgrat ser de molt difícil realització, es pot fer possible

o realitzable.

Els somnis són essencials per donar-li sentit a les nostres vides, ens

assenyalen el camí que volem recórrer.

En gran mesura ens troben ubicats al llarg termini.

Moltes vegades, els somnis es veuen tan grans o tan llunyans que no

creiem que siguin possibles. Però els somnis son possibles, amb

esforç i força de voluntat.

PER QUE TREBALLAR ACERCA DELS SOMNIS A L’ESCOLA?

Ajudar als xiquets i xiquetes a entendre el que significa somiar (despert), és ajudar-los a fer-se les preguntes adequades, mentre

gaudeixen el present, sobre el seus propis somnis: el que els farà viure una llarga i meravellosa aventura.

A través dels somnis, es pot entrar en el món de l'educació emocional, per dotar els xiquets/es d'un bon vocabulari emocional i fer

que siguin capaços d'identificar les emocions pròpies i alienes, de posar-los nom i de comprendre-les.

Ensenyar als xiquets/es que no hi ha gairebé res que sigui impossible. Només cal buscar el camí adequat. Al llarg de la història,

l'home ja ha demostrat que és capaç de moltes coses que, en moments anteriors, s'havien considerat impossibles (o directament

ningú havia arribat a imaginar).

Cal somiar, però amb la condició de creure en els nostres somnis. D'examinar amb atenció la vida real, de confrontar la nostra

observació amb els nostres somnis i de realitzar escrupolosament la nostra fantasia.

(Atribuït a Vladímir Illitx Lenin).

Objectius de les diferents àrees curriculars:

Matemàtiques:

• Resoldre problemes relacionats amb els somnis dels xiquets/es ( quants somnis tinc?...)

Plàstica:

• Crear decoració amb diversos tipus de material (material de reciclatge, pintura, paper, cartó, plàstic...) sobre els somnis dels

xiquets/es

• Reflexionar com podem utilitzar el dibuix per expressar sentiments.

• Potenciar la creativitat i experimentació.

Llengües (Valencià- Castellà):

• Seguir l’argument dels contes relacionats amb els somnis.

• Conèixer vocabulari específic dels somnis.

• Potenciar l’expressió oral (contar el seu somnis, els somnis dels seus companys...)

Anglès :

• Adquirir el vocabulari dels somnis.

• Adquirir paraules sobre el seu propi somni

Música:

• Aprendre una cançó que parli de somnis.

• Associar instruments o músiques amb les emocions: tendresa, amor, odi, ira, serenitat, felicitat, alegria, tristesa, compassió,

vergonya, timidesa, por, sorpresa, il·lusió, entusiasme, decepció, admiració, desig, plaer...

Medi:

• Conèixer les somnis que tenien les homes/dones abans de nosaltres (caminar a la lluna, etc)

ALGUNES IDEES D’ACTIVITATS RELACIONADES AMD EL SOMNI

Diferenciar el somniar despert del somniar dormint

Fer una llista dels somnis que te cada xiquet/a i tancar-la dins d’un sobre. Repetir la operació 4 vegades durant uns 15 dies i

tornar a obrir els sobres. Algun somni es repeteix? Quin es el meu gran somni?

Pintar el seu gran somni

Quines qualitats necessito per complir el meu gran somni? Associar els somnis amb qualitats. Per exemple:

- Per cuidar bé un jardí, es necessita constància.

- Per ser socorrista, ens vindrà bé una mica de resistència.

- Per fer malabars, necessitarem coordinació.

- Per cuinar, ens vindrà fenomenal una mica de creativitat

- Etc.

Trobar un impediment a cada somni dels xiquets/es. Per exemple:

- Lluis vol viatjar en globus, però ...

- Merxe vol pujar a cavall, però ...

- Hugo té el somni de ser metge, però ...

I buscar les solucions adequades.

Preguntar a les persones que ens envolten quins son els seus somnis (a la mamà, al papà, als germans, als amics...). Tenim

tots el mateixos somnis?

Aprendre a conèixer millor els seus gusts: menjar favorit, esport favorit, cançó favorita... Que es el que A MI m’agrada? Que

es el que NO m’agrada?

Aquests tres animals volen tindre l'experiència de viatjar en avió.

- Quins obstacles trobarà cadascun per aconseguir-ho?

- Podrien aconseguir-ho? Com?

Persones que van acomplir el seu somni:

- Qui era John Lenon?

- Qui era la Mare Teresa de Calcuta?

- Qui era Neil Armstrong?

SEGONA PISTA A EXPLORAR

EL CIRC, QUE ES?

CIRC

1) HIST/ART: Edifici de l'antiga Roma dedicat a l'espectacle de curses de carros lleugers.

2) ESPECTACLE: Local fix o ambulant, amb grades circulars per als espectadors, amb un espai circular al mig o més d'un, on

hom executa exercicis eqüestres, exercicis d'audàcia, pantomimes, màgia, exhibicions de feres ensinistrades i actuacions de

pallassos.

3) GEOMORFOLOGIA: Forma de relleu glacial constituïda per una depressió semicircular dominada per parets abruptes.

4) CIRC LUNAR-GEOLOGIA: Forma de relleu característica de la superfície lunar, anomenada també cràter lunar, que

presenta una estructura circular, amb el sector central deprimit i els vorells més o menys elevats.

Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana

Per descomptat, en el nostre cas, és la definició de circ com una disciplina artística que ens interessa.

Un circ és un espectacle artístic, normalment itinerant, tot

i que actualment hi ha circs estables i fixos

geogràficament, que pot incloure a ACRÒBATES,

CONTORSIONISTES, EQUILIBRISTES, FORÇUTS,

HOMES BALA, MAGS, MALABARISTES, MIMS,

PALLASSOS, TITELLAIRES, TRAGAFOCS, EMPASSA-

SABRES, TRAPEZISTES, VENTRÍLOCS, XANQUERS,

ENSINISTRADORS D’ANIMALS i altres artistes.

El circ està en constant evolució. És un lloc d’intercanvi

d’idees, d’expressió de cultures diferents i de reflexió i

actualització. És un art viu, obert al món, que segueix

present gràcies a l’esforç d’un nombrós grup de

col·lectius que van iniciar fa uns anys la seva renovació

amb esperit de canvi i noves aportacions tècniques. És

un fenomen expressiu que sobreviu a tots els temps.

Representa una important part de la cultura humana.

PER QUE TREBALLAR ACERCA DEL CIRC A L’ESCOLA?

El circ barreja aprenentatge motor i educació artística. Això fa que sigui possible el desenvolupament de les habilitats motrius

específiques com són l'equilibri i la coordinació, que s'acosten a les competències gimnàstiques. Però es porta a terme d'una forma

molt menys codificada, deixant espai per a la imaginació i la creativitat.

D'altra banda, pel seu aspecte plural, els arts del circ poden convertir-se en un formidable lloc de trobada per a la major part de les

matèries que s'ensenyen a l'escola. El circ és accessible a tots.

Objectius de les diferents àrees curriculars:

Educació Física i Psicomotricitat:

• Gaudir fent figures acrobàtiques.

• Controlar la postura corporal

• Treballar parts del cos

• Experimentar equilibris amb i sense objectes amb diferents altures poca sustentació i sense visió.

• Realitzar la roda i altres cabrioles circenses.

• Treballar l’expressió facial.

• Coordinar els propis moviments amb els d’altres companys/es i amb el material.

Matemàtiques:

• Resoldre problemes relacionats amb el circ.

• Representar cossos i figures geomètriques que trobem al circ.

Plàstica:

• Crear decoració amb diversos tipus de material (material de reciclatge, pintura, paper, cartó, plàstic...)

• Treballar la línia i el punt.

• Potenciar la creativitat i experimentació.

Llengües (Valencià- Castellà):

• Seguir l’argument dels contes.

• Conèixer vocabulari específic del circ.

• Potenciar l’expressió oral

• Memoritzar endevinalles de personatges de circ.

Anglès :

• Adquirir el vocabulari dels oficis del circ.

• Descripció d’un personatge del circ.

• Treballar la comprensió oral mitjançant el visionat d’un fragment de la pel·lícula “At the Circus”

Música:

• Desenvolupar l'oïda musical (reconèixer instruments pel seu so)

• Aprendre una cançó que parli de circ.

• Interpretar la música de circ amb la flauta (primària).

Medi:

• Conèixer l’origen, les característiques i funcions del circ romà.

ALGUNES IDEES D’ACTIVITATS RELACIONADES AMD EL CIRC

• Crear racons de circ

• Conversa i votació del nom de la classe

• Tria de la mascota de la classe.

• Tria de les mascotes de petits grups (taules).

Fabricar els seus propis malabars (amb globus i arròs per exemple)

• Elaboració d’activitats plàstiques per decorar les aules (personatges del circ, mini carpa...)

• Aportació d’informació d’elements relacionats amb el circ de casa.

• Manipular els diversos elements o contes que porten els alumnes.

• Expressar-se en el tema del circ amb el seu vocabulari propi i aprendre vocabulari específic.

• Anomenar els diferents artistes d'un circ i els seus materials de treball

• Realització de referents visuals amb les imatges i el nom dels diferents oficis del circ.

• Elaboració d’una disfressa (mag, pallasso...)

• Creació d’un rodolí sobre el circ.

• Elaboració de llistes, mots encreuats, sopes de lletres... on es treballen els oficis relacionats amb el circ.

• Conversa sobre la història i l’evolució del circ.

• Dibuixar un circ.

Fabricar un circ xicotet amb paper i pintura

• Conversa sobre l’artista Charlie Rivel: qui va ser, a què es dedicava.

• Conversa, anàlisi i valoració del fet que a Catalunya es prohibeix que hi hagi animals als circs

• Visualització de DVD’s d’espectacles de circ (El Circo-con Charlie Chaplin...)

• Conversa sobre els espectacles de circ que s’han vist.

• Comprensió dels passos a realitzar per fer algun truc de màgia.

• Realització d’algun truc de màgia.

• Realització d’alguns malabarismes utilitzant diferents objectes (pilotes fabricades, cèrcols, masses...)

• Descripció del vestit del pallasso

• Jocs d’equilibri individual, en parelles i en grup.

• Jocs teatrals amb i sense veu relacionats amb el circ.

• Fer un recorregut del material present a l'escola, amb un altre punt de mira: utilització de diferents tipus de material (banc,

cadires, taules, rampes, matalassos, cons, globus, pilotes gegants, plats de plàstic, bancs, folis, pintures per cara, materials de

goma escuma, escales, cartolines, cintes, cordes...).

• Improvisacions teatrals tenint com a referència l’espontaneïtat dels pallassos del circ.

Fer AUDICIONS sobre peces relacionades amb el circ. recomanem:

- "L'entrada dels Gladiadors", una marxa militar escrita el 1897 pel compositor txec Julius Fučík.

- “La dansa del sabre” de Aram Khachaturian (1903-1978)

- Camino d’Angelo (Le Cirque en musique, Vol. 1 y Vol. 2)

L'OBRA DE TEATRE. APRENEM A ANAR AL TEATRE

Anar al teatre, com gairebé tot, s'aprèn de xicotet. Exercir d'espectador pot suposar un ampli ventall d'actituds: en ocasions, el/s

actor/s poden fer preguntes als xiquets/es o els conviden a cantar o els animen a pujar a l'escenari. En altres ocasions, l'espectacle

requereix silenci i quietud. Hi ha teatres molt grans i teatres xicotets. En alguns teatres, els petits s’asseuen en butaques a la

platea; en altres, a terra o fins i tot es queden de peu per poder ballar o realitzar moviments. Cada obra, cada muntatge té les

seves exigències. Screen Man ofereix la possibilitat de gaudir d'un espectacle de petit format, on la proximitat juga un paper

essencial, on el silenci dels xiquets/es forma part de l'ambient calmat i tranquil que proposa.

Abans d'anar al teatre i abans que comenci l'obra “Screen Man”:

• Fer observar als xiquets/es per on entrem. Screen Man es pot representar en llocs molt diversos, no només en escenaris i teatres.

Podem passar per les entranyes del teatre: l'entrada dels tècnics; el teatre no és únicament un escenari i unes butaques.

• Observar amb deteniment els elements de l'escenografia (una pantalla amb estels, unes fulles d'arbre a terra...), que pren

importància fins i tot abans de començar la representació. A partir d'ells, fer prediccions sobre la possible temàtica de l'espectacle

que veurem.

• En cas que l'obra es dugui a terme sobre l'escenari del teatre, observar on som i posar l'accent en què l'actor anirà construint

l'escenari a mesura que vagi actuant.

• Observar que els objectes amb què l'actor construeix l'espectacle són materials que podem trobar al nostre voltant: pantalla

(gran), maletes, caixes, teles ...

• Observar que no hi ha teló i que a la sala no hi ha llum.

Durant la representació “Screen Man”:

• Posar molta atenció a les músiques compostes a propòsit per a aquesta obra i identificar els diferents instruments que sonen:

trombó, triangle, trompeta, guitarra, xilòfon, tambor, tuba, òrgan...

• Escoltar bé els sons que s’escolten (els ocells, el vent, la pluja, els trons ...). Endevinar quins pardals poden ser els que canten.

• Fixar-se en els sorolls que l'actor fa amb la boca per simular diversos sons: xiuxiuejar, xiular ...

• Mirar quants animals surten, els que veiem i els que escoltem: ocells, mussol, ànecs

• Apreciar el silenci de molts moments en què l'actor no parla i només escoltem els sorollets de les petites accions que es fan.

Desprès de l’obra “Screen Man”

• Quins són els personatges de l'obra?

Qui es “Screen Man”? Quin paper desenvolupa en l’espectacle?

Com apareix Pomodoro a l’escenari? Que li passa? Perquè no està vestit i va en calçotets?

Parlar de la reacció de Pomodoro quan els seus pares o els seus amics parlen amb ell. Volen ser els seus amics o no?

Parlar del somni de Pomodoro. Que vol ser? Que les pareix als seus pares i als seus amics? Aconsegueix Pomodoro

complir el seu somni? Perquè? Com?

Com es vesteix Pomodoro? Perquè?

Quins números de circ fa? Que material i objectes utilitza?

Preguntar als xiquets/es si somnien. Cerca de que?

Preguntar als xiquets/es si saben el que els agradaria ser de major i perquè

Parlar dels elements de la escenografia de l’espectacle: la pantalla, el sòl, les fulles, les caixes, les projeccions (que es

projecta?)...