animals vertebrats
TRANSCRIPT
CARLES CLOTET
DANIEL BLANES
GEMMA FERRÉ
DANIELA MACIAS
Gener 2013
1r ESO
Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013
1. El regne dels animals
2. Característiques dels vertebrats
3. Els mamífers
4. Els ocells
5. Els rèptils
6. Els amfibis
7. Els peixos
8. Una analísi científica.
El regne dels animals agrupa organismes pluricel·lulars, eucariotes, amb nutrició heteròtrofa, una gran
sensibilitat i capacitat de desplaçament.
Vertebrats i InverteBrats
ANIMALS VERTEBRATS. Son el que tenen una columna vertebral que forma part d’un esquelet intern
o endosquelet.
ANIMALS INVERTEBRATS. No tenen columna vertebral. N’hi ha que no tenen esquelet com els cucs
i les meduses i d’altres que tenen un esquelet extern (exosquelet), com els insectes i els crustacis.
Altres caracterítiques
Les cèl·lules euca-
riotes tenen el
seu material
genètic a l’interior
d’un nucli, que
està delimitat per
una membrana.
No tots els animals poden desplaçar-se, alguns viuen fixats al
sòl. Com els pòlips o lesesponges.
Un endoesquelet és un esquelet intern del qual forma part una columna ver-
tebral, i un exoesquelet és un esquelet extern. Té endoesquelet el mono i té
exoesquelet el cranc, per exemple.
·Són pluricel-
lulars.
·Tenen cel·lules
EUCARIOTES
·Tenen nutrició
heteròtrofa.
·Son carnívors,
herbívors i om-
nívors.
·Tenen una
gran sensibilitat.
·Són capaços
de desplaçar-se.
Imatge de animal vertebrat
4. Els animals vertebrats
1. EL REGNE DELS ANIMALS
L’oruga és un invertebrat que no té cap esquelet. La Girafa és un vertebrat amb una llarga columna
vertebral.
2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS
Tenen un esquelet intern o endosquelet, del
qual forma part la columna vertebral. Els vertebrats es clasifiquen en
quatre grups: els mamíers, els
ocells, els rèptils, els amfibis i els
peixos.
Tenen el cos dividit en tres parts: el cap, el
tronc i la cua
Tenen extremitats articulades que poden
tenir forma de potes, ales o aletes.
Tenen un sistema nerviós molt desenvolupat.
L’element principal és l’encèfal, que es troba
al cap, protegit pel crani. Al cap també es
concentren la major part dels òrgans dels
sentits.
Presenten simetría bilateral. El seu cos es pot
dividir en dues meitats idèntiques per mitjà
d’un únic pla.
.Meitats Simètriques
Si observem externament un vertebrat,
veurem que es pot dividir en dues mei-
tats, dreta i esquerra, son meitats simètri-
ques.
Aquest tipus de divisió tan sols es pot fer
mitjançant un pla, només hi ha dues mei-
tats simètriques. S’anomena simetria bila-
teral.
Tans sols és externa ja que la distibució
dels organs a l’interior del cos no és
simètrica.
Al regne dels animals hi ha altres tipus de
simetria . Alguns invertebrats, com l’es-
trella de mar es pot dividir en meitats
simètriques per mitjà de diversos plans
diferents. És la simetria radial.
Mentre que en els invertebrats podem
trobar diversos tipus diferents de sime-
tria,(bilateral, radial o, fins i tot no pre-
sentar simetria com és el cas de les es-
ponges) tots els vertebrats presenten
únicament simetria bilateral.
Tots els vertebrats presenten únicament simetria bilateral.
És una simetria que només es pot fer mitjançant un pla i, per tant, només hi ha dues meitats simètriques.
No tots els animals tenen aquest tipus de simetria. Alguns invertebrats poden tenir simetria radial o no tenir-ne.
La simetría tan sols és externa. Els vertebrats presenten únicament simetria bilateral.
Com són els mamífers
3. ELS MAMÍFERS
Tenen el cap unit al tronc pel coll, tenen cua i
orelles, tenen quatre extremitats daptades al
tipus de locomoció, poden ser potes aletes o
ales. El cos està cobert de pèl i a la boca hi
tenen llavis i dents. Tenen nombroses glàndu-
les, però les més característiques són les
mamàries que produeixen llet.
Com són les funcions dels mamífers
Són homeoterms, que vol dir que són capaços
de mantenir la temperatura del cos constant i
independent del medi. Respiren per pulmons i
tenen una alimentació molt variada. La fecun-
dació és interna i les cries es desenvolupen al
ventre de la mare, és a dir, són vivípars. Les
cries s’alimenten amb llet materna.
Els éssers humans som mamífers. El desenvolu-
pament de l’inteligència i la nostra capacitat
per modificar el medi fan que poguem viure en
qualsevol zona del planeta. No tenim cua. Tenim
quatre extremitats, adoptem una postura dreta
i caminem recolzats sobre les dues cames, és a
dir som bípedes. Tenim poc pèl al cos. Tenim
moltes glàndules sudorípares per refrigerar el
cos quan la temperatura és elevada. Les dones
desenvolupen glàndules mamàries que produei-
xen llet per alimentar als nadons que són molt
indefensos. Tenim el cervell molt més desenvolu-
pat que la resta de mamífers i ens comuni-
quem per mitjà de diferents llenguatges.
Grups de mamífers
Monotremes.
Com l'ornitorinc.
Són ovípars. Te-
nen bec però no
tenen dents
Marsupials. Com
el cangur. Es
desenvolupen a
la bossa marsu-
pial
Placentaris.
Com el gat. Es
desenvolupen al
ventre matern
L’ésser humà. Els mamífers reben aquest nom
perquè tenen unes glàndules
mamàries que produeixen llet per
alimentar a les cries.
Bípede vol dir que l’ésser humà
adopta una postura dreta, i per
tant, camina recolzat sobre les dues
cames.
Les persones fem servir diferents
tipus de llenguatges, el més utilitzat
és el llenguatge parlat. També exis-
teix el llenguatge dactilològic, el
braiile, el de signes, l’escrit, el visual,
etc.
Com són els ocells
4. ELS OCELLS
Tenen el cos aerodinàmic adaptat a volar. El cap
està unit al cos pel coll. Tenen quatre extremitats, les
del darrere en forma de pota, cobertes d’escates i la
majoria amb quatre dits. Les del davant tenen forma
d’ales. El cos està cobert de plomes, formades per
un eix o raquis que s’uneix al cos pel canó i del qual
surten barbes a tots dos costats. Els ossos són vuits i
l’estern rep el nom de barca. Tenen el bec corni i no
tenen dents.
Com són les funcions dels ocells
Poden regular la temperatura corporal, són homeo-
terms. Respirenper pulmons conectats a unes cavi-
tats plenes d’aire anomenades sacs aeris, que els
ajuden a mantener-se volant. Són ovípars, és a dir
es reprodueixen per mitjà d’ous que coven fins que
neix el pollet. L’alimentació és variada i en depèn la
forma del bec.
Becs dels ocells
Aligot. Bec cor-
bat i fort. Caça
preses i n’es-
quinsa la carn.
Oreneta. Bec
curt i de gran
obertura. Cap-
tura insctes
mentre vola.
Bernat. Bec
llarg i punxegut.
Pesca peixos en
aigües poc fon-
des.
Els ocells i els rèptils són ovípars amb fecundació interna. Els ocells coven
els ous fins que neix el pollet, en canvi els rèptils no els coven.
Les caracterítiques dels ocells que els ajuden a volar són que tenen els
ossos buits, i això fa que tinguin un cos més lleuger per facilitar el vol, i
tenen unes cavitats plenes d’aire anomenades sacs aeris que afavoreixen
la respiració i els ajuda a mantener el vol.
Els ocells tenen el bec corni que vol dir que té una textura semblant a la
de una banya.
El passarell menja gra; el pica-soques busca insectes preforant fusta; el
bec d’’alena busca insectes a l’aigua; i l’aligot esquinça carn
Raquis Parts de la ploma
Ànec. Bec pla
i ample. Filtra
l’aigua i en
reté l’aliment.
Gall. Bec curt i
fort S’alimenta
de gra que ha
de trencar.
Com són els rèptils
5. ELS RÈPTILS
Són vertebrats terrestres, tot i que n’hi ha que són marins, i que
alguns i passen una gran part del temps a l'aigua. Els rèptils te-
nen quatre extremitats en forma de pota que surten del tronc
lateralment que fa que s'hagin d'arrossegar per caminar. Les
serps no tenen extremitats. Tenen el cos cobert d'escates dures i
unides entre si que els protegeix de la dessecació. Els llangar-
daixos i les serps, quan creixen, muden de pell i es desprenen de l'anterior, procés que rep el nom d'exuviació. Les tortugues tenen,
a més a més, una closca.
Com són les funcions dels rèptils
Els rèptils són animals que no es poden regular la temperatura
corporal, i això fa que aquesta depengui de la del medi. Els ani-
mals d'aquest tipus s'anomenen poiquiloterms.
Respiren per pulmons. La majoria són carnívors. Tenen dents amb
les quals capturen les preses, tot i que les tortugues tenen un bec
corni. Moltes serps tenen ullals connectats a glàndules que pro-
dueixen verí. Són ovípars amb fecundació interna. Els ous estan protegits per
una coberta dura (closca) que evita que es deshidratin, i els pro-
genitors no els coven. Algunes serps són ovovivípares; és a dir, l'ou
es desenvolupa a l'interior de la femella.
Quatre grups de rèptils
Ofidis.
Serps
terrestres i
aquàtiques.
Saures.
Sargantanes, llan-
gardaixos, cama-
leons i dragons.
Quelonis.
Tortugues terres-
tres i aquàtiques.
Els rèptils d’avui en dia no són tan grans com els dino-
saures pequè els rèptils vénen dels amfibis que aban-
donaren l’aigua degut a la sequera. A l’extinció dels
dinosaures només van sobreviure els de menor ta-
many, com ara ocells, cocodrils, llangardaixos i serps
degut a les restriccions d’aliment.
A més els grans dinosaures creixien molt més ràpid
que els rèptils durant la seva primera etapa de vida.
Crocodilians.
Cocodrils i caimans
Gran dinosaure
Els dinosaures. Aquells grans rèptils
Com són els amfibis
6. ELS AMFIBIS
Tots són terrestres, encara que les primeres etapes de a vida
les passen a l'aigua i d'adults viuen en zones humi-
des .Tenen quatre extremitats en forma de pota.En les gra-
notes, les posteriors estan molt desenvolupades, i això els
permet fer salts força grans.Tenen la pell humida, fina i nua.
En alguns casos, tenen glàndules amb verí.
Les granotes i els gripaus no tenen cua en estat adult i s'anomenen anurs. En canvi, les salamandres i els tritons,
tenen cua i reben el nom d'urodels.
Com són les funcions dels amfibis
Són poiquiloterms i per això no poden viure en llocs
fred. Els adults respiren per pulmons i a través de la
pell, i les larves o capgrossos respiren per brànquies.
La major part són carnívors quan són adults i els
capgrossos són hervíbors. La majoria són ovípars i
ponen els ous a l’aigua. Alguns són ovovivípars. Els
anurs tenen fecundació externa i els urodels la te-
nen interna. Són els únics vertebrats que presenten
metamorfosi.
A fons
La femella pon els
ou a l’aigua i el
mascle els fecunda.
De cada ou surt
unj capgròs d evida
aquàtica, amb
branquis i cua.
Es desenvolupen
les potes i desapa-
reixen gradualment
la cua i les bràn-
quies.
Les granotes tenen fecundació externa. Diferències entre capgròs i granota
La metamorfosi és el conjunt de canvis que experimenten molts animals, des que surten
De l’ou fins que es converteixen en adults, com ara de capgròs a granota.
Els amfibis tenen la capacitat de poder respirar per pulmons i a través de la pell. I això fa que
puguin estar fora de l’aigua repirant pels pulmons i també poden viure dins l’aigua perquè
poden transportar l’oxigen a través de la pell.
Primer va l’ou, després hi va el capgròs amb cua i sense potes, després el capgròs
Amb potes i per últim la granota adulta. Tenen respiració branquial mentre es troben en
La fase de capgròs.
El capgròs té una alimentació hervíbora i menja plantes aquàtiques, algues i detritus. La granota és carnívora i menja insectes, larves i
petits vertebrats.
Al llarg de la metamorfosi el capgròs es torna marró i li comencen a créixer les potes del darrere, més endevant li creixen les davanteres,
se li fa petita la cua i es desenvolupen els pulmons. Creix fins a ser una granota.
La granota adulta
és de vida terres-
tre, té quatre potes
i pulmons.
Capgròs Granota
Vida aquàtica Vida terrestre
Brànquies Pulmons
Amb cua Sense cua
Sense potes Quatre potes
Com són els peixos
7. ELS PEIXOS
Tenen el cos més ample a la zona central que als
extrems, són fusiformes. Les seves extremitats són
aletes, que són dorsals, pectorals, ventrals i una cau-
dal. Tenen el cos cobert d’escates o denticles. Presen-
ten una línea lateral que detecta les vibracions del
medi. Molts tenen una bufèta natatòria que poden
omplir d’aire per poder controlar la fondària on es
troben.
Com són les funcions dels peixos
No es poden regular la temperatura, són poi-
quiloterms. Respiren per mitjà de branquies
que están al darrere de la boca. Gairebé tots
són carnívors. Són ovípars amb fecundació
externa, però alguns tenen fecundació inter-
na i són ovovivípars.
Grups de peixos
Osteïctis. El
barb, el lluç,
la sardina,
l’orada, etc.
L’aleta que s’encarrega principalment de propulsar el peix és l’aleta caudal.
Els peixos condrictis no tenen bufeta natatòria. Tenen l’esquelet cartilaginós,
la boca en posición ventral, i la pell coberta de denticles, gairebé tots són
marins i grans depredadors. Mentre que els osteïctis tenen bufeta natatòria,
l’esquelet ossi, la boca en posició frontal, la pell coberta d’escates. I viuen en
tots els ambients aquàtics. Són condrictis el tauró, el tauró martell, el rap, la
manta, etc. Són osteïctis el barb, el lluç, la sardina, l’orada, etc.
Les escates d’un rèptil són dures i están unides entre sí. Les escates d’un
peix no són tan dures i es munten les unes sobre les altres.
Condrictis.
Tauró blanc,
tauró Mar-
tell, el rap,
la manta,
etc.
La closca dels ous protegeix l’interior de l’ou de les agressions me-
càniques i de la dessecació, també limita el creixement de l’embrió.
Està formada per un materialcoriaci dur pero és porosa, aquesta po-
rositat permet l’intercanvi de gasos amb l’exterior.
Els ocells coven els ous perquè quan els ponen l’embrió no està for-
mat del tot i necessiten una temperatura elevada per al seu total
desenvolupament. En canvi els rèptils no els coven perquè els ous es
retenen dins de la femella fins que es completa el desenvolupament
de l’embrió i en algunes espècies la posta d’ous concorda amb la
desclosa.
Sabem si l’embrió que hi ha en un ou és d’un rèptil perquè té dits a
l’extremitat superior i una cua molt llarga. És la cria d’un vertebrat
perquè té un esquelet intern amb columna vertebral, el cos dividit en
cap, tronc i cua, i les extremitats articulades.
A l’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel que serveix per nodrir a
l’embrio. A més té un altre sac que té la funció d’acumular les subs-
tàncies de rebuig. Aquests dos sacs están relacionats amb la funció
de nutrició dels éssers vius.
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
Forma de les
extremitats
Recobriment
de la pell
Homeoterm/
poiquiloterm
Tipus de
respiració
Tipus ali-
mentació
Tipus de
reproducció
Mamífers Potes, aletes,
ales
Pèl Homeoterm Pulmons Molt variada Vivípars
Ocells Potes i ales Plomes Homeoterm Pulmons Molt variada Ovípars
Rèptils Potes Escates Poiquiloterm Pulmons La majoria
són carnívors
Ovípars
Amfibis Potes Nua Poiquiloterm Pulmons i a
través de la
pell
Carnívors Ovípars
Peixos Aletes Escates o
denticles
Poiquiloterm Brànquies La majoria
són carnívors
Ovípars