Conferència Ana del Barrio

Mireia Garcia Lopez20/10/2009comunicació oral, escrita i digital.1r grau d'educació Infantil(A)

Els objectius del projecte de l'Ana del Barrio i el seu equip eren:

Crear espais per al diàleg en els equips que facin referència a la diversitat.

Crear una comunitat d'aprenentatge crític a educació infantil.

Comprensió i mètodes de cooperació amb pares i mares amb diversitat lingüística i cultural.

Tots aquests objectius es van aconseguir i van donar una seguit de resultats en els professionals

d'Educació infantil com poden ser:

– Més energia i entusiasme en els centres d'Educació Infantil.

– Reconèixer que tothom és competent.

– Creix un compromís entre els professionals d'Educació Infantil.

– Inici de la reflexió crítica.

– Més consciència de context i diversitat de valors.

– Més cooperació amb col·laborador/ company professional crític.

– Aprenentatge en equip i relacions col·laboratives.

L’objectiu de assistir a la conferència de l’Ana del Barrio era per tal de que ens poguéssim fixar

en les habilitats que ha de tenir un bon comunicador.

En el cas de l’Ana del Barrio em vaig poder fixar en diferents aspectes tant positius com negatius

d’un bon comunicador.

L'Ana del Barrio va presentar el seu discurs per mitjà d'un Power Point que li feia de guió per tal

de donar a les seves idees i arguments una estructura coherent i anava explicant a mida que

anava llegint les idees que apareixien en el Power Point, no va improvisar en cap moment sinó

que es basava en les idees que ja apareixien en aquest. El fet de que el Power Point estigués en

anglès crec que per molts va ser un problema ja que si no et donava temps a agafar alguna idea

que ella donava tampoc et podies recolzar en el power point perquè no s’entenia.

Durant la presentació oral l'Ana del Barrio va fer una introducció on va resumir breument de que

anava el projecte que van crear, posteriorment va desenvolupar el discurs amb les dades i

arguments però no va fer cap conclusió, no va fer una recapitulació del que havia exposat a mode

de resum per tal de que als assistents els hi quedés més clar l'objectiu del projecte.

Pel que fa a l'ambient en l’auditori es podia dividir en 3 fases:

El principi: El públic estava expectant i l'atenció era màxima perquè estava intrigat sobre

com seria la conferenciat, si la conferència seria avorrida o no.

La fase mitjana: La concentració del principi va baixar i l'atenció anava pujant per

moments( almenys en el meu cas) depenent si la part del discurs d'aquell moment era més

o menys interessant.

El final: El nivell d'atenció era baix ja començava a haver-hi xivarri a la sala sobretot al final

del torn de preguntes.

El fet de fer participar al públic per mitjà d'una activitat crec que va ser bona idea però no

adequada per un grup tan nombrós ja que en la majoria de casos la gent no coneixia a qui tenia al

costat i a més va fer que hi hagués molt soroll a l'auditori, crec que la gent s'ho va prendre com un

moment per desconnectar de la presentació i parlar d'altres coses més que una activitat per

reflexionar, per això la gent es va desconcentrar del que era el discurs i després tornava costar a

agafar el fil.

Pel que fa a la mirada, mirava a l’auditori però crec que no tenia en compte el feedback, que

consisteix en tenir en compte la reacció dels assistents segons les seves mirades, ja que hi havia

punts de la presentació que potser es feien més densos i els assistents no estaven tant atents si

hagués tingut en compte el feedback hauria pogut improvisar o variar el discurs, crec que es

recolzava molt en el power point.

La veu : Utilitzava un volum de veu normal.

Sobre la velocitat es podria dir que, en un primer moment es va entretenir més en alguns punt de

la presentació i després per falta de temps va haver d'anar més ràpid en els últims punts i va

passar molt per sobre.

Tenia una bona vocalització i articulació però en canvi pel que fa a l'entonació sempre utilitzava el

mateix to de veu només variava quan en alguns moments plantejava preguntes retòriques. Hauria

estat interessant que hagués anat canviant el to de veu al llarg del discurs ja que així es trenca la

monotonia i fa que el públic tingui més clares les idees principals.

L'Ana del Barrio utilitzava un vocabulari força entenedor, no utilitzava paraules complicades però

crec que faltava claredat, em donava la sensació de que sempre repetia les mateixes idees.

Pel que fa a la actitud de la conferenciant era propera, feia al·lusions personals, explicava

anècdotes per tal de que el públic entengués millor el que estava dient i quedessin les idees

clares, com l'exemple la de la seva filla de 4 anys que feia que quedés clara la importància de les

reflexions infantils o el de la nena que va jugar amb una nina a la que li faltava una cama.

La conferenciant gesticulava bastant, sobretot amb les mans, i ho feia d'una manera natural, no se

li veia sobre actuada. És important durant una conferència gesticular amb les mans ja que

aquestes són molt expressives és un error molt comú amagar-les.

L'Ana del Barrio va mostrar algun tic com per exemple el fet de “jugar” amb les ulleres, i a nivell de

llenguatge també crec que va tenir un tic, repetia molt sovint la paraula “colega”.

Ensenyava el cos sencer, aquesta posició li transmet al públic una imatge de seguretat, de

sinceritat i de tranquil·litat

S'anava bellugant amb tranquil·litat i seguretat d'un costat a un altre encara que, en els últims

moments ja no es movia tant només es quedava en un espai de l'auditori i això feia que els

assistents que estaven asseguts en l'altre espai de l'auditori no estiguessin tan atents a la

presentació.

Per tal de ser un bon comunicador s'han de mantenir els nervis sota control, i en el cas de l'Ana

del Barrio crec que els va controlar molt bé, no se li notaven els nervis o potser ella ja està

acostumada a donar conferències a un públic tan nombrós.