Tot Bufant

Annex 1

Tot BufantAnnex 1

Objec t ius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p a g . 3

Cont ingu ts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p a g . 4

Metodo log ia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p a g . 5

a l ’esco la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p a g . 6

Ac t i v i ta ts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p a g . 7 - 1 0

Como func ionen e ls ins t ruments de ven t? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . P a g 11 - 1 3

O b j e t c t i u s

· Despertar l'Interès dels nens per a la música en general i els instruments de vent en

particular.

· Conèixer el mecanisme físic de la producció del so: vibració, broquetes, tubs

· Diferenciar las famílies d’instruments: fusta, metall...

· Donar idees per a construir instruments domèstics.

· escoltar els instruments en diferents contexts musicals: música clàssica, jazz, música

popular

C o n t i n g u t s

1. El so del vent en la natura. Reclams , tubs giradors, canyes de bambú.

2. Tubs simples: relació curt-agut, llarg-greu.

3. Orgue d'ampolles. Amb més o menys aigua, afinarem unes ampolles.

4. Flauta d'èmbol - Flauta travessera.

5. Flauta de bec.

6. Flabiol.

7. La família de la fusta: la canya, el broquet, l’embocadura, com es produeix el so

8. El clarinet,

9. El saxo tenor.

10.Doble canya: la gralla.

11. Instruments de metall: como es produeix el so. Broquet i tub.

12.Caragols de Mar.

13.La trompeta: broquet tub i campana.

14.La sonoritat dels instruments en el jazz: wa-wa, growl, inflexió, glissando.

15.La orquestra

16.Altres instruments: Joguines, instruments domèstics

M e t o d o l o g i a

A més dels instruments tradicionals (trompeta, clarinet, saxo tenor, flauta dolça, flauta

travessera, gralla...) utilitzarem objectes simples (tubs, ampolles, embuts, manegues...)

per a explicar i desmitificar el procés de la emissió dels sons en los instruments clàssics,

donant exemples que els nens podran reproduir fàcilment a l’escola o a casa.

També hem fabricat instruments no ortodoxes como: saxo-regadora, trompeta d’embut,

botzinódrom, gaita-flotador... de gran impacte visual.

L'espectacle es participatiu: invitem als nenes a cantar les cançons i al final fem una

orquestra amb deu voluntaris.

El repertori alterna temes propis amb temes de jazz, música clàssica i música popular.

L’ espectacle s’ha adaptat a diferents púbics (canviant part del repertori en funció de la

edat) realitzant actuacions des de educació infantil a ESO, escoles rurals, educació

especial . També como a concert familiar. Sempre ha tingut molt bona acollida.

A l’escola

Es recomana treballar prèvia i posteriorment la temàtica relacionada amb l’audició:

1. Les famílies d’instruments: percussió, vent, corda. Mostrar fotos, escoltar música i

explicar com es produeix el so en cada una de elles.

2. Instruments de vent: la fusta i el metall. Veure fotos o dibuixos dels instruments,

classificar-los per la forma de produir el so.

3. Audició de música on els solistes siguin: clarinet, trompeta, saxo, flautes....si es

possible en diferents tipus de música: clàssica, jazz, popular.

A c t i v i t a t s

A continuació os proposem las següents activitats:

Activitat 1.-

Que cada nen porti una ampolla, millor de 1/4 de litre.

Proveu de produir algun so: bufant sobre l’extrem superior, aneu variant l'angle del buf fins aconseguir que soni.

Afineu les ampolles (amb més o menys aigua) en 5 notes: do, re, mi, fa, sol.

En un grup de 20 persones tindrem 4 ampolles amb la nota do, 4 de re, 4 de mi, 4 de fa i 4 de sol.

Agrupem els músics por notes i els ordenem de greu a agut como en una coral: el més greu a la esquerra i el més agut a la dreta.

Un director (que pot ser rotatiu) improvisa alguna melodia o acords.Amb aquestes cinc notes es pot interpretar: L’Himne de la Alegria (Beethoven) When the Saints (popular jazz) , El Gegant del Pí.

La posició dels llavis quan bufem una ampolla es similar a quan toquem una flauta travessera.

Podem observar que els tubs llargs (ampolles buides) emeten sons més greus que els tubs curts (ampolles plenes)

Activitat 2.-

Es necessiten tubs. Per exemple taps de retolador o bolígraf.

Proveu de produir el so amb la tècnica anterior.

Los tubs es poden afinar introduint plastilina i

prement-la amb un llapis.

Se poden agrupar tres o quatre tubs i ajuntant-los con

cinta adhesiva

Activitat 3.-

Que cada nen porti un xiulet. Cada un tocarà el seu i explicarà quin es el seu us. Es pot

fer una cadena i provar un diàleg entre los diferents xiulets.

Activitat 4.-La mateixa que l’anterior però con diferents formes de xiular. Amb els dits o amb els llavis.

Activitat 5.

Que cada nen porti una flauta. Busquem tots els sons que pot emetre: les notas i els sons

de la embocadura.

La majoria dels xiulets utilitzen un bisell semblant al de la flauta dolça. Podem comparar

els bisells i els sons dels xiulets amb els de les flautes dolces.

Activitat 6.-

Cada nen infla un globus i deixa anar l’aire prement el

coll del globus, intentant variar el so d’agut a greu.

¿Es possible tocar una melodia?

Observeu que es la vibració de la goma la que

produeix el so.

Recomanem que toquin d’un en un o per parelles.

Activitat 7.-

Necessitem una palleta de plàstic ( de las que s’utilitzen per prendre una beguda)

Aixafem un extrem amb els dits i el tallem en forma de

punta de llança.

Bufem per aquest extrem pressionant suaument la

palleta amb els llavis i provem d’introduir-la més o menys

fins que soni.

Si tallem amb unes tisores l’altre extrem, obtindrem un so

més agut.

En les activitats anteriors hem pogut comprovar que el so

ve de la vibració i que la longitud del tub determina la

alçada del so.

Activitat 8.-Cada nen porta una joguina o un objecte que soni gracies al ven. Entre tots analitzarem

com es produeix el so.

Activitat 9.-Cada nen es construeix un instrument de vent.

Com funcionen els instruments de vent?Un instrument de vent normalment està fet d’un o varis tubs. El so es produeix quan el músic bufa per la embocadura i fa vibrar l'aire del seu interior.

EmbocaduraEs la part de l’instrument que està en contacte amb la boca. Es una de les parts de l’instrument més importants ja determina en gran part el seu so. N’hi han de quatre diferents tipus:amb llengüeta simple, amb llengüeta doble, amb bisell i de metall

Tipus d’embocadures:

Amb llengüeta simple

Como el clarinet, o el saxo ( foto)

en els instruments que utilitzen aquestes embocadures, la vibració la produeix una canya.

Amb llengüeta doble

Com el fagot la gralla o l’oboè

Experimenta

Podem fabricar-nos una llengüeta amb un tros de cel·lofana o un plàstic. L’estirem pels extrems i bufem, el farem vibrar i obtindrem un xiulet molt fort.

Amb bisell

Esquema de l’embocadura de la flauta dolça o de bec

Quan bufem per l’extrem (A), l’aire passa per un conducte i quan xoca amb el bisell (B) es produeix la vibració de l’aire i el so.

De metall

Embocadures de trompeta, trombó i tuba.En els instruments que utilitzen aquestes embocadures, la vibració la produeixen els llavis.

Agut- greu

depenent de la llargada del tub de l’instrument, aquest fa sons aguts o greusEn

En la flauta d’èmbol, fem diferents notes canviant la llargada del tub.

En la flauta travessera l’aire surt pel primer forat que esta destapat, per tant canviem la llargada del tub tapant i destapant el forats.

Experimenta

Introdueix un tub en un got ple d’aigua.

Bufa per l’extrem i quan et soni, treu-lo lentament de l’aigua i torna'l a ficar.

El so es farà més greu i després més agut..

Per què?

Classificació dels instruments de ventEls instruments de vent es classifiquen en tres grups: instruments de fusta, de metall i orgues

Instruments de vent de fustaReben aquest nom perquè antigament es feien amb fusta. Actualment també es fan de plàstic o metall. Tenen un sol suau i profundentre aquests instruments podem trobar els que tenen bisell sense conducte: flauta travessera. picolo, flauta de Panels que tenen bisell amb conducte: flauta dolça, flabiol i ocarinaamb llengüeta simple:clarinet, saxoamb llengüeta doble: oboè, corn anglès, fagot, dolçaina, tenora, tible, gralla, sac de gemecsamb llengüeta lliure: acordió, harmònica, melòdica

Instruments de vent de metallTambé anomenats metalls, tenen un so potent i fort. Tenen embocadura de metall.pertanyen a aquesta família: trompeta, corneta, trombó, trompa, fiscorn, bombardí, tuba, helicóaquests instruments poden utilitzar sordines. Les sordines son aparells que s’introdueixen

al final de l’instrument i l’hi varien el so.

Instruments de vent orguesPertanyen a aquesta família els orgues i armoniums