annex 1 tema 6 tgest atceconomia.gencat.cat/web/.content/20-departament... · la transparència és...

www.cef.es SumariNOVEMBRE 2018

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 6

1. El bon govern

2. Ètica, valors i transparència dels poders públics

3. Accés a la informació pública

4. El cas de Catalunya

5. L’OficinaAntifraudeCatalunya

“Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

www.cef.es 6‒1NOVEMBRE 2018

1. EL bon govErn

1.1. IntroduCCIó

Adquireixen especial rellevància els principis com són: l’1r. de transparència, el 2n. sobre l’accés a la informació pública, i el 3r. de bon govern, com a principis bàsics que permeten avaluar la qualitat de-mocràtica del funcionament de les administracions públiques i, també la té el 4t., sobre el govern obert, com a concepte que permet aprofitar els avantatges dels mitjans electrònics per a configurar un sistema de relacions entre les administracions i la ciutadania més interactiu i més participatiu.

A) A Catalunya, el Parlament va aprovar la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparèn-cia, accés a la informació pública i bon govern; dita Llei té per objecte:

a) Regular i garantir la transparència de l’activitat pública.

b) Regular i garantir el dret d’accés de les persones a la informació i la documentació públiques.

c) Establir els principis i les obligacions de bon govern d’acord amb els quals han d’ac-tuar els alts càrrecs, el personal al servei de l’Administració i la resta de persones a qui és aplicable aquesta llei.

d) Aplicar el govern obert i fomentar la participació i la col·laboració ciutadanes.

e) Regular el règim de garanties i responsabilitats per l’incompliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei.

La finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Adminis-tració pública i els altres subjectes obligats fonamentat en el coneixement de l’activitat pú-blica, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació

tEMA

6 El bon govern. Ètica, valors i transparència dels poders públics. Accés a la informació. El cas de Catalunya. L’oficina antifrau de Catalunya

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90


6‒2 www.cef.es

T. GesTors ATC Oposicions

pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i la responsabi-litat en la gestió pública.

B) Pel que fa al seu àmbit d’aplicació, és el següent:

a) A l’Administració de la Generalitat i els ens que integren l’Administració local a Ca-talunya.

b) Als organismes i ens públics, les societats amb participació majoritària o vinculades, les fundacions del sector públic, les entitats de dret públic dependents o vinculades amb les administracions a què fa referència la lletra a, les entitats de dret públic que actuen amb independència funcional o amb una autonomia especial reconeguda per llei que exerceixen funcions de regulació o supervisió externa sobre un determinat sector o activitat, les institucions de la Generalitat a què fa referència el capítol V del títol II de l’Estatut d’autonomia, els col·legis professionals i les corporacions de dret públic en allò que afecta l’exercici de llurs funcions públiques, i els consorcis o altres formes associatives i llurs ens vinculats i societats mercantils en què participa de manera majoritària alguna d’aquestes administracions.

c) A les universitats públiques de Catalunya i els ens que en depenen o hi estan vinculats o participats, incloses les societats mercantils, les fundacions i altres ens instrumentals.

d) A les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic.

e) A les persones físiques o jurídiques que duen a terme activitats qualificades legalment com a serveis d’interès general o universal.

f) Als grups d’interès.

1.2. dEfInICIó dE bon govErn

Són els principis, les obligacions i les regles sobre la qualitat dels serveis i el funcionament de l’Administració, i els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de l’Administració, els càrrecs directius i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i amb garantia de retiment de comptes.

Regulat en el títol V de la llei esmentada, el contingut de la qual és d’aplicació als alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat, de l’Administració local i dels altres organismes i institucions públiques.

Els responsables del compliment dels deures i les obligacions d’aquesta llei són els alts càrrecs al servei de la Generalitat i de l’Administració local de Catalunya, i el personal al servei de l’Administra-ció pública.

Tenen la condició d’alts càrrecs:

a) Al servei de la Generalitat, els que estableix la llei reguladora del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.

b) Dins de l’Administració local, els representants locals i els titulars d’òrgans superiors i di-rectius.


www.cef.es 6‒3

Annex 1

NOVEMBRE 2018

Oposicions

c) Als serveis dels altres organismes públics, els titulars o membres dels òrgans de govern i els càrrecs directrius dels esmentats organismes.

2. ÈtiCA, vALors i trAnspArÈnCiA dELs podErs púbLiCs

2.1. PrInCIPIS ÈtICS

Els alts càrrecs han d’actuar d’acord amb els principis ètics i les regles de conducta següents:

a) Respecte de la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i principi de legalitat.

b) Respecte i protecció dels drets fonamentals i les llibertat públiques i dels drets estatutaris.

c) La transparència de les activitats oficials.

d) La imparcialitat en la presa de decisions.

e) La igualtat de tracte de totes les persones.

f) L’ajustament de la gestió i l’aplicació dels recursos públics a la legalitat pressupostària.

g) El retiment de comptes.

h) L’exercici del càrrec amb dedicació absoluta, d’acord amb el que estableix la legislació sobre incompatibilitats.

i) L’exercici del càrrec en benefici exclusiu dels interessos públics.

j) La utilització de la informació a què tenen accés per raó del càrrec en benefici de l’interès públic, sens obtenir cap avantatge propi ni aliè.

k) El compromís general i directe per la qualitat dels serveis.

l) La bona fe.

m) L’exclusió de qualsevol obsequi de valor, favor o servei.

n) Deure d’abstenir-se d’intervenir en assumptes quan concorrin supòsits d’abstenció.

o) Mantenir reserva dels fets o informacions.

Les administracions i els organismes compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei han d’incloure, en els plecs de clàusules contractuals i en les bases de convocatòria de subvencions o ajuts, els principis ètics i les regles de conducta als quals han d’adequar l’activitat els contractistes i les persones beneficiàries.

Del context esmentat es desprèn una sèrie de principis i valors que defineixen el bon govern, en conseqüència es pot destacar:

• Legalitat en l’actuació.

• Responsabilitat.

• Imparcialitat.

• Integritat.

• Retiment de comptes.

• Publicitat.


6‒4 www.cef.es


• Informació.

• Ètica pública.

2.2. CArACtEríStIquES

La transparència és un dels pilars bàsics de l’activitat pública. És una obligació de l’Administració que ha de facilitar de manera proactiva, sense necessitat de demanda expressa, la informació sobre dades i continguts de diversa naturalesa. D’aquesta manera es dóna compliment al mandat de l’article 71.4 de l’Estatut d’autonomia, que obliga l’Administració de la Generalitat a fer pública la informació necessà-ria perquè la ciutadania en pugui avaluar la gestió.

2.3. dEfInICIó

Es defineix com l’acció proactiva de l’Administració de donar a conèixer la informació relativa als seus àmbits d’actuació i les seves obligacions amb caràcter permanent i actualitzat, de manera que re-sulti més comprensible per a les persones i per mitjà dels instruments de difusió que permetin un accés ampli i fàcil i facilitin la participació en els assumptes públics.

2.4. SubjECtES oblIgAtS

Són totes les persones físiques o jurídiques respecte a les quals la Llei 19/2014 imposa deures i obligacions.

Els subjectes obligats han d’adoptar les mesures per a facilitar el coneixement de la informació pú-blica, i alhora han de garantir la transparència per mitja d’un sistema integral d’informació i coneixe-ment en format electrònic. El sistema integral ha de permetre a les persones un accés fàcil i gratuït a la informació pública.

El sistema es fonamenta en el Portal de la Transparència, que és l’instrument bàsic i general de gestió dels documents públics per a donar compliment i efectivitat a les obligacions de transparència establertes per la Llei, i en les seus electròniques o llocs web corresponent. Aquest Portal és organitzat i gestionat per la Generalitat i també integra informació de les administracions locals.

2.5. oblIgACIonS dE lA trAnSPArÈnCIA

Per a fer efectiva la transparència, els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents:

a) Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva.

b) Garantir que la informació es difon de manera constant i s’actualitza permanentment.

c) Organitzar la informació de manera que sigui accessible i comprensible.

d) Facilitar la consulta de la informació amb l’ús de mitjans informàtics en formats compren-sibles.


www.cef.es 6‒5

Annex 1

NOVEMBRE 2018

Oposicions

2.6. InforMACIó SubjECtA Al rÈgIM dE trAnSPArÈnCIA

L’Administració pública, en aplicació del principi de transparència, ha de fer pública la informa-ció relativa a:

a) L’organització institucional i l’estructura administrativa.

b) La gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial.

c) Les decisions i les actuacions amb rellevància jurídica especial.

d) La plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu.

e) Els procediments administratius relacionats amb l’exercici de les seves competències.

f) Els contractes i els convenis.

g) Les convocatòries i l’atorgament de les subvencions i els ajusts públics.

h) Els informes i els estudis.

i) Els plans, els programes i les memòries generals.

j) La informació estadística.

k) La informació geogràfica.

l) Les matèries i les actuacions la publicitat de les quals s’estableixi per norma.

m) Qualsevol matèria d’interès públic.

La informació pública relativa a les esmentades matèries ha de comprendre totes les dades i els do-cuments amb abast i precisió.

2.7. govErn obErt

Aquesta llei també regula el Govern obert, el qual es defineix com les mesures per a establir una relació i un diàleg permanents i bidireccionals entre l’Administració i les persones a l’hora de definir i aplicar les polítiques públiques, i per a introduir i desenvolupar instruments de participació i col·laboració ciutadana en els assumptes públics.

Es fonamenta en els principis següents:

a) El diàleg permanent entre l’Administració pública i els ciutadans.

b) La presa de decisions públiques tenint en compte les necessitats i les preferències manifes-tades pels ciutadans.

c) La participació i la col·laboració ciutadana en la definició de les polítiques públiques més rellevants de caràcter general i sectorial.

d) La transparència i la informació pública com a marc de referència per a fer possible l’efec-tivitat del govern obert.

e) La millora continuada de la qualitat dels serveis.

f) L’avaluació permanent de la gestió administrativa i dels processos de participació per mitjà d’indicadors objectius en l’establiment dels quals cal garantir la participació d’experts in-dependents i dels ciutadans.


6‒6 www.cef.es


g) El rendiment de comptes i l’assumpció de responsabilitat davant els ciutadans derivada de les decisions adoptades.

L’Administració pública ha d’impulsar el govern obert per mitjà de mecanismes i instruments que permetin la interrelació amb els ciutadans, preferentment amb l’ús de mitjans electrònics i les tecnolo-gies de la informació i la comunicació.

Els instruments i les formes de participació i col·laboració ciutadanes s’han de donar a conèixer per mitjà del Portal de la Transparència i de la resta de canals de difusió per a permetre’n un coneixement tan generalitzat com sigui possible. Aquests instruments s’han d’adreçar al conjunt de la ciutadania.

Els procediments de participació i col·laboració ciutadanes són els establerts, amb caràcter general, per la legislació de règim jurídic i procediment administratiu, per la legislació de règim local, i per la normativa sobre participació ciutadana, sens perjudici dels que es puguin establir per llei, amb caràcter específic, amb relació a una determinada actuació o decisió política

Les persones legitimades per a promoure la iniciativa legislativa popular tenen el dret de presentar a l’Administració pública propostes d’iniciativa normativa de caràcter reglamentari.

3. ACCés A LA informACió

3.1. drEt d’ACCéS A lA InforMACIó PúblICA

És el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i condicions regulats en la present llei.

Regulat en el títol III de la Llei 19/2014, en la qual s’esmenta que les persones tenen el dret d’ac-cedir a la informació pública, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.

Aquest dret es pot exercir a partir dels setze anys.

El dret d’accés a la informació inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat establerta i en què es conservi.

Les administracions públiques han d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades que permeti la interoperativitat entre les administracions, i la localització de qualsevol document o in-formació.

El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones.

3.2. líMItS Al drEt d’ACCéS A lA InforMACIó PúblICA

El dret pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació comporta un perjudici per a:

a) La seguretat pública.

b) El secret o la confidencialitat en els procediments.


www.cef.es 6‒7

Annex 1

NOVEMBRE 2018

Oposicions

c) La investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries.

d) El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials.

e) El dret dels menors d’edat.

f) La intimitat i altres drets privats.

g) El secret professional i els drets de la propietat intel·lectual i industrial.

També es pot denegar o restringir, si la informació té la condició de protegida.

La informació ha d’ésser denegada si la informació conté dades personals protegides, com la ideo-logia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual.

3.3. rEquISItS dE lES Sol·lICItudS d’InforMACIó PúblICA

Es pot sol·licitar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de:

a) la identitat del sol·licitant.

b) la informació precisa a la qual es vol tenir accés.

c) la forma o el format en què es prefereix tenir accés a la informació.

d) una adreça de contacte, preferentment electrònica.

Les sol·licituds presentades per mitjans electrònics s’han de poder tramitar amb l’ús de la signatu-ra electrònica.

Les sol·licituds s’han d’adreçar a l’entitat o l’òrgan administratiu que disposi de la informació. Una vegada presentada, s’ha de notificar al sol·licitant la recepció, tot indicant el dia de la recepció, l’òrgan responsable de resoldre, la data màxima per a resoldre i la persona responsable de la tramitació.

3.4. CoMPEtÈnCIA PEr A rESoldrE

A) En el cas de les sol·licituds adreçades a l’Administració de la Generalitat, tenen competèn-cia per a resoldre els òrgans superiors jeràrquics dels serveis que disposen de la informació.

B) En el cas de les sol·licituds adreçades a l’Administració local, els òrgans que determinin les normes organitzatives pròpies, i si no n’hi ha, l’alcalde o el president, o aquell en qui deleguin.

C) En el cas de les sol·licituds adreçades a organismes autònoms, entitats de dret públic, societats i fundacions públiques, consorcis i universitats públiques, llur òrgan de direcció i de govern.

3.5. tErMInI PEr A rESoldrE

Les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en el termini d’un mes, a comptar des del dia següent a la recepció de la sol·licitud.


6‒8 www.cef.es


El termini esmentat es pot prorrogar, si hi ha complexitat, fins a un termini igual a la meitat de l’inicial.

En els terminis indicats s’ha de resoldre la sol·licitud i notificar la resolució a l’interessat.

Si la sol·licitud d’informació s’ha fet per via electrònica, la notificació de la resolució també es pot fer per mitjans electrònics.

Han d’ésser motivades, les resolucions:

a) que desestimin totalment o parcialment la sol·licitud.

b) que estimen la sol·licitud malgrat l’oposició de tercers.

c) que estableixen com a forma d’accés a la informació un format diferent al demanat.

Si l’Administració no resol i notifica dins del termini establert, s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi un efecte desestimatori.

L’accés a la informació és gratuït.

3.6. gArAntIES dEl drEt d’ACCéS A lA InforMACIó PúblICA

Les resolucions expresses o presumptes poden ser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que les ha dictades.

Les resolucions en matèria d’accés a la informació i les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informa-ció pública, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la qual ha configurat un sistema de ga-ranties del dret d’accés a la informació pública, destacant al creació de la Comissió indicada. Té la seva seu a Barcelona.

Dita Comissió és integrada per un mínim de tres membres i un màxim de cinc, designats per majoria de tres cinquenes parts del Parlament. De conformitat amb el Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, li correspon al Parlament determinar el nombre de membres així com la seva designació, el seu mandat és per un període 5 anys no renovables.

Els designats han de comparèixer davant la comissió parlamentària per tal que aquesta avaluï les condicions requerides per al càrrec.

Els membres de la Comissió han de ser juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d’ar-xius o gestió documental i amb deu anys d’experiència professional. Han d’exercir el càrrec amb dedica-ció exclusiva i els són d’aplicació les normes sobre incompatibilitats. Pel que fa a les retribucions, s’han de fixar anualment en la Llei de pressupostos de la Generalitat.

La Comissió ha d’estar adscrita a un departament que el Govern determini per decret.

D'acord amb el Decret esmentat, dita Comissió està integrada per:

a) President o presidenta. (escollit per majoria absoluta dels membres).

b) Vicepresident o vicepresidenta, si s'escau (un).


www.cef.es 6‒9

Annex 1

NOVEMBRE 2018

Oposicions

c) Ple (li correspon entre d'altres funcions, aprovar les resolucions dels procediments de recla-mació)

El Decret 111/2017, de 18 de juliol, regula la tramitació de les reclamacions mitjançant els proce-diments següents:

a) Procediment amb mediació.

b) Procediment amb resolució.

A) El Procediment amb mediació:

Les persones sol·licitants són lliures d'acollir-se al procediment amb mediació i desistir-ne en qual-sevol moment. La persona mediadora exerceix la seva funció amb imparcialitat i neutralitat, dita perso-na és designada entre els membres de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Publica. La persona mediadora és l'encarregada de facilitar el diàleg i la comunicació entre les parts del procedi-ment de mediació i ajudar a arribar a acords.

L’Administració no pot oposar-se a la mediació si les altres parts l’accepten.

Les sessions de mediació es poden realitzar als llocs següents:

a) A la seu de la Comissió.

b) A la seu del subjecte afectat per la reclamació, si així ho accepten les parts i es garanteixen la neutralitat i imparcialitat inherents al procediment amb mediació.

c) A través de mitjans electrònics, sempre que es garanteixi l'autenticació i identificació de les persones i els subjectes participants, la constància de les comunicacions i la seguretat, la integritat i la disponibilitat de les dades i documents transmessos.

La Comissió ha d'informar a la persona sol·licitant i a les terceres persones afectades sobre el pro-cediment amb mediació.

La sessió de mediació pot finalitzar amb acord, sense acord però convocant una nova sessió o sense acord donant per finalitzat el procediment amb mediació.

L'acta de la sessió de mediació ha de recollir de manera clara i concisa, si n'hi ha, els acords asso-lits. L'acta de la sessió de mediació ha de ser signada per les parts.

La sessió de mediació s'ha de realitzar en el termini de deu dies des de l'acceptació de la mediació per les parts.

L'acord de mediació ha de tenir el contingut mínim següent:

a) Abast de l'accés a la informació.

b) Termini per al compliment.

c) Condicions en què s'ha de fer efectiu l'accés a la informació pública.

L'acord de mediació no pot ésser contrari a l'ordenament jurídic.


6‒10 www.cef.es


L’acta que reculli l’acord ha de ser signada per la persona reclamant, per l’òrgan o entitat afectada i, si escau, per les terceres persones que hagin participat en el procediment amb mediació.

En els supòsits en què s’assoleixi un acord, la Comissió dicta una resolució per la qual es disposa que l’acta final de mediació sigui executada en els termes i terminis previstos i es declara conclòs el procediment. Aquesta resolució s’ha de dictar en el termini de dos mesos des de la presentació de la re-clamació, sens perjudici de la suspensió del termini per a resoldre durant el temps que duri la mediació.

B) El Procediment amb resolució:

El procediment ordinari amb resolució s'inicia amb la presentació de la reclamació.

La mediació, si s'hi opta, suspèn el termini per a dictar resolució. Una vegada transcorregut un mes des de la suspensió, si no s'ha assolit l'acord es reprèn el còmput del termini per a la resolució.

La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública ha d'ordenar l'inici del procediment amb resolució. Alhora ha d'informar les persones interessades, en el termini de 5 dies des de l'admissió a tràmit, del termini de resolució i el dret a presentar al·legacions i a accedir a l'expedient i consultar la documentació aportada per l'Administració.

La persona reclamant i terceres persones afectades poden presentar en el termini de 10 dies les al-legacions i documents que estimin oportuns.

La Comissió pot demanar els informes o les dades que consideri necessaris per a fonamentar la re-solució, finalitzat el termini del tràmit d’audiència i recepció d’informes, el membre de la Comissió del Dret d’Accés a la Informació Pública que correspongui, ha de redactar la proposta de resolució i elevar a la consideració del Ple en el termini de 15 dies.

La resolució de la reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació, anul·lant, totalment o parcial, la resolució objecte de la reclamació.

La resolució ha d’ésser motivada.

En el cas que la resolució estimi, totalment o parcial, la reclamació, ha d’indicar com a mínim l’abast de l’accés a la informació, el termini per al compliment i les condicions en què s’ha de fer efectiu l’ac-cés a la informació pública.

La resolució s’ha de notificar a la persona reclamant, a l’òrgan o entitat afectada i a totes les terce-res persones afectades que hagin participat en el procediment.

Les resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública únicament es poden impugnar davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Les administracions públiques, els organismes i ens públics, han de comunicar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública les actuacions dutes a terme per executar els acords de mediació i per donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió, en el termini dels quinze dies següents que els hagin estat comunicats.

En cas d’incompliment de l’acord de mediació o de les resolucions de la Comissió en el termini es-tablert en cada cas, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió.

La desatenció dels requeriments de la Comissió pot donar lloc a que la Comissió posi aquests fets en coneixement dels òrgans competents per a ordenar la incoació del procediment sancionador .


www.cef.es 6‒11

Annex 1

NOVEMBRE 2018

Oposicions

3.7. rECurSoS I rEClAMACIonS

Contra els actes de l’Administració pública que vulneren drets d’aquesta llei, es poden interposar els recursos administratius; també es poden interposar els recursos contra les omissions imputables a l’Administració.

Contra els actes que posen fi a la via administrativa o que resolen els recursos administratius, es pot interposar el recurs contenciós administratiu.

Les resolucions expresses o presumptes dictades amb relació al dret d’accés a la informació poden ésser objecte de reclamació; els actes dictats per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informa-ció Pública són impugnables en via contenciosa administrativa.

Les reclamacions s’han d’interposar en el termini d’un mes, a comptar des de la notificació de la resolució. Les reclamacions es poden tramitar per mitjà d’un procediment de mediació o d’un procedi-ment ordinari amb resolució.

Les resolucions de la Comissió posen fi a la via administrativa i es poden impugnar davant la juris-dicció contenciosa administrativa.

Les resolucions de la Comissió de Garantia del dret d’Accés a la Informació Pública s’han de publi-car en el portal de la Comissió, que haurà d’elaborar una memòria anual de les seves activitats, la qual ha de ser presentada al Parlament.

3.8.RègimsAnCiOnAdOR

L’incompliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei per part de les persones que són responsables comporta l’aplicació del règim sancionador. Aquest règim no s’aplica si els fets poden ésser constitutius d’infracció penal ni tampoc si, d’acord amb la llei, pot ésser aplicable un altre règim de responsabilitat administrativa.

Són responsables de les infraccions tipificades en la llei:

• Els alts càrrecs i el personal al servei de l’Administració, i les institucions i els organismes públics als que s’aplica aquesta llei.

• Les persones físiques i jurídiques (quan han d’informar a l’Administració d’activitats direc-tament relacionades amb l’exercici de funcions públiques).

3.8.1. sancions

A) Les sancions que es poden aplicar als alts càrrecs són les següents:

a) Per la comissió d’infraccions molt greus:

• La destitució del càrrec.

• Una multa entre 6.001 i 12.000 euros.

• La inhabilitació per a ocupar un alt càrrec durant un període entre un any i cinc anys.


6‒12 www.cef.es


b) Per les infraccions greus:

• La suspensió de l’exercici del càrrec entre tres i sis mesos.

• Una multa enter 600 i 6.000 euros.

• La inhabilitació per a ocupar un alt càrrec per un període màxim d’un any.

c) Per les infraccions lleus:

• L’amonestació i la declaració d’incompliment amb publicitat.

B) Les sancions que es poden aplicar al personal al servei de les administracions públiques per la comissió de les infraccions tipificades per aquesta llei són les establertes per la le-gislació de la funció pública amb relació amb les faltes disciplinàries.

C) Les sancions aplicables a les persones físiques o jurídiques que no tenen la condició d’alts càrrecs o de personal al servei de les administracions públiques són les següents:

a) Per la comissió d’infraccions molt greus:

• Una multa d’entre 6.000 i 12.000 euros.

• La suspensió de poder contractar amb l’Administració per un període màxim de 6 mesos.

• La inhabilitació per a ésser beneficiari d’ajuts públics, durant un període entre 1 any i 5 anys.

• La cancel·lació definitiva en el Registre de grups d’interès.

b) Per les infraccions greus:

• una multa de 600 a 6.000 euros.

• la inhabilitació per a ésser beneficiari d’ajust públics durant un any.

• la suspensió, durant un període màxim d’un any, de la inscripció en el Regis-tre de grups d’interès.

c) Per les infraccions lleus:

• l’amonestació i la declaració d’incompliment amb publicitat.

Les infraccions molt greus prescriuen als tres anys; les greus als dos anys; i les lleus al cap d’un any.

3.8.2. Òrgans competents

En els cas dels alts càrrecs al servei de la Generalitat, són: un òrgan col·legiat integrat pel titular del departament competent en matèria d’Administració pública, un representant de la Comissió Jurídica Assessora i dos juristes de prestigi designats pel Parlament.

En el cas de personal al servei de l’Administració pública, s’aplica la legislació de funció pública.

En l’àmbit local: el ple, si són alts càrrecs, i l’òrgan que correspongui, si es tracta de personal al servei de l’Administració local.


www.cef.es 6‒13

Annex 1

NOVEMBRE 2018

Oposicions

En el cas de les Universitats públiques: el rector.

En el cas d’institucions i organismes: el titular de l’òrgan rector col·legiat.

4. EL CAs dE CAtALunyA

De conformitat amb allò que disposa l’article 71.4 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, l’ Ad-ministració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.

En desenvolupament d’aquest mandat estatutari, el Parlament de Catalunya va promulgar la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que és l’ob-jecte del contingut d’aquest tema.

Aquesta Llei va entrar en vigor el 30 de juny del 2015.

El Parlament de Catalunya amb aquesta Llei procedeix a donar resposta a una demanda social que cada cop exigeix més transparència sobre el funcionament de les administracions públiques incloent-hi un reconeixement d’un dret ampli d’accés a la informació pública. La Llei s’aplica a l’Administració de la Generalitat i també als ens locals, i els seus organismes dependents o vinculants, així com a les orga-nitzacions, associacions i fundacions els seus ingressos provenen de subvencions o ajuts públics.

La transparència en l’activitat pública esdevé un dels pilars bàsics de la Llei; per exemple podem esmentar la informació institucional, la gestió pressupostària, contractació pública, activitats subvencio-nals. La creació del Portal de Transparència, com instrument bàsic per facilitar als ciutadans informació de forma integrada de totes les administracions públiques.

Un segons eix bàsic de la Llei és l’accés a la informació pública, que comporta alhora un dret de les persones per accedir a la informació.

Cal remarcar, el sistema de garanties, que es basa en la creació d’un òrgan independent com és la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, que és l’encarregada de resoldre els conflictes i configurar una línia doctrinal sobre l’aplicació dels límits que poden excloure o restringir el dret d’accés a la informació.

La Llei estableix els principis de bon govern, els quals han d’ésser desenvolupats mitjançant codis ètics i de bona conducta que es complementa amb el principi de publicitat de les activitats, béns i inte-ressos dels alts càrrecs i l’obligació d’observança del règim d’incompatibilitats.

La facilitat d’interrelació entre l’Administració i la ciutadania que afavoreixen els mitjans electrònics permet aplicar el bon govern, que fa possible un diàleg permanent entre l’Administració i els ciutadans. Es preveu la intervenció del Síndic de Greuges, el qual ha d’elaborar un informe general d’avaluació de l’aplicació de la llei, que ha de presentar anualment al Parlament de Catalunya i que ha d’incloure, entre altres aspectes, una avaluació sobre la base de criteris objectius del compliment de les obligacions, i també la intervenció de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Amb aquesta llei, es pretén introduir un canvi en la cultura administrativa, per aconseguir que la ciutadania pugui tenir un coneixement i una informació àmplia de l’organització interna de l’Adminis-tració. La transparència i el dret d’accés a la informació pública es consoliden com a eines determinants del control social de l’Administració i de la seva activitat, en benefici d’una major qualitat democràtica.


6‒14 www.cef.es


Cal remarcar en aquest context, la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, que fou modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol, (cal remarcar segons les ementades lleis que les persones tenen dret a accedir als documents públics en els termes i amb les condicions establertes per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern) on es modifica l’article 35 de la Llei 10/2001, amb la finalitat que els usuaris puguin localitzar i identificar els documents i hi puguin accedir, els arxius del Sistema d’Arxius de Catalunya han de complir les obli-gacions de transparència següents:

a) Fer públics els instruments de descripció documental que permeten als investigadors i als ciutadans de localitzar la documentació de què disposen.

b) Fer públic el registre d’eliminació de documents.

c) Fer públiques les limitacions a la consulta de documents custodiats i informar de la data en què els documents són accessibles.

d) Informar els usuaris del dret a reclamar i els procediments que han de seguir en el supòsit que el dret d’accés els sigui denegat.

La informació ha de poder ésser consultada en el portal de transparència i en la seu electrònica o lloc web de l’organisme titular del servei d’arxiu i gestió documental.

Pel que fa a la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació públi-ca i bon govern, té caràcter de normativa bàsica,; això comporta que la Llei autonòmica té de respectar el contingut bàsic de la normativa estatal, llevat dels articles següents:

Art. 6.2.2: La publicació dels plans i programes anuals i plurianuals que en l’àmbit de l’Administració general de l’Estat correspon a les inspeccions generals de serveis l’avaluació del compliment d’aquest plans i programes.

Art. 9: El compliment per l’Administració general de l’Estat de les obligacions contingu-des en capítol relatiu a la publicitat activa serà objecte de control per part del Consell de Trans-parència i Bon Govern.

Art. 10.1: L’Administració general de l’Estat desenvoluparà un Portal de Transparència, el qual depèn del Ministeri de la Presidència, que facilitarà l’accés als ciutadans de la informació.

Per últim, el Consell de Transparència i Bon Govern es regula en el títol III de la Llei estatal.

5. ofiCinA AntifrAu dE CAtALunyA

5.1. IntroduCCIó

La Llei 14/2008, del 5 de novembre, crea l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) com una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plena, que s’adscriu al Parlament. Dita llei fou modificada per la Llei 7/2009, de 13 de maig, pel que fa als art. 9.3 i 11.2 de la Llei 14/2008.

La seva finalitat és prevenir i investigar possibles casos concrets d’ús o destinació il·legals de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular derivat de conductes que comportin conflicte d’inte-ressos o ús en benefici privat d’informacions derivades de funcions pròpies del personal al servei del sector públic.


www.cef.es 6‒15

Annex 1

NOVEMBRE 2018

Oposicions

5.2. ÀMbIt d’APlICACIó

És el sector públic de Catalunya (Administració de la Generalitat, ens locals, les universitats públi-ques i les empreses que en depenen, també les fundacions i consorcis en què les administracions nome-nen la majoria dels membres dels òrgans de decisió o hi aporten més d’un 50 % dels ingressos).

5.3. funCIonS

A) Estudiar, promoure i impulsar l’aplicació de bones pràctiques amb relació amb la transpa-rència en la gestió pública i la prevenció i la lluita contra el frau en l’Administració.

B) Col·laborar en la formació del personal en matèria de lluita contra la corrupció i qualsevol activitat il·legal.

C) Assessorar i formular propostes i recomanacions al Parlament, el Govern de la Generalitat i els òrgans de l’Administració, en l’àmbit de la prevenció i la lluita contra la corrupció.

5.4. dElIMItACIó dE lES funCIonS

En tots els casos s’entén que les funcions de l’OAC són sens perjudici de les que compleixen la Intervenció General de la Generalitat, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Tribunal de Comptes o institucions equivalents de control, supervisió i protectorat de les persones jurídiques públi-ques i privades.

L’OAC no pot complir funcions corresponents a l’autoritat judicial, el Ministeri Fiscal i la policia judicial, ni pot investigar els mateixos fets que siguin objecte de llurs investigacions. En el supòsit que l’autoritat judicial o Ministeri Fiscal iniciïn un procediment que constitueix alhora objecte d’actuacions de l’OAC, aquesta ha d’interrompre tot seguit les actuacions i aportar tota la documentació.

5.5. dIrECtor o dIrECtorA

Al capdavant de l’OAC hi ha un director o directora, no pot ser afiliat a cap partit, sindicat o asso-ciació empresarial.

El mandat és de nou anys des de la data en què és elegit pel Ple del Parlament (3/5 parts) a proposta del Govern, entre els ciutadans majors d’edat que gaudeixen del ple ús de llurs drets civils i polítics, i no pot ésser renovat. Si no obté la majoria requerida, s’ha de sotmetre a una segona votació en la mateixa sessió del Ple, en què requereix el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra (modificació efectuada per la Llei 7/2009, del 13 de maig, de modificació de la Llei 14/2008 - art.9.3). Ha de tenir veïnatge administratiu a Catalunya.

A) És nomenat pel president o presidenta del Parlament i pren possessió del càrrec en el ter-mini d’un mes des de la data de publicació del nomenament en el DOGC.

B) Cessament del director o directora

El director o directora cessa per:


6‒16 www.cef.es


a) Renúncia.

b) Extinció del mandat.

c) Incompatibilitat sobrevinguda.

d) Incapacitat declarada per decisió judicial ferma.

e) Inhabilitació per a l’exercici dels drets polítics declarada per decisió judicial ferma.

f) Condemna mitjançant sentència ferma a causa de delicte.

g) Negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec.

D’acord amb la Llei 7/2009, del 13 de maig, de modificació de la Llei 14/2008, de 5 de novembre, s’estableix que en el cas que la causa sigui la lletra g), el cessament ha de ser proposat per la comissió parla-mentària i ho ha d’acordar el Ple del Parlament per 3/5 part; si no s’aconsegueix, s’ha de fer una segona vo-tació en la mateixa sessió del Ple, i llavors requereix majoria absoluta dels membres de la cambra (art. 11.2).

En tots els altres casos, el cessament és resolt pel president o presidenta del Parlament.

5.6. rElACIonS AMb El PArlAMEnt, El govErn I ElS EnS loCAlS

El director de l’OAC es relaciona amb el Parlament per mitjà de la comissió parlamentària que s’es-tableixi; dita comissió exerceix el control de l’actuació de l’OAC i valora els requisits perquè sigui ele-git pel Ple del Parlament.

Pel que fa a les relacions amb el Govern, per mitjà del president o presidenta de la Generalitat o del conseller o consellera que es determini; i amb els ens locals, per mitjà de l’òrgan unipersonal que els representi.

5.7. InICI d’ACtuACIonS

El director o directora de l’OAC, acorda d’ofici l’inici d’actuacions. La durada de les actuacions no pot excedir de sis mesos a partir de l’acord d’iniciació, llevat que la complexitat del cas faci indispensa-ble un segon i últim termini de tres mesos, que cal justificar.

Qualsevol persona por adreçar-se a l’OAC per a comunicar presumptes actes de corrupció que afec-tin els interessos generals o la gestió dels fons públics. La persona informant pot sol·licitar que es guar-di la confidencialitat sobre la seva identitat, i el personal de l’OAC està obligat a mantenir-la, excepte requeriment judicial.

En l’exercici de les investigacions, l’OAC pot accedir a qualsevol informació que es trobi en poder dels organismes públics o persones físiques o jurídiques públiques o privades.

Les actuacions de l’OAC s’han de portar a terme i han de ser tramitades assegurant la reserva màxima per a evitar perjudicis a la persona o l’entitat investigada. Els membres de l’OAC estan subjectes al deure de secret, que perdura també després que cessin en el càrrec.

El director o directora de l’OAC, en l’exercici de les seves atribucions i com a conseqüència de les actuacions portades a terme, emet un informe que ha de trametre a l’autoritat competent, la qual, i en el


www.cef.es 6‒17

Annex 1

NOVEMBRE 2018

Oposicions

termini de trenta dies, ha d’informar el director o directora de l’OAC sobre les mesures adoptades, o bé els motius que li impedeixen actuar.

Si en el curs de les actuacions s’han comès infraccions disciplinàries o conductes delictives, el di-rector o directora ho ha de comunicar a l’òrgan competent i immediatament al Ministeri Fiscal o l’au-toritat judicial.

5.8. MEMòrIA AnuAl

El director o directora de l’OAC ha de retre compte anualment de la gestió de l’Oficina davant del Parlament amb una memòria que és pública, en el termini de trenta dies a partir del començament del segon període de sessions.

De conformitat amb el reglament del Parlament en l’article 221.2:

El director o directora de l’OAC ha de comparèixer anualment davant la comissió competent en la matèria per a presentar la memòria que estableix la Llei que regula la institució. Aquesta memòria ha d’incloure la informació relativa a les investigacions i les causes judicials obertes per corrupció i frau fiscal com a conseqüència de les actuacions de l’Oficina, i llurs resultats pel que fa a l’aclariment dels fets, les reparacions i les garanties de no reiteració.

5.9. orgAnItzACIó

L’OAC ha de disposar dels recursos humans i dels mitjans materials necessaris; correspon al di-rector o directora elaborar l’avantprojecte de pressupost i de funcionament, el qual ha d’ésser tramès al Govern perquè l’incorpori en els pressupostos de la Generalitat.

El director o directora, amb la conformitat de la comissió parlamentària corresponent, pot designar una persona per a ocupar el càrrec de director adjunt o directora adjunt.

El personal al servei de l’OAC que aquesta selecciona d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, pot ser funcionari, eventual o laboral amb la titulació, l’experiència i la preparació adequada.

Li correspon al director o directora aprovar la relació de llocs de treball i posterior publicació en el DOGC.

El director o directora de l’OAC ha de trametre al Parlament el projecte de normes d’actuació i de règim interior de l’Oficina en el termini de tres mesos des del seu nomenament perquè la comissió par-lamentària corresponent les debati, i les aprovi, si escau.


annex 1 tema 6 tgest atceconomia.gencat.cat/web/.content/20-departament... · la transparència és...

Documents