Animals Curiosos

Mireia BouAna Paula Ocaña

Cristina Adomnite

INTRODUCCIÓAquesta revista digital està inspirada per què a nosaltres ens encanten els animals.

Quan ens van dir que havíem de fer una revista digital vam pensar de que estaria molt bé fer aquest tema; primer per què com ja us hem dit ens encanten els animals i segon per què vam pensar que alguns cops quan busques al Google fotos d'animals a vegades et surten coses estranyes i aleshores sempre dius:

-Això és mentida és un muntatge o és “photoshop”!

Així que vam voler investigar una mica i buscar si realment existeixen per què si que alguns són molt estranys però sempre hi ha que et sorprenen i segueixes dient el mateix.

No posarem tots els animals estranys per què si no, no acabaríem mai! Però si que hi veureu uns quants que us sorprendran!

Per la nostra part sempre hi ha una mica d'intriga per què a vegades no surt la informació, i si que et repenses això de que si són o no són de veritat, però finalment sempre tenim alguna cosa que dir i sempre trobem els noms científics quan amb el nom de “veritat” no surt; i finalment si ho busques i ho vols de veritat si que surt tot perfecte.

-Esperem que us agradi la revista!!!

Ana Paula, Mireia, Cristina

Granota Toro

DescripcióLa granota toro (Lithobates catesbeianus) és una espècie d'amfibi anur pertanyent a la

família Ranidae originària de l'est d'Amèrica del Nord , que s'ha introduït com a invasora en altres zones d'Amèrica i Euràsia. És una granota de grans dimensions , la més gran

d'Amèrica del Nord , mesuren de 100 a 175 mm podent arribar a mesurar fins a 460 mm . Pesen fins a 1 Kg . El color varia de cafè a diferents tons de verd , freqüentment presenten

taques o pegats de color més fosc al dors. Hàbitat

El seu hàbitat natural correspon a masses d'aigua permanents com llacs i pantans . Alimentació

S'alimenten de petits vertebrats, també de: serps, peixos, ocells, rosegadors petits, altres granotes, capgrossos, cucs, insectes, crustacis i en alguns casos ratpenats.

Espècie invasoraAquesta espècie s'ha introduït en diferents territoris per tot el món , principalment per a la seva explotació en granges . Gràcies a la seva gran capacitat per colonitzar i adaptar-se a

pràcticament qualsevol cos d'aigua s'ha convertit en invasora a Alemanya, Argentina, Buenos Aires, Còrdova, Mendoza, Bèlgica, Brasil, Xina, Colòmbia, Cuba, Equador,

Espanya, Filipines, França, Grècia, Hawaii, Indonèsia, Itàlia, Jamaica, Japó, Malàisia, Països Baixos, Perú, Puerto Rico, Regne Unit, República Dominicana, Singapur, Tailàndia, Taiwan, Uruguai i Veneçuela. Aquets trenta-i-dos països estan invaïts per la Granota Toro.

Granota Toro Groga de Sud Amèrica

Granota Toro Verda de Tailàndia

Peix De Cap Transparent

DescripcióMacropinna microstoma , conegut com peix cap transparent és l'única espècie de peix del gènere Macropinna , pertanyent a la família Opistopròctid . És recognoscible pel seu cap

transparent en oposició a l'opacitat de la resta del cos .Aquest peix és conegut per la ciència des de 1939 , en ser descobert per Chapman , però

es desconeix si havia estat fotografiat viu abans de 2004. Els primers dibuixos no ho mostraven amb el seu cap transparent , ja que aquesta es descomponia en ser treta de les

profunditats marines .

Hàbitats Viu entre els 600 i 800 metres de profunditat .

AlimentacióS' alimenta de petits crustàcis i peixos, ous de gambes i d'animals marins que deixen els

ous aprop de les roques o entre els coralls.

Visió TubularA sobre de la seva boca té dos orificis negres que per la seva posició poden semblar els

ulls , en canvi són els seus òrgans olfactius . El peix té una peculiar característica, veu a través del seu crani transparent per mitjà dels òrgans verds que estan dins d'aquest crani amb una visió perifèrica grandíssima podent

moure en totes les direccions, són uns ulls tubulars , molt sensibles a la llum . En canvi en altres espècies els ulls tubulars són fixos i estan ancorats al crani . Aquest fet li permet ampliar el limitat camp de visió propi dels ulls tubulars . Mesura aproximadament 4

centímetres i mig de longitud .

Peix de cap transparent

Peix de cap transparent

Mico amb Bigoti (Saginus Imperator)

DescripcióEl tití emperador o tití bigotut (Tití emperador) és una espècie de primat platirrino de la

família Callitrichidae que viu a l'Amazònia de Bolívia , Brasil i Perú. Posseeix llargs bigotis blancs. És anomenat així per la seva semblança amb l'emperador alemany Guillem II .

El seu cos arriba 25 a 30 cm de longitud i la seva cua no prénsil mesura de 35 a 41 cm .

Pesa entre 300 i 500 g .Són diürns i es desplacen amb agilitat grans distàncies, de branca

en branca o deixant-se caure d'una alçada superior. Se li estima una edat d'uns 17

anys .

HàbitatViu en grups territorials jeràrquics d' amb una àrea d'acció mitjana de 30 a 40 hectàrees en

selves plujoses i boscos de baixa elevació, de vegades associats amb titis d'altres espècies

com el Tamarino de Cap Groga ( Tití de cap bru ).

Grups de TitísA cada grup hi ha almenys dos mascles i una femella s'aparella amb tots els mascles del

grupo.Se l'ha vist en grups integrats des d'una parella fins a quaranta individus, encara que

gairebé sempre són de tres a quinze d'ells . El període de gestació és de 140 a 150 dies i

parin una o dues cries que depenen de la mare almenys tres setmanes abans d'adquirir

independència . Els mascles ajuden en la criança carregant les cries, que lliuren a la mare

mitja hora, cada tres hores, per a la lactància .

AlimentacióS'alimenten principalment de fruits i també de nèctar, saba, flors, fulles,

insectes, petits vertebrats i ous d'aus.

Titís amb barba

Olinguito

DescripcióEl olinguito ( Bassaricyon neblina ) és una espècie de mamífer carnívor de la família Procyonidae , nadiu de les muntanyes dels Andes de Colòmbia i Equador. La seva identificació com a espècie independent va ser anunciada el 15 agost 2013 per l'Institut Smithsonian . Va ser la primera espècie de l'ordre Carnivora identificar en l'hemisferi occidental en 35 anys. El seu cos ( amb el cap ) aconsegueix una longitud mitjana de 33,5cm, i la seva cua mesura fins 42,5 cm de llarg. Pesa uns 900 g . Té ulls grans . La seva pell és gruixuda i llanuda , més densa que la dels seus parents més propers ; el pelatge és de color castany - taronja o vermellós amb puntes negroses

HàbitatViu al bosc ennuvolat andí, entre els 1500 i 2800m d'altitud.

AlimentacióEs tracta d'un animal omnívor que s'alimenta de fruites, nèctar i insectes.

TaxonomiaSorprenentment, aquesta espècie endèmica dels boscos de boira andins va ser descrita el 2013, i la seva identificació va ser possible gràcies a comparar la morfologia del crani, dents, pèl i ADN d'exemplars conservats en dipòsits de museu i conservats per dècades, amb les altres espècies del gènere Olinguito. Després del treball de camp, va ser possible trobar exemplars vius i descriure, amb base a distincions morfològiques, quatre subespècies de Olinguito que habiten en diferents regions del nord dels Andes, anomenades B. n. boirina (Equador), B. n. osborni (Serralades Occidental i Central de Colòmbia), B. n. hershkovitzi (Massís Colombià) i B. n. ruber (Urrao, Antioquia).

L'Olinguito, en aquesta imatge,esta buscant insectes per menjar-se'ls.

Nudibranquis

Descripcio : Se caracterizan por tener el cuerpo no segmentado, con simetría bilateral y una cavidad o celoma en su interior donde se sitúan los órganos, una cabeza diferenciada con órganos sensoriales y un pie musculoso en la parte ventral que sirve de medio de locomoción. No tienen concha ni opérculo ya que su coloración alerta de su gran toxicidad.[cita requerida] Lo que más llama la atención son sus espectaculares coloraciones. Algunas especies tienen el cuerpo transparente y la capacidad para emitir luz. Las especies más grandes pueden alcanzar los 40 cm. Respiran por branquias que tienen distintas formas y se localizan en distintas zonas del cuerpo. Poseen dos órganos sensoriales a modo de cuernos, muy coloreados, situados en la cabeza, denominados rinóforos.

HÀBITAT :

Están presentes tanto en fondos arenosos y arrecifes en aguas poco profundas como en el oscuro lecho marino a más de un kilómetro de profundidad. Los nudibranquios prosperan en aguas, ya sean tibias o frías, incluso alrededor de respiraderos hidrotermales en lo más hondo del mar.

ALIMENTACIÓ:

Peces, Arañas, Estrellas de mar, Tortugas ,Cangrejos, Esponjas. Incluso pueden ser caníbales y comer a miembros de su propia especie. Casi ninguno de estos pequeños vive más de un año y después desaparecen sin dejar huella; su cuerpo sin esqueleto y sin concha no deja registro de su brillante y breve vida