anÀlisi de la sentÈncia del tjue de de marÇ sobre … 276b.pdf · literari de “contes...

ANÀLISI DE LA SENTÈNCIA DEL TJUE DE !" DE MARÇ SOBRE EXECUCIÓ HIPOTECÀRIA

REVISTA DE L!IL.LUSTRE COL.LEGI D!ADVOCATS DE BARCELONA

NÚMERO "#$ABRIL #$!%

AQUÍ ARA SITUACIÓ DELSCONVENIS COL·LECTIUS

L!OBSERVATORI EUROPEAN JURISTS& FORUM !' – #$ ABRIL

L!OBSERVATORI CRÒNICA DEL XX CONGRÉS DE RESPONSABILITAT CIVIL

PARLEM AMBDANIEL DE ALFONSO, DIRECTOR DE L&OFICINA ANTIFRAU

Sant Jordi a l’ICABLUIS ANTONIO SALES, SECRETARI DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

El Col·legi d’advocats de Barce lona vo l estar a prop dels col·legiats en un dia tan especial com el de Sant Jordi. Per

celebrar-ho, a més de la tradicio-nal rosa, també es donaran llibres a la Fira que tindrà lloc a l’avantsala de la Biblioteca de la seu col·legial, gràcies a les editorials jurídiques col·laboradores.

És el dia idoni per lliurar els premis que guardonen els nostres escrip-tors. Enguany s’han presentat una quarantena de treballs al concurs literari de “Contes d’advocats” i precisament el dia de Sant Jordi és la data escollida per fer el lliura-ment dels seus guanyadors. Tan-mateix, també es posarà a la venda la 14 edició de l’exemplar amb les narracions curtes seleccionades, entre les quals es troben els con-tes premiats.

La nostra Corporació també fo-menta l’escriptura entre els més petits amb la convocatòria d’un premi de redacció infantil. El seu lliurament també es farà a la diada de Sant Jordi.

A més, es farà entrega del Premi Memorial Degà Roda i Ventura que guardona un estudi que versa sobre col·legis professionals i l’exercici de les professions liberals, especial-ment l’advocacia.

Amb aquesta vocació d’estar més a prop del col·legiat, es presentarà el Canal ICAB televisió. La televisió

MON JURÍDIC EDITORIAL

per internet del Col·legi d’advocats de Barcelona. Un nou instrument de comunicació que té com a ob-jectius el seguiment de tot allò re-lacionat amb la formació impartida pel Col·legi i donar a conèixer el funcionament dels serveis bàsics que la Corporació ofereix.

El Col·legi, sense deixar d’adaptar-se als temps moderns i a les no-ves tecnologies, amb presència a les xarxes socials, sempre ha apostat per la lletra impresa. Fa 60 anys que la nostra Corporació va dotar a la Biblioteca d’unes no-ves instal·lacions on els col·legiats i col·legiades poguessin consultar els llibres i revistes jurídiques en un entorn propici per a l’estudi i la re-flexió, així com acollir uns dels fons bibliogràfics jurídics més rellevants de tot Europa. Us convidem a apro-par-vos al Col·legi per celebrar-ho i participar de la nostra diada de Sant Jordi!

Amb aquesta vocació d’estar més a prop del col·legiat, es presentarà el Canal ICAB televisió. La televisió per internet del Col·legi d’advocats de Barcelona

MÓN JURÍDIC ABRIL 2013 3

ACTUALITAT

06 AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

14 AQUÍ ARA RATIO DECIDENDI

16 L’OBSERVATORI

OPINIÓ

26 TRIBUNA OBERTA

28 INTERESSOS COMUNS

30 PARLEM AMB DANIEL DE ALFONSO

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

32 JUNTA EN DIRECTE

34 COMISSIONS PUNT PER PUNT

38 ADVOCACIA EN IMATGES

40 LLETRA IMPRESA

SERVEIS

44 PASSES PERDUDES

46 CLUB ICAB

48 ANUNCIS

MónJurídic és una publicació editada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col·legiats/des.

EditaIl·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca 283, 08037 Barcelona.www.icab.cat / [email protected]

Consell assessorPresident: Eduard Sagarra TriasVicepresident: Jordi Miró FrunsVocals: M. Dolores Azcarraga RiosJosep M. Balcells CabanasJoaquim Jubert di MontapertoJosep Ma. Lligoña DoménechLuis Miralbell Guerin Jorge Navarro MassipRamon Plandiura VilacísMarc Rius Calaveras Olga Tubau Martínez

DirectoraLara Foncillas Miralbes

Cap de ComunicacióClara Llensa Ramos

Coordinació Món JurídicIsabel Viola Demestre

Gabinet de PremsaRoser Ripoll Alcón

ComposicióAlbert Muñoz Thuile

Món JurídicTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]: [email protected]

Han col·laborat en aquest número Juan José Climent, Isabel Iranzo, Miquel Àngel Falguera, José Ma. Fernández Seijo, Ariel Guersenzvaig, Andrés Maluenda, Vicente Pérez Daudí i Gloria Soto.

Fotografia Istockphoto, Albert Muñoz.

Disseny Dribbling

Impressió Rotoatlántica

Publicitat Il·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]

Dipòsit legal B-17.273-83

ISSN 1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

NÚMERO 276 | ABRIL 2013 | CONTINGUTS

REVISTA DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

4 ABRIL 2013 MÓN JURÍDIC

ACTUALITAT AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

Instrucció de 10 de gener de 2013, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, sobre lloc de celebració de matrimonis ci-vils pels alcaldes (BOE núm. 39, 14.02.2013).

Reial Decret- llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del crei-xement i de la creació d’ocupació (BOE núm. 47, 23.02.2013).

Reial Decret 116/2013, de 15 de febrer, pel qual es regula l’ex-pedició del passaport provisional i del salconduit (BOE núm. 47, 23.02.2013).

Decret-llei 6/2012, de 27 de de-sembre, de modificació de la disposició addicional tercera de la Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millora de la regulació normativa (BOE núm. 49, 26.02.2013).

Decret 122/2013, de 26 de febrer, sobre l’autorització, la revocació de l’autorització, la inspecció i el Registre d’entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat

intel·lectual de Catalunya (DOGC núm. 6325, 28.02.2013).

Decret 121/2013, de 26 de fe-brer, pel qual es regulen els fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia en les relacions de consum (DOGC núm. 6325, 28.02.2013).

Correcció d’errors del Reial de-cret llei 3/2013, de 22 de febrer, pel qual es modifica el règim de les taxes en l’àmbit de l’Admi-nistració de Justícia i el sistema d’assistència jurídica gratuïta (BOE núm. 51, 28.02.2013).

Ordre ECC/337/2013, de 21 de febrer, per la qual s’aprova el mo-del d’autoliquidació i pagament de la taxa que preveu l’article 44 del text refós de la Llei d’Audito-ria de Comptes, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1 / 2011, d’1 de juliol (BOE núm. 53, 02.03.2013).

Correcció d’errades al Decret llei 7/2012, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria fiscal que afecten l’impost so-bre el patrimoni (DOGC núm. 6282, pàg. 63950, de 28.12.2012) (DOGC núm. 6331, 08.03.2013).

Resum de les novetats legislatives

Declaració d’acceptació per Es-panya de l’adhesió del Regne del Marroc al Conveni sobre l’obten-ció de proves a l’estranger en matèria civil o mercantil, fet a l’Haia el 18 de març de 1970 (BOE núm. 60, 11.03.2013).

Reial Decret-llei 5/2013, de 5 de març, de mesures per tal d’afa-vorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l’envelliment ac-tiu (BOE 65, 16.03.2013).

Ordre PRE/421/2013, de 15 de març, per la qual es desenvolupa el Reial decret 1837/2008, de 8 de novembre, en relació amb la prova d’aptitud que han de rea-litzar els advocats i procuradors d’algun estat membre de la Unió Europea i dels Estats part de l’Es-pai Econòmic Europeu per acre-ditar un coneixement precís del dret positiu espanyol (BOE núm. 66, 18.03.2013).

Reial Decret-llei 6/2013, de 22 de març, de protecció als titulars de determinats productes d’estal-vi i inversió i altres mesures de caràcter financer (BOE núm. 71, 23.03.2013).


ACTUALITAT AQUÍ ARA

El alcance de la Sentencia del TJUE de 14 de marzo sobre ejecución hipotecariaEL MAGISTRADO QUE PLANTEÓ LA CUESTIÓN PREJUDICIAL DELANTE DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA DE LA UNIÓN EUROPEA, QUE DICTÓ LA SENTENCIA DEL 14 DE MARZO DE 2013, EXPONE LA EVOLUCIÓN JURISPRUDENCIAL DEL CITADO TRIBUNAL EN MATERIA DE CLÁUSULAS ABUSIVAS.

La sentencia de 14 de marzo de 2013 ent ronca con una jur isprudencia co-mun i t a r ia e s t ab le que arranca del ca-

so Océano, en junio del año 2000, y llega hasta el caso Banesto, en junio del año 2012; una jurispru-dencia jalonada por multitud de re-soluciones del propio tribunal que han ido destinadas a consolidar dos afirmaciones fundamentales; la primera, que los jueces de ins-tancia han de actuar incluso de ofi-cio en la tutela de los consumido-res frente a las cláusulas abusivas; la segunda, que por muy ambicio-so que pueda ser el derecho mate-rial, sin un derecho procedimiental

José Mª Fernández SeijoMagistradoJuzgado Mercantil 3Barcelona

El juez nacional ha de tener la posibilidad de ponderar el carácter abusivo de una cláusula en función de distintos factores que le permitan considerar que existe un desequilibrio real

El 2 d’abril va tenir lloc la conferència ‘Anàlisi de la Sentència del TJUE de 14 de març de 2013. La imprescindible reforma del procediment d’execució hipotecària’, en la qual van participar (d’esquerra a dreta) Ignasi Fernández de Senespleda, Guillem Soler Solé, Jesús Sánchez García, Eugeni Gay Montalvo, José Maria Fernández Seijo, Vicente Pérez Daudí i Martí Batllori Bas.


El ordenamiento jurídico español en materia de consumidores se ha-bía asentado en normas claras en las que se recogían con precisión los derechos de los consumidores, así se observa desde la Ley de 1984 hasta la Ley de 1998 – de condicio-nes generales de la contratación -, o el más reciente Texto Refundido en el que se articula un verdadero Código de Consumo –RDL 1/2007.

Esas disposiciones materiales, sin embargo, no tenían un equivalente procesal, de modo que en la Ley de Enjuiciamiento Civil era com-plicado encontrar normas proce-dimientales que permitieran una tutela efectiva de estos derechos; las facultades de control de oficio sólo se reconocían expresamente al juez para el rechazo de las cláusu-las de sometimiento a fueros aje-nos al domicilio del consumidor, pero no había un corpus procesal expresamente destinado a la tutela individual del consumidor; incluso las normas procesales sobre acci-ones colectivas, las llamadas action class anglosajonas, no habían dado el juego para el que fueron implan-tadas dado que muchos de estos procedimientos habían quedado varados en trámites procesales un tanto confusos.

El Tribunal de Luxemburgo tradici-onalmente ha sido reacio a entrar a valorar las normas procesales de cada país, ha dejado en este punto cierto margen para que ca-da regulación, cada ordenamiento, se dote de los instrumentos que permitan una correcta tutela de los derechos; sin embargo ya en la sentencia Banesto, dictada en junio de 2012 a instancia de una sección de la Audiencia Provincial de Barcelona, se advierte que si el juez en un procedimiento monitorio detecta una cláusula abusiva – en este caso una cláusula de intereses moratorios – lo que debe hacer es eliminarla y no moderarla, meca-nismo que debe aplicarse de oficio cuando el propio procedimiento no habilite un sistema contradictorio de ponderación de la posible abu-sividad de la cláusula.

La sentencia de 14 de marzo de 2013 sí entra en cuestiones proce-sales y lo hace para advertir que es contrario a la Directiva 13/93 un sistema de ejecución hipotecaria en el que el deudor no pueda articular medios de defensa para denunciar la existencia de cláusulas abusivas; la sentencia hace una referencia expresa a las limitaciones que en cuanto a los medios de oposición establece el artículo 698 de la LEC, el Tribunal advierte de la necesidad de que el juez pueda, por medio de medidas cautelares, suspender la ejecución y con ello el lanzami-ento cuando se plantee el posible carácter abusivo de las cláusulas del contrato en el que se incluye la garantía hipotecaria.

Si conectamos esta jurisprudencia con la consolidada doctrina de Lu-xemburgo sobre las facultades que ha de tener el juez para actuar de oficio frente a obligaciones dese-quilibrantes o poco claras, podre-mos llegar rápidamente a la con-clusión de que estas posibilidades de suspensión de los procesos de ejecución deberían aplicarse tanto en los supuestos de actuación a instancia del consumidor/deudor, como cuando el juez de oficio advi-erta esas posibles cláusulas.

La sentencia, siguiendo la estela del informe de la Abogada Gene-ral de noviembre de 2012, entra a analizar alguna cláusula concreta aunque no llega a af irmaciones concluyentes sobre el carácter abusivo de las mismas, sólo indica que el juez nacional ha de tener la posibilidad de ponderar el ca-rácter abusivo de una cláusula en función de distintos factores que le permitan considerar que existe un desequilibrio real. Esta necesi-dad de ponderación obligan a dis-poner de unos mecanismos pro-cesales más calmados, es decir, procesos verdaderamente contra-dictorios con posibilidad de arti-culación de prueba efectiva.

La sentencia además introduce en su marginal 61 otra consideración que puede parecer obvia pero que hasta ahora no había tenido reflejo en una resolución judicial importante, la de que la pérdida de la vivienda tiene un impacto en la vida del consumidor y de su familia que lleva a pensar que, en caso de que la ejecución hubiera tenido que ser suspendida, una simple indemnización de daños y perjuicios no sirva para reparar de modo efectivo.

Asumiendo las limitaciones ob-jetivas y subjetivas al análisis de la sentencia, quedan sin embargo algunas reflexiones:

La sentencia no es una resolu-ción aislada, sino un escalón más en la tutela de los más débiles por parte del Tribunal de Luxemburgo;

Se profundiza en los márgenes de actuación de oficio del juez;

Se reclama de los ordenamien-tos internos un sistema de oposi-ción a la ejecución que tutele de modo efectivo al consumidor, que no le remita a un procedimien-to extraño tras haber perdido la vivienda;

Reclama sensibilidad frente a la pérdida de la vivienda.

La sentencia de Luxemburgo no es sino el paso previo para que tenga que dictarse una sentencia en la que, de modo efectivo, se responda a las pretensiones que articuló el Sr. Aziz frente a la entidad financiera que había ejecutado su vivienda en un proceso hipotecario



Què passarà amb els convenis col·lectius?

litat en la prestació laboral, potencià les comissions paritàries com ins-truments dinàmics de negociació i enfortí els convenis d’empresa per sobre dels sectorials, per bé que permetent que els acords intercon-federals o els convenis estatals o de comunitat autònoma limitessin la lli-bertat de negociació de continguts en els centres de treball. D’aques-ta forma, es pretenia instaurar un sistema de relacions laborals que apostés per la flexibilitat productiva, per bé que recalcant la possibilitat de govern del canvi per la negocia-ció col·lectiva.

La més recent reforma (és especi-al, la Llei 3/2012) ha suposat la fi d’aquest model, instaurant un siste-ma que es caracteritza per una forta pressió a la baixa de les condicions retributives i de jornada, la potenci-ació de l’autonomia decisòria dels

En tot cas, abans de donar respos ta a l’interrogant,caldrà indicar que no deixa de ser signif icatiu que el Títol III de la

Llei Estatut dels Treballadors (ET) no hagi patit pràcticament cap mo-dificació important des dels anys vuitanta (especialment si es posa en relació amb els canvis constants de la regulació del contracte de treball del Títol I) i, això no obstant, en els darrers dos anys ha patit mutacions continuades.

A banda d’altres normes, el RDL 7/2011 (formalment no pactat amb els agents socials, però gaudint-hi a la pràctica del consens) introduí una amplíssima regulació heteròno-ma de les regles procedimentals a seguir en els convenis, imposà una obligació de negociació de la flexibi-

Miquel Àngel Falguera BaróMagistrat especialistaSala del Social TSJ de Catalunya

POTSER CALDRIA CANVIAR EL TEMPS DEL VERB DEL TÍTOL I PREGUNTAR-NOS, EN PRESENT, QUÈ ESTÀ PASSANT AMB ELS CONVENIS, UN ANY DESPRÉS DE LA DENOMINADA REFORMA LABORAL DE 2012.


empresaris i la pèrdua de centralitat decisòria dels convenis.

Així, en primer lloc, s’han eliminat els elements procedimentals i, amb ells, es desmunta el paper dinàmic i d’adaptació de les comissions pari-tàries (art. 85 ET).

En segon lloc, es potencia la regu-lació dels aspectes centrals de la flexibilitat pels convenis d’empresa (art. 84), permetent-ne la seva ne-gociació en qualsevol moment i es-sent el seu contingut immune a allò establert en el sectorial (eliminant, per tant, la supremacia dels estatals i de comunitat autònoma). Es trac-ta d’una previsió que comporta, en definitiva, que la patronal i els sin-dicats perdin el control de l’estruc-turació de la negociació col·lectiva i que agreuja un dels problemes més significatius del nostre model: la falta d’articulació dels diferents àmbits i la disgregació d’unitats ne-gocials (tenint present que a l’Es-tat espanyol existeixen més de cinc mil convenis actius). I es també una previsió que incompleix en forma flagrant els compromisos assolits per la patronal i els sindicats més representatius en l’Acord Interpro-fessional per a l’Ocupació i la Nego-ciació Col·lectiva (BOE de 6 de fe-brer de 2012). Tot i que és el primer cop que un govern legisla contra els acords dels agents socials escau in-dicar que sembla ser que és aques-ta una de les exigències de la de-nominada “carta secreta” del Banc Central Europeu a l’anterior govern.

Un altra novetat important és la desaparició del denominat principi d’ultractivitat dels convenis; això és que quan un acord superava el seu àmbit temporal, existís o no denun-cia, mantenia substancialment la se-va vigència, llevat les denominades clàusules obligacionals. En la nova redacció de l’art. 86 ET un cop de-nunciat el conveni les parts tenen un any per assolir un nou acord. Si així no ho fan, s’hauran de sotmetre a mecanismes extrajudicials d’au-tocomposició i si tot i així continua el desacord, el conveni perd vigèn-cia com a àmbit de negociació i les

empreses i treballadors afectats passen a regir les seves condicions per allò disposat pel conveni d’àm-bit superior, si aquest existeix (o, cas contrari, pels mínims legals). És clar que amb aquesta mesura allò que es cerca és la pressió a la baixa de les condicions de treball pactades en aquestes normes col·lectives, atès que es trenca l’equilibri de forces fins ara imperant en benefici dels in-teressos empresarials (si la patronal no es mou de les seves pretensions inicials, els treballadors corren el risc de perdre les millores fins ara assoli-des en els convenis anteriors).

I, finalment, el darrer –però proba-blement, més significatiu- canvi que experimenta la regulació legal dels convenis és la nova redacció de l’art. 82.3 ET que, en definitiva, ve a permetre que si existeixen motius econòmics, tècnics, organitzatius o productius (en termes molt simi-lars als de les causes dels acomi-adaments col·lectius) una empresa pugui inaplicar, inicialment amb caràcter temporal, bona part dels continguts substancials del conveni, bé sigui sectorial o, fins i tot d’em-presa. Val a dir que era aquesta una possibilitat que ja existia, bé respec-te els increments salarials pactats,

bé en quant a les denominades mo-dificacions substancials de les con-dicions de treball d’origen convenci-onal (en l’anterior redacció de l’art. 41 ET). No obstant això, en l’anterior panorama legal aquest “despenja-ment” només resultava possible si existia acord entre empresa i repre-sentants dels treballadors o si es sotmetia la divergència a un sistema extrajudicial pactat. En el nou marc legal s’imposa una mena d’arbitrat-ge forçós que pot ser emès en de-terminades circumstàncies per un organisme públic. És aquesta una mesura que moltes veus han titllat d’inconstitucional, atès que es tren-ca la força vinculant dels convenis que imposa l’art. 37 CE, les regles de paritat d’armes entre les parts i el principi d’igualtat (atès que els treballadors tenen legalment prohi-bit acudir al conflicte col·lectiu i a la vaga per modificar un conveni) i el principi d’autonomia col·lectiva, per intromissió de l’Estat en el terreny de la negociació col·lectiva.

Tot i que només han passat dotze mesos des d’aquests canvis els seus efectes són ja apreciables. S’ha po-gut així llegir a la premsa com en el darrer període els descensos de les rendes salarials comencen a ser significatius. I és suficient seguir la publicació diària dels convenis per apreciar com –en un model disgre-gat i amb múltiples unitats negoci-als, com s’ha dit- comencen a apa-rèixer molts nous convenis d’em-presa, mentre que la negociació del bona part dels convenis sectorials –que són els què afecten la immensa majoria de persones assalariades- està paralitzada en molts casos.

Allò que, per tant, caracteritza el recent canvi normatiu és la pressió del legislador respecte allò que es coneix com a “devaluació interna”, això és, l’abaratiment de les des-peses salarials com mecanisme de competitivitat de l’economia espanyola. I caldrà preguntar-se si aquesta pressió s’adequa al nostre model constitucional i si resulta l’adequada per a l’actual situació econòmica del país, com moltes veus comencen ja a qüestionar.

La Llei 3/2012 ha instaurat un sistema que es caracteritza per una forta pressió a la baixa de les condicions retributives i de jornada, la potenciació de l’autonomia decisòria dels empresaris i la pèrdua de centralitat decisòria dels convenis



L’indult

a més de commutar parcialment les corresponents penes, s’afegia un incís final que deia així: “quedant sense efecte qualsevol altres con-seqüències jurídiques o efectes de-rivats de la sentència, inclòs qualse-vol impediment per exercir l’activitat bancària, a condició que no torni a cometre delicte dolós en el termini de quatre anys des de la publicació del present Reial decret”. Aquest in-cís final, que és justament l’objecte del recurs, no és una qüestió intrans-cendent ja que el que el Govern pre-tenia amb la seva inclusió era salvar el requisit de l’article 2.1.f) del Reial decret 1245/1995, de 14 de juliol, so-bre Creació de Bancs, activitat trans-fronterera i altres qüestions relatives al règim jurídic de les entitats de crèdit, que exigeix, per poder exer-cir l’activitat bancària, comptar amb una reconeguda honorabilitat co-mercial i professional. El segon apar-tat d’aquell article assenyala que no tenen aquesta honorabilitat els qui tinguin antecedents penals per de-lictes dolosos. En conseqüència, la inclusió d’aquest discutible incís final de l’indult, relatiu a les conseqüènci-es jurídiques de la pena, permetria als Srs. Calama i Sáenz continuar exercint l’activitat bancària.

Delimitat l’objecte de discussió, cal retrocedir una mica, abans d’endins-ar-nos a comentar la sentència, per entendre la naturalesa de l’indult. El dret de gràcia existeix per evitar que la llei penal vulneri el principi de proporcionalitat, i opera com a últim instrument d’individualització de la pena quan el marge legal de l’arbitri judicial resulta insuficient. De vega-des, la pena és justa en abstracte i tot i això pot ser contrària a l’equitat en el cas concret. Per això el mateix article 4.3 del Codi Penal preveu que el propi Tribunal sentenciador

La concessió o dene-gació de l’indult és una qüestió de ple-na disposició del Go-vern, però no per això es converteix en una

prerrogativa immune a tot control. No és indiferent a la Llei i, en conse-qüència, no pot ser aliè a la fiscalit-zació dels tribunals.

Aquesta afirmació es conté en la re-cent Sentència del Tribunal Suprem de la Sala Sisena del Contenciós-Ad-ministratiu de 20 de febrer de 2013 (Ponent: Carlos Lesmes Serrano) en la qual s’estimen els recursos in-terposats contra els Reials Decrets 1753/2011 i 1761/2011, ambdós de data 25 de novembre, mitjançant els quals el Consell de Ministres va in-dultar Miguel Ángel Calama i Alfredo Sáenz Abad (pel delicte d’acusació falsa a què havien estat condemnats pel Tribunal Suprem en data 24 de febrer de 2011). En ambdós indults,

Andrés Maluenda MartínezCol·legiat núm. 31.244

COMENTARI A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM, SALA SISENA DEL CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU, DE 20 FEBRER DE 2013 RELATIVA A L’INDULT. ES TRACTA DE DONAR RESPOSTA A LA QÜESTIÓ DE SI HI HA LÍMITS PER AL GOVERN EN LA CONCESSIÓ DELS INDULTS.


no només emeti un informe favo-rable per a la concessió de l’indult en aquells casos en què percep que el retret social és desproporcionat amb la conducta enjudiciada apli-cant la legislació vigent, sinó que també podrà sol·licitar la modifica-ció o la derogació del precepte apli-cat. La institució de l’indult apareix, llavors, com un factor de correcció per a aquells supòsits en què la pe-na resultant per una conducta de-terminada, amb unes circumstànci-es concretes, és desproporcionada als ulls de qualsevol home mitjà. La importància d’aquesta institució és evident i mostra d’això és la seva presència en tots els textos legals relacionats amb la jurisdicció penal: a la Constitució (articles 62.i), 87.3, 102.3), en el Codi Penal (article 4.4), en el Reglament Penitenciari (arti-cle 206) i fins i tot en determina-des Circulars de Fiscalia (2/2004 i 1/2005).

En la sentència que es comenta tot gira, des de diferents perspectives, entorn del mateix punt: hi ha límits per al Govern en la concessió dels indults? El Sr. Calama, el Sr. Sáenz i l’advocat de l’Estat van oferir dife-rents arguments a favor d’una res-posta negativa: (1) la manca de le-gitimació activa dels recurrents, (2) la impossibilitat, per part de la juris-dicció contenciosa administrativa, de fiscalitzar la prerrogativa de gràcia per ser aquest un acte polític, (3) l’aplicació del principi qui pot el més pot el menys i, en conseqüència, si el Consell de ministres pot commutar totalment la pena, també pot fer-ho amb les seves conseqüències i (4) l’aplicació, en matèria de l’indult, de la màxima permissum videtur in om-ne quod not prohibitum (principi que autoritza a fer el que no està expres-sament prohibit).

Tots els arguments van ser reba-tuts, de manera excepcional i di-dàctica, pel ponent de la resolució, establint les bases sobre les ex-tralimitacions en què pot incórrer, i incorre, el Govern en el moment d’atorgar els indults. Els recursos van ser estimats sobre la base dels següents motius:

Sí que ha legitimació activa dels recurrents (que van ser perjudicats en el procediment penal) per tenir un dret o interès legítim ja que si la víctima d’un delicte té interès en la condemna també el té en el perdó.

L’indult és un acte polític però no pot ser aliè a la fiscalització dels tri-bunals. La decisió (de concedir o no l’indult) no és fiscalitzable, però el que es pot perdonar, el contingut material de l’indult, el marca la Llei i aquest element reglat és el que obre la porta al control jurisdiccional.

El dret de gràcia s’exerceix d’acord amb la llei i aquesta assenyala que l’indult s’estén a tota o part de la pe-na, però a res més. No es permet al Govern commutar les conseqüèn-cies juridicoadministratives de la pena, com els antecedents penals, que és un efecte administratiu que serveix de suport fonamentalment a l’Administració de Justícia, com a factor d’individualització de les pe-nes en els processos penals, com a agreujant de reincidència o com a element de valoració per acordar la presó provisional.

L’eliminació dels antecedents pe-nals, via indult, suposaria l’eliminació del registre administratiu del delicte i de la pròpia condemna penal, con-travenint un mandat legal del Codi

Penal que només preveu la cancel-lació dels antecedents penals pel transcurs del temps.

La sentència de 20 febrer 2013 que també posa en dubte l’indult conce-dit l’any 2000 a en Francisco Javier Gómez de Liaño, posa, per fi, un lí-mit als indults que han vingut conce-dint en els darrers anys pel Govern. En aquest cas, el Tribunal Suprem ha pogut limitar l’excés del Consell de Ministres però, en altres casos, perquè es tracta d’indults sobre la pròpia pena, la seva concessió, en-cara que moralment dubtosa, és ajustada a dret i, en conseqüència, no fiscalitzable.

El fet que la Llei de 1870 no exigei-xi motivar els indults (només s’exi-geix que obeeixi a raons de justícia, equitat o utilitat pública, fixant com a límit (article 15) que la concessió no causi perjudici a tercer), provoca situacions tan ridícules com el do-ble indult concedit a diversos Mos-sos d’Esquadra el 23 de novembre de 2012, en contra dels informes del Tribunal sentenciador, del fiscal i de més de 200 jutges que van signar un comunicat lamentant la seva conces-sió (en els RD 1753/2011 i 1761/2011 el Tribunal Suprem també havia in-format desfavorablement). Un altre cas sorprenent va ser el de l’indult concedit a un conductor kamikaze, condemnat a una pena de 13 d’anys de presó, que amb la seva conducta va provocar la mort d’un jove de 21 anys. Una recent pàgina web (www.elindultometro.es) ha fet un estu-di de tots els indults des de 1996 (10.158 indults en total, a raó de 600 a l’any), on repassa els indults més sorprenents d’aquest període (Vera, Barrionuevo, Gómez de Liaño, direc-tius de Sucrera Ebre, Gómez Raval i evidentment, els casos anteriorment esmentats).

L’indult és una institució necessà-ria, com ho demostra l’últim indult concedit a un ex toxicòman per ha-ver venut, en el seu moment, dues paperines, però necessita d’una urgent reforma, sobretot pel que fa als motius que han portat a la seva concessió.

El fet que la Llei de 1870 no exigeixi motivar els indults (només s’exigeix que obeeixi a raons de justícia, equitat o utilitat pública, fixant com a límit, l’article 15, que la concessió no causi perjudici a tercers), pot provocar situacions ridícules



La reforma del règim local: anàlisi crític del seu contingut

El nostre règim local reclama des de fa temps una reforma que afecti a la seva estructura, a les se-ves competències i al

seu finançament. La funció essenci-al que acompleix el nivell local d’ad-ministració en un Estat que es defi-neix com Estat social i democràtic obliga a reformular la configuració i els mitjans d’aquesta administració per tal d’adequar-la a la nova rea-litat social i econòmica. Una nova regulació és doncs necessària, el que cal veure és si la reforma que ens proposa el Govern de l’Estat és l’adequada, i si en la reordenació que es proposa es manté l’equilibri necessari entre els principis d’eficà-cia i estabilitat pressupostària, i el democràtic.

La reforma que tracta d’impulsar el Govern respon a una finalitat molt concreta, i aquesta finalitat impreg-na tot el seu contingut. L’objectiu és complir amb el principi d’estabilitat pressupostària de l’article 135 de la Constitució, concretat en la Llei Orgànica 2/2012 de 27 d’abril. To-tes les novetats que s’introdueixen en l’actual règim local tenen com a finalitat aconseguir l’equilibri pressu-postari de les entitats locals. I per aconseguir aquesta finalitat s’actua sobre la part de les despeses, dels costos, sense adoptar cap mesura relativa als ingressos dels ens locals. Res es diu sobre el model de finan-çament dels ens locals. Res es diu sobre els drets dels ciutadans en una època de crisis econòmica davant de la seva administració més propera.

Les mesures que es proposen per tal de contenir la despesa local són de diversa naturalesa. D’una banda s’actua sobre el sistema competen-cial. En aquest punt es pretén evitar duplicitats i que els ens locals pu-guin assumir competències que no són pròpies, que no són les que els atribueix la llei. Pel que fa a la deter-minació de les competències munici-pals es redueix el llistat de matèries sobre les quals els municipis hauran d’exercir en tot cas alguna compe-tència. Desapareixen com a compe-tències municipals els serveis a les persones, l’educació, la sanitat i els serveis socials. D’altra banda, s’im-posa al legislador sectorial un nou criteri per tal de determinar els ser-veis prestacionals locals, és a dir, per concretar les competències locals. Ara el nou apartat tercer de l’article

LA RECEPCIÓ PEL CONSELL DE MINISTRES DE L’INFORME DEL MINISTRE D’HISENDA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES SOBRE L’AVANTPROJECTE DE LLEI PER LA RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL SUPOSA L’INICI DE LA TRAMITACIÓ DEL PROCEDIMENT PER LA REFORMA LEGAL DEL NOSTRE RÈGIM LOCAL. AQUEST FET ANIMA A FORMULAR UNES CONSIDERACIONS CRÍTIQUES SOBRE EL CONTINGUT DE L’AVANTPROJECTE.

Joaquín Tornos MasCatedràtic de dret administratiuUniversitat de Barcelona


25 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local estableix que per avaluar la conveniència d’implantar un servei local s’hauran de tenir en compte de forma exclusiva els prin-cipis d’eficiència, estabilitat i soste-nibilitat financera, criteris exclusiva-ment econòmics. Fixem-nos amb la diferència amb la regulació actual. La llei actual, la llei de bases 7/1985, fa referència als principis de descen-tralització i màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans. És un canvi de criteri significatiu.

La nova distribució de competèn-cies dóna pas al control sobre el seu exercici. L’exercici de les com-petències resta sotmès a avaluació per part del Ministeri d’Hisenda, per tal de determinar el seu cost real i adequat als estàndards d’eficiència que es formulin. El resultat del con-trol pot determinar en els municipis de menys de 20.000 habitants, i en les mancomunitats, la pèrdua de les competències pròpies a favor de la Diputació.

També es vol limitar la capacitat d’autoorganització local pel que fa a la creació d’entitats instrumentals i l’exercici d’iniciativa pública eco-nòmica, i es sotmeten a avaluació aquest tipus d’entitats, que hauran de justificar la seva rendibilitat. Es dissenya un règim general d’inter-venció sobre els ens locals de menys de 5.000 habitants que tinguin en vigor un pla econòmic-financer. Es reforcen igualment els sistemes de control intern, a través de les figu-res dels secretaris i interventors; en particular, s’incrementen les funci-ons d’aquests últims.

Com a mesura d’estímul de l’activitat econòmica, que podria reflectir-se en més ingressos municipals, només s’amplia el procés de simplificació dels procediments d’intervenció prèvia administrativa, potenciant les tècniques de comunicació prèvies i declaració responsable sense grans novetats.

Com a novetat d’ampli ressò medià-tic, s’imposa la reducció de la clas-se política local, regidors i personal

eventual, i es controlen les seves re-tribucions màximes.

En definitiva, una reforma que no ac-tua sobre la planta local i que té com a objectiu essencial el compliment del principi d’estabilitat pressupos-tària mitjançant la reducció de cos-tos a través de reformes competen-cials i estructurals i del reforçament

dels mecanismes de control sobre els ens locals. El Govern va parlar d’un estalvi de 7,129 milions d’euros en els anys 2013-2015, però l’Institut d’Estudis Fiscals posteriorment, en el seu càlcul més optimista, ha fixat l’estalvi en 3.930 milions.

Que oblida o no té en compte la re-forma que se’ns proposa i, per tant, posa en qüestió el seu encert?

En primer lloc, el tema competenci-al. L’Avantprojecte es fonamenta en les competències estatals de l’arti-cle 149,1-13,14 i 18. Significativament apareix en un text local la compe-tència estatal sobre ordenació ge-neral de l’economia. Però oblida les competències de les Comunitats Au-tònomes, en el cas de Catalunya la competència exclusiva en matèria de règim local de l’article 160 de l’Esta-tut de 2006. Competència exclusiva que si bé va ser relativitzada en la seva exclusivitat per la STC 31/2010, alguna cosa vol dir. Aquesta manca

de reconeixement del paper central de la normativa autonòmica oblida de forma greu la diversitat dels rè-gims locals a Espanya.

En segon lloc, s’oblida el valor de-mocràtic de l’administració local i el principi de proximitat en l’exercici de les competències públiques. Tot queda subordinat a una pretesa ma-jor eficàcia i reducció de despeses. Així, per exemple, sembla discutible que la prestació dels serveis perso-nals com la sanitat, l’educació i els serveis socials passin íntegrament al nivell autonòmic.

En tercer lloc, no sembla fàcil de dur a terme el model de gestió per resul-tats, ni està clar com s’avaluaran uns resultats dels quals depèn la pèrdua de la competència. Ni està clar com podran les Diputacions (o, en el cas de Catalunya, les Comarques) assu-mir la gestió directe de serveis, quan aquests ens de segon nivell no te-nen els mitjans personals preparats. Uns ens locals d’elecció de segon grau que poden passar a exercir un volum molt important competències que afecten als ciutadans.

Les noves formes de control extern poden vulnerar el principi d’autono-mia local, ja que van més enllà de controls d’estricta legalitat.

No es modifica la planta local, però tampoc s’estimula la fusió o el recurs a l’associacionisme voluntari. Més aviat es limita el recurs a l’agrupació voluntària a través de mancomuni-tats o consorcis.

Finalment, no es reforma el sistema de finançament local, que està en la base de l’endeutament local, més enllà d’altres disfuncions del sistema o de pràctiques incorrectes.

Cal doncs confiar en què al llarg de la tramitació parlamentària del Pro-jecte de llei, que es preveu conflictiva malgrat la majoria absoluta del Partit Popular, es puguin introduir correc-cions en l’actual redacció del text que conté una reforma sens dubte necessària però, ara per ara, clara-ment millorable.

L’Avantprojecte s’oblida del valor democràtic de l’administració local i el principi de proximitat en l’exercici de les competències públiques. Tot queda subordinat a una pretesa major eficàcia i reducció de despeses


OPINIÓ L!OBSERVATORI

L’ICAB treballa per prevenir el sobreendeutament

onada des de fa temps, també pel propi ICAB que, de forma reitera-da, ha reclamat al legislador la necessitat de dotar el deutor con-sumidor dels instruments neces-saris per defensar els seus drets en el procediment d’execució hi-potecària enfront de clàusules abusives. Així, hem de recordar la compareixença del 29 de març de 2011, davant la Comissió de Justí-cia del Congrés dels Diputats, del Degà de l’ICAB, Pedro L. Yúfera, conjuntament amb la Presidenta del CICAC, en aquelles dates, Lí-dia Condal i amb altres membres de la Comissió de Normativa de l’ICAB. Aquella compareixença va permetre lliurar una proposta de modificació de la LEC que pretenia alliberar la situació dels deutors hipotecaris, millorant la regulació normativa sense afectar el siste-ma hipotecari. La proposta es va reiterar el 14 de setembre de 2011,

La sentència de 14 de març de 2013 del TJUE ha cons ide -rat que la legislació processal espanyola que regula l’execució

hipotecària es contrària a la nor-mativa comunitària pel que fa als contractes celebrats per consumi-dors, perquè no preveu la possibili-tat de formular oposició fonamen-tada en el caràcter abusiu d’una clàusula contractual. A més, tam-poc no permet que el jutge que co-negui del procediment declaratiu -en què s’ha d’apreciar el caràcter abusiu de la clàusula- pugui adop-tar mesures cautelars, com la sus-pensió del procediment d’execució hipotecària, quan sigui necessari acordar-les per garantir l’eficàcia plena de la seva decisió final.

Aquesta decisió ha posat de mani-fest una situació normativa qüesti-

pel propi Degà, acompanyat pel di-putat de la Junta de Govern Jesús Sánchez, en tornar a comparèixer davant la Subcomissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats.

Després, durant la tramitació dels projectes de llei que van acabar com a lleis (37/2011, de 10 d’octu-bre, de mesures d’agilització pro-cessal i 38/2011, de 10 d’octubre, de reforma de la Llei Concursal) l’ICAB va desplegar totes aquestes propostes en esmenes adreçades als diferents grups parlamenta-ris. L’ICAB pretenia una nova re-gulació legal que, entre d’altres circumstàncies , exonerés dels deutes el deutor insolvent que és persona física mitjançant un con-curs de creditors desjudicialitzat, que -a més- garantís la paralització de l’execució hipotecària de l’habi-tatge habitual d’aquest deutor.

Quan a finals de novembre de l’any passat, el Congrés va convalidar el Reial Decret-Llei 27/2012 de 15 de novembre, de mesures urgents per a reforçar la protecció dels deutors hipotecaris i va decidir tramitar-ho com a projecte de llei, l’ICAB va crear un grup de treball de juris-tes experts que el 20 de desembre de 2012 va presentar una regula-ció integral del sobreendeutament personal i familiar per evitar els desnonaments i les execucions hi-potecàries de forma efectiva.

La proposta també preveu la mo-dificació específica d’articles de la LEC, com el 557 i el 695, per tal que es pugui al·legar en defensa del deutor hipotecari consumidor l’existència de clàusules abusives i pugui demanar la suspensió de la tramitació de l’execució hipotecà-ria. Aquestes propostes estan en mans dels grups parlamentaris per ser incorporades en el debat de la citada iniciativa legislativa.


ACTUALITAT L!OBSERVATORI

L’assemblea general ratifica la consolidació del projecte fet en els darrers 4 anys a l’ICAB

El degà de la cor-poració, Pedro L . Yú fera , va in ic ia r l’assemblea general explicant les línees d’actuació seguides

en aquests darrers anys. En aquest sentit, va dir que s’havia treballat amb la vocació de servei vers els col·legiats i amb la voluntat d’in-crementar la formació de l’advo-cacia, de potenciar i fer créixer la internacionalització com a camí per sortir d’aquesta crisi econòmi-ca; amb l’objectiu d’augmentar la participació en la vida col·legial, d’ajudar a aquells que es troben en situacions més desafavorides i per millorar la visibilitat de l’ICAB dins la societat civil.

Yúfera va considerar que s’han acomplert tots els objectius que s’havia proposat al posar-se al front d’aqueta corporació i que s’havien assolit tenint present una línea vermella que no es podia traspassar: el compromís de man-tenir les quotes congelades.

Línies d’actuacióEn relació a la vocació de servei, el degà va destacar la creació del catàleg de serveis, un apartat del web col·legial on s’agrupen els més de 200 serveis que s’ofe-reixen als col·legiats i que, és, a més, consultable en paper. Tam-bé va parlar de les noves iniciati-ves que s’han posat en marxa: el Servei DAFO, el nou Club ICAB, el

Cercle ICAB i el Centre de Forma-ció, entre d’altres exemples.

Respecte a la formació, va ressal-tar l’ampliació de l’oferta formativa amb iniciatives com les Jornades d’Estiu, és a dir, formació d’alt nivell concentrada en el mes de juliol, i la Formació in company, un servei de cursos a la carta que es realitzen al despatx i de manera exclusiva.

Yúfera va explicar que la interna-cionalització havia estat el ‘leit motiv’ dels actes analitzats du-rant els darrers anys. Va dir que era una aposta de futur per obrir noves possibilitats de negoci als advocats, atesa la globalitat de la societat en què estem immersos.

LA JUNTA GENERAL, REUNIDA EL 19 DE MARÇ AL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA, VA APROVAR PER 162 VOTS A FAVOR, 18 EN CONTRA I 15 ABSTENCIONS LA MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE LA CORPORACIÓ, LA GESTIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN, ELS ESTATS FINANCERS I LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DEL DARRER EXERCICI.


Oferir ajuts per aquells que es tro-ben en situacions més complica-des econòmicament és una altra de les prioritats de la corporació. Així per exemple, el degà va enu-merar les iniciatives endegades en aquesta àrea: des del xec for-matiu, la reserva d’un 5% de les places de formació i l’ajornament de quotes per als col·legiats que s’han trobat en dif icultats eco-nòmiques, i les beques Leorna-do, que han fet possible les es-tades dels advocats més joves a l’estranger.

També va destacar que s’havia fet una reducció d’un 50 % en tots els serveis prestats per l’ICAB a aquelles persones que tenen al-guna discapacitat o que tenen fa-miliars al seu càrrec amb algun impediment similar.

En l’àmbit de la participació, el degà va ressaltar que s’havien creat nous espais per tal que tots els companys puguin acostar-se a l’ICAB, ja sigui amb la creació de noves comissions que possibilitin la trobada per àmbits d’interès, com sometent a informació públi-ca l’activitat normativa interna de-senvolupada pel Col·legi, o bé am-pliant les consultes directes sobre aspectes generals i específics de la professió sobre els principals canvis normatius.

Amb l’objectiu de tenir major pre-sència i participació en la socie-tat civil catalana es va fer posar en marxa la campanya “Justícia i joves”, que ha acostat per primera vegada la realitat de l’advocacia als estudiants d’ESO. Mentre que a través dels cicles de conferènci-es ‘Debat a Bat’, o ‘Trobades amb la Història’ es van analitzant te-mes d’actualitat i d’història oberts al públic.

Igualment es va destacar la pre-sència de l ’ ICAB als principals mitjans de comunicació en els últims temps defensant els inte-ressos de l’advocacia davant me-sures que considerem altament perjudicials no només pel nostre

col·lectiu sinó per tota la socie-tat. El degà va afirmar que la veu de la corporació havia estat clara, ferma i contundent tant davant la Llei de Taxes estatal o catalana; com davant l’avantprojecte de llei de Justícia Gratuïta. I que conti-nuarà sent-lo. També va dir que l’ICAB demostra dia a dia que és una institució cabdal en la nostra societat i que té la capacitat de fer propostes serioses tant con-tra aquestes mesures com contra altres problemes que han esdevin-guts gairebé epidèmics com són els desnonaments.

Radiografia de las professióEl degà també va explicar les líni-es mestres de la “radiografia de la professió”, un estudi que és la continuació del què es va fer el 2006 i que permet fer un anàlisi del perfil actual del col·legiat.

Honoraris, torn d’oficii deontologia Yúfera també es va refer ir als serveis que fonamenten aquesta corporació: honoraris, torn d’ofi-ci i deontologia. El Departament d’Honoraris juntament amb la Co-missió que el recolza i l’assessora van complir sobradament els seus objectius i va batre el record de rapidesa en la tramitació dels dictàmens en taxació de costes. També va ressaltar que durant el 2012 s’havien fet més de 43.000 designes, la major part de les quals són de l’àmbit penal, però seguides de l’àmbit de família o civil.

En re lació a la deontologia va aclarir que s’havien registrat gai-rebé 800 queixes tant de ciuta-dans, jutjats o els propis com-panys advocats.

Posteriorment, es va donar el torn de paraula a la tresorera, Dolo-res Sancha, qui va explicar els estats f inancers i la l iquidació del pressupost corresponents a l’exercici 2012.

Finalment es va donar el torn de paraula als assistents i a continu-ació es va fer la votació.

El Consell de Col·legis d’Advo-cats de Catalunya (CICAC) ha

emès un informe desfavorable da-vant la proposta de la Conselleria de Justícia de reducció del 3% dels mòduls de pagament, d’acord amb el que preveu l’article 26 del Decret 252/1996 de 5 de juliol. L’advoca-cia catalana no descarta que, de mantenir-se aquesta proposta es recorri també aquesta Resolució. La Conselleria ‘’reconeix i valora l’es-forç que ha comportat per al conjunt de l’advocacia catalana la necessitat d’ajustar el cost del servei durant els dos darrers anys’’. Malgrat aquest fet, la proposta de resolució de la Conselleria fixa els nous mòduls de compensació econòmica que entra-rien en vigor l’1 d’abril de 2013, i su-posen una nova rebaixa. Es manté, però, la resta de pronunciaments incloent el compromís de pagament mensual i els criteris establerts en resolucions anteriors.

Per al degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i president del CI-CAC, “carregar sobre els advocats les conseqüències d’una crisi que, ningú nega, és molt crític, no té justificació atès que els honoraris que es perceben per Torn d’Ofici i Assistència al Detingut ja estaven, abans d’iniciar-se aquesta conjun-tura econòmica, molt per sota dels honoraris habituals de l’advocacia”.

En tramitació els recursos sobre les reduccions dels mòduls del 2011 i 2012 El CICAC ha recorregut tant la resolució de l’any 2012 com la de l’any 2011 justament per ha-ver-se aplicat reduccions als mòduls de compensació i en defensa dels interessos de l’advocacia; recursos que encara es troben tramitant-se.

Informe desfavorable del CICAC a la proposta de reducció dels mòduls del Torn d’Ofici per al 2013



Barcelona acull per primera vegada l’European Jurists’ Forum’

El Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’Aca-demy of European Law (ERA) i la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB)

organitzen del 18 al 20 d’abril la 7à edició de l’European Jurist ’s Forum (EJF). Una trobada inter-nacional que per primera vegada se celebrarà a Barcelona, ja que se celebra biennalment a diferents estats d’Europa, i que reunirà a experts juristes europeus per ana-litzar les principals qüestions de l’actualitat jurídica europea.

La trobada serà inaugurada el 18 d’abril, a les 13 h per Sa Altesa Re-ial el príncep d’Astúries i de Girona, la vicepresidenta de la Comissió Europea Viviane Reding i el degà de l’ICAB, Pedro L. Yúfera. Els te-mes de debat d’aquesta edició se

centraran en tres grans blocs: dret privat i dels negocis (crisi bancà-ria, inversió privada i insolvència); nous horitzons del dret penal eu-ropeu i l’àmbit del dret públic en relació a la migració i la política.

D’aquesta manera, es debatrà so-bre la mobilitat societària a la Unió Europea; la insolvència dels holdings, o els instruments jurídics per la reestructuració dels deutes sobirans i del sector bancari; en l’àmbit del dret penal es parlarà de la creació d’una fiscalia europea, de l’ús de les noves tecnologies, o la responsabilitat penal de les per-sones jurídiques en els casos dels delictes transfronterers; mentre que sobre el nou sistema europeu d’asil s’abordarà els reptes de l’es-pai Schenguen i la lliure circula-ció de les persones a la zona euro mediterrània.

Durant els tres dies de l’esdeve-niment els participants es distri-buiran en tres grups de treball, de manera que tindran una oportuni-tat única d’estar al dia de l’actu-alitat jurídica internacional i de contribuir a la construcció d’una àrea jurídica europea.

L’European Jurists’ Forum se cele-bra biennalment a diferents estats d’Europa. El primer EJF va tenir lloc a Nuremberg el 2001, i els se-güents van ser a Atenes el 2003, a Ginebra el 2005, a Viena el 2007, a Budapest el 2009 i a Luxemburg el 2011.

No podeu faltar-hi! Podeu con-sultar el programa i tota la infor-mació sobre l’European Jurist’s Forum a www.ejf2013.com

UN CONGRÉS EUROPEU, ORGANITZAT PEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA, L’ACADEMY OF EUROPEAN LAW I LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA, QUE SERÀ UNA OPORTUNITAT ÚNICA PER A L’ADVOCACIA PER ESTAR AL DIA DE L’ACTUALITAT JURÍDICA EUROPEA.

El V Seminari d’Art i Dret reu-nirà el 17 de maig a advocats

que analitzaran des de diferents vessants tot allò relacionat amb la protecció del patrimoni cultural; Des del marc jurídic internacional, a la protecció penal, l’acreditació de la propietat de les obres d’arts o la Llei de Prevenció de blanqueig de capitals en l’àmbit de l’art (àm-bit l’aplicació, objecte, subjectes obligats, obligacions, prohibicions i règim sancionador).

Aquest Seminar i s’organitza cada any des del 2009, en una

Reserva’t el 17 de maig, t’esperem al V Seminari d’Art i Dret

de les tres ciutats que compten amb un Museu Picasso, d’acord amb el Conveni que es va signar a Barcelona amb els Col·legis de París i Málaga per tal de fo-mentar la cultura jurídica. Podeu consultar el programa detallat d’aquest congrés a través de la notícia que trobareu en el web de l’ICAB.

Podeu demanar més informa-ció i reservar plaça al Depar-tament Internacional / Tel. 93 496 18 80 Ext. 5026 / 2027 e-mail: [email protected]

Barcelona,1 7 maig

2013

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

SEMINARI ART&DRET


23 d’abril: Inici de les emissions del canalicab.tv

bàsics que ofereix l’ICAB, com la Bi-blioteca, la Borsa de Treball, el Cen-tre de Mediació, el lloguer de sales, el Centre de Formació o totes les possibilitats que t’ofereix el correu electrònic, per citar alguns exemples.

No deixis de consultar-lo, aquest site s’actualitza diàriament amb l’objec-tiu de facilitar-te de forma més pràc-tica i entenedora tots els serveis, cursos i notícies sobre els principals esdeveniments que tenen lloc al Col-legi d’Advocats de Barcelona.

Al www.canalicab.tv hi trobaràs tot allò que és important per dur a terme la teva activitat al despatx o que afecta la professió d’advocat.

Connecta-t’hi!

L’ICAB posa en mar-xa a partir del 23 d’abril un nou canal de comunicació: www.canalicab.tv

Es tracta d’una eina didàctica per se-guir tot allò relacionat amb la forma-ció impartida pel Col·legi. Trobareu en format vídeo i explicat de forma pedagògica el més essencial de les conferències i cursos que realitzem sobre dret administratiu, civil, fiscal, internacional, penal i mercantil. Grà-cies a aquest nou web, la formació des de casa o al despatx és ja una realitat.

Però el canalicab.tv és molt més! A través d’aquest canal també podràs conèixer el funcionament de serveis



Acosta’t al Col·legi per Sant Jordi!

El proper 23 d’abril us animem a celebrar al Col·legi la diada de Sant Jordi. Com mana la tra-dició, hi haurà llibres i roses. A l’avantsala de

la Biblioteca, de 10h a 18h, diferents editorials jurídiques us obsequiaran amb una obra jurídica, a més hi haurà un estand on es podrà adquirir la XIV edició del llibre de contes d’advocats.

Presentació del Canal ICABA les 14.00h us animem a assistir a la presentació del Canal ICAB.

Lliurament de premisAmb motiu de la celebració del dia del llibre, es lliurarà, a les 18 h, a la sala de recepcions, el premi als guanyadors del concurs de redacció infantil per a nens i nenes de 7 a 12 anys fills de col·legiats, que ha estat convocat per segon any per la Biblioteca.

A les 19 h, i també a la sala de re-cepcions, es lliurarà els premis del concurs de de narrativa curta “Con-tes d’Advocats”, i de l’edició 2012 del Premi Memorial Degà Roda i Ventu-ra a la professora Anabelén Casares Marcos, pel seu treball “El acceso a las profesiones colegiadas. Procedi-mientos y silencio administrativo”, publicat en el llibre col·lectiu “Silencio Administrativo. Estudio general y pro-cedimientos sectoriales”, editat per Tirant Lo Blanch (València, 2012).

Amb la col·laboració de les editorials: Aranzadi, Grupo Francis Lefrebvre, Iustel, Lex Nova, Sepin, Tirant Lo Blanch, Vlex i Wolters Kluwer.

Respirar por la herida, de Víctor del Árbol. Ed. AlrevesUna novel·la que et va embolcallant com si fos una tela d’aranya de la qual no en pots escapar. Amb raó la crítica estrangera ha catalogat la novel·la de Víctor del Árbol com una barreja de Carlos Ruiz Zafón i de Stieg Larsson.

Una vida articulada,de Josep Maria Espinàs. Ed. La CampanaLa darrera obra de Josep Maria Es-pinàs recull una selecció dels arti-cles escrits entre el 1976 i el de-sembre de 2012. La selecció s’ha fet d’acord amb aquells articles que semblen que mantenen l’inte-rès i travessen el pas del temps, mentre que el muntatge s’ha fet amb estricte ordre cronològic. La idea és que el lector el pugui llegir com un dietari o un llibre de pen-saments i observacions.

Des de Món Jurídic volem donar a conèixer algunes novetats literàries:

‘¡No os rindáis!’,de Stéphane Hessel. Ed. DestinoStéphane Hessel, de la mà del perio-dista i escriptor Lluís Uría, reflexiona en aquesta obra sobre la situació ac-tual i hi aporta les seves propostes per seguir endavant, per no deixar-nos defallir pels profetes de la catàs-trofe, i per evitar que el futur dels es-panyols, sobretot el dels joves, l’escri-guin els nous déus del segle XXI: els mercats financers i els seus agents polítics governamentals.

Jo, Vilana Perles, marquès de Rialp. Guerra de successió 1714,de Sebastià Sardiné i TorrentalléÉs pot aconseguir el llibre a través de VERKAMI. http://www.vilanaperles.cat L’advocat Sebastià Sardiné ha escrit la biografia de Vilana Perles, marquès de Rialp després de fer una recer-ca exhaustiva entre els més de mil documents dispersos en arxius de tota Europa i que l’han portat a con-sultar més de 60 autors nacionals i estrangers que en parlen. El resultat de tota aquesta feina és una obra que seguint un ordre cronològic a l’hora que global, ens parla de com era l’or-ganitzador de les converses de Pa-ris (1715-1718) i del Tractat de Viena (1725) en aquella Europa de llavors que no està tant allunyada de l’actual.

Il·lustració de Francesc Riart


Trobades amb la Història

Coorganitzat per:

“L’estraperlo a Barcelona”per Lluís Permanyer,

Periodista, escriptor i cronista de la ciutat de Barcelona

Dimarts 21 de maig de 2013 | 19.00 h. Pati de columnesEs prega confirmació a [email protected]


Crònica del XX Congrés de Responsabilitat civil i assegurances

El 21 i 22 de març es va celebrar a la Sala d’Actes del Col·legi d’Advocats de Bar-celona el XX Con-grés de Responsa-

bilitat i Assegurances al qual han assistit més de 130 advocats de tot el territori espanyol. Cada ve-gada més la responsabilitat civil (o Dret de Danys) és una especialitat que requereix estar constantment informat sobre les últimes tendèn-cies de la nostra jurisprudència. Els criteris d’imputació, la valora-ció del dany, els instruments pro-

cessals, la càrrega de la prova o la relació de causalitat són concep-tes en constant revisió. L’evolució de la nostra societat dóna origen a noves situacions que requereixen ser objecte de tractament jurídic individualitzat. El Congrés de Res-ponsabilitat Civil i Assegurança és un lloc de trobada de tots aquells professionals que aborden en el seu dia a dia aquestes qüestions.El Congrés el va inaugurar el degà de l’ICAB, Pedro L. Yúfera Sales, acompanyat pel diputat de la Jun-ta de Govern Jesús Sánchez qui va ser molt crític amb les taxes judi-cials, informant als present sobre les actuacions dutes a terme des del Col·legi per revertir la situació creada amb motiu de l’exigència del pagament de taxes per accedir al dret a la tutela judicial efectiva.

Valoració del dany corporal Volem destacar la presència del magistrat del Tribunal Suprem, José Antonio Sei jas Quintana , que va raonar les sentències més recents del TS que tendeixen a establir uns criteris de valoració del dany corporal que permeten incrementar l ’ impor t de les in-demnitzacions a favor dels grans lesionats. Aquest tema també va ser abordat pel company Joan M. Xiol Quingles, que va presentar una ponència sobre la prova del lucre cessant. Aquest concepte és objecte de debat permanent dona-da la gran dificultat per establir fórmules que permetin ser equi-tatiu al tractar-se de danys futurs d’impossible avaluació en el mo-ment de fixar la indemnització. La intervenció de Xiol Quingles va ser complementada amb la interven-ció de Mercedes Ayuso Gutiérrez, llicenciada en ciències actuarials i financeres que va analitzar el va-lor probatori de l’informe actua-rial per poder acreditar la guany deixada de percebre.

XX Congrés Responsabilitat Civil i AssegurancesSala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, carrer Mallorca 283. Tel. 934 961 880

Barcelona, 21 i 22 de març de [email protected]

www.icab.cat

Jordi Calsamiglia Blancafort Col·legiat núm. 12.070


En José Manuel Paul de Velas-co, president de la Secció 4a de l’Audiència Provincial de València, va exposar la problemàtica deriva-da dels criteris per a la delimitació de l’existència o no d’una incapa-citat permanent com a concepte indemnitzable dins l’àmbit de la valoració del dany corporal. Inca-pacitat que pot definir-se com la impossibilitat de realitzar activi-tats essencials per a la vida diària o com la que afectaria exclusiva-ment a la capacitat per generar ingressos econòmics, diferenciant la incapacitat laboral de la inca-pacitat per les activitats socials, lúdiques, recreatives, sexuals, etc.

Article 14 de la Llei d’Enjudiciament Civil La inter venció provocada pre-v is ta a l ’a r t ic le 14 de la L le i d’Enjudiciament Civil va ser ob-jecte d’una interessant controvèr-sia d’ordre processal. Seijas Quin-tana es va mostrar partidari d’una interpretació literal i restrictiva d’aquesta norma, limitant la se-va aplicació als supòsits expres-sament previstos a la Llei, però, un principi d’economia processal o l ’efectiu exercici de dret a la defensa avalarien la reivindicació de què les asseguradores pogues-sin ser cridades en els processos que es dirimeixen qüestions rela-tives a la responsabilitat civil del seu assegurat i la seva obliga-ció d’indemnitzar, a f i de poder postular seus arguments, ja que en última instància són les asse-guradores que han d’atendre la indemnització que es f ixi en un procés en què no hauran pogut ser part. A la pràctica no existeix un criteri uniforme entre les di-ferents Audiències i s’imposa la necessitat que es reguli legalment la intervenció provocada de les asseguradores.

Càrrega de la prova en temes de RC professional La magistrada del Jutjat de 1a Instància núm. 28 de Barcelona, Núria Alonso Malfaz, va introduir la ponència sobre la càrrega de la prova en temes de RC professio-

nal en què es va posar de relleu les grans dificultats que tenen els jutges per poder conèixer el con-tingut i abast de les obligacions assumides per l’advocat davant del client i la informació que mútua-ment es traslladen amb vista a la defensa del cas en qüestió.

Un altre dels temes tractats va ser la problemàtica derivada per la concurrència de múltiples agents

en l’àmbit de la construcció. La ponència va ser presentada pel ca-tedràtic de Dret Civil de la Universi-tat de València, Francesc de Paula Blasco Giró, que va fer palès les seves reflexions sobre la solidaritat impròpia i les seves conseqüències.

F inalment e l company Dalmau Mosegui va abordar e l t racta-ment que els nostres tr ibunals estan apl icant en e ls supòsi ts d’indeterminació causal del dany i de concurrència de culpes men-tre que el magistrat del Jutjat del Mercantil número 10 de Barce-lona, Juan Manuel de Castro, va il·lustrar als presents sobre les novetats en l’àmbit de la RC dels administradors concursals.

El Congrés va ser clausurat per la diputada de la Junta de Go-vern Mercedes Cora Calabuig, que va exhor tar als assistents en insistir en el compromís de la formació permanent per garantir l’excel·lència en la prestació de serveis professionals.

Seijas Quintana es va mostrar partidari d’una interpretació literal i restrictiva de la Llei d’Enjudiciament Civi, limitant la seva aplicació als supòsits expressament previstos en aquesta Llei



Debat a bat: ‘L’espionatge polític i els seus límits’

La sessió es va obrir amb un vídeo intro-ductori, en el qual es mostraven els darrers casos de presump-te espionatge polític

a Catalunya i a Espanya que han aparegut als mitjans de comunica-ció. Aquest conjunt d’exemples van permetre encetar el debat, on els ponents van donar a conèixer els lí-mits legals de l’espionatge i la regu-lació dels detectius privats, a més de reflexionar, entre d’altres aspec-tes, sobre el dret a la intimitat de tot ciutadà. L’acte es va completar amb la intervenció dels assistents, que participaren activament en la sessió i que resumidament van comentar el següent.

UNA SETANTENA DE PERSONES VAN APLEGAR-SE, EL PASSAT 21 DE MARÇ, AL PATI DE COLUMNES DEL COL·LEGI PER ASSISTIR AL DEBAT A BAT “L’ESPIONATGE POLÍTIC I ELS SEUS LÍMITS”. A L’ACTE, QUE VA SER MODERAT PEL SECRETARI DE LA JUNTA, LUIS ANTONIO SALES, VAN PARTICIPAR JORDI PINA, ADVOCAT PENALISTA, ENRIQUE ARRANZ, PRESIDENT DEL COL·LEGI OFICIAL DE DETECTIUS PRIVATS DE CATALUNYA, JOAN RIDAO, ADVOCAT I PROFESSOR DE DRET CONSTITUCIONAL I CIÈNCIA POLÍTICA DE LA UB I D’ESADE-URL, I SANTIAGO TARÍN, PERIODISTA DE LA VANGUARDIA.

Joan RidaoVa iniciar la seva intervenció tren-cant una llança a favor de la tasca dels detectius, que, al seu parer, duen a terme una activitat pro-fessional “irreprotxable i noble”. L’advocat assegurà que aquesta professió pateix “una estigmatitza-ció injusta”, ja que en l’imaginari col·lectiu s’associa el detectiu a l’àmbit “novel·lesc i fins i tot cine-matogràfic”. Segons va apuntar Ri-dao, aquesta imatge “estereotipada i banalitzada” s’ha agreujat amb els últims “episodis rocamboles-cos” que l’actualitat ens ha permès conèixer, però això no hauria de fer-nos oblidar que la investigació priva-da “preveu el terrorisme” en l’àmbit d’intel·ligència de cada país, permet

a les empreses privades “controlar actituds deslleials dels seus treba-lladors” i ajuda a fer “aflorar patri-monis amagats”.

Després d’enumerar diversos casos d’espionatge polític fora de Cata-lunya -Watergate, Sarkozy i Villepin, Comunitat de Madrid-, l’advocat va establir una distinció clau entre “il·legitimitat i il·legalitat”, ja que, la falta d’ètica d’una investigació no implica que aquesta estigui al mar-ge de la llei. Si més no, Ridao va lamentar que hi hagi polítics que cauen en “l’espúria per provocar el descrèdit de l’opositor” i va rei-vindicar dos exemples recents de responsabilitat d’un càrrec electe: la dimissió del ministre d’energia

D’esquerra a dreta: Santiago Tarín, Joan Ridao, Luis Antonio Sales, Jordi Pina i Enrique Arranz.


britànic per mentir sobre una multa de trànsit i la renúncia de la minis-tra d’educació alemanya per plagiar una tesi doctoral. Són actituds que, des del seu punt de vista, “no es do-nen aquí [referint-se als països del sud d’Europa]”. Preguntat per les solucions per fer front a la corrup-ció i l’espionatge polítics, Ridao va reclamar una major “transparència per llei” i una major claredat en “el finançament dels partits”. Segons el seu punt de vista, endurir la llei “té un efecte persuasiu escàs” i és im-prescindible superar “l’excés de dog-matisme” de cada formació política “per arribar a uns acords mínims”.

Jordi PinaVa recordar que un dels deures de l’advocat penalista és “vigilar que els òrgans judicials siguin escrupo-losos” i que, per tant, només es pot “vulnerar el dret a la intimitat” si la investigació “té una motivació cla-ra” que ho justifiqui. Centrant-se en el presumpte espionatge al que van ser sotmeses Alicia Sánchez-Cama-cho i María Victoria Álvarez, Pina re-cordà la sentència 114 del Tribunal Constitucional, que es va dictar el 29 de novembre del 1984. Aques-ta conclou que no es pot invocar el dret al secret de les comunicacions si qui grava la conversa va prendre part en “el mateix procés de comu-nicació”. Així, l’enregistrament de la trobada de la líder del PP i de l’exparella del fill de Jordi Pujol, no-més resultaria delictiu si l’hagués dut a terme “una tercera persona” sense el coneixement de les dues interlocutores. Tanmateix, afegí Pi-na, la “protecció constitucional” del

secret de les comunicacions només està garantida en cas que hi hagi “expectativa de secret” entre els qui participen a la conversa, fet que es produiria en la trobada de Camacho i Álvarez, ja que se celebrà al reser-vat d’un restaurant.

Seguint amb la seva intervenció, l’advocat penalista va mencionar també els articles que van del 197 al 201 del Codi Penal, on es fa palès que “divulgar secrets d’una altra persona” és un fet delictiu. Això se-ria així també si qui els divulga “no ha participat” en l’enregistrament de les comunicacions. Referint-se de nou al presumpte espionatge de la líder del PP, Pina va lamentar que Camacho no denunciés el de-licte sobre el que, presumptament, se li va informar: “No em val que no ho faci”, assegurà. Així mateix, va considerar que el registre que van dur a terme els cossos de la policia espanyola a la seu de Mé-todo 3 va posar en perill “el dret a la intimitat de tots els altres ciu-tadans” que foren investigats per aquesta agència de detectius.

Enrique ArranzVa considerar que en la seva pro-fessió “el moll de l’os està en l’ús” que es fa de la informació que es recull en la investigació i, en aquest sentit, va destacar que a Espanya “el 95 % dels informes dels detectius acaben en seu judi-cial”, fet que confirma, al seu pa-rer, que la majoria de professionals recullen proves que s’ajusten a la legalitat vigent. Seguint el seu ar-gumentari, el president del Col·legi Oficial de Detectius Privats de Ca-talunya recordà que l’article 19 del Reglament de Seguretat Privada estableix que tota empresa del sector ha de disposar d’un llibre de registre, on quedi palesa la inves-tigació que s’està duent a terme. En aquest sentit, va lamentar que “es posi en dubte tot el que fem” quan Espanya és “un referent en la formació de detectius per la seva regulació”, i va afegir que “tots els detectius estem donats d’alta i el Ministeri de l’Interior disposa de les nostres dades”.

La segona part de la seva inter-venció va versar sobre la legitimi-tat dels interessos que donen peu a una investigació de caire privat. “Si un ciutadà té sospites que un polític du a terme una activitat pri-vada presumptament delictiva, no és aquest un interès legítim?”, es preguntà. Així mateix, va recordar que la policia no pot assumir inves-tigacions que impliquin interessos privats, i va reivindicar la legitimitat dels polítics que investiguen altres membres del seu propi partit com a “exercici de responsabilitat” que doni garanties dels membres “de la teva llista electoral”.

Santiago TarínVa defensar el rol que els mitjans de comunicació estan jugant a l’hora de donar a conèixer accions polítiques “que s’allunyen de la moralitat”. El periodista de La Vanguardia va rei-vindicar així el dret a la informació i va considerar que els mitjans “no poden eludir” una sèrie de fets que han d’arribar al ciutadà. Més enllà de les consideracions sobre l’ètica de l’espionatge, Tarín va recordar que els partits polítics es financen amb diners públics i, en aquest sentit, va reclamar que la societat sabés “com s’han pagat aquests informes” i quin ús “se n’han fet”. Pel que fa a aquest punt, tant Pina com Ridao van co-incidir en què en els últims casos de presumpte espionatge a Catalunya i a Espanya no s’ha produït “malbara-tament de fons públics”.

El periodista també va demanar als partits “que donin explicacions” perquè els ciutadans necessiten in-formació sobre els seus actes. Tot i reconèixer que el càstig per al polí-tic podria no ser penal, Tarín sí va considerar que hauria de ser “moral i polític”. En aquest sentit, va adme-tre que la posició del periodista no és fàcil i va reclamar una tasca rigo-rosa quan es publiquen documents, ja que “ens arriben molts anònims fantasiosos”. Sigui com sigui, segons va assegurar el ponent, en els últims casos de presumpte espionatge no és tan rellevant el contingut “dels in-formes i de les gravacions il·lícites” com el sol fet de “la seva existència”.


OPINIÓ INTERESSOS COMUNS

Sobreviure al PowerPoint

Fins a la massificació de l’ús del retropro-jector a mitjans dels anys setanta, l’uni-vers del suport visual a les presentacions

es limitava majoritàriament a l’ús de pissarres o material mimeogra-fiat que es distribuïa. En aquells casos que es comptava amb pres-supost i temps, es podien utilitzar panells o diapositives. Aquests re-cursos, però, eren creats per es-pecialistes, dissenyadors gràfics, que s’encarregaven de traduir un discurs a un llenguatge més visual.

El retroprojector va permetre que tots, sense importar el seu conei-xement de tipografia o de la nar-ració d’històries, poguessin gargo-tejar o imprimir en un full d’acetat transparent i projectar aquests continguts a una audiència. Aquí

QUI NO HA TINGUT DUBTES DELS CONTINGUTS QUE S’HAN DE PUBLICAR EN EL POWER POINT? TOT SEGUIT TROBAREU ALGUNES CLAUS QUE US PODEN AJUDAR A MILLORAR L’ELABORACIÓ DE LES PRESENTACIONS EN AQUEST FORMAT.

les coses van començar a anar malament.

Però no va ser f ins a la popu-la r i t zac ió de PowerPoint en la seva versió de 1997 que les co-ses es van tornar realment ter-ribles. El PowerPoint com a eina de turment comunicatiu ja esta-va amb nosaltres i mai s’anir ia de les nostres vides.

En els meus tallers sempre pre-gunto als assistents quins són els principals problemes de Power-Point, indefectiblement rebut les mateixes respostes: hi ha massa informació en cada diapositiva, és avorrit, tot es mou, la lletra és massa petita, hi ha massa colors, els gràfics no s’entenen, les imat-ges no aporten res, no sembla ha-ver-hi una estructura gràfica dar-rere. Segur que us sona, tots hem

Ariel Guersenzvaig Professor i responsable de l’àrea de comunicació gràficaEscola de Disseny i enginyeria Elisava


patit aquest tipus de problemes en carn pròpia. No obstant això, quan a cada un de nosaltres ens toca preparar una presentació, la majo-ria de les vegades tampoc ho fem molt millor, i cometem aquests mateixos errors. A continuació us proposaré algunes claus generals que us poden ajudar a millorar les vostres presentacions.

El primer que hem d’entendre és que en una presentació hi ha un nivell macro i un nivell micro. En el nivell macro busquem construir una història que valgui la pena ser escoltada i recordada. Al micro nivell visualitzem aquesta histò-ria mitjançant l’ús de tipografies, imatges i colors.

En aquest article considerarem el nivell macro. En aquest nivell hem de definir: (1) temes generals, (2) missatges principals, i (3) missat-ges de suport. Els missatges s’es-tructuren d’una manera coherent, una història ens ajudarà a con-nectar amb l’audiència i mantenir l’atenció.

Abans de començar hem de tenir clar qui és el públic de la nostra presentació: està allà voluntàri-ament o és la seva obligació? De quina manera podem connectar racional i emocionalment amb ells? Quina informació o coneixement podem donar-los que els serveixi?

Després hem de definir l’objectiu de la presentació. Volem infor-mar? Persuadir? Moure a l’acció?

Un cop establert l’objectiu podem fer una llista de temes generals a presentar. Si el tema està clarament preestablert, per exemple, en el cas que hàgim de presentar un informe, podem començar amb l’índex de l’informe en qüestió. Si no sabem exactament quin contingut hem de presentar, podem fer una sessió de brainstorming o utilitzar la tècnica del mapa mental. El que no hem de fer en cap cas és començar a pen-sar amb el PowerPoint obert, ja que la nostra orientació a l’acció reflec-tirà el caos del procés.

Quan hem definit els temes gene-rals a presentar, ens toca definir els missatges principals a trans-metre. Un missatge principal no és una dada ni una peça d’informació, sinó que és una frase que el públic pugui recordar i transmetre. Per exemple: “és necessari centralitzar totes els departaments de serveis centrals en un mateix edifici d’una empresa per estalviar costos”.

Aquests missatges principals ne-cessiten de missatges de suport. els missatges de suport són peces d’informació que serveixen per

convèncer i persuadir a l’audiència. Aquí van les dades, xifres i altres peces d’informació que serviran perquè l’audiència adopti la nos-tra visió i crea el nostre missatge. Un missatge de suport podria ser: “estalvi de 3 milions d’euros per trimestre a causa de la possibilitat d’optimitzar processos”. Els mis-satges de suport, requereixen, al seu torn, de dades que els avalin. Cal, però, arribar a un compromís amb un mateix sobre la quantitat d’informació que es mostrarà. No és possible mostrar tota la infor-mació de què disposem. Recordem que en una presentació no estem llegint un document en veu alta, estem presentant. No cada paraula que diguem o dada que comentem ha d’aparèixer a la pantalla.

La tasca de passar de temes ge-nerals a missatges principals i de suport la podem realitzar ge-nerant llistes jeràrquiques en un processador de text o mitjançant un diagrama d’afinitat amb post-its. És important que un cop que hàgim determinat una estructura per a la nostra presentació, vali-dem que l’ordre sigui el correcte. Si hi ha males notícies millor co-mençar amb elles i acabar amb una mirada més optimista.

Ens queda l’aspecte final, la uti-lització d’històries. Els éssers hu-mans des de sempre hem utilitzat històries per transmetre missat-ges, des de la històries bíbliques a The Matrix, veiem que quan un missatge s’embolica d’una capa narrativa, és més fàcil de ser re-cordat i transmès. Una història pot ser una anècdota personal, histò-rica o alguna cosa inspirat en la f icció. Només és important que sigui curta, que la connexió amb el missatge principal sigui evident i rellevant. I que l’audiència s’iden-tifiqui amb el personatge o senti estima i empatia per ell.

Aplicant aquests simples pas-sos podem aconseguir que les nostres presentacions estiguin millor estructurades i siguin més memorables.

Quan hem definit els temes generals a presentar, ens toca definir els missatges principals a transmetre. És a dir, una frase que el públic pugui recordar


“La cobertura que proporciona el secret professional dels advocats no abasta la comissió de delictes”

Món Jurídic ha entrevistat al director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso Laso, per tal de conèixer com funciona aquest

organisme, i per saber la seva opinió sobre els aspectes d’actualitat que estant sorgint en aquestes darreres setmanes. Per Roser Ripoll.

uines funciones té l’Oficina Antifrau? Treballem en la prevenció i la invest igació de la corrupció. Oferim serveis als organismes públics per extremar-ne la transparència i enfortir la integritat. I

investiguem les conductes irregulars. Admetem denúncies presencials o via e-mail, correu ordinari o fax.

En el marc de les investigacions quees realitzen, no existeix el risc que

“interfereixin” la tasca de la fiscalia, dels jutges o de la policia?Al contrari, no dupliquem esforços. L’Oficina identifica casos de corrupció, els posa a disposició de la justícia i hi col·labora activament. També actuem a sol·licitud dels jutjats, en forma molt similar a una perícia.

Creu que hi hauria d’haver una oficina antifrau a Espanya i en d’altres països?Seria un pas endavant. De fet, la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció obliga els estats a dotar-se d’òrgans independents per prevenir la corrupció. I oficines de prevenció com

Q

“La cobertura que proporciona el secret professional dels advocats no abasta la comissió de delictes”

OPINIÓ PARLEM AMB...DANIEL DE ALFONSO

la de Sèrbia, que fa pocs dies ens va visitar, incorporarà poders d’investigació, seguint aquest model combinat.

Quina relació tenen amb l’OLAF (Oficina Europea de Lluita Contra el Frau) Europea i la IAACA (Associació internacional d’Autoritats Anticorrupció? De quina manera col·laboren? Amb l’OLAF, amb qui compartim disseny organitzatiu, hem endegat iniciatives de formació i anàlisi sobre corrupció sectorial relacionada amb fons europeus. Amb l’actual director, Giovanni Kessler, em reuneixo amb certa freqüència per compartir experiències.

Pel que fa a la IAACA som membres del comitè executiu i liderem un projecte de col·laboració entre agències anticorrupció, en forma de text articulat, que espero prosperi en la Junta General. La clau és agilitzar la tramitació en les investigacions transnacionals, que ara per ara és lenta i feixuga.

El darrer mes també s’ha endegat el projectede Prevenció i Lluita Contra el Delicte, finançat per la Comissió Europea. Què es persegueix?Es tracta d’un programa europeu sobre detecció, investigació i sanció de la corrupció. Partint del major coneixement mutu es persegueix l’harmonització normativa a escala europea per millorar la coordinació dels professionals dels països de la Unió.

El mes de març heu lliurat al Parlamentl’informe sobre el dret d’accés a la informaciópública i transparència. Quines són lesprincipals recomanacions que es fan sobreaquests dos àmbits?Com a jurista crec en les lleis com a garantia de drets. Però, també com a jurista, sé que sovint no n’hi ha prou amb una llei. Ens cal una llei valenta i aperturista, que limiti les excepcions i ponderi els interessos en joc. Ens cal, a més, un organisme independent que tuteli la seva aplicació. I finalment, ens cal un canvi de cultura dins la pròpia administració.

Creu que totes les institucions públiques de l’Estat estan obligades a la informació pública i la seva transparència o hi ha d’haver excepcions, com per exemple la casa reial? Considero que el deure de transparència afecta totes les institucions públiques i que no se’n hauria de deixar al marge cap poder de l’Estat. El ciutadà té dret a saber com es gestionen els serveis que sosté amb els seus impostos.

Blanqueig de diners i secret professional de l’advocacia. Són conceptes incompatibles?Els advocats treballen en defensa dels interessos de part servint-se d’instruments legítims que emparen la seva feina. La cobertura que proporciona el secret no abasta la comissió de delictes i crec que els advocats són professionals conscients dels límits de la seva intervenció.

Quines altres iniciatives legislatives creu necessàries per lluitar contra el frau? Una llei de finançament de partits polítics seria necessària?Fer transparent el finançament dels partits, regular els lobbys, garantir l’accés a la informació pública o tipificar l’enriquiment injustificat de patrimoni dels càrrecs públics són millores rellevants. Però la llei no ho resol tot. La formació i l’educació són complements indispensables a les mesures legals.

Creu que mesures com l’amnistia fiscal ajuden a lluitar contra el frau? Crec que s’ha d’evitar transmetre una imatge de tolerància a la deslleialtat que tota defraudació implica. El missatge contra la impunitat ha de ser rigorós. L’afany, legítim, de recuperar i posar en circulació productiva els capitals fugats no hauria de fer-nos perdre de vista aquest risc perquè la confiança és l’intangible més perjudicat pel frau i la corrupció.

Haurien de dimitir les persones que ostentencàrrecs públics que hagin estat imputats? Vaig proposar preveure un règim cautelar, revisable, de suspensió dels imputats mitjançant una audiència imperativa en la fase d’instrucció.

DANIEL DE ALFONSO Nascut a Madrid el 1964. Llicenciat en dret a la Universitat San Pablo CEU. Magistrat des del 1992; la seva trajectòria professional l’ha dut a terme a la jurisdicció criminal (al Jutjat Penal núm. 20 de Barcelona i a les seccions desena i setena de l’Audiència Provincial de Barcelona). Ha compatibilitzat la carrera judicial amb la docència. Des de 2010 ha col·laborat amb projectes de la Unió Europea, a Romania i Albània, adreçats a la implantació de sistemes de prevenció del blanqueig de capitals. Va ser nomenat director de l’oficina antifrau el 21 de juliol de 2011.

“La llei no ho resol tot. La formació i l’educació són complements indispensables a les mesures legals”


INFORMACIÓ COL·LEGIAL JUNTA EN DIRECTE

Nous òrgans de direcció a vuit Comissions de Persones Col·legiades de l’ICAB

Luis Rodríguez PitarqueAlbert Mas i CasanovaDiego Callejón MuzelleJudith Serra Pallàs.

COMISSIÓ DE DEFENSA DELS DRETS DE LA PERSONA I DEL LLIURE EXERCICI DE L’ADVOCACIA

PresidentaMireia Montesinos Sanchis

VicepresidentaLluïsa Domingo Hernando

Secretari-TresorerRobert Sabata Gripekoven

VocalsRafael Calderon FochsMarta Clapés CascónJaume Asens LlodraMontserrat Campillo ParadellÀlex Solà PañosJordi Oliveras BadiaAugust Gil MatamalaPaula Arce BecerraMarion Hohn AbadJosé Javier Ordóñez Echeverría

COMISSIÓ DE DONES ADVOCADES

PresidentaPilar Rebaque Mas

VicepresidentaTeresa Blasi Gacho

Secretària-TresoreraOlga Arderiu Ripoll

VocalsMarina Gallés ClaràAna Belén Martín MateoAndrea Accuosto SuárezGeorgina Bergós CivitLourdes Argudo AlsinaBlanca Padrós AmatM. Lourdes Torres Prat

COMISSIÓ DE DROGUES

PresidentFrancisco Bláquez Martínez

COMISSIÓ D’ADVOCATS DE RESPONSABILITAT CIVIL I ASSEGURANCES

PresidentJordi Calsamiglia Blancafort

VicepresidentaCándida Garcia Pérez

Secretari-TresorerFernando García Molinos

VocalsMónica Martorell PoncetFrancesc Xavier Vilagut SalaEmili Moragas i FreixaCristina Molins AixandriMª Pilar Cuadrado GarcíaCristina Tejedor García

LES CANDIDATURES ÚNIQUES PRESENTADES I DECLARADES ELECTES EL PASSAT 4 DE MARÇ PER LA JUNTA DE GOVERN EN EL PROCÉS ELECTORAL CONVOCAT PER PROVEIR ELS CÀRRECS DELS ÒRGANS DE DIRECCCIÓ DE 8 COMISSIONS DE PERSONES COL·LEGIADES ESTAN INTEGRADES PELS COMPANYS I COMPANYES SEGÜENTS:


VicepresidentaSusana Talón Navarro

Secretari-TresorerCarlos García Díaz

VocalsBegoña Corredera CasesGonzalo Monzonís RamírezPedro Caldentey MaríVanessa González FornasMireia Gómez CamposJorge Agudo MartínezPere Cortadellas TorruellaMontserrat Aboy GarcíaGabriel Miró MiquelMa. Rosa Paino Lafuente

COMISSIÓ DE JUSTÍCIA PENAL INTERNACIONAL

PresidentJoan Merelo-Barberá Gabriel

VicepresidentLuis del Castillo Aragón

Secretària-TresoreraEva Labarta i Ferrer

VocalsJaume Antich SolerJavier Garcia MallolEulàlia Pascual i LagunasMàrius Roch IzardJaume Saura EstapàJavier Selva PrietoSilvia Soler HueteErika Torregrossa AcuñaValerie Valle Martínez

COMISSIÓ DE PROTECCIÓ DELS DRETS DELS ANIMALS

PresidentaMagda Oranich Solagran

VicepresidentCarles Soliva Hernández

Secretària-TresoreraAnna Mª Pibernat Bartés

VocalsGema Mayol GómezAnna Mulà ArribasFrancesc-Xavier Machado MartínJosep Mª Santacana CarciMiquel Puiggalí TorrentóEva Díaz CerezoYolanda Valbuena Castillo

COMISSIÓ DELS DRETS DE LA GENT GRAN

PresidentJordi Muñoz Iranzo

VicepresidentMiquel Puiggalí Torrentó

Secretària-TresoreraMontserrat Milián Sánchez

VocalsAnna Rovira CairóJosep Morera CodinaAlejandro Vilá Induráin

COMISSIÓ D’ARBITRATGE

PresidentJuan Pablo Correa Delcasso

VicepresidentJorge Luis Collantes González

Secretària-TresoreraSilvia Garcia López

VocalsGema Mayol GómezIsabel Mateu MartinCesar Rivera GarcíaCristian Gual GrauEsther Nin CampsFernando Garriga AriñoJordi Nieva Fenoll

La Junta de Govern, en sessió de 18 de març, ha aprovat definitivament el Reglament de Funcionament i Gestió del Registre d’Ad-vocats Auditors en Entorns Tecnològics.

Des del 2 d’abril, la pàgina web del Col·legi d’Advocats de Barcelona incorpora l’Observatori, un nou apar-tat que centralitzarà tota la informació relacionada amb el funcionament general de l’Administració de Justí-cia, així com una secció de Preguntes Més Freqüents (FAQ), dins de l’àrea de Ser-veis, que permet accedir a respostes sobre diverses qüestions relacionades amb la Biblioteca, Estrangeria, Honoraris, Torn d’Ofici, Assistència al Detingut i Deontologia professional.

El Departament de Formació i el Servei d’Atenció Col·legial (SAC) de l’ICAB han obtingut el Certificat ISO 9001 de Qualitat.

L’ICAB treballa per a tu: acords i àrees d’actuació


INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT PER PUNT

Qüestions de deontologia professional: l’encàrrec professional. L’acceptació i l’abast. Responsabilitats. REPRENEM ELS ARTICLES DE COMENTARI D’ASPECTES GENERALS DE DEONTOLOGIA PROFESSIONAL. ÉS EL TORN DE COMENTAR LES QÜESTIONS PRINCIPALS QUE REGULEN L’INICI DE L’ENCÀRREC PROFESSIONAL, EL SEU ABAST, LA SEVA FINALITZACIÓ NATURAL O PRECIPITADA, I LA RESPONSABILITAT SOBRE ELS ACTES PROFESSIONALS RESPECTE DE L’ENCÀRREC. EQUIP JURÍDIC. COMISSIÓ DEONTOLOGIA PROFESSIONAL ICAB.

No hi ha cap me-na de dubte que la par t essencial i alhora més ob-jectiva, quant a les fonts i justificació,

de la normativa deontològica que afecta l’exercici de l’advocacia, ra-dica en les normes que regulen les relacions entre els advocats i els seus clients, part en la qual troba-rem les institucions bàsiques que giren en torn al secret professional, l’exercici del dret de defensa que la Constitució garanteix als ciutadans, la independència del advocats front a qualsevol tipus d’interessos.... i és en aquest context en el qual es pre-

senten, a efectes pràctics, els in-terrogants sobre l’inici de l’encàrrec professional, el seu abast, la seva finalització natural o precipitada, i la responsabilitat sobre els actes pro-fessionals respecte de l’encàrrec.

L’encàrrec professional és aquell acte exprés o tàcit pel qual els ad-vocats assumim la defensa dels in-teressos d’un client, d’un col·lectiu de clients..... i que té com a prime-ra conseqüència la responsabilitat professional sobre totes les inci-dències que l’envolten, per la qual cosa serà determinant, ja en un pri-mer moment, la prova de l’accepta-ció de l’encàrrec.

Amb freqüència l’encàrrec professi-onal vindrà acreditat de forma cla-ra, tant en el seu contingut, com en el moment del seu inici, si existeix subscripció d’un full d’encàrrec, designa judicial, apoderaments, ... però en moltes altres ocasions l’assumpció de l’encàrrec no que-darà tan clara en el temps, o en el seu abast, motiu pel qual haurem d’acudir als mitjans indirectes de prova de la seva existència, com pot ser el lliurament de quantitats econòmiques (provisions de fons), els actes propis dels advocats (con-tacte amb altres companys, reque-riments a contraris, compareixen-ces informals als Jutjats, adminis-


tració...), els poders per a plets,... sent qüestió pacífica que la càrrega de la prova de la existència de l’en-càrrec és de qui l’al·lega, com ho serà en sentit contrari dels advo-cats, quant pretenguin els efectes de la finalització de l’encàrrec.

L’assumpció d’un encàrrec com-porta el desenvolupament diligent de tots els actes necessaris i adi-ents per a la seva perfecció, actes que significaran el nucli de la tasca professional (mitjans), i que no su-posen, com a efecte automàtic, la satisfacció de les pretensions del client (resultats), que és un ele-ment definidor de la nostra activi-tat, segons unànime jurisprudència i doctrina, definició que serà deter-minat en la fixació de la responsa-bilitat dels advocats.

En conseqüència, els advocats, en assumir un encàrrec professional, estarem obligats al seu complert desenvolupament, amb excepció dels supòsits de renúncia per qual-sevol de les parts, duent a terme tots els actes necessaris i amb la diligència exigible a un professional qualificat per a la seva perfecció, i serem responsables, al menys ini-cialment, de la correcta articulació dels mitjans de defensa dels inte-ressos que hem acceptat, fins la finalització de l’encàrrec, i de les conseqüències que la nostra acti-vitat professional, o la nostra inac-tivitat, pugui ocasionar.

En funció d’aquestes breus notes sobre l’encàrrec professional i la responsabilitat que genera, podem veure que a la vigent normativa de-ontològica, continguda a la Norma-tiva de l’Advocacia Catalana, (NAC), (DOG nº. 5354 de 06-04-2009), les qüestions que envolten al concepte es troben, principalment, com hem indicat, a les normes que regulen la relació advocats-clients, pre-vistes als articles 19è a 23è, a les que regulen el secret professional, ubicades als articles 31è a 34è, i, de forma més tangencial, a les que regulen la liquidació econòmica de l’encàrrec, o els efectes de la vènia, dels articles 43è i 50è a 54è.

De la lectura d’aquestes normes i com a conseqüència dels efectes sobre la responsabilitat dels advo-cats front al desenvolupament amb diligència de l’encàrrec professio-nal, extraurem una primera conclu-sió, com és la importància de què la renúncia a la nostra participació professional, ja sigui pròpia, ja sigui per voluntat del client, s’articuli, a la pràctica, de forma documentada, ordenada i eficaç front a tercers, ja que, d’acord amb allò que hem avançat, la càrrega de la prova de la finalització anticipada de l’en-càrrec és dels advocats que l’hem assumit, el que justifica els requi-sits per a l’eficàcia de la renúncia pròpia o de la petició i l’atorgament de la vènia es troben regulats als articles 21è, 51è, 52è i 54è, atès que el cessament de la nostra res-ponsabilitat sobre l’encàrrec pro-

fessional dependrà del moment en què en tingui formal coneixement el client, l’advocat substitut, els òrgans judicials.... en funció de les connotacions específiques de cada situació concreta.

És evident que la responsabilitat civil, o penal (danys i perjudicis, deslleialtat professional), deriva-da de l’exercici professional només pot ser objecte d’exigència als ad-vocats en funció de l’assumpció prèvia d’un encàrrec, i del seu man-teniment en el mateix, sense que sigui exigible cap acte de diligència professional bé a qui no ha assumit l’encàrrec encara, o bé a qui ja no és el seu director, per renúncia, fi-nalització, o substitució.

Finalment, i pel que fa a la respon-sabilitat disciplinària, els articles 65è a 67è de la NAC estableixen la tipificació de les infraccions profes-sionals en què podem incorre els advocats. Podem observar que la major part de les infraccions rela-cionades directament amb el com-pliment i el desenvolupament dili-gent de l’encàrrec professional es consideren conductes greus, sent de destacar els tipus establerts a l’article 66è 1, lletra f), i 2, lletres b), c), i d), en els que s’agrupen la major part de conductes lesi-ves per als clients, entre les quals s’inclou la descrita a la lletra d) del número 2 de l’article 66è, consis-tent en “no dur a terme l’encàrrec professional”.

La responsabilitat civil, o penal (danys i perjudicis, deslleialtat professional), derivada de l’exercici professional només pot ser objecte d’exigència als advocats en funció de l’assumpció prèvia d’un encàrrec


INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT PER PUNT

Crònica de les II Jornades d’Execució PenalAMB LA INTERVENCIÓ DE JOSÉ ANTONIO RODRIGUEZ SAEZ, MAGISTRAT DEL JUTJAT PENAL NÚM. 21 I ISABEL GALLARDO HERNÁNDEZ, MAGISTRADA DEL JUTJAT PENAL 15 DE BARCELONA, ES VAN TRACTAR LES FIGURES DE LLIBERTAT VIGILADA I LOCALITZACIÓ PERMANENT ARRAN DE LA REFORMA 5/2010 DEL CODI PENAL. EL MÉS DESTACAT HO RESUMEIX GLORIA SOTO, VOCAL DE LA COMISSIÓ DE DRET PENITENCIARI, COMISSÓ ENCARREGADA DE LA SEVA ORGANITZACIÓ.

El magistrat Rodri-guez Sáez va co-mençar exposant que l a l o c a l i t z a -ció permanent, in-t roduïda per L .O.

15/2003, per donar resposta a les infraccions penals lleus, substitu-eix l’antic arrest de cap de setma-na. L’article 35 del Codi Penal (CP) la regula com pena privativa de lli-bertat amb una duració, fins a sis mesos. Es compleix en el domicili del penat o en qualsevol lloc deter-minat pel Jutge a la mateixa sen-

tència o posteriorment en interlo-cutòria motivada. Si es imposada per la comissió de faltes reiterades contra el patrimoni. Com a pena principal, es pot passar a la presó els dissabtes i diumenges, va dir, així com que el seu compliment a vegades oferia dificultats de veri-ficació, si bé el control telefònic fix era una via bastant segura.

Per la seva banda, la magistrada va fer un recorregut històric de la figura de la llibertat vigilada, re-ferint que els seus antecedents

Dos mesos abans de la seva extinció, el Jutge de Vigilància elevarà proposta al Tribunal sentenciador que concretarà el contingut de la mesura


daten del Codi Penal de 1822 que regulava la sujecció a vigilància especial de les autoritats i en el mateix senti t e l Codi de 1848. Posteriorment, la “Ley de Vagos y Maleantes” de 1933 va imposar que els reincidents i delinqüents perillosos fossin internats en un establiment de custòdia, una ve-gada complerta la pena imposa-da per sentència judicial. La dita mesura va ser recollida a la Llei d’igual nom de 1970.

Quant als antecedents en dret comparat es va referir a què es-tava implantada al Regne Unit, Itàlia, Alemanya, EEUU, Canada i Austràlia.

La ponent va explicar també que és una mesura no privativa de lli-bertat segon estableix l’article 96, 3 CP, imposada pel Jutge o Tri-bunal de forma facultativa o pre-ceptiva, i consisteix en sotmetre al condemnat a control judicial, mitjançant el compliment de les

mesures f itxades a l’ar ticle 106 CP, sent la seva finalitat prote-gir les víctimes i rehabilitar els penats.

Per la seva imposició, va expo-sar que el subjecte ha d’haver comés un fet delictiu i que de la infracció i de les circumstàncies personals s’ha de deduir un pro-nòstic de comportament futur que reveli la probabilitat de comissió de nous delictes. Sempre que el CP ho determini de manera ex-pressa, s’imposarà a la sentència i es complirà amb posterioritat a la pena privativa. Per això, va continuar la ponent, dos mesos abans de la seva extinció, el Jut-ge de Vigilància elevarà proposta al Tribunal sentenciador que con-cretarà el contingut de la mesura. És el cas de l’article 192 CP, per delictes d’agressions sexuals, i del 579 CP per delictes de terrorisme, on s’estableix que als condemnats se’ls imposarà la mesura de lliber-tat vigilada amb posterioritat a la

pena, sent la seva durada de 5 a 10 anys, si el delicte o delictes són greus, i d’1 a 5 si són menys greus. Si el delinqüent és primari i el delicte menys greu, la imposi-ció serà facultativa, atenent a la perillositat del subjecte.

En acabar, s’establirà que la lliber-tat vigilada té caràcter de mesura cautelar a la fase de instrucció i de pena quan s’imposa com a ac-cessòria o mesura de seguretat i va qüestionar la reforma al supo-sar que el condemnat, una vegada complida la dimensió retributiva de la pena, continua subjecte al control judicial i que, en cas d’in-compliment, aquest pot ser en-causat per delicte de trencament de condemna. Per tant, la figura crea dubtes i s’haurà de esperar un temps per tenir una major pers-pectiva del seu desenvolupament.

La cloenda de l’acte va ser a càr-rec de la Presidenta de la Comis-sió, la companya Mariam Bataller.


INFORMACIÓ COL·LEGIAL ADVOCACIA EN IMATGES

25 de febrer: La Comissió d’advocats Seniors de l’ICAB visita el Parlament de Catalunya.

18 de març: Els departaments de Formació i Atenció Col·legial de l’ICAB obtenen el certificat ISO de Qualitat.

4 de març: Les nits del dret esportiu. Sopar col·loqui “Un tomb per la vida: esportista, advocat i dirigent de l’esport” amb David Moner.

14 de març: Al Cercle ICAB es va fer un tast de cafès per cortesia de Nespresso.

4 de març: Inauguració del 23è Curs de Dret Penitenciari. D’esquerra a dreta: la moderadora, Maria Amparo Bataller; el degà Pedro L. Yúfera; la secretaria de Relacions amb l’administració de justícia, M. Josep Feliu i la diputada, Blanca de Olivar Oliver.

28 de febrer: En el marc de la Jornada “El futur de Catalunya”, conferència: ‘Què podem aprendre de Canadà i Escòcia?’ a càrrec de Laura Díez Bueso, professora titular de dret constitucional (UB), amb el degà, Pedro L. Yúfera.


de familia. Régimen jurídico del mediador. Las Rozas (Madrid): Sepín, 2013. [347.627(46):304Mar]

NAVARRO MENDIZÁBAL, IÑIGO A., VEIGA COPO, ABEL B. Derecho de daños. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2013. [347.5(46)(035)Nav]

VITERI ZUBIA, IBONEl pago anticipado en las obligaciones a plazo: el derecho al reembolso anticipado en el sector específico del crédito. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.431(46)Vit]

DRET CONSTITUCIONAL GUICHOT, EMILIO (COORD.); BOIX PALOP, ANDRÉS (AUTS.) … [ET AL.]Derecho de la comunicación. 2ª ed. Madrid: Iustel, 2013. [342.727(46)(035)Der]

PRAT WESTERLINDH, CARLOSRelaciones entre el poder judicial y los medios de comunicación: los juicios paralelos. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [342.56(46):342.727Pra]

CORDÓN MORENO, FAUSTINOLa revisión de oficio de los actos administrativos y disposiciones de carácter general y su control jurisdiccional: un estudio desde la jurisprudencia. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2013. [35.077(46)Cor]

CUBERO MARCOS, JOSÉ IGNACIOLa comunicación previa, la declaración responsable y el procedimiento administrativo: especial referencia al establecimiento de actividades y a la prestación de servicios. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [35.077.3(46)Cub]

FERNÁNDEZ ACEVEDO, RAFAELLas concesiones administrativas de dominio público. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. [351.71.078.6(46)Fer]

LAFONT NICUESA, LUIS (COORD.); GOIZUETA VÉRTIZ, JUANA (AUTS.) … [ET AL.]Protocolos sobre extranjería. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [351.756(46)Pro]

PALOMAR OLMEDA, ALBERTO (DIR.); COLOMER HERNÁNDEZ, IGNACIO (AUTS.) … [ET AL.]Tratado de la jurisdicción contencioso-administrativa. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra):Aranzadi Thomson Reuters, 2012. 2 vol. [351.95(46)(035)Tra]

PALOMAR OLMEDA, ALBERTO (DIR.); BAENA ZAPATERO, RAFAEL (AUTS.)…[ET AL.]En torno al juego de azar: actividad, regulación y actores. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [351.762(46)Ent]

INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

REVISTESACTUM INMOBILIARIO & URBANISMO [RECURS ELECTRÒNIC] Editor: Ediciones Francis LefebvreISSN: 1889-3600Periodicitat: trimestral1r fasc.: n. 1 (oct. 2007) Disponible a partir de n. 14 (enero-marzo 2011)

LA LEY UNIÓN EUROPEA: REVISTA DE ACTUALIDAD JURÍDICA DE LA UNIÓN EUROPEA [RECURS ELECTRÒNIC] Editor: La LeyPeriodicitat: mensual1r fasc.: año 1, n. 1 (feb. 2013) N. 1 ja disponible a la Biblioteca

MONOGRAFIES

DRET ADMINISTRATIU ALENZA GARCÍA, JOSÉ FRANCISCO (DIR./AUT.) … [ET AL.]El derecho contra el ruido. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2013. [351.777.51(46)Der]

QUINTANA LÓPEZ, TOMÁS (DIR.); CASARES MARCOS, ANABELÉN (COORD.)La responsabilidad patrimonial de la Administración pública: estudio general y ámbitos sectoriales. 2ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. 2 vol. [35.076(46)Res]

RUÍZ OJEDA, ALBERTO (DIR.); PETITBÒ JUAN, AMADEO … [ET AL.]Fundamentos de regulación y competencia: (el diálogo entre derecho y economía para el análisis de las políticas públicas). Madrid: Iustel, 2013. [35.072.1(46)Fun]

DRET CIVILCAMAS JIMENA, MANUEL (COORD.); GÓMEZ RIVERO, MARÍA DEL CARMEN, SILLERO CROVETTO, BLANCA, SUCH MARTÍNEZ, JAVIERResponsabilidad médica. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.56(46):61Res]

FERRANTE, ALFREDOOpen price y compraventa. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [347.451Fer]

FERRANTE, ALFREDOLa reducción del precio en la compraventa. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [347.451(46)Fer]

GUTIÉRREZ VIGUERA, MANUELContabilidad de las entidades sin fines lucrativos y sus implicaciones fiscales. Valencia: Ciss, 2012. [347.191(46)Gut]

MARTÍN NÁJERA, Mª TERESA, ARSUAGA CORTÁZAR, JOSÉ La ley de mediación civil: experiencia de una magistrada

�


DRET FISCALCALVO VÉRGEZ, JUANEl IVA en las operaciones intracomunitarias. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [336.226.32(4-672UE)Cal]

CENCERRADO MILLÁN, EMILIO (COORD./AUT.) … [ET AL.]Manual de derecho tributario del turismo. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [336.2(46)(035)Man]

ROMERO FLOR, LUIS MARÍALas actas con acuerdo en el procedimiento de inspección tributaria. Valencia: Ciss, 2012. [336.225.67(46)Rom]

DRET INTERNACIONALBERBEROFF AYUDA, DIMITRY … [ET AL.]El derecho de la Unión Europea visto por el abogado general: homenaje a Dámaso Ruiz-Jarabo Colomer a través de sus conclusiones. Madrid: Iustel, 2013. [341.176(4-672UE)Der]

FERNÁNDEZ ROZAS, JOSÉ CARLOS, ARENAS GARCÍA, RAFAEL, MIGUEL ASENSIO, PEDRO ALBERTO DE Derecho de los negocios internacionales. 4ª ed. Madrid: Iustel, 2013. [347.7(035):341.96Fer]

DRET LABORALBALLESTER PASTOR, MARÍA AMPARO La prestación de maternidad. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [368.45(46)Bal]

BELTRÁN, EMILIO (ED.); MENÉNDEZ MENÉNDEZ, AURELIO (DIR.)Summa revista de derecho mercantil: derecho mercantil. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. 6 vol. [347.7(46)Sum]

BOVÉ MONTERO Y ASOCIADOSCómo hacer negocios en España. 10ª ed. [Barcelona]: Profit, 2012. [347.7(46)Com] [També disponible en alemany, anglès, francès, italià i portugués]

CAMPUZANO, ANA BELÉN, CONLLEDO LANTERO, FERNANDO, PALOMO ZURDO, RICARDO J. (DIRS.); ALMENDROS RUIZ, ANTONIO (AUTS.) … [ET AL.]Los mercados financieros. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.73(46)Mer]

DÍAZ ROMERO, Mª DEL ROSARIOEl leasing mobiliario como garantía en operaciones financieras. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2013. [347.754(46)Dia]

2000 soluciones sociedades mercantiles: 2013. Valencia: Ciss, 2012. [347.72(46)(036)Dos]

BENITO-BUTRÓN OCHOA, JUAN CARLOS, MARCOS GONZÁLEZ, JUAN IGNACIO, MOLINA NAVARRETE, CRISTÓBALPrimeras interpretaciones judiciales de la reforma laboral 2012: ¿aplicación o recreación?. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [331(46)”2012”Ben]

BLÁZQUEZ AGUDO, EVA MARÍAEl sistema de formación profesional para el empleo: hacia la creación de un derecho laboral: (las implicaciones de la reforma laboral de 2012). Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [331.125.2(46)Bla]

GORELLI HERNÁNDEZ, JUAN, MARÍN ALONSO, INMACULADA (COORDS.); BARRIOS BAUDOR, GUILLERMO L….[ET AL.]El nuevo derecho de la negociación colectiva: actualizado tras la Ley 3/2012. Madrid: Tecnos, 2013. [331.15(46)”2012”Nue]

GUERRERO VIZUETE, ESTHEREl trabajador autónomo dependiente económicamente: un estudio jurídico laboral. Valladolid: Lex Nova, 2012. [331.72(46)Gue]

KAHALE CARRILLO, DJAMIL TONYLa responsabilidad social de género. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [331.44(46):342.722Kah]

MARTÍN VALVERDE, ANTONIO, GARCÍA MURCIA, JOAQUÍN (DIRS./COORDS.)Tratado práctico de derecho de la Seguridad Social. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2013. 2 vol. [368.4(46)(035)Tra]

POQUET CATALÁ, RAQUELEl actual poder de dirección y control del empresario. Cizur

Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [331(46)Poq]

RODRÍGUEZ ESCANCIANO, SUSANADespidos y otras medidas de (re)estructuración de plantillas laborales en el sector público. Madrid: Iustel, 2013. [331.135(46)”2012”Rod]

Tres años de cambio laboral. Valladolid: Lex Nova, 2013. 2 vol. [331(46)”2012”Tre]

VALDÉS ALONSO, ALBERTOResponsabilidad social de la empresa y relaciones laborales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [331.825(46):658Val]

VALDÉS DAL-RÉ, FERNANDO; SOBRINO GONZÁLEZ, GEMMA Mª (DIRS.)Comentarios a la Ley de empleo. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [331.68(46)Com]

DRET MERCANTILBELTRÁN, EMILIO (DIR.); CAMPUZANO, ANA BELÉN, SEBASTIÁN, RAFAEL, TORTUERO, JAVIER (COORDS.) Esquemas de derecho concursal. 5ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.736(46)”2011”(083.13)Esq]

BELTRÁN, EMILIO, PALOMAR OLMEDA, ALBERTO (DIRS.); CAMPUZANO, ANA BELÉN (AUTS.) … [ET AL.]La insolvencia de las entidades deportivas profesionales. Cizur Menor (Navarra):Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [347.736(46)”2011”Ins]

Trobareu l’accés a la versió electrònica al catàleg de la Biblioteca a www.icab.cat


INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

RECENSIÓ

Aquesta obra aplega les aportacions de juristes europeus i americans que tracten diferents aspec-tes de les tendències i els dubtes que la regulació del matrimoni i figures afins, la seva relació entre l’Estat i la religió, planteja a començament del segle XXI. Els dos volums estan dedicats al professor Navarro Valls que va dedicar a la seva trajectòria acadèmica al matrimoni i llibertat religiosa.

MARTÍNEZ-TORRÓN, JAVIER , MESEGUER VELASCO, SILVIA, PALOMINO LOZANO, RAFAEL (COORDS.)Religión, matrimonio y derecho ante el siglo XXI : estudios en homenaje al profesor Rafael Navarro-Valls. Madrid : Iustel, 2013. 2 vol. [347.62(46)Rel]

HERRADOR GUARDIA, MARIANO JOSÉ (DIR.) ; BANACLOCHE PALAO, JULIO (AUTS.) ... [ET AL.]Derecho de daños: 2013. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013.[347.5(46)Der]

Aquesta obra col·lectiva, en què participen advo-cats en exercici i magistrats del Tribunal Suprem, aprofundeix en les principals qüestions sobre el dret de danys, amb les aportacions dels experts en aquesta matèria. A tall d’exemple, trobareu un capítol sobre la posició actual del Tribunal Suprem davant el plet de danys: defunció prematura de la víctima i col·lisió múltiple en accidents de circulació (a càrrec de Juan Antonio Xiol Ríos) o el dedicat al dany moral, entre altres.

RODRÍGUEZ-CANO GIMÉNEZ-LA CHICA, EDUARDO C.El delito de atentado y los profesionales de la Administración de Justicia: el abogado como sujeto pasivo de la acción. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [343.36(46)Rod]

DRET PROCESSAL LOZANO EIROA, MARTALa declaración de los coimputados. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2013. [343.121(46)Loz]

OLIVA SANTOS, ANDRÉS DE LAEl papel del juez en el proceso civil: frente a ideología, prudentia iuris. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. [347.962(46)Oli]

PEREIRA PUIGVERT, SÍLVIALa exhibición de documentos y soportes informáticos en el proceso civil. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [347.94(46):004.7Per]

SIERRA LÓPEZ, MARÍA DEL VALLELa medida de libertad vigilada. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [343.126(46)Sie]

MARTÍNEZ NADAL, APOL·LÒNIA (COORD.); AIGE MUT, Mª BELÉN (AUTS.) … [ET AL.] Títulos cambiarios electrónicos: estudio interdisciplinar. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. [347.745(46)Tit]

MUÑOZ PAREDES, ALFONSOProtocolo concursal. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013.[347.736(46)”2011”Muñ]

SEBASTIÁN, RAFAELConcurso y rescisión. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.739(46)”2011”Seb]

SIGNES DE MESA, JUAN IGNACIODerecho de la competencia y crisis económica: el régimen de ayudas públicas y de concentraciones en el sector financiero. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [347.776(46)Sig]

THOMÀS PUIG, PETRA M.Administración pública y deuda fiscal del concursado tras la reforma de 2011. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. [347.736(46)”2011”:336.225.64Tho]

DRET PENALGÓMEZ-MOURELO, CARIDAD; MOSQUERA MOURIÑO, ALBERTOLa nueva ley de lucha contra el fraude: comentarios prácticos. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2013. [343.359(46)Gom]

GORJÓN BARRANCO, MARÍA CONCEPCIÓNLa tipificación del género en el ámbito penal: una revisión crítica a la regulación actual. Madrid: Iustel, 2013. [343.615(46)Gor]

LUZÓN PEÑA, DIEGO-MANUEL (DIR.); DÍAZ Y GARCÍA CONLLEDO, MIGUEL (COORD.); VICENTE REMESAL, JAVIER DE, PAREDES CASTAÑÓN, JOSÉ MANUEL, OLAIZOLA NOGALES, INÉS Código penal. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [343.2(46)Esp]


Carrer Mallorca, 281.Planta Baixa

Vols ferun parèntesi?

CercleICAB

Prenun cafè

Llegeixla premsa diària

Connecta'ta internet

Passes Perdudes

El Baròmetre de l’advocaciaLA COMISSIÓ DE RELACIONS AMB L’ADMINISTRACIÓ I LA JUSTÍCIA (CRAJ) VA INICIAR AL JULIOL DEL 2011 LA PUBLICACIÓ A LA PÀGINA WEB DE L’ICAB DE CONSULTES VINCULADES AMB L’EXERCICI PROFESSIONAL AMB L’OBJECTIU DE PODER ELABORAR UN BARÒMETRE AMB LES OPINIONS DELS ADVOCATS QUE PARTICIPEN.

Com ha evoluc ionat durant aquest temps el baròmetre? Un promig de quasi 300 ad-vocats hi han participat cada setmana si bé en els últims mesos aquest número ha anat

en augment f ins assolir la xifra de 850 respostes.

Quines són les qüestions que més han destacat durant aquests mesos?La possibilitat d’assumpció de funcions prò-pies de l’advocacia per altres professions ha estat objecte de consulta i l’elevada par-ticipació apunta que resulta una qüestió es-pecialment rellevant per als col·legiats. La possibilitat de compatibilitzar l’advocacia amb altres professions tradicionalment separades, com la procura, sembla una opció acceptable per part important dels col·legiats però el fet que puguin intervenir altres professionals com els notaris en àm-bits que fins ara eren propis dels advocats és majoritàriament rebutjat.

Els temes socials d’actualitat i la preocu-pació per les situacions de les persones afectades per la crisi i , en concret, per la pèrdua de l’habitatge familiar habitual, han quedat reflectides havent manifestat la majoria de col·legiats la conveniència de denunciar expressament les clàusules abu-sives i de facilitar la suspensió dels proce-diments i les opcions, com la dació, evitant que es puguin veure limitades per temes fiscals.

Les taxes judicials varen obtenir uns resul-tats clars en contra de la seva imposició i valorant que signifiquen una limitació del dret d’accés a la justícia dels ciutadans. Les propostes de reformes legislatives han estat també objecte de consulta durant aquest temps. Majorment, les consultes han apuntat algunes mesures que no es considera que ajudin a descol·lapsar o agi-litar la justícia, com declarar hàbil el mes d’agost o modificar partits judicials. Si bé altres, com utilitzar vies alternatives per la resolució de conflictes, destipificar algunes

% a favor % contrariLa compatibilitat de les professionals d’advocat i procurador 50,71 49,29Assumpció de competències per part de notaris 20,59 79,41

0%

20%

40%

60%

80%

100%

% a favor % contrari

Assumpció de competències per part de notaris

La compatibilitat de les professionals d’advocat i procurador

0102030405060708090

100

Preveure expressament la

denuncia de clàusules abusives

La dació en pagament ha

d'estar exempta d'impostos

Es poden utilitzar més opcions de

renegociació

El concurs de persona física

hauria suspendre

execucions en tràmit

SI

NO


faltes, o tenir present a la justícia de pau com a justícia de proximitat, han obtingut un resultat favorable.

L’ús de noves tecnologies per part dels pro-fessionals i de les administracions també ha estat present en els temes abordats du-rant aquests mesos. Els resultats apunten a la necessitat d’augmentar la utilització d’aquestes noves eines.

Finalment, les qüestions més habituals de l’exercici professional han estat també ob-jecte de consulta.Podem destacar les relati-ves a l’accés als edificis judicials, retards o tracte rebut per part dels advocats.

Quines mesures han estat adoptades?Han estat acordades mesures en relació a les taxes judicials, tant pronunciaments com concentracions per posar de manifest el parer de l’advocacia.

Han estat reclamades millores en la trami-tació de procediments i execucions, en con-cret, respecte les costes.

Han estat establerts acords de col·laboració amb diferents Administracions per a la crea-ció d’un Servei d’intermediació en deutes hipotecaris i d’un protocol en relació al tema dels desnonaments de vivenda habitual.

S’han assolits des de la CRAJ acords a fi de millorar els accessos als edificis judicials dels advocats que han demostrat la seva utilitat en haver contestat un 82,18% de col·legiats que utilitza habitualment l’accés per a professionals en aquells edificis judi-cials on s’ha instal·lat.

El baròmetre continuarà oferint una via de participació directa als col·legiats, realit-zant consultes sobre qüestions actuals i rellevants per a l‘exercici professional de l’advocacia.a, revoca aquesta resolució i acor-da l’admissió a tràmit de les citades querella sobre els bombardeigs italians que va patir la ciutat.

0

20

40

60

80

100

120

SI NO

Afectació del dret d'accés a la justícia

Estar d'acord amb la imposició de taxes

�

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

SI NO

S'utilitza la videoconferència en la jurisdicció penal

S'utilitza la videoconferència en la jurisdicció civil


Ara pots gaudir de més de 300 ofertes. Visita la nova web del Club ICAB.

www.clubicab.catClub IcabLa nova central de compres de l’ICAB.


Barcelona,1 7 maig

2013

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

SEMINARI ART&DRET

MON JURIDIC SERVEIS

Els anuncis es publiquen a Món jurídic per ordre d’arribada. Recordeu que teniu l’opció de la publicació immediata al web col·legial ww.icab.cat Us agrairem que us ajusteu al límit de 20 paraules per anunci per tal de poder publicar el màxim número possible d’anuncis. [email protected]

OFERTES Despatx a compartir Aragón/Paseo de Gracia, excelente imagen, varios despachos de 10 a 25m2, de 350 a 500 euros, gastos aparte, secretaria, conserje, sala juntas 29m2. Tel. 676972089.

Av. Carles III/Av. Diagonal 200 euros/mes, despacho individual, muy bien comunicado, próximo a la ciudad judicial, recién reformado, climatizado, parque, conserje. Tel. 649348129.

Av. Diagonal/Aribau, edificio de oficinas, dispone de despacho exterior, posible colaboración. 500 euros, todos los servicios, salas de juntas, recepción, wiffi Tel. 609369483.

Av. Diagonal/Pl. Francesc Macia, dos despachos amueblados en, con posibilidad de sala de juntas. Precio a convenir. Tel. 934395014.

Av. Diagonal/ Pau Claris, Lloguem 2 despatxos moblats, 1 doble, 1 individual. Amb conserge, secretaria, sala juntes. A partir de 400 euros/mes. Tel. 934673803.

Balmes/Mitre, amueblado, aire acondicionado, calefacción, sala de juntas, archivo, fotocopiadora, fax, parquet, conserje, 300 euros. Tel. 616498879.

Bruc, despatx moblat, cèntric, només 180 euros mensuals. Amb internet, fax, fotocopiadora, i bon ambient de treball. Tel. 934674730.

Casp/Sardenya, dos despachos interiores, juntos o por separado.10 m2 c/u. Dos salas de juntas, a/a, portería, consumos excepto teléfono,

Anuncis

alarma. 325 euros/c/u. Tel. 932327552.

Consell de Cent/Balmes - Finca regia con despachos compartidos, 2 disponibles: 18m2: 775euros y 16m2: 595 euros. Incluye todos los servicios y mobiliario. Listo para entrar. Raquel 934145448.

Despacho a compartir, dos amueblados, parquet, ascensor, sala juntas 350 euros. Tel. 932289890, 605251552, 605251553.

Despacho virtual, excelente imagen incluye recepción notificaciones, documentación, secretaria, visitas, fax, sala reunión. 80 euros, ver fotos en www.bufetevirtual.es. Mónica 615832946.

Gran Via, 645. 2 despachos. Secretaria, sala de juntas, biblioteca y espera, teléfono, fax, adsl/wifi, limpieza, a/a, fotocopias, conserje etc. Colaboraciones. 550euros. 933011616. [email protected]

Les Corts/Parque de las Infantas. 2 despachos exteriores, luminosos, sala de espera, sala de juntas y servicios. Posible colaboración fiscal. 350 euros+ iva. Tel. 934900122.

Mallorca/Pau Claris, despacho la portería de al lado de ICAB. Incluye ADSL, luz, agua, telf., fax, sala reuniones y recepción. 400euros/mes.Tel.629584587.

Mallorca 245/Rbla. Catalunya, 100 euros, despatx virtual. Tots els serveis del despatx (sales de juntes, recepció, gestió de notificacions, trucades i correu, fotocòpies, wifi) 932722949.

Muntaner/Av. Diagonal, finca regia, conserje, disponibilidad de un despacho de 15 m, sala de juntas, sala de espera,

todos los servicios incluidos, precio 400 euros/mes, tel. 610394171.

Muntaner/Diagonal. 2 despatxos: interior 250euros, exterior 425euros. Inclou adsl, secretaria, sala de juntes, neteja. Possibilitat de col·laboració. Tel. 932002611.

Muntaner/Av. Diagonal, despatx amb molta presència per rebre visites, 110 euros/mes.- Tot els serveis inclosos, sense límits. Tel. 932007805.

Muntaner/Av. Diagonal. Finca elegante, ascensor, exterior, muy luminoso, 18 m2. Incluida portería, agua, luz, internet y limpieza. 350 euros/mes. Tel. 619580115.

Muntaner/París, 24,6m2 + aseo 4,6m2, exterior, recibidor, parquet, conserjería, WIFI, electricidad, agua, c/a/a, limpieza incluido. 400 euros. Silvia 666461190.

Muntaner/Pl. Universitat, todos los servicios. 40 m2. Sala de juntas. Amueblado y acabado reformar. ADSL, conserje. Posible colaboración 240 euros+gastos. Juan/686113092 Jose 677037396.

Muntaner/Platón. Despacho de unos 20 m2, exterior, con todos los servicios. Gastos a convenir y posibles colaboraciones. Jorge 93 2652919.

Muntaner/Via Augusta , si necesitas una sala de visitas en Barcelona unas horas: llámanos al 619711741 y pregunta por Inés o Elvira.

Pau Claris, finca regia, bien comunicado, despacho 15 m2 exterior, sala de espera, juntas, secretaría (mañana y tarde), portería, limpieza, adsl, luz, tel. 400 euros+iva. Tel. 659662183.

Pequeño despacho, aprox. 7 m2, en despacho colectivo de abogados-detectives, por 140 euros/mes + gastos. a/a y adsl. Teléfono 687426628 (Juan).

Pl. Dr. Letamendi. 6è pis, 50m2, molta llum, climatitzat, amb parquet i ben comunicat, 300 euros/mes, inclou neteja i llum, sense telèfon. Rosa Mañé. Tel. 934516683/669325793.

Pl. Urquinaona 4, 2 despatxos, porteria, sala espera, parquet. Lloguer + despeses comunes tot inclòs (excepte tf) 375euros/mes i 600euros/mes negociable. Maria Josep 609310677.

Pg. Gracia/Gran Vía. 15m2, mucha luz, parquet. Incluye sala juntas, a/a/c, internet wifi, atención tel., limpieza y portería 850 euros/mes, iva inc. Gemma /Araceli: 932120151.

Rbla. Catalunya/Provença, amb secretaria i consergeria matí/tarda, dues sales de reunions, wifi, neteja i subministres. 400 euros + IVA. Sheila 934144511 o Ferran 690221567.

Roger de Llúria 115, finca regia, ascensor, conserje, 15 m2, ext. Balcón, a/a/c. Caben 2 mesas si quieren compartir. Precio 600 euros/mes, gastos no incluidos. Tel. 934870125.

Trav. de Gràcia/Gran de Gràcia. 250 euros/mes. Amueblado. Sala de recepción. Fotocopiadora, y servicios comunes incluido; salvo teléfono. Tel. 932176606.

Tres Torres, despacho de 9 m2, en la zona alta, muy buena comunicación, amueblado con luz, Wifi y con Tfno. 300 euros. Para contactar: 934141011.

Via Augusta/Diagonal, col·lectiu advocats lloga despatx moblat amb dret


En Joan ha tingut una entrevista

-V�2WIV�Q�T¼)TJMZ\�[~V�JM[[WV[��<W\[�LW[�[~V�TTQKMVKQI\[�MV�LZM\��\MVMV�TM[�UI\MQ`M[�VW\M[�Q�MT[�[M][�K]ZZyK]T]U[�[~V�M`IK\IUMV\�QO]IT[��

<W\[�LW[�^WTMV�M`MZKQZ�L¼IL^WKI\[�I�]V�LM[XI\`�

L’Albert ha tingut vuit entrevistes i una oferta

ELS MILLORS SERVEIS PER DRET PROPI

4)�,1.-:Ð6+1)�j;�9=-�4¼)4*-:<�;¼0)�16;+:1<�-6�-4�;-:>-1�,¼7+=8)+1Õ�1�7:1-6<)+1Õ�8:7.-;;176)4�,-�4¼1+)*�

Si cerques feina, entra a www.icab.cat/borsadetreball i inscriu-t’hi.Si cerques professionals per al teu despatx, entra a www.icab.cat/borsadetreball i introdueix la teva oferta.

Serveis: borsa de treball, orientació professional i selecció de candidats.

MON JURIDIC SERVEIS

Anuncis

a sala de juntes, internet i multifunció, 500euros o possibilitat despatx virtual 150euros. Tel. 933686184.

Vilanova i la Gestrú, despacho a compartir. Precio a convenir. Alfredo Ascaso: 679967955. Despatx per llogar o vendre Av. Diagonal/Francesc Macià, en perfecto estado, 200m2, exterior, gran sala de juntas, exterior, con conserje, apto para notarias, abogado, etc. 2.000 euros/mes. Tel. 934521700 y 934393934.

Es lloga local de 45 m2, exterior i molt lluminós, situat a peu de carrer davant de zona enjardinada. Amb lavabo independent. Preu lloguer: 380 euros + IVA. Tel. 932158302 (Ana)

Es lloga despatx cèntric nou, al costat de la Pl. Lesseps, amb possibilitat d’aparcament. Edifici nou. Àtic de 90m2, totalment moblat, amb tots els serveis contractats. Tel. 932174862.

Se alquila despacho en Pineda de Mar, Maresme, Partido judicial de Arenys de Mar. Posibilidad de colaboración. Contactar en el 937662801.

Se alquila despacho calle Diputación, 165 m2, 6 despachos exteriores, totalmente equipado, finca modernista recién rehabilitada. Ideal Bufete. Tel. 674433008.

Vilanova i la Geltrú, centro ciudad. Venta o alquiler despacho con tres salas y recepción, 77 m2, con todas las instalaciones. Tel. 628536665 y 938935612 y [email protected]

Por enfermedad, busco colaborador o traspasar despacho, clientes y local de 65m, tel/fax 933772574, 622611665 y 677422421, a 100m tren, carrilet, metro, etc. [email protected]

Pl. Pubilla Casas de l’Hospitalet de Llobregat, Despacho / local en alquiler en. Planta baja esquinera. 123 m2. Junto paradas de Metro y Tram. Antigua sucursal bancaria. Tel. 656937955. Col·laboracions Abogada con 26 años amplia y dilatada experiencia en urbanismo, con despacho propio, se ofrece para colaboración o incorporación a despacho. [email protected].

Abogado especializado en Extranjería se ofrece para colaboraciones en esta materia. Xavier Sagarra Cot. Tel. 934875292/639302355 [email protected]

Advocada laboralista, amb despatx propi, s’ofereix per fer col·laboracions o substitucions Tel. 607015515.

Advocada ofereix col·laboracions, les meves especialitats són civil, penal, laboral i estrangeria. Despatx també a Granollers; 659119467, [email protected]

Advocada amb experiència en dret civil i penal, i despatx a la ciutat de la justícia, s’ofereix per col·laborar amb assessories i despatxos. Tel. 666391099.

Advocat especialista al tema d’impagats i responsabilitat d’administradors s’ofereix per col·laborar. Tel. 608252143 i [email protected].

Advocat civil amb 5 anys d’experiència, inscrit al TO, per substitucions a vistes a tota Catalunya. Especialitat en reclamacions de quantitat i desnonaments. [email protected]

Abogado fiscalista con dilatada experiencia y despacho propio se ofrece para colaboraciones en las áreas de asesoramiento y gestión fiscal y tributaria. Tel. 932092702.

Despacho especializado en dcho procesal, civil, mercantil y familia, se ofrece para colaborar en dichas materias. Didac Carrillo tel. 932155695/[email protected] Diversos Vendo piso en zona alta. 3 baños. 5 hab, gran salón, cocina/offic, ideal vivienda despacho, a/a/c, parquet, aislamiento acústico y tzas. Precio a convenir. Facilidades de pago. 639306378.

Pis a Sitges en venda, 70 m2, tot reformat, lluminós, hab. dob. + hab. conv. + estudi + menj. + cuina + bany + balcó + terr. + traster + c/a/a, 175.000 euros. Tel. 674556428.

Alquiler piso entresuelo, Rda. Guinardo/Secretari Coloma, 70m2, 4 dependencias +baño y cocina, alta de luz/agua/gas. Portería. Muy bien comunicado. 700 euros/mes. Tel. 626268726.

Ático de 80 m2 y 65 m2 de terraza en venta en el Raval, c/Reina Amalia,12, con acceso directo para vecinos a la Ronda Sant Pau, 3 hab, com, coc 2 ascensores ático a nivel de terraza. Tel. 665963824.

Premià de dalt, oportunitat, casa de poble en venda. 142 m2 ampliables + pati. Bigues de fusta i parets de pedra. Tel. 639866518.

Llogo 2 places de pàrking grans al costat Camp de futbol del Barça. Ideal dies partit. Tel. 934540719.

Alquilo 2 hab., para 2 chicas, mínimo 6 meses (negociable) internet, calefacción, tv, exterior, muy luminosa, barrio tranquilo, portero, bien comunicado, no se admiten animales. Tel. 620331530.

Av. Diagonal/Pg. Gracia. Piso a estrenar. Aprox. 80m2, 2 habitaciones, 2 baños (suite). Salón-comedor, cocina totalmente equipada. Acabados de 1er nivel. Finca señorial con portería. [email protected]

Alquiler piso Comte de Güell, 40m, 1 hab., baño, comedor-cocina, galería. Sin muebles. Ascensor. 480 euros/mes; y apartamento en Lloret de Mar (Zona Fanals) de 80m, a 150m de playa. 2 hab., baño, terraza, muebles. Com + piscina. 625 euros/mes. Tel. 934120262. OFERTES Diversos Busco despacho a compartir en Vilanova i la Geltrú para ejercer turno de oficio. Pilar Tel. 934530130.

Busco alquilar despacho individual en despacho de abogados económico y elegante en la zona centro de Barcelona y que permitan la puesta de placa en el exterior. 647786995.


anÀlisi de la sentÈncia del tjue de de marÇ sobre … 276b.pdf · literari de “contes...

Documents