anÀlisi quantitativa de riscos de les parcel·les ... · nº de projecte: aig-002.013 v.2 pàgina...

ANÀLISI QUANTITATIVA DE RISCOS DE LES PARCEL·LES

LOCALITZADES AL SECTOR EST DE L’EMPLAÇAMENT DE LA CARRETERA DE CIRERA PER A UN FUTUR ÚS URBÀ

(MATARÓ, BARCELONA)

Preparat per a:

Data: Juliol 2013

Projecte nº: AIG-002.13 v.2

Nº de Projecte: AIG-002.013 v.2 Pàgina ii de iv

Control de versions

Versió nº Data Observacions

1 23/05/2013 Primera Versió

2 26/07/2013 Versió Final

Supervisió de la versió definitiva

Redactat:

Revisat:

Aprovat:

Nom: David Arias Nom: Ricard Mora Nom: David Arias Càrrec: Tècnic Càrrec: Cap de Projectes Càrrec: Director Tècnic Data: 26/07/2013 Data: 26/07/2013 Data: 26/07/2013

DADES GENERALS DEL PROJECTE

Títol: Anàlisi quantitativa de riscos de les parcel·les localitzades al sector Est de l’emplaçament de la Carretera de Cirera per a un futur ús urbà (Mataró, Barcelona)

Codi: AIG-002.13 v.2

Client: AIGÜES DE MATARÓ,SA

Realitzat per: ESOLVE Consultoria i Enginyeria Mediambiental

C/Gran de Sant Andreu, 240, 1r 1a 08030 Barcelona Tel. +34 93 311 4006

Nº de Projecte: AIG-002.013 v.2 Pàgina iii de iv

INDEX

Pàgina

1. INTRODUCCIÓ 1

2. OBJECTIUS 1

3. ANTECEDENTS 2

4. DESCRIPCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT 3

4.1 SITUACIÓ I ENTORN 3

4.2 DESCRIPCIÓ DE LA GEOLOGIA I HIDROGEOLOGIA 3

4.3 FUTUR PLANEJAMENT URBANÍSTIC DEL SECTOR DE LA CARRETERA DE CIRERA 4

5. METODOLOGIA DE L’ANÀLISI QUANTITATIVA DE RISCOS (AQR) 7

5.1 INTRODUCCIÓ 7

5.2 CONSIDERACIONS GENERALS 8

5.3 AVALUACIÓ PRELIMINAR DE RISCOS 8

5.4 AVALUACIÓ DETALLADA DE RISCOS 10

5.4.1 Model Conceptual de l’emplaçament 10

5.4.2 Receptors sensibles i vies d’exposició 15

5.4.3 Caracterització del marc d’exposició 15

5.4.4 Anàlisi de la toxicitat 17

5.4.5 Caracterització del risc 17

5.5 RESULTATS DE L’ANÀLISI QUANTITATIVA DE RISCOS 19

5.5.1. Parcel·la Autoescola (P1) 19

5.5.2. Parcel·la Zona Verda (ZV1) 19

5.5.3. Parcel·la Recuperador d’Àrids (E1) 23

5.5.4. Parcel·la Desballestador de Cotxes (P2) 26

5.5.5. Parcel·la Camp de Futbol (P3) 26

5.5.5. Resum dels riscos per a la salut humana a les parcel·les valorades 27

5.6 CÀLCUL DE VALORS OBJECTIU 27

5.7 ANÀLISI DE LA INCERTESA 29

6. RISCOS ASSOCIATS A LA GENERACIÓ DE BIOGAS 31

Nº de Projecte: AIG-002.013 v.2 Pàgina iv de iv

7. CONCLUSIONS 32

8. PROPOSTA PRELIMINAR D’ADEQUACIÓ AMBIENTAL DE L’EMPLAÇAMENT DE LA CARRETERA DE CIRERA 35

8.1 MESURA CORRECTORA 1: PARCEL·LA AUTOESCOLA 35

8.2 MESURA CORRECTORA 2: PARCEL·LA ZONA VERDA I RECUPERADOR D’ÀRIDS 35

8.3 MESURA CORRECTORA 3: EDIFICIS EN LES PARCEL·LES VALORADES 37

FIGURES

Figura 1: Plànol de localització (1:25000)

Figura 2: Plànol de l’emplaçament

Figura 3: Localització de les perforacions executades a l’emplaçament de la Carretera de Cirera

Figura 4. Localització de les cales a l’antiga planta de tractament d’escòries

Figura 5: Plànol de futurs usos del sòl a l’emplaçament

ANNEXES

Annex A: Model Conceptual de l’emplaçament

Annex B: Compostos químics i màximes concentracions introduïdes a cada parcel·la

Annex C: Paràmetres d’entrada a l’Anàlisi Quantitativa de Risc per a cadascuna de les parcel·les

Annex D: Resultats de l’Anàlisi Quantitativa de Risc per a cadascuna de les parcel·les i determinació de concentracions objectiu

Anàlisi quantitativa de riscos de les parcel·les localitzades al sector Est de l’emplaçament de la Carretera de Cirera per a un futur ús urbà (Mataró, Barcelona)

Nº de Projecte: AIG-002.013 v.2 Pàgina 1 de 37

1. INTRODUCCIÓ ESOLVE es complau en presentar els resultats de la valoració de riscos de les parcel·les del sector Est del desenvolupament urbanístic delimitat pel Pla Parcial de la Carretera de Cirera.

L’esmentat emplaçament es troba localitzat al nord-oest del municipi de Mataró (Barcelona), proper al cementiri municipal i l’Hospital Comarcal de Mataró. A la Figura 1 es mostra la localització de l’emplaçament dins del terme municipal de Mataró. L’emplaçament de la Carretera de Cirera disposa d’una àrea aproximada de 17,1 Ha i, la superfície ocupada per les parcel·les localitzades al sector Est representen unes 5,17 Ha.

Les parcel·les del sector Est s’han establert com a zones d’actuació prioritària, formant part d’un àmbit de major extensió que conforma el Pla parcial de desenvolupament urbanístic del sector de la Carretera de Cirera. La resta de parcel·les no incloses en la present AQR, tot i que han estat investigades, una vegada es defineixi en detall els seus usos es podran establir escenaris per tal de determinar els riscos sobre la salut humana i, en cas necessari, les mesures correctores adients, per adequar ambientalment aquestes zones d’actuació no prioritària definides al futur Pla parcial. A la Figura 2 es mostra un plànol de l’emplaçament i de les parcel·les localitzades al sector Est (actuació prioritària).

El present projecte s’ha efectuat d’acord amb l’oferta d’ESOLVE numero 012.139B amb data de 5 de desembre del 2012.

2. OBJECTIUS Els objectius plantejats per a la realització de la present valoració de riscos són:

Determinar si l’estat actual de la qualitat del sòl pot generar riscos per a la salut humana per als futurs usos previstos per a cadascuna de les parcel·les del sector Est, que s’enumeren a continuació:

- Parcel·la Autoescola (P1)

- Parcel·la Zona Verda (ZV1)

- Parcel·la Recuperador d’àrids (E1)

- Parcel·la Desballestador de Cotxes (P2)

- Parcel·la Camp de Futbol (P3)

En cas de determinar-se riscos inacceptables per als futurs usos genèrics previstos a les parcel·les, es definiran mesures correctores per a eliminar o reduir el risc fins a límits acceptables, prioritzant solucions que siguin tècnica i econòmicament viables.



3. ANTECEDENTS Actualment, l’emplaçament de la Carretera de Cirera és una àrea poc consolidada urbanísticament i es troba ocupat per diverses activitats com: Equipaments (Camp de futbol del Cirera, camp d’hoquei, centre d’acolliment d’animals domèstics), industrials (desballestador de cotxes i deixalleria, empresa de construcció), agrícola-ramader (granja de conills, camps de conreu) i àrees verdes.

A l’emplaçament de la Carretera de Cirera es preveu un desenvolupament urbanístic d’un teixit de serveis terciaris, equipaments públics i zones verdes que estiguin en consonància amb els serveis consolidats a la zona. La superfície total de l’emplaçament és d’uns 170.975 m2. Cal destacar que la urbanització del sector de la Carretera de Cirera permetrà recuperar al municipi de Mataró un espai degradat degut a les activitats històriques desenvolupades. Les principals actuacions urbanístiques es troben concentrades al sector nord-est i est (façana del sector de la Carretera de Cirera en front de l’Hospital de Mataró) amb una ordenació de parcel·les aïllades independents (A la Figura 2, es mostra un plànol de l’emplaçament i les parcel·les incloses al sector Est de l’emplaçament).

Durant els mesos d’agost i setembre del 2012, es va portar a terme una investigació del subsòl a l’emplaçament i posteriorment, durant el mes de gener del 2013, es va realitzar una ampliació per tal de conèixer amb major detall la qualitat del sòl a certes zones de l’emplaçament. En aquesta última campanya es van perforar 80 metres lineals de materials amb un total de 9 perforacions. Es van prendre 10 mostres de sòls i 2 per a caracterització de residus.

Si es tenen en compte les dues últimes campanyes d’investigació del subsòl realitzades s’han executat un total de 35 sondeigs, s’han perforat 350 metres lineals de materials i s’han pres 48 mostres de sòls.

L’ampliació de la caracterització del subsòl a l’emplaçament de la Carretera de Cirera, durant el mes de gener del 2013, va permetre quantificar el volum total de residus a les parcel·les a urbanitzar en aquesta primera fase en uns 376.000 m3. Aquest volum representa un 40% dels residus dipositats a tot l’emplaçament de la Carretera de Cirera, on el 83% correspondria a residus inerts i el 17% a residus no perillosos.

L’esmentada campanya també va permetre delimitar de forma detallada l’extensió de la “bossa” de biogàs present a la parcel·la Autoescola. La presència de biogàs es correlaciona amb els materials perforats (residus no perillosos amb matèria orgànica) que es van observar durant les dues campanyes d’investigació realitzades a la mencionada parcel·la. Les concentracions significatives de biogàs (>5% de volum de metà) s’estima que ocupen una superfície d’uns 4.500 m2.

En relació a les mostres de materials preses, es va detectar una afecció de la zona no saturada per la presència metalls (antimoni, coure, plom, molibdè i zenc) i hidrocarburs totals del petroli (TPH’s) amb concentracions superiors als nivells genèrics de referència (NGR) per a ús urbà. Aquests compostos ja van ser identificats a l’anterior campanya d’investigació realitzada a l’any 2012. El major impacte es va detectar a la parcel·la Recuperador d’àrids (sondeigs CV-32 i CV-31) originat probablement per l’activitat de tractament d’escòries i, l’antiga activitat de deposició de residus que es va realitzar a gran part de l’emplaçament.



4. DESCRIPCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT

4.1 Situació i Entorn

L’emplaçament de la Carretera de Cirera es troba localitzat al nord-oest del municipi de Mataró, proper al cementiri municipal i l’Hospital Comarcal de Mataró.

Els usos dels terrenys al voltant de l’emplaçament de la Carretera de Cirera són els següents:

• Nord: A l’altra costat del carrer es localitza el cementiri municipal i un dipòsit d’abastament d’aigua. En direcció nord-est a uns 90 metres de distància s’ubiquen les pistes d’atletisme

• Est: Limita amb la Carretera de Cirera i a uns 15 metres es localitza l’Hospital de Mataró que pertany al Consorci Sanitari del Maresme. En direcció sud-est a uns 155 metres, se situa una estació de servei de Repsol i a uns 250 metres es localitza el Centre Comercial Mataró Parc

• Sud: L’àrea investigada limita amb l’autopista C32 i, a l’altra costat de la mateixa, es localitza un Centre Comercial (Decahtlon) i habitatges del nucli urbà de Mataró. En direcció sud l’emplaçament limita amb una estació de servei de Alcampo

• Oest: L’emplaçament limita amb el carrer Galicia. En direcció nord-oest, principalment es localitzen habitatges unifamiliars i naus de petites activitats industrials

4.2 Descripció de la geologia i hidrogeologia

L’emplaçament es troba localitzat a la Serralada Litoral Catalana formada per un sòcol d’edat paleozoica i una cobertora, principalment, d’edat quaternària. Les capes de materials presents a les parcel·les han estat fonamentalment:

Una capa de reblert formada principalment per residus de la construcció (excavacions, formigó, maons, etc.) i, residus no perillosos (formats per una heterogeneïtat de materials: bosses de plàstics, restes plàstiques i tèxtils, escòries, etc.) amb major o menor presència de matèria orgànica.

Aquesta capa de reblert dins de l’àrea investigada presenta una potència variable entre 1,1 metres (sondeig CV-26) i 25 metres (sondeig CVC-19). Els màxims espessors de residus va augmentant cap a la zona central de l’emplaçament que es localitzaven les cotes topogràfiques del terreny amb menys elevació que es van anant reblint.

Per sota de la capa de reblert, es detecta una capa de sorres de gra mitjà (sauló). Aquesta capa de materials es troba més propera a la superfície en els sondeigs localitzats al nord de l’emplaçament (parcel·la de Autoescola).

En relació a les aigües superficials, pels terrenys de Can Cirera hi transcorre el Torrent d’En Boada; es tracta d’un curs d’aigua superficial intermitent que transcorre per l’emplaçament en direcció Nord-Sud. El Torrent es troba canalitzat en tot el seu recorregut des de que entra al sector de Can Cirera paral·lel a la parcel·la Autoescola fins a la part sud de l’emplaçament (zona dels horts). Cal destacar que el tram inicial del torrent canalitzat fins a la zona dels horts es troba recobert de residus.



A uns 1,5 km de l’emplaçament, en direcció sud-oest, es localitza la Riera d’Argentona i, a uns 2,7 km, en direcció sud, el Mar Mediterrani.

4.3 Futur planejament urbanístic del sector de la Carretera de Cirera

A l’emplaçament de la Carretera de Cirera es preveu un desenvolupament urbanístic d’un teixit de serveis terciaris, equipaments públics i zones verdes que estiguin en consonància amb els serveis consolidats a la zona.

Cal destacar que respecte a les dues investigacions realitzades, durant agost i setembre del 2012 i gener del 2013, s’ha produït un canvi en relació a les superfícies de parcel·les, augmentant la superfície d’espais verds i disminuint la de serveis terciaris. Per tant, es van adaptar els dades de camp (principalment, localització de sondeigs) als nous límits de parcel·la establerts a l’emplaçament de la Carretera de Cirera.

La superfície a desenvolupar a l’esmentat sector és d’uns 170.975 m2 i està dividit en dos polígons: Polígon A (6 parcel·les) i polígon B (5 parcel·les). Els principals usos que s’han tingut en compte en el desenvolupament urbanístic de la Carretera de Cirera corresponen a espais verds (37,9% de la superfície total), equipaments sanitaris i esportius (32,3%), serveis terciaris (21,8%) i accessos (8%). La següent taula mostra les superfícies i els usos de les parcel·les existents a l’emplaçament:

Taula 1. Principals característiques de les parcel·les (usos, superfície) del sector de la Carretera de Cirera

Àmbit Parcel·la Ús i Clau Superfície (m2)

Coef. Edificació (m2/m2 superfície)

Percentatge superfície (%)

A

Autoescola (P1) Serveis Terciaris (6b) (*) 12.999 1,17 7,6

Recuperador d’àrids (E1)

Equipaments i d’altres (E)

6.767 1,17 3,9

Desballestador de cotxes (P2)

Serveis Terciaris (6b) (*) 7.283 1,17 4,2

Camp de hoquei-Gossera (E2)

Equipaments i d’altres (E)

39.603 1,17 23,2

Zona Verda Nord (ZV1)

Zona verda (V) 13.446 -- 7,9

Accessos i infraestructures

-- 10.147 -- 5,9

B

Camp de Futbol (P3) Serveis Terciaris (6b) (*) 11.213 1,17 6,6

Tallers (P4) Serveis Terciaris (6b) (*) 5.760 1,17 3,4

Deixalleria (E3) Equipaments i d’altres

(E) 8.862 1,17 5,2

Zona Verda Sud Zona verda (V) 51.227 -- 30,0



Àmbit Parcel·la Ús i Clau Superfície (m2)

Coef. Edificació (m2/m2 superfície)

Percentatge superfície (%)

(ZV2)

Accessos i infraestructures

-- 3.666 -- 2,1

(*) No es poden destinar a usos residencials o industrials

A la Figura 5 es mostra un plànol amb els futurs usos del sòl a l’emplaçament de la Carretera de Cirera.

En una primera fase d’urbanització del sector de la Carretera Cirera es preveuen actuacions urbanístiques concentrades al sector nord-est i est (façana del sector de la Carretera de Cirera davant de l’Hospital) amb una ordenació de parcel·les aïllades independents orientades de manera perpendicular a l’esmentat vial. En aquesta primera fase d’urbanització del sector de la carretera de Cirera es preveu actuar sobre una àrea d’uns 51.700 m2. A la Figura 2, es mostra un plànol de les parcel·les localitzades al sector est i nord-est.

Les principals actuacions constructives previstes es portaran a terme en 5 parcel·les que s’utilitzaran com a equipaments sanitaris i esportius (1 parcel·la, Recuperador d’àrids-E1), serveis terciaris (3 parcel·les, Autoescola-P1, Desballestador de cotxes-P2 i Camp de Futbol-P3) i una zona verda (zona verda nord- ZV1). A continuació, es descriuen les principals actuacions previstes a les esmentades parcel·les (de nord a sud):

1. Parcel·la Autoescola (P1)

La superfície ocupada és d’uns 12.999 m2. Es preveu la construcció d’un edifici d’uns 8.865 m2 i les instal·lacions necessàries, destinada a un ús hoteler-esportiu.

2. Parcel·la zona verda nord (ZV1)

Es tracta d’una parcel·la que ocupa una superfície de 13.446 m2 i exerceix de divisòria entre les parcel·les del sector est (P1 i E1) i els equipaments esportius del sector Oest (ocupada actualment per un Camp d’hoquei i la gossera municipal, Parcel·la E2). Es preveu que aquests terrenys s’habilitin com espai verd públic (parcs i jardins urbans). Aquest vial forma part d’un corredor verd previst al sector de la Carretera de Cirera amb una superfície total de 64.673 m2 (parcel·les de zones verdes: ZV1+ZV2).

3. Parcel·la Recuperador d’àrids (E1):

L’àrea és d’uns 6.767 m2 i es preveu l’ocupació parcial amb un edifici per acollir serveis sanitaris de l’Hospital de Mataró. En fase preliminar es proposa la possibilitat que a la part central de la parcel·la es construeixi un edifici d’uns 3.000 m2.

4. Parcel·la Desballestador de cotxes (P2):

Representa una superfície d’uns 7.283 m2 i es preveu la construcció d’un edifici d’uns 3.000 m2 per a ús sanitari privat o altres usos (compatible amb oficines, usos hotelers, etc.).



5. Parcel·la Camp de Futbol (P3)

Representa un àrea d’uns 11.213 m2 i es preveu la construcció d’un edifici d’uns 6.000 m2 dividit en tres blocs amb ús hoteler, oficines i serveis, etc.

La superfície associada a infraestructures i vials d’accessos s’estima en uns 10.147 m2.

A la Figura 2 es mostra un plànol de l’emplaçament amb les parcel·les esmentades anteriorment i els edificis i superfícies associades.

Cal destacar que durant la construcció de cadascun dels edificis està prevista la construcció de plantes soterranis (pàrquings), mitjançant apantallaments, on es preveu excavar fins al terreny natural i, per tant, eliminar els principals focus contaminants (residus històrics dipositats a la zona) per sota de la base de l’edifici que podrien afectar a la seguretat i salut dels futurs receptors. La resta de superfície de la parcel·la seria utilitzada com a zona de serveis (superfície de lliure edificació, jardins, parcs, serveis auxiliars etc.)



5. METODOLOGIA DE L’ANÀLISI QUANTITATIVA DE RISCOS (AQR)

5.1 Introducció

La metodologia utilitzada per realitzar l'Anàlisi Quantitativa de Risc (en endavant AQR) per a la salut humana es basa en la norma ASTM Estàndard: E-2081-00 (2004) Risk-Based Corrective Actions, desenvolupada per l'American Society for Testing and Materials (ASTM). Cal destacar que aquesta metodologia està en consonància i dóna resposta als aspectes que ha d’incloure una valoració de riscos, segons el Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, a través del qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

Un principi fonamental de l’AQR estableix que per a que de qualsevol escenari esdevingui una situació de risc, ha d’existir un mecanisme de transport que posi en contacte el receptor que es troba dins o fora de l’emplaçament amb el contaminant detectat al subsòl. Aquesta interrelació descriurà la connexió entre una font contaminant i un potencial receptor a partir d’una determinada via d’exposició. Si no existeix una connexió entre el receptor i la contaminació, aleshores el risc és inexistent. La descripció qualitativa de la interrelació entre font-via d’exposició-receptor a l’emplaçament es determinarà a partir del model conceptual de l’emplaçament. Per tant, el model conceptual de l’emplaçament haurà d'identificar les potencials àrees de contaminació, les vies d’exposició i els receptors.

La metodologia del present AQR es divideix en les següents fases:

Avaluació preliminar de riscos. En aquesta etapa es comparen les concentracions de composts químics detectats a l’emplaçament amb els Nivells Genèrics de Referència (NGR) establerts en el RD 9/2005 per a un ús determinat del sòl. En cas de que un compost no disposi de NGR, aquest nivell es podrà desenvolupar seguint les instruccions exposades a l'Annex VII del Reial Decret esmentat o, s’introduirà en la següent fase detallada de l’AQR.

Avaluació detallada de riscos. A partir de les dades obtingudes de l’emplaçament, es calcula el risc associat a les condicions específiques del mateix, definint les següents etapes:

- Caracterització del marc d’exposició;

- Càlcul de la concentració d’exposició;

- Anàlisi de la toxicitat;

- Caracterització del risc;

- Avaluació del risc

- Anàlisi de les incerteses



5.2 Consideracions Generals

Cal tenir en compte que l'AQR és una referència bàsica en el plantejament de les potencials accions correctores sobre el subsòl i, és convenient recordar, que si bé constitueix una eina de gran utilitat, es tracta d’una simplificació de la realitat.

El desenvolupament del model es basa en l'establiment d'uns escenaris concrets d’exposició, per tant, l'anàlisi de risc és vàlida només si es compleixen les hipòtesis de partida, per la qual cosa qualsevol canvi en les hipòtesis d’inici i els paràmetres d'entrada del model suposarà una variació en l'estimació del risc. En definitiva, l'anàlisi de risc és vàlida sempre que es compleixin les condicions de partida que s'assumeixin en cada cas i qualsevol canvi sobre les hipòtesis inicials (nous usos a l’emplaçament, canvis en els estàndards i protocols, actualitzacions de les dades toxicològiques, obtenció de noves dades analítiques, definició de nous escenaris, etc. ) haurà de ser objecte d’una nova valoració de risc.

La present AQR es desenvolupa a partir de la informació disponible i, de les dades procedents de la bibliografia per a aquells paràmetres dels que no es disposa d'informació directa. En aquests casos, s'han emprat dades conservadores per tal de no subestimar el risc.

5.3 Avaluació preliminar de riscos

La valoració de riscos s'inicia amb l'avaluació preliminar de riscos, que es basa en la comparació de les màximes concentracions detectades en el medi durant la investigació amb els valors de referència establerts. Aquests criteris o nivells de referència tenen l'objectiu de seleccionar aquells compostos que, a causa de les concentracions detectades, poguessin donar lloc a situacions de risc, per la qual cosa seria necessari el desenvolupament d'una anàlisi quantitativa detallada o específica de l'emplaçament per a cadascun d'aquests compostos, amb la finalitat de quantificar el risc.

A l’àmbit del planejament del Pla Parcial de la Carretera de Cirera s'han comparat les concentracions dels compostos detectats en sòls amb els Nivells Genèrics de Referència (NGR) per a la protecció de la salut humana i un ús urbà de l’emplaçament, definits a l’Annex V del RD 9/2005. En el cas dels metalls, els nivells de referència han estat els establerts per l’Agència de Residus de Catalunya (en endavant ARC).

Segons la metodologia de l’AQR, si les concentracions de contaminants observades a l’emplaçament no superen els nivells de referència d’aplicació, l'avaluació preliminar de riscos indicaria que no es donen situacions de risc potencial, per la qual cosa el procés d'anàlisi es donaria per finalitzat. Ara bé, en funció de les condicions específiques de l’emplaçament és possible que es recomani la implantació d’un programa de monitoratge de la contaminació romanent.

Els compostos que presenten concentracions superiors als nivells de referència establerts han estat avaluats a la fase detallada de riscos. També han estat inclosos en aquesta fase detallada de riscos aquells compostos que no disposen d’un NGR.

A partir de les diverses campanyes d’investigació del subsòl realitzades a l’emplaçament de la Carretera de Cirera, s’han executat 40 sondeigs i 12 cales a fi i efecte de disposar d’una caracterització del subsòl a l’emplaçament. Cal destacar que respecte a les dues investigacions realitzades durant agost i setembre del 2012 i gener del 2013 s’ha produït un canvi en relació a



les superfícies de parcel·les i, per tant, s’han generat nous límits de parcel·les que han provocat modificacions en la localització dels sondeigs i/o cales.

A les Figures 3 i 4 es localitzen els sondeigs i cales realitzades a l’emplaçament amb els nous límits de parcel·la.

La següent taula localitza dins de cada parcel·la els punts d’investigació que s’han utilitzat per a l’execució de l’AQR:

Taula 2. Perforacions i cales localitzades a cadascuna de les parcel·les i utilitzades per a l’execució de l’AQR

Parcel·les Numero Punts d’Investigació Perforacions i Cales (*)

Autoescola (P1) 9 SC-1, CV-2, CV-3, CVC-7, CV-26, CV-27,CV-28, CV-30 i MAT-1

Zona Verd (ZV1) 16 CV-4, CV-5, CV-8, CVC-19, CV-29, SC-33, SC-34, MAT-1, MAT-2, MAT-6, CALA-3, CALA-4, CALA-5, CALA-6, CALA-11 i CALA-12

Recuperador d’àrids (E1) 11 CV-6, CV-29, CV-31,CV-32; CALA-1, CALA-2, CALA-3, CALA-7, CALA-8, CALA-9 i CALA-10


6 CV-8, CV-9, SC-10, SC-11, SC-12 i SC-13

Camp de Futbol (P3) 4 CV-16, SC-17, SC-18 i MAT-5

(*) Aquells punts d’investigació propers als límits entre parcel·les han estat inclosos en ambdues

També s’ha elaborat un llistat dels diferents compostos químics detectats al sòl a cadascuna de les parcel·les amb concentracions significatives o sense valor de referència, que han estat inclosos a la valoració detallada de riscos (veure Annex B). La Taula 3 mostra un resum dels compostos químics modelitzats a les parcel·les de l’emplaçament:

Taula 3. Resum dels compostos químics inclosos a l’avaluació detallada de riscos

Medi Afectat Compostos Químics

Zona no saturada

Parcel·la Autoescola (P1)

4-isopropiltoluè, 1,2,4-Trimetilbenzè, Bis (2-etilhexil) ftalat, Butilbenzil ftalat, Di-n-butilftalat i Olis minerals (C6-C40)

Parcel·la Zona Verda (ZV1)

Antimoni, arsènic, cadmi, coure, plom, molibdè, zenc, cianurs totals, benzo(a)antracè, benzo(a)pirè, benzo(b)fluorantè, benzo(ghi)perilè, dibenzo (a,h)antracè, fenantrè, cis1,2-dicloroetilè, triclorofluorometà; 1,3-diclorobenzè; 1,2,3-triclorobenzè, bromobenzè; n-propilbenzè, isopropilbenzè; 1,3,5-



Medi Afectat Compostos Químics

trimetilbenzè; 1,3,5-trimetilbenzè; 1,2,4-trimetilbenzè; n-butilbenzè; sec-butilbenzè; tert-butilbenzè; 4-isopropiltoluè; PCB; bis(2-etilhexil)ftalat; butilbenzilftalat; dietilftalat; dimetilftalat; di-n-butilftalat; di-n-octilftalat; carbazol, disulfur de carboni; 2-metilnaftalè i olis minerals (C6-C40)

Parcel·la Recuperador d’Àrids (E1)

Antimoni, arsènic, coure, plom, molibdè, zenc, benzo(ghi)perilè, fenantrè; 1,2,3-triclorobenzè; 1,2,4-triclorobenzè, bis(2-etilhexil)ftalat i olis minerals (C6-C40)

Parcel·la Desballestador de Cotxes (P2)

1,2,4-trimetilbenzè; 1,3,5-trimetilbenzè; 2-metilnaftalè; 4-isopropiltoluè, antimoni, bis(2-etilhexil)ftalat, cis-1,2-dicloroetilè, coure, dibenzofurà, dimetilftalat, di-n-butilftalat, di-n-octilftalat, fenantrè, hexaclorobenzè, isopropilbenzè; n-butilbenzè; n-propilbenzè; plom; sec-butilbenzè, zenc i olis minerals (C6-C40)

Parcel·la Camp de Futbol (P3)

Bis(2-etilhexil)ftalat

NOTA: Cal destacar que en el cas dels TPH en aquelles analítiques on no s’ha realitzat un fraccionament detallat dels hidrocarburs s’han duplicat les cadenes d’aromàtics i alifàtics per tal d’efectuar una correcta valoració dels riscos d’acord amb les diferències fisicoquímiques i toxicològiques de cadascuna d’elles

A l’Annex B es presenta un llistat dels compostos químics i les màximes concentracions detectades a cadascuna de les parcel·les de l’emplaçament que han estat introduïts al programa de valoració de riscos.

5.4 Avaluació Detallada de Riscos

5.4.1 Model Conceptual de l’emplaçament

L’objectiu principal del model conceptual de l’emplaçament és el de descriure la relació entre els compostos amb potencial risc, i els receptors identificats. El model conceptual integra els següents aspectes: (i) la naturalesa, la concentració i la distribució dels compostos químics detectats al subsòl de la propietat, (ii) el marc ambiental, (iii) l’ús del terreny i el seu entorn immediat, (iv) els potencials receptors sensibles, i (v) les vies de migració dels compostos amb potencial risc cap als receptors identificats (veure Annex A).

A continuació es descriuen els principals aspectes del model conceptual:

Focus contaminant

En base als resultats analítics obtinguts durant les campanyes d’investigació, es distingeixen compostos contaminants, principalment, a la zona no saturada de l’emplaçament de la Carretera de Cirera. La naturalesa de la contaminació detectada és molt diversa degut a que es tractava d’un antic abocador on es dipositaven residus de diferent origen i tipologia (runa de la construcció, residus inerts, residus no perillosos i escòries).



A la matriu sòlida s’han identificat un ampli ventall de compostos amb diferents propietats fisicoquímiques on destaquen els metalls (antimoni, arsènic, cadmi, coure, plom, molibdè, zenc, cianurs), hidrocarburs aromàtics policíclics (benzo(a)antracè, benzo(a)pirè, benzo(b)fluorantè, benzo(ghi)perilè, fenantrè, etc.), hidrocarburs totals del petroli (TPH), ftalats (bis(2-etilhexil)ftalat, butilbenzilftalat, etc.), hidrocarburs organoclorats (cis-1,2-dicloroetilè, bromobenzè), clorobenzens (1,3-diclorobenzè, hexaclobenzè, etc.), alquibenzens (isopropilbenzè, butilbenzè, etc.) i compostos orgànics diversos (2-metilnaftalè, disulfur de carboni, etc.).

La gran majoria de compostos químics detectats als materials de reblert són poc volàtils i de mobilitat reduïda.

En línies generals, el major impacte de la zona no saturada del terreny es deu a l’antiga activitat de deposició de residus on es van detectar màximes potències de residus de fins a 25 metres a la zona central de l’emplaçament (sondeig CVC-19). En menor mesura, també es va detectar una afecció del sòl a la zona on es localitzava l’antiga activitat de tractament d’escòries i el desballestador de cotxes (activitat actualment en funcionament).

S’ha considerat que el focus contaminant localitzat al sòl es troba en contacte amb l’apantallament lateral de l’edifici i, a les zones de serveis de la parcel·la (adjacents als edificis) l’afectació s’ubica, fonamentalment, a les capes superficials del terreny.

Durant les investigacions realitzades a les parcel·les no es va detectar als captadors de vapors/piezòmetres instal·lats la presència d’un nivell continu d’aigua subterrània.

Potencials Receptors

Per a cadascuna de els parcel·les s’han estimat els futurs receptors presents dins de les mateixes (escenari On-Site) que a continuació es descriuen:

Els treballadors dels futurs edificis. De manera conservadora, es considera que el treballador desenvolupa la totalitat de la seva jornada laboral a l’interior d’una caseta (10 m2) a la planta soterrani, localitzada al pàrquing. Aquests receptors estarien exposats a la inhalació de compostos volàtils a l’interior d’espais tancats. Cal tenir en compte que es tracta d’un escenari conservador ja que el sòl afectat es troba en contacte amb els apantallaments dels edificis.

No s’ha tingut en compte els possibles usuaris dels edificis degut al menor temps de residència i duració de l’exposició al seu interior.

Els treballadors de l’exterior dels edificis i de les zones de serveis adjacents als immobles (operaris de manteniment, jardiners, personal de neteja), conjuntament amb els transeünts d’aquestes zones exteriors, estarien exposats a la contaminació detectada a les capes superficials del subsòl. L’exposició es produiria per ingestió accidental del sòl afectat, contacte dèrmic, i inhalació i ingestió de partícules de compostos volàtils.

Cal considerar que en aquest escenari el receptor tipus “treballador” és una situació summament conservadora degut a bàsicament el temps d’exposició i les vies crítiques d’exposició, en comparació amb un altre receptor menys exposat com per exemple els transeünts.



Cal tenir en compte que durant la fase d’urbanització, els treballadors de la construcció estarien exposats a la contaminació existent al sòl per inhalació de vapors i partícules, ingestió accidental i contacte dèrmic. La valoració de riscos servirà per a determinar la necessitat de prendre mesures correctores en matèria de seguretat per tal d’evitar o reduir la probabilitat de que el potencial receptor entri en contacte amb el sòl afectat.

Mobilització dels contaminants i mecanismes de transport

Els principals mecanismes de mobilització dels contaminants cap als potencials receptors són:

La volatilització cap a la superfície de compostos volàtils des del sòl de l’emplaçament. Cal destacar que en els cas dels metalls es consideren compostos poc volàtils, per tant, no s’han tingut en compte per a la via d’exposició d’inhalació.

Vies d’exposició considerades

Per a l’execució de la present AQR, s’han tingut en compte les següents vies d’exposició:

En relació als treballadors dels edificis, s’ha inclòs la inhalació de vapors en ambients interiors procedents del sòl afectat.

No s’ha inclòs l’exposició dels treballadors per contacte directe amb sòls afectats ja que l’edifici es trobarà totalment apantallat amb formigó segellant i, per tant, s’evitarà entrar en contacte directe amb la zona afectada.

No s’ha considerat la inhalació en espais exteriors per part dels treballadors de l’edifici ja que la via d’inhalació en interiors és més restrictiva. També s’ha considerat que desenvolupen tota la seva jornada laboral a l’interior de l’edifici.

S’ha tingut en compte un escenari conservador pels usuaris de les zones de serveis exteriors (treballadors i vianants) ja que s’han considerat vies d’exposició amb contacte directe (ingestió accidental, contacte dèrmic i inhalació de vapors i partícules), és a dir, la potencial contaminació estaria a prop o afloraria a la superfície del terreny. També s’ha considerat que la seva activitat es realitza a l’exterior durant tota la seva jornada laboral.

En relació als treballadors de la construcció, també s’han inclòs vies d’exposició directes amb els sòls afectats de l’emplaçament, durant la fase d’urbanització de les parcel·les.

No s’han considerat vies d’exposició de contacte relacionades amb les aigües subterrànies (ingestió d’aigua, contacte dèrmic, inhalació de vapors) a les parcel·les incloses en la present AQR ja que als punts de control no s’ha detectat a l’interior la presència d’aigües. Tampoc s’ha identificat cap pou a dins de l’esmentada zona que realitzi una explotació dels recursos subterranis.

Cal destacar que la campanya de mostreig d’aigües subterrànies portada terme durant l’any 2012 (Piezòmetres Pz-24 i Pz-25) no es van detectar concentracions significatives de compostos contaminants.



A continuació, es resumeix de forma simplificada els aspectes bàsics considerats al model conceptual per a l’elaboració de l’AQR:

Taula 4. Resum del model conceptual a la present AQR

Aspectes Descripció Observacions

Característiques de l’emplaçament

La contaminació es considera homogènia en cadascuna de les parcel·les

S’ha detectat un ampli ventall de compostos químics com metalls, PAH’s, TPH, ftalats, etc. La presència d’aquestes substàncies està relacionada fonamentalment amb l’antiga activitat de deposició de residus i reciclatge d’escòries

Superfície La primera fase d’urbanització ocupa una superfície aproximada d’unes 5,17 Ha. L’emplaçament s’ha dividit en un total de 5 parcel·les, on una d’elles es tracta d’un vial de zona verda

Edificis i infraestructures Els edificis previstos ocupen una superfície d’uns 3.000 m2, a excepció de l’edifici de la parcel·la Autoescola que és d’uns 8.865 m2 i Camp de Futbol d’uns 6.000 m2. Únicament a la parcel·la zona verda (ZV1) no es construirà cap edifici. Els apantallaments dels edificis es preveu que arribin fins al terreny natural

Entorn

Nord: A l’altra costat del carrer es localitza el cementiri municipal i un dipòsit d’abastament d’aigua. En direcció nord-est a uns 90 metres de distància s’ubiquen les pistes d’atletisme

Est: Limita amb la Carretera de Cirera i a uns 15 metres es localitza l’Hospital de Mataró que pertany al Consorci Sanitari del Maresme. En direcció sud-est a uns 155 metres, se situa una estació de servei de Repsol i a uns 250 metres es localitza el Centre Comercial Mataró Parc

Sud: L’àrea investigada limita amb l’autopista C32 i, a l’altra costat de la mateixa, es localitza un Centre Comercial (Decahtlon) i habitatges del nucli urbà de Mataró. En direcció sud l’emplaçament limita amb una estació de servei de Alcampo

Oest: L’emplaçament limita amb el carrer Galicia. En direcció nord-oest, principalment es localitzen habitatges unifamiliars i naus de petites activitats industrials

Característiques del medi físic

Usos del sòl Estat futur: Serveis terciaris (hoteler, oficines, etc.), equipaments (sanitaris i esportius) i vial de zona verda

Litologia La zona a urbanitzar està formada principalment per materials de reblert (residus de la construcció, inerts, etc.) amb més o menys compactació. Per sota es detecta una capa de sauló (sorra). S’ha considerat com a litologia representativa del medi: sorres-llimoses

Hidrogeologia No s’ha detectat als punts de control instal·lats a les parcel·les la presència d’un nivell continu d’aigües subterrànies. Tampoc s’ha detectat la presència de captacions a l’emplaçament o el seu entorn pròxim

Hidrologia superficial En relació a les aigües superficials, el torrent d’En Boada es tracta d’un curs d’aigua superficial intermitent que inicia el seu recorregut a la part nord i



Aspectes Descripció Observacions

transcorre pel mig de l’emplaçament. Cal destacar que un primer tram del mencionat torrent va ser reblert amb residus i, un segon tram, localitzat a la part sud de l’emplaçament (zona dels horts), es troba canalitzat.

Vies d’exposició, mobilització i potencials receptors

Potencials receptors On Site: Futurs treballadors dels edificis a l’interior d’una caseta a les plantes soterrani On Site: Futurs treballadors i transeünts de les zones de serveis exteriors (jardins, parcs, serveis auxiliars, etc.) On Site: Treballadors de la construcció (futures tasques d’urbanització)

Vies de mobilització La volatilització cap a la superfície de compostos volàtils des del subsòl de l’emplaçament

Vies d’exposició Inhalació de vapors des del sòl a espais interiors Ingestió accidental, contacte dèrmic i inhalació de vapors i partícules del sòl afectat

Es mostra a continuació un diagrama resum amb el model conceptual definit a l’emplaçament de la Carretera de Cirera:

Esquema 1. Esquema resum del model conceptual

x: Via d’exposició avaluada a l’AQR ○: Per a simplificar els càlculs s’ha considerat únicament l’escenari més conservador (espais en interiors) (1): No s'ha tingut en compte el contacte directe dels potencials receptors degut que l’apantallament dels edificis aïllarà als receptors del medi afectat (2): S’ha considerat tasques de construcció mitjançant l’excavació dels materials de reblert A l’Annex A es mostra un esquema que resumeix el model conceptual establert per a l’emplaçament de la Carretera de Cirera.

Escenari 1: Edifici (1)

Escenari 2: Zones adjacents

edifici

Escenari 3: Tasques de

construcció (2)

Treballador (On-Site)

Treballador i vianants (On-Site)

Treballador construcció (On-Site)

x - -o x x

FUTURS RECEPTORS

x- x

MECANISMES DE TRANSPORT VIA D'EXPOSICIÓ

Contacte dèrmic Ingestió accidental

Inhalació de vapors i partícules

Inhalació espais interiorsInhalació espais exteriors

Antiga activitat de residus de diferent tipologia i, en menor mesura, antiga activitat de

deposició d'escòries i vessaments incontrolats al desballestador de cotxes

Sòls afectats

Volatilització

FOCUS I MEDI AFECTAT



5.4.2 Receptors sensibles i vies d’exposició

L’anàlisi quantitativa de risc ha tingut en compte l’hipotètic ús dels terrenys per a futurs usos de serveis terciaris, equipaments i zona verda que equivaldria a un ús urbà del sòl. Per tant, els futurs receptors i vies d’exposició associades a les diferents parcel·les existents són les següents:

Escenari I: Futurs treballadors dels edificis

Els futurs treballadors dels edificis poden estar exposats a vapors de compostos volàtils presents al subsòl. No s’han considerat altres vies d’exposició directes (inhalació de partícules, ingestió accidental o contacte dèrmic amb el sòl afectat), pel fet que l’apantallament amb formigó segellant de l’edifici evitarà posar en contacte el sòl afectat amb els receptors.

No s’ha tingut en compte els futurs usuaris dels edificis perquè el temps de residència, la duració i la freqüència es consideren menors respecte al treballador de l’edifici.

Escenari II: Futurs treballadors i transeünts de les zones exteriors

En aquest escenari s’han tingut en compte tots aquells receptors (treballadors i transeünts) que poden fer ús de les zones adjacents al edificis (parcs, jardins, zones de descans, serveis auxiliars, etc.). Els potencials receptors estarien exposats al sòl afectat degut a la inhalació de vapors i partícules, ingestió accidental de sòl i contacte dèrmic.

Escenari III: Treballadors de la construcció (futures tasques d’urbanització)

Durant els treballs d’urbanització de les parcel·les s’ha modelitzat un hipotètic treballador de la construcció que realitzi tasques d’excavació. En definitiva, s’han considerat aquelles vies d’exposició en les quals el treballador quedi exposat directament o indirectament als sòls de l’emplaçament durant les esmentades tasques de construcció. Les vies d’exposició considerades en aquest escenari, han estat la ingestió accidental, el contacte dèrmic i la inhalació de vapors i partícules del sòl.

5.4.3 Caracterització del marc d’exposició

L’anàlisi de l’exposició consisteix a determinar la concentració de compost químic que pot entrar en contacte amb un determinat receptor.

En aplicació del principi de prudència, en la present AQR s’han emprat com a concentracions de partida les corresponents al màxim valor detectat entre les diferents mostres de sòls, que han superat els nivells de referència establerts (veure Annex B).

El receptor pot entrar en contacte amb el contaminant de manera directa (per exemple contacte dèrmic o ingestió de sòl afectat) o de manera indirecta (per exemple inhalació de vapors i partícules procedents del sòl).

La concentració d’exposició al contaminant en escenaris d’exposició directa correspon a la concentració detectada durant la campanya d’investigació. Per altra banda, en casos de



contacte indirecte la concentració d’exposició pot mesurar-se en camp o estimar-se mitjançant l’ús de models de transport de contaminants.

Escenari I: Futurs treballadors dels edificis (On-site)

Es considera aquest escenari d'exposició en el propi emplaçament (on-site) on es contempla l'exposició d'un treballador dels edificis durant la seva jornada laboral. Els receptors estarien exposats per inhalació de vapors a les afeccions detectades al sòl en ambients interiors. De forma conservadora, s’ha pres com ambient interior una caseta (10 m2) localitzada en una de les plantes soterranis.

La modelització és suficientment conservadora perquè s'ha considerat la presència dels treballadors al llarg de la jornada laboral (8 h) a l'interior de la caseta durant una exposició de 25 anys (ECETOC, 2001). S'ha considerat que les màximes concentracions de sòl detectades a cadascuna de les parcel·les es localitzen molt pròximes a l’apantallament de l’edifici (0,2 metres).

No s’ha considerat la inhalació de vapors procedents de les aigües subterrànies al no detectar-se als punts de control instal·lats a cadascuna de les parcel·les.

Escenari II: Futurs treballadors i transeünts de les zones exteriors adjacents als edificis (On-site)

En les zones adjacents als edificis s’ha considerat l’escenari més conservador, tenint en compte una superfície sense pavimentar ni impermeabilitzar i, localitzant la zona afectada del sòl a les capes superficials del terreny. Per tant, s’ha considerat que els receptors entren en contacte directe amb el medi afectat (inhalació de vapors i partícules del sòl, contacte dèrmic i ingestió accidental del sòl afectat). Els potencials receptors afectats serien els treballadors d’aquestes àrees (jardiners, treballadors de manteniment, de neteja, etc.) i els transeünts que poguessin gaudir d’aquests espais (jardins, parcs, serveis auxiliars, etc.).

La modelització ha considerat la presència dels treballadors al llarg de la jornada laboral (8 h) realitzant tasques en ambients exteriors amb una activitat moderada (ratio inhalació: 2,1 m3/h, IHOBE), que estarien exposats als materials en cas de que afloressin en superfície.

Escenari III: Treballadors de la Construcció (On-Site)

S'ha modelitzat el risc per a la salut humana en cas de realitzar-se futures tasques d’excavació de les parcel·les per tal de construir els edificis i infraestructures associades. Els receptors sensibles identificats són potencials treballadors de la construcció. En aquest escenari, l'exposició tindrà lloc mitjançant potencial inhalació de vapors i partícules i, un contacte directe amb el sòl afectat, a partir d'una ingestió accidental o un contacte dèrmic. S’ha considerat que el treballador de la construcció desenvolupa les seves tasques durant la jornada laboral (8 h) amb una activitat pesada (ratio inhalació: 3,9 m3/h, IHOBE) i amb uns elevats coeficients d’ingestió accidental de sòl (300 mg/dia, ECETOC).

Dins dels escenaris d’exposició considerats, per a cadascun dels receptors, s’apliquen els factors d’exposició corresponents al receptor més exposat per a cadascuna de les vies contemplades (RME). En la present AQR, es contemplen els patrons d’exposició per a



treballadors (en edificis, en zones exteriors i de la construcció) i transeünts de les zones exteriors. En tots els casos s’empren referències estadístiques representatives de la majoria de la població (autonòmica, nacional i/o internacional). A l’Annex C s’inclouen els factors d’exposició utilitzats a l’AQR.

5.4.4 Anàlisi de la toxicitat

L’anàlisi de la toxicitat consisteix en la identificació del risc associat a la interacció entre el contaminant i el receptor i, en establir els criteris toxicològics per a cada compost identificat. Per aquesta raó, s’utilitzen bases de dades internacionals, tals com IRIS (Integrated Risk Information System), OMS (Organització Mundial de la Salut), HEAST (Health Exposure Asessement Summary Tables), TCEDR (Texas Comission on Enviromental Qualityetc), etc.

Des d’un punt de vista de la seva toxicitat, els compostos químics es classifiquen en funció dels efectes que poden produir sobre l’organisme: Efectes cancerígens i/o no cancerígens (sistèmics).

Els efectes no cancerígens d’un compost s’estudien a partir d’una anàlisi Dosi-Resposta en base a la qual es deriva una Dosi de Referència, o dosi per sobre de la qual es considera que comença ha haver-hi efectes adversos sobre l’organisme. Les seves unitats són mg Contaminant/kg Receptor/dia.

Els efectes cancerígens d’un compost es quantifiquen a partir del “Factor Pendent” (Slope Factor), calculat a partir d’una corba Dosi (corresponent a una dosi diària vitalícia)-Probabilitat que es produeixi càncer. A causa que les dades experimentals normalment es troben en rangs de dosi d'una magnitud molt superior als quals pot estar exposat l'home en condicions normals i, per tant, cal extrapolar (mitjançant models matemàtics) la probabilitat d’observar un nou cas de càncer a dosis molt baixes i/o properes a zero. El pendent de la regió linealitzada d'aquesta corba és el “Factor Pendent” i les seves unitats són [mg Contaminant/kg Receptor/dia]-1.

Les dosis de referència i els factors pendent s’utilitzen posteriorment en la caracterització del risc, per a estimar la probabilitat que ocorri un efecte advers sobre els éssers humans considerant diferents nivells d’exposició.

A l’Annex C s’inclouen les dades toxicològiques de cadascun dels compostos contaminants introduïts a l’AQR.

5.4.5 Caracterització del risc

Com resultat de la modelització matemàtica, s’obté una caracterització del risc depenent dels efectes toxicològics que provoquen sobre els receptors de l’emplaçament. Els compostos des d’un punt de vista toxicològic es divideixen en compostos cancerígens i compostos no cancerígens (sistèmics).

En relació als compostos no cancerígens, s’ha establert una dosi de referència. La dosi de referència és el nivell d’exposició diària, per a la qual no sembla possible que es pugui produir un efecte advers sobre els receptors, inclòs per a les poblacions més sensibles. El risc s’expressa com:



IR= Dd/Dma

On,

IR: Índex de Risc no cancerigen

Dd: Dosi de referència d’exposició diària a l’emplaçament (mg/kg·dia)

Dma: Dosi màxima admissible (mg/kg·dia)

Una vegada calculats els índex de risc per a cada substància i per a cada via d’exposició:

Si IR≤1, el quocient entre la dosis d’exposició a llarg termini i la dosis màxima admissible és inferior a la unitat i, per tant, la situació de risc es pot considerar com a acceptable

Si IR>1, el quocient entre la dosis d'exposició a llarg termini i la dosis màxima admissible és superior a la unitat i, per tant, la situació de risc es pot considerar com a inacceptable.

En relació als compostos cancerígens, el criteri toxicològic utilitzat per a determinar la toxicitat dels compostos cancerígens ve determinat per un “factor pendent” (slope factor, Sf). Aquest factor estima la probabilitat que un individu desenvolupi un càncer al llarg de la seva vida com a conseqüència de l’exposició a un compost carcinogen. El risc s’expressa com:

IRC= DdxSf

On,

IRC: Índex de Risc cancerigen

Dd: Dosi de referència d’exposició diària en l’emplaçament (mg/kg·dia)

Sf: Factor pendent (kg·dia/mg)

Una vegada calculats els índexs de risc per a cada substància i per a cada via d’exposició:

Si IRC≤1·10-5, la probabilitat de generar un succés de càncer per cada 100.000 receptors es considera com acceptable.

Si IRC>1·10-5, la probabilitat de generar un succés de càncer per cada 100.000 receptors es considera com inacceptable.

Tenint en compte que les referències toxicològiques estan definides per compost i via d’exposició i les dosis es calculen seguint aquesta mateixa pauta, la caracterització del risc associat a un determinat escenari d’anàlisi es porta a terme habitualment en dues etapes:

Càlcul de l’índex de risc associat a cada compost i vies d’exposició (Índex de risc individual per compostos)

Consideracions dels efectes derivats de l’exposició simultània dels compostos dins de les vies d’exposició establertes (Índex de risc acumulatiu)



5.5 Resultats de l’Anàlisi Quantitativa de Riscos

A l’Annex D s’exposen els índex de riscos obtinguts per a cadascuna de les parcel·les modelitzades i els escenaris establerts amb les seves corresponents vies d’exposició. A continuació, es resumeixen els principals resultats obtinguts per a cadascuna de les parcel·les i els escenaris considerats.

5.5.1. Parcel·la Autoescola (P1)


A partir de les hipòtesis de partida, s’han detectat riscos acceptables, tant per compostos cancerígens com sistèmics, per inhalació de vapors procedents del sòl que poguessin afectar als treballadors que desenvolupessin les seves tasques a l’interior dels edificis portant a terme una activitat lleugera (0,6 m3/h, IHOBE).


Els índex de riscos obtinguts per als treballadors (jardiners, manteniment, etc.) i els transeünts de les zones exteriors a l’edifici es troben com a mínim dos ordres de magnitud per sota respecte als índex de referència per a compostos cancerígens (Referència IRc≤1,0E-05) i sistèmics (Referència IRNc≤1,0), tenint en compte les vies d’exposició associades (contacte dèrmic, ingestió accidental de sòl i inhalació de vapors i partícules procedents del sòl) i, per tant, els riscos associats es poden considerar com a acceptables. En relació a l’aire inhalat, s’ha tingut en compte per als potencials receptors una activitat moderada (2,1 m3/h, IHOBE).

Escenari III: Treballadors de la Construcció

Els riscos associats als treballadors de la construcció que en un futur desenvolupin les obres d’urbanització de l’esmentada parcel·la es consideren acceptables per a les vies d’exposició considerades, durant el període de temps estimat (18 mesos) de duració de l’obra. Cal destacar que l’escenari plantejat es prou conservador amb elevades taxes d’ingestió de sòl (300 mg/dia, ECETOC) i d’inhalació (activitat pesada, 3,9 m3/h).

A l’Annex D es presenten les taules amb els índex de risc obtinguts per als escenaris establerts a la parcel·la Autoescola.

5.5.2. Parcel·la Zona Verda (ZV1)

No s’ha portat a terme la modelització de futurs treballadors a l’interior d’edificis (Escenari I) ja que no es preveu construir cap immoble a l’esmentada parcel·la.

Escenari II: Futurs treballadors i transeünts de la zona verda

Els resultats obtinguts per als potencials receptors indiquen que es donaria una situació de risc no acceptable únicament per als futurs treballadors de la zona verda (jardiners, treballadors de



manteniment, etc.), degut a la presència principalment de metalls als reblerts dipositats per l’antiga activitat de tractament i recuperació d’escòries. A continuació, es presenten els principals índex de risc obtinguts:

Taula 5.1. Índex de riscos (IRc) de compostos cancerígens per a l’Escenari II (treballadors de la zona verda). Vies d’exposició: ingestió accidental, contacte dèrmic, inhalació de vapors i partícules procedents del sòl

Compostos

Índex de Riscos Compostos cancerígens per als treballadors de la zona verda (Escenari II)

IR cancerigen (Referència 1,0E-05) Ingestió

accidental Contacte dèrmic

Inhalació vapors

Inhalació partícules

Suma de riscos

Arsènic 2,0E-05 6,3E-06 nv 5,1E-17 2,6E-05 Benz(a)antracè 6,9E-07 9,5E-07 1,2E-12 9,3E-20 1,6E-06 Benzo(a)pirè 4,3E-06 6,0E-06 1,3E-13 5,9E-19 1,0E-05 Benzo(b)fluorantè 5,6E-07 7,7E-07 3,3E-14 7,6E-20 1,3E-06 Benzo(ghi)perilè 2,5E-08 3,4E-08 nd nd 5,9E-08 Bis(2ethylhexyl)ftalat 3,3E-07 3,5E-07 5,6E-14 5,1E-20 6,8E-07 Butil benzil ftalat 7,9E-09 8,4E-09 nd nd 1,6E-08 Carbazol 4,2E-09 4,4E-09 nd nd 8,6E-09 Dibenz(a,h) antracè 1,3E-06 1,8E-06 1,2E-12 2,0E-19 3,1E-06 Plom 3,9E-06 4,1E-07 nv 4,9E-18 4,3E-06 Metilnaftalè 1,5E-09 1,6E-08 nd nd 1,8E-08 nv, compost no volàtil, no suposa una via d’exposició; nd, referències toxicològiques no disponibles per aquesta via; XX, valor superior a l’índex de referència

Taula 5.2. Índex de riscos (IRNC) de compostos no cancerígens per a l’Escenari II (treballadors de la zona verda). Vies d’exposició: ingestió accidental, contacte dèrmic, inhalació de vapors i partícules procedents del sòl

Compostos

Índex de Riscos Compostos no cancerígens per als treballadors de la zona verda (Escenari II)

IR no cancerigen (Referència 1,0E+00) Ingestió


Inhalació vapors


Suma de riscos

1,3-Dichorobenzè 4,7E-07 6,4E-07 1,8E-07 1,4E-19 1,3E-06 Antimoni 1,4E-02 1,0E+00 nv nd 1,0E+00 Arsènic 1,2E-01 3,9E-02 nv 2,2E-12 1,6E-01 Benzo(ghi)perilè 3,2E-05 4,3E-05 nd nd 7,5E-05 Bis(2ethylhexyl)ftalat 3,3E-03 3,5E-03 8,4E-10 7,7E-16 6,8E-03 Bromobenzè 2,7E-06 2,9E-06 5,8E-07 3,3E-19 6,2E-06 Butyl benzyl ftalat 5,8E-05 6,1E-05 nd nd 1,2E-04 Butylbenzè, n- 2,1E-06 2,2E-06 nd nd 4,3E-06 Butylbenzè, sec- 1,2E-06 1,3E-06 nd nd 2,6E-06 Butylbenzè, tert- 1,2E-06 1,2E-06 nd nd 2,4E-06



Compostos

Índex de Riscos Compostos no cancerígens per als treballadors de la zona verda (Escenari II)



Inhalació vapors


Suma de riscos

Cadmi 5,7E-04 1,2E-04 nv 5,1E-13 6,9E-04 Disulfur de carboni 4,8E-07 5,0E-06 1,2E-05 6,1E-20 1,8E-05 Coure 2,2E-01 2,3E+00 nd nd 2,6E+00 Isopropilbenzè 3,1E-06 3,3E-05 1,0E-05 3,2E-18 4,7E-05 Cianurs 6,6E-03 7,0E-03 3,4E-04 4,4E-15 1,4E-02 Isopropiltoluè 9,6E-07 1,0E-05 4,9E-07 2,9E-19 1,2E-05 Dibutil ftalat 2,4E-04 2,6E-04 3,7E-06 1,6E-14 5,0E-04 Dicloroetilè (cis 1,2) 2,8E-05 2,9E-04 1,4E-06 6,3E-20 3,2E-04 Diethyl ftalat 5,7E-06 6,1E-06 nd nd 1,2E-05 Dimetilftalat 1,2E-04 1,3E-04 8,6E-05 1,8E-14 3,4E-04 di-n-Octilftalat 1,3E-05 1,3E-05 nd nd 2,6E-05 Plom 3,5E-01 3,7E-02 nv nd 3,9E-01 Metilnaftalè 2,1E-06 2,2E-05 nv nd 2,4E-05 Molibdè 2,5E-01 2,7E+00 nd nd 2,9E+00 Fenantrè 9,0E-05 1,2E-04 nd nd 2,1E-04 Propilbenzè 2,6E-06 2,7E-06 5,9E-07 2,3E-19 5,9E-06 TPH alifàtic C10-12 1,4E-04 1,5E-03 1,1E-04 2,6E-17 1,8E-03 TPH alifàtic C12-16 2,9E-04 3,1E-03 4,7E-05 5,3E-17 3,4E-03 TPH alifàtic C16-21 3,3E-05 3,5E-04 nd nd 3,9E-04 TPH alifàtic C21-35 2,7E-04 2,8E-03 nd nd 3,1E-03 TPH Aromàtic C10-12 3,6E-04 3,8E-03 3,0E-05 6,5E-17 4,2E-03 TPH Aromàtic C12-16 7,2E-04 7,7E-03 1,2E-05 1,3E-16 8,4E-03 TPH Aromàtic C16-21 2,2E-03 2,4E-02 nd nd 2,6E-02 TPH Aromàtic C21-35 1,8E-02 1,9E-01 nd nd 2,1E-01 TPH Volàtils C6-C10 4,0E-06 4,3E-05 4,1E-05 9,9E-19 8,8E-05 Triclorobenzè (1,2,3) 4,6E-05 4,8E-05 nd nd 9,4E-05 Triclorofluormetà 1,2E-07 1,2E-06 1,7E-05 1,0E-19 1,9E-05 Trimetilbenzè (1,2,4) 1,2E-05 1,2E-04 1,5E-04 7,5E-17 2,8E-04 Trimetilbenzè (1,3,5) 1,7E-05 1,8E-04 7,3E-05 2,6E-17 2,7E-04 Zenc 1,1E-02 1,2E-01 nv nd 1,3E-01 nv, compost no volàtil, no suposa una via d’exposició; nd, referències toxicològiques no disponibles per aquesta via; XX, valor superior a l’índex de referència

D’acord amb les dades presentades en les dues anteriors taules, les concentracions detectades al sòl suposen un risc inacceptable per als futurs treballadors de la parcel·la de la zona de verda degut a la ingestió accidental del sòl (arsènic) i contacte dèrmic (antimoni, coure i molibdè). El risc conjunt del total de les vies d’exposició donaria risc per al benzo(a)pirè fonamentalment degut a la via de contacte dèrmic.




A continuació, s’exposen els principals índex de riscos obtinguts a la parcel·la de la zona verda (ZV1) per aquests receptors:

Taula 5.3. Índex de riscos (IRNC) de compostos no cancerígens per a l’Escenari III (treballadors de la construcció). Vies d’exposició: ingestió accidental, contacte dèrmic, inhalació de vapors i partícules procedents del sòl

Compostos

Índex de Riscos Compostos no cancerígens per als treballadors de la construcció de la zona verda (Escenari III)



Inhalació vapors


Suma de riscos

1,3-Dichorobenzè 1,3E-06 6,2E-07 3,2E-07 2,5E-19 2,3E-06 Antimoni 4,0E-02 9,5E-01 nv nd 9,9E-01 Arsènic 3,5E-01 3,7E-02 nv 3,9E-12 3,9E-01 Benzo(ghi)perilè 9,0E-05 4,1E-05 nd nd 1,3E-04 Bis(2ethylhexyl)ftalat 9,4E-03 3,3E-03 1,5E-09 1,4E-15 1,3E-02 Bromobenzè 7,9E-06 2,8E-06 1,1E-06 5,9E-19 1,2E-05 Butyl benzyl ftalat 1,7E-04 5,8E-05 nd nd 2,2E-04 Butylbenzè, n- 6,1E-06 2,1E-06 nd nd 8,2E-06 Butylbenzè, sec- 3,6E-06 1,3E-06 nd nd 4,8E-06 Butylbenzè, tert- 3,3E-06 1,2E-06 nd nd 4,5E-06 Cadmi 1,6E-03 1,2E-04 nv 9,1E-13 1,7E-03 Disulfur de carboni 2,1E-06 7,5E-06 3,4E-05 1,7E-19 4,3E-05 Coure 6,3E-01 2,2E+00 nd nd 2,8E+00 Isopropilbenzè 9,1E-06 3,2E-05 1,8E-05 5,6E-18 5,9E-05 Cianurs 1,9E-02 6,6E-03 5,9E-04 7,9E-15 2,6E-02 Isopropiltoluè 2,8E-06 9,7E-06 8,7E-07 5,1E-19 1,3E-05 Dibutil ftalat 6,9E-04 2,4E-04 6,5E-06 2,7E-14 9,4E-04 Dicloroetilè (cis 1,2) 8,7E-05 3,1E-04 2,7E-06 1,2E-19 4,0E-04 Diethyl ftalat 1,7E-05 5,9E-06 nd nd 2,3E-05 Dimetilftalat 3,7E-04 1,3E-04 1,6E-04 3,3E-14 6,7E-04 di-n-Octilftalat 3,6E-05 1,3E-05 nd nd 4,8E-05 Plom 9,9E-01 3,5E-02 nv nd 1,0E+00 Metilnaftalè 5,9E-06 2,1E-05 nd nd 2,7E-05 Molibdè 7,2E-01 2,5E+00 nv nd 3,2E+00 Fenantrè 2,6E-04 1,2E-04 nd nd 3,8E-04 Propilbenzè 7,4E-06 2,6E-06 1,1E-06 4,1E-19 1,1E-05 TPH alifàtic C10-12 4,1E-04 1,5E-03 2,0E-04 4,7E-17 2,1E-03 TPH alifàtic C12-16 8,3E-04 2,9E-03 8,3E-05 9,4E-17 3,8E-03 TPH alifàtic C16-21 9,5E-05 3,4E-04 nd nd 4,3E-04 TPH alifàtic C21-35 7,6E-04 2,7E-03 nd nd 3,4E-03 TPH Aromàtic C10-12 1,0E-03 3,6E-03 5,2E-05 1,2E-16 4,7E-03



Compostos

Índex de Riscos Compostos no cancerígens per als treballadors de la construcció de la zona verda (Escenari III)



Inhalació vapors


Suma de riscos

TPH Aromàtic C12-16 2,1E-03 7,3E-03 2,0E-05 2,3E-16 9,4E-03 TPH Aromàtic C16-21 6,3E-03 2,2E-02 nd nd 2,9E-02 TPH Aromàtic C21-35 5,1E-02 1,8E-01 nd nd 2,3E-01 TPH Volàtils C6-C10 1,2E-05 4,4E-05 7,9E-05 1,9E-18 1,4E-04 Triclorobenzè (1,2,3) 1,3E-04 4,6E-05 nd nd 1,8E-04 Triclorofluormetà 4,5E-07 1,6E-06 4,2E-05 2,5E-19 4,4E-05 Trimetilbenzè (1,2,4) 3,4E-05 1,2E-04 2,7E-04 1,3E-16 4,2E-04 Trimetilbenzè (1,3,5) 4,9E-05 1,8E-04 1,3E-04 4,6E-17 3,6E-04 Zenc 3,2E-02 1,1E-01 nv nd 1,5E-01 nv, compost no volàtil, no suposa una via d’exposició; nd, referències toxicològiques no disponibles per aquesta via; XX, valor superior a l’índex de referència

Els índex de riscos obtinguts per a compostos amb efectes sistèmics posen de manifest que es donarien riscos no acceptables per als futurs treballadors de la construcció de l’esmentada parcel·la, principalment, per contacte dèrmic (coure i molibdè) i, en el cas del plom, per la suma de valors de risc de les diferents vies (fonamentalment per ingestió accidental).

A l’Annex D es presenten les taules amb els índex de risc obtinguts per als escenaris establerts a la parcel·la de zona verda.

5.5.3. Parcel·la Recuperador d’Àrids (E1)


En relació a les concentracions detectades als materials de la parcel·la Recuperador d’Àrids, s’han detectat riscos acceptables per inhalació de vapors procedents del sòl que poguessin afectar als treballadors que desenvolupessin les seves tasques a l’interior dels edificis. Els índex de risc obtinguts es troben com a mínim dos ordres de magnitud per sota del valor de referència, tant per a compostos cancerígens (Referència IRc≤1,0E-05) com sistèmics (Referència IRNc≤1,0).


Els índex de riscos obtinguts per als transeünts de les zones adjacents a l’edifici de l’esmentada parcel·la es troben per sota dels valors de referència. En canvi, els treballadors (jardiners, treballador de la neteja, operaris de manteniment, etc.) d’aquestes zones exteriors poden presentar riscos per a la salut humana degut, principalment, a la presència d’arsènic per ingestió accidental del sòl i, coure per contacte dèrmic. Les Taules 6.1 i 6.2 mostren els principals valors d’índex de risc obtinguts per aquest receptor:



Taula 6.1. Índex de riscos (IRc) de compostos cancerígens per a l’Escenari II (futurs treballadors de les zones exteriors de la parcel·la Recuperador d’àrids). Vies d’exposició: ingestió accidental, contacte dèrmic, inhalació de vapors i partícules procedents del sòl

Compostos

Índex de Riscos Compostos cancerígens per als treballadors de les zones exteriors a la parcel·la Recuperador d’àrids (Escenari II)

IR cancerigen (Referència 1,0E-05) Ingestió


Inhalació vapors


Suma de riscos

Arsènic 2,0E-05 6,3E-06 nv 5,1E-17 2,6E-05 Benzo(ghi)perilè 2,3E-08 3,1E-08 nd nd 5,4E-08 Bis(2ethylhexyl)ftalat 4,7E-08 5,0E-08 8,2E-14 7,2E-21 9,6E-08 Plom 4,1E-06 4,4E-07 nv 5,3E-18 4,6E-06 Triclorobenzè (1,2,4) 4,8E-10 5,1E-09 nd nd 5,6E-09 nv, compost no volàtil, no suposa una via d’exposició; nd, referències toxicològiques no disponibles per aquesta via; XX, valor superior a l’índex de referència

Taula 6.2. Índex de riscos (IRNC) de compostos no cancerígens per a l’Escenari II (treballadors zones exteriors). Vies d’exposició: ingestió accidental, contacte dèrmic, inhalació de vapors i partícules procedents del sòl

Compostos

Índex de Riscos Compostos no cancerígens per als treballadors de les zones annexes a l’edifici de parcel·la Recuperador d’àrids (Escenari II)



Inhalació vapors


Suma de riscos

Antimoni 8,3E-03 5,9E-01 nv nd 6,0E-01 Arsènic 1,2E-01 3,9E-02 nv 2,2E-12 1,6E-01 Benzo(g,h,i)perilè 2,9E-05 3,9E-05 nd nd 6,8E-05 Bis(2ethylhexyl)ftalat 4,6E-04 4,9E-04 1,2E-09 1,1E-16 9,5E-04 Coure 1,5E-01 1,6E+00 nv nd 1,8E+00 Plom 3,8E-01 4,0E-02 nv nd 4,2E-01 Molibdè 1,9E-03 2,1E-02 nd nd 2,2E-02 Fenantrè 3,5E-06 4,9E-06 nd nd 8,4E-06 TPH Alifàtic C10-12 6,2E-05 6,5E-04 3,5E-06 1,1E-17 7,2E-04 TPH Alifàtic C12-16 1,1E-03 1,1E-02 4,4E-06 2,0E-16 1,2E-02 TPH Alifàtic C16-21 1,1E-04 1,2E-03 nd nd 1,3E-03 TPH Alifàtic C21-35 3,2E-04 3,4E-03 nd nd 3,7E-03 TPH Aromàtic C10-12 1,5E-04 1,6E-03 9,6E-07 2,8E-17 1,8E-03 TPH Aromàtic C12-16 2,7E-03 2,8E-02 3,4E-06 4,8E-16 3,1E-02 TPH Aromàtic C16-21 7,4E-03 7,8E-02 nd nd 8,6E-02 TPH Aromàtic C21-35 2,1E-02 2,3E-01 nd nd 2,5E-01 Triclorobenzè(1,2,3) 2,5E-05 2,7E-05 nd nd 5,2E-05 Triclorobenzè (1,2,4) 4,6E-06 4,9E-05 nd nd 5,4E-05 Zenc 1,1E-02 1,1E-01 nv nd 1,2E-01



nv, compost no volàtil, no suposa una via d’exposició; nd, referències toxicològiques no disponibles per aquesta via; XX, valor superior a l’índex de referència


Els principals valors d’índex de risc associats als treballadors de la construcció que en un futur desenvolupin les obres d’urbanització de l’esmentada parcel·la es presenten en la següent taula:

Taula 6.3. Índex de riscos (IRNC) de compostos no cancerígens per a l’Escenari III (treballadors de la construcció). Vies d’exposició: ingestió accidental, contacte dèrmic, inhalació de vapors i partícules procedents del sòl

Compostos

Índex de Riscos Compostos no cancerígens per als treballadors de la construcció de la parcel·la Recuperador d’àrids (Escenari III)



Inhalació vapors


Suma de riscos

Antimoni 2,4E-02 5,6E-01 nv nd 5,8E-01 Arsènic 3,5E-01 3,7E-02 nv 3,9E-12 3,9E-01 Benzo(g,h,i)perilè 1,1E-05 5,1E-06 nd nd 1,6E-05 Bis(2ethylhexyl)ftalat 1,3E-03 4,7E-04 2,2E-09 1,9E-16 1,8E-03 Coure 4,3E-01 1,5E+00 nv nd 2,0E+00 Plom 1,1E+00 3,8E-02 nv nd 1,1E+00 Molibdè 5,5E-03 1,9E-02 nv nd 2,5E-02 Fenantrè 1,0E-05 4,6E-06 nd nd 1,5E-05 TPH Alifàtic C10-12 1,8E-04 6,2E-04 6,2E-06 2,0E-17 8,0E-04 TPH Alifàtic C12-16 3,0E-03 1,1E-02 7,7E-06 3,5E-16 1,4E-02 TPH Alifàtic C16-21 3,2E-04 1,1E-03 nd nd 1,4E-03 TPH Alifàtic C21-35 9,1E-04 3,2E-03 nd nd 4,1E-03 TPH Aromàtic C10-12 4,4E-04 1,6E-03 1,7E-06 4,9E-17 2,0E-03 TPH Aromàtic C12-16 7,6E-03 2,7E-02 6,0E-06 8,5E-16 3,4E-02 TPH Aromàtic C16-21 2,1E-02 7,5E-02 nd nd 9,6E-02 TPH Aromàtic C21-35 6,1E-02 2,1E-01 nd nd 2,7E-01 Triclorobenzè(1,2,3) 7,2E-05 2,6E-05 nd nd 9,8E-05 Triclorobenzè (1,2,4) 1,3E-05 4,7E-05 nd nd 6,0E-05 Zenc 3,0E-02 1,1E-01 nv nd 1,4E-01 nv, compost no volàtil, no suposa una via d’exposició; nd, referències toxicològiques no disponibles per aquesta via; XX, valor superior a l’índex de referència

Els índex de risc obtinguts indiquen el futur treballador de la construcció estaria exposat a riscos sistèmics per les vies d’exposició ingestió accidental i contacte dèrmic, principalment per la presència de plom i coure, respectivament.



A l’Annex D es presenten les taules amb els índex de risc obtinguts per als escenaris establerts a la parcel·la Recuperador d’àrids.

5.5.4. Parcel·la Desballestador de Cotxes (P2)


Els valors de risc obtinguts en l’escenari i vies d’exposició considerades s’han detectat riscos acceptables per inhalació de vapors procedents del sòl, tant per compostos cancerígens com sistèmics, per un futur treballador que desenvolupa la seva activitat a l’interior d’una caseta (10 m2), localitzada a les plantes soterrani de l’edifici.


Els índex de riscos obtinguts per als treballadors (jardiners, operaris de manteniment, treballadors de la neteja, etc.) i els transeünts de les zones annexes a l’edifici de l’esmentada parcel·la es troben per sota dels valors de referència establerts per als compostos de tipologia cancerígena i/o sistèmica.


Els riscos associats als treballadors de la construcció que en un futur desenvolupin les obres d’urbanització de l’esmentada parcel·la es consideren acceptables.

Cal destacar que durant els treballs d’urbanització, els futurs treballadors de la construcció que puguin entrar en contacte amb el sòl afectat estarien exposats a efectes de curta duració o aguts. El Pla de seguretat i higiene en el treball haurà de contemplar mesures correctores per tal d’evitar que els esmentats treballadors entrin en contacte amb el sòl afectat de forma directe, durant les tasques d’excavació de les parcel·les.

A l’Annex D es presenten les taules amb els índex de risc obtinguts per als escenaris establerts a la parcel·la Desballestador de cotxes.

5.5.5. Parcel·la Camp de Futbol (P3)

Els índex de risc obtinguts per als potencials receptors i les vies d’exposició considerades a tots tres escenaris es consideren acceptables, i es troben per sota dels valors de referència, tant per a compostos cancerígens (Referència IRc≤1,0E-05) com sistèmics (Referència IRNc≤1,0).

Cal destacar que la parcel·la del camp de futbol es troba localitzada sobre materials inerts i/o sobre nivells geològics presents a la zona (principalment, sauló). Durant les dues últimes campanyes d’investigació realitzades no es van detectar concentracions significatives de compostos químics que superessin els nivells de referència per a un ús urbà de la parcel·la.

A l’Annex D es presenten les taules amb els índex de risc obtinguts per als escenaris establerts a la parcel·la Camp de futbol.



5.5.5. Resum dels riscos per a la salut humana a les parcel·les valorades

La següent taula exposa un resum dels riscos identificats a cadascuna de les 5 parcel·les valorades a l’AQR (Autoescola, Zona verda, Recuperador d’àrids, Desballestador de cotxes i Camp de futbol) i les corresponents mesures correctores per a gestionar el risc (veure Apartat 8. Proposta preliminar d’adequació ambiental de l’emplaçament de la Carretera de Cirera):

Taula 7. Resum de la valoració de riscos i mesures correctores a les parcel·les valorades per a un futur ús urbà

Parcel·la

Valoració del Risc per a la salut humana

Mesura Correctora per a la gestió del risc

Escenari I Escenari II Escenari III

Treballador interior edificis

Treballador i transeünts (*) en zones

exteriors

Treballador de la construcció

Autoescola (P1) (**)

Acceptable Acceptable Acceptable Retirada dels residus no perillosos amb matèria orgànica

Zona Verda (ZV1)

No Aplica Inacceptable Inacceptable Retirada i gestió de la capa d’escòries i impermeabilització


Acceptable Inacceptable Inacceptable Retirada i gestió de la capa d’escòries i impermeabilització

Desballestador de cotxes (P2) Acceptable Acceptable Acceptable -

Camp de Futbol (P3) Acceptable Acceptable Acceptable -

(*) A l’Escenari II, el risc per a la salut humana s’ha detectat en tot moment per als treballadors de les zones exteriors (jardiners, operaris de manteniment, etc.) (**) Els riscos associats a la parcel·la Autoescola és degut a la presència de biogàs degut a la descomposició de la matèria orgànica presents als residus

5.6 Càlcul de valors objectiu

A partir dels índex de risc obtinguts per a cadascuna de les parcel·les, s’han establert concentracions admissibles al sòl romanent a la parcel·la de zona verda (ZV1) i la Recuperador d’àrids (E1) degut a que superen els valors de referència establerts per a compostos de tipologia cancerígena (Referència IRc≤1,0E-05) i/o sistèmica (Referència IRNc≤1,0). En base a les concentracions detectades i les hipòtesis establertes a la valoració de riscos, les esmentades parcel·les presenten una afecció al sòl que poden generar riscos per a la salut humana per als futurs receptors (treballadors i treballadors de la construcció) que entrin en contacte amb aquest medi.

Per tal de calcular els valors objectiu per a cadascun dels contaminants s’han tingut en compte aspectes com concentracions detectades al sòl, compostos que superen els índex de risc de referència i, escenaris i vies d’exposició associades a cada contaminant. La següent taula mostra les concentracions objectiu romanent al sòl per a un futur ús urbà:



Taula 8. Concentracions residuals admissibles en sòls per a cadascun dels compostos presents a la parcel·la zona verda i recuperador d’àrids

Compost Principal via d’exposició que genera risc

Concentració original (mg/kg) Concentració admissible en sòls per a ús urbà (mg/Kg) (*)

Zona Verda (ZV1)


Zona Verda (ZV1)


Antimoni Contacte dèrmic 39 23 37 -

Arsènic Ingestió accidental 38 38 15

Benzo(a)pirè Contacte dèrmic i ingestió 1,7 nd 1,5 -

Coure Contacte dèrmic 9.100 6.300 3.000

Molibdè Contacte dèrmic 1.300 10 380 -

Plom Ingestió accidental 1.300 1.400 1.200

(*) Equipaments públics, serveis terciaris i zones verdes nd: No detectat, per sota del límit de la tècnica analítica

Cal destacar que la presència de concentracions elevades principalment de metalls es varen localitzar als terrenys on es desenvolupava l’antiga activitat de tractament d’escòries, localitzada al nord-est de l’emplaçament (entre les parcel·les Recuperador d’àrids i Zona verda). La zona on es dipositaven les escòries s’estima que representa una superfície d’uns 7.000 m2 i la capa de materials té una potència entre 1 i 2 metres.

En cas de que es porti a terme una futura urbanització de les dues parcel·les ja s’ha previst la retirada d’aquesta capa d’escòries, el reblert amb terres netes i la impermeabilització amb barreres arquitectòniques (zones pavimentades, etc.) i/o capes d’argila compactades (veure Apartat 8. Proposta preliminar d’adequació ambiental de l’emplaçament de la Carretera de Cirera). En aquest sentit, la situació ambiental i per a la salut dels futurs usuaris del vial de Zona verda i la parcel·la Recuperador d’àrids es podria considerar controlada des d’un punt de vista de valoració de riscos.



5.7 Anàlisi de la incertesa

Durant el procés d’elaboració de la present anàlisi de riscos s'han assumit diverses hipòtesis i incerteses ja que intervenen un gran nombre de variables associades a diversos aspectes com el medi físic, característiques dels receptors, etc. En qualsevol cas, s'han considerat sempre escenaris conservadors de cara a no subestimar els riscos derivats de l’afecció detectada al subsòl.

En aquest apartat s’avaluen les incerteses de les variables més rellevants en l’elaboració de l’AQR i la seva influència qualitativa sobre els resultats obtinguts. Les possibles variacions en els valors assignats a cada paràmetre s’han pres d’acord amb criteris professionals. La següent taula descriu i valora de forma qualitativa les incerteses de l’AQR:

Taula 9. Valoració qualitativa de les incerteses relacionada a la AQR

Aspectes Valoració Influència sobre resultats

Detecció de les fonts contaminants

S’ha considerat que la contaminació a cadascuna de les parcel·les està distribuïda de forma homogènia amb les màximes concentracions, el que suposa una hipòtesi de treball extremadament conservadora. El nombre de punts d’investigació i les mostres preses del subsòl permeten tenir una idea detallada del tipus i abast de compostos químics presents al subsòl. Per una altra banda, es desconeix amb exactitud la tipologia de residus abocats en certes àrees de l’emplaçament al llarg del temps que va durar l’activitat de deposició de residus. En el cas dels hidrocarburs totals del petroli (TPH), s’ha realitzat una hipòtesis de partida altament conservadora amb la duplicació de les cadenes d’hidrocarburs entre alifàtics i aromàtics

Mitja

Medi físic

Es disposa de dades específiques de la investigació del subsòl portada a terme a les parcel·les a urbanitzar per a caracteritzar el medi físic (litologia, potència de reblerts, profunditat del nivell piezomètric, etc.). En aquest sentit, les dades són puntuals i tenen associada una variabilitat del medi en relació a la seva litologia, porositat total, contingut en aigua, fracció de carbó orgànic, etc. i en la majoria de casos s’han pres valors per defecte inclosos dins de la Norma ASTM

Mitja

Receptors i paràmetres d’exposició

S’han aplicat patrons de comportament de la població a partir de valors publicats a guies d’ús freqüent com: ECETOC (2001) i IHOBE. S’assumeix que aquests valors són representatius de la majoria de la població. En tots els escenaris, s’apliquen els factors d’exposició corresponents al receptor més exposat per a cadascuna de les vies contemplades (RME)

Baixa

Vies d’exposició

S’han tingut en compte totes les potencials vies d’exposició presents als escenaris considerats on el contaminant podia entrar en contacte de forma directa i/o indirecta amb el receptor. En el cas dels edificis a construir no s’han tingut en compte vies d’exposició directes (ingestió accidental i contacte dèrmic) ja que la zona estarà totalment formigonada i segellada

Baixa

Paràmetres toxicològics

Les dades toxicològiques s’han obtingut de bases de dades contrastades i acceptades internacionalment (IRIS, OMS, TCEQ). No obstant, aquestes

Baixa



Aspectes Valoració Influència sobre resultats

dades toxicològiques es troben associades a un cert nivell d’incertesa, com per exemple pel fet de ser valors derivats d’estudis de toxicitat en animals o per tractar-se en alguns casos de dosis de referència per a una exposició crònica, que han estat derivades a partir de les dades obtingudes en assaigs de laboratori dissenyats per a avaluar efectes subcrònics o aguts. En el cas dels escenaris de futures obres de construcció, s’han pres per a cada compost els valors toxicològics referents a efectes crònics i/o de llarga duració

Paràmetres constructius

Per a l’elaboració de l’AQR s’ha tingut en compte espais interiors dins dels edificis amb una reduïda àrea (10 m2), que suposa una hipòtesis altament conservadora. En relació a paràmetres sensibles, com la renovació d’aire i la fracció de fractures al paviment s’han utilitzat bases de dades acceptades internacionalment com ASTM (taxes de renovació d’aire en indústries) i el model Johnson&Ettinger (fissures del paviment). Respecte a la resta d’escenaris establerts en ambients exteriors, s’ha considerat una hipòtesis molt conservadora establint que la contaminació és superficial i sense cap capa de material (paviment, terres de reblert compactades, etc.) que eviti el contacte directe amb els potencials receptors

Baixa



6. RISCOS ASSOCIATS A LA GENERACIÓ DE BIOGAS Els gasos d'abocador es produeixen per la descomposició biològica de la matèria orgànica. El procés consta bàsicament de dues fases: durant la primera, aeròbia, es generen diòxid de carboni i vapor d'aigua; de dos a quatre anys després de l'abocament del residu comença la fase anaeròbia en la qual es generen a un 50% diòxid de carboni i metà. També es generen altres compostos com a monòxid de carboni i àcid sulfhídric i d’altres compostos en concentracions traça. Aquesta fase pot durar entre 20 i 40 anys, depenent de la naturalesa dels residus, el seu contingut d'humitat o el seu grau de compactació.

Els riscos associats a la presència de biogàs o gasos d'abocador resideixen en la explosivitat inherent al metà, la qual cosa suposa un risc de generació d’atmosferes explosives en ambients tancats, com a conductes d'instal·lacions, soterranis, etc. Així mateix, el biogàs és un agent asfixiant, ja que desplaça a l'oxigen, per la qual cosa s'ha de tenir en compte en ambients poc ventilats. A més, té un cert potencial corrosiu, ja que el diòxid de carboni en contacte amb la humitat pot formar àcid carbònic, generant uns condensats amb un pH comprès entre 3 i 6,5. Els components traça presents en el biogàs, com l'àcid sulfhídric o diversos compostos organosulfurats, són responsables de males olors. El diòxid de carboni i el metà estan considerats, a més, com els principals gasos causants del “efecte hivernacle”.

Una altra característica important del biogàs és que tendeix a mobilitzar-se cap a les zones de granulometria més gruixudes, a través d'esquerdes o vies preferencials de flux (xarxa d’aigües residuals, etc.). D'altra banda, les plantes soterrani per a garatges previstes a la primera fase d’urbanització de les parcel·les pot convertir-se en un escenari de risc si no està ben ventilat o ben segellat ja que es pot anar acumulant a l’interior aquest tipus de gasos.

La campanya d’ampliació de la investigació del subsòl va permetre delimitar de forma detallada l’extensió de la “bossa” de biogàs present, fonamentalment, a la parcel·la Autoescola. Les concentracions significatives de biogàs (>5% de volum de metà) s’estima que ocupen una superfície d’uns 4.500 m2.

Cal considerar que a la Parcel·la Camp d’Hoquei i Gossera municipal (E2) es va detectar la presència de biogàs en 2 punts de control (perforacions MAT-2 i CV-15). Qualsevol actuació urbanística futura en el desenvolupament d’aquesta parcel·la requerirà la definició de mesures per a delimitar la problemàtica associada a la presència de residus amb matèria orgànica.

Degut als riscos associats aquest tipus de residus no perillosos amb matèria orgànica, durant la fase d’urbanització de les parcel·les localitzades a la zona nord de l’emplaçament es procedirà a l’excavació i gestió mitjançant gestor autoritzat dels residus amb matèria orgànica per a evitar futurs problemes de seguretat degut a la formació d’atmosferes explosives en espais tancats als edificis i infraestructures associades (xarxa de sanejament, gas, telèfon, etc.).



7. CONCLUSIONS S’ha portat a terme una valoració de riscos (AQR) per a la salut humana a les parcel·les localitzades al sector Est de l’emplaçament de la Carretera de Cirera (Mataró, Barcelona) per a un futur ús urbà (serveis terciaris, equipaments i zones verdes).

Durant els mesos d’agost i setembre del 2012 i gener del 2013, es van portar a terme dues campanyes d’investigació del subsòl a l’esmentat emplaçament que van permetre detectar una afecció del sòl per la presència d’una àmplia i variada tipologia de compostos (metalls, PAH’s, TPH, etc.). Aquesta afecció del sòl s’havia originat principalment per l’antiga activitat de deposició de residus que s’havia realitzat fins a l’any 1995 i, en menor mesura, per l’antiga activitat de tractament d’escòries i el desballestador de cotxes (actualment en funcionament).

En una primera fase d’urbanització de l’esmentat emplaçament, es preveuen actuacions urbanístiques concentrades al sector nord-est i est (façana del sector de la Carretera de Cirera davant de l’Hospital) amb una ordenació de parcel·les aïllades independents orientades de manera perpendicular a l’esmentat vial. Les esmentades actuacions urbanístiques preveuen el desenvolupament d’un teixit de serveis terciaris, equipaments públics i zones verdes que estiguin en consonància amb els serveis consolidats a la zona. Cal destacar que la urbanització del sector de la Carretera de Cirera permetrà recuperar al municipi de Mataró un espai degradat per les activitats històriques desenvolupades.

Els terrenys localitzats al sector Est de l’emplaçament de la Carretera de Cirera ocupen una àrea d’uns 51.700 m2 que s’ha dividit en un total de 5 parcel·les: Parcel·la Autoescola (P1); Zona verda (ZV1); Recuperador d’àrids (E1); Desballestador de cotxes (P2) i, Camp de futbol (P3). Cal destacar que en la present AQR s’ha produït un canvi, respecte a les campanyes d’investigació realitzades, que ha estat la modificació de les superfícies de les parcel·les existents a l’emplaçament; augmentant l’àrea d’espais verds i disminuint la de serveis terciaris.

Les conclusions exposades a la valoració de riscos són vàlides en base a les hipòtesis de partida, així com les condicions del medi observades durant les investigacions del subsòl. L’AQR s’ha realitzat assumint un futur ús urbà de l’emplaçament (serveis terciaris i equipaments sanitaris i esportius i, zones verdes). D’aquesta manera, s’han avaluat els següents escenaris per a cadascuna de les parcel·les i els potencials receptors:

Escenari I (interior dels edificis), s’han identificat com a receptors els futurs treballadors que desenvolupin les seves tasques a l’interior dels edificis i, en base a les concentracions detectades i hipòtesis de partida, no s’han detectat riscos per a la salut humana degut a l’entrada de vapors dins dels edificis.

Escenari II (zones exteriors de serveis, adjacents als edificis), únicament s’han detectat riscos no acceptables a les parcel·les de la Zona verda i Recuperador d’àrids per als treballadors (jardiners, operaris de manteniment) per la presència de metalls (antimoni, arsènic, coure i molibdè) i hidrocarburs aromàtics policíclics (benzo(a)pirè), degut fonamentalment al contacte dèrmic i, en menor mesura, la ingestió accidental del sòl.

En canvi, els potencials transeünts i/o vianants de cadascuna de les parcel·les no estan exposats a una situació de risc potencial per a les vies d’exposició considerades



(ingestió accidental de sòl, contacte dèrmic i inhalació de vapors i partícules) ja que els valors de riscos es troben per sota dels índex de referència per a compostos cancerígens (Referència IRc≤1,0E-05) i sistèmics (Referència IRNc≤1,0).

Escenari III (futurs treballs de construcció), únicament s’han detectat riscos no admissibles a les parcel·les de la Zona verda i Recuperador d’àrids per als futurs treballadors de la construcció per la presència de metalls (coure, molibdè i plom), en relació amb la ingestió accidental de sòl i contacte dèrmic.

Cal destacar que durant els treballs d’urbanització, caldrà realitzar un detallat pla d’higiene i seguretat, segons la normativa aplicable, on s’incloguin i s’avaluïn les mesures de seguretat preses per tal d’evitar el contacte directe dels treballadors de la construcció amb el sòl afectat i, d’aquesta forma, eliminar o reduir els riscos fins a nivells acceptables per a la salut humana.

La següent taula exposa un resum dels riscos identificats a cadascuna de les parcel·les valorades a l’AQR:

Parcel·la

Valoració del Risc per a la salut humana Escenari I Escenari II Escenari III

Treballador interior edificis

Treballador i transeünts (*) en zones

exteriors

Treballador de la construcció

Autoescola (P1) Acceptable Acceptable Acceptable

Zona Verda (ZV1) No Aplica Inacceptable Inacceptable

Recuperador d’àrids (E1) Acceptable Inacceptable Inacceptable

Desballestador de cotxes (P2) Acceptable Acceptable Acceptable Camp de Futbol (P3) Acceptable Acceptable Acceptable

(*) A l’Escenari II, el risc per a la salut humana s’ha detectat en tot moment per als treballadors de les zones exteriors (jardiners, operaris de manteniment, etc.)

En base a les investigacions del subsòl realitzades a l’emplaçament s’ha pogut delimitar l’extensió de la “bossa” de biogàs present, fonamentalment, a la parcel·la Autoescola (P1). Si es tenen en compte els riscos associats a la presència de biogàs al subsòl (formació d’atmosferes explosives en espais tancats, elevat poder de corrosió d’infraestructures, etc.), en cas de que es porti a terme una urbanització d’aquesta zona, es preveu realitzar l’excavació i gestió dels residus amb matèria orgànica, mitjançant gestor autoritzat (veure Apartat 8. Proposta preliminar d’adequació ambiental de l’emplaçament de la Carretera de Cirera) per tal de reduir els riscos associats a la seguretat dels edificis i les infraestructures.



S’ha realitzat un càlcul per a les concentracions residuals admissibles al sòl de les parcel·les Recuperador d’àrids (E1) i de la Zona verda (ZV1), per aquells compostos que han donat valors de risc superiors als valors de referència, que s’exposen a la següent taula:

Compost

Concentració màxima admissible en sòls per a ús urbà (mg/Kg)

Parcel·la Zona Verda (ZV1) Recuperador d’àrids (E1)

Antimoni 37 -

Arsènic 15

Benzo(a)pirè 1,5 -

Coure 3.000

Molibdè 380 -

Plom 1.200



8. PROPOSTA PRELIMINAR D’ADEQUACIÓ AMBIENTAL DE L’EMPLAÇAMENT DE LA CARRETERA DE CIRERA

Les actuacions proposades per a l’adequació ambiental dels terrenys inclosos en aquesta primera fase d’urbanització del sector de la Carretera de Cirera, tenint en compte els usos proposats (serveis terciaris, equipaments públics i zones verdes), consisteixen en eliminar o reduir els riscos derivats del biogàs detectat a la zona nord de l’emplaçament, així com els generats a les zones annexes a l’edifici de la parcel·la Recuperador d’àrids (zona de serveis) i al vial de zona verda (ZV1), pel contacte dèrmic i ingestió accidental del sòl per part dels potencials receptors.

En base a les dades obtingudes i la informació recopilada, sempre i quan es vagi a realitzar la futura urbanització de l’emplaçament de la Carretera de Cirera, es resumeixen les actuacions preliminars a portar a terme a cadascuna de les parcel·les on s’han detectat potencials impactes sobre la salut humana i/o la seguretat:

8.1 Mesura Correctora 1: Parcel·la Autoescola

En cas de portar a terme una urbanització de la zona nord de l’emplaçament, es preveu la futura excavació dels residus no perillosos amb matèria orgànica fins al sòl natural i, la seva posterior eliminació per part d’un gestor autoritzat. Aquesta actuació permetrà eliminar els riscos associats a la presència de biogàs al subsòl que podrien afectar a les futures infraestructures i edificis a construir en aquesta àrea.

Aquests tasques d’excavació s’hauran de complementar amb les següents mesures:

- Pla de control i vigilància ambiental d’obra. Durant les excavacions caldrà definir un programa de control ambiental, amb l’objectiu d’identificar i delimitar les àrees a excavar i verificar, mitjançant mostreig, la qualitat del sòl romanent a la parcel·la.

En relació aquesta actuació, en cas d’aproximar els residus amb matèria orgànica a la superfície del terreny i/o de posar-los amb contacte amb l’atmosfera caldrà tenir en compte potencials problemes ambientals i de salubritat pública (olors, generació de lixiviats, etc.) i, per tant, seria recomanable fer un pla d’actuació i definir les mesures correctores a aplicar per a reduir els impactes sobre el medi i/o l’entorn.

- Pla de seguretat i salut per als treballadors de la construcció on s’establiran les mesures adient per evitar el contacte directe amb els materials a excavar.

8.2 Mesura Correctora 2: Parcel·la Zona verda i Recuperador d’àrids

La detecció de riscos no acceptables per a la salut humana dels futurs receptors (jardiners, operaris de manteniment, treballadors de la construcció) d’aquestes dues parcel·les degut fonamentalment a la presència de metalls, en cas de portar a terme la seva urbanització, es realitzaran principalment les següents actuacions:



Actuació de sanejament del sòl superficial de les dues parcel·les on s’han identificat les escòries de l’antic gestor de residus, mitjançant l’excavació, d’una superfície aproximada d’uns 7.000 m2 amb una potència entre 1 i 2 metres d’escòries i, la seva posterior eliminació per part d’un gestor autoritzat. La zona afectada es localitza al nord-est de l’emplaçament entre la parcel·la Recuperador d’àrids (E1) i la zona verda (ZV1).

Execució d’un pla de control i vigilància ambiental d’obra per verificar la qualitat del sòl romanent.

Elaboració d’un Projecte executiu d’impermeabilització de les zones sanejades mitjançant materials (argila compactada, geomembrana) i/o barreres arquitectòniques, pavimentació, etc.) que evitin el contacte dels residus romanents amb els potencials receptors.

Les tasques d’impermeabilització hauran de ser supervisades per una direcció facultativa i caldrà realitzar una certificació final per verificar la correcta execució dels treballs.

El següent esquema defineix de forma simplificada la futura situació d’aquestes àrees una vegada es portessin a terme les mesures correctores:

Esquema 2. Accions correctores a la parcel·la Zona verda i Recuperador d’àrids (zona exterior adjacent a l’edifici)

Terra

Residus

Sauló

Capa impermeable (argil·la compactada, geomenbrana/geotèxtil, paviment/formigó)



8.3 Mesura Correctora 3: Edificis en les parcel·les valorades

En el futur pla urbanístic es preveu la construcció d’edificis a cadascuna de les parcel·les amb pàrquings soterranis, a excepció a l’àrea ocupada pel vial de zona verda.

A les parcel·les objecte d’estudi cal preveure la possibilitat que s’hi construeixin edificis amb plantes soterrani que impliquen excavar i construir per sota de l’actual cota del terreny. En el planejament preveu l’excavació entre murs pantalles fins a una cota tal que permeti la completa retirada de tot el residu present en tota la planta de l’edifici, és a dir, una excavació que s’aprofundeixi fins a terreny natural.

Durant els treballs d’excavació a les esmentades parcel·les caldrà dur un control i supervisió mediambiental on es realitzarà una separació selectiva dels materials per tal de que siguin gestionats correctament i per verificar la qualitat del sòl romanent. Cal destacar que els residus inerts i/o terreny natural, en cas de ser necessari, es valorarà la possibilitat de ser utilitzats en altres zones de l’emplaçament per tal de fer una adequació morfològica de la topografia de l’emplaçament.

Es valorarà, com a mesura de control i seguretat, la possibilitat d’instal·lar un sistema de monitorització de gasos a les plantes soterrades dels edificis per a controlar la potencial entrada, principalment, de biogàs que es puguin acumular en espais tancats.

Es definiran les mesures constructives adequades (segellament de les infraestructures) per evitar que els conductes soterrats de subministrament d’aigua, electricitat i d’altres serveis serveixin com a vies de transport preferencials de gasos cap a espais tancats

Les mesures correctores proposades per a la gestió del risc definides anteriorment hauran de ser incorporades i ampliades en els estudis i documentació requerits dins el tràmit d’avaluació ambiental del Pla Parcial del Sector de Can Cirera.


Nº de Projecte: AIG-002.013 v.2

FIGURES

EMPLAÇAMENT

Escala:

PLÀNOL Nº:

1:25000Revisat:

A. Salvador

D. Arias

PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ DEL`EMPLAÇAMENT

A3

1

Dibuixat: Juliol 2013

N

Anàlisi quantitativa de riscos de lesdeparcel·les localitzades al sector Est

l`emplaçament de la Carretera de Cirera(Mataró, Barcelona)

Juliol 2013

Escala:

PLÀNOL Nº:

1:2500Revisat:

A. Salvador

D. Arias

PLÀNOL DE L`EMPLAÇAMENT

A3

2

Dibuixat:

LLEGENDA

Emplaçament

Futurs edificis i equipaments

N

Parcel·les avaluades a l’AQR

Juliol 2013



Juliol 2013

Antics límits de parcel·la

12.999 m2

6.767 m2

7.283 m2

11.213 m2

5.760 m2

51.227 m2

Parcel·la Camp deHoquei-Gossera (E2)

Parcel·la Recuperadord’àrids (E1)

Parcel·la Desballestadorde cotxes (P2)

Parcel·la Campde Futbol (P3)

Parcel·la Tallers (P4)

13.446 m2

Zona Verda(ZV1)

Límits de parcel·la

ÀMBIT B: 80.728 m2

ÀMBIT A: 90.247 m2

Zona Verda(ZV2)

39.603 m2

Parcel·laDeixalleria (E3)

8.862 m2


1.908 m2

10.147 m2

1.758 m2

Escala:

PLÀNOL Nº:

1:2500Revisat:

A. Salvador

D. Arias

PLÀNOL DE LOCALITZACIÓDELS SONDEIGS

A3

3

Dibuixat:


N

Juliol 2013



Juliol 2013






Zona Verda(ZV1)


Zona Verda(ZV2)



MAT-4

MAT-1

SC-1

CV-2

CVC-7

CV-14

CV-4CV-29

CV-26CV-27

CV-28

CV-30

CV-3

CV-5

CV-9

SC-10

SC-11

SC-12

SC-13

CV-6CV-31

CV-32

SC-33

MAT-5MAT-6

CV-8

CV-16

SC-17SC-18

CVC-19

SC-23

SC-34

MAT-3

MAT-2

CV-15

CV-20

CV-21SC-22

PZ-24

PZ-25

LLEGENDA

Emplaçament

CV-1

Sondeigs curts (Gener 2013)SC-34MAT-1

Sondeigs existents(Campanya 2005)

CV-30


Sondeigs profunds/Captadorsde vapors (Gener 2013)

Parcel·les avaluades a l’AQR

Dibuixat:

Revisat:

A. Salvador

D. Arias

Juliol 2013 A3 Escala:

PLÀNOL Nº:

4PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ

DE LES CALES A LÀNTIGA PLANTADE TRACTAMENT D’ESCÒRIES

1:750Juliol 2013

CALA-1

CALA-2

CALA-3

CALA-4

CALA-5

CALA-12

CALA-6

CALA-7

CALA-8

CALA-9

CALA-10

CALA-11

CALA-4

Cales

Anàlisi quantitativa de riscos de lesparcel·les localitzades al sector Estde lèmplaçament de la Carreterade Cirera (Mataró, Barcelona)

Zona dèxcavació de cales(antiga àrea de deposició itractament dèscòries)

Zona verda (ZV1)

N




CVC-7

CV-4

CV-29

CV-31

CV-32

CV-3

CV-6

CV-9



LLEGENDA

Emplaçament

CV-1

Sondeigs curts (Gener 2013)SC-34MAT-1


CV-30


Sondeigs profunds/Captadorsde vapors (Gener 2013)

Escala:

PLÀNOL Nº:

1:2500Revisat:

A. Salvador

D. Arias

A3

5

Dibuixat:

LLEGENDA

Emplaçament


N

Juliol 2013



Juliol 2013

Antics límits de parcel·la

12.999 m2

6.767 m2

7.283 m2

11.213 m2

5.760 m2

51.227 m2






13.446 m2

Zona Verda(ZV1)


ÀMBIT B: 80.728 m2

ÀMBIT A: 90.247 m2

Zona Verda(ZV2)

39.603 m2


8.862 m2


1.908 m2

10.147 m2

1.758 m2

Zona Verda (ZV)Serveis Privats i dotacions (P,clau 6b)

Equipaments (E) Acessos i infraestructures

PLÀNOL DE FUTURS USOS DEL SÒLA L`EMPLAÇAMENT



ANNEXES



ANNEX A: MODEL CONCEPTUAL DE L’EMPLAÇAMENT

Dibuixat:

Revisat:

A4 Escala:

ANNEX:

AMODEL CONCEPTUAL DE L’ANÀLISI

QUANTITATIVA DE RISC

--R. Mora

D. Arias Maig 2013Anàlisi quantitativa de riscos de

les parcel·les localitzades alde l`emplaçamentsector Est

de la Carretera de Cirera(Mataró, Barcelona)

Maig 2013

Material de Reblert (Residus no perillosos)

LLEGENDA

Material de Reblert (residus inerts,runa de construcció)

Sorra arcosica (sauló)

Base de l’excavació

Inhalació de vapors i partículesprocedents del sòl

Parcs, jardins i vials

Ingestió accidental icontacte dèrmic

Inhalació de vaporsprocedents del sòl

Parcs, jardins i vials

Edificis(no industrial ni residencial)

ESCENARI I i II: ÚS FUTUR (Equipaments, serveis terciaris i vial verd)

Receptor: Futur treballador

Receptors: Futurs Vianants

Escenari I

Escenari II(Zones annexes)

Receptors: Futurs Treballadors de la construcció

Ingestió accidental icontacte dèrmic

Inhalació de vapors i partículesprocedents del sòl

ESCENARI III: ÚS FUTUR (Futures tasques de construcció de les parcel·les)

Escenari II(Zones annexes)



ANNEX B: COMPOSTOS QUÍMICS I MÀXIMES CONCENTRACIONS INTRODUÏDES A CADA PARCEL·LA



Taula B.1- Principals concentracions de compostos químics a les mostres de sòls a cadascuna de les parcel·les presents a l’emplaçament de la Carretera de Cirera

Compost Químic Màxima concentració (mg/kg)

Mostra on s’ha detectat i profunditat (en metres)

RD 9/2005

Ús Urbà


4-isopropiltoluè 0,35 CV-2 (5,5) nv

1,2,4-Trimetilbenzè 0,063 CV-2 (5,5) nv

Bis(2-etilhexil)ftalat 45 CV-2 (5,5) nv

Butilbenzilftalat 0,66 CV-2 (5,5) nv

Di-n-butilftalat 0,45 CV-2 (5,5) nv

Olis minerals (C6-C40) 260 MAT-1 (9.3) 50

Fracció C6-C10 <10

Fracció C10-C12 90

Fracció C12-C16 90

Fracció C16-C21 <5

Fracció C21-C40 72

Zona Verda (ZV1)

Antimoni 39 CALA-5 (0,6) 6

Arsènic 38 CALA-3 (2,8) 30

Cadmi 5,9 CV-4 (12) 5,5

Coure 9.100 CALA-5 (0,6) 310

Plom 1.300 CALA-5 (0,6) 60

Molibdè 1.300 CALA-5 (0,6) 7

Zenc 3.500 CALA-5 (0,6) 650

Cianurs Totals 4,1 CV-4 (12) nv

Benzo(a)antracè 2,7 CV-5 (6,2) 2

Benzo(a)pirè 1,7 CALA-11 (0.6) 0,2

Benzo(b)fluorantè 2,2 CV-5 (6,2) 2

Benzo(ghi)perilè 0,98 CV-5 (6,2) nv

Dibenzo (a,h)antracè 0,52 CALA-11 (0.6) 0,3

Fenantrè 2,8 CV-5 (6.2) nv

cis1,2-dicloroetilè 0,065 CV-5 (6,2) nv

Triclorofluorometà 0,053 CV-5 (6,2) nv

1,3-Diclorobenzè 0,049 CV-5 (6,2) nv

1,2,3-Triclorobenzè 0,038 CV-5 (6,2) nv

Bromobenzè 0,023 CV-4 (12) nv

n-Propilbenzè 0,27 CV-5 (6.2) nv





RD 9/2005

Ús Urbà

Zona Verda (ZV1)

Isopropilbenzè 0,33 CV-5 (6.2) nv

1,3,5-Trimetilbenzè 0,18 CV-5 (6.2) nv

1,2,4-Trimetilbenzè 0,61 CV-5 (6.2) nv

n-Butilbenzè 0,11 CV-5 (6,2) nv

sec-Butilbenzè 0,13 CV-5 (6,2) nv

tert-Butilbenzè 0,12 CV-5 (6,2) nv

4-Isopropiltoluè 0,1 CV-4 (12) nv

PCB’s 0,47 CVC-19 (23.5) 0,08

Bis(2-etilhexil)ftalat 68 CV-5 (6,2) nv

Butilbenzilftalat 12 CV-5 (6,2) nv Dietilftalat 4,9 CV-5 (6,2) nv Dimetilftalat 110 CV-5 (6,2) nv

Di-n-Butilftalat 25 CV-5 (6,2) nv

Di-n-octilftalat 0.13 CV-8 (16) nv

Carbazol 0,6 CV-5 (6,2) nv

Disulfur de carboni 0,087 CV-5 (6,2) nv

2-metilnaftalè 0,15 CV-5 (6,2) nv

Olis minerals (C6-C40) 690 CV-5 (6,2) 50

Fracció C6-C10 23

Fracció C10-C12 15

Fracció C12-C16 30

Fracció C16-C21 69

Fracció C21-C40 550

Parcel·la Recuperador d’àrids (E1)

Antimoni 23 CALA-8 (1) 6

Arsènic 38 CALA-3 (2.8) 30

Coure 6.300 CALA-8 (1) 310

Plom 1.400 CALA-8 (1) 60

Molibdè 10 CALA-8 (1) 7

Zenc 3.300 CALA-8 (1) 650

Benzo(ghi)perilè 0,12 CV-31 (5) nv

Fenantrè 0,11 CV-6 (4) nv

1,2,3-Triclorobenzè 0,021 CV-32 (4) nv

1,2,4-Triclorobenzè 0,048 CV-32 (4) nv





RD 9/2005

Ús Urbà

Parcel·la Recuperador d’àrids (E1)

Bis(2-etilhexil)ftalat 9,6 CV-32 (4) nv

Olis minerals (C6-C40) 1.000 CV-32 (4) 50

Fracció C6-C10 <10

Fracció C10-C12 6,4





1,2,4-Trimetilbenzè 0,47 SC-11 (1,5) nv

1,3,5-Trimetilbenzè 0,12 SC-10 (3,5) nv

2-Metilnaftalè 0,21 SC-13 (3,8) nv

4-Isopropiltoluè 0,56 SC-11 (1,5) nv

Antimoni 9,6 SC-10 (3,5) 6

Bis(2-etilhexil)ftalat 11 CV-9 (2) nv

cis-1,2-dicloroetilè 0,11 SC-12 (3,3) nv

Coure 800 SC-10 (3,5) 310

Dibenzofurà 0,1 SC-13 (3,8) nv

Dimetilftalat 0,13 SC-10 (3,5) nv

di-n-Butilftalat 0,94 CV-8 (16) nv

di-n-Octilftalat 0,13 CV-8 (16) nv

Fenantrè 0,43 SC-13 (3.8) nv

Hexaclorobenzè 0,23 CV-9 (12.5) 0,1

Isopropilbenzè 2,9 SC-11 (1,5) nv

n-Butilbenzè 0,047 CV-9 (2) nv

n-Propilbenzè 0,53 CV-9 (2) nv

Plom 420 SC-10 (3.5) 60

sec-Butilbenzè 0,03 SC-11 (1,5) nv

Zenc 1.700/1.200 CV-8 (16)/SC-10 (3.5) 650

Olis minerals (C6-C40) 250 SC-10 (3,5) 50

Fracció C6-C10 <10

Fracció C10-C12 16

Fracció C12-C16 18

Fracció C16-C21 34






RD 9/2005

Ús Urbà

Parcel·la Camp de Futbol (P3)

Bis(2-etilhexil)ftalat 0,13 SC-17 (4,8) nv nv: sense nivell de referència



ANNEX C: PARÀMETRES D’ENTRADA A L’ANÀLISI QUANTITATIVA DE RISC



PARCEL·LA AUTOESCOLA (P1)



PARCEL·LA ZONA VERDA (ZV1)



PARCEL·LA RECUPERADOR D’ÀRIDS (E1)



PARCEL·LA DESBALLESTADOR DE COTXES (P2)



PARCEL·LA CAMP DE FUTBOL (P3)



ANNEX D: RESULTATS DE L’ANÀLISI QUANTITATIVA DE RISC i CONCENTRACIONS OBJECTIU