la realitat juvenil al vallÈs...

Observatori Català de la JoventutLa realitat juvenil al VALLÈS ORIENTAL

La realitat juvenil al VALLÈS ORIENTAL

Observatori Català de la Joventut

La realitat juvenil al VALLÈS ORIENTAL

Observatori del Tercer Sector

Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidianai el Treball (QUIT)

Universitat Autònoma de Barcelona

Barcelona, abril 2006

1

2

3

4

4

4

5

5

6

6

7

8

9

9

9

12

14

16

19

20

21

23

23

23

29

43

49

51

54

55

79

79

85

85

90

91

91

101

104

Presentació

Ens complau presentar La realitat juvenil al Vallès Oriental, un dels informes comarcals elaborats a partirdels resultats de l’estudi territorial sobre les persones joves catalanes.

Seguint les directrius del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, eina de definició, impuls i coordinació deles polítiques de joventut, l’anàlisi de la realitat juvenil esdevé el pas previ a la definició d’objectius i a laconcreció dels programes d’actuació. Només a partir del coneixement de la realitat dels joves és possibledissenyar unes polítiques de joventut realistes i de proximitat. És en aquest sentit que la Secretaria Generalde Joventut amb la finalitat de contribuir a millorar les polítiques de proximitat, encarrega una recerca sobrela realitat juvenil a nivell comarcal. L’estudi, coordinat per l’Observatori Català de la Joventut, ha estat elaboratper l’Observatori del Tercer Sector i el Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball delDepartament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Així doncs, la realitat juvenil al Vallès Oriental és un dels quaranta-un informes comarcals que componen elconjunt de la recerca. Alhora, l’estudi es complementa amb set informes corresponents als àmbits del platerritorial i un darrer informe del conjunt de Catalunya. Tots els informes comarcals, així com els d’àmbit delpla territorial i el català, mantenen la mateixa estructura: un cop fet el plantejament metodològic de l’estudi,la primera part se centra a analitzar breument el context socioeconòmic de la comarca; la segona, la partcentral de l’estudi, analitza la realitat juvenil a partir dels eixos que estableix el Pla Nacional de Joventut deCatalunya revisat: l’emancipació i la participació; finalment, es presenta un darrer punt de síntesi i conclusions.

Cal també destacar que en els informes comarcals la majoria de les dades de la comarca es comparen ambles de l’àmbit del pla territorial i amb les del conjunt de Catalunya. Finalment, fer notar que s’ha dut a termeamb la metodologia de recerca que l’Observatori Català de la Joventut ha proposat en els darrers anys alsens locals per fer l’anàlisi de la realitat juvenil del seu municipi o comarca.

No podríem acabar aquesta presentació sense agrair molt sincerament la col·laboració de tots els joves i lesjoves que han participat en l’estudi a través dels grups de discussió. També volem agrair la de tots elsprofessionals en matèria de joventut i de les diferents administracions públiques que han participat en lesentrevistes i els grups de discussió. Finalment, agrair a l’Institut d’Estadística de Catalunya la seva col·laboracióen la informació cedida per poder fer el tractament de les dades estadístiques.

Observatori Català de la Joventut

1

Autors de l’estudi

Observatori del Tercer Sector

Coordinadors: Núria Valls Pau Vidal

Investigadores principals: Clara Créixams Maria Sureda Anna Font

Equip de suport: Marina Albinyana Anna Torrent Anna Vilarrasa Bego Martínez

Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT)Universitat Autònoma de Barcelona

Coordinadors i investigadors: Joan Miquel Verd Pedro López

Investigadors i investigadores: Jonatan Castaño Clèlia Colombo Sergio Porcel Núria Quintana Gerard Quiñones Daniel Tarragó

2

Introducció

A finals del mes d’octubre del 2004 l’Observatori Català de la Joventut de la Secretaria General de Joventutva encarregar conjuntament a l’Observatori del Tercer Sector i al Centre d’Estudis Sociològics sobre la VidaQuotidiana i el Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona un estudi quevolia encarar la realitat juvenil catalana des d’una perspectiva territorial i que havia d’anar més enllà de lasimple descripció estadística. L’objectiu primordial era analitzar des d’un enfocament integrat com transcorrel’existència dels i les joves catalans i catalanes i quins són els factors que hi influeixen. En definitiva, es tractavade situar els comportaments, representacions i actituds del jovent català en el marc d’unes determinadescondicions de vida, en les quals, evidentment, la variable territorial hi té un paper determinant.

L’encàrrec es fa en un context social i econòmic en què la realitat juvenil es veu afectada per esdevenimentsvariats, que dibuixen un panorama complex i a vegades contradictori. Per una banda creix la taxa d’activitati el percentatge d’ocupació, i es redueix la taxa d’atur. Per l’altra, aquest increment de l’ocupació es produeixen unes condicions de gran precarietat. Al mateix temps, el nivell d’estudis assolits continua pujant, fet quees pot relacionar amb la importància creixent que tenen els estudis com a condició necessària però no suficientper arribar a ocupar categories socioprofessionals elevades. No obstant això, situacions com la sobrequalificacióo el fet que les dones joves, tot i tenir més nivell educatiu, pateixin més l’atur que els homes de la mateixaedat qüestionen la suposada relació entre formació i ocupació. També són prou conegudes les dificultats queté el jovent per emancipar-se de la llar d’origen: les dificultats en l’estabilització laboral, l’allargament delsestudis i el preu de l’habitatge s’apunten repetidament com a factors explicatius. Però, d’altra banda, elsuposat “conflicte generacional” entre pares i fills, al qual tant s’havia al·ludit en el passat, sembla haverdesaparegut, i avui en dia la convivència a la llar familiar no sembla viure’s com a un problema.

Aquests esdeveniments tenen concrecions diferents en un espai geogràfic tan heterogeni com el català: el69% de la població catalana es concentra en el 10% del territori (Àmbit metropolità), ens trobem comarquesamb un gran dinamisme i competitivitat productiva i altres amb dèficits en infraestructures i economies queno creixen. Però aquesta realitat territorial és dinàmica i canviant. Al mateix temps que el jovent de lescomarques més despoblades marxa a altres llocs per buscar feina, l’encariment del preu de l’habitatge a leszones més densament poblades també provoca el desplaçament de població jove (i no tan jove) entrecomarques. Fins i tot algunes comarques que tradicionalment havien perdut població ara creixen en efectius.

En definitiva, una bona part dels fenòmens en què es veuen implicades les persones del territori català d’entre15 i 29 anys tenen un recorregut que sobrepassa les simplificacions que sovint es fan. És el desig d’abordaraquesta complexitat, junt amb la voluntat d’atorgar protagonisme a les diferències territorials, el que ens hadut a plantejar un estudi sociològic detallat, amb una visió integradora de la realitat i amb una base territorialdestacada. L’aproximació metodològica que hi hem fet ha estat plural i múltiple. A l’anàlisi de la informacióquantitativa territorialitzada per comarques —que encara és insuficient per abordar totes les dimensions queconfiguren les condicions de vida del jovent—, hi hem afegit una aproximació qualitativa fonamentadaprincipalment en la tècnica del grup de discussió, així com també una explotació dels estudis ja existents.D’aquesta manera esperem poder apropar-nos amb el màxim de fidelitat a una realitat juvenil que és mésheterogènia i múltiple del que pot semblar a primera vista.

1

3

Plantejament de l’estudi

2.1 Finalitat de l’estudi

Partint de les consideracions anteriors, el present estudi es planteja els objectius bàsics següents:

Oferir, especialment als consellers, regidors i tècnics de joventut dels consells comarcals i dels ajuntaments,el coneixement necessari per poder dissenyar polítiques de joventut el més realistes i integrals possible.

Detectar les peculiaritats existents en els comportaments, les actituds i les condicions de vida dels joves desd’una perspectiva territorial comarcal, comparant-la alhora amb la de l’àmbit del Pla territorial* i la del conjuntde Catalunya.

Analitzar i interrelacionar les implicacions de la peculiaritat territorial en els diferents àmbits de vida delsjoves: emancipació (educació, treball, habitatge, salut i cultura), participació i territorialitat i cohesió social.

2.2 El problema i el seu tractament metodològic

El disseny general que s’ha seguit en la recerca per aconseguir els objectius plantejats ha estat de caràctermultiestratègic, amb l’ús de fonts primàries i secundàries i combinant dades de caràcter quantitatiu i qualitatiu.

Cal tenir en compte que en les dades de caràcter estadístic difícilment hi apareixen tot un seguit de factorsrellevants per a l’estudi de la realitat juvenil. Un fet diferencial i definidor del que és ser jove en l’actualitatés que la condició juvenil no és defineix com allò que no és, sinó com allò que és: un procés social organitzat,institucionalitzat i estructurat socialment i històricament pel qual els adolescents esdevenen adults. Aixòsignifica que la joventut cal entendre-la com una etapa de ciutadania en la qual les persones adquireixen iposen en pràctica els drets i deures socials. No obstant això, en el context actual hi ha una diversitat més grande trajectòries i, al mateix temps, més dificultats per posar en pràctica l’exercici de la plena ciutadania. Aixòimplica una gran heterogeneïtat de joves, ja que les i els joves són molt diferents entre si. Aquesta heterogeneïtati diversitat requereix precisament, en molts casos, l’ús de tècniques qualitatives.

Aquest plantejament, per tant, s’ha traduït en la utilització de dues tècniques d’anàlisi principals: l’explotacióqualitativa de les informacions provinents de grups de discussió organitzats expressament per a la recerca il’anàlisi estadística de les dades de l’Estadística de població del 1996 i el Cens del 2001. De manera complementàriatambé s’ha recorregut a entrevistes personals a experts i agents socials i a dades estadístiques secundàriesprovinents de diverses fonts.

2

*Els àmbits territorials són agrupacions de comarques senceres establertes en el Pla territorial general de Catalunya per laLlei 1/1995, de 16 de març, i per la posterior aprovació de la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’AltPirineu i l’Aran com a àrea funcional de planificació.Les agrupacions són les següents: Àmbit Metropolità (Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, VallèsOccidental, Vallès Oriental), Comarques Centrals (Anoia, Bages, Berguedà, Osona, Sosonès), Alt Pirineu i Aran (Alt Urgell,Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Val d’Aran, Pallars Sobirà, Cerdanya), Àmbit de Ponent (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell,Segarra, Segrià, Urgell), Comarques Gironines (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès, laSelva), Terres de l’Ebre (Terra Alta, Ribera d’Ebre, Montsià, Baix Ebre) i Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, BaixPenedès, Conca de Barberà, Priorat, Tarragonès).

4

Per organitzar els grups de discussió s’han establert les set agrupacions comarcals següents, que es corresponenamb els àmbits territorials dels quals hem parlat més amunt:

Alt Pirineu i Aran: Cerdanya, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran.

Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.

Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès.

Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i la Selva.

Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.

Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Metodològicament, el disseny del treball ha buscat una forta articulació quantitativa-qualitativa, de maneraque la primera aproximació estadística al territori ha permès identificar homogeneïtats comarcals i fer méseficient l’ús posterior dels grups de discussió —sempre respectant la base territorial, i per tant sense barrejarcomarques pertanyents a àmbits territorials diferents—. Igualment, a l’hora de redactar els informes comarcalsaquesta articulació ha permès una mena de triangulació entre els diferents tipus de dades, fet que reforçales afirmacions que s’hi fan.

Un altre gran avantatge del disseny que hem triat ha estat la seva replicació, és a dir, la capacitat de contestari contrastar preguntes similars d’una manera repetida, variant-ne només la variable territorial. Això ha estataixí en els casos en què els perfils socials dels grups de discussió han estat coincidents entre els diferents àmbitsterritorials. La replicació garanteix una validesa i una fiabilitat elevades, que ha permès obtenir resultats iconclusions rellevants tant per a la realitat social juvenil de cada comarca com per al conjunt de Catalunya.

2.3 Les tècniques utilitzades i la seva funció en la recerca

Per acabar aquest apartat apuntem tot seguit els detalls concrets de l’ús que s’ha fet de les diferents informacions,quines tècniques s’han utilitzat i els objectius i funcions que han complert en el marc de la recerca.

2.3.1 Explotació de treballs i estudis ja elaborats

Els tipus de treballs consultats han estat els que aborden la realitat juvenil catalana tant des d’un punt devista global com els que tenen com a àmbit particular de l’estudi una comarca o municipi concret. De fet,aquestes dues orientacions permeten acomplir objectius diferents. Per una banda, totes aquelles recerques iexplotacions estadístiques fetes des d’una perspectiva més globalitzadora i amb un àmbit més ampli ens hanservit per contextualitzar i identificar les grans línies d’estructuració i de canvi en la realitat juvenil catalana.Per l’altra, els estudis que han fet alguns consells comarcals i municipis sobre la seva pròpia realitat juvenilens han marcat les línies per continuar aprofundint en les qüestions particulars dels diferents territoris. Unstipus de treballs i altres han permès emprendre i complementar l’explotació de les informacions produïdesen la nostra recerca amb unes bases ja contrastades amb anterioritat.

5

2.3.2 Explotació de dades estadístiques

La recerca ha utilitzat dues fonts estadístiques fonamentals: el Cens de Població de l’any 2001 i l’Estadísticade Població de l’any 1996. Aquestes informacions s’han tractat per comarques, per àmbits territorials i pelconjunt de tot Catalunya, dividint els joves de 15 a 29 anys en grups quinquennals. Precisament la possibilitatd’organitzar els agrupaments territorials en els diferents nivells pels quals ens interessàvem ha fet que aquestesfonts constituïssin la base de la nostra explotació estadística. S’han utilitzat algunes altres fonts estadístiquesamb una referència temporal una mica més recent —l’actualització del padró de l’any 2004 i altres estadístiquesdels departaments d’Educació, de Treball, de Salut—, però que no permetien un tractament tan detallat pergrups d’edat i per comarques. També hem d’assenyalar que aquest estudi és el primer que elabora l’ObservatoriCatalà de la Joventut amb les dades del Cens de Població del 2001, ja que fins ara les dades utilitzades proveniende l’Estadística de Població de l’any 1996.

Els usos d’aquestes informacions han estat variats. En un primer moment se n’ha fet una explotació (anàlisifactorial) encaminada a preparar els agrupaments comarcals. Més concretament, s’han buscat homogeneïtatscomarcals que permetessin assignar un determinat perfil de joves amb característiques socials semblants amés d’una comarca. S’ha organitzat d’aquesta manera per aconseguir els grups de discussió fossin més eficients:les conclusions extretes d’un determinat grup de discussió d’una comarca concreta es poden extrapolar aljovent de les comarques amb característiques semblants. Aquesta extrapolació s’ha fet sense trencar la lògicade coherència territorial, i només s’han agrupat comarques que pertanyessin a un mateix àmbit territorial.

Un segon objectiu de l’anàlisi quantitativa ha estat caracteritzar les comarques en relació amb l’àmbit territorialal qual pertanyen i al conjunt de Catalunya. Aquesta caracterització ha tingut un caire principalment descriptiu,i es plantejava com a principal objectiu obtenir una visió general de tot un conjunt de factors que acabenconfigurant la realitat territorial en què es desenvolupa la vida del jovent. Així, per obtenir aquesta “fotografia”global de cada comarca s’han tractat els eixos següents: població, nivell econòmic i mercat de treball, territori,salut, ensenyament i educació, habitatge i equipaments culturals.

Finalment, s’han explotat les dades estadístiques provinents del Cens de Població del 2001 i de l’Estadísticade Població de l’any 1996 en què s’ha mirat d’aconseguir una panoràmica el més detallada possible de cadauna de les realitats comarcals que es volien analitzar. Aquí l’anàlisi s’ha concentrat en els segments d’edatjuvenil i en la identificació de l’entorn econòmic i social comarcal en què transcorre la vida dels joves, donantun especial protagonisme a l’evolució temporal. Aquesta informació no només té interès per si mateixa, enpermetre una caracterització de les particularitats comarcals en les condicions de vida del jovent, sinó quetambé ha fet possible una millor contextualització —i per tant interpretació— de la informació qualitativaobtinguda en els grups de discussió.

2.3.3 Explotació de grups de discussió

La tècnica dels grups de discussió s’ha utilitzat en dos moments diferents de la recerca i amb dues finalitatsdiferents. En un primer moment s’han organitzat grups de discussió de caràcter exploratori amb l’objectiude detectar aquelles qüestions més rellevants per a les comarques que s’havien d’estudiar. Aquests grups dediscussió els han format principalment tècnics de joventut dels consells comarcals i les coordinacions territorials,tot i que també hi han intervingut professionals provinents de diferents institucions i de diferents especialitats.D’aquest tipus de grups de discussió se n’ha fet un per cada àmbit territorial, compost per unes deu persones.La informació obtinguda no només ha permès delimitar millor els perfils dels joves i les joves que participarienposteriorment en la segona fase dels grups, sinó que també ha fet possible plantejar qüestions sobre les qualscalia aprofundir en els grups de discussió amb els i les joves.

6

Si el primer tipus de grups de discussió es poden qualificar genèricament de “grups de professionals”, el segontipus de grups de discussió tenien un caràcter molt més focalitzat, tant pels perfils convocats com per lesqüestions tractades. Aquest segon tipus de grups han estat els que han proporcionat el gruix de la informacióqualitativa que posteriorment s’ha explotat i sistematitzat en els diferents informes. S’han organitzat cincgrups de discussió per a cada àmbit territorial —excepte a l’Àmbit Metropolità, on se n’han fet sis, i a les Terresde l’Ebre, on se n’han fet quatre—. En aquest punt és important destacar que s’ha seguit el criteri d’organitzarun grup de discussió per cada perfil diferent de jove, és a dir, dins de cada àmbit territorial s’han delimitattants perfils diferenciats de joves com grups discussió s’organitzaven. Aquesta delimitació dels perfils dins decada àmbit territorial ha estat el resultat de la primera fase d’explotació estadística i de les informacionsproporcionades pels “grups de professionals”. Així, aquests perfils han estat els que es consideraven méscaracterístics de l’àmbit territorial, intentant sempre respectar la regla de buscar el màxim d’heterogeneïtatentre perfils per tal de recollir la variabilitat interna del territori. Per la seva banda, cada grup corresponenta un perfil concret es fonamentava en unes característiques compartides, de manera que es complís la condiciód’homogeneïtat social entre els i les assistents. El nombre mitjà d’assistents a cada grup s’ha situat entre sis ideu persones.

2.3.4 Explotació d’entrevistes personals

La tècnica de l’entrevista personal s’ha utilitzat com a complement de la del grup de discussió. Per una bandas’ha fet servir per acabar de completar la informació que provenia dels grups de joves, especialment en aquellesqüestions en les quals ha estat més difícil obtenir un diàleg fluid —per exemple, en temes vinculats acomportaments de risc—. Per l’altra, ja s’ha fet servir en la fase de redacció dels informes, amb l’objectiu decontrastar les afirmacions que s’hi feien.

Les entrevistes han estat majoritàriament cara a cara, tot i que en alguns casos també se n’han fet per telèfon.El perfil de les persones entrevistades ha estat semblant al de les que es van convocar en els “grups deprofessionals”, és a dir, professionals i experts en qüestions vinculades a la realitat juvenil provinents dediferents especialitats i institucions. Atès el caràcter auxiliar i complementari de les entrevistes, la seva explotacióno ha tingut el protagonisme dels grups de discussió en la redacció dels informes, però sí que han permèsabordar matèries que d’altra manera s’haurien tractat escassament.

7

2.4 Estructura dels informes

A continuació es presenta la informació recollida per a la comarca, desglossada en els grans apartats següents.

En el punt 3, «Context socioeconòmic de la comarca», es dóna una visió general de la comarca en comparacióamb l’àmbit territorial i el global de Catalunya. Per oferir aquesta fotografia s’han seleccionat alguns indicadorsgenerals sobre la seva situació demogràfica, territorial i econòmica, entre d’altres.

En el punt següent, «La realitat dels joves de la comarca», s’analitza la informació recollida en relació a lasituació i les percepcions dels joves del territori, combinant l’explicació de les dades estadístiques i les aportacionsdels mateixos joves i tècnics mitjançant els grups de discussió de l’àmbit. Aquest punt constitueix el gruix del’informe.

En el punt 5, «Síntesi i conclusions», es presenten d’una manera resumida els principals elements de l’anàlisique es fa en el punt anterior, intentant apuntar també possibles camps d’intervenció en la realitat analitzada.

Finalment, s’adjunta la bibliografia general utilitzada i tres annexos diferents. El primer consisteix en un annexmetodològic que ofereix, per una banda, una explicació de les recodificacions més significatives fetes ambles dades del Cens del 2001, i per l’altra una explicació detallada del treball de camp que s’ha fet. El segonannex és l’índex de totes les taules estadístiques utilitzades en l’informe. El tercer i últim annex són altrestaules estadístiques que complementen l’informe. Aquestes darreres a banda de complementar la informacióquantitativa presentada en els punts 3 i 4 de l’informe, és la base d’alguns dels comentaris i reflexions queapareixen al mateix punt 4.

8

9

Context socioeconòmic de la comarca

3.1 Localització de la comarca

La comarca del Vallès Oriental forma part de l’àmbit territorial de l’Àmbit Metropolità. Dins l’àmbit, sesitua a la part més oriental i, juntament amb el Vallès Occidental i l’Alt Penedès, formen el conjunt decomarques de l’interior de l’àmbit territorial. Geogràficament, la comarca limita amb les comarques delmateix àmbit pel sud (Maresme i Barcelonès) i per l’oest (Vallès Occidental), mentre que a l’est limita ambla comarca de la Selva, que forma part de l’àmbit territorial de les Comarques Gironines i al nord, ambOsona i el Bages, de l’àmbit territorial de les Comarques Centrals. La capital de la comarca és Granollers.

Juntament amb el Vallès Occidental, forma una gran regió natural situada a la depressió Prelitoral. Lacomarca s’estén pel vessant meridional del Montseny i pels cingles de Bertí a la vall del Besòs. Al sectororiental s’alça el vessant septentrional de la serralada Prelitoral. Les poblacions més importantshistòricament van ser Caldes de Montbui i Granollers (que era un gran centre de mercat). L’economia haviaestat tradicionalment de base agrícola amb un gran nombre de masies i nuclis rurals, però la proximitatamb Barcelona propicià una gran industrialització, especialment, als sectors més propers a la metròpoli. Alssectors més allunyats i rurals han sorgit importants nuclis de residència i estiueig.

3.2 Distribució de la població

El Vallès Oriental comptava amb 350.566 habitants l’any 2004. La comarca ha tingut una evoluciódemogràfica creixent des de l’any 1981, quan comptava amb 225.095 habitants. A l’Àmbit Metropolità, elcreixement de la població presenta en el període 1981-1996 decreixements i creixements successius, mentreque en el període 1996-2004 la població augmenta de manera sostinguda.

3

Vallès Occidental

Barcelonès

Maresme

OsonaBages

Selva

Granollers

La taxa de creixement natural ha estat positiva des del 1986 i sempre per sobre de l’àmbit territorial i delconjunt de Catalunya. L’any 2003, la comarca tenia una taxa de creixement natural del 5,8, a l’àmbitterritorial era del 2,3 i a Catalunya del 2. Entre l’any 1986 i el 1998, la taxa de creixement va patir undescens al Vallès Oriental (del 4,9 al 3), entre els anys 1998 a 2000, va augmentar al 5,2 i l’any següent vatornar a disminuir fins el 4,8 per tornar a créixer fins al 5,8 de l’any 2003. Aquesta evolució és diferent dela que va patir l’Àmbit Metropolità, que va augmentar progressivament des del 1998.

La comarca del Vallès Oriental té els valors més alts d’efectius a la franja entre 0 i 9 anys, tant pel que faals homes com a les dones, i juntament amb el Vallès Occidental se situa 1 punt per sobre del conjunt deles comarques de l’àmbit territorial i de Catalunya. Per exemple, per la franja dels 0 als 9 anys, els homes alVallès Oriental representen un 11,1% del total de la població, mentre que a l’àmbit territorial aquestaxifra és del 9,9% i a Catalunya del 9,8%.

També podem veure que presenta els valors més baixos en la població de 65 anys o més, amb unpercentatge, en el cas dels homes, de l’11,2% –a l’àmbit territorial el 13,7% i a Catalunya el 14,3%.

10

Habitants3.2.1 1981 1986 1991 1996 2001 2004

Territori

Vallès 225.095 240.464 262.513 285.129 321.431 350.566Oriental

Àmbit 4.238.876 4.229.527 4.264.422 4.228.048 4.390.390 4.673.648Metropolità

Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.813.319

Font: Censos de 1981, 1991 i 2001. Padrons municipals d'habitants de 1986, 1996 i 2004. Institut d'Estadística deCatalunya.

Evolució de la població. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1981-2004.

Taxa de creixement natural3.2.2 1986 1991 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Territori

Vallès 4,9 3,5 3,0 3,9 5,2 4,8 5,4 5,8Oriental

Àmbit 2,7 0,9 0,5 0,6 1,7 1,8 2,2 2,3Metropolità

Catalunya 2,3 0,7 0,2 0,3 1,3 1,4 1,7 2,0

Font: Estimacions de població i moviment natural de la població. Institut d'Estadística de Catalunya.

Evolució de la taxa de creixement natural. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2003.

11

Finalment, cal comentar que, tant pel que fa als homes com a les dones, la meitat de la població té més de35 anys, tendència compartida a la resta de l’Àmbit Metropolità i Catalunya.

Del total de la població del Vallès Oriental, un 66% ha nascut a Catalunya, percentatge superior al de laresta de l’àmbit territorial (62,7%) i de Catalunya (65,4%). Un 25,6% procedeix de la resta de l’Estatespanyol, percentatge inferior en comparació de l’àmbit territorial (26,4%) i superior a la mitjana deCatalunya (24%). I un 8,4% prové de l’estranger, percentatge inferior al de la resta de l’àmbit territorial(10,8%) i al de Catalunya (10,6%).

Cal destacar que, juntament amb el Vallès Occidental, la comarca presenta els valors més baixos pel que faa la població d’origen estranger de tot l’àmbit territorial.

Homes3.2.3 0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més Total H

Territori

Vallès 11,1 5,1 5,3 7,3 9,8 10,1 40,0 11,2 176.980Oriental

Àmbit 9,9 4,7 5,1 7,1 9,9 9,7 40,0 13,7 2.290.445Metropolità

Catalunya 9,8 4,7 5,2 7,1 9,6 9,4 39,9 14,3 3.366.329

Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.

Distribució de la població per grups d'edat. Homes. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial iCatalunya, 2004.

Dones3.2.4 0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més Total D

Territori

Vallès 10,7 4,9 5,2 6,9 9,2 9,4 39,0 14,9 173.586Oriental

Àmbit 8,9 4,2 4,7 6,5 8,8 8,6 39,2 19,1 2.383.203Metropolità

Catalunya 9,0 4,3 4,8 6,6 8,6 8,4 38,8 19,5 3.446.990


Distribució de la població per grups d'edat. Dones. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial iCatalunya, 2004.

3.3 El territori

El Vallès Oriental té una superfície de 851 km2 i és la comarca més gran del seu àmbit territorial. L’any2004 comptava amb una de les densitats de població més baixes, concretament de 412 habitants per km2,només per sobre de l’Alt Penedès (150,9 habitants per km2). Aquesta xifra està molt per sota de la densitatde població de l’Àmbit Metropolità (1.441,8 habitants per km2) i per sobre de la del conjunt de Catalunya(212,2 habitants per km2).

L’evolució de la densitat de població ha estat sempre positiva des de 1986.

12

Població per lloc de naixement3.2.5 Catalunya Resta de l’Estat Estranger Total

espanyol

Territori

Vallès Valors 231.331 89.661 29.574 350.566Oriental % 66,0 25,6 8,4

Àmbit Valors 2.932.457 1.234.456 506.735 4.673.648Metropolità % 62,7 26,4 10,8

Catalunya Valors 4.455.928 1.632.007 725.384 6.813.319 % 65,4 24,0 10,6


Distribució de la població per lloc de naixement. Valors absoluts i percentatges. Comarca,Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

Superfície Densitat (habitants/km2)

3.3.1 km2 1986 1991 1996 2001 2004

Territori

Vallès 851 282,3 308,2 334,7 377,3 412,0Oriental

Àmbit 3.242 1.307,2 1.318,0 1.306,7 1.356,9 1.441,8Metropolità

Catalunya 32.107 187,4 190,0 190,9 198,9 212,2

Font: Censos de 1991 i 2001. Padrons municipals d'habitants de 1986, 1996 i 2004. Institut d'Estadística de Catalunya.

Superfície i evolució de la densitat de població. Valors en km2 i en habitants per km2. Comarca,Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2004.

13

Un 17% de la població del Vallès Oriental viu a la capital, Granollers, i un 15% a la segona ciutat més gran,que és Mollet del Vallès. Aquestes són les dues ciutats clarament més poblades. El 68% restant de lapoblació es distribueix uniformement entre els 41 municipis restants. Per tant, podem dir que no és unacomarca on la població està molt concentrada.

Un 70% de la població viu en 22 municipis més petits de 10.001 habitants. El 30% restant viu en 10 municipis d’entre 501 i 10.000 habitants. Aquesta distribució de la població és diferent a la de lamitjana de l’àmbit territorial, on 90 de cada 100 habitants viuen en municipis de més de 10.001 habitants,però és pràcticament igual que la mitjana de Catalunya.

El Vallès Oriental és la comarca de l’Àmbit Metropolità que té major nombre de municipis (en té 43).

N. habitants3.3.2 fins a de 501 de 2.001 de 5.001 de 10.001 més de

500 hab. a 2.000 a 5.000 a 10.000 a 50.000 50.000 Total

Territori

Vallès Valors 1.867 9.070 22.267 69.719 140.496 107.147 350.566Oriental % 0,5 2,6 6,4 19,9 40,1 30,6

Àmbit Valors 3.598 34.980 84.818 237.772 960.142 3.352.338 4.673.648Metropolità % 0,1 0,7 1,8 5,1 20,5 71,7

Catalunya Valors 88.175 289.908 407.858 555.015 1.627.828 3.844.535 6.813.319% 1,3 4,3 6,0 8,1 23,9 56,4


Distribució de la població segons la dimensió del municipi. Valors absoluts i percentatges.Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

N. municipis3.3.3 fins a de 501 de 2.001 de 5.001 de 10.001 més de

500 hab. a 2.000 a 5.000 a 10.000 a 50.000 50.000 Total

Territori

Vallès Valors 6 8 7 10 10 2 43Oriental % 14,0 18,6 16,3 23,3 23,3 4,7

Àmbit Valors 11 28 27 33 47 18 164Metropolità % 6,7 17,1 16,5 20,1 28,7 11,0

Catalunya Valors 350 281 131 80 81 23 946% 37,0 29,7 13,8 8,5 8,6 2,4


Distribució del nombre de municipis segons la seva grandària. Valors absoluts i percentatges.Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

3.4 Economia, activitat i treball

La taxa d’activitat del Vallès Oriental és la més elevada de tot el conjunt de comarques de l’ÀmbitMetropolità. Aquesta és d’un 62,9% i se situa també per sobre de la mitjana de Catalunya, que té una taxad’activitat total de 58,4%. La taxa d’activitat augmenta progressivament des dels 16 anys fins a la franjadels 25-29 anys, en la qual trobem la taxa d’activitat més elevada de la comarca (88,1%). Podem destacarque el Vallès Oriental té la taxa d’activitat més alta de totes les comarques de l’àmbit territorial en lesfranges dels 16-19 anys (41,6%) i dels 20-24 anys (74,5%).

La taxa d’atur total del Vallès Oriental l’any 2001 era del 9,3%, per sota de la taxa d’atur de l’ÀmbitMetropolità i de Catalunya. Si ens fixem en la taxa d’atur dels dos sexes per separat, podem veure que entots dos casos es troba per sota de la de l’àmbit territorial i de Catalunya. Així, la taxa d’atur masculí l’any2001 era del 6,8% a la comarca, el 8,8% a l’àmbit territorial i el 8% a Catalunya. La taxa d’atur femení eradel 12,9% a la comarca, el 13,6% a l’àmbit territorial i el 13% a Catalunya.

Com succeeix en altres territoris, l’ocupació del Vallès Oriental és més elevada entre els homes, amb un93,2%, que entre les dones, amb un 87,1%, i és la comarca de l’Àmbit Metropolità on aquesta diferènciaentre l’ocupació masculina i la femenina és més gran (6,1 punts) i se situa també per sobre de la diferènciaque trobem a Catalunya (5,1 punts).

14

Taxa d’activitat3.4.1 16-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 i més Total

Territori

Vallès 41,6 74,5 88,1 87,1 83,9 81,8 77,9 68,8 55,9 32,6 4,1 62,9Oriental

Àmbit 35,3 69,9 87,2 86,8 84,0 81,7 77,6 69,0 56,9 33,7 3,7 58,8Metropolità

Catalunya 35,9 69,6 87,0 86,7 84,1 82,0 77,9 69,5 57,5 34,1 3,5 58,4

Font: Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

Taxa d'activitat per grups d'edat. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.

15

La RBFD del Vallès Oriental l’any 2001 era del 96,6 sobre la base 100 de Catalunya. Aquesta se situava persota la mitjana del conjunt de l’Àmbit Metropolità (99,1). Des de l’any 1986 al 2001, la renda per càpita hatingut un creixement de 3,9 punts, però l’evolució entre aquests anys ha estat irregular, amb successiusaugments i descensos.

La renda per càpita del Vallès Oriental ha estat en aquests darrers anys sempre per sota la de Catalunya.

Població amb relació a l’activitat

3.4.2Homes Dones Total

Absoluts Taxes Absoluts Taxes Absoluts TaxesOcupats Aturats Ocu- Atur Ocupa- Atura- Ocu- Atur Ocupats/ Aturats/ Ocu- Atur

pació des des pació ades ades pació

Territori

Vallès 91.074 6.607 93,2 6,8 60.861 9.013 87,1 12,9 151.935 15.620 90,7 9,3Oriental

Àmbit 1.136.194 109.298 91,2 8,8 815.421 128.048 86,4 13,61.951.615 237.346 89,2 10,8Metropolità

Catalunya 1.657.056 144.423 92,0 8,0 1.158.070 174.512 86,9 13,1 2.815.126 318.935 89,8 10,2

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

Distribució de la població de 16 i més anys amb relació a l'activitat per sexe. Valors absoluts ipercentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.

Renda bruta familiar per habitant3.4.3 1986 1991 1996 2000 2001

Territori

Vallès 92,7 95,4 99,4 95,8 96,6Oriental

Àmbit – – – 101,0 99,1Metropolità

Catalunya 100 100 100 100 100

Font: A. Fernández. La renda familiar disponible a les comarques catalanes. Institut d’Estadística de Catalunya.

Evolució de la renda bruta familiar disponible per habitant. Amb relació a la base 100 deCatalunya. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2001.

Com a la resta de Catalunya, la taxa de creixement del sector de la construcció entre el 1998 i el 2003 és lamés elevada, amb un creixement del 5,2%. Aquest valor és igual que al conjunt de Catalunya. El VallèsOriental presenta un comportament similar a la mitjana catalana pel que fa al sector serveis, que ha vistdisminuir el seu creixement respecte a l’any 2000, tot i que aquest és positiu. El sector primari ha vistdisminuir el seu creixement, ha presentat una taxa de creixement negativa (–2,0%) en el període 1998-2003. Finalment, pel que fa a la indústria, la taxa de creixement en el període 2001-2003 va ser del 1,4%,però també ha patit una davallada respecte al creixement de l’any 2000.

3.5 Educació

El Vallès Oriental té una major densitat d’alumnes en els centres d’educació públics de primària que en elscentres privats. Per tant, podem dir que segurament hi ha un major nombre de centres d’educació primàriapúblics i que, alhora, estan més saturats. La ràtio d’alumnes per centre, en el cas dels centres públics deprimària, és de 254, mentre que en els centres privats del mateix nivell hi ha 180 alumnes per centre demitjana. Als centres d’educació secundària el panorama és el mateix, ja que segueix havent-hi mésconcentració d’alumnes en els centres públics que en els privats, amb una mitjana de 578 alumnes percentre públic i 257 alumnes per centre privat de mitjana. Podem veure, doncs, que es dóna una majorconcentració d’alumnes en els centres públics que en els privats, tant pel que fa a l’educació primària coma la secundària, alhora que es dóna una disminució en nombre de centres d’una etapa a una altra –d’untotal de 155 centres de primària, a secundària només en resten 49 centres. Aquest fet confirma la tesi quel’alta concentració d’alumnes a secundària comparat amb la primària es deu a una disminució, sobretot, decentres públics que les poblacions més petites ja no poden mantenir. Aquest fet es pot veure de formaparal·lela a la mitjana del conjunt de l’Àmbit Metropolità, així com a la mitjana catalana.

16

PIB primari PIB construcció PIB industrial PIB terciari3.4.4 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998-

2000 2003 2003 2000 2003 2003 2000 2003 2003 2000 2003 2003

Territori

Vallès -2,4 -1,6 -2,0 7,3 3,0 5,2 4,7 1,4 3,0 3,4 2,7 3,0Oriental

Catalunya -0,9 -1,0 -0,9 6,5 4,0 5,2 4,2 1,1 2,7 3,0 2,7 2,8

Font: Caixa Catalunya.

Evolució de la taxa de creixement del PIB comarcal per sectors. Taxes reals mitjanes de variacióinteranual de cada període en percentatge. Comarca i Catalunya, 1998-2003.

17

Com ja s’intuïa en analitzar la taxa d’activitat per edat, la taxa d’escolarització total del Vallès Oriental estàper sota la taxa d’escolarització de l’Àmbit Metropolità, i el mateix passa si ens fixem en les taxesd’escolarització per edats. Així, en la població de 16 anys, la taxa de la comarca és del 71,5%, mentre que al’àmbit territorial és del 76,3%. Aquesta diferència de 4,8 punts en la població de 16 anys augmenta a 6,8 punts en la població de 19 anys. Pel que fa a les taxes d’escolarització dels 24 i els 29 anys, lesdiferències van disminuint i passen a ser del 4,5 i el 2,3, respectivament.

Entre el nivell d’instrucció de la població major de nou anys de la comarca i el de la mateixa població del’àmbit territorial i Catalunya es donen algunes diferències. Així, al Vallès Oriental trobem un majornombre de persones que han realitzat estudis de batxillerat elemental (28,4%) i de formació professional.En canvi, pel que fa a la població que ha realitzat estudis primaris o inferiors, batxillerat i estudis superiors,els percentatges són inferiors a la comarca, respecte a l’àmbit territorial i Catalunya. Aquesta diferènciavaria entre 1 i 2,5 punts.

Ed. infantil i primària Ed. secundària

3.5.1Ràtios Ràtios

n. total Alum./ Alum./ Alum./ Alum./ n. total Alum./ Alum./ Alum./ Alum./centres Centre Centre Prof. Prof. centres Centre Centre Prof. Prof.

públic privat públic privat públic privat públic privat

Territori

Vallès 155 254 180 15 14 49 578 257 10,6 12,7Oriental

Àmbit 1.820 244 210 14 14 752 526 280 10,3 11,9Metropolità

Catalunya 3.154 186 209 13 14 1.104 491 275 10,1 11,9

Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya a partir de dades del Departament d'Educació. Servei d'Estadística iDocumentació. Estadística de l'ensenyament.

Nombre de centres i ràtios en centres d'educació infantil i primària, i centres d'educaciósecundària. Valors absoluts. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, curs 2003-04.

18

Taxa d’escolarització3.5.2 16 anys 19 anys 24 anys 29 anys Total 16-29 anys

sexe sexe sexe sexe sexeTOT D H TOT D H TOT D H TOT D H TOT D H

Territori

Vallès 71,5 77,0 66,2 43,6 50,2 37,5 17,5 19,6 15,6 4,5 4,8 4,3 25,0 27,9 22,3Oriental

Àmbit 76,3 80,2 72,4 50,4 55,4 45,3 22,0 22,9 21,1 6,8 6,8 6,9 29,3 31,4 27,2Metropolità

Catalunya 74,4 77,9 70,9 46,8 51,7 41,9 20,2 21,5 18,9 5,3 5,3 5,3 27,9 30,3 25,5

Font: Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.(*) No ha estat comptada com a població escolaritzada la que realitza la següent formació:Ensenyaments inicials per a adults, Programes de garantia social, Escola Oficial d'Idiomes, Ensenyaments artístics, CursINEM o equivalent per a desocupats, Curs de promoció promogut per l'empresa o Altres cursos.

Taxa d'escolarització (*) de la població de 16 a 29 anys, per edat i sexe. Comarca, ÀmbitsTerritorials i Catalunya, 2001.

Nivell d’instrucció3.5.3 Primària o ESO / EGB (2) Batxillerat (3) FP I FP II Superior (4)

inferior (1)

Territori

Vallès 39,3 28,4 10,3 6,3 5,7 10,1Oriental

Àmbit 39,1 24,3 11,7 5,5 5,5 13,9Metropolità

Catalunya 40,0 25,6 11,0 5,4 5,3 12,8

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.(1) Inclou: No sap llegir o escriure, Sense estudis i Primer grau.(2) Inclou: ESO, EGB, Batxillerat Elemental.(3) Inclou: Batxillerat Superior.(4) Inclou: Diplomatura, Llicenciatura i Doctorat.

Nivell d'instrucció de la població (10 anys o més), segons estudis cursats. Percentatges.Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.

19

3.6 Habitatge

Com a gran part de les comarques, al Vallès Oriental, la majoria d’habitatges principals són de propietat(un 83,7%), fins i tot, amb un percentatge més elevat que a l’àmbit territorial i a Catalunya. D’aquests, lamajoria estan totalment pagats, amb un 42,6% de tots els habitatges principals i un 36,8% són d’accés acompra –en procés de pagament. En comparació de l’àmbit territorial, al Vallès Oriental és més alt el pesdels habitatges de propietat d’accés a compra i és més baix el pes dels habitatges totalment pagats. Elsegon règim de tinença més habitual és el lloguer, amb una taxa del 11,8%, considerablement inferior a lataxa del conjunt de l’àmbit territorial i la taxa catalana, que se situen en un 17,8% i en un 16,6%,respectivament. Tot i que són opcions poc habituals, cal destacar que a la comarca un 4,3% dels habitatgessón de propietat per herència.

El cens d’habitatges del 2001 mostra un total de 143.926 habitatges, dels quals el 77,1% són habitatgesprincipals. Si comparem aquesta dada amb la de l’any 1981, veiem que ha augmentat de 10 punts. Aixòpodria ser perquè cada vegada hi ha més gent que es desplaça a viure a les comarques més pròximes aBarcelona. Pel que fa als habitatges secundaris, entre el 1981 i el 2001, la taxa va disminuir del 18% a un10,6%, i el 2001 es va situar per sota la taxa d’habitatges vacants, que era del 12,1%.

Règim de tinença

3.6.1 N. total Propietatd’habi- Compra Accés a Herència TOTAL Lloguer Gratuït Altrestatges compra o donació formes

Territori

Vallès 110.932 42,6 36,8 4,3 83,7 11,8 1,5 3,0Oriental

Àmbit 1.607.347 46,5 28,6 3,4 78,5 17,8 1,3 2,4Metropolità

Catalunya 2.315.774 45,9 27,6 5,5 79,1 16,6 1,6 2,7

Font: Cens de 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.

Distribució d'habitatges principals per règim de tinença. Percentatge. Comarca, ÀmbitTerritorial i Catalunya, 2001.

3.7 Salut

Els serveis sanitaris del Vallès Oriental tenen una densitat d’usuaris inferior a la mitjana de l’ÀmbitMetropolità. Per exemple, en els CAP del Vallès Oriental la ràtio és de 18.203 habitants per CAP, mentreque a l’àmbit territorial és de 20.710. Als hospitals, la ràtio a la comarca és de 77.365 i a l’àmbit territorialés de 113.907.

20

Tipus d’habitatge

3.6.2Habitatges Habitatges Habitatges Altres habitatges Número

ocupats ocupats vacants familiars totalprincipals secundaris habitatges

1981 2001 1981 2001 1981 2001 1981 2001 1981 2001

Territori

Vallès 67,2 77,1 18,0 10,6 14,8 12,1 0,0 0,3 93.074 143.926Oriental

Àmbit 78,8 77,9 7,7 8,3 13,5 13,1 0,0 0,7 1.605.536 2.063.975Metropolità

Catalunya 71,6 69,9 13,5 15,5 14,9 13,7 0,0 0,9 2.452.869 3.314.155

Font: Cens de 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.

Evolució del cens d'habitatge familiar segons tipus (principals/secundaris/vacants/altres).Percentatges i valors absoluts. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1981 i 2001.

Cobertura sanitària

3.7.1Centres Equip Equip

at. primària Hospitals extrahospitalari hospitalariHabitant/CAP Habitant/hospital Habitant/centre Habitant/ centre Habitant/llits

2000 2000 2003 2003 2003

Territori

Vallès 18.203 77.365 1.541 30.959 374Oriental

Àmbit 20.710 113.907 1.563 35.254 215Metropolità

Catalunya 17.639 97.844 1.428 31.623 213

Font: Institut d’Estadística de Catalunya a partir de dades de la Direcció General de Recursos Sanitaris (Serveid’Autorització, Registre i Avaluació d’Entitats, Centres i Serveis Sanitaris. Registre de centres, serveis i establimentssanitaris i Subdirecció General de Farmàcia i Productes Sanitaris).

Cobertura sanitària de centres hospitalaris (CAP i hospitals), extrahospitalaris i equipamenthospitalari. Ràtios sobre població. Comarques, Àmbit Territorial i Catalunya, 2000 i 2003.

21

La taxa de mortalitat del Vallès Oriental l’any 2003 era del 6,9, i se situava per sota les taxes de l’ÀmbitMetropolità (8,6) i de Catalunya (9). De fet, aquesta és la taxa de mortalitat més baixa de totes lescomarques de l’àmbit territorial. La taxa de mortalitat dels homes ha estat sempre per sobre de la de lesdones, però en els darrers anys han tingut evolucions diferents: mentre que la taxa de mortalitat delshomes ha disminuït del 7,8 al 7,1, la taxa de mortalitat femenina ha augmentat del 6 al 6,6.

3.8 Recursos culturals

Les diferències entre l’oferta cultural per nombre d’habitants al Vallès Oriental respecte a la mitjana delconjunt de l’Àmbit Metropolità varien segons els diferents serveis.

Així, per exemple, la comarca té nivells superiors pel que fa al nombre de teatres per cada 100.000 habitants (3 i 2, respectivament) i pel que fa al nombre de museus per cada 100.000 habitants (5 i 4, respectivament). En el cas dels cinemes i les biblioteques, la ràtio és la mateixa en els dos casos.

Taxa bruta de mortalitat3.7.2 homes dones TOTAL homes dones TOTAL homes dones TOTAL

1996 1996 1996 2001 2001 2001 2003 2003 2003

Territori

Vallès 7,8 6,0 6,9 7,5 6,6 7,0 7,1 6,6 6,9Oriental

Àmbit 9,3 7,7 8,5 9,0 8,1 8,5 8,9 8,4 8,6Metropolità

Catalunya 9,6 8,0 8,8 9,4 8,2 8,8 9,3 8,6 9,0

Font: Dades de població referides al Cens de Població (1996 i 2001) i al Padró municipal d'habitants-Xifres Oficials(2003). Moviment natural de la població. Institut d'Estadística de Catalunya.

Evolució de la taxa bruta de mortalitat (moviment natural) segons sexe. Percentatges. Comarca,Àmbit Territorial i Catalunya, 1996, 2001 i 2003.

22

Recursos i instal·lacions culturals

3.8.1Cinema (a) Teatre (a) Museus (a) (1) Biblioteques (b)Cinemes/ Teatres/ Museus/ Biblioteques/ Volums /

100.000 hab. 100.000 hab. 100.000 hab. 10.000 hab. 1.000 hab.2003 2002 2003 2002 2002

Territori

Vallès 2 3 5 1,0 1.393Oriental

Àmbit 2 2 4 1,0 2.801Metropolità

Catalunya 3 2 7 1,3 2.821

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. AEC/04.(a) Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (b) Institut d'Estadística de Catalunya. Estadístiques de biblioteques. Biennal.(1) Inclou museus i col·leccions

Recursos i instal·lacions culturals: cinemes, teatres, museus, i biblioteques. Ràtios sobrepoblació. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2002 o 2003.

23

La realitat de la gent jove a la comarca

A continuació, es presenten de forma conjunta les dades provinents dels grups de discussió i de l’explotaciódel Padró de l’any 1996 i del Cens de l’any 2001. Només en alguns casos s’ha pogut disposar de dadesestadístiques més recents; concretament, per a l’anàlisi del lloc de naixement s’han utilitzat dades de l’any2004 i per a la mobilitat residencial dades de l’any 2003. La resta de dades utilitzen com a any dereferència 2001; això ens ha permès portar a terme tot un conjunt de creuaments impossibles de realitzaramb dades d’anys posteriors.

No obstant això, per situar la població jove de la comarca, comencem fent referència al 2004. La poblaciód’entre 15 i 29 anys del Vallès Oriental compta l’any 2004 amb 76.608 efectius, un 21,9% respecte alconjunt de la població. D’aquestes persones, un 52% són homes i un 48% són dones. En termespercentuals això significa un 7,80% del conjunt de joves de l’Àmbit Metropolità i un 5,38% del conjunt dejoves de Catalunya. La distribució per grups d’edats dels 76.608 joves de la comarca és la següent: un 24%té entre 15 i 19 anys; un 32,5% té entre 20 i 24 anys, i un 43,5%, entre 25 i 29 anys. S’observa, doncs, queels grups de més edat són els que tenen més efectius entre el jovent de la comarca.

Una vegada feta aquesta primera fotografia de situació, passem a continuació a analitzar la realitat juvenilde la comarca en els diferents aspectes en què hem decidit abordar-la.

4.1 Emancipació

4.1.1 Educació

El nivell d’estudis

La majoria de les persones joves del Vallès Oriental tenen el nivell d’estudis obligatoris, ESO o EGB.Aquest grup ve seguit pels de joves amb estudis màxims de primària i amb batxillerat, als quals segueix elgrup de joves amb estudis universitaris. En el grup de 25 a 29 anys, on el nivell d’estudis no està tancondicionat per la població que encara està cursant la seva trajectòria educativa, el grup majoritari, un29,7%, és el que té estudis obligatoris. El segon grup més nombrós és el de la població amb estudissuperiors, un 20,2%, seguit pel grup de joves amb formació professional.

L’Àmbit Metropolità es caracteritza per tenir un nivell d’estudis lleugerament superior a la mitjanacatalana, però, sobretot, superior a la resta dels àmbits territorials, com mostra el fet que el percentatged’universitaris supera el grup amb estudis mínims obligatoris en la població de 25 a 29 anys. Al VallèsOriental, però, no es dóna aquesta realitat. La comarca es diferencia per un percentatge d’universitarisinferior –un 20,2% a la comarca, un 27,3% a l’àmbit territorial i un 26,2% a Catalunya– i un major nombrede joves amb ESO/EGB –un 29,7% a la comarca, un 24,4% a l’àmbit territorial i un 25,7% a Catalunya–,mentre que la resta de nivells formatius són similars a la comarca en comparació de l’àmbit territorial i deCatalunya.

4

La gent jove de la comarca compta amb un nivell d’estudis que se situa clarament per sobre del de lapoblació major de 34 anys. Per exemple, és evident en la població universitària, que en la franja de 25 a 29 anys, és quasi 10 punts superior a la de 35 a 64 anys. Alhora, el pes que té la població amb estudis deprimària com a màxim entre aquest grup de joves és molt inferior en comparació del que té entre lapoblació de major edat. També s’observa una evolució similar en la distribució de la població si es comparael nivell d’estudis de l’any 1996 amb el de 2001 (vegeu la taula 4.2). Cinc anys abans, el nombred’universitaris entre el grup de joves de 25 a 29 anys era inferior i era superior –10 punts per sobre– el delsjoves amb estudis màxims de primària.

24

Total4.1 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Primària o Valorsinferior %

ESO i EGB* Valors%

Batxillerat Valors%

FP I Valors%

FP II Valors%

Superior Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental.** La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Nivell d'estudis per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

5.870 3.491 4.370 4.357 45.320 32.731 146.45731,6 13,6 14,5 14,6 36,6 78,9 45,8

8.461 7.685 8.929 9.313 40.850 5.922 81.16045,6 30,0 29,7 31,2 32,9 14,3 25,4

2.762 4.913 3.994 4.433 12.387 909 29.39814,9 19,1 13,3 14,9 10,0 2,2 9,2

1.055 3.103 3.061 3.348 6.768 601 17.9365,7 12,1 10,2 11,2 5,5 1,4 5,6

414 3.272 3.685 3.167 5.326 365 16.2292,2 12,8 12,2 10,6 4,3 0,9 5,1

0 3.195 6.074 5.233 13.326 936 28.7640,0 12,5 20,2 17,5 10,7 2,3 9,0

18.562 25.659 30.113 29.851 123.977 41.464 319.944

25

La trajectòria educativa de la gent jove del Vallès Oriental va evolucionant amb l’edat. Com en altrescomarques, la majoria d’estudiants menors de 20 anys està cursant estudis secundaris, seguits pelsuniversitaris i els de formació professional de primer nivell. Entre la franja dels 20 als 24 anys, el grupd’alumnes universitaris és el que clarament té major pes entre la població estudiant. Aquesta majoria delsuniversitaris també es dóna a Catalunya i a l’àmbit territorial, amb un pes, fins i tot, lleugerament superiord’aquest col·lectiu. En canvi, en la franja dels joves de més edat, el grup d’alumnes estudiants d’altres tipusde formació és el que té un pes clarament diferenciat, superior a l’Àmbit Metropolità i a Catalunya, seguitdels estudiants universitaris.


Primària o Valorsinferior %

ESO i EGB* Valors%

Batxillerat Valors%

FP I Valors%

FP II Valors%

Superior Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.* En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental** La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Nivell d'estudis per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

7.696 5.933 6.051 7.255 67.432 33.440 142.98333,6 23,5 24,3 29,6 63,6 90,8 56,0

9.593 4.862 5.318 5.116 15.024 1.458 41.38541,9 19,3 21,4 20,8 14,2 4,0 16,2

1.605 6.674 4.159 3.591 6.319 393 22.7417,0 26,4 16,7 14,6 6,0 1,1 8,9

3.646 3.371 3.363 3.024 4.245 361 18.01015,9 13,4 13,5 12,3 4,0 1,0 7,0

348 2.956 2.483 2.063 3.597 290 11.7371,5 11,7 10,0 8,4 3,4 0,8 4,6

0 1.441 3.496 3.500 9.376 870 18.6830,0 5,7 14,1 14,3 8,8 2,4 7,3

22.888 25.237 24.870 24.549 105.993 36.812 255.539

La gent jove percep que es donen diferències en el camp educatiu segons el sexe de la persona. Perexemple, alguns afirmen que part d’aquestes diferències vénen marcades per l’actitud de les noies, que sónmés exigents i tenen més força de voluntat. Algunes persones joves associen aquest element com el motiupel qual hi ha més universitàries i pel qual, segons es percep, obtenen millors qualificacions. Com a factorafegit, també esmenten el fet que per a les noies hi hagi menys possibilitats laborals sense titulació, el queprovocaria que la població femenina allargués els seus estudis. Un altre element que la gent jove destacapel que fa a les diferències entre nois i noies és l’elecció de les especialitzacions durant la trajectòriaeducativa, que acaben marcant les distribucions per sectors en el mercat laboral.

Si analitzem el nivell d’estudis de la gent jove de la comarca segons el sexe (vegeu la taula A.1 de l’annex),aquestes diferències són evidents. Entre les noies, els nivells d’instrucció són més alts en cadascuna de lesfranges d’edat, ja que és major el pes que tenen tots els estudis postobligatoris que en els nois –excepteformació professional de primer nivell. En canvi, els homes presenten majors percentatges en estudisprimaris o ESO/EGB. Les diferències que es donen a la comarca són semblants a les que es donen alconjunt de l’Àmbit Metropolità. Cal destacar especialment el cas dels estudis universitaris, que, perexemple, en les noies de 25 a 29 anys representa un 25,1% del total, enfront del 15,5% dels nois. En laresta d’estudis postobligatoris, formació professional i batxillerat, els percentatges són més similars entreels dos sexes i les diferències es redueixen amb l’edat.

26


Secundaris Valorsper a adults %

Secundaris Valors%

FP I Valors%

FP II Valors%

Superiors Valors%

Altres Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Estudis en curs per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

752 91 44 22 50 1 9607,8 1,0 0,9 0,7 0,8 0,5 2,9

4.329 727 119 50 108 6 5.33944,8 8,2 2,4 1,5 1,6 2,9 15,9

1.280 339 103 55 102 3 1.88213,2 3,8 2,1 1,7 1,5 1,4 5,6

511 889 205 68 57 1 1.7315,3 10,0 4,2 2,1 0,9 0,5 5,2

1.724 4.782 1.886 871 967 10 10.24017,8 53,7 38,3 26,5 14,7 4,8 30,5

1.066 2.081 2.569 2.220 5.305 186 13.42711,0 23,4 52,2 67,6 80,5 89,9 40,0

9.662 8.909 4.926 3.286 6.589 207 33.579

27

També es perceben algunes diferències entre nois i noies en la seva trajectòria educativa en analitzar elsestudis en curs (vegeu la taula A.2 de l’annex). Les diferències són menys accentuades que en el nivelld’estudis, però les dades denoten que, entre les persones més joves (menors de 20 anys), les noies quesegueixen cursant estudis opten en major mesura que els nois pels estudis universitaris i és menys freqüentcursar formació professional. També cal assenyalar que en la franja de major edat, de 25 a 29 anys, elpercentatge de persones joves que realitza estudis superiors és major en els nois que en les noies –tot i queno el valor absolut d’alumnes, ja que hi ha més noies estudiant a la universitat–, en part per l’elevat pesque tenen els estudis no reglats en aquest grup.

Oferta d’estudis i necessitat de desplaçament

La gent jove del Vallès Oriental considera que la comarca està limitada quant a oferta educativa, sobretot,en les poblacions més reduïdes, on els més joves es veuen més limitats quant a estudis secundaris. Per aalguns, el fet de no disposar de l’oferta completa en el centre més pròxim, fa que algunes persones joveshagin d’optar per elegir els estudis en funció de les opcions disponibles –com pot ser el cas de les diferentsopcions de batxillerat– o bé traslladar-se a un centre més llunyà a un municipi més important.

Entre els joves universitaris, alguns opten per desplaçar-se diàriament des de la seva població deresidència a la universitat, mentre que altres, generalment els de poblacions més allunyades dels centresd’educació superior, trien l’opció de canviar de lloc de residència per viure prop de la universitat. Aquestsúltims destaquen el “creixement personal” que aporta l’experiència de viure sense els pares i la comoditatde no haver-se de desplaçar cada dia. Per contra, també es comenta que aquesta és una opció cara.

Així mateix, el grup de joves universitaris no considera que la distància sigui un impediment important al’hora de continuar estudiant, però sí que es fa esment de la manca de transport i que, per tant, si existísuna universitat més propera hi anirien, sobretot, aquells que viuen en els pobles més allunyats.

La vivència dels estudis

La gent jove assenyala diferents factors que influeixen en l’elecció dels estudis. Es destaca la pròpiavoluntat o l’interès personal, que sovint es combina amb les expectatives laborals que es tenen vinculadesa una determinada elecció –escollir estudis segons en què es vulgui acabar treballant.

A més d’aquests factors més personals, s’hi afegeixen altres possibles influències externes. Per una banda,es parla del rol dels pares i la pressió que molta gent jove percep pel fet que aquests comptin amb unesdeterminades expectatives, sovint lligades al fet que els seus fills cursin estudis universitaris. Com algunespersones joves perceben, “de cara als pares tu has de ser el que ells no van arribar a ser”. Així i tot, lamateixa gent jove assenyala que l’elecció no ve directament condicionada per la voluntat dels progenitors.Per altra banda, també se cita el paper que alguns professors i l’entorn social (família i amistats) tenencom a referents. A més d’aquests elements, moltes persones joves consideren que l’educació i, en especial,l’educació universitària, en comparació de la formació professional, és un mecanisme de reconeixementsocial, element en què coincideixen tant els joves amb aquest nivell d’estudis com els que no els hancursat. Els de major edat, un cop escollida la trajectòria, també destaquen que sovint aquesta vocació oprimera elecció ve també limitada per les qualificacions o dificultats, per exemple, se cita específicament lanota d’accés en el cas dels estudis universitaris, que sovint fa que s’opti per una elecció diferent a laprioritària.

28

Paral·lelament, s’assenyalen alguns motius pels quals determinades persones joves opten per abandonarels estudis. D’una banda, se cita el fet de començar a treballar i disposar d’autonomia vinculada a laindependència econòmica. De l’altra, però, també es considera que, en alguns casos, és la poca motivaciópels estudis i el risc de no aprovar el que fa que algunes persones joves finalitzin l’etapa educativa enacabar els estudis obligatoris. Entre les persones més joves que volen continuar la seva trajectòria esvalora negativament el fet de començar a treballar, ja que es considera que suposa major sacrifici i lesfeines que es poden aconseguir es veuen com més repetitives i poc gratificants. Per això, molts veuennecessari assolir un nivell mínim d’estudis –sovint més enllà del mínim obligatori– per poder assegurar unatrajectòria professional que els satisfaci. En canvi, critiquen l’actitud d’algunes persones joves que tenenclar que no volen seguir estudiant a partir dels 16 anys, especialment per les interferències amb la restadels alumnes del centre. Com mencionen, en determinades ocasions acaben perjudicant el ritme i el nivellde les classes: “Si el professor ha de marxar perquè algú n’ha fet una de grossa, també et molesta a tu sivols estudiar. A ells tant els fa, com que saben que plegaran als 16 anys...”.

Molts associen els estudis amb la preparació al mercat laboral. Així i tot, també es valora l’aportació queofereixen els estudis quant a saber desenvolupar-se més enllà dels continguts concrets. El jovent de diferentsedats i diferents nivells d’estudis estableix una clara vinculació entre l’educació i la projecció professional.No es considera que les condicions econòmiques siguin l’element principal de divergència, però sí que espercep que amb estudis superiors es disposa de millors condicions quant a grau de responsabilitat iimplicació, fet que es vincula, en part, a poder treballar d’allò que s’ha escollit en els estudis.

La visió dels estudis com a mitjà per assolir una determinada feina, que també tenen les persones mésjoves, fa que alguns d’ells valorin negativament la trajectòria comuna prèvia. Consideren que en els casosen què el jove està més orientat i té clara la seva elecció seria més adequat especialitzar-se ambanterioritat i consideren excessiva la formació comuna prèvia. Un altre element destacat i criticat per lespersones més joves és el tracte als alumnes que es dóna en alguns centres, principalment, per considerarque en determinats casos i, especialment, en comparació del sistema universitari, als joves se’ls atorga unmarge de decisió molt limitat i, per tant, poca autonomia.

El grup de joves universitaris valoren positivament la formació rebuda, tot i considerar que avui en diasovint no és suficient cursar una diplomatura o llicenciatura, sinó que es requereix formaciócomplementària o contínua. Lligat a aquest fet, també es fa referència a un canvi en el que suposacomptar amb aquest nivell d’instrucció, ja que es considera que no és un factor assegurador d’estabilitatlaboral, com succeïa anteriorment.

Independentment dels coneixements o continguts concrets adquirits durant la trajectòria educativauniversitària, el grup de joves amb aquesta formació en valora positivament les eines adquirides,especialment, les xarxes que es creen i els contactes que faciliten tenir recursos per obtenir informació.Així i tot, també apareixen crítiques amb relació a l’excessiva especialització de determinades titulacions ila manca de continguts més pràctics per facilitar la incorporació al món laboral, “la gent surt d’allà sensesaber el que és res de res del món”. El grup de joves universitaris, però, en fa una valoració més positiva alllarg del temps, quan aquestes aportacions es fan més visibles i ells mateixos en prenen consciència.

El grup de joves immigrants destaca que la seva realitat es diferencia notablement de la dels autòctonsen l’àmbit educatiu. En primer lloc, destaquen que per a molts d’ells l’àmbit laboral és prioritari i, per tant,l’educació queda en un segon pla. Paral·lelament, molts perceben que l’accés a l’educació superior estàmolt limitat per a ells i, per mantenir una trajectòria educativa, sovint només els queda l’opció de cursaraltres tipus d’estudis no formals, vinculats a oficis o professions. Alhora, s’assenyala la dificultat afegida deno conèixer perfectament la llengua, no només en el cas del català, sinó que sovint també es dóna ladificultat de parlar i entendre el castellà.

29

Les persones joves de major edat parlen d’un canvi en la relació dels més joves amb el professorat, ja queperceben que ha disminuït el grau de respecte i l’autoritat. Les persones més joves consideren que lesrelacions amb els professors són molt variables i que depenen de l’actitud que manifestin tant els alumnescom els professors.

En parlar d’educació, la gent jove assenyala que fora dels canals formals també s’adquireixen aprenentatgesaddicionals, lligats a valors i relacions personals. Se citen determinats espais, com ara les entitats esportiveso entitats d’educació en el lleure, tot i que alguns també consideren que en determinades ocasions podenconvertir-se en espais on s’afegeixen nous tipus de pressions o excessiva disciplina. Alhora, també esmenciona el rol dels pares com a educadors i assenyalen la diferència entre formar i educar, alhora quecritiquen que, a vegades, es tendeix a considerar que tots els aprenentatges s’han de donar a l’escola “Però avegades es cau en l’error que són els professors els que han d’educar els fills...”.

4.1.2 Treball

Característiques de l’ocupació juvenil

El Vallès Oriental es caracteritza per un alt nivell d’activitat entre la població jove i se situa per sobre del’Àmbit Metropolità i el conjunt de Catalunya. La incorporació al mercat de treball es converteix en la situaciómajoritària a partir dels 20 anys, ja que si, entre les persones més joves, els actius són un 34,2%, de 20 a 24 anys en són un 74,5%. El percentatge d’actius més elevat de tota la població es dóna al grup de 25 a 29 anys, amb un 88,1%. Aquests percentatges mostren que, encara que en totes les edats és major el nombred’actius a la comarca que a l’àmbit territorial, les diferències són més marcades entre els menors de 25 anys.La taula 4.4 mostra aquesta distribució de la població segons l’activitat principal i desglossada per edats.


Estudiant Valors%

Ocupat Valors%

Aturat Valorsprimera feina %

Aturat Valorsha treballat %

Treball Valorsdomèstic %

Inactiu Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Activitat principal per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

11.430 5.152 1.094 334 828 184 61.03161,6 20,1 3,6 1,1 0,7 0,4 19,1

4.989 16.678 23.995 23.586 81.097 1.635 152.01026,9 65,0 79,7 79,0 65,4 3,9 47,5

633 553 342 217 478 0 2.2233,4 2,2 1,1 0,7 0,4 0,0 0,7

723 1.896 2.196 2.184 6.328 70 13.3973,9 7,4 7,3 7,3 5,1 0,2 4,2

127 404 1.203 2.269 19.971 4.738 28.7120,7 1,6 4,0 7,6 16,1 11,4 9,0

660 976 1.283 1.261 15.275 34.837 62.5713,6 3,8 4,3 4,2 12,3 84,0 19,6

18.562 25.659 30.113 29.851 123.977 41.464 319.944

En comparació de la situació de l’any 1996, reflectida a la taula 4.5, es manifesta una evolució significativa.En aquests cinc anys s’ha reduït la taxa d’estudiants i ha augmentat el nombre d’actius, especialment entreels més joves.

La incorporació al món laboral presenta diferències en funció del nivell d’estudis de la gent jove (vegeu lataula A.5 de l’annex). La gent jove amb formació professional de primer nivell s’incorpora abans al mercatlaboral, com mostra el fet que és l’únic grup en què és majoria el percentatge d’actius entre els menors de20 anys (un 57,1%). En canvi, els que tenen estudis de batxillerat són els que presenten menorspercentatges d’actius per sota els 25 anys, ja que és el grup on té major pes la població estudiant. En lafranja de major edat, de 25 a 29 anys, les taxes presenten uns nivells més equilibrats entre els diferentsgrups, excepte els joves amb primària, que presenten el mínim percentatge d’actius, un 82,9%. La resta degrups presenten taxes majors i més similars entre elles, entre el 86,7% d’actius entre el grup de joves ambbatxillerat i el 92,6% entre el grup de joves amb formació professional de segon nivell.

30


Estudiant Valors%

Ocupat Valors%

Aturat Valorsprimera feina %

Aturat Valorsha treballat %

Treball Valorsdomèstic %

Inactiu Valors%

Fa el servei Valorsmilitar o PSS %

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Activitat principal per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

17.644 7.069 960 127 148 23 61.13077,1 28,0 3,9 0,5 0,1 0,1 21,4

2.065 11.884 17.774 17.521 60.975 701 110.9209,0 47,1 71,5 71,4 57,5 1,9 38,9

1.577 1.692 573 246 317 0 4.4056,9 6,7 2,3 1,0 0,3 0,0 1,5

600 2.977 3.506 3.214 9.700 33 20.0302,6 11,8 14,1 13,1 9,2 0,1 7,0

165 587 1.544 2.950 23.823 3.327 32.3960,7 2,3 6,2 12,0 22,5 9,0 11,4

318 384 425 488 11.030 32.728 54.9941,4 1,5 1,7 2,0 10,4 88,9 19,3

519 644 88 3 0 0 1.2542,3 2,6 0,4 0,0 0,0 0,0 0,4

22.888 25.237 24.870 24.549 105.993 36.812 285.129

31

L’Àmbit Metropolità es caracteritza per ser més habitual que a la mitjana catalana compaginar estudis ifeina entre la gent jove. Al Vallès Oriental es tracta d’una opció fins i tot més comuna que a l’àmbitterritorial entre els més joves, mentre que entre el grup de 25 a 29 anys se situa per sota la mitjanacatalana. Així i tot, com a la resta de territoris, combinar les dues activitats és menys freqüent entre lespersones més joves, ja que, per exemple, és el 7,6% dels menors de 20 anys que estudien i treballen,mentre que de 20 a 24 anys el percentatge gairebé es duplica. No obstant això, l’increment de la taxa ambl’edat es fa més notable si s’analitza el pes que té entre la població estudiant: un 11,6% de 16 a 19 anys,un 28,9% de 20 a 24 anys i un 72,7% en els de major edat. A més, si tenim en compte aquestspercentatges, es fa visible que el Vallès Oriental presenta sempre major nombre de treballadors entre elsestudiants que la mitjana de l’Àmbit Metropolità, el que suposa, per tant, que el menor pes que té en eltotal de la població per sobre dels 25 anys és a causa del fet que, majoritàriament, també és menor el pesdels estudiants.

El grup de joves universitaris que compagina els estudis amb la feina afirma que els motius pels qualsrealitzen aquestes dues activitats varien segons la realitat de cada cas. Per exemple, es tracta d’una opcióque no prenen només les persones joves que tenen la necessitat de cobrir les despeses i/o estudis, sinó quetambé s’escull voluntàriament per reduir la dependència econòmica dels pares. A més, en determinadeszones de la comarca, la gent jove considera que les dificultats de mobilitat o el fet d’haver de dedicar méstemps a desplaçar-se, és un factor que també dificulta poder treballar alhora.

El tipus de feines que realitzen les persones joves que estudien varia segons l’edat. Les de més edat,especialment el grup d’universitaris, parlen de feines a temps parcial, mentre que les més joves tendeixena buscar ocupacions més puntuals en les èpoques de vacances, principalment, els estius. En general, estracta de feines esporàdiques no vinculades amb els estudis en curs i que no són valorades positivamentper la gent jove.

L’ocupació juvenil per sectors d’activitat

La distribució de l’ocupació al Vallès Oriental es caracteritza pel fet que els serveis, tot i ser el sector ambmajor percentatge de treballadors (52%), té menor pes que a Catalunya (62%) i a l’Àmbit Metropolità(64,5%), mentre que la indústria agrupa major percentatge de treballadors a la comarca (36,9%) que enels altres dos territoris –al voltant del 25% en els dos casos. En ambdós casos les diferències són de més de10 punts en l’ocupació del total de la població.

Aquestes diferències en la distribució del mercat laboral també es mantenen i, fins i tot, s’accentuen entreles persones joves, especialment el major pes de la indústria. Per exemple, en els treballadors de 25 a 29 anys les diferències superen els 13 punts en el cas de la indústria, ja que al Vallès Oriental són un 38,8%en aquest sector, mentre que a Catalunya i a l’Àmbit Metropolità es manté una taxa al voltant del 25%. Enels serveis, l’ocupació és menor entre els joves que en la resta de la població en tots tres territoris, però,especialment, al Vallès Oriental i en els menors de 20 anys, en els quals el pes del sector és encara mésreduït, per sota la meitat dels treballadors (45,7%), mentre que a l’àmbit territorial són el 57,8%. A més deles diferències en valors, el Vallès Oriental presenta certes variacions respecte a la tendència catalana en ladistribució de treballadors per edats. Per exemple, l’increment dels serveis amb l’edat i el decreixement dela construcció es donen de manera molt més suau a la comarca que al conjunt de Catalunya. Per tant, a lacomarca són més equilibrades les distribucions dels treballadors segons sectors en les diferents frangesd’edat.

32


Estudia Valors%

Treballa Valors%

Treballa i Valorsestudia %

Aturat Valors%

Aturat i Valorsestudia %

Inactiu Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Compaginació d'estudis i treball per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

8.290 5.152 1.094 334 828 184 15.88254,3 20,1 3,6 1,1 0,7 0,4 6,0

3.791 13.214 20.416 20.798 75.675 1.616 135.51024,8 51,5 67,8 69,7 61,0 3,9 50,9

1.153 3.464 3.579 2.788 5.422 19 16.4257,6 13,5 11,9 9,3 4,4 0,0 6,2

1.137 2.156 2.285 2.237 6.467 66 14.3487,4 8,4 7,6 7,5 5,2 0,2 5,4

219 293 253 164 339 4 1.2721,4 1,1 0,8 0,5 0,3 0,0 0,5

678 1.380 2.486 3.530 35.246 39.575 82.8954,4 5,4 8,3 11,8 28,4 95,4 31,1

15.268 25.659 30.113 29.851 123.977 41.464 266.332

33

Així i tot, cinc anys abans, com mostra la distribució de l’ocupació del 1996, encara tenia major pes elsector industrial i menor els serveis, sobretot, entre els més joves, tant respecte a la distribució del VallèsOriental de 2001 com amb relació a la que es donava el 1996 a Catalunya i a l’Àmbit Metropolità.


Primari Valors%

Indústria Valors%

Construcció Valors%

Serveis Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Sector d'activitat per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

52 143 223 255 1.134 55 1.8621,1 0,9 0,9 1,1 1,4 3,4 1,2

2.012 6.581 9.302 8.807 28.914 452 56.06840,7 39,5 38,8 37,3 35,7 27,6 36,9

623 1.775 2.275 2.118 8.012 229 15.03212,6 10,6 9,5 9,0 9,9 14,0 9,9

2.257 8.179 12.195 12.406 43.037 899 78.97345,7 49,0 50,8 52,6 53,1 55,0 52,0

4.944 16.678 23.995 23.586 81.097 1.635 151.935


Primari Valors%

Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Sector d'activitat per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

32 139 217 226 1.312 61 1.9871,5 1,2 1,2 1,3 2,2 8,7 1,8

1.092 5.931 8.022 7.525 26.548 205 49.32352,9 49,9 45,1 42,9 43,5 29,2 44,5

232 842 1.116 1.097 4.824 45 8.15611,2 7,1 6,3 6,3 7,9 6,4 7,4

709 4.972 8.419 8.673 28.291 390 51.45434,3 41,8 47,4 49,5 46,4 55,6 46,4

2.065 11.884 17.774 17.521 60.975 701 110.920

Vies d’accés al lloc de treball

En comparació d’altres comarques de fora de l’Àmbit Metropolità, les persones joves del Vallès Orientalcentren en major mesura les seves accions en cercar feina a través dels canals formals. En general,s’utilitzen diferents vies per consultar ofertes i donar a conèixer la seva sol·licitud, tot i que varia en funciódel perfil del jove i el tipus de feina que es busca.

El grup de joves amb estudis superiors, per exemple, sí que fa menció dels contactes informals, a més del’enviament de currículums i els serveis públics, com a vies utilitzades. Pel que fa a aquests darrers,consideren que no estan excessivament promocionats i, per aquest motiu, són desconeguts per part de lapoblació. En part, en l’àmbit local es vincula també a la manca de complicitat amb els ajuntaments.

La resta de persones joves fa una valoració més positiva dels serveis públics i, especialment, de les borsesde treball dels ajuntaments, tot i destacar-ne inconvenients en algunes d’elles, com ara la manca de dadesconcretes en les ofertes publicades o el procés de filtratge de candidats. Aquestes persones joves tambéutilitzen les oficines de treball de la Generalitat, tot i que les consideren menys eficients pel seufuncionament. Alhora, entre aquestes és habitual accedir a feines a través d’empreses de treball temporal.

Un canal recent destacat també per la gent jove és Internet, encara que es considera més útil per adeterminats sectors, alhora que es percep que presenta major oferta de feines temporals o a temps parcial.

El grup de joves immigrants, tot i que afirmen que és habitual l’ús dels serveis públics i les empresestemporals, en primer lloc, destaca els contactes personals com la via més útil per trobar feina.

Condicions laborals

L’autoocupació

La gent jove associa l’autoocupació, principalment, a dos elements que valora negativament: capital i risc.Majoritàriament consideren que és una alternativa menys favorable que treballar per compte d’altri,perquè es considera necessari un mínim de recursos econòmics, no sempre disponibles (o en disposició deser invertit), per muntar un negoci i perquè la responsabilitat que implica aquesta situació professional esconsidera excessiva i arriscada. Algunes persones joves creuen que sí que es donen ajudes i suport des deles administracions públiques per als joves, tot i que, en general, aquests no les tenen en compte sovintperquè les consideren poc adaptades a la realitat concreta.

El grup de joves universitaris diferencien notablement aquesta situació segons el sector d’activitat, ja que,per exemple, en determinades professions el més habitual (si no necessari) és optar per l’autoocupació. Noobstant això, a part d’aquestes titulacions específiques, el grup de joves amb estudis superiors es plantejal’opció de treballar per compte propi com una possibilitat a llarg termini, un cop adquirida l’experiència iestalviat un mínim, o bé com a complement d’una feina que redueixi el risc associat.

34

35

Aquesta menor predisposició de les persones joves a l’autoocupació queda reflectida a la taula 4.9. Com enaltres territoris, aquesta situació és molt més freqüent entre els majors de 34 anys. Entre la gent jove éspoc habitual i va augmentant amb l’edat, ja que si entre la població menor de 20 anys són un 5,1% elstreballadors en aquesta situació professional, entre els de 25 a 29 són gairebé el 10%. Aquestspercentatges d’empresaris al Vallès Oriental impliquen que a la comarca és una opció més comuna que alconjunt de l’Àmbit Metropolità, sobretot entre els de major edat, amb uns percentatges més similars a lesmitjanes catalanes. Les diferències en el pes dels empresaris entre la gent jove segons el seu nivelld’instrucció són variables en les diferents franges d’edat.

La jornada laboral

Un 70,4% dels ocupats de la comarca treballen 40 hores setmanals, la qual cosa representa que al VallèsOriental hi ha major concentració en aquesta dedicació que a l’Àmbit Metropolità i Catalunya. Elpercentatge d’aquesta jornada és encara superior entre les persones joves, sobretot de 20 a 29 anys,mentre que, en canvi, els treballadors que superen les 40 hores setmanals tenen menor pes en comparacióde la població per sobre dels 34 anys. Com a la resta de Catalunya i l’Àmbit Metropolità, és evident unaaltra particularitat: entre la gent jove menor de 25 anys és més habitual treballar per sota les 30 hores.


Empresari Valorsamb personal %

Empresari Valorssense personal %

Assalariats Valorsfixos %

Assalariats Valorseventuals %

Ajuda Valorsfamiliar %

Membre de Valorscooperatives %

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Situació professional per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

63 316 808 1.301 7.714 194 10.3961,3 1,9 3,4 5,5 9,5 11,9 6,8

190 710 1.583 1.870 9.285 256 13.8943,8 4,3 6,6 7,9 11,4 15,7 9,1

1.870 8.826 15.789 16.427 54.457 870 98.23937,8 52,9 65,8 69,6 67,2 53,2 64,7

2.770 6.729 5.677 3.878 9.188 300 28.54256,0 40,3 23,7 16,4 11,3 18,3 18,8

45 76 74 40 184 8 4270,9 0,5 0,3 0,2 0,2 0,5 0,3

6 21 64 70 269 7 4370,1 0,1 0,3 0,3 0,3 0,4 0,3

4.944 16.678 23.995 23.586 81.097 1.635 151.935

Característiques contractuals

Les persones joves de la comarca parlen de la relació entre mercat laboral i nivell formatiu del jovent.D’una banda, el grup de joves amb estudis superiors considera que actualment l’oferta de treballadors estàsobrequalificada amb relació a la demanda de les empreses. Per aquest motiu, molts afirmen que el fet decomptar amb estudis universitaris, per tant, no assegura una millor ocupació en el moment d’incorporar-seal mercat laboral, però sí que es veu que té una influència important en la trajectòria a mitjà i llargtermini. Així, les mateixes persones joves afirmen que, si bé entre les més joves, els ocupats amb estudisprofessionals o similars que treballen en oficis presenten una situació més favorable que els universitaris–per exemple, quant a retribució–, amb els anys, és més fàcil la progressió i l’acompliment de lesaspiracions professionals per als universitaris. En part, aquestes afirmacions es veuen contrastades per lesdades que denoten que, per exemple, pel que fa a l’atur i l’eventualitat, el grup de joves universitarispresenta una situació més desfavorable (taxes més altes) que la resta de grups en el momentd’incorporar-se al mercat laboral, però aquestes decreixen de manera més accentuada amb els anys.

El grup de joves sense estudis superiors també percep que existeixen diferències en el mercat laboralsegons el nivell d’estudis i no les vinculen exclusivament a les condicions econòmiques o laborals sinó que,per exemple, s’associa un nivell d’estudis més elevat amb major grau de responsabilitat.

Aquesta vinculació entre nivell d’estudis i feina es destaca també en considerar que sovint el fet decomençar a treballar jove, sense estudis postobligatoris, per exemple, implica una major tendència al’estancament professional i menor predisposició al reciclatge formatiu. Així, alguns grups de joves veuenque el fet de cursar estudis no aporta només els coneixements concrets, sinó l’actitud d’aprenentatgecontinu que sovint requereix el mercat laboral.

36


Menys Valorsde 30 h %

De 30 a 39 h Valors%

40 hores Valors%

Més de 40 h Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Temps de treball productiu setmanal per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

797 1.913 1.622 1.781 6.016 166 12.29516,1 11,5 6,8 7,6 7,4 10,2 8,1

280 942 1.719 2.193 7.997 130 13.2615,7 5,6 7,2 9,3 9,9 8,0 8,7

3.484 12.379 18.056 16.781 55.154 1.079 106.93370,5 74,2 75,2 71,1 68,0 66,0 70,4

383 1.444 2.598 2.831 11.930 260 19.4467,7 8,7 10,8 12,0 14,7 15,9 12,8

4.944 16.678 23.995 23.586 81.097 1.635 151.935

37

La millora de la qualificació dels llocs de treball de la gent jove segons l’edat és evident. La majoria delsmenors de 20 anys ocupats treballa en llocs de baixa qualificació, mentre que de 20 a 29 anys són mésnombrosos els que ocupen posicions de nivell mitjà. A més, els treballadors joves de més edat presentenmajors percentatges en treballs més qualificats i menors en els nivells més baixos. La distribució delstreballadors joves del Vallès Oriental segons el seu nivell d’ocupació es diferencia de les de l’ÀmbitMetropolità i Catalunya en què té major pes el nivell més baix i menor el més elevat. Així i tot, lesdiferències van augmentant amb l’edat i, per tant, entre els més joves la situació és més semblant.

A més de les diferències en la qualificació segons l’edat, també són evidents les que es donen segons elnivell d’estudis del grup de joves. Entre la gent jove d’un mateix nivell d’estudis, també es fa palesa laprogressió en la qualificació en les diferents franges d’edat, excepte en el grup amb estudis primaris.Aquest grup, juntament amb el de joves amb estudis d’ESO/EGB, són els únics en què la majoria detreballadors joves (en totes les franges d’edat) ocupen majoritàriament llocs de baixa qualificació. En canvi,entre el grup de joves amb formació professional és majoritari el nivell d’ocupació mitjà. El grup ambestudis universitaris presenta un comportament encara més diferenciat de la resta, per l’elevat pes quetenen els llocs d’alta qualificació, que són majoritaris al grup a partir dels 25 anys.

Al Vallès Oriental, com en altres comarques, la majoria de la població se situa en la categoriasocioeconòmica baixa, amb una evolució de millora de categoria amb l’edat. El 88,9% de les persones jovesmenors de 20 anys se situa en un nivell socioeconòmic baix, com el 68,2% de les persones joves de 25 a29 anys. Aquesta distribució és similar a la de Catalunya i de l’Àmbit Metropolità, encara que al VallèsOriental té major pes la categoria baixa i menor la mitjana, sobretot, dels 25 als 29 anys.


Alt Valors%

Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Nivell d'ocupació per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

134 1.298 3.718 4.311 16.830 271 26.5622,7 7,8 15,5 18,3 20,8 16,6 17,5

2.052 7.745 11.210 10.846 33.558 567 65.97841,6 46,5 46,7 46,0 41,4 34,7 43,5

2.749 7.610 9.052 8.419 30.663 795 59.28855,7 45,7 37,7 35,7 37,8 48,7 39,0

4.935 16.653 23.980 23.576 81.051 1.633 151.828

La gent jove de la comarca, independentment del seu nivell d’estudis i qualificació, parla de lageneralització de la precarietat laboral entre el jovent. Citen elements com els nivells salarials, latemporalitat, els horaris laborals i la dificultat d’ajustar les feines al nivell de qualificació dels joves. Endeterminats sectors i nivells, també es fa referència a elements que a vegades van més enllà de la legalitat,com l’incompliment de convenis o la necessitat d’incrementar les inspeccions laborals. En part, associenl’increment d’aquestes situacions de precarietat amb la disminució de l’atur, que no és vist com unproblema tan generalitzat, tot i que afirmen que les taxes oficials no sempre reflecteixen la realitat del’ocupació juvenil. Un altre element que algunes persones joves citen com factor que afavoreix l’augmentde la precarietat entre els treballadors joves és el fet que, en moltes ocasions, es tracta de feines de baixnivell que no requereixen qualificació –sovint es refereixen a feines esporàdiques durant l’etapaformativa–, en les que hi ha major competència amb altres col·lectius, per exemple, les persones joves demenor edat, que presenten major predisposició a treballar en unes condicions menys favorables.

Com també demostren les dades, els contractes temporals són més freqüents en les franges de menoredat. Entre els menors de 20 anys, un 56% dels treballadors són eventuals, mentre que a partir d’aquestaedat aquesta taxa es redueix. La taula 4.9 reflecteix aquesta major incidència en la gent jove, ja que, fins itot, en el grup de 25 a 29 anys, on és menys habitual, el percentatge d’assalariats eventuals – un 23,7%–duplica la taxa en la població a partir dels 35 anys. Així i tot, aquesta major incidència de l’eventualitatentre els més joves és compartida amb la resta de territoris, tot i que el Vallès Oriental es caracteritza percomptar amb unes taxes més reduïdes que l’Àmbit Metropolità i Catalunya.

38


Alta Valors%

Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Categoria socioeconòmica per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

104 488 1.293 1.993 10.361 210 14.4492,1 2,9 5,4 8,5 12,8 12,9 9,5

441 2.974 6.300 6.721 22.683 379 39.4989,0 17,9 26,4 28,6 28,0 23,3 26,1

4.345 13.115 16.313 14.822 47.823 1.036 97.45488,9 79,1 68,2 63,0 59,1 63,8 64,4

4.890 16.577 23.906 23.536 80.867 1.625 151.401

39

Entre els més joves l’alta temporalitat és un problema més generalitzat en tots els nivells formatius(vegeu la taula A.3 de l’annex). Aquesta situació es dóna tant entre els treballadors menors de 20 anys comentre els de 20 a 24 anys, ja que en les dues franges els diferents nivells formatius se situen enpercentatges similars de contractació eventual –amb algunes excepcions. A mesura que augmenta l’edat ique, per tant, es redueix el pes d’aquest tipus de contractació, augmenten les diferències entre nivells deformació. A partir dels 25 anys, el grup de joves amb estudis primaris és el que presenta una majorincidència d’aquesta situació –un 31,7% dels treballadors de 25 a 29 anys–, mentre que l’eventualitatpresenta menor incidència entre el grup de joves amb formació professional de segon nivell (un 16,6%). Esdóna la particularitat del grup de joves universitaris, que s’incorporen al mercat laboral a partir dels 20anys amb el percentatge de temporals més elevat –gairebé la meitat dels treballadors–, que es redueix enles franges d’edat posteriors, tot i que en els treballadors de 30 a 34 anys encara presenta unes taxessuperiors a la resta de grups amb estudis postobligatoris. Aquestes diferències o tendències no sónexclusives de la comarca, sinó que es donen de manera similar tant a la resta de l’àmbit territorial com alconjunt de Catalunya.

La situació de l’atur a la comarca

El Vallès Oriental presenta menors percentatges de població aturada que el conjunt de Catalunya i,sobretot, que l’Àmbit Metropolità. Aquestes diferències es donen també pel conjunt de la població, peròsón més marcades entre la gent jove, especialment, entre els menors de 25 anys. Un 9,3% de la poblacióactiva total de la comarca es troba desocupada i, en els joves, el percentatge és d’un 12,2% dels actius de15 a 29 anys, enfront del 14% de l’Àmbit Metropolità i el 13,3% de Catalunya. L’atur a la comarca esredueix del 21,4% en els menors de 20 anys al 12,8% de 20 a 24 anys fins al 9,6% en la franja de 25-29 anys. La incidència de l’atur sobre el conjunt de la població en totes les edats es veu reflectida en ladistribució de la població segons activitat principal de la taula 4.4.

L’evolució de l’atur a la comarca manifesta una millora significativa en la situació de 2001 respecte a lamostrada l’any 1996 a la taula 4.5. La població activa aturada de 1996, respecte a la població general, eragairebé del doble (18,1%). La millora és encara més notable en la gent jove, ja que l’any 1996, perexemple, més de la meitat dels actius menors de 20 anys es trobaven en aquesta situació.

L’afectació de l’atur no varia només en funció de l’edat dels treballadors, sinó també del nivell formatiu,com es pot veure a la taula A.5 de l’annex. Les taxes més elevades es troben entre el grup de joves ambnivell d’estudis primaris com a màxim. En canvi, els joves amb formació professional de segon nivellpresenten les més reduïdes, seguits pel grup de jove amb estudis universitaris i amb batxillerat.

Diferències de gènere

La gent jove de la comarca considera que en el mercat laboral existeixen discriminacions per gènere,situació que percep que es dóna en totes les edats i nivells de qualificació dels treballadors, tot i que,afirma que les discriminacions varien en funció de l’edat. Per exemple, a partir d’una determinada edatapareixen situacions vinculades a la voluntat de crear una nova família. Les persones joves de major edatcritiquen les actituds que es perceben des del sector empresarial, que discrimina les noies en aquesta línia,mentre que a vegades, fins i tot, valora positivament la mateixa aposta entre els nois –relacionada amb unritme de vida més estable. Per aquest motiu, molts afirmen que entre les noies és molt habitual trobar-seen la situació d’haver d’escollir entre vida familiar i professional (progressió) i consideren que acaba sentmés comú prioritzar la primera.

La gent jove també destaca diferències econòmiques –en qüestions de retribucions per una mateixa feina–i una major proporció de treballadors que de treballadores en les feines de major responsabilitat. Tot iaquesta crítica a la situació actual, perceben que es tendeix a reduir aquestes actituds i a fomentar laigualtat. No obstant això, parlen de diferències pel que fa a la incorporació i a la progressió laboral, i entrel’empresa privada i els llocs de treball públics.

Les dades confirmen i afegeixen algunes de les diferències percebudes pels mateixos joves. Per exemple,com la gent jove afirma, és major el percentatge de noies estudiants i, en conseqüència, els nois presentenun major percentatge d’actius. Les diferències són més marcades entre els menors de 20 anys, mentre quede 20 a 29 anys, en canvi, el pes dels actius és més similar entre ambdós sexes –al voltant dels 8 punts dediferència–, en part perquè es redueix el pes dels estudiants. No obstant això, una inactivitat en què esdonen diferències, i encara més marcades, és en la dedicació al treball domèstic, també molt més habitualentre les noies. Tot i que té un pes menys important, és l’activitat en què més es distancien nois i noies apartir dels 25 anys i, sobretot, a partir dels majors de 29 anys, alhora que tornen a distanciar-se i, en majormesura, el percentatge d’homes actius del de dones actives.

Les noies, al mateix temps, presenten majors percentatges d’atur entre la població activa que els nois. Lesdiferències són menys marcades entre les persones joves de 20 a 24 anys. Per exemple, un 7,4% dels noisactius de 25 a 29 anys està aturat, mentre que en les noies és un 12,1%. Així i tot, aquestes diferències sóninferiors a les que es donen a partir dels 30 anys, en què en el cas dels nois el percentatge es redueix a un5,6%, mentre que en les noies augmenta fins el 13,8%.

Les diferències entre nois i noies quant a activitat i atur no són específiques de la comarca, sinó quepresenten un comportament similar a la mitjana de Catalunya. No obstant això, el Vallès Oriental presentauna distribució més diferenciada entre els nois i les noies més joves –menors de 20 anys. Alhora, a lacomarca són més marcades les diferències en l’atur, especialment, a partir dels 25 anys, en què elspercentatges de dones aturades a la comarca són iguals o, fins i tot, superiors (de 30 a 34 anys) a lamitjana catalana, mentre que els dels homes se situen per sota.

Un altre dels aspectes en què els joves perceben clares diferències i les dades ho constaten és en lesdiferents especialitzacions entre homes i dones segons els sectors d’activitat. La realitat laboral i lesdemandes dels sectors són considerades part dels motius, però també s’hi afegeix el factor cultural oeducatiu que condiciona, juntament amb les diferències en actituds, la trajectòria de les persones jovesdes del moment d’elegir l’itinerari educatiu.

Aquestes distincions es reflecteixen, en part, en la diferent distribució de l’ocupació juvenil en els sectorsd’activitat (vegeu la taula A.8 de l’annex). Entre les noies, el sector que agrupa major nombre detreballadores és sempre el de serveis, al voltant del 64% de les treballadores en totes les franges d’edat. Elsegon sector entre les noies és la indústria –amb més d’un 30%–, mentre que la construcció i el sectorprimari tenen un pes molt reduït. En els nois, el pes del sector de serveis augmenta amb l’edat, però entreels joves sempre té major pes la indústria. Entre els nois també és significatiu el pes dels treballadors a laconstrucció, però se situa molt per sota els valors de la mitjana catalana, sobretot, entre els treballadorsmenors de 20 anys. L’ocupació masculina juvenil del Vallès Oriental presenta una distribució molt similarentre les diferents franges d’edat, fet que diferencia la comarca de la mitjana catalana, en la qual ésevident una evolució amb l’edat, ja que el percentatge de treballadors augmenta en els serveis i es redueixen la construcció.

40

41

La distribució dels treballadors i treballadores segons la qualificació dels llocs també presenta diferències(vegeu la taula A.21 de l’annex). En els menors de 20 anys, el nivell més habitual és el baix, tant en elstreballadors com en les treballadores, tot i que entre aquestes agrupa major percentatge del total del’ocupació –un 62,9%, mentre que en els nois són el 51,2%. A partir dels 20 anys es redueixen lesdiferències entre els dos sexes, però, per exemple, entre els nois el nivell amb major nombre detreballadors és el mitjà, mentre que en les noies segueix sent més habitual ocupar llocs de baixaqualificació fins als 25 anys. Tot i aquesta situació, entre les noies és més habitual que entre els noistreballar en llocs d’alta qualificació. Per tant, com al conjunt de Catalunya, les diferències entre nois inoies són molt més marcades entre els treballadors menors de 20 anys, mentre que en la resta són mésreduïdes, especialment, de 25 a 29 anys.

Diferències segons la procedència

La gent jove de la comarca afirma que es dóna una clara diferenciació en el mercat laboral segons laprocedència. Concretament, remarquen la particularitat de l’ocupació dels immigrants, concentrada endeterminats sectors o llocs de treball que consideren que molts autòctons no acceptarien per lescondicions de les feines (físiques i econòmiques). Per tant, el grup de joves immigrants ocupa llocs de baixaqualificació i, per això, alguns consideren que l’argument que sovint es planteja socialment de lacompetència per llocs de treball no està justificat i és fruit del desconeixement de la realitat social is’associa amb una actitud racista. Per a molts, aquesta relativa especialització en determinats sectors fa quela població estrangera es concentri segons l’activitat econòmica del municipi.

Aquestes diferències queden reflectides en el nivell de qualificació de les feines que desenvolupen elsjoves segons la procedència (vegeu la taula A.6 de l’annex). Entre els més joves, el nivell baix és el mésfreqüent en les tres procedències. A partir dels 20 anys, el nivell mitjà ja té major pes entre els catalans i, apartir dels 25, en els de la resta de l’Estat espanyol. Per tant, entre les persones joves nascudes fora del’Estat, el més habitual és ocupar posicions de baixa qualificació, com la gent jove afirmava, tot i que el pesd’aquest nivell es redueix lleugerament amb l’edat, alhora que incrementen els nivells alt i mitjà. Entre elscatalans i els de la resta de l’Estat espanyol, la situació és més favorable, sobretot, per als primers, encaraque en el grup de 25 a 29 anys presenten una distribució més similar que entre les persones més joves.

Valoració de la feina

Fora de l’Àmbit Metropolità, principalment a les zones més allunyades de ciutats amb suficient activitateconòmica, apareix un element distintiu en el grup de joves universitaris. La poca demanda de treballadorsqualificats implica que molts hagin de plantejar-se anar a viure a zones on sí que existeix major oferta defeines ajustades al seu perfil. Al Vallès Oriental, contràriament, el canvi de residència per motius laboralsés un fenomen més excepcional, ja que no es dóna aquesta percepció de manca d’oferta, ja sigui a lamateixa comarca o en zones properes, principalment, Barcelona o la resta de l’àrea metropolitana, la qualcosa pot implicar sovint llargs desplaçaments. Així i tot, en el procés de cerca de feina, alguns jovesd’aquest nivell sí que acceptarien aquest canvi de residència per un bon lloc de treball.

La gent jove valora, principalment, dos elements d’una feina que cal equilibrar: per una banda, que agradio no i, per l’altra, la remuneració. La part subjectiva de l’interès o motivació per la feina es vincula adiferents aspectes, com l’edat del jove, la qualificació o aspectes personals i interessos. Molts afirmen queés important la valoració i reconeixement rebuts, l’ambient laboral, el tracte dels superiors o l’horari, entrealtres factors. A més, el grup de joves universitaris dóna major importància a les expectatives a mitjàtermini a l’hora de valorar un lloc de treball i posa menys interès en les condicions econòmiques inicials sies perceben possibilitats d’evolucionar a l’organització i millorar la posició.

A més, la gent jove, a mesura que augmenta l’edat, dóna més importància al fet que una feina siguicompatible amb la vida personal. En part, es refereixen a la dedicació i la jornada laboral, però també esvincula a la necessitat d’un nivell salarial i una estabilitat mínims que permetin mantenir un ritme de vidadeterminat –en referència al lleure, però també a mantenir un habitatge o, fins i tot, una família, perexemple, que diferencien de les necessitats de les persones més joves. Alguns joves consideren que la majoro menor importància que es doni a la vida personal i familiar en comparació de la laboral sovint té efectesen la trajectòria professional. La gent jove considera que és habitual tenir una trajectòria laboral queevolucioni amb els anys, encara que s’associa que, sovint, una major dedicació i ambició facilita l’accés aposicions més elevades pel que fa al càrrec i al salari. Per tant, entre els treballadors de major edat esplanteja una dualitat d’interessos quant a trajectòria professional, segons la importància i la implicació quees dediqui a la feina.

Les persones joves valoren negativament les empreses i l’actitud dels empresaris en part per la relació ambels treballadors, especialment, amb els joves. Es considera que, sovint, el tracte no és just en la relacióentre feines i salaris, i que les diferències en els interessos de treballadors i empresa causen determinadessituacions de conflicte. El grup de joves de qualificació mitjana és el que destaca més aquesta contraposiciód’interessos.

La gent jove creu que els elements que més es valoren al mercat laboral són l’experiència i, endeterminats casos, el coneixement d’idiomes i les titulacions acadèmiques per feines qualificades. El grupde joves amb estudis superiors destaca també la valoració positiva que es fa des de les empreses de lescompetències personals dels candidats i les actituds més implicades i flexibles amb la feina.

Per tant, la gent jove percep el treball com un element important i busca sentir-se satisfeta amb la feina,tot i que també vincula treball i vida personal. El grup de joves que està cursant estudis de secundària veula incorporació al mercat laboral llunyana i el que està orientat a cursar estudis superiors considera que elsoferirà majors possibilitats d’elecció de feines i aquestes seran més enriquidores (personalment).

Per altra banda, la majoria dels joves immigrants de la comarca viuen la feina com una de les sevesprincipals prioritats. Consideren que la situació personal quant a regularització de la seva situació aCatalunya no condiciona el poder trobar una feina o no, encara que sí que en variaran les condicions. Encanvi, sí que mencionen el domini de la llengua –castellà com a mínim– com a obstacle en determinatssectors que requereixen el tracte amb el públic.

42

43

4.1.3 Habitatge

Condicions dels habitatges

La gent jove valora negativament el mercat immobiliari al Vallès Oriental. Consideren molt reduïda l’ofertad’habitatges a preus assequibles. Especialment, es destaca l’increment de preus, la major tendència al’especulació i l’augment del nombre de residents procedents d’altres comarques, especialment, delBarcelonès i més concretament de Barcelona. Aquest fet s’associa a la proximitat amb Barcelona i que elspreus a la capital han portat a part de la població a desplaçar-se cap a les rodalies, la qual cosa ha generatuna major demanda al mercat immobiliari. Aquest fenomen ha comportat, per tant, una posterior alça depreus a tota l’àrea metropolitana i, especialment, a les zones més receptores, com ara el Vallès Oriental.

La gent jove considera que la situació actual fa que per a molts el fet de marxar de casa i tenir una llarpròpia sigui dificultós i, en cas que hagin realitzat el pas, molts perceben que s’han trobat amb unaoportunitat, com a factor excepcional, que els ho ha permès. Molts compten amb una idea generalitzadaen la qual “els resulta pràcticament impossible anar-se’n de casa”.

La gent jove considera que els preus del mercat immobiliari actual suposen un cost excessiu per a lamajoria de joves, que es troba amb moltes dificultats per assumir-los. Per aquest motiu, es planteja l’opcióde rebre suport econòmic extern, principalment, per part dels pares. Algunes persones joves ho veuennormal i justificat, en la compra, en el cas que sigui assumible per part de les famílies, mentre que altresvaloren negativament aquesta possibilitat, ja que ho assimilen a una continuïtat de la dependència.

Les persones joves del Vallès Oriental afirmen que coneixen l’existència de diverses ofertes públiquesd’habitatge. No obstant això, les consideren encara insuficients i critiquen els requisits que exigeixen(tramitació), la poca adequació a la realitat dels joves i la poca transparència del procés d’assignació. Amés, un dels elements lligats a la protecció oficial que valoren negativament és la dificultat de vendredesprés l’habitatge, en el cas de l’oferta de propietat.

La darrera crítica a la protecció oficial es vincula, doncs, al fet que l’habitatge no és vist exclusivament comuna necessitat, a la que s’hauria de poder tenir accés, sinó també com un bé que, quan és possible, permetinvertir. Per això, molta gent jove percep l’habitatge com un negoci, per la inversió que s’associa a tenirun habitatge de propietat –l’increment dels preus fa que el vegin com una opció més rendible quel’estalvi–, que sempre permet la possibilitat de la venda posterior en cas de dificultats per mantenir-ne elscostos.

La gent jove afirma que utilitzar diferents canals per cercar habitatge. No en destaquen cap especialmentper la seva major utilitat, sinó que combinen Internet, les immobiliàries i els particulars. També esmencionen les borses oficials d’habitatge, tot i que, es considera que l’ús que se’n fa és escàs.

El grup de joves immigrants sí que utilitza unes vies diferenciades per trobar habitatge. Aquest grup dejoves parlen d’un major èxit a través dels cercles més propers, contactes personals i també anuncis endeterminats espais més freqüentats per nouvinguts com, per exemple, els locutoris.

Un dels elements que alguns joves autòctons assenyalen que tenen en compte a l’hora de centrar les sevesexpectatives quant a habitatge és la proximitat a la llar d’origen. Alguns ho lliguen a no perdre la relacióamb els pares, però també pel fet que marxar lluny suposa també un major canvi en el ritme de vida. Així itot, molts joves són conscients que en determinades ocasions han d’assumir traslladar-se a altres municipis,per exemple, a causa de les diferències en els preus dels habitatges.

La majoria de participants tenen com a referent l’habitatge dels pares a l’hora de buscar el propi. Encaraque assumeixen que el primer habitatge no serà en aquestes mateixes condicions, sí que es donendiferències. Per exemple, tot i que la majoria de joves se centra en buscar pisos (i no cases) per al seuprimer habitatge, alguns dels que viuen actualment amb els pares en una casa sí que desitgen podercomptar amb un habitatge similar. Lligat a la referència amb la llar d’origen, la gent jove també esmenta,entre les seves expectatives, elements relacionats amb la comoditat i equipaments desitjats en la llar pròpia–per exemple, electrodomèstics. Enfront d’aquestes expectatives, sorgeixen dues posicions diferenciades:alguns joves aspiren a un cert nivell de comoditat per marxar de casa, mentre que altres afirmen estarsatisfets amb un nivell mínim, que aspiren poder millorar amb els anys.

Tots els joves es refereixen als canvis d’habitatge propi com un element generalitzat i varien les sevesexpectatives per al primer habitatge amb relació a les posteriors. Entre els autòctons es considera que, perexemple, l’evolució facilita poder incrementar la mida dels habitatges i també és més factible variar elrègim de tinença –de lloguer a compra, quan el primer no és el desitjat. El grup de joves immigrantspresenta una situació diferenciada i encara es parla menys de requisits per al primer habitatge,especialment, en el cas dels recent arribats. Aquest primer habitatge és seleccionat més per urgència (unprimer lloc) que per acomplir unes mínimes expectatives. A més, en algunes ocasions es tendeix a comptarprimer amb un habitatge compartit, sovint entre la família extensa o coneguts.

La majoria de joves considera que la propietat és el règim més favorable. Per aquest motiu, les sevesexpectatives se centren en poder comprar un habitatge, mentre que el lloguer és minoritari per diferentsraons. Per una banda, consideren que la compra està millor valorada socialment. No obstant això, tambécreuen que els preus de lloguer són excessius –sense excessives diferències respecte a la compra– i, encanvi, aporta un rendiment nul –”llençar els diners”. La major tendència a la propietat està també lligadaal fet que el moment d’emancipar-se de la família es planteja no exclusivament com el fet de marxar decasa, sinó de crear una nova família.

Tot i aquestes valoracions, algunes persones joves afirmen estar més disposades al lloguer com a primeraelecció. Se cita com a possible motiu el fet de compartir pis, especialment, per part del grup de jovesuniversitaris que està més familiaritzat amb aquesta opció. Per aquests, conviure en grup –excloent el casde viure en parella–, per exemple, només és factible amb aquest règim de tinença, ja que la compraimplica més compromís. També es fa referència a una major predisposició al lloguer en determinadessituacions provisionals en què es considera més adequat, sovint lligades a motius laborals.

La major predisposició dels joves a la compra es pot contrastar amb les dades sobre el règim de tinençadels joves emancipats de la família (vegeu la taula A.11 de l’annex). Com s’ha vist a l’apartat 3 d’aquestinforme (taula 3.6.1), el Vallès Oriental es caracteritza pel fet que la propietat (un 83,7% dels habitatgesprincipals) és molt més habitual que a la resta de l’Àmbit Metropolità i Catalunya. Aquest fet fa que ellloguer, en canvi, sigui molt menys freqüent (un 11,8%), ja que els altres règims de tinença són méspuntuals i a la comarca presenten valors propers als de l’àmbit territorial. Entre la gent jove també esmanté aquesta característica de la comarca, tot i que presenta una evolució. Els mateixos joves assumeixenque, tot i la major predisposició o valoració de la propietat, a vegades, aquesta opció està més limitada ipresenta certes dificultats i, per tant, consideren la possibilitat de marxar de casa per anar primer a un pisde lloguer i comprar-ne un posteriorment. Com les dades constaten, aquest major percentatge de llogueres dóna entre les persones més joves, tot i que la propietat és l’opció més habitual.

44

45

La majoria del règim de propietat és més evident entre les persones joves de més edat, amb un 83,6% dela població de 30 a 34 anys emancipada del nucli d’origen. Entre els de menor edat, el pes de la propietatés més reduït i va augmentant amb l’edat, i se situa sempre per sobre de les mitjanes de l’ÀmbitMetropolità i de Catalunya. Entre totes aquestes persones joves que tenen un habitatge de propietat, ésclarament majoritari el grup que es troba en procés de pagament d’aquest. Així i tot, el pes d’aquest grupentre els propietaris majors de 30 anys es redueix lleugerament a causa de l’increment del percentatge dejoves que ja tenen totalment pagat l’habitatge –un 13,3% del total d’emancipats de la família de 30 a 34 anys. Aquesta situació no és exclusiva del Vallès Oriental, sinó compartida per l’Àmbit Metropolità iCatalunya, encara que a la comarca tenen major pes els joves en procés de pagament dels habitatges.

Com s’ha esmentat, l’increment del règim de compra amb l’edat està vinculat al decrement del règim delloguer. Aquest és menys habitual al Vallès Oriental, però presenta un percentatge significatiu entre lespersones més joves que s’han emancipat de les famílies. Per exemple, un 26,7% del grup de joves de 20 a24 anys viu de lloguer, mentre que entre els de 30 a 34 només en són un 10,8%.

En comparació dels autòctons, el grup de joves immigrants mostra una major predisposició al lloguer(d’habitatges o habitacions) per als seus habitatges actuals i comprar es veu com una alternativa a mésllarg termini. No obstant això, es diferencien segons la situació familiar i la comunitat d’origen i tambésegons la voluntat d’establir-se a Catalunya de manera definitiva o temporal. Aquests grups, a més, tambéafirmen que es donen reticències puntuals a llogar pisos a immigrants, tot i que no ho destaquen com unaproblemàtica generalitzada.

Els mateixos joves immigrants perceben una nova tendència a la propietat, es considera que a mitjàtermini augmentarà la compra per part d’aquests col·lectius (no exclusivament joves), ja que és unademanda creixent que perceben que comença a ser considerada en el mercat immobiliari com a possiblenegoci. Segons un jove immigrant, “els constructors comencen a veure els immigrants com a possiblesclients, perquè són els propers que compraran pisos, quan aconsegueixin estabilitat econòmica”.

El procés d’emancipació familiar

Al Vallès Oriental la gent jove s’emancipa de la família en major mesura que al conjunt de l’ÀmbitMetropolità i Catalunya. En ambdós territoris, el percentatge de joves de 20 a 34 anys que ja no viu a lallar d’origen se situa en gairebé el 45%, mentre que a la comarca aquesta taxa és d’un 49,5%. La taxa delVallès Oriental es manté superior en totes les franges d’edat –tret dels 15 als 19 anys–, tot i que lesdiferències són força més accentuades a partir dels 25 anys, a partir dels quals també és molt més elevat elnombre d’emancipats del nucli familiar d’origen. Entre el grup de joves de 20 a 24 anys són només un14,4%, mentre que de 25 a 29 anys són més de la meitat i gairebé un 80% a partir dels 30 anys.

El percentatge d’emancipats de la família és major entre les noies que entre els nois. En el total de jovesde 20 a 34 anys, la diferència que hi ha entre els dos sexes és similar a la que es dóna a l’àmbit territorial iCatalunya. Aquesta distinció s’accentua en major mesura en la població de 25 a 29 anys, amb més de 16 punts de distància entre el 42,2% dels nois i el 58,3% de les noies que ja no viuen a la llar d’origen.

La gent jove cita el factor econòmic com el principal fre a l’emancipació familiar. Aquest, però, es vincula adiferents elements, a més de la realitat del mercat immobiliari. D’una banda, es parla de la trajectòriaeducativa, ja sigui per marcar diferències entre grups com pel fet que suposa una posterior incorporació almercat laboral. De l’altra, se cita també la particularitat de la situació laboral de la gent jove, la majorinestabilitat, que molts consideren un obstacle, o els nivells salarials –en comparació dels preus del’habitatge. En darrer lloc, se citen les circumstàncies familiars: la relació amb els pares o la voluntatd’independitzar-se, les diferències de cost segons els tipus de llar i la voluntat de crear una nova família.

A continuació s’analitza com perceben els joves la influència d’aquests tres factors i com ho reflecteixen lesdades:

a) Educació

Els joves consideren que el grau d’instrucció influeix en altres aspectes de la vida més enllà de l’educaciócom, per exemple, en l’emancipació familiar. Una trajectòria educativa més llarga suposa que la gent jovees plantegi l’opció de marxar de casa més tard. Alhora, se cita un altre element en què els joves observenun canvi. Per a molts, antigament els estudis superiors asseguraven estabilitat laboral, per tant, el factortemporal es veia compensat per unes millors condicions en començar a treballar. Actualment ja no esveuen aquests dos elements associats, el que consideren que fa que encara hi hagi més diferències segonsel nivell d’estudis.

Les dades constaten que el percentatge de persones joves que viuen emancipades de la família d’origenvaria en funció del nivell d’estudis. Al Vallès Oriental, els universitaris són els que presenten les taxes mésreduïdes fins els 30 anys, ja que a partir d’aquesta edat són els que compten amb estudis de primària coma màxim entre els que el percentatge és menor –un 71,5% de les persones joves de 30 a 34 anys. En canvi,en el grup amb formació professional de primer nivell és on és més habitual entre els joves viure a la llarpròpia a partir dels 25 anys, mentre que la franja de 20 a 24 anys presenta unes taxes més elevades entreels joves amb estudis de primària o batxillerat elemental.

46


Emancipat Valors%

No Valorsemancipat %

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Emancipació familiar per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

327 3.698 15.072 23.596 113.914 33.786 190.3931,8 14,4 50,1 79,0 91,9 81,5 59,5

18.235 21.961 15.041 6.255 10.063 7.678 129.55198,2 85,6 49,9 21,0 8,1 18,5 40,5

18.562 25.659 30.113 29.851 123.977 41.464 319.944

47

b) Treball

Part del problema d’habitatge de la gent jove es vincula a la falta de recursos suficients o al fet de nocomptar amb una situació laboral favorable que permeti assumir el fet de marxar de la llar d’origen.Principalment, se cita la generalització de l’eventualitat entre la gent jove, factor que es veu determinantpel fet que aquests tinguin majors dificultats per accedir a un habitatge. De fet, els mateixos joves fanaquesta associació directa i molts centren les expectatives en trobar una feina fixa i estable amb l’objectiud’emancipar-se de la llar familiar –i no a la inversa. “Molta gent busca una feina fixa, sobretot, gent que esvol emancipar, que vol formar una família. La gent vol estabilitat, perquè, si no, ja no tens casa, ja no tenshipoteca.”

Com els mateixos joves assenyalen, la seva situació laboral té repercussió en l’emancipació familiar. AlVallès Oriental, les dades constaten que el percentatge de joves emancipats entre els assalariats eventualsés menor, no només en comparació als que tenen un contracte fix, sinó també respecte a la resta desituacions professionals. Es tracta del grup amb els percentatges més reduïts en totes les edats –en lessituacions professionals més freqüents. On hi ha major diferència entre treballadors eventuals i fixos és enla població de 25 a 29 anys, ja que entre els primers són el 43% els que han marxat de la llar familiar,enfront del 53,1% dels assalariats amb contracte indefinit.

A més de la diferència segons el tipus de contractació, també cal assenyalar la particularitat del grup detreballadors per compte propi. El grup de joves empresaris se situa per sobre de la mitjana en elpercentatge d’emancipats de la família d’origen en totes les edats, especialment, el grup amb personal,que presenta sempre els valors més elevats. Els empresaris sense personal no reflecteixen una situació tandiferenciada, sinó que se situen en valors lleugerament inferiors a la mitjana i als dels assalariats fixos.

c) Família

La majoria de joves associen l’emancipació familiar amb marxar en parella per formar una nova família. Elprincipal argument en aquesta línia és l’econòmic, ja que es percep com pràcticament impossible viure ensolitari. A més, la major predisposició a la compra fa que es plantegi en menor mesura el fet de compartir pis.

Com la mateixa gent jove afirma, la majoria marxa de casa de la família per passar a conviure en parella iencara és més habitual entre els de major edat. Al Vallès Oriental, són un 63,6% els que viuen en parellaentre els 20 i els 24 anys i el pes d’aquest tipus de llar augmenta fins al 82,1% entre els 30 i els 34 anys. Pertant, tot i que a Catalunya i a l’Àmbit Metropolità que els joves s’emancipin en parella és també el méshabitual, al Vallès Oriental aquests nuclis són encara més freqüents. Entre aquestes parelles s’inclouen tantels nuclis amb fills com els que no en tenen. Els primers són minoritaris entre les persones més joves, peròmés habituals a partir dels 30 anys i representen més del 55% dels nuclis de les persones joves de 30 a 34 anys emancipades de la llar familiar d’origen.

El fet d’emancipar-se en solitari o en altres tipus de llar, com els mateixos joves assenyalen, és menyshabitual, encara que té un pes significatiu entre els més joves. En ambdós casos són al voltant del 17% delsjoves emancipats de 20 a 24 anys; aquest percentatge es redueix fins el 8,3% en el cas de les llarsunifamiliars i el 6,9% en els altres tipus. Al Vallès Oriental aquests tipus de llar són menys habituals que al’àmbit territorial i Catalunya, a causa del major pes de l’emancipació en parella.

Els joves presenten la voluntat de marxar de la llar familiar per tal d’obtenir major autonomia i llibertat,tot i no valorar negativament la relació actual amb els progenitors. Així i tot, sí que es considera que elclima familiar influeix en una major o menor predisposició a marxar de la llar d’origen.

Entre els joves immigrants de determinades comunitats apareix una realitat clarament diferenciada de lade la resta. Per a aquests, el fet de formar una família pròpia no implica habitar un nou espai per part dela recent parella, sinó que la diferent consideració de les famílies fa que la tendència sigui compartir la llaramb els progenitors.

Experiència d’emancipar-se

Els joves consideren que, en part, hi ha un component personal, gent amb majors o menors inquietudspersonals, que fan major o menor la necessitat de sentir-se independent canalitzant-ho en viure fora decasa dels pares. Els menors d’edat veuen la qüestió de l’emancipació familiar excessivament llunyana i nofan plans respecte a això, però sí que ho associen a major autonomia respecte dels pares i a un creixementpersonal. En el cas del Vallès Oriental, algunes persones joves es plantegen la residència fora de la comarcaen començar els estudis superiors i amb aquesta situació aprofitarien per compartir pis amb altresestudiants, més proper al lloc d’estudis.

Els joves veuen diferents elements negatius relacionats al fet d’emancipar-se de la família, que no patirienvivint amb els pares. Se centren principalment en el cost, no només del mateix habitatge –canvi en el ritmede vida–, sinó també en les despeses de manteniment, que no sempre es preveuen adequadament ambanterioritat. Paral·lelament es destaca que requereix major dedicació o feina domèstica. Per tant, s’assimilamajor comoditat al fet de viure amb la família. Com algun jove afirma, es pot considerar un possible fre oelement que no predisposa a marxar: “Jo crec que, evidentment, hi ha una situació difícil per emancipar-se, però si no ens emancipem també és perquè vivim molt bé a casa dels pares”. No obstant això, tant elsemancipats del nucli familiar d’origen com els que encara no ho estan, valoren que el canvi compensa.

La gent jove emancipada destaca que el fet de marxar de casa millora, en general, la relació amb els pares.Es parla especialment del fet que permet decidir quan es vol compartir el temps amb ells i quan no.Assenyalen que la vida canvia un cop es deixa la llar d’origen, ja que suposa un canvi notable en diferentssentits, per exemple, en la millora en intimitat.

Emancipació i estabilitat

Per part dels joves l’emancipació es vincula a l’estabilitat, vist globalment, ja que l’emancipació no eslimita al fet de marxar de casa (o emancipació familiar), ni l’estabilitat a la contractació laboral indefinida.Moltes persones joves associen una vida estable amb “fixar arrels” i es percep que una feina fixa sovint ésel primer element necessari o bàsic per poder tenir un habitatge propi –i també lligat a la predisposició ala propietat ja comentat– i formar una família pròpia. Aquesta cerca de l’estabilitat forma part delprojecte vital de moltes persones joves. “Una feina fixa és la base, les arrels és això, tenir alguna cosaestable. A partir d’aquí ja pots anar seguint, però si no tens res estable...”.

Així i tot, la previsió d’assolir aquesta situació és a llarg termini entre la majoria de joves que no arribenals 25 anys. Per aquest motiu, i enfront de la sensació que els recursos necessaris per poder arribar aaquesta situació són excessius, molts joves afirmen que no sempre s’estalvia entre els joves per preveure elprocés d’iniciar aquest nou cicle. Així, argumenten la dificultat de reunir els diners suficients, però tambéuna major predisposició a destinar els ingressos en lleure, principalment, entre els més joves. A més, esconsidera que la societat actual afavoreix el consumisme, tendència que encara predisposa menys els jovesa estalviar.

48

49

Alguns dels joves de major edat consideren que està començant a haver-hi un canvi de mentalitat, ja quecreuen que els més joves (just a partir dels 20 anys) tenen més inquietuds i predisposició per marxar decasa dels pares i canviar de lloc de residència, mentre que els de major edat (al voltant dels 30 anys o més)segueixen una trajectòria més “tradicional”. Aquesta tradicionalitat es basa en continuar el cicle: estudis,feina i emancipació familiar. No obstant això, associen aquest canvi o la menor tendència a seguir “el ciclevital més o menys estàndard” a la major freqüència de vies alternatives o altres opcions a l’hora de marxarde casa dels pares com, per exemple, la gent jove que marxa a cursar estudis o treballar a l’estranger.

4.1.4 Salut

Consum de drogues

El cànnabis i altres drogues

En el camp de la salut, els joves de la comarca posen una atenció especial al consum de drogues, sobretotde cànnabis i d’alcohol, ja que es perceben com molt estesos entre la població jove.

Els joves del Vallès Oriental convenen a considerar que el consum de drogues, sobretot de cànnabis, éshabitual entre els joves de la comarca, alhora que posen de manifest un avançament de l’edat d’inicid’aquest consum. Segons perceben alguns dels joves de més edat, la intensitat de les drogues consumidesaugmenta amb l’edat. Igualment, la gent jove distingeix entre drogues d’ús quotidià, com el cànnabis, ques’ha desvinculat clarament de l’oci, i altres que es prenen durant el cap de setmana, com la cocaïna o lespastilles. Aquesta percepció és compartida per part d’alguns joves provinents de països sud-americans, quequalifiquen de normalitzat el consum del cànnabis al Vallès Oriental, tal com succeeix en altres comarquesde Catalunya.

Per a alguns, aquest fenomen es relaciona amb el canvi de significat que haurien tingut les drogues, queactualment es percebrien com a menys perilloses i serien més acceptades en l’àmbit social. Així, esconsidera que, sobretot entre les persones més joves, el consum és més desinhibit que anys enrere, demanera que, en alguns casos, tindria lloc davant dels pares o als mateixos instituts –encara que algunsmanifesten inhibir-se en aquest sentit per tal de poder seguir les classes. De totes maneres, segons els jovesde més edat aquests comportaments no es produïen en anys anteriors. Així i tot, la gent jove sembladistingir entre diferents graus de consum considerant negativament el fet d’abusar d’aquestes substàncies,ja que, segons ells, desconcentraria la persona i l’aïllaria de la realitat.

Motius i explicacions relacionats amb el consum de drogues i alcohol

A banda de la major acceptació social que tindrien aquestes substàncies, s’esmenten altres factors que, peralguns, influirien en el consum d’un jove determinat. Així, s’esmenta la “típica rebel·lia” de la gent mésjove, segons els més grans, la personalitat de cada individu, l’interès que tingui per provar aquestessubstàncies, així com el seu grau de responsabilitat. A més, s’evoca el rol integrador en el grup que tindriaaquest consum en alguns casos i la cerca d’evasió de l’estrès produït per situacions quotidianes com unmotiu de consum d’alcohol i de drogues. Per altra banda, es fa referència al rol facilitador de l’accés asubstàncies, com ara l’alcohol i les pastilles, que tindrien espais com determinats locals d’oci nocturn, de lacomarca. A més, alguns joves de més edat fan esment també d’elements de tipus estructural, com ara laimplantació del sistema ESO que, pel fet de posar en contacte joves d’edats diverses, influiria en el fet queels més joves adquirissin hàbits de consum propis dels de més edat. També es fa referència al costrelativament baix, segons alguns dels joves de més edat, de l’alcohol i de determinades drogues enfront dela mancança de la majoria d’activitats de lleure com un fet que n’afavoriria el consum.

L’actitud dels pares es percep com rellevant en aquest tema i, segons alguns, influeix en el nivell deconsum del seu fill. En aquest sentit, els joves afirmen majoritàriament que els pares acostumen a conèixero a sospitar el consum del fill. De totes maneres, es comenta que la permissivitat seria habitual entrealguns pares, fet que es vincularia a una menor curiositat per provar-les. Així i tot, el fet de prendresubstàncies més fortes no es comunicaria habitualment als pares, ja que sembla que la reacció en aquestcas no seria tan tolerant. De totes maneres, entre els joves de més edat s’esmenta que una de les principalsfuncions dels pares hauria de ser la transmissió d’informació i no la prohibició. Informar als fills es valoracom més fàcil per a ells en comparació dels seus pares, ja que tindrien més coneixement de la qüestió.

Sexualitat i conductes de risc

Els joves del Vallès Oriental esmenten la possibilitat d’embarassos no desitjats i la de contreure malaltiesquan es fa referència a les conductes sexuals de risc. En aquest sentit, un elevat grau de coneixença de laparella sexual i el fet que aquesta tingui una edat baixa es consideren, per alguns dels més joves, comfactors mitigadors del risc.

Es considera que el nivell d’informació, de coneixement i d’accés a mètodes anticonceptius és abundantentre els joves. En el cas dels joves de menys edat, s’esmenten, però, elements com la vergonya, quesembla ser un inhibidor per obtenir preservatius en llocs com ara les farmàcies o les màquines expenedorescol·locades als instituts. Respecte a aquesta iniciativa, els més joves n’assenyalen la poca utilitat real, enalguns casos per la poca discreció del lloc que ocupa i per la curiositat que desperta entre els alumnessaber qui n’és usuari. Aquests fets farien que els aparells es veiessin, sobretot, com un element de diversió,més que com un recurs útil.

Les campanyes de l’Administració en el camp de la salut

Pel que fa a les campanyes de l’Administració en el camp de la salut, s’observa que els joves del VallèsOriental les vinculen, principalment, a la conducció sota els efectes de l’alcohol, al consum de drogues i ales conductes sexuals de risc.

50

51

Els joves del Vallès Oriental posen de manifest l’apreciació que la conducció després d’haver begut, enl’actualitat, es dóna amb menys freqüència. Aquesta apreciació es vincula a l’efecte dels controls policials ide les sancions econòmiques en primer terme, tot i que, després es reconeix també un cert increment de laconsciència de risc en aquest sentit. De totes maneres, alguns dels joves de més edat distingirien entre elque consideren un consum perillós per conduir del que no ho seria, a partir de la graduació de la beguda,però no per l’absència de consumicions. En aquest sentit, es fa referència a algunes estratègies com larotació de conductors, prendre menys alcohol en cas de conduir o esperar a què en disminueixin els efectesper tal de desplaçar-se amb el vehicle privat.

Respecte al consum de drogues, majoritàriament es considera que la informació entre els joves éssuficient, l’institut se sol considerar com un dels espais principals en els quals es tracta aquest tema entreels més joves. En aquest sentit, es coincideix a assenyalar que la informació rebuda es dirigeix més adifondre les conseqüències del consum d’aquestes substàncies que a prohibir-lo; aquest estil sembla ser benvalorat pels joves, sobretot, pels més grans. Així i tot, es considera que l’exemplificació d’aquestesconseqüències a partir de casos concrets seria, probablement, més eficaç a l’hora de modificar conductes.

Pel que fa a la prevenció dels riscos sexuals, l’atenció se centra en els més joves i de nou apareix l’institutcom l’espai principal per tractar aquesta qüestió. En aquest sentit, tot i considerar que el nivelld’informació sobre els riscos i sobre els mètodes preventius és positiu, les persones més joves manifestenque la majoria dels alumnes tenen poc interès en el contingut de les sessions que es fan als centresformatius de la comarca.

4.1.5 Cultura i estils de vida

Ús del temps d’oci

L’oci, moments i activitats principals

Per a la gent jove del Vallès Oriental, l’aprofitament del temps d’oci constitueix un punt d’atencióimportant. A l’oci també vinculen altres elements de caire més cultural, com els valors imperants al voltantde la imatge i el cost econòmic que aquests representen.

Granollers, pel fet de tenir una oferta superior, apareix com la ciutat de referència a la comarca, tambéper motius d’oci. Segons alguns joves, sobretot, entre els residents a poblacions o urbanitzacions properesa aquesta ciutat, la proximitat geogràfica comporta una manca d’oferta d’activitats de lleure en els seusllocs de residència. Per altra banda, una part dels residents de les poblacions més petites de la comarca idels que viuen a les urbanitzacions valoren que en aquestes l’oci sigui més espontani, sobretot, per lamajor disponibilitat d’espai. El contraposen a l’oci dels municipis més poblats, ja que consideren que perpassar-ho bé no és necessari tenir una gran oferta. Així mateix, alguns dels habitants més joves considerenque, precisament, el que és extraordinari és passar les nits d’oci fora d’aquests municipis, encara que partd’ells reconeixen esperar a tenir vehicle propi per poder-se desplaçar les nits d’oci.

A diferència d’altres comarques de l’Àmbit Metropolità, al Vallès Oriental i, especialment, a les poblacionsde dimensions més reduïdes, sembla distingir-se l’oci d’estiu del d’hivern, sobretot, a causa de les festesmajors. Segons els mateixos joves, aquestes serien seguides habitualment, tant les de poblacions del VallèsOriental com les d’alguns municipis de comarques properes.

Pel que fa a les activitats més habituals entre la gent jove de la comarca, se citen, en primer lloc, activitatsd’oci nocturn com, per exemple, anar a sopar amb els amics, assistir a locals, com ara bars o discoteques,o anar a concerts. També se’n mencionen altres, com ara les sortides de caps de setmana o les vacances.

Dinàmiques d’oci a la comarca

En general, els joves no semblen considerar que les activitats d’oci variïn de manera rellevant segons elsexe, tot i que alguns assenyalen que determinades activitats, com ara les esportives, serien més habitualsentre els nois, mentre que les de caire més cultural estarien vinculades, sobretot, a les noies. En aquestsentit, però, es considera que el fet de tenir parella sí que suposa en la majoria dels casos un elementrellevant, sobretot, per a la noia que, segons alguns, s’adaptaria més a les activitats del noi, renunciant, encerta manera al seu propi espai també en el cas del lleure.

Un altre element que, segons la gent jove, té implicacions en les activitats d’oci és el país de procedència.Un exemple és la importància que es dóna en alguns locals de lleure nocturn a la fisonomia del joveestranger, al qual moltes vegades no se li permetria l’entrada per aquesta raó. Part de la gent joveautòctona critica aquest fet, tot i que, normalment, les colles d’amics no combinen joves de nacionalitatsdiferents.

Entre el jovent del Vallès Oriental es posa de manifest una diferenciació en la forma d’ocupar el temps delleure, sobretot, en funció de l’edat. Així, la gent jove coincideix a assenyalar la gran importància que esdóna a l’assistència a locals d’oci, com ara discoteques, de manera més marcada entre els més joves. Esconsidera, doncs, que l’edat i algunes circumstàncies personals, com ara el fet de tenir parella o, sobretot,fills, es relacionen amb una disminució de la freqüència d’aquesta dinàmica. Així, es percep que la gentjove viu l’oci nocturn intensament durant una època, que acostuma a finalitzar amb la formació d’unafamília pròpia.

A banda de l’oci nocturn, les persones joves de menys edat del Vallès Oriental citen altres activitats, comara la trobada amb els amics a pisos o locals llogats en el cas de les poblacions més allunyades deGranollers o Mollet, a determinades places del poble o a espais desocupats, com camps o edificacionsabandonades properes al municipi. Aquests hàbits s’explicarien, segons aquests mateixos joves, per unamajor autonomia i un menor control per realitzar algunes pràctiques, com ara el consum d’alcohol –durantels vespres de cap de setmana– o de cànnabis, que semblen ser força habituals entre alguns grups de jovesde la comarca. Per altra banda, es fa esment d’una altra activitat que alguns perceben freqüent: l’exhibicióde vehicles (normalment motos), que consideren molt vinculada a grups concrets de joves. Aquests esperceben molests i, en certa manera, conflictius. Segons algunes de les persones joves de més edat, el fetque els més joves passin les tardes a les places dels barris o dels pobles es relaciona amb una mancad’activitat grupal entre ells, així com amb els escassos recursos econòmics disponibles que tindrien.

Les persones joves de més edat esmenten un canvi en les inquietuds i els interessos dels més joves enreferència a l’oci, del qual en destaquen el consumisme i l’augment de les activitats solitàries, vinculades ales noves tecnologies. En aquest sentit, alguns d’aquests joves consideren que s’ha produït unadiversificació de les activitats de lleure entre els de menys edat, així com una disminució de l’oci a l’airelliure. Per altra banda, aquestes persones joves d’edat més avançada de la comarca reconeixen querealitzen, a banda de l’assistència a locals d’oci nocturn abans esmentada, les altres activitatsmencionades, com ara sopars amb els amics o sortides de cap de setmana de manera més planificada imenys espontània que la gent més jove.

52

53

Aquesta evolució en les activitats d’oci més freqüents sembla ser anàloga al canvi del grup d’amics que, amés de variar en funció de l’edat, mostraria també algunes divergències segons les dimensions delmunicipi. Així, es considera que a les poblacions més petites les relacions es produeixen a partir de lamateixa convivència i es formen grups entre persones joves de diverses edats i estables al llarg del temps.Així i tot, el fet que joves de poblacions diferents comparteixin institut i espais d’oci, propiciaria la relacióamb altres joves de pobles propers amb els que, en determinades ocasions, compartirien activitats d’oci.

En canvi, als municipis més poblats, l’edat, les afinitats personals o la coincidència en activitats formatives,en el lloc de treball o en activitats d’oci –en el cas dels més grans– i el fet de compartir institut –entre elsmés joves–, es consideren els factors més rellevants en la formació de grups d’amics. El ràpid creixementd’algunes poblacions, entre altres circumstàncies, estaria vinculat a un fenomen que sembla més freqüent ales comarques de l’Àmbit Metropolità, com ara el Vallès Oriental, que en altres indrets de Catalunya: lamultiplicitat de grups d’amics d’una mateixa persona jove amb els quals es realitzarien activitats diferents,en algunes ocasions, en funció del nivell d’estudis. En alguns casos, tenir diverses colles d’amics espresenta com a alternativa al grup de referència habitual en els pobles més petits.

A banda de les dimensions del municipi, que comportarien dinàmiques diferenciades en els grups d’amics,la gent jove del Vallès Oriental assenyala una evolució temporal del concepte d’amistat. Així, les personesmés joves caracteritzen les seves relacions d’amistat a partir de les afinitats personals, mentre que els mésgrans consideren que a mesura que passen els anys els grups es dispersen, sobretot, a causa dels diversosinteressos i estils de vida, i també de circumstàncies personals, com ara la disponibilitat horària, el fet detenir parella o, sobretot, tenir fills. Aquests elements, segons els mateixos joves, farien que les relacions esconvertissin en més selectives.

La imatge

La imatge, sobretot, vinculada a l’aparença física, però també entesa com a element cultural, sembla que esreconeix com un element important en la societat i també entre la majoria dels joves. Aquesta situació esrelaciona amb la competitivitat i l’individualisme, que es consideren inherents a la societat actual, i amb elmissatge mostrat pels mitjans de comunicació, que fomentaria el consumisme. Aquest últim element,juntament amb els insuficients recursos que tindrien alguns joves per tal d’aconseguir altres objectius coml’emancipació familiar, es vincularia a l’elevada despesa que alguns fan de béns de tipus material lligats a laimatge, com ara la compra de grans cotxes, o a l’oci, com ara els viatges. De fet es considera que lesactivitats de lleure tenen un elevat cost i aquest motiu comportaria que alguns joves no sortissin de nit si nodisposen dels recursos suficients per viure-la intensament. Altres, però, consideren que el tipus d’activitatss’adequa als recursos disponibles, es busquen formes per abaratir-ne el cost com, per exemple, el botellón

abans d’accedir als locals o la reunió en espais públics, com ara les places, enlloc de trobar-se a bars.

La importància que es dóna a la imatge per part d’alguns grups de joves es podria veure relativitzada periniciatives participatives que fomenten més els valors col·lectius i no tant els individuals, segonsconsideren alguns dels joves.

Així i tot, la gent jove del Vallès Oriental coincideix a atorgar algunes funcions generals a l’aparençafísica, com ara la de ser una forma d’agrupació entre la gent jove que, sobretot, en els municipis mésgrans, influiria en la formació de colles d’amics o en l’establiment de les relacions d’amistat. Per altrabanda, i relacionat amb la gran importància que té l’aspecte físic per a algunes persones joves i per a lasocietat en general, es comenta l’atenció que s’hi posa en determinades situacions, com ara l’accés adeterminats centres d’oci, on només es permetria l’entrada si es presenta una imatge concreta, o lanecessitat de seguir uns determinats cànons per accedir a feines de cara al públic.

En aquest sentit, i com a conseqüència del pes que té la imatge, sobretot, entre les joves, es fa esment del’anorèxia, que apareix com un problema greu, en part, provocada per les influents exigències socials.

4.2. Participació

Participació i associacionisme

Tal com succeeix en altres comarques, la gent jove del Vallès Oriental convé a assenyalar que lacol·laboració de les persones joves en les diverses activitats de caire participatiu és, en general, escassa ala comarca. Així i tot, entre la gent jove, la participació sembla presentar més vitalitat en les poblacionsmés petites.

La gent jove de la comarca explicita diversos factors que relaciona amb la baixa implicació dels joves,sobretot, entre els residents a poblacions més grans (Granollers i Mollet del Vallès). Se citen les prioritats imotivacions personals com un element rellevant i, en aquest sentit, es considera que, normalment, la gentjove de menys edat prefereix altres activitats, com ara l’oci organitzat, ja que les activitats de les entitatsno s’ajustarien, segons alguns, als gustos actuals. Segons els més grans, aquest fet estaria vinculat a l’hàbitde desplaçar-se a altres poblacions per gaudir del temps d’oci, ja que, juntament amb altres elements, comara l’escassetat de punts de reunió a les pròpies poblacions, dificultaria el contacte entre el jovent residental mateix municipi. Pel que fa a la manca de relació i activitats grupals que algunes persones joves ambuna edat més avançada perceben entre els de menys edat, també s’esmenta la importància de l’oci ensolitari, molt vinculat a les noves tecnologies.

Per altra banda, els joves implicats en les iniciatives de caire participatiu fan referència a altres motius quefrenarien la participació dels joves, com ara l’elitisme i la poca obertura a la població per part d’algunesentitats, els horaris laborals i la consegüent manca de temps entre la gent jove que treballa, així comaspectes de caire cultural, com ara la incomprensió per part d’alguns del treball no remunerat. De lamateixa manera, la baixa consciència de col·lectivitat, la predominança de valors com l’individualismesobre altres com la solidaritat o el “passotisme”, segons ells generalitzat, davant qüestions de tipus socialserien factors que no afavoririen la participació de la gent jove.

En aquest sentit, alguns d’aquests joves esmenten el cas de la participació política, que consideren escassaentre els joves. Aquest fet es vincularia a la delegació de la responsabilitat en els polítics, a l’actitud segonsalguns interessada d’aquests, als escassos resultats obtinguts en algunes ocasions i, per altra banda, tambéa la comoditat de mantenir-se’n al marge. Igualment, es considera recurrent en la societat i entre la gentjove, la percepció de la poca utilitat de la política i la relació exclusiva que es percep des de la societatentre aquesta i els partits polítics, associació que és qüestionada per alguns joves implicats en entitats, queconsideren l’associacionisme també una forma de “fer política”.

Per altra banda, com a motivacions que estarien darrera la participació, es mencionen la satisfacciópersonal i la diversió, alhora que s’atribueixen algunes funcions a aquest fenomen. Entre aquestes,s’esmenta l’aprenentatge personal en aspectes com el treball en equip o la capacitat de relació amb altresjoves, juntament amb altres de tipus més general, com ara la contenció de valors dominants com launiformitat, el consumisme o la gran importància de la imatge entre els seus membres.

54

55

A més, alguns dels més implicats perceben que la participació facilita l’arrelament al municipi. En aquestsentit, algunes de les persones joves amb criatures citen el seu cas. El fet de dur el fill a l’escola afavoreix laparticipació dels pares en activitats diverses que es fan a la població on es troba el centre educatiu, la qualcosa afavoreix l’arrelament de la família a aquest municipi.

En la mateixa línia, es fa esment de la situació d’alguns joves immigrants, entre els quals la participació enentitats mixtes no seria freqüent, tot i que es reconeix com un mitjà d’integració rellevant. En canvi,l’associació entre persones d’aquesta condició o de la mateixa nacionalitat seria més estesa, especialment, ales poblacions on resideixen més habitualment. Aquest fenomen comportaria beneficis de relació iconeixement del nou entorn, alhora que permetria mantenir vincles amb el país d’origen.

Es recullen també algunes característiques del funcionament de les entitats participatives del VallèsOriental. En concret, es fa referència a la necessitat d’anar a buscar suport a diversos ens públics, així comal fet que siguin els mateixos joves –que, segons alguns, normalment ja han crescut en aquestes entitats–els que col·laborin en les diverses iniciatives, fet que seria molt poc comprès per la resta. En aquest sentit,cal fer esment que en alguns pobles del Vallès Oriental, a més de ser més habitual la participació, lesentitats estarien formades per persones d’edats diverses.

4.3 Cohesió social i equilibri territorial

Convivència

La gent jove del Vallès Oriental fa referència al recent creixement de diversos municipis de la comarca. Peraltra banda, la taula 4.14 permet observar que la majoria de la població jove del Vallès Oriental ha residitmés de 20 anys al mateix municipi de la comarca –entre els joves de 15 a 19 anys es repeteix la residènciamajoritària durant un període d’entre 11 i 20 anys. Així i tot, cal fer esment del percentatge de joves queporta menys de dos anys residint al mateix municipi de la comarca, percentatge que oscil·la entre el 8,4%dels joves d’entre 15 i 19 anys i un màxim d’un 22,1% dels que en tenen entre 25 i 29.

Haver residit al municipi durant un període de temps superior és també més habitual al conjunt de l’ÀmbitMetropolità i a Catalunya, territoris que presenten percentatges superiors en aquest sentit. La taxa depersones que porten menys de dos anys al municipi és superior a la comarca respecte a l’àmbit territorial ia Catalunya, tot i que la franja d’entre 25 i 29 anys és la que presenta taxes més elevades en els tresterritoris –15,8% a Catalunya, 16% a l’Àmbit Metropolità i 22,1% en el cas de la comarca.

La taula 4.15 mostra que, com s’ha comentat al punt 3, la comarca és poc dispersa, tot i que la granmajoria de la població resideix en localitats d’entre 5.000 i 20.000 habitants. S’observa, però, que latendència a residir en poblacions d’aquestes dimensions disminueix molt lleugerament amb l’edat entre elsjoves –un 57,4% en el cas dels joves d’entre 15 i 19 anys i un 56,1% entre els de 25 a 29. En contraposició,destaca el baix percentatge de població juvenil de la comarca –de la mateixa manera que en la població detotes les edats– que habita en els municipis de fins a 2.000 habitants, amb valors que representen entre el0,5% i el 2,3% de la gent jove de la comarca. En el conjunt de l’Àmbit Metropolità, on la població no éstan dispersa, aquestes situacions es reprodueixen d’una forma més accentuada, ja que la gran part de lapoblació habita en poblacions de més de 20.000 habitants i els percentatges de poblacions més petitessón més baixos que al Vallès Oriental. El conjunt de Catalunya presenta percentatges superiors deresidència de les persones joves a les poblacions petites, així com els percentatges dels residents a ciutatsde més de 20.000 habitants també són comparativament superiors.

56


0-2 anys Valors%

3-5 anys Valors%

6-10 anys Valors%

11-20 anys Valors%

Més de Valors20 anys %

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Temps de residència al municipi per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

1.559 3.246 6.660 5.718 10.482 1.933 44.8318,4 12,7 22,1 19,2 8,5 4,7 14,0

1.402 1.640 3.668 5.513 11.067 1.792 36.7707,6 6,4 12,2 18,5 8,9 4,3 11,5

1.880 1.786 2.060 4.487 14.089 1.978 40.36310,1 7,0 6,8 15,0 11,4 4,8 12,6

13.721 5.731 2.443 2.384 20.268 3.298 57.15973,9 22,3 8,1 8,0 16,3 8,0 17,9

0 13.256 15.282 11.749 68.071 32.463 140.8210,0 51,7 50,7 39,4 54,9 78,3 44,0

18.562 25.659 30.113 29.851 123.977 41.464 319.944

57

Les persones joves nascudes a Catalunya i residents al Vallès Oriental representaven l’any 2004 unpercentatge superior al del conjunt de l’Àmbit Metropolità i Catalunya –el 83,2% a la comarca, el 79,5% al’àmbit territorial i el 79,3% a Catalunya–, tal com mostra la taula 4.16. Aquest fet es tradueix en un menorpercentatge de persones joves nascudes fora de l’Estat espanyol, mentre que els nascuts a la resta del’Estat espanyol presenten una taxa lleugerament superior a l’Àmbit Metropolità i a Catalunya. Lespersones nascudes fora de l’Estat espanyol representen un 12,6% a la comarca, un 16,4% a l’àmbitterritorial i un 16,2% a Catalunya.


Fins a Valors500 hab. %

501-2.000 Valorshab. %

2.001-5.000 Valorshab. %

5.001-20.000 Valorshab. %

Més de Valors20.000 hab. %

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Grandària del municipi per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

92 163 237 246 1.034 385 2.5300,5 0,6 0,8 0,8 0,8 0,9 0,8

445 563 693 826 3.617 1.229 8.8202,4 2,2 2,3 2,8 2,9 2,9 2,7

1.471 2.017 2.302 2.368 10.990 4.374 27.7507,9 7,8 7,6 7,9 8,9 10,3 8,6

10.664 14.602 16.948 16.495 70.738 23.617 181.95657,4 56,8 56,1 55,1 57,0 55,6 56,6

5.910 8.372 10.017 9.976 37.797 12.885 100.37531,8 32,6 33,2 33,4 30,4 30,3 31,2

18.582 25.717 30.197 29.911 124.176 42.490 321.431

58


Catalunya Valors%

Resta de l’Estat Valorsespanyol %

Fora de l’Estat Valorsespanyol %

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Lloc de naixement per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).


Catalunya Valors%



Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Lloc de naixement per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Lloc de naixement

4.16 Resta de l’Estat Fora de l’EstatCatalunya espanyol espanyol Total

Vallès Valors 63.762 3.220 9.626 76.608Oriental % 83,2 4,2 12,6 100

Font: Padró continu de població. Institut d'Estadística de Catalunya.

Lloc de naixement de la població jove de 15 a 29 anys. Comarca, 2004 (en valors absoluts i en percentatge).

21.883 23.313 20.030 16.374 46.740 19.037 190.16695,6 92,4 80,5 66,7 44,1 51,7 66,7

670 1.468 3.975 7.041 57.040 17.404 88.8472,9 5,8 16,0 28,7 53,8 47,3 31,2

335 456 865 1.134 2.213 371 6.1161,5 1,8 3,5 4,6 2,1 1,0 2,1

22.888 25.237 24.870 24.549 105.993 36.812 285.129

16.948 23.088 25.683 22.719 59.854 20.655 216.33291,2 89,8 85,1 76,0 48,2 48,6 67,3

700 970 2.048 4.616 58.600 21.253 89.1303,8 3,8 6,8 15,4 47,2 50,0 27,7

934 1.659 2.466 2.576 5.722 582 15.9695,0 6,5 8,2 8,6 4,6 1,4 5,0

18.582 25.717 30.197 29.911 124.176 42.490 321.431

59

Si es posen en relació aquestes dades amb les de l’any 2001, s’observa que la tendència es repeteix, ja quela comarca presentava taxes superiors de persones joves nascudes a Catalunya que l’àmbit territorial i queel conjunt del territori català. En canvi, els percentatges de persones joves nascudes a l’Estat espanyol sónpràcticament iguals en els tres casos i els de nascudes a altres països eren inferiors al Vallès Oriental que enels altres dos territoris. En general, aquesta tendència es reprodueix també en la distribució de poblaciójuvenil de l’any 1996, tot i que, en el cas de les persones nascudes a la resta de l’Estat espanyol, la comarcapresentava percentatges superiors que l’àmbit territorial i que Catalunya. En canvi, la freqüència depersones joves nascudes fora de l’Estat era inferior a l’Àmbit Metropolità i a Catalunya.

A més, cal ressaltar en els tres casos –Vallès Oriental, Àmbit Metropolità i Catalunya– el fort incrementde població nascuda fora de l’Estat espanyol. Mentre que a l’any 1996 la població estrangera era inferiora la població nascuda a la resta de l’Estat, al 2001 i al 2004 aquestes taxes superen en major mesura lataxa de població nascuda a la resta de l’Estat espanyol.

Immigració a la comarca

La gent jove del Vallès Oriental coincideix a considerar la immigració com un fenomen habitual a lacomarca. S’observa que aquest fenomen es vincula a la immigració marroquina i a la sud-americana.

Aquesta apreciació es veu reflectida a la taula 4.19, que mostra que, entre la població de la comarca, lacomunitat més freqüent és la marroquina (1,4%), seguida de l’equatoriana (0,5%). A diferència de l’àmbitterritorial i de Catalunya, el Vallès Oriental presenta taxes més elevades de població de procedènciasubsahariana –Senegal i Gàmbia amb el 0,2%– mentre que en els altres dos casos els orígens que segueixenla procedència marroquina són de països sud-americans. S’observa també, que la comarca mostrapercentatges inferiors de població de les diverses comunitats que l’àmbit territorial, tret del pes de lacomunitat marroquina, que al Vallès Oriental és més fort. Concretament, el col·lectiu marroquí represental’1,4% de la població de la comarca, mentre que en el cas de l’àmbit territorial és l’1% i a Catalunya,l’1,3%.

El continent de procedència i, sobretot, la cultura d’origen semblen tenir efectes en la relació entre elsjoves immigrants i els autòctons. En aquest sentit, es fa esment del pes que les diferències religiosestindrien en la relació entre algunes persones immigrants, sobretot, noies marroquines, i els autòctons. Encanvi, el col·lectiu sud-americà sembla percebre’s més proper, fet que s’atribueix a una major proximitatlingüística i cultural.

Les dades de la taula 4.20 mostren que, en la població d’entre 25 i 29 anys, hi ha els percentatgessuperiors de persones nouvingudes entre les comunitats més rellevants a la comarca –l’africana i la sud-americana–, tot i que la franja de 30 a 34 anys presenta freqüències semblants. En canvi, els procedentsd’Europa presenten percentatges lleugerament més elevats d’efectius en la franja de 30 a 34 anys.

60

4.19 Freqüència Percentatge

Estat espanyol 308.780 96,1

Marroc 4.382 1,4

Equador 1.569 0,5

Senegal 620 0,2

Gàmbia 554 0,2

Colòmbia 516 0,2

Argentina 403 0,1

França 303 0,1

Itàlia 266 0,1

Mali 257 0,1

Bolívia 246 0,1

Alemanya 214 0,1

Dominicana, República 197 0,1

Mauritània 195 0,1

Romania 191 0,1

Altres 2.738 0,9

Total 321.431 100


Població segons país d'origen. Comarca, 2001.

61

Així, les dades mostren que la taxa de persones joves immigrants augmenta a mesura que avança l’edatentre la gent jove, per exemple, en el cas dels procedents de Sud-Amèrica: un 1,1% entre els joves de 15 a19 anys, un 1,7% entre els de 20 a 29. En el conjunt de l’Àmbit Metropolità s’observa que es reprodueixaquesta tendència, ja que a mesura que augmenta l’edat hi ha percentatges superiors de persones jovesimmigrants. En el cas dels procedents de l’Àfrica, l’augment és més notable, ja que a la franja d’edat dels15 a 19 presenta una taxa del 2,3% i la de 25 a 29 anys presenta una taxa del 3,9%. En el conjunt deCatalunya, la franja de 25 a 29 anys també és la que presenta un percentatge superior de persones jovesimmigrants, si bé en el cas de la comunitat africana aquesta és igual que en la franja d’entre 30 i 34 anys.

La taula A.14 reflecteix que el sexe és un factor rellevant en la distribució de les persones jovesimmigrants. D’aquesta manera, s’observa que hi ha més nois en totes les franges en el cas delsprocedents de l’Àfrica. La diferència més notable es troba en la població de 25 a 29 anys, on el col·lectiuafricà representa un 5,3% en els nois residents al Vallès Oriental, mentre que en les noies és d’un 2,4%. Encanvi, la tendència és inversa en el cas dels procedents de Sud-Amèrica, d’on vénen més noies –en el casdels joves d’entre 25 i 29 anys, en els nois és un 1,6% i en les noies, un 1,9%. Pel que fa al conjunt del’àmbit territorial i del país, s’observa que es reprodueixen aquestes dinàmiques en cadascuna de les duescomunitats.


Estat Valorsespanyol %

Resta UE Valors%

Resta Valorsd'Europa %

Àfrica Valors%

Centre i Nord ValorsAmèrica %

Amèrica Valorsdel Sud %

Àsia i ValorsOceania %

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Continent d'origen per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

17.817 24.257 28.077 27.903 120.335 42.267 308.78095,9 94,3 93,0 93,3 96,9 99,5 96,1

39 69 163 200 586 98 1.3110,2 0,3 0,5 0,7 0,5 0,2 0,4

31 81 98 115 243 11 6870,2 0,3 0,3 0,4 0,2 0,0 0,2

420 811 1.178 1.038 1.694 42 6.4552,3 3,2 3,9 3,5 1,4 0,1 2,0

40 37 91 87 152 7 5140,2 0,1 0,3 0,3 0,1 0,0 0,2

202 435 525 516 1.037 57 3.2951,1 1,7 1,7 1,7 0,8 0,1 1,0

32 27 65 52 128 8 3870,2 0,1 0,2 0,2 0,1 0,0 0,1

18.581 25.717 30.197 29.911 124.175 42.490 321.429

Les dades mostren que la immigració de la comarca és principalment recent, com demostra el fet que, entotes les comunitats i en totes les franges d’edat sigui més habitual haver residit al mateix municipidurant menys de dos anys. Aquest fenomen és més accentuat entre el col·lectiu sud-americà –per exemple,entre els joves de 20 a 24 anys, el percentatge dels originaris de l’Àfrica que porten menys de dos anys ésdel 54,5%, mentre que el dels procedents de l’Amèrica del Sud és del 68,1%. A més, en la comunitat sud-americana s’observa que, si bé el menor temps de residència és molt majoritari, el segon grup amb més pesés el dels que porten més de 20 anys al municipi; per tant, es podrien considerar dos moments principalsd’arribada. En canvi, en la comunitat africana el segon grup més nombrós és el que porta entre 3 i 5 anysde residència al mateix municipi, mentre que mostra una distribució més repartida entre les diversescategories temporals considerades, de manera que se’n podria deduir una arribada més progressiva.Aquestes dinàmiques es repeteixen, en línies generals, en el conjunt de l’àmbit territorial i de Catalunya(vegeu la taula A.20 de l’annex).

Respecte als llocs de residència de les persones nouvingudes, les dades estadístiques mostren que, com laresta de la població, els joves immigrants resideixen molt majoritàriament en poblacions de 5.000 a 20.000 habitants. Si es consideren els col·lectius majoritaris a la comarca, l’africà i el sud-americà,s’observa que aquest fet és lleugerament més pronunciat entre el primer en totes les franges d’edat dels15 als 29 anys que en el segon. Per exemple, entre els joves de 20 a 24 anys procedents de l’Àfrica, elsresidents en aquestes poblacions representen un 53,8%, mentre que entre els sud-americans, elpercentatge és del 49,4%, ja que aquest col·lectiu mostra més tendència a residir en municipis d’entre2.001 i 5.000 habitants que la resta de comunitats.

Així i tot, en tots els col·lectius, els nouvinguts viuen amb més freqüència en poblacions de 5.000 a 20.000 habitants i, en segon lloc, en municipis de més de 20.000 habitants, que presenta percentatgeslleugerament més baixos. Aquesta situació constitueix una particularitat del Vallès Oriental, que divergeixde la realitat del conjunt de l’Àmbit Metropolità i de Catalunya, on tots els col·lectius resideixen mésfreqüentment en poblacions de més de 20.000 habitants i on els procedents de Sud-Amèrica resideixenamb més freqüència que els originaris de l’Àfrica en les poblacions més grans (vegeu la taula A.15 del’annex).

Aquestes dades es complementen amb l’apreciació d’alguns joves de la comarca. A més, aquests percebenque el grup de persones immigrants resideixen en zones concretes dels municipis. En alguns barris–inclosos habitatges, places, bars– la presència de persones d’una mateixa nacionalitat afavoriria la creacióde grups homogenis amb poc contacte amb d’altres. Aquest fenomen, que seria més accentuat en lespoblacions més grans, tindria, segons alguns dels joves autòctons, conseqüències en les interrelacionsentre aquests i els autòctons i també entre les diverses comunitats de joves immigrants.

Com en altres comarques, la gent jove del Vallès Oriental qualifica d’escassa la relació que té amb gentjove immigrant. Aquest fet es vincula a les diferències entre les diverses cultures, de manera que seriamés accentuat entre les més llunyanes, com la marroquina, que entre altres vistes com més semblants,com ara la sud-americana. Amb relació a la cultura marroquina, per exemple, es comenta la situació de lesdones, que es qualifica de dependent de l’home i molt centrada en aspectes familiars.

Com a exemple d’aquest distanciament entre els joves autòctons i els immigrants se citen les colles d’amicsque, segons la gent jove, estan formades normalment per persones joves de la mateixa nacionalitat. Enaquest sentit s’assenyala que, en algunes poblacions més grans, el fet encara és més visible, ja que existeixuna correspondència entre aquests grups i alguns espais públics, normalment, places. Així, en certamanera, aquestes es convertirien en l’espai propi i diferenciat de cada grup respecte a la resta.

62

63

Tot i que les pràctiques citades es consideren pròpies tant dels joves autòctons com dels joves immigrants,normalment, es responsabilitza aquests últims de l’escassa relació entre uns i altres. En concret, es faesment justament de la formació de grups configurats només per persones joves immigrants del mateixorigen i de la manca de voluntat que tindrien aquestes per atansar-se als joves autòctons i a la cultura delpaís. En aquest sentit, però, apareix entre alguns joves autòctons la idea de la bidireccionalitat del procésd’integració. Consideren que també els correspon a ells adaptar-se als trets culturals del grup de jovesnouvinguts. Tanmateix, aquests també aprecien que és un procés dificultós, en tractar-se de cultures moltdiferenciades –fent referència a la marroquina.

Així i tot, alguns joves del Vallès Oriental convenen a afirmar que el racisme i, en concret, lageneralització de conductes incíviques –com els robatoris– que inclouen a totes les persones originàriesd’altres continents, és un fenomen existent a la comarca. En aquest sentit, es fa referència a episodis deviolència racista que es vinculen a grups de joves caracteritzats per una manca de personalitat i per unagran intolerància cap a persones o ideologies diferents de la pròpia, segons perceben algunes personesjoves de la comarca.

L’existència de racisme es percep també per part d’alguns joves immigrants, que, tot i no destacar unaactitud hostil dels autòctons, consideren que entre aquests es dóna una certa reticència envers aquellespersones amb una cultura més distant de la seva. Per altra banda es fa referència també al racisme que,segons algunes persones joves de la comarca, hi hauria entre les diverses comunitats d’immigrants il’exemplifiquen amb alguns “incidents” que s’haurien donat entre diversos d’aquests grups.

De totes maneres, segons algunes opinions, la tensió entre alguns joves autòctons i altres d’origenestranger variarà amb les noves generacions, sobretot, a conseqüència d’una major educació en aquestsentit. La coincidència en centres formatius de persones joves d’orígens diferents es percep com unelement important –tot i que no es creu que sigui cap garantia– per afavorir la relació entre els diversoscol·lectius de joves, ja que l’elevada presència de joves immigrants en algunes escoles dificultaria el rolintegrador del centre. En aquest sentit, també es percep que en aquesta situació es reproduirien els grupsinformals formats per alumnes de la mateixa nacionalitat.

A banda de les similituds culturals i la coincidència en centres formatius, la participació d’immigrants enassociacions formades majoritàriament per persones autòctones, clubs esportius o entitats similars de lesdiverses poblacions és vista per part d’algunes persones joves nascudes a Catalunya com un elementrellevant per afavorir la integració, encara que es reconeix poc freqüent. En aquest sentit, algunespersones joves immigrants fan referència a la gran importància que tenen les xarxes informals entrepersones nouvingudes, sobretot, de la mateixa comunitat, en el moment de l’arribada, per cobrirnecessitats de relació o, fins i tot, d’habitatge. A més, aquestes xarxes i també les associacions facilitarien elmanteniment de les tradicions i els llaços amb el país d’origen.

Violència

Com en altres indrets, alguns joves del Vallès Oriental perceben una certa tensió a la societat en general.Segons alguns joves de més edat, aquesta “crispació” es relacionaria amb el missatge eminentment violentque mostraria la majoria dels mitjans de comunicació, així com amb una certa debilitat de l’educaciórebuda a l’escola i a casa per disminuir-ne l’efecte en la gent jove.

Aquesta apreciació té relació amb alguns episodis violents que, segons la gent jove, succeeixen en algunsinstituts del Vallès Oriental. A banda d’aquestes situacions, que es donarien tant entre alguns alumnescom contra professors, se citen alguns episodis d’aquest tipus que s’haurien produït als carrers de lespoblacions més grans de la comarca o en aquelles que han experimentat un creixement més ràpid en elsúltims anys. Aquests incidents es relacionen amb la rivalitat entre determinades colles de joves, ques’identificarien segons el seu lloc de reunió, normalment determinades places, i que es considerarien mésconflictives, fins i tot, entre les persones més joves. Segons altres joves de més edat, aquesta dinàmica noés recent a la comarca, tot i que, en l’actualitat seria més estesa. En aquest sentit, es considera que esproduirien també incidents amb implicació de grups de joves immigrants, segons alguns amb mésfreqüència que entre autòctons. Per altra banda, a més dels conflictes entre grups de joves d’una mateixapoblació, s’esmenten també incidents entre colles de poblacions veïnes. Tot i que, en la majoria d’ocasions,aquests incidents no estarien motivats per raons concretes sinó vinculats a fets sense transcendència, esfa esment també de les diferències ideològiques entre autòctons que explicarien alguns d’aquestsepisodis. Segons algunes persones joves, els comportaments violents es veurien facilitats pel consumd’alcohol, que seria habitual, sobretot, durant les tardes i nits de cap de setmana.

Es fa referència també a una certa sensació d’inseguretat –relacionada principalment a robatoris– que, toti no presentar-se com a majoritària, seria reconeguda per algunes persones joves residents a poblacionsque han experimentat un elevat creixement en els últims anys o en aquells municipis més poblats. Aquestelement, juntament amb el consegüent desconeixement de la població, es relaciona amb l’incrementd’aquesta sensació. Algunes circumstàncies personals, com una edat més elevada o el fet de tenirresponsabilitats familiars, també afavoririen aquesta percepció.

Així i tot, els incidents violents i la inseguretat no serien percebuts a les poblacions més petites o a lesurbanitzacions, indrets en els que, segons la gent jove que hi resideix, la vida es caracteritzaria per latranquil·litat i la coneixença amb els altres habitants.

Ús del català

La població jove del Vallès Oriental percep que la combinació de la llengua catalana i la castellana,sobretot, en l’ús oral, és habitual a la comarca. Així i tot, les mateixes persones joves afirmen que l’úsmajoritari d’una o altra varia molt en funció de la població concreta. En aquest sentit, la convivència entreles dues llengües oficials es revela també com un punt d’atenció entre la gent jove de la comarca. Així,alguns joves majoritàriament castellanoparlants perceben que parlar castellà o entendre el català hauriade ser suficient per viure i treballar al Vallès Oriental, alhora que apel·len a la tolerància i critiquen laintransigència que segons ells tenen algunes persones. Per altra banda, alguns joves que utilitzenhabitualment el català opinen que és lògic i normal que es demani utilitzar aquesta llengua en algunessituacions, per exemple, en el treball de cara al públic.

Tot i aquesta apreciació, la taula 4.21 mostra que entre els joves els percentatges d’aquells que sabenparlar, llegir i escriure català és majoritari –entre un 87,9% dels joves d’entre 15 i 19 anys i un 75,8% delsde 25 a 29 anys–, tot i que disminueix a mesura que augmenta l’edat, tant entre aquest col·lectiu comentre el conjunt de la població. En canvi, aquells que no comprenen la llengua catalana representen entreun 1,7% i un 4,7%, percentatge màxim que es dóna entre els joves d’entre 25 i 29 anys i que coincideixamb la major incidència de persones nascudes fora de l’Estat espanyol.

64

65

En comparació de l’àmbit territorial i Catalunya s’observa que en aquests territoris es reprodueixenaquestes tendències, de manera que, entre la gent jove, el percentatge d’aquells que no entenen el catalàés més elevat entre els 25 i els 29 anys, mentre que la taxa de domini disminueix a mesura que avançal’edat. Així i tot, la població jove del Vallès Oriental presenta nivells superiors de domini de la llenguacatalana que la de l’Àmbit Metropolità i la del conjunt de Catalunya, mentre que la taxa de joves que nola pot entendre és inferior al Vallès Oriental que a l’àmbit territorial i a Catalunya.

Amb relació a les dades de l’any 1996, s’observa que al Vallès Oriental ha augmentat el percentatge dejoves que no entenen el català, així com el d’aquells que poden parlar-lo, llegir-lo i escriure’l, excepte pelsjoves d’edats compreses entre els 15 i els 19 anys. Així, per exemple, entre els joves d’entre 25 i 29 anys elsque dominen la llengua catalana representaven un 68,8% l’any 1996, mentre que el 2001 eren un 75,8%.Així mateix, s’observa que en el conjunt de l’àmbit territorial i de Catalunya també ha augmentat elpercentatge de joves que no entenen aquesta llengua. Pel que fa al major nivell de coneixement, s’observaque aquest s’ha mantingut a l’àmbit territorial –excepte entre els 25 i els 29 anys, franja en la que haaugmentat–, mentre que a Catalunya era superior l’any 1996 que a 2001, també amb l’excepció de lafranja d’entre 25 i 29 anys. Tot i aquestes divergències, cal destacar que la taxa d’incomprensió entre elsjoves era el 1996 molt similar en els tres territoris, mentre que la de domini era inferior lleugeramentsuperior al Vallès Oriental que la de Catalunya i la de l’àmbit territorial.


No l'entén Valors%

L'entén Valors%

L'entén i el Valorssap llegir %

El sap parlar Valors%

El sap parlar Valorsi llegir %

El sap parlar, Valorsllegir i escriure %

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Coneixement del català per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

320 923 1.432 1.334 5.763 5.649 17.2551,7 3,6 4,7 4,5 4,6 13,3 5,5

779 1.410 2.119 2.942 26.229 11.557 53.7184,2 5,5 7,0 9,8 21,1 27,2 17,1

92 158 322 671 3.619 622 5.8390,5 0,6 1,1 2,2 2,9 1,5 1,9

126 216 356 474 3.435 1.895 10.4790,7 0,8 1,2 1,6 2,8 4,5 3,3

929 1.638 3.075 5.106 38.758 11.672 65.0185,0 6,4 10,2 17,1 31,2 27,5 20,7

16.336 21.372 22.893 19.384 46.372 11.095 161.40087,9 83,1 75,8 64,8 37,3 26,1 51,4

18.582 25.717 30.197 29.911 124.176 42.490 313.709

Els joves de la comarca coincideixen a considerar que entre les persones que no han nascut a Catalunya, jasigui a la resta de l’Estat espanyol o en altres països, l’ús del català és dificultós i, per tant, poc probable.En aquest sentit, alguns dels joves del Vallès Oriental perceben que entre la majoria d’immigrants no esconeix l’existència del català abans de venir i que, el fet de pensar que s’utilitza únicament el castellà, fa–juntament amb altres factors– que alguns no percebin cap inconvenient a arribar a Catalunya. Així i tot,l’ús de la llengua catalana es veu, segons la gent jove, molt influenciat per l’edat, ja que entre els mésjoves seria més fàcil fos quin fos el seu país de procedència.

Així, la taula A.16 de l’annex mostra que el coneixement del català presenta algunes variacions en funcióde la procedència de l’immigrant. Així, en totes les franges d’edat, els joves procedents de l’Àfrica són elsque mostren percentatges superiors d’incomprensió del català. És destacable que en aquest col·lectiu lataxa de joves que no l’entenen augmenta amb l’edat –per exemple, entre els joves de 15 a 19 anys elpercentatge és d’un 34,5%, entre els 20 i 24 anys és d’un 54% i en el cas dels 25 als 29 anys és d’un62,9%–, tendència que es reprodueix, en línies generals, entre la comunitat sud-americana. De formacomplementària, respecte a l’habilitat per parlar-lo, llegir-lo i escriure’l, s’observa que, d’entre les duescomunitats estrangeres majoritàries a la comarca (l’africana i la sud-americana), totes dues presentenvalors semblants per totes les franges d’edat.

Aquestes tendències succeeixen en el conjunt de l’àmbit territorial i de Catalunya, ja que la comunitatafricana és també la que presenta percentatges d’incomprensió del català més elevats i que, igual queentre els sud-americans, aquests augmenten amb l’edat. Respecte a aquells que poden parlar-lo, llegir-lo iescriure’l es posa de manifest que, a diferència del que passa al Vallès Oriental, la comunitat sud-americana mostra taxes més baixes que l’africana, excepte entre els 25 i els 29 anys.

66


No l'entén Valors%

L'entén Valors%

L'entén i el Valorssap llegir %

El sap parlar Valors%

El sap parlar Valorsi llegir %

El sap parlar, Valorsllegir i escriure %

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Coneixement del català per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

152 335 584 713 6.017 6.092 14.9010,7 1,3 2,3 2,9 5,7 16,5 5,2

555 1.123 2.387 3.462 27.135 7.762 47.1852,4 4,4 9,6 14,1 25,6 21,1 16,5

142 303 634 1.039 5.266 765 8.4610,6 1,2 2,5 4,2 5,0 2,1 3,0

355 534 661 906 5.712 3.120 17.7951,6 2,1 2,7 3,7 5,4 8,5 6,2

1.134 1.986 3.487 5.834 32.042 10.691 58.7335,0 7,9 14,0 23,8 30,2 29,0 20,6

20.550 20.956 17.117 12.595 29.821 8.382 132.12789,8 83,0 68,8 51,3 28,1 22,8 46,3

22.888 25.237 24.870 24.549 105.993 36.812 285.129

67

Les dades comentades mostren certa relació amb la percepció d’algunes persones joves que consideren quela llengua que primer aprenen les persones originàries d’altres països és la castellana. Aquest fenomen esvincula al fet que, segons l’opinió d’algunes persones joves, aquesta seria la que permetria la inserció almercat laboral. En canvi, la llengua que donaria reconeixement social seria, segons manifesten algunsjoves del Vallès Oriental, la catalana. Aquesta apreciació es veu confirmada per algunes personesimmigrants, que consideren que un dels principals obstacles per a la integració és, justament, desconèixerles llengües que s’utilitzen a Catalunya.

El reconeixement social, en opinió d’alguns, seria un dels motius pels quals després d’haver après elcastellà, bona part dels immigrants dedicarien l’atenció a aprendre el català. En aquest sentit, es mencionaque les persones immigrants són les que més utilitzen serveis públics com els cursos d’idiomes, per tald’aconseguir aquest objectiu. De tota manera, encara que alguns joves de la comarca coincideixin aassenyalar que hi ha facilitats per aprendre la llengua catalana, l’escola (infantil) es percep com el llocpreferent d’utilització i aprenentatge per als immigrants.

Així i tot, alguns joves catalanoparlants consideren que la utilització de la llengua catalana seria major siaquesta fos més necessària per a la vida quotidiana a la comarca. En aquest sentit, alguns citen l’hàbit deles persones que normalment utilitzen el català de canviar de llengua i expressar-se en castellà en cas quel’interlocutor així ho faci. També es fa esment de la poca protecció legal de la llengua en determinadessituacions, com ara feines de cara al públic o l’ensenyament universitari que, freqüentment, sobretot, en elcas d’haver-hi estudiants estrangers, es faria en castellà, ja que la decisió última dependria exclusivamentdel professor.

Entorn social i família

La relació amb la família d’origen

La majoria de joves valoren positivament la seva relació amb la família. Fins i tot, els més joves considerenque la convivència no genera conflictes, sempre i quan es respectin les normes que es consideren lògiques,per exemple, quant a suport amb les tasques de la llar. Els de major edat que encara conviuen amb elspares afirmen que aquesta comoditat viscuda a casa en determinades ocasions pot ser un dels motius pelsquals els joves tendeixin a trigar més a emancipar-se de la família.

Els joves de major edat, però, perceben que els més joves han tendit a disminuir el respecte envers elspares, a causa, en bona part, d’una falta d’imposició de límits per part dels progenitors i per la insuficientdedicació als fills. Per a molts, aquests menors d’edat presenten un comportament diferenciat al d’anysenrere, amb menor respecte a l’autoritat, que generalitzen en altres espais com l’escola o institut, perexemple. La gent jove d’aquestes edats considera que sí que es manté respecte envers els pares i hoassocien a la predisposició d’escoltar-ne el consell, sense que impliqui posteriorment seguir-lo. “Sí que tincrespecte pels meus pares. Si em diuen una cosa, els escolto. I si no em sembla bé, no els faré cas, potser...”.Alhora, consideren que els mateixos pares sovint tendeixen més a intentar dialogar i donar justificacions,que no pas a fixar obligacions. Com afirmen: “Aconsellen, no t’obliguen, et diuen: «Estaria bé que fessisaixò, però més que res pel teu futur...»”.

Pel que fa a la comunicació entre pares i fills, els més grans consideren que sovint hi ha undesconeixement, en certa manera deliberat, per part dels progenitors de certs aspectes de la vida delsseus fills, tal com els joves afirmen en considerar que es parla amb ells, però que s’eviten determinatstemes. Així i tot, els més joves consideren que tenen més confiança en els seus pares que generacionsanteriors, que augmenta amb l’edat, i afirmen que la relació està condicionada també pel tipus de pares.

Els joves immigrants, amb una realitat familiar molt diferent de la dels autòctons, també consideren moltimportant la família i les relacions amb els seus progenitors, especialment, en determinades comunitats,on és vista com el pilar o la base de la vida d’una persona jove, amb molta incidència en la vidaquotidiana. A més, es tracta d’un element que té molt pes en el procés de migració, ja que en moltesocasions marxar del país d’origen no ha suposat només abandonar el país, sinó separar-se de la família, enalguns casos, amb el desig de reagrupar-la més endavant.

La creació de la família pròpia

Per a la majoria de joves, fins i tot, els menors d’edat, formar una família pròpia és un dels seus objectiusvitals. No obstant això, es planteja com una situació llunyana en el temps.

En part, els joves consideren que assolir una mínima estabilitat és una condició necessària per crear unanova família. No es parla només d’estabilitat econòmica, sinó s’hi afegeix també la personal, estar preparatmentalment. Els joves de major edat afirmen que actualment s’ha endarrerit el moment de formar unafamília entre els joves, especialment, pel que fa a tenir fills, respecte a generacions anteriors, i, en part,s’associa a un canvi social. Així i tot, es considera que aquesta situació és més habitual en els joves ambmajor nivell d’estudis per l’allargament de la trajectòria educativa, però també pel pes de la vidaprofessional.

Els joves immigrants també manifesten aquesta voluntat de formar una família pròpia i es perceben claresdiferències entre cultures i tradicions, ja que per algunes es dóna per descomptat que la parella serà delmateix origen, mentre que en altres hi ha major llibertat i les parelles es formen independentment del paísd’origen.

A banda dels elements tractats en l’apartat d’emancipació familiar, on s’exposen els factors que ladeterminen i que afavoreixen l’endarreriment de la creació d’una família pròpia, es comenta algun altreaspecte referent a aquesta qüestió. La gent jove de major edat afirma que els horaris laborals de moltsdels joves avui en dia dificulten poder dedicar-se als fills. Per aquest motiu es considera que apareixen tresopcions: algunes parelles endarrereixen el moment de tenir fills; en altres, un dels components,majoritàriament la noia, redueix el pes de la vida professional, i també s’argumenta que cada cop és méshabitual buscar mecanismes per cobrir el temps que els pares no són amb els fills –avis, activitatsextraescolars, etcètera.

Mobilitat

Desplaçament lligat a l’educació o el treball

Tot i que Granollers apareix com un punt de referència entre la gent jove del Vallès Oriental, els jovesconsideren que el desplaçament a altres ciutats, principalment Barcelona, és habitual entre la gent jove.Aquest fet es vincula a les sortides laborals, especialment, per a llocs de treball especialitzats i a l’ofertaformativa d’estudis superiors. A banda dels desplaçaments fora de la comarca, cal destacar la mobilitatintracomarcal entre les poblacions menys habitades i les més poblades. Donada aquesta situació i lamancança de transports públics que perceben algunes persones joves, la mobilitat apareix com un delsaspectes al qual els joves del Vallès Oriental dirigeixen més atenció.

68

69

Així, la taula 4.23 mostra que entre la gent jove del Vallès Oriental és més habitual treballar o estudiar enun municipi diferent del de residència per a totes les franges d’edat, tot i que en la franja dels 15 als 19 anys, les diferències entre els que treballen o estudien al mateix municipi de residència (47,7%) i els queho fan en un altre municipi (48,3%) són molt més petites que per a les altres franges d’edat. S’observa, amés, que aquest fet és més freqüent entre els joves de 20 a 24 anys –el 62,5% dels casos. En canvi, en elconjunt de l’Àmbit Metropolità i Catalunya és més freqüent treballar i estudiar a la població de residènciaen totes les franges d’edat –entre el 47,6% i el 64,4% dels casos a l’àmbit territorial i entre el 47,6% i el60,8% a Catalunya–, tot i que en els dos territoris és notable també el percentatge de gent jove que ho faen una altra població.

Pel que fa al nombre de viatges diaris, entre els joves del Vallès Oriental és més freqüent desplaçar-se uncop al dia. Aquest fet es dóna en totes les franges d’edat, però és més accentuat entre els 20 i els 24 anys–el 63,1% dels casos. Així i tot, cal destacar també el pes dels joves que es desplacen dues o més vegadesdiàriament. Aquest nombre de desplaçaments és molt més freqüent entre els joves de 25 a 29 anys, ambun 37,5%, tot i que les taxes per a les altres franges d’edat no estan molt allunyades d’aquesta. Encomparació de l’Àmbit Metropolità i Catalunya s’observa que en aquests territoris també és més habitualdesplaçar-se una vegada al dia, tot i que, en línies generals, amb taxes inferiors a les de la comarca.


Domicili Valorspropi %

Varis Valorsmunicipis %

Municipi de Valorsresidència %

Un altre Valorsmunicipi %

Un altre país Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Lloc de desplaçament (per treball i estudis) per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absolutsi en percentatge).

271 389 583 599 3.541 265 5.6482,0 1,8 2,3 2,5 4,3 14,5 3,3

251 900 1.499 1.701 6.589 207 11.1471,9 4,1 5,9 7,1 8,0 11,4 6,6

6.414 6.912 8.168 7.394 30.290 1.130 60.30847,7 31,2 32,2 30,7 36,8 62,0 35,7

6.493 13.831 14.956 14.335 41.771 221 91.60748,3 62,5 59,0 59,5 50,8 12,1 54,2

24 91 136 55 73 0 3790,2 0,4 0,5 0,2 0,1 0,0 0,2

13.453 22.123 25.342 24.084 82.264 1.823 169.089

Si comparem aquestes dades amb la grandària del municipi, la taula A.17 mostra que en totes les frangesd’edat els percentatges de treballar o estudiar a la població de residència són més elevats a mesura queaugmenten les dimensions d’aquesta. Aquesta tendència es dóna a partir dels municipis de 501 a 2.000 habitants. En el cas dels joves de municipis de menys de 500 habitants trobem una excepció, ja queels percentatges dels que estudien o treballen en un municipi diferent del de residència són inferiors alsdels joves de municipis de 501 a 2.000 habitants.

Per altra banda, s’observa que treballar o estudiar al municipi de residència presenta divergències pel quefa a les dimensions del municipi també amb relació a l’edat: els joves de 15 a 19 anys són els que esdesplacen més cap a un altre municipi per treballar o estudiar, si els comparem amb la resta de frangesd’edat, en els municipis de menys de 20.000 habitants. Així, la gent jove de 15 a 19 anys que viu enmunicipis de fins a 20.000 habitants presenta el nivell màxim de desplaçaments per treballar i/o estudiar, el74,1%, mentre que per als joves de 20 a 24 anys aquest és del 68,2% i per als joves de 25 a 29 anys és del65,6%.

En comparació de l’àmbit territorial i de Catalunya, s’observa que, en línies generals, es reprodueixenaquestes dinàmiques, tot i que els percentatges de joves que estudien o treballen al mateix municipi sónmenys elevats a la comarca que a l’àmbit territorial i a Catalunya. Per exemple, en les poblacions de mésde 20.000 habitants, tant l’àmbit territorial com Catalunya presenten taxes notablement més elevades depersones joves que hi treballen o hi estudien que el Vallès Oriental. Així, els joves de 15 a 19 anys residentsa aquestes poblacions que, a més, hi treballen o estudien representen un 60,8% a la comarca, un 69,6% al’Àmbit Metropolità i un 70,6% a Catalunya.

70


Cap Valors%

Un Valors%

Dos o més Valors%

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Nombre de viatges diaris (per treball i estudis) per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valorsabsoluts i en percentatge).

180 481 458 242 844 32 2.2371,4 2,3 2,0 1,1 1,2 2,4 1,5

8.069 13.149 14.090 13.849 43.458 733 93.34862,4 63,1 60,6 63,6 60,2 54,3 61,3

4.682 7.204 8.712 7.693 27.832 586 56.70936,2 34,6 37,5 35,3 38,6 43,4 37,2

12.931 20.834 23.260 21.784 72.134 1.351 152.294

71

Desplaçament lligat a l’oci

A banda dels motius formatius i laborals, el lleure apareix com un motiu rellevant pel que fa alsdesplaçaments de la gent jove de la comarca. Així, per bona part de la gent jove del Vallès Oriental, l’oci,sobretot el nocturn, apareix vinculat al desplaçament i, concretament, a la possessió d’un vehicle propi i ala llicència per conduir-lo. Aquest fet s’associa a una major autonomia i a la possibilitat de freqüentarlocals allunyats del municipi de residència o poblacions amb més oferta, normalment, Barcelona opoblacions molt properes. En aquest sentit, tot i que el vehicle privat –generalment, el cotxe– és vist com elmitjà principal de desplaçament per motius de lleure, s’esmenta també l’opció de tornar a casa amb altresjoves que poden conduir o, en el cas dels més joves, amb els pares, que anirien sovint a buscar-los, així comla possibilitat de quedar-se a dormir a casa d’un amic.

De totes maneres, alguns dels joves de menys edat i residents a les urbanitzacions o als pobles més petitsmanifesten que desplaçar-se durant les nits d’oci és un fet poc habitual, ja que en la majoria d’ocasions esquedarien al mateix indret de residència.

Respecte a l’oci diürn, el grup de joves residents a les poblacions més petites del Vallès Oriental fanesment de les mancances de transport públic –que consideren poc freqüent, lent i car– entre els municipis.Tot i que es reconeixen altres maneres de desplaçar-se –amb amics, veïns o coneguts–, alguns considerenque la baixa freqüència de pas d’autobusos i trens –o la inexistència d’aquests– condiciona d’una maneraimportant les seves activitats. En aquest sentit, es fa esment de les diferències en el transport públic entrel’estiu i l’hivern. La gent jove considera que com que hi ha més temps per a l’oci a l’estiu, en aquestperíode s’hauria d’augmentar la freqüència de pas, just al contrari del que, segons ells, succeeix en realitat.

Segons alguns dels joves de més edat i més participatius, l’hàbit de desplaçar-se a altres poblacions perraons d’oci estaria vinculat a l’escassa col·laboració que perceben en les iniciatives participatives delsmunicipis.

Mitjans de desplaçament

Pel que fa als mitjans de desplaçament, s’observa que el mitjà de transport més utilitzat en totes les edatsés el vehicle privat, tendència que va augmentant amb l’edat. Els percentatges d’utilització del transportprivat a la comarca estan per sobre dels de l’Àmbit Metropolità, on també es produeix la mateixatendència –l’ús del transport privat augmenta amb l’edat. Així, per als joves de 20 a 24 anys, el percentatgeés d’un 65% al Vallès Oriental i un 44,2% a l’àmbit territorial

Pel que fa a l’ús del transport públic, que és el segon mitjà de transport més utilitzat, podem dir quemostra una evolució a la inversa de la del transport privat: el seu percentatge d’utilització disminueix amesura que augmenta l’edat. En comparació de l’Àmbit Metropolità i Catalunya, és destacable que l’ús deltransport públic és més habitual en aquests territoris que a la comarca en totes les franges d’edat. Esdestaca el cas de la franja dels 25 als 29 anys, en la que l’ús del transport públic entre els joves de l’àmbitterritorial és més del doble que entre els de la comarca (el 30,3% i el 11,2%, respectivament), mentre queel de Catalunya és un valor entremig (23,6%).

Cal destacar que un 34,5% de la gent jove d’entre 15 i 19 anys del Vallès Oriental es desplaça caminant oamb altres mitjans de transport, percentatge bastant elevat si el comparem amb el de la franja d’edatsegüent, dels 20 als 24 anys, que és d’un 14,6%.

Les possibilitats de transport al Vallès Oriental semblen presentar, probablement a causa de la sevarealitat dispersa, notables divergències entre les poblacions més habitades o més properes a Barcelona iles més petites i allunyades. Així, mentre que les primeres gaudeixen de notables possibilitats decomunicació, a la resta del territori els joves del Vallès Oriental consideren que la disponibilitat detransport públic és insuficient i, sovint, poc adaptada a les necessitats dels joves.

D’acord amb la percepció dels joves, la taula A.18 de l’annex mostra que la utilització del vehicle privatpresenta algunes divergències en funció de les dimensions del municipi. Així, s’observa que, a mesura queles dimensions de la localitat augmenten, el transport privat s’utilitza amb menys freqüència en totes lesfranges d’edat. Així, l’ús del transport públic té una evolució inversa i el seu ús augmenta a mesura queaugmenta la grandària del municipi, tot i que de manera més irregular. Així i tot, l’ús del vehicle privatestà sempre per sobre de l’ús del transport públic –se situa en valors que estan per sobre del 50%– en totesles franges d’edat i independentment de la grandària del municipi. L’excepció la formen el grup de jovesde 15 a 19 anys en els municipis de 5.001 a 20.000 habitants i de més de 20.000 habitants, que presentenpercentatges inferiors al 50%, concretament, un 44,9% i un 25,3%, respectivament.

En comparació de l’Àmbit Metropolità, s’observa que de nou l’ús del vehicle privat disminueix a mesuraque augmenten les dimensions del municipi, encara que la diferència més notable en aquest sentit esprodueix entre les localitats de fins a 20.000 habitants i les més poblades, tal com succeeix en el cas deCatalunya. L’ús del transport públic mostra una tendència inversa –amb l’excepció dels joves d’entre 15 i 19 anys del conjunt de Catalunya–, alhora que presenta també les majors divergències a partir dels20.000 habitants tant a l’Àmbit Metropolità com a Catalunya.

72


Vehicle Valorsprivat %

Transport Valorspúblic %

Caminant Valorsi altres %

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Mitjà de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

5.173 13.231 17.004 16.619 52.010 672 104.70940,6 65,0 74,6 77,1 73,0 50,9 69,8

3.183 4.151 2.551 1.916 5.751 165 17.71725,0 20,4 11,2 8,9 8,1 12,5 11,8

4.395 2.971 3.247 3.007 13.529 482 27.63134,5 14,6 14,2 14,0 19,0 36,5 18,4

12.751 20.353 22.802 21.542 71.290 1.319 150.057

73

Respecte a les durades d’aquests desplaçaments, la taula 4.26 reflecteix que entre els joves del VallèsOriental el temps de desplaçament més habitual és d’entre 10 i 20 minuts en totes les franges d’edat, ambpercentatges que oscil·len entre el 31,4% dels joves de 20 a 24 anys i el 34% dels joves de 25 a 29 anys.Així i tot, cal destacar que la segona categoria més freqüent per a tots els joves és la de dedicar menys de10 minuts al desplaçament diari. En comparació del conjunt de l’àmbit territorial i de Catalunya, s’observaque en aquests territoris també és més habitual desplaçar-se entre 10 i 20 minuts, encara que al VallèsOriental els percentatges de joves que es desplacen entre 10 i 20 minuts són més elevats que al conjunt del’àmbit territorial. A diferència de la comarca, tant a l’Àmbit Metropolità com a Catalunya, el segon tempsde desplaçament més habitual és d’entre 21 i 30 minuts. Respecte als desplaçaments de més d’una hora,s’observa que aquests són més habituals a la comarca que a l’àmbit territorial i a Catalunya.

És destacable que la grandària del municipi comporta també algunes diferències en el temps dedesplaçament dels joves de la comarca. Així, podem veure que, per a totes les franges d’edat i en tots elsmunicipis, el temps majoritari de desplaçament és de 10 a 20 minuts i que, com més gran és el municipi, elpercentatge de joves que dediquen de 10 a 20 minuts a desplaçar-se diàriament és més gran. Així, entre elgrup de joves de 20 a 24 anys, els que hi dediquen aquest interval de temps en els municipis de menys de500 habitants són un 21,6%, mentre que en els municipis de més de 20.000 habitants són un 36,6%.

Aquest comportament és diferent al del conjunt de l’àmbit territorial, on el temps mitjà de desplaçamenta les poblacions d’entre 5.001 i 20.000 habitants seria de menys de 10 minuts, mentre que a la comarcaseria de 10 a 20 minuts. Pel que fa a Catalunya, en canvi, són els joves dels municipis de 2.001 a 5.000 habitants els que, en general, dediquen al desplaçament menys de 10 minuts amb més freqüència,de manera que també seria un comportament diferent del que es dóna a la comarca.


Menys Valors10 min. %

10-20 min. Valors%

21-30 min. Valors%

31-45 min. Valors%

46-60 min. Valors%

Més d'una Valorshora %

Total Valors% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Temps de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

3.713 4.596 6.008 5.629 21.724 443 42.11329,1 22,6 26,3 26,1 30,5 33,6 28,1

4.132 6.386 7.756 7.317 24.098 423 50.11232,4 31,4 34,0 34,0 33,8 32,1 33,4

1.897 3.458 4.085 3.937 11.484 226 25.08714,9 17,0 17,9 18,3 16,1 17,1 16,7

1.004 2.112 2.318 2.333 6.709 116 14.5927,9 10,4 10,2 10,8 9,4 8,8 9,7

968 2.007 1.568 1.556 4.650 78 10.8277,6 9,9 6,9 7,2 6,5 5,9 7,2

1.037 1.794 1.067 770 2.625 33 7.3268,1 8,8 4,7 3,6 3,7 2,5 4,9

12.751 20.353 22.802 21.542 71.290 1.319 150.057

Mobilitat lligada a canvis de residència

El Vallès Oriental presenta un saldo de migracions juvenils per canvi de residència positiu, és a dir, que elnombre de persones joves que arriben a la comarca és superior al dels que en marxen, amb un incrementque es va fixar en 1.020 noves residències l’any 2003. Cal destacar que la mobilitat és molt més alta entrela gent jove de major edat i el nombre de noves residències a la comarca es concentra, en gran part, en lafranja dels 25 als 29 anys –amb 712 noves residències. Per a les altres dues franges d’edat (15 a 19 anys i 20 a 24 anys), el saldo migratori també és positiu.

La taula 4.27 reflecteix les comarques de les que prové la gent jove que fixa la seva nova residència alVallès Oriental i a les que va la gent jove de la comarca quan es canvia de domicili. Cal destacar que lamajoria dels moviments del Vallès Oriental es donen dins la mateixa comarca, amb el Barcelonès, el VallèsOccidental i la resta de l’Estat espanyol. Concretament, del total de gent jove que estableix la residència ala comarca, un 44,4% prové de la mateixa comarca, un 24,9% del Barcelonès, un 10,1% de la resta del’Estat espanyol i un 8,5%, del Vallès Occidental. Per altra banda, dels joves que deixen el Vallès Oriental,un 54,8% es dirigeix a un altre municipi de la comarca, mentre que un 11,5% va cap a la resta de l’Estatespanyol, un 11,1% al Barcelonès i un 8,4% al Vallès Occidental. Per tant, les xifres posen de manifest queal Vallès Oriental hi ha una gran mobilitat interna i que la mobilitat intercomarcal i cap a la resta de l’estatEspanyol té també un volum important.

El trasllat de joves de Barcelona al Vallès Oriental, així com els canvis de residència de joves entre diferentspoblacions de la comarca es vincula, per part dels joves, a aspectes de tipus econòmic, com ara l’elevatpreu de l’habitatge. D’aquesta manera, tal com mostren les dades, es percep una tendència de la gent jovedel Barcelonès i, principalment, dels provinents de Barcelona a traslladar-se a viure al Vallès Oriental, fetque es vincularia també a l’alta mobilitat intracomarcal, segons percep la gent jove.

El flux de migracions de 2003 presenta certes similituds amb el que es donava vuit anys abans, el 1995,sobretot, pel que fa a les comarques d’on procedien i a les quals es dirigien majoritàriament els joves,encara que amb lleugeres variacions. Les diferències més significatives les trobem en el cas de la gent joveque arriba a la comarca, ja que el percentatge de joves que provenien d’un altre municipi del VallèsOriental ha augmentat de 4,5 punts l’any 2003 i el dels que provenien del Barcelonès ha disminuït de 10punts. En el cas del grup de joves que se’n va de la comarca, els percentatges són semblants en els dos anyspel que fa a les comarques de destí, tot i que els que establiren una residència al mateix Vallès Orientall’any 1995 van ser una mica més (un 56%) que el 2003. Un altre canvi força significatiu, compartit peraltres comarques, és l’increment del nombre de migracions, tant d’entrada com de sortida, i que el saldomigratori segueix sent positiu, tot i que el nombre de noves residències l’any 1995 (1.404 noves residències)va ser superior al de 2003.

74

75

Procedència Vallès Oriental Procedència Vallès Oriental4.27 Comarca de procedència Comarca de destí Saldo intercomarcal

15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total

Alt Camp

Alt Empordà

Alt Penedès

Alt Urgell

Alta Ribagorça

Anoia

Bages

Baix Camp

Baix Ebre

Baix Empordà

Baix Llobregat

Baix Penedès

BarcelonèsBerguedà

Cerdanya

Conca de Barberà

Garraf

Garrigues

Garrotxa

Gironès

Maresme

Montsià

Noguera

Osona

Pallars Jussà

Pallars Sobirà

Pla d'Urgell

Pla de l'Estany

Priorat

Ribera d'Ebre

Ripollès

Segarra

Segrià

Selva

Solsonès

Tarragonès

Terra Alta

Urgell

Val d'Aran

Vallès OccidentalVallès OrientalResta de l’EstatespanyolTotal

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys. Comarca, 2003 (en valors absoluts i en percentatge). Percentage de persones migrants per canvi de residència segons l'edat i saldo net intercomarcal

0,7 0,2 0,1 0,2 0,1 – 0,0 0,0 -4 -3 -2 -9

0,7 0,6 0,5 0,5 0,1 0,3 0,1 0,2 -4 -5 -12 -21

– 0,2 0,1 0,1 0,2 0,0 0,0 0,1 2 -3 -3 -4

– 0,2 – 0,1 – – 0,0 0,0 0 -4 1 -3

– – 0,0 0,0 – – – – 0 0 -1 -1

– 0,2 0,1 0,1 – 0,2 0,2 0,2 0 1 3 4

1,6 0,7 0,7 0,8 1,4 0,4 0,5 0,6 0 -5 -2 -7

1,0 0,4 0,3 0,4 0,1 0,2 0,4 0,3 -7 -3 7 -3

– 0,2 0,1 0,1 – 0,1 0,1 0,1 0 -1 1 0

0,9 0,8 0,8 0,8 0,4 0,4 0,3 0,3 -4 -8 -16 -28

0,9 2,4 2,0 2,0 1,7 2,7 2,4 2,4 7 12 30 49

0,8 0,5 0,4 0,5 0,1 0,4 0,2 0,2 -5 -2 -5 -12

11,2 10,1 11,6 11,1 24,4 23,2 25,9 24,9 117 304 683 11040,3 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 -1 2 2 3

0,1 – 0,1 0,1 0,1 0,2 0,1 0,1 0 5 0 5

– 0,1 0,0 0,0 – – 0,0 0,0 0 -1 0 -1

0,5 0,4 0,4 0,4 0,1 0,1 0,2 0,2 -3 -5 -5 -13

– – – – 0,1 – 0,0 0,0 1 0 1 2

0,1 0,2 0,2 0,2 0,2 0,1 0,1 0,1 1 -1 -4 -4

1,3 0,7 0,9 0,9 0,5 0,2 0,4 0,3 -6 -9 -17 -32

2,4 2,6 3,1 2,8 3,3 3,0 4,1 3,7 9 16 66 91

0,1 – 0,1 0,0 – – 0,1 0,0 -1 0 1 0

0,1 0,1 0,1 0,1 – 0,0 0,0 0,0 -1 -1 -4 -6

1,8 2,6 2,8 2,6 1,3 0,9 0,8 0,9 -3 -29 -64 -96

– 0,1 0,0 0,0 0,1 0,1 0,0 0,1 1 0 0 1

– 0,1 0,1 0,1 – 0,0 0,0 0,0 0 0 -3 -3

0,3 – 0,1 0,1 – – 0,0 0,0 -2 0 0 -2

– 0,1 0,0 0,0 – 0,0 0,1 0,1 0 0 2 2

– 0,1 0,1 0,0 – – 0,0 0,0 0 -1 -1 -2

– 0,1 0,0 0,0 – 0,1 – 0,0 0 1 -1 0

0,4 0,3 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1 0,1 -1 -1 0 -2

– 0,1 0,0 0,0 0,2 0,1 – 0,1 2 2 -1 3

0,1 0,2 0,3 0,2 0,1 0,2 0,2 0,2 0 1 -3 -2

3,1 2,7 2,4 2,6 1,0 0,7 1,2 1,0 -16 -36 -33 -85

– – 0,1 0,0 – 0,1 0,1 0,1 0 2 1 3

0,9 0,5 0,5 0,5 0,2 0,0 0,4 0,3 -5 -8 0 -13

– – – – – – – – 0 0 0 0

– 0,1 0,0 0,0 0,2 0,1 0,0 0,1 2 2 0 4

0,1 0,1 0,1 0,1 – – – – -1 -1 -3 -5

8,4 8,0 8,6 8,4 9,4 7,9 8,6 8,5 14 17 60 9146,5 51,1 53,4 51,8 42,7 45,3 44,3 44,4 0 0 0 015,6 13,7 9,5 11,5 11,3 12,3 8,7 10,1 -25 3 34 12

100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 (67) (241) (712) (1.020)(762) (1.897) (3.486) (6.145) (829) (2.138) (4.198) (7.165)

76

Procedència Vallès Oriental Procedència Vallès Oriental4.28 Comarca de procedència Comarca de destí Saldo intercomarcal

15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total

Alt Camp

Alt Empordà

Alt Penedès

Alt Urgell

Alta Ribagorça

Anoia

Bages

Baix Camp

Baix Ebre

Baix Empordà

Baix Llobregat

Baix Penedès

BarcelonèsBerguedà

Cerdanya

Conca de Barberà

Garraf

Garrigues

Garrotxa

Gironès

Maresme

Montsià

Noguera

Osona

Pallars Jussà

Pallars Sobirà

Pla d'Urgell

Pla de l'Estany

Priorat

Ribera d'Ebre

Ripollès

Segarra

Segrià

Selva

Solsonès

Tarragonès

Terra Alta

Urgell

Val d'Aran

Vallès OccidentalVallès OrientalResta de l’EstatespanyolTotal

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys. Comarca, 1995 (en valors absoluts i en percentatge). Percentage de persones migrants per canvi de residència segons l'edat i saldo net intercomarcal

0,3 0,2 0,1 0,2 – – 0,0 0,0 -2 -2 -1 -5

0,6 0,5 0,2 0,4 0,5 0,3 0,1 0,2 0 -1 -1 -2

0,3 0,1 0,1 0,2 0,1 0,2 0,1 0,1 -1 2 0 1

0,3 0,2 – 0,1 0,1 – 0,0 0,0 -1 -2 1 -2

– – – – – – – – 0 0 0 0

0,4 – – 0,1 0,3 0,1 0,1 0,1 -1 2 2 3

0,6 0,1 0,5 0,4 0,1 0,5 0,4 0,4 -3 6 1 4

– 0,5 0,2 0,3 – 0,1 0,1 0,1 0 -4 -2 -6

0,3 0,1 – 0,1 – – – – -2 -1 0 -3

0,4 0,7 0,5 0,5 0,8 0,2 0,1 0,2 3 -4 -6 -7

0,9 1,2 2,1 1,6 1,1 1,5 2,2 1,8 3 11 20 34

0,3 – 0,2 0,2 – 0,1 0,1 0,1 -2 2 -2 -2

11,4 10,6 11,0 11,0 30,0 34,4 38,3 35,7 160 415 749 1324– 0,1 0,2 0,1 – – 0,0 0,0 0 -1 -2 -3

0,1 0,1 – 0,1 – – – – -1 -1 0 -2

– – – – – 0,1 – 0,0 0 1 0 1

1,0 0,2 0,3 0,4 0,1 0,1 0,1 0,1 -6 -1 -2 -9

– – – – – – – – 0 0 0 0

0,3 0,1 0,1 0,2 0,3 – 0,1 0,1 0 -1 1 0

0,7 0,2 0,2 0,3 0,3 0,3 – 0,1 -3 2 -3 -4

2,6 2,2 3,4 2,9 1,3 2,2 2,5 2,2 -8 11 6 9

0,1 0,1 – 0,1 – – – – -1 -1 0 -2

– – – – – – 0,0 0,0 0 0 1 1

0,9 2,2 1,0 1,3 1,3 0,9 0,8 0,9 4 -9 4 -1

– 0,1 – 0,0 – – – – 0 -1 0 -1

– – 0,1 0,0 – – – – 0 0 -1 -1

0,4 0,1 – 0,1 – – – – -3 -1 0 -4

– 0,2 0,2 0,2 – – 0,0 0,0 0 -2 -2 -4

– – – – – 0,1 – 0,0 0 1 0 1

0,4 – – 0,1 – – – – -3 0 0 -3

0,3 0,2 0,4 0,3 – 0,1 0,2 0,1 -2 0 -2 -4

0,1 – 0,1 0,1 0,1 0,1 – 0,0 0 1 -1 0

– 0,1 0,2 0,1 0,1 0,1 0,0 0,1 1 1 -2 0

2,2 3,1 1,8 2,3 1,0 0,7 1,0 0,9 -7 -20 -5 -32

– 0,1 – 0,0 – 0,1 0,0 0,0 0 0 1 1

0,1 0,2 0,4 0,3 – – 0,2 0,1 -1 -2 -2 -5

– – 0,1 0,0 – – 0,0 0,0 0 0 0 0

0,3 – – 0,1 0,1 0,1 – 0,0 -1 1 0 0

0,1 – 0,1 0,1 – – 0,0 0,0 -1 0 0 -1

8,0 7,7 9,7 8,8 7,6 8,2 7,3 7,6 5 47 18 7053,1 57,3 57,9 56,8 46,0 38,1 39,1 39,9 0 0 0 013,2 11,6 9,0 10,7 8,8 11,6 6,9 8,7 -21 59 20 58

100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 (106) (508) (790) (1.404)(687) (1.009) (1.636) (3.332) (793) (1.517) (2.426) (4.736)

77

Sentiment de pertinença

La gent jove de la comarca expressa la voluntat de quedar-se a viure al Vallès Oriental, si bé entre algunsdels joves amb un nivell d’estudis superior es fa esment d’un possible canvi de residència per motiuslaborals, tot i que aquest plantejament seria menys freqüent que en altres àmbits territorials. Se citenalguns factors que es vincularien a la intenció de viure a la comarca, com ara la qualitat de vida i el fetque sigui prop de Barcelona, així com la proximitat amb els amics i la família d’origen. La gent jove ambfills posa de manifest que aquests, sobretot a partir de l’etapa escolar, constitueixen un element rellevantd’arrelament al territori, ja que propicien la relació amb altres persones del poble i la participació en lesactivitats que s’hi organitzen. Per part dels joves que estan implicats en entitats de tipus participatiu,aquesta condició es considera també un factor d’arrelament a la població.

Un altre aspecte al que es fa referència és la distinció entre la vida als pobles petits o urbanitzacions, quees valora positivament per la tranquil·litat i, sobretot, per la coneixença dels altres residents, alhora ques’oposen aquests aspectes a la vida a altres municipis més grans. Així mateix, la proximitat i la coneixençade les altres persones que viuen al mateix poble reben una atenció especial per part de la gent jove queresideix a poblacions que han experimentat un creixement més destacable en els últims anys. Tot i qued’una manera menys accentuada que en altres comarques de l’àmbit territorial, com ara el VallèsOccidental o el Baix Llobregat, la mobilitat vinculada a canvis de residència –ja sigui intra o intercomarcals–tindria implicacions en la vida dels municipis en les que aquest fenomen és més pronunciat segonsperceben alguns joves. Així, segons alguns, contribuiria a la debilitació del caliu propi de la vida al poble i,en determinades ocasions, a l’aparició d’un cert sentiment d’inseguretat en algunes poblacions que, detotes maneres, no es podria generalitzar als joves de la comarca.

Relació amb les administracions

Alguns dels joves del Vallès Oriental perceben certa desprotecció per part de les diverses administracionsen alguns aspectes, com ara l’accés a l’habitatge i al mercat laboral, les ajudes per cursar estudis superiorso la promoció d’iniciatives participatives. En concret, s’esmenta la dificultat per accedir a un habitatge a lacomarca, mentre que alguns dels joves residents a les poblacions més grans posen de manifest la pocaproximitat amb les borses municipals, els nombrosos requeriments per aspirar a un pis de protecció oficial,la poca adequació d’aquests tràmits a la realitat dels habitatges i, segons algunes opinions, la manca detransparència en les assignacions dels pisos. També es fa referència al mercat laboral i als serveis, com arales borses de treball dels municipis més poblats. En aquest sentit, sembla que la valoració és més positivaque en altres territoris. Així i tot, alguns fan referència a una possible falta de coneixement del serveientre la població general i altres, que en són usuaris, critiquen alguns aspectes de funcionament. De totesmaneres, s’observa que aquestes puntualitzacions estan estretament relacionades amb el tipus de feinaque cerca el jove.

Per altra banda, alguns joves de la comarca fan esment de la dificultat de cursar estudis universitaris acausa del cost i de la insuficiència d’ajuts i beques per a la realització d’activitats relacionades com, perexemple, els programes Erasmus, en comparació d’altres països. Així mateix, es fa referència a lesmancances del transport públic a les poblacions petites o a les urbanitzacions, necessari per bona part de lagent jove de la comarca i a l’elevat cost que tindria per a la majoria dels joves. Així mateix, se cita el suportenvers les iniciatives participatives que, en algunes ocasions, és percebut com a escàs.

Per altra banda, es parla de la situació concreta de les poblacions que han experimentat un creixementmés pronunciat en els últims anys, ja que alguns dels residents consideren que els recursos no han crescuten consonància amb aquest augment de població, fet que tindria implicacions en aspectes com aral’educació, l’habitatge o l’oferta de lleure.

78

79

Síntesi i conclusions

5.1 Emancipació

5.1.1 Educació

La majoria de les persones joves del Vallès Oriental compten amb el nivell d’estudis d’ESO/EGB. Aquest fetés compartit en totes les franges d’edat, fins i tot, en els joves de major edat, el que representa que, encomparació de l’Àmbit Metropolità, la comarca presenta un nivell d’estudis inferior, ja que tenen major pesels estudis obligatoris i menor els superiors. Així i tot, cal ressaltar que la realitat de l’Àmbit Metropolità esdiferencia notablement de la resta d’àmbits territorials de Catalunya per un major nivell d’instrucció,especialment, pel nombre de joves amb estudis superiors.

Tal com la gent jove percep, la realitat educativa es diferencia entre nois i noies. A més de les diferènciesen actituds i major o menor tendència cap a unes determinades àrees o especialitzacions, les xifres posende manifest que entre les noies el nivell d’estudis és superior i és més habitual cursar estudispostobligatoris, especialment, titulacions universitàries. Així i tot, aquestes diferències al Vallès Orientalsón semblants a les del conjunt de l’Àmbit Metropolità.

La gent jove del Vallès Oriental valora negativament l’oferta educativa de què disposen a la comarca,sobretot, als pobles més reduïts i allunyats dels centres educatius, on l’oferta és més limitada. Aquest fetimplica que els més joves que hi resideixen tenen menys opcions per escollir o bé assumeixen mésdesplaçaments per motius educatius. En el cas dels estudis superiors, fins i tot, es plantegen traslladar-se aviure al lloc d’estudi. Aquest fet el valoren positivament pel “creixement personal” que suposa i valorenque en cap cas suposa un impediment a l’hora de seguir estudiant.

La majoria dels joves basa la seva elecció d’estudis en l’interès personal i la motivació, no només per latrajectòria educativa, sinó per la laboral que s’espera després amb una determinada elecció. Tambéafirmen que determinats factors externs poden influir en la decisió, com ara les expectatives dels pares,l’entorn social que els envolta i el major reconeixement social que s’atorga a la formació universitària.Entre els més joves, el desinterès pels estudis i el fet de començar a treballar i tenir una primeraindependència econòmica fa que alguns optin per abandonar els estudis o no continuar la trajectòria uncop finalitzat el mínim obligatori. Altres consideren que actualment es requereix un nivell mínim que vamés enllà de l’obligatori, no només per trobar feina, sinó una de satisfactòria i amb majors oportunitats amitjà i llarg termini.

De manera similar, el grup de joves universitaris també considera que una única titulació superior sovint noés suficient al mercat laboral per a diferenciar-se i afirma que augmenta la tendència a seguir allargant latrajectòria educativa més enllà. Alhora, critica el sistema universitari per considerar-lo poc orientat almercat laboral.

5.1.2 Treball

El Vallès Oriental presenta un major percentatge de població jove activa que l’Àmbit Metropolità i queCatalunya, fet que és especialment destacable entre el grup de joves menors de 25 anys. Concretament,són les persones joves que han cursat la formació professional de primer nivell les que s’incorporen abansal mercat laboral. En aquest sentit, és destacable que en comparació de l’any 1996 s’ha reduït la taxad’estudiants i ha augmentat el nombre de joves actius, sobretot, entre els més joves.

5

Com a la resta de l’Àmbit Metropolità i de manera encara més accentuada, al Vallès Oriental és méshabitual que els joves treballin i estudiïn alhora, sobretot, a mesura que augmenta l’edat. Aquest fet ésespecialment remarcable en el cas del Vallès Oriental, ja que com assenyalen alguns joves, en algunesocasions les necessitats de mobilitat dificulten poder treballar mentre s’estudia. El tipus de feines tambévaria en funció de l’edat, ja que els més joves tendeixen a realitzar feines més esporàdiques durantèpoques de vacances. En canvi, entre els de major edat es fa també referència a feines continuades durantel curs. Respecte a la jornada laboral, es posa de manifest que treballar 40 hores setmanals és més habitualentre el grup de joves de 20 a 29 anys de la comarca que entre la resta de la població.

Respecte a l’ocupació dels joves segons els sectors, és destacable el pes que té la indústria en contraposiciódels serveis, que ocupen a un percentatge de joves inferior que a l’Àmbit Metropolità. Per altra banda,s’observa que les variacions dels percentatges de joves ocupats en cada àmbit laboral segons les diversesedats presenta tendències més suaus que les del conjunt del territori. Així, les distribucions delstreballadors segons les diverses edats són més equilibrades.

Els joves utilitzen diferents vies per cercar feina, tot i que majoritàriament se centren en canals mésformals. Així i tot, es mostren diferències en l’ús i la valoració dels diferents canals utilitzats pels joves enfunció, principalment, del lloc de treball al que aspirin. Així, el grup d’universitaris cerca feines mésqualificades usant, preferentment, les xarxes informals i menys els serveis públics, mentre que elsimmigrants confien en les relacions directes i la resta de joves usen també els serveis públics i els valorenmés positivament.

La gent jove relaciona el nivell d’estudis amb l’ocupació al mercat laboral. Es considera que un major nivelld’instrucció, principalment, universitari, ofereix més oportunitats o una feina amb major qualificació, peròamb una perspectiva a mitjà i llarg termini i remarquen que, en el moment d’incorporar-se al mercatlaboral, les diferències principals no es donen en l’àmbit econòmic i tampoc en les condicions laborals. Lesdades demostren que el grup de joves amb aquest nivell formatiu és el que compta amb una millorqualificació dels llocs de treball, tot i que, en tots els grups formatius, excepte entre els joves amb estudisprimaris –que són els únics que ocupen majoritàriament llocs de baix nivell en totes les franges d’edats–, esdóna una millora en el nivell de qualificació amb l’edat.

Si tenim en compte el conjunt de la comarca i amb independència dels nivells formatius, és destacable que,sobretot entre els joves, tenir ocupacions de nivell baix sigui comparativament més freqüent que a l’àmbitterritorial i que al conjunt de Catalunya. En els llocs amb una qualificació més elevada, la tendència és lacontrària.

La gent jove considera que l’ocupació juvenil presenta un cert nivell de precarietat laboral de manerageneralitzada. Per exemple, un aspecte destacat és l’elevada incidència de l’eventualitat entre la gent jove,tot i que a la comarca aquesta és menys habitual que al conjunt de l’Àmbit Metropolità i que a Catalunya.D’altra banda, l’autoocupació, tot i no ser una opció majoritària, en el cas de la gent jove de més edat delVallès Oriental apareix com més habitual que a l’Àmbit Metropolità i similar a la mitjana catalana.

En canvi, la gent jove no destaca l’atur com una de les problemàtiques laborals més importants. Aquestaapreciació coincideix amb les dades estadístiques, que mostren que, com en el conjunt de la població,entre els joves –sobretot els menors de 25 anys– aquesta situació és menys freqüent al Vallès Oriental queal conjunt de Catalunya i de l’àmbit territorial. De totes maneres, el nivell formatiu és un factor rellevant,ja que aquells joves amb estudis primaris com a màxim presenten percentatges d’atur superiors que laresta.

80

81

El mercat laboral presenta determinades actituds i situacions de discriminació de gènere, segons elsmateixos joves, quant a condicions econòmiques i grau de responsabilitat. Per exemple, les dadesdemostren que entre les noies sempre té major pes que entre els nois el grup que treballa en llocs de baixaqualificació, especialment, entre els joves, tot i que també és major el percentatge femení en nivells mésqualificats, donat el major nombre d’universitàries. Alhora, els joves citen la discriminació laboral envers ladona vinculada a la creació d’una família i la dificultat de compaginar aquest fet amb la trajectòriaprofessional. Les dades demostren que la taxa d’activitat és superior entre els nois, a causa, entre els mésjoves, del major nombre d’estudiants entre les noies, però, en les franges de major edat, per l’increment dela dedicació femenina al treball domèstic. Entre la gent jove, el percentatge de població activa aturadaentre les noies és superior al dels nois, tot i que amb una diferència inferior a la que es dóna a partir dels25 anys.

Per altra banda, la distribució de nois i noies segons els sectors presenta, tal com considera la gent jove,divergències considerables, de manera que els serveis són el sector que ocupa a més noies, mentre que laindústria és el principal entre els nois. Igualment, com succeeix en el conjunt de Catalunya, les diferènciesde qualificació segons el sexe dels joves són notables, tot i que disminueixen a mesura que augmental’edat. D’aquesta manera, a partir dels 20 anys, entre els nois és més habitual ocupar llocs amb unaqualificació mitjana, mentre que entre les noies l’ocupació majoritària en llocs de baixa qualificació esmanté fins als 25 anys.

La gent jove percep també diferències en el mercat laboral segons la procedència. Com les dadesconstaten, els nascuts fora de l’Estat espanyol són els que presenten major percentatge de treballadors ennivells de qualificació més baixos i, segons afirmen, es tracta sovint de feines que la majoria d’autòctons noestarien disposats a assumir pel tipus de tasques i condicions.

La gent jove considera que és important sentir-se satisfet amb la feina, per aquest motiu, valora els llocs detreball en funció de l’interès personal, juntament amb les condicions econòmiques. A més, la majoriacentra les seves expectatives en la trajectòria o carrera a mitjà i llarg termini, en la que es considera quedeterminades prioritats, com ara la major o menor implicació, influeixen en la progressió.

Un element que destaquen els joves universitaris del Vallès Oriental, en comparació de comarques de forade l’Àmbit Metropolità, és que consideren suficient l’oferta de feines qualificades a la comarca iproximitat, per això, a la comarca és menys freqüent haver-se de plantejar un canvi de residència pertrobar una feina ajustada al seu perfil.

5.1.3 Habitatge

La gent jove del Vallès Oriental valora negativament la situació del mercat immobiliari a la comarca. Encritica els preus, que considera excessius, i, especialment, el seu increment. Per altra banda, es critical’especulació que es dóna al mercat immobiliari, tot i que, fins i tot, alguns joves veuen l’habitatge com ainversió, o, si més no, com a bé més rendible que l’estalvi.

Aquests elements fan que els joves percebin molt complicat el fet de poder optar a un habitatge propi ique, donat que es considera que l’oferta pública és insuficient, es compti amb la possibilitat de rebrefinançament extern, principalment, de les famílies, per poder comprar un habitatge. Alhora, aquestesdificultats per al primer habitatge fan que molts joves es plantegin aquest habitatge com a temporal iesperen poder millorar les expectatives amb les posteriors llars.

Aquesta visió de l’habitatge està lligada a la major predisposició de la gent jove a comptar amb unhabitatge de propietat. El lloguer és valorat més negativament, tot i que, sí que es planteja per asituacions que es preveuen més temporals o en el primer moment de marxar de casa dels pares, per poder,posteriorment, accedir a la compra. Les dades constaten que entre els joves que s’emancipen la propietatés més freqüent, especialment, a mesura que augmenta l’edat, fins i tot, per sobre de l’Àmbit Metropolitài Catalunya.

Al Vallès Oriental és més elevat el nombre de joves que s’han emancipat de la llar d’origen que a l’àmbitterritorial i Catalunya, sobretot, a partir dels 25 anys. Un 49,5% dels joves de 20 a 34 anys es troba enaquesta situació a la comarca.

La gent jove menciona alguns elements afegits a la situació del mercat immobiliari que dificulten el procésd’emancipació familiar. D’una banda, es menciona l’allargament de la trajectòria educativa, ja que, comdemostren les dades, els joves amb estudis superiors són els que marxen més tard. Alhora, les condicionslaborals de molts joves es veuen com un problema afegit, ja que la generalització de l’eventualitat dificultaaquest procés, com també mostren les diferències en els percentatges d’emancipats de la família segons laseva situació professional. A més dels condicionants externs, la gent jove afirma que la major o menorpredisposició per marxar de casa també està vinculada a elements més personals.

La gent jove considera que el cost de l’habitatge i les dificultats esmentades fan que sovint s’associï el fetd’emancipar-se de la llar d’origen amb formar una nova família i, per aquest motiu, la majoria de jovesemancipats conviuen en parella, mentre que altres tipus de llars són menys habituals.

Els joves consideren que tenir un habitatge propi és un element clarament vinculat a l’estabilitat, tot i quemolts mencionen que sovint el cicle vital es basa en una trajectòria en què es finalitzen els estudis, es trobauna feina, s’adquireix estabilitat laboral i, aleshores, es marxa de casa. També es fa evident una novatendència entre els més joves, en què cada cop és més habitual buscar altres alternatives.

5.1.4 Salut

El consum de drogues, en concret del cànnabis i de l’alcohol, són comportaments als quals els joves delVallès Oriental dirigeixen una atenció destacable.

Així, tot i que alguns consideren que la intensitat de les drogues consumides augmentaria amb l’edat, elconsum de cànnabis es percep estès entre els joves del Vallès Oriental, alhora que se’n reconeix unavançament de l’edat d’inici. En aquest sentit, es distingeix entre les drogues que es prendrienprincipalment durant el cap de setmana, com ara la cocaïna i les pastilles, i les drogues d’ús quotidià, comara el cànnabis.

Alguns dels joves de la comarca vinculen aquest fenomen al canvi de significat que haurien tingut lesdrogues, que, actualment, es percebrien com a menys perilloses i estarien més acceptades en l’àmbit social.De totes maneres, els joves semblen distingir entre diferents graus de consum i consideren negativamentl’abús, ja que, segons consideren alguns, desconcentraria i aïllaria del món.

82

83

Per tal d’explicar l’abast d’aquest comportament, se citen alguns aspectes individuals del jove concret, comara el seu grau de responsabilitat o de “rebel·lia” i l’interès que pugui tenir en provar aquestessubstàncies. A més, però, es fa referència al rol integrador en el grup d’amics que tindria aquest consum i ala cerca d’evasió de l’estrès produït per situacions quotidianes. Se citen també alguns elements de tipusmés estructural que alguns joves consideren vinculats al consum, com ara la implantació del sistemad’educació ESO que, pel fet de posar en contacte joves d’edats diverses, facilitaria que els més jovesadoptessin els hàbits dels més grans. Així mateix, alguns consideren que el cost relativament baix del’alcohol i de determinades drogues davant d’altres activitats d’oci n’afavoreix el consum.

Per altra banda, es considera que alguns espais, com ara determinats locals d’oci nocturn de la comarca,actuen com a facilitadors de l’accés a substàncies, com ara l’alcohol i les pastilles. Els pares, que sembla quegeneralment estarien informats del consum dels seus fills, i la seva actitud –que alguns perceben com apermissiva en el cas del cànnabis– es consideren un element molt influent en el consum del jove. En aquestsentit, es distingeix el cas de substàncies més dures, el consum de les quals no es comunicaria alsprogenitors, ja que, segons consideren alguns, la reacció no seria tan tolerant.

Respecte a les conductes sexuals de risc, es fa referència a la possibilitat d’embarassos no desitjats i a la decontreure malalties. Així i tot, hi ha la percepció entre alguns dels més joves que un alt grau de coneixençade la parella i una baixa edat d’aquesta implicarien un menor risc. Per altra banda, el nivell d’informació,coneixement i accés als mètodes anticonceptius es considera abundant entre la gent jove de la comarca. Detotes maneres, entre les persones més joves s’assenyala la vergonya com a inhibidor per obtenirpreservatius, per exemple, a les farmàcies i a les màquines expenedores dels centres formatius.

Pel que fa a les campanyes de l’Administració en el camp de la salut, s’observa que els joves del VallèsOriental les vinculen, principalment, a la conducció sota els efectes de l’alcohol, al consum de drogues i ales conductes sexuals de risc.

Conduir després d’haver begut es percep menys habitual en l’actualitat que anys endarrere, fet que esvincula, principalment, a les sancions econòmiques i també a un cert increment de la consciència de risc ide les estratègies per prevenir-lo. Així i tot, alguns distingeixen el consum perillós per a la conducció enfunció de la graduació de l’alcohol consumit, però no a partir de l’absència d’ingesta.

Tot i que la informació sobre el consum de drogues es percep suficient i l’estil d’aquesta, que es consideramés informatiu que prohibitiu, es considera l’adequat, l’exemplificació dels efectes a partir de casos realsseria més eficaç a l’hora de modificar conductes, segons perceben alguns joves. L’actitud dels pares esconsidera també fonamental i, com en el cas de les administracions, aquests haurien de transmetreinformació i no fer servir la prohibició, segons consideren alguns.

Respecte a la prevenció dels riscos sexuals, es considera que el nivell d’informació és positiu. De nou,l’institut apareix com l’espai principal on es tracta aquest tema. Així i tot, segons els més joves, l’interès debona part dels alumnes pel contingut de les sessions és escàs.

5.1.5 Cultura i estils de vida

L’aprofitament del temps d’oci, així com altres elements de caire més cultural, per exemple, els valorsimperants al voltant de la imatge o aspectes com el cost econòmic que aquests representen, constitueixenun punt d’atenció rellevant entre els joves del Vallès Oriental.

La important oferta d’oci de Granollers, que atrauria joves d’altres poblacions i comarques, sembla tenirimplicacions, sobretot, a les poblacions més petites o a les urbanitzacions properes a aquesta ciutat, ja quees vincularia a la manca d’oferta d’oci que els joves hi perceben. De tota manera, per alguns jovesd’aquestes poblacions no és especialment rellevant tenir una oferta de lleure important a prop. Considerenque gaudeixen d’un oci més espontani i el distingeixen del de municipis més grans, encara que algunsd’ells reconeixen que esperen tenir vehicle propi per poder-s’hi desplaçar durant les nits d’oci. Una altraactivitat específica dels joves residents als pobles de la comarca és el seguiment de les festes majors durantl’estiu.

Així i tot, se citen algunes activitats d’oci que serien habituals entre la gran majoria dels joves del VallèsOriental: l’assistència a discoteques, bars i concerts durant les nits de cap de setmana, i les trobades ambels amics, les sortides de cap de setmana o les vacances durant les estones d’oci diürn. El sexe del jove nosembla implicar divergències rellevants en la realització d’unes o altres activitats, tot i que, en el cas detenir parella, la noia tendiria a renunciar al seu espai d’oci adaptant-se a les activitats del noi amb mésfreqüència que a la inversa. Per altra banda, la procedència (o la fisonomia) del jove sí que comportariaalgunes variacions en les activitats de lleure, ja que, segons la gent jove, alguns locals d’oci nocturn nopermetrien l’entrada a joves de determinats països o ètnies.

Així mateix, l’edat i, sobretot, determinades circumstàncies personals –com tenir fills– també comportariencanvis en les activitats d’oci realitzades per la gent jove. D’aquesta manera, entre els més grans disminuirial’hàbit de freqüentar locals d’oci nocturn i, en general, les activitats serien més planificades.

Les relacions d’amistat i els grups d’amics, que acostumen a estar formats per persones joves de la mateixanacionalitat, tenen també dinàmiques divergents en funció de les dimensions del municipi de residència ide l’edat del jove. Així, es considera que a les poblacions més petites del Vallès Oriental és més freqüentque es formin grups d’amics a partir de la convivència, amb edats i característiques diverses i siguinestables al llarg del temps. En canvi, als municipis més habitats les relacions s’establirien en funció de lacoincidència a centres formatius o al lloc de treball, alhora que seria més habitual tenir diversos grupsd’amics.

Així, les persones més joves caracteritzen les seves relacions d’amistat a partir de les afinitats personals,mentre que els més grans consideren que a mesura que passen els anys els grups es dispersen, sobretot, acausa dels diversos interessos i estils de vida, i també de circumstàncies personals, com ara la disponibilitathorària, el fet de tenir parella o, sobretot, tenir fills. Aquests elements, segons els mateixos joves, farienque les relacions es convertissin en més selectives.

La importància de la imatge física –entre altres, com a factor influent en les relacions entre els joves– i elsvalors que s’hi perceben relacionats, com ara el consumisme i l’individualisme, es consideren aspectesrellevants en la societat i entre els joves. Segons alguns joves de la comarca, aquests factors, juntamentamb la impossibilitat d’aconseguir altres objectius, com ara l’emancipació familiar, comportarien l’elevadadespesa que alguns joves realitzen en oci i elements materials. En aquest sentit, es posa de manifest, peralguns, l’elevat preu de determinades activitats d’oci, així com algunes estratègies per abaratir-lo –com, perexemple, el botellón o la trobada a places.

84

85

5.2 Participació

La gent jove del Vallès Oriental percep que la col·laboració dels joves a les diverses iniciatives participativesés escassa a la comarca, tot i que, a les poblacions més petites hi seria més habitual.

La baixa participació s’argumenta a partir d’aspectes de tipus personal, com ara les prioritats i lesmotivacions individuals que, segons consideren alguns, es vincularien més a l’oci organitzat. També es fareferència al lleure en solitari –relacionat amb les noves tecnologies– i a l’hàbit de desplaçar-se a altrespoblacions durant les estones d’oci que, juntament amb la manca de punts de reunió, influirien enl’escassa relació entre els joves que alguns perceben. Igualment, la poca obertura d’algunes entitats a lapoblació i la falta de temps que alguns joves manifesten, en dificultarien la col·laboració. A més,s’esmenten també elements de caire cultural com la incomprensió del voluntariat i la predominança queper a alguns tindrien l’individualisme i el “passotisme” davant qüestions de caire social. En aquest sentit, esfa referència a la poca participació dels joves en la política.

Per altra banda, la satisfacció personal i la diversió apareixen com els motius principals per implicar-se a lesiniciatives participatives, les quals alguns joves consideren afavoridores de la relació amb altres joves itambé de la capacitat de treballar en equip, així com d’arrelament a la població. En aquest sentit,s’esmenta el cas d’alguns joves immigrants, entre els quals tampoc seria freqüent la participació en entitatsmixtes, tot i considerar-se per alguns autòctons com un mitjà útil d’integració. En canvi, el contacte ambassociacions de persones d’aquesta condició o de la mateixa nacionalitat seria més estès.

Respecte al funcionament de les entitats, es comenta que si bé és reduït el sector de joves que hicol·labora, és freqüent que aquests ho facin en més d’una. S’esmenta, però, que en alguns pobles delVallès Oriental és habitual que persones de diverses edats participin conjuntament a les entitats delmunicipi. A més, es considera que és necessari cercar la col·laboració de diversos organismes públics. Enaquest sentit, tot i que, en general, es creu que l’actitud dels ajuntaments és poc afavoridora, espuntualitza que la relació amb les entitats varia en funció de l’equip de govern.

5.3 Cohesió social i equilibri territorial

Convivència

La immigració a la comarca

Tot i que el Vallès Oriental presenta taxes de joves nascuts fora de l’Estat espanyol inferiors a les delconjunt de l’Àmbit Metropolità i Catalunya, la gent jove de la comarca assenyala la immigració com unfenomen estès al Vallès Oriental. En concret, els col·lectius més habituals a la comarca són el sud-americà i,tal com percep la gent jove, el marroquí. El país d’origen i, més concretament, la distància entre la culturad’aquest i l’autòctona es considera, per part dels joves, un aspecte rellevant pel que fa a la relació entreuns i altres. En aquest sentit, la gent jove del Vallès Oriental considera que la comunitat sud-americanaseria més accessible, mentre que les relacions amb els marroquins serien més dificultoses.

Segons mostren les dades, la franja d’edat amb més joves immigrants és la de 25 a 29 anys. A més, és mésfreqüent que arribin nois africans, mentre que en el cas dels provinents de Sud-Amèrica les dones sónmajoria. Així mateix, es tractaria, principalment, d’una immigració amb una arribada recent, tot i que, ambalgunes divergències en funció del continent de procedència. Així, en el cas dels africans s’observarien unsperíodes de residència relativament més repartits, mentre que, entre els sud-americans, es podrien distingirdos moments d’arribada, fa més de 20 anys i un altre de més freqüent, fa menys de dos.

Respecte a les poblacions de residència, s’observa que el grup de joves immigrants resideix habitualmentals municipis de 5.001 a 20.000 habitants de la comarca, fet que seria lleugerament més pronunciat entreels provinents del continent africà que entre els originaris de Sud-Amèrica. Aquesta tendència constitueixuna particularitat del Vallès Oriental, ja que tant en el conjunt de l’àmbit territorial com en el deCatalunya succeeix a la inversa.

Per altra banda, els joves autòctons de les poblacions més grans de la comarca perceben que les personesimmigrants i, en concret, de la mateixa nacionalitat, fan vida de forma majoritària en barris (habitatges,places, bars) determinats d’aquestes poblacions, fet que, segons alguns, dificultaria la relació amb elsautòctons, ja que no es formarien grups de joves de nacionalitats diverses.

Per altra banda, es fa esment de l’existència de racisme a la comarca i d’episodis de violència d’aquest tipusentre joves autòctons i immigrants, però també entre grups de comunitats estrangeres diferents. De totesmaneres, alguns joves de la comarca convenen a assenyalar la importància de coincidir a les escoles, ja queafavoriria –tot i que sense garantir– el contacte entre els joves de comunitats diverses. A banda decompartir espais formatius, es fa esment de la coincidència en espais d’oci, empreses o cursos formatiuscom a elements afavoridors del contacte entre joves immigrants i autòctons. Per altra banda, els jovesimmigrants esmenten la importància de les xarxes entre aquests per tal de cobrir necessitats diverses.

Violència

Algunes persones joves del Vallès Oriental manifesten notar una certa crispació a la seva comarca i a lasocietat en general. Aquest clima es relacionaria amb el missatge presentat pels mitjans de comunicació i,en el cas dels més joves, a mancances en l’educació rebuda tant a casa com als centres formatius. En aquestsentit, es fa referència a incidents a alguns instituts i també a baralles entre algunes colles de joves de lamateixa població o entre joves de municipis propers. Segons perceben, es tracta d’una violènciarelacionada principalment a fets sense importància i es donaria, sobretot, a les poblacions més grans.

Per altra banda, alguns joves residents a les poblacions més grans o a aquelles que han tingut uncreixement més pronunciat en els últims anys fan referència també a la sensació d’una certa inseguretat.Aquest fet, que no es presenta com majoritari, estaria relacionat amb la desconeixença de bona part de lapoblació del municipi propi. Els incidents i la inseguretat d’aquestes localitats s’oposen, però, a latranquil·litat i a la coneixença dels veïns que, segons els joves, caracteritzen la vida a les poblacions petitesi a les urbanitzacions de la comarca.

Ús del català

Segons la gent jove del Vallès Oriental, combinar el català i el castellà a la comarca és habitual, tot i quel’ús d’una o altra llengua seria molt variable en funció de la població concreta. Així i tot, la convivència deles dues llengües oficials apareix com un punt d’atenció rellevant entre la gent jove.

86

87

L’edat es presenta com una variable rellevant pel que fa a l’ús i el coneixement de la llengua catalana. Enaquest sentit, s’observa que la taxa màxima d’incomprensió es produeix entre els 25 i els 29 anys, edat quecoincideix amb la major incidència de persones immigrants, mentre que en global, la comarca presentataxes inferiors de persones que no comprenen la llengua que l’Àmbit Metropolità i Catalunya. Per altrabanda, el domini del català és majoritari entre els joves residents al Vallès Oriental i, tot i que disminueix amesura que augmenta l’edat, presenta taxes superiors que l’àmbit territorial. És destacable també quel’habilitat de parlar, llegir i escriure en català presenta taxes lleugerament inferiors a les de l’any 1996entre els joves, excepte en la franja dels 25 als 29 anys, mentre que els percentatges de joves que elcomprenen és més alt l’any 2001.

També el continent de procedència apareix com un aspecte important, ja que els originaris de l’Àfricamostren nivells d’incomprensió del català superiors que els provinents de Sud-Amèrica, mentre quel’habilitat per parlar-lo, llegir-lo i escriure’l és la mateixa entre els joves originaris de Sud-Amèrica queentre els africans. Aquest fet constitueix una particularitat de la comarca, ja que tant en el conjunt del’Àmbit Metropolità com a Catalunya és més habitual que la comunitat sud-americana tingui nivells dedomini més baixos que l’africana.

Aquestes dades podrien vincular-se a la percepció dels joves, segons la qual la llengua d’inserció al mercatlaboral de la comarca seria el castellà. De totes maneres, alguns joves immigrants aprendrienposteriorment el català, ja que parlar-lo els proporcionaria un major reconeixement social. En aquestsentit, es considera que al Vallès Oriental hi ha facilitats per aprendre aquesta llengua, com ara els cursetsde català, que serien, segons la gent jove, principalment, utilitzats per persones nascudes fora de l’Estatespanyol.

Per altra banda, alguns joves catalanoparlants del Vallès Oriental consideren que l’ús del català seria méshabitual si hi hagués necessitat real d’utilitzar-lo a la comarca. En aquest sentit, se cita l’hàbit de fer servirel castellà en cas que l’interlocutor s’expressi en aquesta llengua i la poca protecció legal que, segons ells,té el català.

Entorn social

La majoria de joves valoren positivament la relació amb la família, amb la qual s’estableixen normes que esconsideren lògiques per la convivència. Els joves de més edat afirmen que s’ha donat un canvi en lesrelacions entre els més joves i els seus pares i ho vinculen a la menor atenció per part dels pares i menorrespecte dels fills envers els progenitors. Aquests menors d’edat consideren que sí que hi ha respecte, peròque els pares, generalment, no mostren una actitud autoritària, sinó més orientada a aconsellar o donarl’opinió, encara que en determinats temes la comunicació sigui més reduïda.

Tot i que la majoria dels joves mostra la voluntat de formar una família pròpia, situen aquest objectiu allarg termini i molt lligat a l’estabilitat, no només econòmica, que consideren que no assoliran fins mésendavant. A més, també s’esmenten diferents factors que influeixen en el fet que els joves es plantegincomençar a tenir fills més endavant, com l’allargament de la trajectòria educativa o la dedicació al treball.

Mobilitat

Segons la gent jove del Vallès Oriental, el desplaçament dels joves d’aquesta comarca a la ciutat deBarcelona és habitual, fet que s’explicaria per l’oferta d’ensenyament superior i també pel major volum dellocs de treball especialitzats. Així mateix, la mobilitat intracomarcal, entre les poblacions més petites i lesmés habitades de la comarca seria també destacable a causa de raons laborals i de disponibilitat d’instituts,en el cas de les persones més joves. D’aquesta manera, la mobilitat apareix com un dels aspectes al qual elsjoves del Vallès Oriental dirigeixen més atenció.

Així mateix, les dades assenyalen que és més habitual treballar o estudiar en un municipi diferent del deresidència. Aquest fet constitueix una peculiaritat de la comarca, ja que tant a l’Àmbit Metropolità com aCatalunya és més habitual realitzar aquestes activitats a la mateixa població. S’observa que, en líniesgenerals, augmenta la freqüència de treballar o estudiar a la població de residència a mesura queaugmenten les dimensions d’aquesta. Així mateix, realitzar aquestes activitats a la pròpia població estàvinculat a l’edat del jove, ja que els de 15 a 19 anys són els que més es desplacen si viuen en poblacions demenys de 20.000 habitants. En general, s’observa que en totes les edats el fet de realitzar aquestesactivitats a la pròpia població presenta taxes inferiors a la comarca que a l’àmbit territorial i a Catalunya.

L’oci, sobretot el nocturn, apareix també com un motiu important relacionat amb els desplaçaments.Segons la gent jove, aquests es realitzarien majoritàriament en cotxe. Pel que fa a l’oci diürn, les personesmés joves i residents a les urbanitzacions o poblacions més allunyades posen de manifest la mancança detransports públics.

El vehicle privat és el transport més habitual en totes les franges d’edat, alhora que el seu ús augmentaamb l’edat entre els joves. De fet, se’n fa més ús a la comarca que a l’Àmbit Metropolità i Catalunya,mentre que el transport públic s’utilitza menys al Vallès Oriental que en els altres territoris.

Tot i que les poblacions més grans de la comarca presenten notables possibilitats de transport públic, lespersones joves residents a les urbanitzacions o poblacions de dimensions més reduïdes consideren que elstransports públics són insuficients i poc adaptats a les seves necessitats.

Així, l’ús del vehicle privat és més habitual en totes les franges d’edat, alhora que augmenta amb l’edat.S’observa, a més, que aquest es dóna amb més freqüència que a l’àmbitdel pla territorial i a Catalunya.Alhora, la utilització d’aquest està vinculada a la dimensió del municipi, ja que a les poblacions més petitesaquest presenta taxes majors d’utilització, tal com succeeix a l’Àmbit Metropolità i a Catalunya.

A la comarca, igual que a l’àmbit del pla territorial i que a Catalunya, el més habitual és que elsdesplaçaments durin entre 10 i 20 minuts. Per altra banda, els de més d’una hora serien més freqüents a lacomarca que a l’àmbit del pla territorial i que al conjunt de Catalunya. Desplaçar-se durant aquest tempsseria més habitual a mesura que augmenten les dimensions del municipi. A l’Àmbit Metropolità, en canvi,és a les poblacions d’entre 5.000 i 20.000 habitants on es dedica més habitualment un temps superior auna hora a desplaçar-se, mentre que a Catalunya és als municipis d’entre 2.001 i 5.000 habitants.

88

89

Si analitzem les migracions a la comarca per canvis de residència, podem veure que el saldo migratori delVallès Oriental és positiu. Es fa evident que al Vallès Oriental hi ha un flux de moviments important dins lamateixa comarca i, en menor mesura, amb el Barcelonès i el Vallès Occidental; tant de gent jove que enprové com de gent jove que hi va a viure. Aquesta realitat és, en part, percebuda pels joves, queargumenten el canvi de residència dels joves procedents de Barcelona a partir, sobretot, del preu del’habitatge, alhora que vinculen aquest fet a la mobilitat intracomarcal. Cal destacar també que en elsdarrers anys ha augmentat significativament el nombre de canvis de residència, tot i que, tal com succeeixa gran part de les comarques de l’Àmbit Metropolità, ha augmentat més el nombre de gent jove quemarxa de la comarca que el de la que hi arriba, de manera que el saldo migratori segueix sent positiu,però inferior al de 1995.

Sentiment de pertinença

Com a la majoria de les comarques de l’àmbit territorial, la gent jove del Vallès Oriental manifesta lavoluntat de continuar residint a la comarca. Aquest fet es vincularia, segons els mateixos joves, a laproximitat amb els amics i la família d’origen, així com a la qualitat de vida i el fet de trobar-serelativament prop de Barcelona.

Els joves residents a les urbanitzacions o a les poblacions més petites de la comarca valoren la vida enaquests indrets per la tranquil·litat, la qualitat i la proximitat amb la resta de residents. Aquestescaracterístiques s’oposen a la vida a les poblacions més grans i, tot i que d’una manera menys accentuadaque en altres comarques, als municipis que han experimentat un nombre major de canvis de residència. Peraltra banda, la desconeixença de la resta de la població es vincula a la debilitació del caliu propi de la vidaals pobles i ,segons alguns joves, sobretot residents als municipis més habitats, a una certa sensaciód’inseguretat que no podria, però, considerar-se majoritària.

Alguns dels joves de la comarca esmenten una certa desprotecció per part de les administracions. Aquestaes vincularia, d’una manera més accentuada que en altres comarques de l’Àmbit Metropolità, a la mancade transport públic que, segons la gent jove que hi resideix, hi hauria a les poblacions més petites i a lesurbanitzacions. A banda d’aquest aspecte es fa referència a la dificultat d’accés a l’habitatge o al mercatlaboral, el poc suport per a la formació universitària i, entre els que hi estan implicats, la baixacol·laboració amb les iniciatives participatives per part d’alguns equips de govern.

Bibliografia

Caixa de Catalunya. (2003). Anuari Econòmic Comarcal 2003, Barcelona, Caixa de Catalunya.

Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2003). Enquesta als joves de Catalunya 2002. Avançamentde resultats, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2004). Enquesta als joves de Catalunya 2002, Barcelona,Secretaria General de Joventut.

Casal, J.; Masjuan, J. M. i Planas, J. (1991). La inserción social y profesional de los jóvenes, Madrid, CIDE.

Feixa, C. (1993). La joventut com a metàfora, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Miret, P. (2004). Emancipació domiciliària, laboral i familiar dels joves a Catalunya. Barcelona, SecretariaGeneral de Joventut.

López, J.; Módenes, J. (2001). Els joves catalans en el 2011: els canvis que vénen, Barcelona, SecretariaGeneral de Joventut.

Módenes, J.A.; López J. (2000). Análisis territorial de los jóvenes catalanes 1991-2001, Barcelona, CED, UAB.

Módenes, J.A.; Recaño, J. (2003). El territori i la mobilitat migratòria dels joves a Catalunya, Barcelona,Secretaria General de Joventut, Observatori Català de la Joventut, Col·lecció Aportacions núm. 22.

Ramon, A.; Sintes, E. (2002). Condicions de vida dels joves de la província de Barcelona, Barcelona, Institutd’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Revilla Castro, J. C. (1998). La identidad personal de los jóvenes. Pluralidad y autenticidad, Madrid, Entinema.

Secretaria General de Joventut. (2003). Projecte territori 2001-2003, Barcelona, Secretaria General deJoventut.

Serracant, P. (2001). Viure al dia. Condicions d’existència, comportaments i actituds dels joves catalans.Informe sobre la joventut catalana al 2001. Barcelona, Secretaria General de Joventut.

6

90

Annexos

Annex 1. Notes metodològiques

En aquest apartat presentem les principals característiques metodològiques del conjunt de l’estudi de la realitatjuvenil de les comarques catalanes, en relació amb les fonts d’informació utilitzades i el procés d’anàlisi quehem seguit.

1 Dades quantitatives

Tota la informació estadística emprada en aquest estudi correspon a fonts secundàries. La major part de lainformació utilitzada en el punt 4 correspon a les dades censals de Catalunya de l’any 2001, si bé s’han elaborattaules a partir d’altres fonts d’informació, especialment el padró d’habitants de l’any 1996, però també elpadró de l’any 2004 i l’estadística de moviments migratoris dels anys 1995 i 2003. Si afegim a aquestes fontsles que s’han utilitzat en el punt 3 de l’informe, el llistat complet de fonts queda configurat tal com es presentaen el quadre 1.

7

L’explotació i l’anàlisi de les dades censals les han fet l’equip investigació de l’estudi a partir de les matriusde dades originals del padró d’habitants del 1996 i del cens de població del 2001, per a tot Catalunya,proporcionades per l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Quadre 1

Idescat. Cens de població i habitatges, 1981, 1991 i 2001.

Idescat. Padró d’habitants, 1986, 1996, 2003 i 2004.

Idescat. Anuari estadístic de Catalunya 2004.

Idescat. Estadística de moviments migratoris, 1995 i 2003.

Caixa de Catalunya. Estimació del PIB comarcal 1998-2003.

Departament d’Educació. Estadística de l’Ensenyament 2003-2004.

Direcció General de Recursos Sanitaris. Estadístiques de cobertura sanitària, 2000 i 2003.

Fonts d’informació quantitativa utilitzades

91

Quadre 2

Comarca

Àmbit territorial

Edat

Sexe

Activitat principal

Sector d’activitat

Estat civil

Nivell d’estudis

Coneixement del català

Mitjà de desplaçament

Lloc de naixement

Relació de les principals variables del padró d’habitants del 1996que hem utilitzat.

La matriu de dades del padró d’habitants del 1996 conté un total de 6.090.040 individus i 38 variables originals,referides tant a les característiques de les persones com a les de les seves llars. Al quadre 2 es relacionen lesprincipals variables considerades en l’anàlisi.

92

Quadre 3

Comarca

Àmbit territorial

Edat

Sexe

Activitat principal

Sector d’activitat

Situació professional

Nivell d’ocupació

Categoria socioeconòmica

Temps de treball productiu setmanal

Compaginació d’estudis i feina

Nivell d’estudis

Estudis en curs

Temps de residència al municipi

Temps de residència a l’Estat espanyol

Lloc de naixement

País de nacionalitat

Continent d’origen

Grandària del municipi

Coneixement del català

Mitjà de desplaçament

Lloc de desplaçament

Temps de desplaçament

Nombre de viatges diaris

Estat civil

Emancipació familiar

Tipus de llar

Règim de tinença

Relació de les principals variables del cens de població i habitatges del 2001 quehem utilitzat.

Com hem assenyalat en la introducció de l’informe, l’estudi es planteja bàsicament l’objectiu de descriure lesprincipals característiques que travessen els eixos temàtics que s’han definit en relació a la realitat social delsi de les joves. Amb la informació disponible hem presentat les diverses taules de relació entre variables,normalment entre dues o tres que expressen l’heterogeneïtat social del fenomen que analitzem en el territoricatalà, per a l’àmbit comarcal i per a l’agregació de comarques en àmbits territorials.

En el cas de les dades del cens de població i habitatges del 2001, s’ha treballat amb dues matrius, una depersones i una altra d’habitatges. La de persones conté un total de 6.343.110 individus i 137 variables originals,i la d’habitatges fa referència a 3.315.936 unitats i té 69 variables originals de caracterització. De tota aquestainformació, al quadre 3 destaquem les principals variables considerades en l’anàlisi.

93

L’explotació d’aquestes dades s’ha fet amb el programa estadístic SPSS*. El procés d’anàlisi de les dades haimplicat la generació de noves variables que es justifiquen d’acord amb els objectius de l’estudi, les característiquesde la informació original i les necessitats derivades de l’anàlisi. Tot seguit destacarem les característiquesdefinitòries de les principals variables que hem tractat en l’estudi i que requereixen una precisió conceptuali tècnica pel que fa a la seva construcció.

Una primera característica que estructura tota la informació presentada és el territori. Hem considerat d’unamanera sistemàtica la informació referida a cada comarca, amb la corresponent agregació d’aquestes enàmbits territorials i per al conjunt de tot Catalunya. La variable àmbit territorial es divideix en les categoriessegüents i inclou aquestes comarques:

Alt Pirineu i Aran: Cerdanya, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran. Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès. Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès. Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva. Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell. Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

A escala territorial, tanmateix, s’ha tractat la variable hàbitat o grandària dels municipis d’acord amb la divisiósegüent:

Fins a 500 habitants De 501 a 2.000 habitants De 2.001 a 5.000 habitants De 5.001 a 20.000 habitants Més de 20.000 habitants

El nivell d’estudis correspon al nivell d’instrucció que una persona assoleix quan ha acabat i aprovat els cursosdel nivell que correspon i està en condicions d’obtenir el títol o diploma corresponent. Els valors consideratssón una agrupació de la informació original amb els criteris següents:

Primària: persones que no saben llegir o escriure (analfabets), que saben llegir o escriure però van anar menys de 5 anys a l’escola (sense estudis), o que van anar a l’escola 5 anys o més sense completar el nivell d’EGB, ESO o batxillerat elemental. EGB i ESO: persones que han acabat els nivells de batxillerat elemental, EGB o ESO. Batxillerat: persones que han acabat els nivells de batxillerat superior, BUP, batxillerat LOGSE o PREU. FPI: persones amb FP de grau mitjà, FPI, oficialia industrial o equivalent. FPII: persones amb FP de grau superior, FPII, mestratge industrial o equivalent. Superior: persones amb estudis acabats de diplomatura, arquitectura o enginyeries tècniques; amb tres cursos aprovats de llicenciatura, enginyeries o arquitectura; i amb una llicenciatura, enginyeria, doctorat o equivalent.

*Statistical Package and Service Solutions, versió 13. Les taules s’han editat amb el mateix programa o amb Microsoft Excel.

94

Nivell d’ocupació

Nivell d’ocupació alt

Nivell d’ocupació mitjà

Nivell d’ocupació baix

Direcció de les empreses i de les administracions públiques

Tècnics i professionals científics i intel·lectuals

Tècnics i professionals de suport

Empleats de tipus administratiu

Treballadors qualificats en l’agricultura i en la pesca

Artesans i treballadors qualificats

Treballadors dels serveis de restauració, personals, de protecció i venedors dels

comerços

Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors

Treballadors no qualificats

La variable nivell d’ocupació, que correspon a la classificació de l’ocupació professional —codis en un dígitde la CNO93—, s’ha agregat en tres categories d’acord amb el criteri següent —els membres de les forcesarmades s’han considerat no classificables—:

95

Categoria

Categoria alta

Categoria mitjana

Categoria baixa

No classificable

Empresaris agraris amb assalariats

Directors i caps d’explotacions agràries

Empresaris no agraris amb assalariats

Directors i gerents d’establiments no agraris, alts funcionaris de l’administració

pública, comunitats autònomes i corporacions locals

Empresaris agraris sense assalariats

Membres de cooperatives agràries

Professionals, tècnics i assimilats que exerceixen la seva activitat per compte

propi, amb assalariats o sense

Empresaris no agraris sense assalariats

Membres de cooperatives no agràries

Professionals, tècnics i assimilats que exerceixen la seva activitat per compte

d’altri

Professionals en ocupacions exclusives de l’administració pública

Contramestres i capatassos d’establiments no agraris

Resta de treballadors d’explotacions agràries

Resta del personal administratiu i comercial

Resta del personal dels serveis

Operaris qualificats i especialitzats d’establiments no agraris

Operaris sense especialització d’establiments no agraris

Professionals de les forces armades

No classificables per condició socioeconòmica

1

4

7

10

2

3

6

8

9

11

12

15

5

13

14

16

17

18

19

La variable emancipació familiar s’ha construït de manera operativa a partir del criteri següent: són jovesemancipats/ades tota persona més gran de 18 anys que resideix en un habitatge del qual és la persona principal—“persona de referència normalitzada” segons el cens— o bé és el cònjuge o la parella de la persona principal.

La resta de variables o bé s’obtenen directament de les dades del cens de població o bé són el resultatd’adequacions formals el contingut de les quals no requereix més explicació. En tot cas, remetem el lector aconsultar les definicions utilitzades per l’INE*.

La categoria socioeconòmica s’obté combinant la informació de les variables d’ocupació, activitat i situacióprofessional, de la mateixa manera que es fa a l’enquesta de població activa des de l’any 1994.

La variable original construïda per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) s’agrupa en un total de 19 valors. Enl’estudi els valors s’han agregat en tres categories principals —alta, mitjana i baixa— amb el criteri que s’observaal quadre següent —també en aquest cas s’ha creat un grup de no classificables—:

*A l’adreça de l’INE (www.ine.es) es poden consultar les característiques més destacades de la informació del cens.En particular, es pot consultar el glossari general (http://atrios.ine.es/censo/es/glosario.html) o de categories(http://atrios.ine.es/censo/es/glosario_terminos.html).

96

2 Dades qualitatives

Tota la informació qualitativa utilitzada en la recerca ha estat produïda expressament per a l’estudi. Laproducció d’aquesta informació s’ha fet en dues fases diferents de la recerca: en primer lloc durant la faseexploratòria de l’estudi, i posteriorment durant el treball de camp amb els joves de les diferents comarquescatalanes. Durant la fase exploratòria, que tenia com a objectiu obtenir informació d’experts en la realitatjuvenil i professionals en el camp de les polítiques de joventut, s’han recollit i analitzat dades qualitatives quehan tingut dos orígens diferents. Així, dins la lògica de caràcter multiestratègic que ha caracteritzat la recerca,s’han utilitzat per una banda entrevistes personals i per una altra banda grups de discussió. Cal dir que lesentrevistes han tingut un caràcter auxiliar i complementari dels grups de discussió, i en aquest sentit la sevaexplotació ha estat menys intensa que la dels grups de discussió. No obstant això, han servit per aprofundiren algunes qüestions que no s’havien tractat amb la profunditat o la intensitat necessàries durant els grupsde discussió.

El nombre de grups de discussió que hem fet amb experts i professionals ha estat de set, un per cada àmbitterritorial. Al quadre 4 apareix la informació detallada per a cada un dels grups. Els eixos generals tractatsen la discussió van ser els següents —tractats en aquest mateix ordre—: habitatge, inserció laboral (treball ieducació), lleure (salut i cultura), territorialitat, cohesió social i convivència, i interlocució, associacionisme ifoment de la participació.

Quadre 4

Àmbit territorial

Alt Pirineu i Aran

Àmbit Metropolità

Camp de Tarragona

Comarques Centrals

Comarques Gironines

Àmbit de Ponent

Terres de l’Ebre

Relació dels grups de discussió amb experts i professionals

Data

8 de març del 2005

16 de febrer del 2005






Localitat

Sort

Barcelona

Tarragona

Manresa

Girona

Lleida

Tortosa

Nombre de participants

8

9

10

8

10

9

10

Després d’explotar la informació provinent dels grups de discussió i de les entrevistes de la fase exploratòriaes van determinar els perfils dels grups de discussió que s’havien de fer amb els joves. Aquest segon tipus degrups són els que han proporcionat el gruix de la informació qualitativa que posteriorment s’ha explotat isistematitzat en els informes. Per a cada àmbit territorial s’han definit, a partir de la fase exploratòria —querecordem que també tenia un vessant quantitatiu, consistent en la creació d’agrupaments comarcals a partirde la tècnica d’anàlisi factorial—, un conjunt de perfils que volien recollir la variabilitat de característiques iestils de vida dels joves de l’àmbit territorial. Aquests perfils s’han correspost un a un amb el nombre de grupsde discussió que hem fet en cada àmbit territorial, i per tant el nombre de perfils definits ha coincidit ambel nombre de grups de discussió dins un mateix àmbit territorial. El resultat final d’aquesta fase de dissenydels perfils dels grups de discussió amb els joves ha estat l’organització de cinc grups de discussió per a cadaàmbit territorial, excepte per a l’Àmbit Metropolità, on se n’han fet sis, i per a les Terres de l’Ebre, on se n’hanfet quatre. Els factors considerats a l’hora d’establir els perfils han estat fonamentalment l’edat, el nivelld’estudis, el context territorial —rural o urbà, turístic o no...— i l’origen —nascuts a la comarca, immigrantsprovinents de la resta de Catalunya, de la resta de l’Estat o de fora de l’Estat espanyol—.

97

Els dos primers factors són de sobres coneguts com a variables estructuradores de la realitat social dels joves,i de fet estan estretament vinculats a altres característiques socials com ara la inserció laboral, l’emancipaciófamiliar o —només el nivell d’estudis— la classe social. El tercer factor —context territorial— s’ha tingut encompte perquè precisament és una variable no sempre considerada determinant en els comportaments, lesactituds i les representacions dels joves. Aquesta és una posició no compartida per l’equip d’investigació; comes comprova en els informes elaborats, el context territorial dels joves marca en gran mesura la seva vidaquotidiana, i en aquest sentit la localitat de residència dels joves —en molts casos diferent del lloc on s’hafet el grup de discussió— ha estat un element més que ajudava a definir el perfil social dels joves convocats.Finalment, l’origen dels joves s’ha considerat una via per abordar una realitat que cada dia és més palpable:la presència a Catalunya de joves de primera i segona generació que tenen un origen estranger. Amb tot, enalgunes comarques hi continua tenint un pes important la immigració de la resta de l’Estat, i en altres hi sóncada vegada més presents els joves provinents d’altres comarques catalanes —fruit, sobretot, dels canvis deresidència dels seus pares—. Tots aquests elements s’han combinat* buscant sempre el màxim d’heterogeneïtatentre els perfils resultants per tal de recollir la variabilitat interna del territori i, alhora, el màxim d’homogeneïtatentre els joves convocats per tal d’assegurar la representativitat teòrica del perfil corresponent. Al quadre 5es recullen els perfils que finalment s’han considerat per organitzar els grups de discussió amb joves. L’objectiu,pel que fa al nombre de participants, ha estat sempre aconseguir un mínim de sis persones per a cada grupde discussió, tot i que, com es pot comprovar, en algun cas no ha estat possible.

Quadre 5

Àmbitterritorial

Alt Pirineu iAran

Alt Pirineu iAran

Alt Pirineu iAran

Alt Pirineu iAran

Alt Pirineu iAran

ÀmbitMetropolità

ÀmbitMetropolità

Relació dels perfils i grups de discussió amb joves

Data

22 d’abril del2005

5 de maig del2005


19 de maig del2005


2 de maig del2005

3 de maig del2005

Perfil dels joves assitents

Joves (nois i noies) immigrantsextracomunitaris. 20 anys i més

Joves (nois i noies) residents enmunicipis petits. Menys de 20 anys

Joves (nois i noies) que no hanabandonat els estudis (nivell d’estudismajoritàriament universitari). 25-29anys

Joves (nois i noies) que han abandonatels estudis (nivell d’estudis baixos). 20-24 anys

Joves (nois i noies) treballadors/esimmigrants estatals o catalans. 20 anysi més

Joves (nois i noies) estudiantsuniversitaris residents als centres delsmunicipis (no en urbanitzacions). 20-24 anys

Joves (nois i noies) treballadors ambestudis secundaris com a màxim. 25-29anys

Nombre departicipants

5

9

4

7

9

9

10

Localitat

la Seu d’Urgell

Vielha

Tremp

la Seu d’Urgell

Pont de Suert

Vilanova i laGeltrú

Sant Feliu deLlobregat

*Com comprovareu amb la lectura dels perfils finals considerats, en algun cas s’ha afegit algun factor que durant la faseexploratòria s’havia posat de manifest que era rellevant per a l’àmbit territorial corresponent.

98

Àmbitterritorial

ÀmbitMetropolità

ÀmbitMetropolità

ÀmbitMetropolità

ÀmbitMetropolità

Camp deTarragona

Camp deTarragona

Camp deTarragona

Camp deTarragona

Camp deTarragona

ComarquesCentrals

ComarquesCentrals

ComarquesCentrals

ComarquesCentrals

ComarquesCentrals

ComarquesGironines

ComarquesGironines

ComarquesGironines

Data

5 de maig del2005

9 de maig del2005

10 de maig del2005

13 de maig del2005












6 de maig del2005

5 de maig del2005


Joves (nois i noies) treballadors de nivellprofessional alt amb estudisuniversitaris. 27-34 anys.

Joves (nois i noies) residents als centresdels pobles. 15-18 anys.

Joves (nois i noies) residents en nuclisde nova creació (urbanitzacions).15-18 anys


Joves (nois i noies) residents en nuclisde nova creació (urbanitzacions).15-18 anys

Joves (nois i noies) treballadors ambestudis universitaris. 25-29 anys

Joves (nois i noies) treballadors ambestudis secundaris com a màxim.25-29 anys

Joves (nois i noies) de municipis de forade Tarragona. 20-24 anys

Joves (nois i noies) treballadors ambestudis secundaris com a màxim,residents a Reus. 20-24 anys

Joves (nois i noies) estudiantsuniversitaris o treballadors amb aquestatitulació. 22 anys i més


Joves (nois i noies) residents enmunicipis petits. 15-18 anys

Joves (nois i noies) residents enmunicipis mitjans. 15-18 anys




Joves (nois i noies) que no hanabandonat els estudis (nivell d’estudismajoritàriament universitari).25-29 anys


9

7

6

3

10

10

11

11

7

9

8

10

8

10

6

8

8

Localitat

Terrassa

Sant Pere deRiudebitlles

Granollers

Santa Colomade Gramenet

el Vendrell

Montblanc

Falset

Tarragona

Reus

Solsona

Vic

Berga

Manresa

Igualada

Figueres

Olot

Girona

99

El guió de discussió ha tingut un caràcter molt obert, amb l’objectiu que fos flexible i fàcilment adaptable ala varietat de perfils dels joves que han participat en els grups de discussió. En aquest sentit, la profunditat il’ordre amb què s’han tractat els temes —estudis, feina, habitatge, participació, espais, oci i cultura, salut,territorialitat i cohesió social— ha variat segons el perfil de cada grup de discussió. Tots els grups han estatenregistrats i s’han transcrit seguint les normes habituals en la recerca qualitativa.

Una vegada fetes les transcripcions, el tipus d’anàlisi que s’ha portat a terme ha estat de caràcter temàticqualitatiu —anàlisi qualitativa de continguts—, seguint els temes tractats en els grups de discussió i els eixostemàtics al voltant dels quals s’ha organitzat la recerca. En aquesta fase d’explotació de les dades s’ha utilitzatpuntualment el suport tècnic del programa d’anàlisi qualitativa Atlas.ti. Una vegada acabada l’anàlisi s’hapassat a redactar els informes, en els quals s’han combinat i articulat els resultats de les explotacions quantitativai qualitativa que s’han fet al llarg de tota la recerca.

Àmbitterritorial

ComarquesGironines

ComarquesGironines

Àmbit dePonent

Àmbit dePonent

Àmbit dePonent

Àmbit dePonent

Àmbit dePonent

Terres del’Ebre

Terres del’Ebre

Terres del’Ebre

Terres del’Ebre

Data

3 de maig del2005









3 de maig del2005

11 de maig del2005


Joves (nois i noies) que han abandonatels estudis (nivell d’estudis baixos).20-24 anys

Joves (nois i noies) residents en nuclisde nova creació (urbanitzacions). Menysde 20 anys



Joves (nois i noies) que han abandonatels estudis (nivell d’estudis baixos).20-24 anys

Joves (nois i noies) “emprenedors”(autònoms o petits empresaris).25-29 anys

Joves (nois i noies) que no hanabandonat els estudis (nivell d’estudismajoritàriament universitari).25-29 anys


Joves (nois i noies) estudiantsuniversitaris o treballadors amb aquestatitulació. 22 anys i més


Joves (nois i noies) residents als centresdels pobles. 15-18 anys.


6

5

6

7

9

7

7

11

9

11

10

Localitat

la Bisbald’Empordà

Maçanet de laSelva

Lleida

les BorgesBlanques

Cervera

Balaguer

Mollerussa

Gandesa

Móra d’Ebre

Tortosa

Amposta

100

Annex 2. Índex de taules estadístiques

Taules del punt 3

Taula 3.2.1 Evolució de la població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1981-2004

Taula 3.2.2 Evolució de la taxa de creixement natural. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2003.

Taula 3.2.3 Distribució de la població per grups d'edat. Homes. Percentatges. Comarca, àmbit territorial iCatalunya, 2004.

Taula 3.2.4 Distribució de la població per grups d'edat. Dones. Percentatges. Comarca, àmbit territorial iCatalunya, 2004.

Taula 3.2.5 Distribució de la població per lloc de naixement. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbitterritorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.3.1 Superfície i evolució de la densitat de població. Valors en km2 i en habitants per km2. Comarca,àmbit territorial i Catalunya, 1986-2004.

Taula 3.3.2 Distribució de la població segons la dimensió del municipi. Valors absoluts i percentatges. Comarca,àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.3.3 Distribució del nombre de municipis segons la grandària. Valors absoluts i percentatges. Comarca,àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.4.1 Taxa d'activitat per grups d'edat. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.

Taula 3.4.2 Distribució de la població de 16 anys i més amb relació a l'activitat per sexe. Valors absoluts ipercentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.

Taula 3.4.3 Evolució de la renda bruta familiar disponible per habitant. Amb relació a la base 100 de Catalunya.Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2001.

Taula 3.4.4 Evolució de la taxa de creixement del PIB comarcal per sectors. Taxes reals mitjanes de variacióinteranual de cada període en percentatge. Comarques i Catalunya, 1998-2003.

Taula 3.5.1 Nombre de centres i ràtios en centres d'educació infantil i primària i en centres d'educaciósecundària. Valors absoluts. Comarques, àmbits territorials i Catalunya, cursos 2003-2004.

Taula 3.5.2 Taxa d'escolarització (*) de la població de 16 a 29 anys, per edat i sexe. Comarques, àmbitsterritorials i Catalunya, 2001.

Taula 3.5.3 Nivell d'instrucció de la població (10 anys o més), segons estudis cursats. Percentatges. Comarca,àmbit territorial i Catalunya, 2001.

Taula 3.6.1 Distribució d'habitatges principals per règim de tinença. Percentatge. Comarca, àmbit territoriali Catalunya, 2001.

Taula 3.6.2 Evolució del cens d'habitatge familiar segons tipus (principals/secundaris/vacants/altres). Percentatgesi valors absoluts. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1981 i 2001.

101

Taula 3.7.1 Cobertura sanitària de centres hospitalaris (CAP i hospitals), extrahospitalaris i equipamenthospitalari. Ràtios sobre població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2000 i 2003.

Taula 3.7.2 Evolució de la taxa bruta de mortalitat (moviment natural) segons sexe. Comarca, àmbit territoriali Catalunya, 1996, 2001 i 2003.

Taula 3.8.1 Recursos i instal·lacions culturals: cinemes, teatres, museus i biblioteques. Ràtios sobre població.Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2002 o 2003.

Taules del punt 4

102

Taula 4.1 Nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.2 Nivell d’estudis per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.3 Estudis en curs per grups d’edat

Taula 4.4 Activitat principal per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.5 Activitat principal per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.6 Compaginació d’estudis i treball per grups d’edat

Taula 4.7 Sector d’activitat per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.8 Sector d’activitat per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.9 Situació professional per grups d’edat

Taula 4.10 Temps de treball productiu setmanal per grups d’edat

Taula 4.11 Nivell d’ocupació per grups d’edat

Taula 4.12 Categoria socioeconòmica per grups d’edat

Taula 4.13 Emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.14 Temps de residència al municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.15 Grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.16 Lloc de naixement de la població jove. Any 2004

Taula 4.17 Lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.18 Lloc de naixement per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.19 Població segons el país de nacionalitat. Any 2001

103

Taula 4.20 Continent d’origen per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.21 Coneixement del català per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.22 Coneixement del català per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.23 Lloc de desplaçament (per treball i estudis) per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.24 Nombre de viatges diaris per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.25 Mitjà de desplaçament per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.26 Temps de desplaçament per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.27 Migracions internes a la comarca de 15 a 29 anys. Any 2003

Taula 4.28 Migracions internes a la comarca de 15 a 29 anys. Any 1995

Annex 3. Taules estadístiques complementàries

Taules de l’annex 3

Taula A.1 Nivell d’estudis segons sexe i per grups d’edat. Any 2001

Taula A.2 Estudis en curs segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.3 Situació professional segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.4 Nivell d’ocupació segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.5 Activitat principal segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.6 Nivell d’ocupació segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.7 Activitat principal segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.8 Sector d’activitat segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.9 Emancipació segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.10 Tipus de llar segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.11 Règim de tinença segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.12 Situació professional segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.13 Nivell d’estudis segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.14 Continent d’origen segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.15 Continent d’origen segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.16 Coneixement del català segons continent d’origen per grups d’edat. Any 2001

Taula A.17 Lloc de desplaçament (per feina i estudis) segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.18 Mitjà de desplaçament segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.19 Temps de desplaçament segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.20 Temps de residència al municipi segons continent d’origen per grups d’edat. Any 2001

Taula A.21 Nivell d’ocupació segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.22 Coneixement del català segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.23 Sexe per grups d’edat. Any 1996

Taula A.24 Estat civil per grups d’edat. Any 1996

104

Taula A.25 Mitjà de desplaçament per grups d’edat. Any 1996

Taula A.26 Sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.27 Estat civil per grups d’edat. Any 2001

Taula A.28 Temps de residència a Espanya per grups d’edat. Any 2001

Taula A.29 Activitat principal segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.30 Situació professional segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.31 Situació professional segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.32 Categoria socioeconòmica segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.33 Categoria socioeconòmica segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.34 Categoria socioeconòmica segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.35 Sector d’activitat segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.36 Sector d’activitat segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

105

106

A.1 Home Dona Total

15-19 anys Primària o Valorsinferior %

ESO i EGB* Valors%

Batxillerat Valors%

FP I Valors%

FP II Valors%

Total Valors%


ESO i EGB* Valors%

Batxillerat Valors%

FP I Valors%

FP II Valors%

Superior Valors%

Total Valors%


ESO i EGB* Valors%

Batxillerat Valors%

FP I Valors%

FP II Valors%

Superior Valors%

Total Valors%

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

Nivell d’estudis segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

3.213 2.657 5.87033,8 29,4 31,6

4.472 3.989 8.46147,0 44,1 45,6

1.119 1.643 2.76211,8 18,2 14,9

552 503 1.0555,8 5,6 5,7

162 252 4141,7 2,8 2,2

9.518 9.044 18.562100,0 100,0 100,0

2.259 1.232 3.49117,1 9,9 13,6

4.459 3.226 7.68533,7 26,0 30,0

2.253 2.660 4.91317,0 21,4 19,1

1.679 1.424 3.10312,7 11,5 12,1

1.465 1.807 3.27211,1 14,6 12,8

1.128 2.067 3.1958,5 16,6 12,5

13.243 12.416 25.659100,0 100,0 100,0

2.730 1.640 4.37017,7 11,2 14,5

5.085 3.844 8.92932,9 26,2 29,7

1.834 2.160 3.99411,9 14,7 13,3

1.620 1.441 3.06110,5 9,8 10,2

1.775 1.910 3.68511,5 13,0 12,2

2.394 3.680 6.07415,5 25,1 20,2

15.438 14.675 30.113100,0 100,0 100,0

107

A.2 Home Dona Total

15-19 anys Secundaris Valorsper a adults %

Secundaris Valors%

FP I Valors%

FP II Valors%

Superiors Valors%

Altres Valors%

Total Valors%


Secundaris Valors%

FP I Valors%

FP II Valors%

Superiors Valors%

Altres Valors%

Total Valors%


Secundaris Valors%

FP I Valors%

FP II Valors%

Superiors Valors%

Altres Valors%

Total Valors%


Estudis en curs segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

423 329 7529,4 6,4 7,8

1.941 2.388 4.32943,0 46,4 44,8

732 548 1.28016,2 10,7 13,2

230 281 5115,1 5,5 5,3

668 1.056 1.72414,8 20,5 17,8

523 543 1.06611,6 10,6 11,0

4.517 5.145 9.662100,0 100,0 100,0

42 49 911,1 1,0 1,0

339 388 7278,5 7,9 8,2

207 132 3395,2 2,7 3,8

497 392 88912,5 8,0 10,0

2.014 2.768 4.78250,6 56,2 53,7

884 1.197 2.08122,2 24,3 23,4

3.983 4.926 8.909100,0 100,0 100,0

21 23 441,0 0,8 0,9

47 72 1192,2 2,6 2,4

55 48 1032,6 1,7 2,1

109 96 2055,1 3,4 4,2

889 997 1.88641,5 35,8 38,3

1.020 1.549 2.56947,6 55,6 52,2

2.141 2.785 4.926100,0 100,0 100,0

108

Primària ESO iA.3 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total

16-19 Empresari Valorsanys amb personal %

Empresari Valorssense personal %Assalariats Valorsfixos %Assalariats Valorseventuals %Ajuda Valorsfamiliar %Membre de Valorscooperatives %Total Valors

%20-24 Empresari Valorsanys amb personal %






%


Situació professional segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

9 42 9 2 1 – 630,9 1,5 1,8 0,4 0,6 – 1,345 98 20 21 6 – 1904,4 3,6 4,0 4,2 3,8 – 3,8

379 1.057 183 174 77 – 1.87036,9 38,4 36,5 34,4 48,7 – 37,8587 1.518 285 308 72 – 2.77057,1 55,2 56,8 60,9 45,6 – 56,0

7 31 5 0 2 – 450,7 1,1 1,0 0,0 1,3 – 0,9

1 4 0 1 0 – 60,1 0,1 0,0 0,2 0,0 – 0,1

1.028 2.750 502 506 158 – 4.944100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0

49 121 45 36 42 23 3162,1 2,1 1,9 1,6 1,8 1,3 1,9

100 254 93 109 84 70 7104,3 4,5 4,0 4,9 3,6 3,9 4,3

1.235 3.060 1.228 1.239 1.255 809 8.82652,8 54,4 53,1 55,3 53,4 44,7 52,9943 2.160 922 846 961 897 6.72940,3 38,4 39,9 37,8 40,9 49,5 40,3

10 25 20 8 3 10 760,4 0,4 0,9 0,4 0,1 0,6 0,5

3 9 3 1 3 2 210,1 0,2 0,1 0,0 0,1 0,1 0,1

2.340 5.629 2.311 2.239 2.348 1.811 16.678100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

114 248 128 102 77 139 8083,7 3,5 4,0 4,1 2,4 2,8 3,4

211 520 191 142 163 356 1.5836,8 7,4 6,0 5,7 5,1 7,1 6,6

1.781 4.501 2.159 1.783 2.394 3.171 15.78957,4 64,3 68,0 71,1 75,4 63,0 65,8984 1.689 668 470 528 1.338 5.67731,7 24,1 21,0 18,7 16,6 26,6 23,7

6 22 22 6 6 12 740,2 0,3 0,7 0,2 0,2 0,2 0,3

8 22 8 5 7 14 640,3 0,3 0,3 0,2 0,2 0,3 0,3

3.104 7.002 3.176 2.508 3.175 5.030 23.995100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

116 385 252 160 138 250 1.3013,9 5,5 6,9 6,0 5,1 5,4 5,5

216 597 279 205 184 389 1.8707,3 8,6 7,7 7,6 6,8 8,4 7,9

1.851 4.675 2.624 1.931 2.104 3.242 16.42762,3 67,2 72,2 71,9 77,4 70,2 69,6778 1.276 456 379 282 707 3.87826,2 18,3 12,5 14,1 10,4 15,3 16,4

6 12 11 6 1 4 400,2 0,2 0,3 0,2 0,0 0,1 0,2

6 16 13 3 9 23 700,2 0,2 0,4 0,1 0,3 0,5 0,3

2.973 6.961 3.635 2.684 2.718 4.615 23.586100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

109


16-19 anys Alt Valors%

Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Nivell d’ocupació segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i enpercentatges)

17 59 31 8 19 – 1341,7 2,2 6,2 1,6 12,0 – 2,7

395 1.106 214 256 81 – 2.05238,5 40,3 42,6 50,6 51,3 – 41,6

614 1.578 257 242 58 – 2.74959,8 57,5 51,2 47,8 36,7 – 55,7

1.026 2.743 502 506 158 – 4.935100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0

40 124 158 80 165 731 1.2981,7 2,2 6,9 3,6 7,0 40,4 7,8

853 2.334 1.142 1.111 1.510 795 7.74536,5 41,5 49,7 49,6 64,4 43,9 46,5

1.441 3.167 998 1.048 671 285 7.61061,7 56,3 43,4 46,8 28,6 15,7 45,7

2.334 5.625 2.298 2.239 2.346 1.811 16.653100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

90 252 342 157 246 2.631 3.7182,9 3,6 10,8 6,3 7,8 52,3 15,5

1.137 3.022 1.711 1.246 2.166 1.928 11.21036,6 43,2 53,9 49,7 68,3 38,4 46,7

1.877 3.722 1.119 1.105 761 468 9.05260,5 53,2 35,3 44,1 24,0 9,3 37,7

3.104 6.996 3.172 2.508 3.173 5.027 23.980100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

88 355 543 222 353 2.750 4.3113,0 5,1 14,9 8,3 13,0 59,6 18,3

1.100 3.002 2.108 1.373 1.795 1.468 10.84637,0 43,1 58,0 51,2 66,1 31,8 46,0

1.785 3.603 982 1.088 568 393 8.41960,0 51,8 27,0 40,6 20,9 8,5 35,7

2.973 6.960 3.633 2.683 2.716 4.611 23.576100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

110


15-19 Estudiant Valorsanys %

Ocupat Valors%

Aturat Valorsprimera feina %Aturat Valorsha treballat %Treball Valorsdomèstic %Inactiu Valors

%Total Valors

%20-24 Estudiant Valorsanys %

Ocupat Valors%


%Total Valors


Ocupat Valors%


%Total Valors


Ocupat Valors%


%Total Valors

%


Activitat principal segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i enpercentatges)

4.047 4.614 2.132 423 214 – 11.43068,9 54,5 77,2 40,1 51,7 – 61,6

1.073 2.750 502 506 158 – 4.98918,3 32,5 18,2 48,0 38,2 – 26,9210 349 31 34 9 – 6333,6 4,1 1,1 3,2 2,2 – 3,4

216 397 37 62 11 – 7233,7 4,7 1,3 5,9 2,7 – 3,959 54 7 1 6 – 1271,0 0,6 0,3 0,1 1,4 – 0,7

265 297 53 29 16 – 6604,5 3,5 1,9 2,7 3,9 – 3,6

5.870 8.461 2.762 1.055 414 – 18.562100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0

168 669 2.181 411 634 1.089 5.1524,8 8,7 44,4 13,2 19,4 34,1 20,1

2.340 5.629 2.311 2.239 2.348 1.811 16.67867,0 73,2 47,0 72,2 71,8 56,7 65,0124 176 75 48 42 88 5533,6 2,3 1,5 1,5 1,3 2,8 2,2

440 724 197 250 163 122 1.89612,6 9,4 4,0 8,1 5,0 3,8 7,4153 159 32 34 16 10 4044,4 2,1 0,7 1,1 0,5 0,3 1,6

266 328 117 121 69 75 9767,6 4,3 2,4 3,9 2,1 2,3 3,8

3.491 7.685 4.913 3.103 3.272 3.195 25.659100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

73 130 301 56 108 426 1.0941,7 1,5 7,5 1,8 2,9 7,0 3,6

3.104 7.002 3.176 2.508 3.175 5.030 23.99571,0 78,4 79,5 81,9 86,2 82,8 79,7

79 78 35 33 24 93 3421,8 0,9 0,9 1,1 0,7 1,5 1,1

440 779 251 228 213 285 2.19610,1 8,7 6,3 7,4 5,8 4,7 7,3340 474 125 129 62 73 1.2037,8 5,3 3,1 4,2 1,7 1,2 4,0

334 466 106 107 103 167 1.2837,6 5,2 2,7 3,5 2,8 2,7 4,3

4.370 8.929 3.994 3.061 3.685 6.074 30.113100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

42 60 60 21 46 105 3341,0 0,6 1,4 0,6 1,5 2,0 1,1

2.973 6.961 3.635 2.684 2.718 4.615 23.58668,2 74,7 82,0 80,2 85,8 88,2 79,0

64 63 27 18 16 29 2171,5 0,7 0,6 0,5 0,5 0,6 0,7

396 834 263 280 186 225 2.1849,1 9,0 5,9 8,4 5,9 4,3 7,3

533 969 263 253 118 133 2.26912,2 10,4 5,9 7,6 3,7 2,5 7,6349 426 185 92 83 126 1.2618,0 4,6 4,2 2,7 2,6 2,4 4,2

4.357 9.313 4.433 3.348 3.167 5.233 29.851100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

111

Resta de Fora deA.6 l’Estat l’Estat

Catalunya espanyol espanyol Total


Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Nivell d’ocupació segons lloc de naixement i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

125 4 5 1342,8 2,1 1,8 2,7

1.890 73 89 2.05242,3 39,0 32,2 41,6

2.457 110 182 2.74954,9 58,8 65,9 55,7

4.472 187 276 4.935100,0 100,0 100,0 100,0

1.213 45 40 1.2988,1 6,7 4,1 7,8

7.133 269 343 7.74547,5 40,1 35,2 46,5

6.662 356 592 7.61044,4 53,1 60,7 45,7

15.008 670 975 16.653100,0 100,0 100,0 100,0

3.358 210 150 3.71816,2 13,2 9,2 15,5

9.883 724 603 11.21047,6 45,4 37,0 46,7

7.515 659 878 9.05236,2 41,4 53,8 37,7

20.756 1.593 1.631 23.980100,0 100,0 100,0 100,0

3.666 434 211 4.31120,0 12,3 12,2 18,3

8.602 1.584 660 10.84647,0 44,8 38,2 46,0

6.039 1.521 859 8.41933,0 43,0 49,7 35,7

18.307 3.539 1.730 23.576100,0 100,0 100,0 100,0

112

A.7 Home Dona Total

15-19 anys Estudiant Valors%

Ocupat Valors%

Aturat Valorsprimera feina %Aturat Valorsha treballat %Treball domèstic Valors

%Inactiu Valors

%Total Valors

%20-24 anys Estudiant Valors

%Ocupat Valors

%Aturat Valorsprimera feina %Aturat Valorsha treballat %Treball domèstic Valors

%Inactiu Valors

%Total Valors


%Ocupat Valors


%Inactiu Valors

%Total Valors


%Ocupat Valors


%Inactiu Valors

%Total Valors

%


Activitat principal segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

5.338 6.092 11.43056,1 67,4 61,6

3.072 1.917 4.98932,3 21,2 26,9340 293 6333,6 3,2 3,4

395 328 7234,2 3,6 3,919 108 1270,2 1,2 0,7

354 306 6603,7 3,4 3,6

9.518 9.044 18.562100,0 100,0 100,02.328 2.824 5.15217,6 22,7 20,1

9.154 7.524 16.67869,1 60,6 65,0282 271 5532,1 2,2 2,2

948 948 1.8967,2 7,6 7,432 372 4040,2 3,0 1,6

499 477 9763,8 3,8 3,8

13.243 12.416 25.659100,0 100,0 100,0

504 590 1.0943,3 4,0 3,6

13.159 10.836 23.99585,2 73,8 79,7166 176 3421,1 1,2 1,1

885 1.311 2.1965,7 8,9 7,350 1.153 1.2030,3 7,9 4,0

674 609 1.2834,4 4,1 4,3

15.438 14.675 30.113100,0 100,0 100,0

113 221 3340,7 1,5 1,1

13.677 9.909 23.58689,2 68,2 79,0

95 122 2170,6 0,8 0,7

717 1.467 2.1844,7 10,1 7,352 2.217 2.2690,3 15,3 7,6

671 590 1.2614,4 4,1 4,2

15.325 14.526 29.851100,0 100,0 100,0

113

Sector d'activitat segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.8 Home Dona Total

16-19 anys Primari Valors%

Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


46 6 521,5 0,3 1,1

1.417 595 2.01246,6 31,3 40,7

570 53 62318,8 2,8 12,6

1.007 1.250 2.25733,1 65,7 45,7

3.040 1.904 4.944100,0 100,0 100,0

110 33 1431,2 0,4 0,9

4.146 2.435 6.58145,3 32,4 39,5

1.563 212 1.77517,1 2,8 10,6

3.335 4.844 8.17936,4 64,4 49,0

9.154 7.524 16.678100,0 100,0 100,0

185 38 2231,4 0,4 0,9

5.615 3.687 9.30242,7 34,0 38,8

2.010 265 2.27515,3 2,4 9,5

5.349 6.846 12.19540,6 63,2 50,8

13.159 10.836 23.995100,0 100,0 100,0

203 52 2551,5 0,5 1,1

5.549 3.258 8.80740,6 32,9 37,3

1.906 212 2.11813,9 2,1 9,0

6.019 6.387 12.40644,0 64,5 52,6

13.677 9.909 23.586100,0 100,0 100,0

114

Emancipació segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.9 Home Dona Total

15-19 anys Emancipat Valors%

No emancipat Valors%

Total Valors%



Total Valors%



Total Valors%



Total Valors%


128 199 3271,3 2,2 1,8

9.390 8.845 18.23598,7 97,8 98,2

9.518 9.044 18.562100,0 100,0 100,0

1.377 2.321 3.69810,4 18,7 14,4

11.866 10.095 21.96189,6 81,3 85,6

13.243 12.416 25.659100,0 100,0 100,0

6.516 8.556 15.07242,2 58,3 50,1

8.922 6.119 15.04157,8 41,7 49,9

15.438 14.675 30.113100,0 100,0 100,0

11.343 12.253 23.59674,0 84,4 79,0

3.982 2.273 6.25526,0 15,6 21,0

15.325 14.526 29.851100,0 100,0 100,0

115

Tipus de llar segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Parella Parella Mono-A.10 Unipersonal sense fills amb fills parental Altres llars Total



Total Valors%



Total Valors%



Total Valors%



Total Valors%


89 64 33 7 115 308100,0 44,1 0,2 0,3 7,1 1,7

0 81 14.520 2.020 1.504 18.1250,0 55,9 99,8 99,7 92,9 98,3

89 145 14.553 2.027 1.619 18.433100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

631 1.731 549 59 617 3.587100,0 91,0 3,2 2,2 20,5 14,1

0 171 16.720 2.594 2.391 21.8760,0 9,0 96,8 97,8 79,5 85,9

631 1.902 17.269 2.653 3.008 25.463100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

1.635 7.603 3.939 243 1.307 14.727100,0 96,7 27,8 11,0 33,9 49,5

0 258 10.224 1.960 2.553 14.9950,0 3,3 72,2 89,0 66,1 50,5

1.635 7.861 14.163 2.203 3.860 29.722100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

1.932 6.135 12.952 616 1.613 23.248100,0 96,2 79,8 38,2 48,8 78,9

0 243 3.282 997 1.695 6.2170,0 3,8 20,2 61,8 51,2 21,1

1.932 6.378 16.234 1.613 3.308 29.465100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

116

Règim de tinença segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Propietat per CedidaPropietat compra, amb Propietat gratuïta o a

A.11 per compra, pagaments per baix preu pertotalment pendents herència altra llar, Altrapagada (hipoteques…) o donació Lloguer empresa, etc. forma Total

15-19 Emancipat Valorsanys %


Total Valors%



Total Valors%



Total Valors%



Total Valors%


74 91 9 98 13 23 3080,9 1,3 1,4 4,8 5,8 5,1 1,7

7.775 7.131 642 1.933 212 432 18.12599,1 98,7 98,6 95,2 94,2 94,9 98,3

7.849 7.222 651 2.031 225 455 18.433100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

419 1.949 64 959 66 130 3.5873,6 22,1 7,2 28,3 24,4 22,3 14,1

11.086 6.877 829 2.426 205 453 21.87696,4 77,9 92,8 71,7 75,6 77,7 85,9

11.505 8.826 893 3.385 271 583 25.463100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

1.429 10.187 263 2.040 304 504 14.72714,8 73,8 27,0 50,5 74,1 61,0 49,5

8.238 3.615 711 2.003 106 322 14.99585,2 26,2 73,0 49,5 25,9 39,0 50,5

9.667 13.802 974 4.043 410 826 29.722100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

3.093 15.784 562 2.517 457 835 23.24848,1 93,1 59,3 69,1 90,3 84,7 78,9

3.344 1.161 385 1.127 49 151 6.21751,9 6,9 40,7 30,9 9,7 15,3 21,1

6.437 16.945 947 3.644 506 986 29.465100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

117

Situació professional segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absolutsi en percentatges)

Empresari Empresari Assa- Assa- Membre A.12 amb sense lariats lariats Ajuda de coope-

personal personal fixos eventuals familiar ratives Total



Total Valors%



Total Valors%



Total Valors%



Total Valors%


4 6 73 101 0 1 1856,3 3,2 3,9 3,6 0,0 16,7 3,7

59 184 1.797 2.669 45 5 4.75993,7 96,8 96,1 96,4 100,0 83,3 96,3

63 190 1.870 2.770 45 6 4.944100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

64 88 1.533 1.006 14 1 2.70620,3 12,4 17,4 15,0 18,4 4,8 16,2

252 622 7.293 5.723 62 20 13.97279,7 87,6 82,6 85,0 81,6 95,2 83,8

316 710 8.826 6.729 76 21 16.678100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

467 788 8.389 2.443 25 33 12.14557,8 49,8 53,1 43,0 33,8 51,6 50,6

341 795 7.400 3.234 49 31 11.85042,2 50,2 46,9 57,0 66,2 48,4 49,4

808 1.583 15.789 5.677 74 64 23.995100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

1.039 1.460 13.282 2.811 26 61 18.67979,9 78,1 80,9 72,5 65,0 87,1 79,2

262 410 3.145 1.067 14 9 4.90720,1 21,9 19,1 27,5 35,0 12,9 20,8

1.301 1.870 16.427 3.878 40 70 23.586100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

118

Nivell d'estudis segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i enpercentatges)

Primària EGB*A.13 o inferior ESO i Batxillerat FP I FP II Superior Total



Total Valors%



Total Valors%



Total Valors%



Total Valors%


100 153 39 28 7 – 3271,7 1,8 1,4 2,7 1,7 – 1,8

5.770 8.308 2.723 1.027 407 – 18.23598,3 98,2 98,6 97,3 98,3 – 98,2

5.870 8.461 2.762 1.055 414 – 18.562100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0

767 1.387 451 463 388 242 3.69822,0 18,0 9,2 14,9 11,9 7,6 14,4

2.724 6.298 4.462 2.640 2.884 2.953 21.96178,0 82,0 90,8 85,1 88,1 92,4 85,6

3.491 7.685 4.913 3.103 3.272 3.195 25.659100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

2.144 4.959 1.937 1.726 1.928 2.378 15.07249,1 55,5 48,5 56,4 52,3 39,2 50,1

2.226 3.970 2.057 1.335 1.757 3.696 15.04150,9 44,5 51,5 43,6 47,7 60,8 49,9

4.370 8.929 3.994 3.061 3.685 6.074 30.113100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

3.115 7.533 3.538 2.842 2.619 3.949 23.59671,5 80,9 79,8 84,9 82,7 75,5 79,0

1.242 1.780 895 506 548 1.284 6.25528,5 19,1 20,2 15,1 17,3 24,5 21,0

4.357 9.313 4.433 3.348 3.167 5.233 29.851100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

119

Continent d'origen segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.14 Home Dona Total

15-19 anys Espanyola Valors%

Resta UE Valors%

Resta d'Europa Valors%

Àfrica Valors%

Centre i Nord ValorsAmèrica %Amèrica del Sud Valors

%Àsia i Oceania Valors

%Total Valors

%20-24 anys Espanyola Valors

%Resta UE Valors

%Resta d'Europa Valors

%Àfrica Valors

%Centre i Nord ValorsAmèrica %Amèrica del Sud Valors


%Total Valors


%Resta UE Valors


%Àfrica Valors



%Total Valors


%Resta UE Valors


%Àfrica Valors



%Total Valors

%


9.119 8.698 17.81795,7 96,0 95,9

24 15 390,3 0,2 0,218 13 310,2 0,1 0,2

235 185 4202,5 2,0 2,319 21 400,2 0,2 0,299 103 2021,0 1,1 1,110 22 320,1 0,2 0,2

9.524 9.057 18.581100,0 100,0 100,0

12.445 11.812 24.25793,7 95,0 94,3

36 33 690,3 0,3 0,337 44 810,3 0,4 0,3

528 283 8114,0 2,3 3,211 26 370,1 0,2 0,1

208 227 4351,6 1,8 1,717 10 270,1 0,1 0,1

13.282 12.435 25.717100,0 100,0 100,0

14.253 13.824 28.07791,9 94,1 93,0

78 85 1630,5 0,6 0,546 52 980,3 0,4 0,3

825 353 1.1785,3 2,4 3,929 62 910,2 0,4 0,3

242 283 5251,6 1,9 1,730 35 650,2 0,2 0,2

15.503 14.694 30.197100,0 100,0 100,0

14.140 13.763 27.90392,0 94,7 93,3109 91 2000,7 0,6 0,763 52 1150,4 0,4 0,4

750 288 1.0384,9 2,0 3,523 64 870,1 0,4 0,3

260 256 5161,7 1,8 1,728 24 520,2 0,2 0,2

15.373 14.538 29.911100,0 100,0 100,0

120

Centre iA.15 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i

Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total

15-19 Fins a 500 hab. Valorsanys %

501-2.000 hab. Valors%

2.001- Valors5.000 hab. %

5.001- Valors20.000 hab. %


Total Valors%



2.001- Valors5.000 hab. %

5.001- Valors20.000 hab. %


Total Valors%



2.001- Valors5.000 hab. %

5.001- Valors20.000 hab. %


Total Valors%



2.001- Valors5.000 hab. %

5.001- Valors20.000 hab. %


Total Valors%


Continent d'origen segons grandària del municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valorsabsoluts i en percentatges)

90 0 0 1 0 0 1 920,5 0,0 0,0 0,2 0,0 0,0 3,1 0,5

431 7 0 5 1 1 0 4452,4 17,9 0,0 1,2 2,5 0,5 0,0 2,4

1.436 2 0 8 7 14 4 1.4718,1 5,1 0,0 1,9 17,5 6,9 12,5 7,9

10.263 17 17 232 16 97 21 10.66357,6 43,6 54,8 55,2 40,0 48,0 65,6 57,4

5.597 13 14 174 16 90 6 5.91031,4 33,3 45,2 41,4 40,0 44,6 18,8 31,8

17.817 39 31 420 40 202 32 18.581100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

157 0 0 2 0 3 1 1630,6 0,0 0,0 0,2 0,0 0,7 3,7 0,6

542 2 3 11 0 5 0 5632,2 2,9 3,7 1,4 0,0 1,1 0,0 2,2

1.945 8 3 21 2 37 1 2.0178,0 11,6 3,7 2,6 5,4 8,5 3,7 7,8

13.842 38 39 436 20 215 12 14.60257,1 55,1 48,1 53,8 54,1 49,4 44,4 56,8

7.771 21 36 341 15 175 13 8.37232,0 30,4 44,4 42,0 40,5 40,2 48,1 32,6

24.257 69 81 811 37 435 27 25.717100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

231 0 0 5 0 0 1 2370,8 0,0 0,0 0,4 0,0 0,0 1,5 0,8

655 6 11 13 0 7 1 6932,3 3,7 11,2 1,1 0,0 1,3 1,5 2,3

2.153 18 4 59 7 52 9 2.3027,7 11,0 4,1 5,0 7,7 9,9 13,8 7,6

15.955 72 44 576 39 240 22 16.94856,8 44,2 44,9 48,9 42,9 45,7 33,8 56,1

9.083 67 39 525 45 226 32 10.01732,4 41,1 39,8 44,6 49,5 43,0 49,2 33,2

28.077 163 98 1.178 91 525 65 30.197100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

233 3 2 4 0 4 0 2460,8 1,5 1,7 0,4 0,0 0,8 0,0 0,8

773 16 10 16 2 9 0 8262,8 8,0 8,7 1,5 2,3 1,7 0,0 2,8

2.257 11 5 36 7 44 8 2.3688,1 5,5 4,3 3,5 8,0 8,5 15,4 7,9

15.460 122 60 550 40 245 18 16.49555,4 61,0 52,2 53,0 46,0 47,5 34,6 55,1

9.180 48 38 432 38 214 26 9.97632,9 24,0 33,0 41,6 43,7 41,5 50,0 33,4

27.903 200 115 1.038 87 516 52 29.911100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

121



15-19 No l'entén Valorsanys %

L'entén Valors%

L'entén i el Valorssap llegir %El sap parlar Valors

%El sap parlar Valorsi llegir %El sap parlar, Valorsllegir i escriure %Total Valors

%20-24 No l'entén Valorsanys %

L'entén Valors%




L'entén Valors%




L'entén Valors%



%


Coneixement del català segons continent d'origen i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valorsabsoluts i en percentatges)

100 2 3 145 7 50 13 3200,6 5,1 9,7 34,5 17,5 24,8 40,6 1,7

607 5 7 90 5 57 8 7793,4 12,8 22,6 21,4 12,5 28,2 25,0 4,283 2 0 5 0 2 0 920,5 5,1 0,0 1,2 0,0 1,0 0,0 0,5

104 1 1 11 1 8 0 1260,6 2,6 3,2 2,6 2,5 4,0 0,0 0,7

864 4 1 31 5 21 2 9284,8 10,3 3,2 7,4 12,5 10,4 6,3 5,0

16.059 25 19 138 22 64 9 16.33690,1 64,1 61,3 32,9 55,0 31,7 28,1 87,9

17.817 39 31 420 40 202 32 18.581100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

244 10 27 438 9 180 15 9231,0 14,5 33,3 54,0 24,3 41,4 55,6 3,6

1.063 16 21 168 13 125 4 1.4104,4 23,2 25,9 20,7 35,1 28,7 14,8 5,5

140 2 0 6 0 10 0 1580,6 2,9 0,0 0,7 0,0 2,3 0,0 0,6

185 3 2 13 1 12 0 2160,8 4,3 2,5 1,6 2,7 2,8 0,0 0,8

1.553 9 5 46 1 23 1 1.6386,4 13,0 6,2 5,7 2,7 5,3 3,7 6,4

21.072 29 26 140 13 85 7 21.37286,9 42,0 32,1 17,3 35,1 19,5 25,9 83,1

24.257 69 81 811 37 435 27 25.717100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

292 28 43 760 26 240 43 1.4321,0 17,2 43,9 64,5 28,6 45,7 66,2 4,7

1.538 37 28 293 36 174 13 2.1195,5 22,7 28,6 24,9 39,6 33,1 20,0 7,0

288 7 3 11 4 9 0 3221,0 4,3 3,1 0,9 4,4 1,7 0,0 1,1

305 5 3 16 1 23 3 3561,1 3,1 3,1 1,4 1,1 4,4 4,6 1,2

2.906 36 8 54 11 58 2 3.07510,4 22,1 8,2 4,6 12,1 11,0 3,1 10,2

22.748 50 13 44 13 21 4 22.89381,0 30,7 13,3 3,7 14,3 4,0 6,2 75,8

28.077 163 98 1.178 91 525 65 30.197100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

346 34 54 636 28 210 26 1.3341,2 17,0 47,0 61,3 32,2 40,7 50,0 4,5

2.312 61 41 280 34 196 18 2.9428,3 30,5 35,7 27,0 39,1 38,0 34,6 9,8

626 11 1 15 3 14 1 6712,2 5,5 0,9 1,4 3,4 2,7 1,9 2,2

415 2 3 21 1 27 5 4741,5 1,0 2,6 2,0 1,1 5,2 9,6 1,6

4.914 51 11 60 15 53 2 5.10617,6 25,5 9,6 5,8 17,2 10,3 3,8 17,1

19.290 41 5 26 6 16 0 19.38469,1 20,5 4,3 2,5 6,9 3,1 0,0 64,8

27.903 200 115 1.038 87 516 52 29.911100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

122

Lloc de desplaçament (per treball i estudis) segons grandària de municipi i per grups d’edat.Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

501- 2.001- 5.001- Més deA.17 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000

500 hab. hab. hab. hab. hab. Total

15-19 anys Domicili Valorspropi %




Un altre Valorspaís %

Total Valors%






Total Valors%






Total Valors%






Total Valors%


1 2 29 136 103 2711,4 0,6 2,7 1,8 2,4 2,0

1 9 20 155 66 2511,4 2,9 1,8 2,0 1,5 1,9

21 70 308 3.400 2.615 6.41430,4 22,4 28,5 44,2 60,8 47,7

46 232 722 3.980 1.513 6.49366,7 74,1 66,7 51,8 35,2 48,3

0 0 3 16 5 240,0 0,0 0,3 0,2 0,1 0,2

69 313 1.082 7.687 4.302 13.453100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

14 11 55 210 99 3899,6 2,2 3,1 1,7 1,4 1,8

7 16 79 548 250 9004,8 3,2 4,5 4,4 3,5 4,1

42 126 476 3.696 2.572 6.91228,8 25,6 26,9 29,5 35,8 31,2

83 336 1.152 8.028 4.232 13.83156,8 68,2 65,0 64,0 59,0 62,5

0 4 9 53 25 910,0 0,8 0,5 0,4 0,3 0,4

146 493 1.771 12.535 7.178 22.123100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

9 11 72 351 140 5834,4 2,0 3,7 2,5 1,7 2,3

20 33 119 889 438 1.4999,8 5,9 6,1 6,3 5,2 5,9

57 143 548 4.374 3.046 8.16827,8 25,8 27,9 30,9 36,0 32,2

119 364 1.218 8.467 4.788 14.95658,0 65,6 62,0 59,8 56,6 59,0

0 4 9 71 52 1360,0 0,7 0,5 0,5 0,6 0,5

205 555 1.966 14.152 8.464 25.342100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

15 23 72 352 137 5997,4 3,4 3,8 2,7 1,7 2,5

13 53 155 997 483 1.7016,4 7,9 8,1 7,6 6,0 7,1

51 169 525 3.937 2.712 7.39425,0 25,3 27,4 29,8 33,5 30,7

125 421 1.158 7.875 4.756 14.33561,3 63,0 60,3 59,7 58,7 59,5

0 2 9 34 10 550,0 0,3 0,5 0,3 0,1 0,2

204 668 1.919 13.195 8.098 24.084100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

123

Mitjà de desplaçament segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

501- 2.001- 5.001- Més deA.18 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000


15-19 anys Vehicle Valorsprivat %



Total Valors%




Total Valors%




Total Valors%




Total Valors%


46 196 619 3.276 1.036 5.17375,4 66,9 61,3 44,9 25,3 40,6

11 73 271 1.895 933 3.18318,0 24,9 26,9 26,0 22,8 25,0

4 24 119 2.121 2.127 4.3956,6 8,2 11,8 29,1 51,9 34,5

61 293 1.009 7.292 4.096 12.751100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

87 331 1.242 7.692 3.879 13.23178,4 75,9 79,6 66,8 57,6 65,0

18 77 175 2.336 1.545 4.15116,2 17,7 11,2 20,3 22,9 20,4

6 28 144 1.481 1.312 2.9715,4 6,4 9,2 12,9 19,5 14,6

111 436 1.561 11.509 6.736 20.353100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

142 421 1.434 9.797 5.210 17.00485,5 85,7 83,6 77,4 67,0 74,6

10 39 117 1.265 1.120 2.5516,0 7,9 6,8 10,0 14,4 11,2

14 31 165 1.594 1.443 3.2478,4 6,3 9,6 12,6 18,6 14,2

166 491 1.716 12.656 7.773 22.802100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

140 504 1.409 9.371 5.195 16.61981,9 87,0 85,0 80,0 70,0 77,1

11 29 80 893 903 1.9166,4 5,0 4,8 7,6 12,2 8,9

20 46 169 1.447 1.325 3.00711,7 7,9 10,2 12,4 17,8 14,0

171 579 1.658 11.711 7.423 21.542100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

124

Temps de desplaçament segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

501- 2.001- 5.001- Més deA.19 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000


15-19 anys Menys Valors10 min. %10-20 min. Valors

%21-30 min. Valors

%31-45 min. Valors

%46-60 min. Valors

%Més d'una Valorshora %Total Valors

%20-24 anys Menys Valors

10 min. %10-20 min. Valors

%21-30 min. Valors

%31-45 min. Valors

%46-60 min. Valors




%21-30 min. Valors

%31-45 min. Valors

%46-60 min. Valors




%21-30 min. Valors

%31-45 min. Valors

%46-60 min. Valors


%


14 68 282 2.242 1.107 3.71323,0 23,2 27,9 30,7 27,0 29,1

18 87 278 2.224 1.525 4.13229,5 29,7 27,6 30,5 37,2 32,4

13 42 138 1.110 594 1.89721,3 14,3 13,7 15,2 14,5 14,9

6 32 103 589 274 1.0049,8 10,9 10,2 8,1 6,7 7,9

7 36 96 552 277 96811,5 12,3 9,5 7,6 6,8 7,6

3 28 112 575 319 1.0374,9 9,6 11,1 7,9 7,8 8,161 293 1.009 7.292 4.096 12.751

100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,030 89 384 2.755 1.338 4.596

27,0 20,4 24,6 23,9 19,9 22,624 100 402 3.413 2.447 6.386

21,6 22,9 25,8 29,7 36,3 31,419 85 259 1.932 1.163 3.458

17,1 19,5 16,6 16,8 17,3 17,012 50 191 1.204 655 2.112

10,8 11,5 12,2 10,5 9,7 10,414 58 161 1.130 644 2.007

12,6 13,3 10,3 9,8 9,6 9,912 54 164 1.075 489 1.794

10,8 12,4 10,5 9,3 7,3 8,8111 436 1.561 11.509 6.736 20.353

100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,047 108 481 3.616 1.756 6.008

28,3 22,0 28,0 28,6 22,6 26,344 127 424 4.118 3.043 7.756

26,5 25,9 24,7 32,5 39,1 34,018 100 328 2.279 1.360 4.085

10,8 20,4 19,1 18,0 17,5 17,921 69 215 1.209 804 2.318

12,7 14,1 12,5 9,6 10,3 10,226 51 142 843 506 1.568

15,7 10,4 8,3 6,7 6,5 6,910 36 126 591 304 1.0676,0 7,3 7,3 4,7 3,9 4,7

166 491 1.716 12.656 7.773 22.802100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

59 139 488 3.269 1.674 5.62934,5 24,0 29,4 27,9 22,6 26,1

39 150 423 3.825 2.880 7.31722,8 25,9 25,5 32,7 38,8 34,0

22 107 292 2.216 1.300 3.93712,9 18,5 17,6 18,9 17,5 18,3

22 101 195 1.201 814 2.33312,9 17,4 11,8 10,3 11,0 10,8

22 62 170 789 513 1.55612,9 10,7 10,3 6,7 6,9 7,2

7 20 90 411 242 7704,1 3,5 5,4 3,5 3,3 3,6

171 579 1.658 11.711 7.423 21.542100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

125



15-19 0-2 anys Valorsanys %

3-5 anys Valors%

6-10 anys Valors%

11-20 anys Valors%

Total Valors%


3-5 anys Valors%

6-10 anys Valors%

11-20 anys Valors%


Total Valors%


3-5 anys Valors%

6-10 anys Valors%

11-20 anys Valors%


Total Valors%


3-5 anys Valors%

6-10 anys Valors%

11-20 anys Valors%


Total Valors%


Temps de residència al municipi segons continent d'origen i per grups d’edat. Comarca, 2001(en valors absoluts i en percentatges)

1.219 15 10 160 13 132 9 1.5586,8 38,5 32,3 38,5 32,5 65,7 28,1 8,4

1.250 4 4 112 7 16 9 1.4027,0 10,3 12,9 26,9 17,5 8,0 28,1 7,6

1.775 8 8 65 5 14 5 1.88010,0 20,5 25,8 15,6 12,5 7,0 15,6 10,1

13.558 12 9 79 15 39 9 13.72176,2 30,8 29,0 19,0 37,5 19,4 28,1 73,9

17.802 39 31 416 40 201 32 18.561100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

2.418 25 47 430 20 295 11 3.24610,0 36,2 59,5 54,5 54,1 68,1 44,0 12,7

1.428 12 9 142 4 41 4 1.6405,9 17,4 11,4 18,0 10,8 9,5 16,0 6,4

1.699 7 5 55 7 11 2 1.7867,0 10,1 6,3 7,0 18,9 2,5 8,0 7,0

5.636 13 6 50 1 22 3 5.73123,3 18,8 7,6 6,3 2,7 5,1 12,0 22,3

13.046 12 12 112 5 64 5 13.25653,8 17,4 15,2 14,2 13,5 14,8 20,0 51,7

24.227 69 79 789 37 433 25 25.659100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

5.436 78 64 626 49 371 36 6.66019,4 48,1 65,3 55,3 53,8 71,2 56,3 22,1

3.296 42 15 232 20 49 14 3.66811,8 25,9 15,3 20,5 22,0 9,4 21,9 12,2

1.893 16 10 105 13 23 0 2.0606,8 9,9 10,2 9,3 14,3 4,4 0,0 6,8

2.381 8 0 39 2 9 4 2.4438,5 4,9 0,0 3,4 2,2 1,7 6,3 8,1

15.038 18 9 131 7 69 10 15.28253,6 11,1 9,2 11,6 7,7 13,2 15,6 50,7

28.044 162 98 1.133 91 521 64 30.113100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

4.661 87 74 476 47 353 20 5.71816,7 43,9 66,1 46,8 54,0 68,8 41,7 19,2

5.125 53 18 231 25 52 9 5.51318,4 26,8 16,1 22,7 28,7 10,1 18,8 18,5

4.246 36 9 146 11 29 10 4.48715,2 18,2 8,0 14,4 12,6 5,7 20,8 15,0

2.271 9 3 83 1 14 3 2.3848,1 4,5 2,7 8,2 1,1 2,7 6,3 8,0

11.573 13 8 81 3 65 6 11.74941,5 6,6 7,1 8,0 3,4 12,7 12,5 39,4

27.876 198 112 1.017 87 513 48 29.851100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

126



Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Mitjà Valors%

Baix Valors%

Total Valors%


Nivell d'ocupació segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

70 64 1342,3 3,4 2,7

1.410 642 2.05246,5 33,7 41,6

1.552 1.197 2.74951,2 62,9 55,7

3.032 1.903 4.935100,0 100,0 100,0

564 734 1.2986,2 9,8 7,8

4.442 3.303 7.74548,6 43,9 46,5

4.129 3.481 7.61045,2 46,3 45,7

9.135 7.518 16.653100,0 100,0 100,0

1.794 1.924 3.71813,6 17,8 15,5

6.333 4.877 11.21048,1 45,0 46,7

5.027 4.025 9.05238,2 37,2 37,7

13.154 10.826 23.980100,0 100,0 100,0

2.330 1.981 4.31117,0 20,0 18,3

6.502 4.344 10.84647,6 43,9 46,0

4.839 3.580 8.41935,4 36,1 35,7

13.671 9.905 23.576100,0 100,0 100,0

127

Coneixement del català segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valorsabsoluts i en percentatges)

L'entén El sap El sapA.22 No i el sap El sap parlar parlar, llegir

l'entén L'entén llegir parlar i llegir i escriure Total

15-19 Catalunya Valorsanys %



Total Valors%




Total Valors%




Total Valors%




Total Valors%


62 436 67 70 692 12.610 13.9370,4 3,1 0,5 0,5 5,0 90,5 100,0

26 43 2 5 33 469 5784,5 7,4 0,3 0,9 5,7 81,1 100,0

204 157 7 22 61 320 77126,5 20,4 0,9 2,9 7,9 41,5 100,0

292 636 76 97 786 13.399 15.2861,9 4,2 0,5 0,6 5,1 87,7 100,0

156 903 122 167 1.421 20.319 23.0880,7 3,9 0,5 0,7 6,2 88,0 100,0

78 143 15 16 115 603 9708,0 14,7 1,5 1,6 11,9 62,2 100,0

689 364 21 33 102 450 1.65941,5 21,9 1,3 2,0 6,1 27,1 100,0

923 1.410 158 216 1.638 21.372 25.7173,6 5,5 0,6 0,8 6,4 83,1 100,0

156 1.138 215 257 2.456 21.461 25.6830,6 4,4 0,8 1,0 9,6 83,6 100,0

119 363 65 40 392 1.069 2.0485,8 17,7 3,2 2,0 19,1 52,2 100,0

1.157 618 42 59 227 363 2.46646,9 25,1 1,7 2,4 9,2 14,7 100,0

1.432 2.119 322 356 3.075 22.893 30.1974,7 7,0 1,1 1,2 10,2 75,8 100,0

144 1.315 391 288 3.561 17.020 22.7190,6 5,8 1,7 1,3 15,7 74,9 100,0

188 904 221 111 1.218 1.974 4.6164,1 19,6 4,8 2,4 26,4 42,8 100,0

1.002 723 59 75 327 390 2.57638,9 28,1 2,3 2,9 12,7 15,1 100,0

1.334 2.942 671 474 5.106 19.384 29.9114,5 9,8 2,2 1,6 17,1 64,8 100,0

128

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o mésA.23 anys anys anys anys anys anys Total

Home Valors%

Dona Valors%

Total Valors%

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.

Sexe per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)

11.782 12.888 12.475 12.514 53.603 15.980 142.02451,5 51,1 50,2 51,0 50,6 43,4 49,8

11.106 12.349 12.395 12.035 52.390 20.832 143.10548,5 48,9 49,8 49,0 49,4 56,6 50,2

22.888 25.237 24.870 24.549 105.993 36.812 285.129100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Solter Valors%

Casat Valors%

Vidu Valors%

Separat Valors%

Divorciat Valors%

Total Valors%


Estat civil per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)

22.561 23.208 13.329 5.491 7.682 2.346 119.39598,6 92,0 53,6 22,4 7,2 6,4 41,9

292 1.828 11.004 17.961 89.800 22.722 143.6091,3 7,2 44,2 73,2 84,7 61,7 50,4

18 132 106 129 3.470 11.269 15.1240,1 0,5 0,4 0,5 3,3 30,6 5,3

9 56 324 676 3.231 336 4.6320,0 0,2 1,3 2,8 3,0 0,9 1,6

8 13 107 292 1.810 139 2.3690,0 0,1 0,4 1,2 1,7 0,4 0,8

22.888 25.237 24.870 24.549 105.993 36.812 285.129100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Vehicle Valorsprivat %



Total Valors%


Mitjà de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)

5.779 10.937 13.915 13.407 43.213 387 98.18229,3 57,7 74,3 76,0 70,7 53,5 57,1

3.641 4.446 1.909 1.301 3.494 30 15.80318,5 23,5 10,2 7,4 5,7 4,1 9,2

10.289 3.570 2.910 2.940 14.416 307 58.06552,2 18,8 15,5 16,7 23,6 42,4 33,7

19.709 18.953 18.734 17.648 61.123 724 172.050100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

129

0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o mésA.26 anys anys anys anys anys anys anys anys Total

Home Valors%

Dona Valors%

Total Valors%


Sexe per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)


Solter Valors%

Casat Valors%

Vidu Valors%

Separat Valors%

Divorciat Valors%

Total Valors%


Estat civil per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

18.440 23.929 18.452 9.051 11.268 1.943 133.40199,3 93,3 61,3 30,3 9,1 4,7 41,7

111 1.629 10.938 19.236 100.031 26.546 158.4910,6 6,3 36,3 64,4 80,7 64,0 49,5

3 9 30 82 3.865 12.351 16.3400,0 0,0 0,1 0,3 3,1 29,8 5,1

8 70 538 1.035 5.370 442 7.4630,0 0,3 1,8 3,5 4,3 1,1 2,3

0 22 155 447 3.443 182 4.2490,0 0,1 0,5 1,5 2,8 0,4 1,3

18.562 25.659 30.113 29.851 123.977 41.464 319.944100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


0-2 anys Valors%

3-5 anys Valors%

6-10 anys Valors%

11-20 anys Valors%


Total Valors%


Temps de residència a Espanya per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

326 762 1.059 820 1.272 60 15.8911,8 3,0 3,5 2,7 1,0 0,1 5,0

172 256 466 460 631 49 11.9980,9 1,0 1,5 1,5 0,5 0,1 3,8

174 135 267 388 759 68 17.4760,9 0,5 0,9 1,3 0,6 0,2 5,5

17.890 3.909 187 321 1.397 123 36.90496,4 15,2 0,6 1,1 1,1 0,3 11,5

0 20.597 28.134 27.862 119.918 41.164 237.6750,0 80,3 93,4 93,3 96,7 99,3 74,3

18.562 25.659 30.113 29.851 123.977 41.464 319.944100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

17.383 8.414 9.524 13.282 15.503 15.373 62.875 18.475 160.82951,1 51,5 51,3 51,6 51,3 51,4 50,6 43,5 50,0

16.650 7.911 9.058 12.435 14.694 14.538 61.301 24.015 160.60248,9 48,5 48,7 48,4 48,7 48,6 49,4 56,5 50,0

34.033 16.325 18.582 25.717 30.197 29.911 124.176 42.490 321.431100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

130



15-19 anys Estudiant Valors%

Ocupat Valors%


%Total Valors


%Ocupat Valors

%Aturat Valorsprimera feina %Aturat Valorsha treballat %Treball Valorsdomèstic %Inactiu Valors

%Total Valors


%Ocupat Valors


%Total Valors


%Ocupat Valors


%Total Valors

%


Activitat principal segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valorsabsoluts i en percentatges)

10.585 401 444 11.43062,5 57,3 47,8 61,6

4.521 188 280 4.98926,7 26,9 30,1 26,9549 36 48 6333,2 5,1 5,2 3,4

622 35 66 7233,7 5,0 7,1 3,980 8 39 1270,5 1,1 4,2 0,7

576 32 52 6603,4 4,6 5,6 3,6

16.933 700 929 18.562100,0 100,0 100,0 100,04.838 141 173 5.15221,0 14,6 10,6 20,1

15.030 671 977 16.67865,2 69,2 60,0 65,0434 18 101 5531,9 1,9 6,2 2,2

1.674 76 146 1.8967,3 7,8 9,0 7,4

239 25 140 4041,0 2,6 8,6 1,6

846 38 92 9763,7 3,9 5,6 3,8

23.061 969 1.629 25.659100,0 100,0 100,0 100,0

985 45 64 1.0943,8 2,2 2,7 3,6

20.769 1.595 1.631 23.99581,0 78,0 67,6 79,7224 27 91 3420,9 1,3 3,8 1,1

1.804 170 222 2.1967,0 8,3 9,2 7,3

797 127 279 1.2033,1 6,2 11,6 4,0

1.076 82 125 1.2834,2 4,0 5,2 4,3

25.655 2.046 2.412 30.113100,0 100,0 100,0 100,0

243 40 51 3341,1 0,9 2,0 1,1

18.317 3.539 1.730 23.58680,7 76,8 68,1 79,0108 23 86 2170,5 0,5 3,4 0,7

1.597 358 229 2.1847,0 7,8 9,0 7,3

1.511 458 300 2.2696,7 9,9 11,8 7,6

924 193 144 1.2614,1 4,2 5,7 4,2

22.700 4.611 2.540 29.851100,0 100,0 100,0 100,0

131


16-19 anys Empresari Valorsamb personal %Empresari Valorssense personal %Assalariats fixos Valors

%Assalariats Valorseventuals %Ajuda familiar Valors

%Membre de Valorscooperatives %Total Valors

%20-24 anys Empresari Valors

amb personal %Empresari Valorssense personal %Assalariats fixos Valors











%


Situació professional segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i enpercentatges)

36 27 631,2 1,4 1,3

133 57 1904,4 3,0 3,8

1.134 736 1.87037,3 38,7 37,8

1.705 1.065 2.77056,1 55,9 56,0

28 17 450,9 0,9 0,9

4 2 60,1 0,1 0,1

3.040 1.904 4.944100,0 100,0 100,0

200 116 3162,2 1,5 1,9

472 238 7105,2 3,2 4,3

5.010 3.816 8.82654,7 50,7 52,9

3.422 3.307 6.72937,4 44,0 40,3

38 38 760,4 0,5 0,512 9 210,1 0,1 0,1

9.154 7.524 16.678100,0 100,0 100,0

551 257 8084,2 2,4 3,4

1.058 525 1.5838,0 4,8 6,6

8.646 7.143 15.78965,7 65,9 65,8

2.817 2.860 5.67721,4 26,4 23,7

40 34 740,3 0,3 0,347 17 640,4 0,2 0,3

13.159 10.836 23.995100,0 100,0 100,0

952 349 1.3017,0 3,5 5,5

1.285 585 1.8709,4 5,9 7,9

9.436 6.991 16.42769,0 70,6 69,6

1.946 1.932 3.87814,2 19,5 16,4

14 26 400,1 0,3 0,244 26 700,3 0,3 0,3

13.677 9.909 23.586100,0 100,0 100,0

132



16-19 anys Empresari Valorsamb personal %Empresari Valorssense personal %Assalariats Valorsfixos %Assalariats Valorseventuals %Ajuda familiar Valors



amb personal %Empresari Valorssense personal %Assalariats Valorsfixos %Assalariats Valorseventuals %Ajuda familiar Valors








%


Situació professional segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valorsabsoluts i en percentatges)

55 4 4 631,2 2,1 1,4 1,3

176 5 9 1903,9 2,7 3,2 3,8

1.708 65 97 1.87038,1 34,8 35,0 37,8

2.496 111 163 2.77055,7 59,4 58,8 56,0

41 1 3 450,9 0,5 1,1 0,9

4 1 1 60,1 0,5 0,4 0,1

4.480 187 277 4.944100,0 100,0 100,0 100,0

287 9 20 3161,9 1,3 2,0 1,9

657 24 29 7104,4 3,6 3,0 4,3

8.061 357 408 8.82653,6 53,2 41,8 52,9

5.935 279 515 6.72939,5 41,6 52,7 40,3

73 0 3 760,5 0,0 0,3 0,517 2 2 210,1 0,3 0,2 0,1

15.030 671 977 16.678100,0 100,0 100,0 100,0

722 47 39 8083,5 2,9 2,4 3,4

1.392 108 83 1.5836,7 6,8 5,1 6,6

13.997 1.079 713 15.78967,4 67,6 43,7 65,8

4.539 358 780 5.67721,9 22,4 47,8 23,7

63 1 10 740,3 0,1 0,6 0,356 2 6 640,3 0,1 0,4 0,3

20.769 1.595 1.631 23.995100,0 100,0 100,0 100,01.089 155 57 1.301

5,9 4,4 3,3 5,51.556 229 85 1.870

8,5 6,5 4,9 7,913.017 2.566 844 16.427

71,1 72,5 48,8 69,62.565 579 734 3.87814,0 16,4 42,4 16,4

31 2 7 400,2 0,1 0,4 0,259 8 3 700,3 0,2 0,2 0,3

18.317 3.539 1.730 23.586100,0 100,0 100,0 100,0

133


16-19 anys Alta Valors%

Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Categoria socioeconòmica segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts ien percentatges)

59 45 1042,0 2,4 2,1

281 160 4419,4 8,5 9,0

2.664 1.681 4.34588,7 89,1 88,9

3.004 1.886 4.890100,0 100,0 100,0

281 207 4883,1 2,8 2,9

1.609 1.365 2.97417,7 18,2 17,9

7.207 5.908 13.11579,2 79,0 79,1

9.097 7.480 16.577100,0 100,0 100,0

846 447 1.2936,5 4,1 5,4

3.549 2.751 6.30027,1 25,5 26,4

8.719 7.594 16.31366,5 70,4 68,2

13.114 10.792 23.906100,0 100,0 100,0

1.421 572 1.99310,4 5,8 8,5

4.166 2.555 6.72130,5 25,9 28,6

8.070 6.752 14.82259,1 68,3 63,0

13.657 9.879 23.536100,0 100,0 100,0

134



Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Categoria socioeconòmica segons nivell d'estudis i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valorsabsoluts i en percentatges)

19 54 19 6 6 – 1041,9 2,0 3,8 1,2 3,8 – 2,1

57 229 74 49 32 – 4415,6 8,4 14,9 9,7 20,5 – 9,0

943 2.429 404 451 118 – 4.34592,5 89,6 81,3 89,1 75,6 – 88,9

1.019 2.712 497 506 156 – 4.890100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0

59 141 90 66 63 69 4882,5 2,5 4,0 3,0 2,7 3,8 2,9

150 607 383 330 550 954 2.9746,5 10,8 16,8 14,8 23,5 53,0 17,9

2.115 4.852 1.805 1.835 1.730 778 13.11591,0 86,6 79,2 82,3 73,8 43,2 79,1

2.324 5.600 2.278 2.231 2.343 1.801 16.577100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

129 272 233 146 142 371 1.2934,2 3,9 7,4 5,8 4,5 7,4 5,4

275 1.020 716 407 848 3.034 6.3008,9 14,6 22,7 16,3 26,8 60,5 26,4

2.694 5.682 2.201 1.949 2.177 1.610 16.31387,0 81,5 69,9 77,9 68,7 32,1 68,2

3.098 6.974 3.150 2.502 3.167 5.015 23.906100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

134 408 440 221 228 562 1.9934,5 5,9 12,1 8,3 8,4 12,2 8,5

297 1.285 918 537 864 2.820 6.72110,0 18,5 25,3 20,1 31,8 61,2 28,6

2.536 5.255 2.264 1.919 1.623 1.225 14.82285,5 75,6 62,5 71,7 59,8 26,6 63,0

2.967 6.948 3.622 2.677 2.715 4.607 23.536100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

135




Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Mitjana Valors%

Baixa Valors%

Total Valors%


Categoria socioeconòmica segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

93 6 5 1042,1 3,2 1,8 2,1

405 13 23 4419,1 7,0 8,4 9,0

3.933 167 245 4.34588,8 89,8 89,7 88,9

4.431 186 273 4.890100,0 100,0 100,0 100,0

444 19 25 4883,0 2,8 2,6 2,9

2.765 105 104 2.97418,5 15,7 10,7 17,9

11.726 546 843 13.11578,5 81,5 86,7 79,1

14.935 670 972 16.577100,0 100,0 100,0 100,0

1.144 81 68 1.2935,5 5,1 4,2 5,4

5.667 369 264 6.30027,4 23,2 16,3 26,4

13.882 1.142 1.289 16.31367,1 71,7 79,5 68,2

20.693 1.592 1.621 23.906100,0 100,0 100,0 100,0

1.667 223 103 1.9939,1 6,3 6,0 8,5

5.598 828 295 6.72130,6 23,4 17,1 28,6

11.011 2.486 1.325 14.82260,2 70,3 76,9 63,0

18.276 3.537 1.723 23.536100,0 100,0 100,0 100,0

136



Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


Sector d'activitat segons nivell d'estudis i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

12 28 4 6 2 – 521,2 1,0 0,8 1,2 1,3 – 1,1

414 1.219 130 191 58 – 2.01240,3 44,3 25,9 37,7 36,7 – 40,7

184 366 20 47 6 – 62317,9 13,3 4,0 9,3 3,8 – 12,6

418 1.137 348 262 92 – 2.25740,7 41,3 69,3 51,8 58,2 – 45,7

1.028 2.750 502 506 158 – 4.944100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0

36 51 15 22 15 4 1431,5 0,9 0,6 1,0 0,6 0,2 0,9

1.006 2.558 755 981 879 402 6.58143,0 45,4 32,7 43,8 37,4 22,2 39,5

435 752 145 210 152 81 1.77518,6 13,4 6,3 9,4 6,5 4,5 10,6

863 2.268 1.396 1.026 1.302 1.324 8.17936,9 40,3 60,4 45,8 55,5 73,1 49,0

2.340 5.629 2.311 2.239 2.348 1.811 16.678100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

61 73 27 25 22 15 2232,0 1,0 0,9 1,0 0,7 0,3 0,9

1.333 3.081 1.198 1.081 1.406 1.203 9.30242,9 44,0 37,7 43,1 44,3 23,9 38,8

542 893 186 239 206 209 2.27517,5 12,8 5,9 9,5 6,5 4,2 9,5

1.168 2.955 1.765 1.163 1.541 3.603 12.19537,6 42,2 55,6 46,4 48,5 71,6 50,8

3.104 7.002 3.176 2.508 3.175 5.030 23.995100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

61 75 35 30 32 22 2552,1 1,1 1,0 1,1 1,2 0,5 1,1

1.271 2.999 1.236 1.108 1.133 1.060 8.80742,8 43,1 34,0 41,3 41,7 23,0 37,3

531 822 234 222 172 137 2.11817,9 11,8 6,4 8,3 6,3 3,0 9,0

1.110 3.065 2.130 1.324 1.381 3.396 12.40637,3 44,0 58,6 49,3 50,8 73,6 52,6

2.973 6.961 3.635 2.684 2.718 4.615 23.586100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

137




Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


Indústria Valors%


Serveis Valors%

Total Valors%


Sector d'activitat segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valorsabsoluts i en percentatges)

42 2 8 520,9 1,1 2,9 1,1

1.841 72 99 2.01241,1 38,5 35,7 40,7

562 29 32 62312,5 15,5 11,6 12,6

2.035 84 138 2.25745,4 44,9 49,8 45,7

4.480 187 277 4.944100,0 100,0 100,0 100,0

119 9 15 1430,8 1,3 1,5 0,9

5.964 268 349 6.58139,7 39,9 35,7 39,5

1.523 80 172 1.77510,1 11,9 17,6 10,6

7.424 314 441 8.17949,4 46,8 45,1 49,0

15.030 671 977 16.678100,0 100,0 100,0 100,0

174 11 38 2230,8 0,7 2,3 0,9

8.106 646 550 9.30239,0 40,5 33,7 38,8

1.808 161 306 2.2758,7 10,1 18,8 9,5

10.681 777 737 12.19551,4 48,7 45,2 50,8

20.769 1.595 1.631 23.995100,0 100,0 100,0 100,0

180 27 48 2551,0 0,8 2,8 1,1

6.748 1.514 545 8.80736,8 42,8 31,5 37,3

1.386 385 347 2.1187,6 10,9 20,1 9,0

10.003 1.613 790 12.40654,6 45,6 45,7 52,6

18.317 3.539 1.730 23.586100,0 100,0 100,0 100,0

la realitat juvenil al vallÈs...

Documents