ANIMALS EN PERILLD'EXTINCI

ITINERARI DEL NOSTRE PROJECTE

El nostre projecte ens ha duit tot un curs. Comenarem la tercera setmana del mes de setembre. En aquest esquema hem representat el nostre itinerari que anirem explicant en les segent diapositives.

CRITERIS ELECCI del PROJECTE

Ens ha d'interessar a tots

Ha de ser un tema dactualitat

Que ens planteji moltes preguntes

Ha de ser til, ens ha de produir un canvi de conducta

Abans de fer les propostes de projectes consensuarem els segents criteris per fer-les:

Consensuarem primer criteris per fer propostes i obligar-nos a pensar i desprs raonar-les , per tal de convncer als nostres companys de la millor proposta. La millor proposta seria la ms interessants per tots.A ms el projecte ha de ser sobre un tema d'actualitat que ens permita reflexionar , valorar , i implicar-nos en les posibles solucions , aportant idees i propostes.Reflexionar , suposa plantetjarnos moltes preguntes. El millor projecte ser aquell ms ens motivi a indagar i a realitzar nous descobriments al intentar donar respostes a les preguntes plantetjades.I si hem viscuts realment el projecte , segur que en qualque cosa canviarem la nostra manera d'entendre el mn i d'actuar.

TRIA DEL PROJECTE

Animals

en perilld'extinci

I entre les diferents propostes varem triar:

De entre totes les propostes vrem consensuar triar els animals en perill d'extinci

QUINES PREGUNTES ENS PLANTEJEM ?

Animals en perill d'extinciA continuaci en varem posar a cercar informaci , a plantejar-nos preguntes i a concretar qu voliem investigar.

-Com se sap si una especie est en perill d'extinci?-Per qu hi ha gent que mata a animals-Les tortugues estan en perill d'extinci?-Per qu el ser hum invadeix el territori dels animals?-L'home s una amenaa pels animals? -Per qu ara hi ha menys animals que abans?-Per qu els dofins estan en perill d'extinci?-Per qu els ossos polars estan en perill d'extinci.-Per qu no es reprodueixen?-Com es pot evitar l'extinci dels animals?

I TOT D'UNA SORTIREN UN CARAMULL ..

-Quin s el pas que no t animals en perill d'extinci?-Per qu alguns animals estan en perill d'extinci i altres no?-Algun animal que estava en perill d'extinci ja no ho est.-Quins animals sn el que estan en perill d'extinci i quins sn els que tenen ms risc de perill d'extinci?-Com sobreviuen?-Hi ha algun animal domstic en perill d'extinci?-Qu mengen i d'on el treuen?-Es poden salvar els animals que estan en perill d'extinci?-Qu animals ha hagut que s'han extingits?-Quina funci tenen en el ecosistema?-Quines sn les causes que duen als animals a estar en perill d'extinci? Hi ha animals que estan en perill d'extinci degut a malalties? Quines malalties tenen?

-PER QU HI HA ANIMALS EN EXTINCI?

-N'HI HA ANIMALS QUE ESTAVEN EN PERILL I JA NO HO ESTAN?

-COM SE SAP SI UNA ESPCIE EST EN PERILL D'EXTINCI?

-L'HOME ES UNA AMENAA PELS ANIMALS?

EREN MOLTES PREGUNTES... I COMENAREM A TRIAR

1.-QUE SIGUI OBERTA2.-QUE GENERI MS PREGUNTES3.- QUE NO SIGUI DE FCIL RESPOSTA O DE RESPOSTA IMMEDIATA.

CRITERIS PER TRIAR LA PREGUNTA CLAU

? ? ?

?

Eren moltes preguntes i haviem de triar una o dues per centrar-nos en la investigaci...i pensrem en aquest criteris:

PREGUNTA CLAU

PER QU HI HA ANIMALS ENPERILL D'EXTINCI?

QU PDEM FER?

les agruparem entre preguntes obertes, es a dir , de difcil resposta i preguntes tancades, de resposta inmediata o fcil de trobar.Entre tots vam triar la pregunta clau, la que hauria de guiar la nostra investigaci.

i consequncia d'aquesta pregunta va sorgir la segent:

I tot d'una va comenar la recerca.Varem decidir investigar quins animals estaven en perill d'extinci. Alguns companys ja coneixien molt d'animals en aquesta situaci. Ens repartirem el treball, un animal cadasc d'entre un llistat de 27 animals , i comenarem a cercar les causes.

INVESTIGACI

El Urugallo

Ferreret

El linx ibric

L'esturi

oso pardo

Atn rojo

guila imperial

Cerdeta Pardilla

Desmn delPirineo

INVESTIGACI

AGUILA PEIXETERA

KOALA

VOLTOR NEGRE

TIGRE

LLEO

FOCA DE GROENLNDIA

EL VOLTOR NEGRE

EL FERRERET

FOCA MONGE

PINZ BLAU

El VIROT

L'ESTURI

LA SARGANTANA BALEAR

LA MILANA

INVESTIGACI:
ANIMALS EN PERILL D'EXTINCI
(I. BALEARS)

EL GALL FAVER

EL FALC PELEGRI

EL ABELLAROL

CETACIS (CATXALOT,DOFI)

TORTUGA MARINA

RATAPINYADES

LA MOIXETA VOLTONERA

EL LINX IBRIC

L'OS POLAR

EL PANDA GEGANT

EL PING

LA BALLENA BLAVA

EL LLE

EL TIGRE DE BENGALA

MORSA DEL PACFIC

LA PAPALLONA MONARCA

L'ELEFANT

INVESTIGACI:
ANIMALS EN PERILL D'EXTINCI

INVESTIGACI

LA CAA FURTIVALA SOBRE EXPLOTACI PESQUERAEL COMERDE MARFIL

LA DESTRUCCI DELS HBITATS

INVESTIGACI

LAGARTIJA PALLARESA

LAGARTIJA ARANESA

L

LAGARTIJA BALEAR

DEPREDACI PER VERTEBRAT INVASORS : GATS , RATES ...COMPETNCIA AMB ANIMALS INTRODUITS PER L'HOME PER L'ALIMENTDESTRUCCI DE LA VEGETACI PER VERTEBRATS INVASORS:CABRES OVELLES

INVESTIGACI

LAGARTO GIGANTE DE LA GOMERA

LAGARTO MOTEADO CANARIO

LAGARTO GIGANTE DEL HIERRO

El petit Mida de Les seves Poblacions i els Allament Fa especialment sensibles a les Alteracions de l'hbitat.- Recollecci furtiva i Continuada d'exemplars.

Sobre l'hbitat- Destrucci de l'hbitat, Principalment ocasionada per la Pressi de les Estacions d'Esqu.- Canvi climtic.

ALLAMENT I PETITA MIDA DE LES SEVES POBLACIONSRECOLLECCI FURTIVA I CONTINUADA D'EXEMPLARSDESTRUCCI DE L'HBITAT PER URBANITZACIONSCANVI CLIMTIC

ESTURI

EL SAMALUC

FARTET

COMER COM ESPCIE D'AQUARIDESECACI D'HUMEDALS PER INTERESSOS AGRCOLES I URBANSTICSCONTAMINACI DELS HUMEDALS INVESTIGACI

ANIMAL EN PERILL D'EXTINCIECOSISTEMABIOCENOSIBITOPXARXA TRFICACADENA TRFICAPIRMIDET TRFICAADAPTACIEVOLUCIEXTINCI MASSIVA

CONCEPTES PREVIS

Segon investiguem , anava sortint moltes paraules que no enteniem. Algunes eren noves per nosaltres , d'altres ja haviem sentir parlar , per era necessari conixer el seu significat exacte

QUAN S'OBSERVA EN UN PERIODE DE 10 ANYS UNA DISMINUCI DE LA POBLACI

ANIMALS EN PERILL D'EXTINCI

La Terra t un 52 per cent menys d' animales salvatges que en 1970, segon la UICN.

Sn animals que estan a punt de deixaparixer del mn i si estan a punt de Dexaparixer no es poden reproduir , s'acabaria l'espcie , es trencariala cadena alimentria

La Uni Internacional per la Conservaci de la Naturaleza (UICN) ha fet unallista vermella de 41.415 espcies de les quals 16.306 sn animals amenaats

s una unitat d'organismes interdependents i el seu hbitat. Tots els ssers vius d'un ecosistema esten adaptats per viure en ell.

ECOSISTEMA

BIOCENOSI

s el conjunt d'ssers vius que ocupen un hbitati la seva relaci

s el lloc on est hubicada una comunitat d'ssers vius i que inclou el relleu,el sl,les precipitacions, el clima....

BITOP

Es el circuit d'aliments que s' estableix entre les distintes espcies d'un ecosistema

CADENA TRFICA

s el conjunt de les relacions alimentries que hi ha dintre d'un ecosistema.

XARXA TRFICA

L' alteraci en un dels elements de la xarxa repercutir en la resta dels ssers vius

XARXA TRFICA

s el conjunt de nivells d'alimentaci d'un ecosistema.En tots els ecosistemes ha d'haber un equilibri entre uns nivells i altres. Ha d'haber molt mes ssers vius del primer nivell (PRODUCTORS), que del segon (CONSUMIDORS PRIMARIS ), i que del tercer (CONSUMIDORS SECUNDARIS I TERCIARIS). Quan un nivell s alterat, afecta als altres i altera la biodiversitat d'espcies. I AIX est passant actualment

1r. nivell

PIRMIDE TRFICA

s el desenvolupament de les espcies per poder sobreviure en un ecosistema . La relaci entre tots els elements d'un ecosistema proporcionen als individus les caracterstiques ms adequades a la supervivncia en el medi ambient en el qual es troben.

ADAPTACI DE LES ESPCIES

p

Sn el canvis que es produeixen al llarg del temps en les espcies, per adaptar-se al seu medi i poder asegurar la seva supervivncia

EVOLUCI DE LES ESPCIES

L'evoluci de la longitud del coll de les girafes.

L'explicaci s que el coll es va allargar per agafar la vegetaci ms alta que no era accessible per a altres herbvors, donant un avantatge competitiva a les girafes.

Des de que hi ha vida a la terra, s'han produt cinc extincions massivesd'ssers vius , causades per:-Glaciacions-Erupcions-Asteroides-Desglaciacions-Moviments continentsi-Canvis climtics

Totes per causes naturals, per ara estem vivint l'extinci de gran nombre d'expcies ocasinades per nosaltres i el nostre modo de vida

EXTINCIONS MASSIVES

RECREACI D'ANIMALS EXTINGITS

RESPOSTA A LA PREGUNTA

RESPOSTA A LA PREGUNTA CLAU

ALTERACIONS DELS ECOSISTEMES

Principals fonts i vies de circulaci del plstic en el medi ambient mar

La major part de plstic s'acumula a les platges (1), en aiges costaneresi els seus sediments (2), i en l'oce obert (3). fletxes de color blau fosc representenarrossegada pel vent de sorra; fletxes grises ventrada transmeses per l'aigua; fletxes de color taronja verticals moviment a travs de la columna d'aigua, incloent l'enterrament en els sediments; i fletxes negre ingesti pels organismes marins.Fuente: Adaptado de Ryan et al. (2009)

3

3

3

3

CONTAMINACI DELS MARS

Contaminacions dels mars per plstics

I ...QUE PROVOCA TOT AIX...

MATANCES INDISCRIMINADES

La cigea Porma, marcada marcada por SEO/BirdLife en 2013 en el Barrio de Nuestra Seora del municipio leons de Santa Colomba de Curueo y dotada de un emisor satlite, ha aparecido muerta en su nido por disparos.

LA DEFORESTACI
que amenaa als boscos de tot el planeta

ESPCIES INVASORES

Sn species, del tant animals com vegetals,alienes al territori (tamb anomenades allctones), que a l'arribar a ell es propaguen a una gran velocitat, alterant l'estructura dels ecosistemes,i suposant una gran amenaa per a la biodiversitat.

INTRODUCCI DE NOVES ESPCIES

2013. Aspecte del llac Closell en els darrers anys,en els que havia desaparescut les truites i noms havien quedat en solitari el bar roig. Foto: A. Mir

EFEverde.- El llac Closell, SITUAT a la Muntanya Alta al municipi pirinenc de Lladorre (Lleida), ha recuperat la transparncia de les seves aiges, qu fins ara eren verdes, al ELIMINAR els cientfics el peix invasor (PISARDO) que depredava les espcies que es menjaven les algas. Els amfibis com tritons, granotes i les seves larves han tornat a l'estany.

2015. Fruit de les actuacions d'eliminaci del piscardo desenvolupades pel projecte LIFE LimnoPirineus, el llac Closell ha recuperat la seva transparencia natural. Foto: A. Mir

L'uni Internacional per la Conservaci de la Naturaletza alerta del factor hum en el augment de les espcies invasores

Una quinta part de less espcies estan amenazades en Europa per les espcies extiques invasores,

L'ungla de moix, o Carpobrotus edulis

CONTAMINACI

CALENTAMENT GLOBAL

QUE PUC FER JO?QU HAURIEM DE FER LES INSTITUCIONS ?

- Reciclar- Informar i concienciar a la gent del meu entorn com ho esten fent el grup Planeta de cristal d'Alcdia- Utilitzar ms els transports pblics, bici,..- No molestar als animals en el procs de reproducci- No tirar llaunes, papers,...Al carrer- No fer esports d'aventura a llocs a llocs on podem molestar als animals- No comprar animals d'un altre lloc-Participar en accions promovides per grups ecologistes per conservar el medi.-Formar par del voluntariat d'algunes organitzacions no guvernamentals.-No consumir aliments que venguin de llocs on estan destruint els hbitats del animals.-Participar en convocatories per cuidar del medi ambient.- Parcs naturals i protegir alguns territoris- Censos d'animals- Concentracions i reunions per informar i concienciar a les persones- Control d'exemplars en llibertat de les espcies invasores- Introdur espcies d'un lloc a un altrel lloc on estan en perill- Recogida selectiva de residus- Fabricaci de compost amb els residus urbans- Contenci del creixement urbanstic- Gesti ambiental de les platges- Protecci de plantes i animals amenaats- Ambientalitzaci de les escoles- Educaci ambiental.

PL D'ACCI

PROTEGIR ELS TERRITORIS
(Parcs Naturals , Zones ZEPA ; ANEI , Reserva de la Biosfera

CREAR RESERVES MARINES

PERSEGUIR ALS FURTIUS I EL COMER ILEGAL D'EXPCIES,
LA SOBRE EXPLOTACI DE LA PESCA...

I ...NOSALTRES ...
QU PODEM FER?

COL.LABORAR EN ACCIONS DE CURA DEL MEDI AMBIENT

INSTAL.LAR CAPSES NIUS EN ELS JARDINS

EFEVERDE.- Responsables del centro de investigacin de aves Urdaibai Bird Center han invitado a los vizcanos a colocar cajas nido en sus jardines o entornos en primavera y verano para que carboneros, herrerillos y otras aves silvestres puedan construir sus nidos.

NO COMPRAR MASCOTES DE PROCEDNCIA SILVESTRE

VISITA FUNDACI VOLTOR

PER:-Conixer un model d'associaci que ajuda als animals amenaats-Informar-nos del que fan i com ho fan-Conixer altres espcies amenaades e invasores de les illes balears-Conixer les causes dels animals-Veure i observar al voltor negre i el voltor lleonat

15 DE JUNY: Collaborem en la neteja de plantes invasores al Corrals d'en Bennassar

3o de mar: netejem la platja de
Sa Marina

Marts 24 de Maig:Planeta de cristal un grup de Joves d'ALCUDIA ens va informar de les seves intervencions per defensar el planeta

L'OLI DE PALMAEL DUEN MOLTS DE PRODUCTESQUE CONSUMIM CADA DIA

DEFORESTACI DELS BOSCOS

La deforestaci dels boscos de Thailandia, per crear camps de conreu de Palma per fer oli est provocant lal'extinci dels goriles que viuen en aquests boscos.

Molts dels productes que mengem duen aquest oli.Nosaltres tamb estam collaborant en la seva extinci

PLANETA DE CRISTAL est i impulsant iniciatives de protecci del territori

Aix s una Iniciativa d'#planetadecristal. s una zona humida, juntament amb l'Albufereta, els Llacs Menor i Esperana i s'Albufera va constituir en el seu moment una gran zona humida que s'estenia per tota la zona nord de la Badia d'Alcdia.

Aplicar les 4 Rs a la nostra vida diaria, podem ajudarmillorar la situaci de molts d'animals amb perill d'extinci