vox uji. gener 2013
Post on 29-Mar-2016
237 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
PERIÒDIC DE LA UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLÓ | ANY XIII | 135 | GENER 2013
3/RETALLADES El rector de l’UJI s’uneix a l’acció de protesta simultània de les universitats, convocada per la CRUE7/INVESTIGACIÓ La dopamina regula la motivació a actuar i no el plaer, segons un canvi de paradigma científi c17/CIÈNCIES DE LA SALUT Les obres del Servei d’Experimentació Animal fi nalitzaran el pròxim mes d’abril
Tecnologia per a l’educació
2 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/
Periòdic de la Universitat Jaume I - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
CONSELL DE DIRECCIÓ
Francisco Fernández Beltrán i Mª Carmen Aparisi
REDACCIÓ
Alicia Andrés, Mª Carmen Aparisi, Francisco F. Beltrán,
María Benavente, Mª Luz Blanco, Laura Castillo
Juansa Pérez, Eva Redondo i Rosana Sanahuja
FOTOGRAFIA
Alex Pérez i Damián Llorens
DISSENY
Amparo Soriano i Marta Negre
CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA
Servei de Llengües i Terminologia
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
EDITA
Servei de Comunicació i Publicacions
de la Universitat Jaume I
-Rectorat- (Campus del Riu Sec. Edifici Rectorat
i Serveis Centrals. 12071-Castelló de la Plana).
Telèfon: 964728831 Fax: 964728832
comunicacio@uji.es
www.uji.es
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
ISSN: 1575-9601 * DIPÒSIT LEGAL: CS-75-1999
IMPRIMEIX: Servicios de Impresión de Castellón (SIC)
Cra. Almassora, s/n. 12005-Castelló
www.facebook.com/uji.esp
www.facebook.com/uji.val
www.tuenti.com/uji
http://twitter.com/UJI_noticies
http://twitter.com/UJI_noticias
http://www.slideshare.net/universitatjaumei
http://www.fl ickr.com/universitatjaumei
http://www.youtube.com/universitatjaumei
http://voxujiradio.ivoox.com
http://www.linkedin.com/company/
universitat-jaume-i-de-castell-n
||Segueix l’UJI a les xarxes socialsSegueix l’UJI a les xarxes socials
EL PERIÒDIC VOX UJI A LA XARXA ISSUU
http://issuu.com/universitatjaumei
[[Les InstantàniesLes Instantànies]]
[El rector de l’UJI, Vicent Climent, va participar, el passat 15 de desembre, en la multitudinària manifestació que, sota el lema «Que no et retallen la llengua! Pels drets socials i lingüístics», va recórrer els carrers del centre de Castelló de la Plana, per a commemorar el 80 aniversari de les Normes de Castelló, defensar la unitat de la llengua catalana i la presència d’aquesta com a llengua vehicular a l’escola, i sol·licitar la retirada de l’avantprojecte de la Llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOMCE) proposada pel ministre José Ignacio Wert. FOTO: VOX UJI]
[Estudiantat de l’assignatura Llengua Catalana per a Comunicadors, de la Universitat Jaume, I va organitzar, el passat 18 de desembre, la V Diada de la Cultura Catalana sota el títol «Els joves, motor de canvi» en la qual van actuar Pau Alabajos i el grup de rap en català Barraques Subsistema, al vestíbul de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. Així mateix, també es van realitzar unes altres activitats com ara actuacions artístiques sobre la llibertat d’expressió i l’estudiantat per part de l’alumnat o la lectura d’un discurs sobre l’educació i la cultura catalana. FOTO: D. LLORENS]
núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 3
REDACCIÓEl rector de la Universitat Jaume I, Vi-
cent Climent, va participar el passat 10
de desembre en l’acció simultània orga-
nitzada per la Conferència de Rectors i
Rectores de les Universitats Espanyoles
(CRUE) enfront de les retallades en edu-
cació i investigació. Climent va llegir un
comunicat conjunt en el qual els rectors
manifesten la preocupació de les univer-
sitats per les retallades en els Pressupos-
tos Generals de l’Estat, en matèria d’Edu-
cació Superior i R+D+i.
En el comunicat els rectors assenya-
len que la disminució dels Pressupos-
tos Generals de l’Estat per a 2013 en un
18% en Educació Superior, i en un 80%
en les despeses no fi nanceres en R+D+i,
suposen una deterioració irreparable
del sistema de R+D+i que, juntament
amb la congelació de les plantilles de
recursos humans, portarà a Espanya a
la pèrdua del tren del desenvolupament
tecnològic, i hipotecarà la investigació i
els majors avanços en l’àmbit del conei-
xement.
Així mateix, apunten que els efectes
de l’endeutament de les comunitats
autònomes, juntament amb el dete-
riorament de les transferències de les
partides destinades a les universitats,
estan conduint al sistema universitari es-
panyol a una situació propera a l’asfíxia
econòmica, que es traduirà en un dany
irreparable. Sense inversió en educació
superior ni en R+D+i, serà invia ble el
funcionament de les universitats públi-
ques. I, sense coneixement, no hi haurà
progrés, adverteixen els rectors.
Enfront d’aquesta situació, els rectors i
les rectores de les universitats espanyo-
les van sol·licitar que l’educació supe rior,
la investigació, el desenvolupament i
la innovació siguen considerades com
una inversió i no com una despesa i que
les universitats espanyoles, tal com ha
sol·licitat recentment l’Associació de la
Universitat Europea (EUA) als caps d’es-
tat i de govern europeus, tinguen un fi -
nançament públic sufi cient i sostenible
i s’enfortisca l’autonomia universitària
perquè puguen diversifi car les seues
fonts d’ingressos sense obstacles.
Finalment, les universitats van mani-
festar la seua voluntat de col·laboració
amb les administracions públiques per
a ajudar a resoldre el greu problema
econòmic i per a seguir treballant per un
futur sostenible per a les universitats es-
panyoles perquè no es perda una de les
armes necessàries per a avançar i eixir de
la crisi econòmica: el coneixement.
Els rectors valencians aposten per unareforma racional del mapa de titulacionsLAURA CASTILLO
El rector de la Universitat Jaume I, Vi-
cent Climent, va participar, junt a la resta
de rectors de les universitats públiques
valencianes, en el debat sobre «El futur
del model universitari públic espanyol»
organitzat per la Reial Societat Econòmi-
ca de Amics del País, de Valencià (RSEAP)
el passat 3 de desembre a València.
Climent va qualifi car d’«absurd» que
la Conselleria plantege una reforma del
mapa de titulacions en la qual les univer-
sitats privades tinguen «carta blanca», a
pesar de no estar oferint un pla d’estudis
complementari al de les universitats pú-
bliques valencianes. En aquesta línia es va
pronunciar també el rector de la Univer-
sitat Politècnica de València, Juan Julià,
qui va assenyalar que l’oferta excessiva
de determinades titulacions resulta per-
judicial per a l’estudiantat universitari, en
tant que «pertorba el mercat laboral» del
territori, al no poder absorbir, aquest, la
quantitat de professionals especialitzats
en sectors específi cs de l’economia.
A més, en la seua intervenció, el rector
de la Universitat Jaume I va apostar per
un model de relació entre la Universitat
i les empreses que genere entorns com-
petitius i que fomente l’emprenedurisme.
De la mateixa manera, Vicent Climent va
apostar per mecanismes propis d’estímul
a la R+D+i com ara el pla de promoció de
la investigació, els plans d’incentius pro-
pis i autonòmics, un programa per a la re-
ducció de la dedicació docent del PDI per
excel·lència en activitats d’investigació,
transferència i innovació o un programa
de suport a la direcció i realització de tesis
doctorals.
Climent se suma a la protesta de la CRUE enfront de les retalladesLes universitats públiques espanyoles van llegir un comunicat conjunt simultàniament
Vicent Climent es va unir a l’acció simultània organitzada per la CRUE. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
| ELS RECTORS reivindiquen la
importància d’apostar
pel coneixement per a
eixir de la crisi
M. CARMEN APARISILa Universitat Jaume I ha incrementat
un 5,58% la matrícula de l’estudiantat de
nou ingrés en el curs 2012/13 respecte el
curs anterior, amb un total de 3.027 estu-
diants de primer curs matriculats, el que
suposa una cobertura del 97,80% del total
de places oferides en els 31 graus.
Per centres, la Facultat de Ciències Hu-
manes i Socials ha cobert el 100% de les
places oferides en primer curs; la Facultat
de Ciències Jurídiques i Econòmiques ha
arribat al 99,70%; la Facultat de Ciències
de la Salut al 96,56%, i l’Escola Superior
de Tecnologia i Ciències Experimentals
ha passat del 89,86% el curs anterior al
93,13% d’aquest curs. Per procedència,
l’UJI també incrementa el percentatge de
nou estudiantat de fora de la província de
Castelló, així com de fora de la Comunitat
Valenciana. Concretament, 1.035 nous es-
tudiants i estudiantes tenen el seu domicili
familiar fora de les comarques de Castelló,
el que suposa un 34,2% de l’estudiantat de
nou ingrés. Quant a la nota de tall, la més
alta ha estat la del Grau en Medicina amb
un 12,44 (sobre 14), seguida de la del Grau
en Infermeria amb un 10,57, el Grau en
Traducció i Interpretació amb un 9,99 i el
Grau en Enginyeria en Tecnologies Indus-
trials amb un 8,83.
Respecte al nombre d’estudiants de
primer i segon cicle, la matrícula per al
curs 2012/13 ha estat de 12.830 persones
matriculades. Per centres, la Facultat de
Ciències Humanes i Socials suma 4.046 es-
tudiants, la Facultat de Ciències Jurídiques
i Econòmiques, 4.022, l’Escola Superior de
Tecnologia i Ciències Experimentals 3.540
i la Facultat de Ciències de la Salut, 1.222
matriculats. L’informe de matrícula des-
taca la consolidació dels estudis de grau
respecte als estudis de primer i segon ci-
cle. Així, la matrícula en estudis de grau ha
passat del 48,64% del curs 2011/2012 al
68,19% durant el present curs.
Per últim, pel que fa als màsters univer-
sitaris que oferta l’UJI, s’han matriculat
1.017 estudiants de nou ingrés i el nombre
total de matriculats passa de 1.865 de l’any
passat als 1.913 d’enguany. En doctorat
són 453 els estudiants matriculats.
D’aquesta manera, l’UJI suma un total
de 15.196 estudiants matriculats en estu-
dis reglats durant aquest curs acadèmic.
L’informe també destaca les millores i
novetats en els processos de gestió aca-
dèmica com ara la gestió per web de les
llistes d’espera o la nova modalitat de pa-
gament fraccionat en quatre terminis.
La Jaume I incrementa un 5,58% la matrícula de primer curs
L’UJI suma un total de 15.196 estudiants matriculats aquest curs acadèmic. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
4 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/
A. ANDRÉSLa Universitat Jaume I, a través de la
Societat d’Amics i Antics Alumnes de l’UJI
(SAUJI) començarà a acreditar compe-
tències amb CertiUni, una plataforma de
certifi cació promoguda per la Conferència
de Rectors de les Universitats Espanyoles
(CRUE) que permet a les seues universitats
oferir sistemes d’acreditació en algunes
de les competències més demandades
en l’espai europeu d’educació superior.
D’aquesta manera, tant l’alumnat univer-
sitari com qualsevol persona interessada
té la possibilitat de certifi car capacitats i
incorporar-les al seu currículum.
En aquests moments, CertiUni acredita
tres grups de certifi cacions: idiomes, infor-
màtica i competències personals. L’avalua-
ció de competències es realitza presencial-
ment a la universitat el dia en què aquesta
fi xe la convocatòria. Cal destacar que els
tests es duen a terme a través d’aplica-
cions web que compten amb avaluacions
automàtiques, la qual cosa facilita que els
resultats s’obtinguen ràpidament.
L’UJI realitzarà les proves d’acreditació
d’idioma anglès el pròxim 19 de febrer.
Per a realitzar la inscripció a les proves cal
donar-se de alta a: http://certiuni-crue.org
(Jornades de Certifi cació) i escollir la con-
vocatòria i modalitat corresponent.
COMPETÈNCIES ACREDITADESEn el coneixement d’idiomes, CertiUni
utilitza el sistema BULATS, un test que de-
termina el nivell de domini d’una llengua
amb una estructura de nivells lingüístics
reconeguda internacionalment. Els tests
estan disponibles en quatre idiomes, de-
senvolupats per organismes experts en
avaluació lingüística: anglès per la Univer-
sitat de Cambridge, francès per l’Alliance
Française, alemany pel Goethe Institut i
espanyol per la Universitat de Salamanca.
Pel que fa a les certifi cacions d’informà-
tica, aquestes estan dissenyades per les
principals multinacionals del sector TIC
(Microsoft, LPI, Oracle, etc.). Es poden acre-
ditar coneixements d’aplicacions d’escrip-
tori com ara Microsoft Offi ce o aplicacions
més tècniques i específi ques.
Finalment, les proves de competències
participatives i personals permeten ava-
luar habilitats i característiques de com-
portament demandades pel mercat labo-
ral. Les proves han estat desenvolupades
per l’Institut d’Enginyeria del Coneixement
de la Universitat Autònoma de Madrid.
CertiUni compta amb l’aval d’institucions de prestigi dins del panorama educatiu.
[Novetats editorials]
www.tenda.uji.es
TEMPS DE POR AL PAÍS VALENCIÀ (1939-1975). ESTUDIS SOBRE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA
Ricard Camil Torres i Xavier Navarro (eds.)Col·lecció «Història i memòria»Preu: 25 euros · ISBN 978-84-8021-866-5Aquest volum presenta el resultat d’un treball intens, rigorós i amb
sentit crític que refl ecteix el debat teòric sobre la naturalesa del fran-
quisme, el lloc de la història i la memòria o l’estudi de la repressió
franquista des del punt de vista de gènere, alhora que ofereix eines
de treball als estudiosos en proporcionar-los una àmplia informació
sobre lleis i arxius als quals acudir.
LA COOPERACIÓN UNIVERSITARIA AL DESARROLLO
Mónica García Renedo, Mar Valero Valero, Sara Martínez López, José Manuel Gil Beltrán, Carmen Lázaro Guillamón, Jairo Rodríguez Cruz i Esperanza Morales EscalanteCol·lecció «Cooperació i solidaritat. Projectes»
Preu: 16 euros · ISBN 978-84-8021-890-0El llibre tracta diferents aspectes relacionats amb l’atenció psi-
cosocial a Nicaragua en situacions de desastre i emergència. La
vulnerabilitat d’aquest país centreamericà davant d’amenaces de
desastres naturals és objecte d’anàlisi per part d’especialistes, d’ací
i d’allà, amb la fi nalitat d’oferir respostes a aquestes qüestions.
LA PRENSA LOCAL ANTE EL RETO DIGITAL (e-book)
Francisco Fernández, Andreu Casero i altres (eds.)Col·lecció «e-Humanitats»Preu: 10 euros · ISBN 978-84-8021-898-6
L’obra recull les ponències del l’XI Congrés de Comunicació Local
(ComLoc 2011), que van abordar els riscos i les oportunitats de la
premsa de proximitat front a la digitalització. Editat en format elec-
trònic, el llibre s’estructura al voltant de quatre eixos temàtics: els
models de negoci de la premsa local; els continguts locals davant el
canvi digital; les noves eines per a la premsa local, i les experiències
digitals en mitjans de proximitat.
APRENDIZAJE Y ACCESO A LA RED: LA TECNOLOGÍA PARA LOS MAYORES. II JORNADAS DE MAYORES Y NUEVAS TECNOLOGÍAS
Roger Esteller Curto i Raúl Marín Prades (eds.)Preu: 10 euros · ISBN 978-84-8021-882-5
L’ús dels recursos tecnològics ajuda a una millor capacitació de
la ciutadania i facilita la participació i inclusió activa en la societat.
Investigadors en l’àmbit de les noves tecnologies i especialistes en
l’educació de persones majors presenten en aquest llibre les seues
refl exions i conclusions, que advoquen per la reconversió de tots en
una societat digitalitzada.
SAUJI posa en marxa la certifi cació de competències amb CertiUni S’acreditaran idiomes, informàtica i habilitats personals
núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 5
LAURA CASTILLOLa Llotja del Cànem va acollir una nova
sessió del Club de Debat de l’UJI, el pas-
sat 3 de desembre, per a abordar el tema
de la conciliació familiar. José Luis Serra-
no, president de CastellónDigital.com, va
moderar la taula redona en la qual van
intervindre Mercedes Alcañiz, professora
del Departament de Filosofi a i Sociologia
de l’UJI i especialista en estudis de gènere;
Santiago García, coordinador del Màster
en Igualtat en l’Àmbit Públic i Privat de
l’UJI; i Ana Julián, tècnica superior d’Igual-
tat i especialista en conciliació.
Mercedes Alcañiz va destacar que «no
pot existir igualtat entre dones i homes si
no hi ha conciliació de vida laboral i do-
mèstica també per als segons». Alcañiz va
insistir en que malgrat que l’àmbit polític
ha introduït estratègies de conciliació en
la seua agenda des dels anys noranta, els
estudis diuen que segueixen sent les do-
nes les qui assumeixen la responsabilitat
familiar. Segons va afi rmar, es reforça la de-
sigualtat entre sexes quan són elles les qui
abandonen el mercat laboral o demanen
reduccions de jornada per a dedicar-se a
qüestions domèstiques, cosa que limita el
seu poder adquisitiu envers els homes.
En aquest sentit, Ana Julián va corrobo-
rar que la divisió social del treball encara
restringeix la presència de dones en l’àm-
bit públic i dels homes en el privat. Per
això, va dir, «la fi gura legal de la conciliació
es perverteix i els objectius d’aquesta aca-
ben per generar més desigualtat a costa
de la vida privada i dels drets personals de
les dones», ja que socialment es conside-
ra que «elles fallen quan es decanten per
l’àmbit professional». Per a Julián, el dret
a la conciliació benefi cia a tota la societat,
tant des del punt de vista de la cohesió fa-
miliar com des de l’empresarial.
No obstant, tal i com va assegurar San-
tiago García, se segueixen anteposant els
interessos corporatius al dret de concilia-
ció familiar d’homes i dones a pesar dels
avanços legislatius en igualtat de gènere.
En aquesta línia, va destacar els retroces-
sos que ha suposat la darrera reforma la-
boral quant a conciliació, ja que aquesta
no s’entén ni s’aplica com un dret indivi-
dual de cada treballadora i treballador.
Les estratègies de conciliació familiar reforcen la desigualtat El Club de Debat analitza les perversions del dret en la conciliació d’homes i dones
D’esquerra a dreta: Ana Julián, José Luis Serrano, Mercedes Alcañiz i Santiago García en la jornada «El preu de la conciliació familiar». | FOTO: ANTONIO PRADAS
| EL COL·LECTIU femení encara pateix una
discriminació indirecta
que afecta la seua
promoció professional
REDACCIÓEls Premis a l’Excel·lència Docent Univer-
sitària, atorgats pel Consell Social de l’UJI,
corresponents al curs acadèmic 2011/12,
van recaure en: Carmen Lázaro, professora
contractada doctora de Dret Romà, De-
partament de Dret Públic de la Facultat de
Ciències Jurídiques i Econòmiques; Merce-
des Marqués, professora titular d’Univer-
sitat, àrea de Ciències de la Computació i
Intel·ligència Artifi cial de l’Escola Superior
de Tecnologia i Ciències Experimentals, i
Juan Carlos Palmer, professor titular del
Departament d’Estudis Anglesos de la Fa-
cultat de Ciències Humanes i Socials.
L’objectiu d’aquesta convocatòria de
premis és fomentar la qualitat de l’ense-
nyament i valorar, entre altres mèrits, la
docència impartida en un idioma estran-
ger, els resultats en les enquestes docents,
la utilització de les TIC en la docència, la
participació en tasques que afavorisquen
la formació com a docent i en projectes
d’innovació educativa.
El Consell Social de l’UJI atorga els Premis a l’Excel·lència Docent
Els premiats Juan Carlos Palmer, Mercedes Marqués i Carmen Lázaro. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
El descobriment del bosó de Higgsno permet conèixer l’origen de l’universLAURA CASTILLO
Arcadi Santamaria, catedràtic de Física
Teòrica de la Universitat de València, va
esclarir quines han estat les implicacions
reals del descobriment del bosó de Higgs
en la física de partícules, durant la xerrada
que va oferir, el passat 10 de desembre, a
la Llotja del Cànem. Des que el CERN (Eu-
ropean Organization for Nuclear Research)
anunciara la troballa de la coneguda com
a «partícula de Déu», va assenyalar, han es-
tat nombrosos els titulars periodístics que
han llançat conclusions errònies sobre les
repercussions del fet en la ciència.
Per a Santamaria, la també anomenada
«partícula maleïda és important, però no
més que la resta de partícules essencials
amb les quals els físics intenten descriure
tota la matèria». De fet, va explicar, el bosó
de Higgs no permet de conèixer l’origen
de tota la massa per si mateix, encara que
encaixe en les teories existents sobre l’ori-
gen i l’evolució de l’univers a partir del Big
Bang. Amb el pas del temps, va explicar,
l’univers en expansió es va refredar. La
baixada de les temperatures va provocar
el trencament de la simetria de Higgs, fent
que la resta de les partícules començaren
a adquirir massa. No obstant, segons el
físic, «encara falten per descobrir moltes
altres partícules elementals i desenvolu-
par noves teories» sobre l’etapa posterior
a la Gran Explosió per a poder esclarir, per
exemple, el contingut de la matèria fosca
no observable a l’univers.
Santamaria també va dir que, a dia
d’avui, resulta impossible per als científi cs
saber com pot infl uir el descobriment del
bosó en la societat a curt termini. Això sí,
va afi rmar que els experiments que s’han
dut a terme entorn al mecanisme Higgs
han permès de desenvolupar una sèrie de
tecnologies molt sofi sticades i d’enorme
precisió que ja tenen aplicacions en el dia
a dia. Un exemple ben conegut, va recor-
dar, és la invenció de la web, desenvolupa-
da pel CERN el segle passat, o els diferents
mecanismes per a la detecció i el tracta-
ment del càncer o per a detectar radiació i
els efectes d’aquesta en els cossos.
6 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/
LEGISLACIÓ AMBIENTAL. La major part dels abocadors controlats que existei-
xen a Espanya compleixen amb la legislació mediambiental de localització respecte a
la distància que han de mantenir de zones protegides, i fi ns i tot de les masses d’aigües
superfi cials, on només un 3% no compliria amb la distància mínima, segons es desprèn
de l’estudi realitzat per investigadors de l’UJI i de l’Institut Politècnic Nacional de Mèxic.
En la investigació «Infl uencia de la ubicación en el impacto ambiental de los rellenos sa-
nitarios. Caso de España» els investigadors han analitzat el grau de compliment dels fac-
tors ambientals més destacats inclosos a les 14 declaracions d’impacte ambiental (DIA)
dels 175 abocadors controlats espanyols. Els resultats revelen que el 94% dels abocadors
estan situats a més de 300 metres de qualsevol massa d’aigua i que el 80% està a més de
500 metres d’una zona residencial, pel que fa als sorolls i vibracions. Quant a la fl ora i la
fauna, un 19% està en llocs d’interès comunitari o zones d’especial protecció per a les aus,
ja que la normativa no ho prohibeix i la distància del 93% dels abocadors a un aeroport
supera els 10.000 metres, fet que permet evitar la col·lisió entre les aus i els avions.
L’OCIT analitza lesbases per a assolir una producció científi ca de qualitatMARÍA BENAVENTE
La Universitat Jaume I, a través de
l’Ofi cina de Cooperació en Investigació i
Desenvolupament Tecnològic (OCIT), va
organitzar, els dies 10 i 11 de desembre,
un Seminari d’investigació sobre la quali-
tat de la producció científi ca en les àrees
de ciències humanes i socials.
El seminari va ser inaugurat per Antonio
Barba, vicerector d’Investigació i Postgrau
de la Universitat Jaume I, i Marina Pilar Vi-
llegas, subdirectora general de Projectes
d’Investigació del Ministeri d’Economia i
Competitivitat.
Durant les dues jornades es va comp-
tar amb la presència de dos experts de la
Universitat de Granada, que van abordar
el tema de la qualitat científi ca des d’una
perspectiva pràctica, mitjançant tallers, i
van proporcionar a les persones assistents
tota la informació necessària al voltant de
bases de dades nacionals i internacionals,
així com consells pràctics per a una ade-
quada redacció dels mèrits d’investigació.
Així, els participants van tindre la pos-
sibilitat d’ampliar els seus coneixements
al voltant dels estàndards de medició de
l’impacte de la productivitat científi ca
d’una manera pràctica.
L’UJI participa en un projecte europeu de formació sobre violència de gènere
REDACCIÓLa doctora Anabel Borja, experta en tra-
ducció jurídica de la Universitat Jaume I,
participa en el projecte europeu per a la
formació d’intèrprets en violència de gè-
nere SpeakOut for Support (SOS-VICS),
que ha estat presentat aquests dies a Vigo.
El projecte està fi nançat pel programa
Justícia Penal, de la Direcció General de
Justícia de la Comissió Europea.
L’objectiu del projecte SOS-VICS és do-
ble: d’una banda, detectar les necessitats
de comunicació en les diferents fases
d’atenció a les víctimes estrangeres de
violència de gènere i, en funció d’aques-
tes necessitats, dissenyar materials dirigits
a víctimes, intèrprets i professionals per a
assegurar una millor mediació lingüística.
A l’acte de presentació ofi cial van as-
sistir més de 150 participants. Entre les
persones que van mostrar el seu suport
a aquesta iniciativa pionera es trobaven
el rector de la Universitat de Vigo, el fi scal
general de Galícia, l’alcalde de Vigo, així
com uns altres socis col·laboradors del
projecte, com les forces de seguretat, les
associacions d’immigrants i dones contra
els maltractaments, els professionals de
la medicina forense i de la judicatura, tra-
ductors i intèrprets.
MARI LUZ BLANCOL’alumne Ferran Garcia Daràs de la ti-
tulació d’Enginyeria Industrial de la Uni-
versitat Jaume I de Castelló ha presentat,
dins de l’assignatura de Projecte de Final
de Carrera, un estudi per a l’aprofi tament
elèctric del biogàs que es genera per la
descomposició anaeròbia dels residus di-
positats en l’abocador gestionat per l’em-
presa Hasars a Zapopan (Mèxic). L’estudi
ha estat dirigit pel professor Francisco J.
Colomer, de l’àrea de Projectes d’Enginye-
ria del Departament d’Enginyeria Mecàni-
ca i Construcció.
El projecte de Ferran Garcia planteja el
disseny de les instal·lacions d’extracció,
conducció i aprofi tament del biogàs de
la cel·la número dos d’aquest abocador
de residus sòlids que dóna servei a les
poblacions mexicanes de Guadalajara i
Zapopan, la qual cosa permetrà recuperar
el 65% del biogàs generat pels residus i
que fi ns ara simplement es cremava, per
convertir-lo en energia elèctrica.
La inversió inicial del projecte se si-
tua sobre el milió i mig d’euros, xifra que
s’amortitzaria en uns cinc anys i mig. Per
altra banda, el termini d’execució de l’obra
seria d’uns 40 dies després d’haver obtin-
gut els permisos. La mitjana anual d’emis-
sions de CO2 evitades és de 150.000 tones
mètriques, equivalents a les emissions
anuals de gasos d’efecte hivernacle d’uns
29.000 vehicles de passatgers.
Per a l’aprofi tament energètic del bio-
gàs, l’alumne ha dissenyat una xarxa de
conductes que portarien el combustible
cap a un col·lector on està instal·lat un sis-
tema de generació elèctrica amb la utilit-
zació de dos motors de combustió interna
d’1 MW cadascun per donar major fl exibi-
litat al sistema en cas d’avaries.
L’estudi s’emmarca dins la col·laboració
de la Universitat Jaume I amb l’Institut
Politècnic Nacional (IPN) de Mèxic i dues
empreses mexicanes (ECOFENIX i CAPPY),
el qual es basa en l’establiment d’una
metodologia per construir abocadors se-
gurs i respectuosos amb el medi ambient,
d’acord amb la política energètica iniciada
el 2009 a Mèxic per diversifi car les seues
fonts d’energia.
A més, l’estudi forma part del projecte
sobre «Evaluación de la viabilidad téc-
nica, ambiental y socioeconómica de la
transformación de un tiradero a un cen-
tro de manejo integral de residuos» que
va subvencionar el Ministeri de Ciència i
Innovació l’any 2009 dins del subprogra-
ma de Foment a la Cooperació Científi ca
Internacional del Programa Nacional d’In-
ternacionalització de la R+D.
| FERRAN GARCIA ha presentat l’estudi
de viabilitat tècnica
i econòmica com a
Projecte Final de Carrera
| LA INVERSIÓ inicial del
projecte se situa sobre el
milió i mig d’euros, xifra
que s’amortizaria en uns
cinc anys i mig
| EL PROJECTE permetria
recuperar el 65% del
biogàs generat pels
residus i convertir-lo en
electricitat
Un estudiant projecta l’aprofi tament elèctricd’un abocador mexicà
El motor de cogeneració funciona amb el biogàs i el seu moviment genera energía. | FOTO: VOX UJI
núm135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 7
ROSANA SANAHIJJAL’estesa creença que la dopamina
regula el plaer pot passar a la història
atesos els últims avanços científi cs so-
bre la funció que compleix aquest neu-
rotransmissor i que demostren que, en
realitat, regula la motivació, provoca
que els individus es posen en marxa i
perseveren per a aconseguir alguna
cosa, bé siga aquesta positiva o nega-
tiva. La revista de neurociència Neuron
publica un article d’investigadors de la
Universitat Jaume I que revisa la teoria
dominant sobre la dopamina, i plante-
ja un canvi de paradigma amb impor-
tants aplicacions, tant en patologies
relacionades amb la falta de motivació i
la fatiga mental com ara depressió, ma-
laltia de Parkinson, esclerosi múltiple,
fi bromiàlgia, etc., com en aqueixes en
què hi ha una motivació i perseverança
excessiva, com les addiccions.
«Hi ha la creença popular, i també
científi ca, que la dopamina regula el
plaer i la recompensa, que quan acon-
segueixes alguna cosa que et satisfà
alliberes dopamina, però en realitat
les últimes investigacions demostren
que aquest neurotransmissor actua de
manera prèvia, és el que ens mou a ac-
tuar, s’allibera per a aconseguir alguna
cosa, ja siga evitar un mal o aconseguir
un bé», explica Mercè Correa, coautora
de l’article. La investigadora del grup
de Neurobiologia i Genètica de la Con-
ducta Motivada de l’UJI, explica que ha
arribat un moment en què les dades
pesen tant que es planteja un canvi en
la teoria dominant.
Els estudis realitzats en els últims
anys demostren que s’allibera dopa-
mina tant per sensacions plaents com
per estrès, dolor o pèrdues. «Està tan
implicada en allò negatiu com en allò
positiu, però s’han esbiaixat molt les
investigacions per a només incidir en el
positiu», explica Correa. L’article plan-
teja una revisió del paradigma basada
en dades de diverses investigacions,
fi ns i tot les realitzades durant les últi-
mes dues dècades pel grup de l’UJI en
col·laboració amb John Salamone de
la University of Connecticut als Estats
Units, sobre el paper de la dopamina en
la conducta motivada en animals.
En concret, en els estudis realitzats
amb rosegadors, s’ha demostrat que
un animal amb uns nivells normals de
dopamina s’esforça per a aconseguir
una recompensa més valuosa a pesar
de poder accedir-ne sense cap treball
a una menys valuosa. No obstant això,
si es redueixen els nivells de dopami-
na, l’animal pren únicament l’aliment
o la recompensa que no li suposa es-
forç i renúncia a aconseguir una altra
més valuosa. En el cas de l’addicció, la
dopamina està elevada durant l’esforç
anticipat que un animal ha de fer fi ns a
aconseguir la droga.
El nivell de dopamina està en funció
de l’individu, per la qual cosa hi ha per-
sones més perseverants que altres per
a aconseguir una meta. «La dopamina
porta a mantindre el nivell d’activitat
per a aconseguir el que es persegueix;
per la qual cosa, en principi, és positi-
va, no obstant això, sempre estarà en
funvió dels estímuls que se cerquen. Els
elevats nivells de dopamina també ex-
plicarien la conducta dels denominats
buscadors de sensacions».
La dopamina regula la motivació a actuar i no el plaer obtingutLes investigacions de l’UJI plantegen la revisió de la teoria d’aquest neurotransmissor
Diferències en els nivells de dopamina en dos animals segons la recompensa.
SINCUna investigació de la Universitat Jau-
me I corrobora el descens del consum de
premsa escrita dels joves d’entre 16 i 30
anys. Des de principis del segle XXI, di-
versos estudis indicaven el descens en la
lectura de diaris impresos i una constant
caiguda de lectors joves. «Només el 28,8%
del total d’aquest col·lectiu llig els diaris
cada dia. Al contrari, cada vegada han
adquirit major protagonisme les xarxes
socials a l’hora de consumir informació
entre les persones d’entre 16 i 30 anys»,
explica Andreu Casero, professor titular
del Departament de Ciències de la Co-
municació de l’UJI i autor de l’estudi que
publica la revista Comunicar.
Aquest treball indica que el 77,4% dels
joves d’aquest rang d’edat usa les xarxes
socials per a informar-se. «Es tracta del
major percentatge de tots els mitjans i
suports, i superen fi ns i tot a la televisió.
Aquesta dada suposa una novetat impor-
tant», assegura Casero.
Tan sols el 28% dels joves llig periòdics en línia o impresos
Andreu Casero, autor de l’estudi publicat per la
revista Comunicar. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
| EL CANVI de paradigma
podria contribuir al
tractament de patologies
com la depressió o la
malaltia de Parkinson
L’ITC investiga nous processos per a valoritzar residus industrialsITC
L’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC)
treballa en el projecte de valorització de
residus denominat «Valores», que té com
a objectiu desenvolupar noves aplica-
cions per a residus generats en els àmbits
de l’envàs i embalatge, ceràmic, fusta-mo-
ble, i construcció, la valorització dels quals
resulta especialment difícil.
Sota la direcció tècnica de l’Institut
Tecnològic de l’Embalatge, Transport i
Logística, ITENE, participen en el projec-
te l’Institut Tecnològic de la Construcció,
AIDICO; l’Institut Tecnològic del Moble, la
Fusta, Embalatge i Afi ns (AIDIMA); i el ma-
teix ITC.
Amb el propòsit de generar solucions
als residus, el projecte «Valores» pretén
desenvolupar noves aplicacions per a
aquest tipus de deixalles. Els investiga-
dors, a més, busquen noves alternatives a
la valorització a partir del tractament previ
d’aquests materials. D’aquesta manera,
s’aconseguirà minimitzar l’impacte am-
biental dels residus i, per un altre, desen-
volupar noves eixides comercials per a
aquests materials, obrint noves àrees de
negoci que, d’altra banda, propiciaran
l’increment de la competitivitat de la in-
dústria a la Comunitat Valenciana.
Els investigadors de l’ITC han triat dues
tipologies molt concretes de residus: el
que es coneix en la indústria taulellera
com «test bullit», que al·ludeix a restes
de peces ceràmiques que no compleixen
les especifi cacions tècniques, i els residus
voluminosos barrejats procedents de les
empreses del sector de la fusta, l’envàs i
embalatge i uns altres.
Espaitec ajuda les pimes a millorar les comunicacionsREDACCIÓ
Espaitec, Parc Científi c Tecnològic i Em-
presarial de la Universitat Jaume I, i Fun-
detec, Fundació per al Desenvolupament
Infotecnològic d’Empreses i Societat, van
desenvolupar una jornada enfocada a les
pimes de la província de Castelló amb l’ob-
jectiu de presentar eines útils i pràctiques
per a millorar les comunicacions i gestió.
El curs va servir també per a conèixer dife-
rents maneres de treballar a través de l’ús
de les aplicacions informàtiques que més
s’adapten a les necessitats d’aquest tipus
d’empreses.
El curs s’ha dividit en tres blocs, el pri-
mer descobria com guanyar temps i efi -
càcia en les gestions diàries; en el segon
s’abordaven els serveis en el núvol, in-
formació corporativa i personal sempre
disponible; i en el tercer, l’ús i les novetats
d’aplicacions informàtiques en els proces-
sos de gestió de la pime.
Investigació
8 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/
MARÍA BENAVENTEEl grup d’Intervenció Educativa, Fami-
liar i Social de la Universitat Jaume I centra
l’activitat sobre les relacions d’ajuda diri-
gides a col·lectius que es troben en situa-
cions emocionals crítiques, provocades
per diversos contextos.
Aquest grup d’investigació, dirigit per
Francisco Juan García Bacete, centra el
seu treball en tres línies fonamentals: re-
buig entre iguals en contextos escolars,
desen volupament personal i sentit vital
en situacions de malaltia avançada i fi nal
de vida, i potenciació i mediació en con-
textos escolars i familiars.
Pel que fa a la primera línia, el grup treba-
lla des de l’àmbit escolar per a aconseguir la
integració dels alumnes rebutjats i facilitar
les mateixes oportunitats d’aprenentatge i
desenvolupament per a tots. Amb aquest
fi , el grup compta amb dos projectes
d’investigació finançats pel Ministeri de
Ciència i Innovació, el Pla de promoció
de la investigació de l’UJI, la Conselleria
d’Educació i la Fundació Dávalos de Cas-
telló: «Estudi longitudinal del rebuig entre
iguals en el seu context interpersonal: un
programa d’intervenció amb xiquets i xi-
quetes de 7-9 anys» i «Rebuig entre iguals i
dinàmica social de l’aula: una aproximació
multidisciplinar i multimetodològica».
Respecte a les situacions de malalties
avançades, el grup col·labora amb l’Àrea
Mèdica Integral de l’Hospital Pare Jofré de
València i amb la Unitat d’Hospitalització
Domiciliària de l’Hospital General de Caste-
lló. En aquest àmbit es desenvolupen dos
projectes d’investigació dirigits per Virginia
Carrero Planes: «Desenvolupament d’un
model de planifi cació avançada al fi nal de
la vida per afavorir la pressa de decisions
compartida i centrada en els desitjos i
preferències dels pacients i les seues fa-
mílies», fi nançat per la Conselleria de Salut
de la Generalitat Valenciana, i «Necessitats
existencials i cures pal·liatives en malaltia
avançada i fi nal de vida», fi nançat pel Pla
de promoció de la investigació de l’UJI.
Quant a les línies de potenciació i me-
diació en contextos escolars i familiars, el
grup d’investigació aborda la importància
de la interacció entre alumnat i professorat
per generar una «trobada» que permeta al
segon realitzar un pilotatge educatiu, és a
dir, oferir suport afectiu i guia educativa.
D’altra banda, existeix un Laboratori de
Família que, amb convenis amb les admi-
nistracions d’assumptes socials i justícia,
presta serveis a famílies que es troben en
situacions de crisi o de transició.
Les tres línies de treball tenen en comú
una característica transversal que és la
que fonamenta tots els projectes del grup
d’investigació: crear relacions d’ajuda.
| EL GRUP d’Intervenció Educativa,
Familiar i Social es va
conformar l’any 2006, a
partir del llançament del
Màster en Intervenció i
Mediació Familiar, per
a aglutinar una sèrie
de línies de treball
independents que es
desenvolupaven entorn
a conceptes de mediació
en confl ictes socials. El
grup naix amb un talant
de canvi i un enfocament
centrat en les persones
com a elements bàsics
amb els quals treballar per
a solucionar difi cultats de
caràcter social.
El grup d’Intervenció Educativa, Familiar i Social de l’UJI treballa en contextos de risc per previndre situacions de desprotecció dels individus en els àmbits domèstic i escolar. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
| LA «VISIÓ COMPARTIDA» entre
pacient, família i equip
de salut és important en
malalties avançades
| EL GRUP treballa les
relacions de cooperació
entre alumnat,
professorat i famílies
per a avançar junts
Crear relacions d’ajuda Un grup d’investigació de la Jaume I presta serveis de mediació familiar i escolar
núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 9
| EL GRUP D’INVESTIGACIÓ es desplaça cada dues setmanes
a les escoles i setmanalment als centres hospitalaris
col·laboradors
| L’ESTUDI LONGITUDINAL ha aconseguit reduir l’índex de
rebuig del 13% al 8% en els dos primers anys , creant una
atmosfera de respecte, acceptació i amistat entre l’alumnat
CÀRREC A L’UJI DIRECTOR DE MÀSTER I
PROFESSOR TITULAR CLAUSTRAL
LLOC DE NAIXEMENT PORT DE SAGUNT
EDAT 54 ANYS
Francisco Juan García es va doctorar en Psicologia l’any 1989. Uns anys
més tard, en 1993, va iniciar la seua carrera com a professor titular d’uni-
versitat. Amb anterioritat havia exercit com a professor de primària i com
a psicopedagog del Serveis Psicopedagògics Escolars de la Generalitat
Valenciana.
És autor i coautor de nombroses publicacions entorn a dues grans lí-
nies. D’una banda, l’estudi i la promoció de les relacions entre les famílies
i els centres escolars. En aquesta línia destaquen publicacions com Co-municación cooperativa entre la familia y la escuela, Comunicación para la potenciación. Un manual de técnicas potenciadoras para facilitadores, i el
monogràfi c Familias, escuela y comunidad, factores de calidad educativa, de la revista «Cultura y Educación». I, d’altra banda, el disseny d’instru-
ments per a l’estudi i la integració dels alumnes que són rebutjats pels
seus companys. En aquest sentit destaquen les publicacions La identifi -cación de alumnos rechazados, preferidos, ignorados y controvertidos en el aula, de la revista «Psicologia General i Aplicada», i El rebuig entre iguals en la educació primària, de la revista «Anales de Psicología».
Així mateix, la seua implicació amb la vida universitària s’ha canalitzat
en la creació i direcció de diferents serveis de la Universitat Jaume I, com
la Unitat de Suport Educatiu al professorat i a l’estudiantat (USE) o la Doci-
moteca psicològica i psicoeducativa. A més a més, és membre fundador i
investigador principal del Grup GREI (Grup Interuniversitari d’Investigació
sobre el Rebuig entre Iguals en el Context Escolar) en el que participen
investigadors de les Universitats de les Illes Balears, Valladolid i Sevilla, a
més de la Jaume I.
FRANCISCO JUAN GARCÍA-BACETE
FORMACIÓ EN MEDIACIÓ. El Màster Universitari en Intervenció i
Mediació Familiar ofereix una formació
especialitzada que no existeix en la ma-
joria de les universitats espanyoles, pel
que compta amb una bona acollida no
només entre l’alumnat de la Comunitat
Valenciana, sinó també a unes altres zo-
nes d’Espanya i fi ns i tot d’Amèrica Lla-
tina, Europa i els Estats Units. El Màster
es caracteritza per la relació directa en-
tre professorat i alumnat. A més a més,
organitza activitats complementàries
com el cicle de conferències «Els dilluns
en família», adreçat a totes les persones
interessades en temes de família.
M. Serrano, F. García-Bacete, V. Carrero, G. Marande, I. Milián, A. Sanahuja. | FOTO: D. LLORENS
[ELS GRUPS D’INVESTIGACIÓ DE LA UNIVERSITAT] || INTERVENCIÓ EDUCATIVA, FAMILIAR I SOCIAL
ESTUDI LONGITUDINAL DEL REBUIGEl grup d’Intervenció Educativa, Familiar i Social, en col·laboració amb el Grup Inte-
runiversitari d’Investigació del Rebuig entre Iguals en el Context Escolar (GREI), treballa
en un estudi dirigit per Francisco Juan García que s’està portant endavant per quart any
consecutiu en quatre escoles: tres de Castelló i una de Benicàssim.
En cadascun dels centres, l’equip format pels investigadors i el professorat aplica una
intervenció continuada a la mateixa promoció d’alumnat al llarg de tota la seua esco-
larització primària amb l’objectiu d’eradicar les situacions de rebuig i crear contextos
amistosos i cooperatius. Amb aquest fi , es treballa tant amb el grup-classe, creant situa-
cions d’interacció positiva entre companys; com amb el professorat, que es forma i es
compromet en el desenvolupament socioemocional del seu alumnat, i amb les famílies,
encarregades d’afavorir les relacions d’amistat dels seus fi lls amb els companys.
La intervenció realitzada durant el primer cicle de primària ha reduït la taxa de rebuig
del 13% al 8% i també l’índex de cronicitat, mentre que aquestes dades s’han mantingut
en els grups de les mateixes característiques no intervinguts, la qual cosa posa de mani-
fest l’efectivitat d’aquest projecte.
10 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/
EL PODER DELS HABSBURG. El grup d’in-
vestigació d’Iconografi a i Història de l’Art
(IHA) de l’UJI va organitzar, els dies 18 i
19 de desembre, un cicle de conferències
sobre el paper propagandístic de l’art ge-
nerat entorn del llinatge dels Habsburg a
l’Europa medieval de transició. Les jorna-
des, celebrades a la Llotja del Cànem, sota
el títol «Els Habsburg. Art, imatge i poder
per a una dinastia», van comptar també
amb experts en història, art i cultura de
l’Edat Mitjana de la Biblioteca Casanaten-
se de Roma, una de les institucions italia-
nes amb millors fonts antigues, impreses
i gràfi ques, del món. El professor Pablo
González, del Departament d’Història,
Geo grafi a i Art de la Universitat Jaume I,
va inaugurar el seminari amb una xerrada
sobre l’activitat diplomàtica que van des-
plegar les dues branques de la nissaga,
l’austríaca i l’espanyola, al voltant de la fi -
gura papal entre els segles XVI i XVIII. L’his-
toriador va explicar com, servint-se de tota
una xarxa d’esglésies nacionals i ambaixa-
des, els àustries convertiren Roma en un
teatre polític impregnat d’enfrontaments
i rivalitats. Les ponències també tractaren,
entre altres temes, sobre la iconografi a fe-
menina i el paper de la dona en l’Europa
moderna. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
FCHS Facultat de Ciències Humanes i Socials Facultat de Ciències Humanes i Socials
Mira: «La professió de traductor literari està infectament mal pagada» LAURA CASTILLO
«La professió de traductor literari està
infectament mal pagada», va afi rmar Joan
Francesc Mira a l’inici de la xerrada sobre
la seua traducció de l’Odissea al català,
celebrada el 10 de desembre. Per a Mira,
traduir ha estat una «activitat eventual»
i que sempre ha realitzat per plaer, més
quan s’ha tractat d’obres clàssiques com
la d’Homer. Aleshores, va assegurar, «ho
fas amb moltes ganes i per vocació».
En el cas de l’Odissea, va explicar, a més
dels dos anys que va dedicar a «entrar dins
el text original» en grec, va emprar «unes
3.000 hores de feina estricta de traducció»
en cada cant. Mira va insistir en què el tra-
ductor ha de «traspassar» el text antic fi ns
l’actualitat, és a dir, «traslladar el producte
sense que es faça malbé el contingut».
Amb tot, va dir Mira, «sempre he seguit
la màxima de respectar el text original
i a l’autor». Per això, cal «mantenir el to i
el fl uix narratiu, no llevar ni afegir res, no
alterar ni inventar». Mira va considerar ne-
cessari «traduir el vers en vers», fugint de
les expressions literals i integrant la sintaxi
del català actual al ritme i la musicalitat de
l’hexàmetre clàssic de l’obra.
Mes de 100 persones participen en les Jornades de Foment de la Investigació
MARÍA BENAVENTELa Universitat Jaume I va acollir, els dies
30 de novembre i 1 de desembre, les XVII
Jornades de Foment de la Investigació de
la Facultat de Ciències Humanes i Socials.
Santiago Posteguillo Gómez, professor
d’Estudis Anglesos i conegut escriptor, va
inaugurar les jornades. En la seua confe-
rència «Investigar i crear: de la investi-
gació a l’entreteniment», Posteguillo va
abordar la funció de la recerca al servei de
la recreació de la novel·la històrica i de la
capacitat de les troballes en la investiga-
ció per a alimentar la creativitat i resoldre,
en ocasions, les difi cultats de la narració.
Durant les jornades, al voltant de 100
investigadors de l’UJI van exposar apro-
ximadament 70 comunicacions, amb les
quals van establir un primer contacte amb
el món de la investigació acadèmica.
Aquestes jornades brinden una opor-
tunitat idònia a l’alumnat de la FCHS per
difondre i debatre les seues recerques. A
més, les comunicacions són publicades a
la revista en línia Fòrum de Recerca.
LAURA CASTILLOSergio Quimper, metge i cirurgià, va
visitar el Campus del Riu Sec de l’UJI,
el 12 de desembre, per a participar en
el Seminari Permanent d’Humanitats i
Interculturalitat, on va explicar la seua
experiència humanitària a països em-
pobrits. El doctor, de 67 anys i d’origen
peruà, es va formar als Estats Units i
Cuba.
Quimper va assenyalar que la po-
bresa «és la malaltia més mortal» que
existeix al planeta i la que «provoca
més destrucció en totes les fases de la
vida». Segons va dir, per solucionar la
desigualtat caldria un canvi de sistema
i de mentalitats profund, ja que consi-
dera que «hi ha recursos sufi cients per
cobrir les necessitats bàsiques dels
7.000 mi lions de persones del món
amb els avanços científi cs i tecnològics
actuals».
Com a voluntari experimentat, Quim-
per sap que els interessos polítics res-
tringeixen molts cops l’accés de les
ONGD a certes zones i col·lectius però
pensa que «la labor segueix tenint sen-
tit» a pesar d’això. A més, va considerar
essencial que el cooperant adquirisca
l’òptica del benefi ciari, ja que «ha d’ha-
ver enteniment entre les dues parts per
a no recaure en la posició del bon sa-
marità». Per això, va diferenciar la cari-
tat compassiva, present en els discursos
dels estrats dominants, de la solidaritat
igualitària pròpia del humanitarisme.
LES PARAULES SOBIRANESL’esperit humanitari també va tindre
protagonisme en el Seminari de Debat
del Grau en Història i Patrimoni, que va
reunir especialistes en la Constitució de
1812 amb motiu del seu bicentenari. La
primera conferència va córrer a càrrec
de la professora Carmen García-Moner-
ris, de la UV, qui va fer una lectura àmplia
i interpretativa sobre la redacció del text,
fruit –va explicar– «d’un procés de debat
ampli i profund» entre els diputats de
les Corts de Cadis, els quals «van discutir
encoratjadament el signifi cat de les pa-
raules sobre les quals construir la realitat
política que desitjaven». García-Monerris
va titllar la Constitució del 1812 de «rara,
alhora que pre ciosa», en tant que resulta
un text molt extens i minuciós. Tal i com
va argumentar, així havia de ser en un
moment en el qual «calia crear una cul-
tura política entorn al procés electiu» i
regular les competències dels poders le-
gislatiu i judicial, així com les limitacions
de la fi gura del cap d’estat.
| QUIMPER: «La solidaritat resideix
en tot el món, encara
que el sistema tracte
d’individualitzar-te»
| GARCIA-MONERRIS: «La felicitat és l'objectiu
de tot govern, en tant que
ha d'assegurar el benestar
de tots els individus d'una
societat»
L'humanitarisme impulsa el canvi social al llarg de la història
Quimper durant la xerrada sobre la professió sanitària a països empobrits. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 11
ESTCE Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals
El Màster Erasmus Mundus ofereix beques per al curs acadèmic 2013/15
REDACCIÓEl Màster Erasmus Mundus in Geos-
patial Technologies, reconegut per la
Comissió Europea com un dels màsters
d’excel·lència europeus, ofereix per al curs
2013/15 més d’una desena de beques per
a cursar aquest postgrau, dirigides tant a
l’estudiantat europeu com no europeu. El
termini de presentació de sol·licituds fi na-
litza el 15 de gener.
Aquest màster ofi cial de 90 ECTS s’im-
parteix en llengua anglesa de manera
conjunta per la Universitat Jaume I, la
Universitat de Nova Lisboa (Portugal) i la
Universitat de Münster (Alemanya) i l’estu-
diantat té la possibilitat d’estudiar a les tres
universitats europees que l’imparteixen.
El postgrau s’organitza en tres semestres,
durant els dos primers s’estudien els sis-
temes d’informació geogràfi ca i en l’últim
semestre es realitza la tesi de màster.
Empreses nacionals i internacionals,
capdavanteres en el sector de les tecno-
logies geoespacials, permeten a l’estu-
diantat que cursa aquest màster tindre un
contacte directe amb les necessitats tec-
nològiques i científi ques actuals i possibi-
liten que alguns dels treballs de fi nalitza-
ció de màster es realitzen en col·laboració
amb aquestes empreses. El procés de
sol·licitud de les beques es realitza a tra-
vés de la pàgina web: http://www.master-
geotech.info.
II PREMI LITERARI EN VALENCIÀ DE DIVULGACIÓ CIENTIFICOTECNOLÒGICA. L’Escola
Superior de Tecnologia i Ciència Experimentals de la Universitat Jaume I va celebrar, el
21 de desembre, l’acte de lliurament del II Premi literari en valencià de divulgació cien-
tifi cotecnològica. El treball guanyador va ser el titulat «Per què fa més fred a Culla que
a Castelló?», realitzat pel becari d’investigació en el Departament de Química de l’UJI,
Víctor Fabregat Tena. Així mateix, es van atorgar dos accèssits que van ser per a «La cara
oculta dels isòtops», de Neus Fabregat Cabello, i «Reutilització i reciclatge de joguines
elèctriques i electròniques», de Victoria Pérez Belis. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
LAURA CASTILLOL’exalumne d’Enginyeria Informàtica
de l’UJI Rubén Ramos va participar en
les XII Jornades dels Videojocs, el passat
14 de desembre, per a oferir una xarrada
sobre la seua experiència professional en
el sector. Cofundador de la companyia
Onan-Games, amb seu a València, Ramos
va desenvolupar una tecnologia de con-
versió de videojocs per a plataformes web
(anomenada Mandreel) amb qui aleshores
era el seu company de pis.
Ramos va explicar com va ser el seu peri-
ple per fi res i congressos internacionals, on
buscaven contactes per a fi nançar la seua
idea fi ns que, fi nalment, l’empresa austra-
liana Halfbrick adquirís Onan-Games i amb
aquesta, la tecnologia Mandreel, la qual
anul·la la necessitat d’instal·lar connectors
per al funcionament de videojocs en els
diferents navegadors. A dia d’avui, ambdós
treballen, des de València, en la creació de
solucions tecnològiques a la multinacional
per a la conversió de videojocs, raó per la
qual –va dir l’enginyer informàtic– han dei-
xat de banda la vessant de la creació.
Ramos va voler felicitar l’estudiantat
del Grau en Disseny i Desenvolupament
en Videojocs per poder cursar una carre-
ra amb continguts especialitzats sobre
el món dels videojocs i els va animar a
desenvolupar les seues idees perquè, se-
gons va considerar, gràcies a Internet «és
molt fàcil accedir la informació i a les pla-
taformes, només cal esforç».
Per a ell, la universitat és un lloc idoni
on poder fer els primers contactes dins el
sector dels videojocs. Aquest recurs, pensa,
resulta imprescindible atès que es tracta
d’un mercat «molt saturat en el qual costa
tindre visibilitat» i en el qual «resulta molt
difícil dur a terme un projecte sense fi nan-
çament».
Les jornades van comptar, a més, amb
les aportacions de Raimón Zamora sobre el
mercat de les aplicacions i les plataformes
IOS, amb les quals treballa actualment; i
amb Ángel López, també ex alumne i pro-
fessor de l’UJI. Com a especialista en segu-
retat web, López va explicar com desenvo-
lupar videojocs sense incórrer en delicte.
La veu de l’experiència anima a l’alumnat del Grau en VideojocsEspecialistes en el món web van aportar les darreres novetats sobre jocs i aplicacions
Ramos va conversar amb els alumnes de Disseny i Desenvolupament de Videojocs. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
PREMIS DE L’AULA DE MEDIAMBIENT DE L’UJI. L’Aula de Medi Ambient de l’UJI va
entregar, en desembre, els premis als millors Projectes de Final de Carrera d’Enginyeria
Tècnica Agrícola, sobre temes relacionats amb el medi ambient. Els treballs premiats
van ser «Estudi de diferents mitjans per al cultiu extensiu de microalgues Spirulina sp»
de Rubén Gozalbo Martín i «Restauració de la senda d’ascensió al Pic del Penyagolosa»
de María Olaria Peris. A més, es va atorgar un accèssit al treball «Estudi dels efectes del
canvi climàtic sobre la vegetació arbòria en el Paratge Natural del Desert dels Palmes»,
realitzat per Mariano Conde Moreno. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
12 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/
EDUCACIÓ I TIC
| LA UNIVERSITAT Jaume I ha apostat des
dels inicis per aplicar les
noves tecnologies en
l’educació. Així mateix, en
els Estatuts, dóna suport
a que el coneixement
siga obert i lliure. En
aquest sentit, l’UJI ha
iniciat diversos projectes
destinats tant a la difusió
de continguts com a
la creació d’aquests.
Aplicacions mòbils,
portals web o la posada
en marxa d’un canal
d’iTunes són algunes de
les iniciatives pel que fa a
la difusió del coneixement
generat. En l’àmbit de la
creació, l’UJI vol donar
suport a la realització de
vídeos i nous formats
que complementen
el material de classe
i que també faciliten
l’aprenentatge virtual i la
semipresencialitat.
A. ANDRÉSLa Universitat Jaume I, com a part de
l’aposta continuada per la incorporació de
les noves tecnologies a l’educació i la difu-
sió del coneixement de manera lliure, ha
posat en marxa diversos projectes.
Una de les iniciatives destacades pel que
fa a la difusió del coneixement generat a
la Universitat, és la creació d’un nou canal
en la plataforma iTunesU. iTunesU és un
canal educatiu gratuït que ofereix Apple
a les universitats, a través del qual l’usuari
o usuària pot consultar i descarregar els
continguts en qualsevol dispositiu. Actual-
ment, la Universitat Jaume I ofereix, a tra-
vés d’aquest canal, vídeos, arxius d’àudio i
llibres electrònics. Així mateix, està previst
que el canal se sincronitze amb el reposi-
tori digital de l’UJI, el servidor de vídeo i
la radioteca de la Universitat per a posar a
l’abast materials docents, d’investigació o
institucionals. Aquesta iniciativa se suma a
la posada en marxa del nou portal Liber-
tas (http://libertas.uji.es), el qual agrupa el
coneixement obert que es realitza a l’UJI.
Quant a l’arribada de nous dispositius, la
Universitat Jaume I llançarà en breu dues
aplicacions per a mòbils: una destinada a
la promoció de l’oferta acadèmica de la
Universitat anomenada Estudia UJI, i una
altra dirigida a l’estudiantat, a través de la
qual es tindrà accés a l’aula virtual, mate-
rials, qualifi cacions, certifi cacions, etc.
D’altra banda, la Universitat tam-
bé s’uneix a alguns dels moviments
d’avantguarda en l’àmbit de l’ensenyament
i l’aprenentatge com són la creació de vi-
deopíndoles o cursos oberts en línia mas-
sius (MOOC). Abans de l’arribada d’aquests
nous conceptes, l’UJI ja va apostar per la
instal·lació a les aules de taules multimèdia
que permeten gravar la classe de manera
desassistida, és a dir, sense una realització.
Ara, la Universitat vol fer un pas més enllà
i, per això, ha iniciat el projecte UJImedia,
dirigit pel Vicerectorat de Planifi cació Es-
tratègica, Qualitat i Comunicació, a través
del qual serà possible la creació de vídeos
sota realització, amb la col·laboració del
Laboratori de Comunicació. D’aquesta
manera, s’oferirà al professorat la possibi-
2noves aplicacions de l’UJI per a dispositius mòbils estaran disponibles enguany
1.232universitats formen part de la plataforma de MOOC Miriadax en la que s’integra l’UJI
El coneixemeLa Universitat Jaume I posa en marxa noves iniciatives per a fome
El nou canal de l’UJI a iTunesU conté vídeos, llibres electrònics
A. ANDRÉSEl Centre d’Educació i Noves
Tecnologies (CENT) va organitzar una
jornada per promoure el debat sobre
els canvis i conseqüències que tindran
les noves tendències en l’ensenyament i
l’aprenentatge per a les universitats.
En la jornada, Jordi Adell, director del
CENT, va repassar alguns d’aquests nous
mètodes i conceptes emergents com ara
la classe a l’inrevés (fl ipped classroom),
els entorns personals d’aprenentatge
(PLE) o els cursos oberts en línia massius
(MOOC).
Així mateix, Adell va plantejar els as-
sistents la qüestió de si aquesta oferta
de cursos gratuïts oferits per institucions
internacionals de prestigi suposaran una
innovació disruptiva, és a dir, marcaran un
abans i un després en el model universita-
ri que farà que hi haja un replantejament
del sistema educatiu. Per la seua banda, el
gerent de la Universitat, Andrés Marzal, va
exposar la seua experiència com a alum-
ne d’un MOOC. Marzal va destacar la gran
qualitat dels cursos i l’oportunitat que
suposen per a aprendre d’experts recone-
guts, entre altres.
Pel que fa al debat, s’hi van suscitar
qüestions com ara el sistema de certifi ca-
ció i el pagament per aquesta o la qualitat
i el valor afegit que suposa la presència
del professorat.
Cal destacar que el CENT organitza cur-
sos i tallers formatius i ofereix assessora-
ment continuat, relacionat amb les TIC i
l’educació a tot el professorat interessat
a incorporar les últimes tendències en
l’ensenyament en les seues classes. Es pot
trobar més informació sobre els pròxims
tallers, així com les dades de contacte en:
http://www.cent.uji.es.
El CENT analitza les noves tendències en educació
El CENT ofereix formació en noves tecnologies
de manera continuada. | FOTO: D. LLORENS
núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 13
ent en un clicentar l’aprenentatge i l’ensenyament virtual i la difusió de continguts a través d’Internet
i arxius de audio accessibles des de qualsevol dispositiu de manera gratuïta. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
litat de crear MOOC o d’incorporar a les
seues classes materials com les videopín-
doles. En aquest sentit, l’UJI s’ha unit a la
plataforma de MOOC anomenada Miria-
dax (http:www.miriadax.net) en la qual
participen 1.232 universitats i que està
promoguda per Universia, Banco Santan-
der i Telefónica.
Al respecte, el vicerector de Planifi ca-
ció Estratègica, Qualitat i Comunicació,
Miguel Ángel Moliner, destaca que «l’UJI
sempre ha apostat per les TIC, i ho conti-
nuarà fent, perquè són un tret identitari
del nostre model educatiu. Amb les eines
habituals (Aula virtual, Google) i l’obertura
dels nous canals (iTunesU, Apps, UJIme-
dia, etc.), la Universitat Jaume I referma la
vocació capdavantera en un àrea en canvi
continu. Avui en dia, la internacionalitza-
ció és una necessitat i, per això, a la Univer-
sitat Jaume I hem de fomentar de manera
més decidida la semipresencialitat i la vir-
tualitat, tant en la formació reglada com,
sobre tot, en la no reglada».
REDACCIÓLa Jaume I ha posat en marxa el nou
portal Libertas (http://libertas.uji.es) a
través del qual es pot accedir de manera
ràpida a tot el coneixement obert que es
genera a la Universitat Jaume I.
D’una banda, en el portal es troba el
repositori de l’UJI que arxiva, organit-
za i difon els documents electrònics, de
qualsevol tipus, creats pels membres de
la comunitat universitària. També inclou
material documental digitalitzat sobre la
província de Castelló. Així mateix, des de
Libertas es pot accedir a l’OpenCourseWa-
re de l’UJI, un espai que conté materials
docents creats per professorat per a la
formació superior, publicats amb llicència
Creative Commons. Finalment, el portal
inclou la col·lecció Sapientia de manuals
docents amb ISBN en línia i en obert, de
lliure accés, de matèries que s’imparteixen
a l’UJI. Cal destacar que també està previst
incorporar vídeos de classes gravades per
professorat de l’UJI.
El coneixement obert de l’UJIporta el nom de «Libertas»
El portal Libertas agrupa tot el coneixement obert que es genera a la Universitat Jaume I.
TERMES D’UTILITAT SOBRE TIC I EDUCACIÓ
Aprenentatge electrònic (e-learning)
Encara que principalment s’identifi ca l’aprenentatge electrònic amb l’educació a distància,
aquest concepte s’ha ampliat molt en els ultims anys. És un tipus de procés ensenyament-
aprenentatge que té lloc o aprofi ta, totalment o en part, el conjunt d’espais de comunicació i
d’interacció creats pels participants que utilitzen tot un seguit d’eines tecnològiques. Aques-
tes eines s’utilitzen en l’educació a distància, en els models mixtes i en educació presencial.
Videopíndoles
Les videopíndoles són vídeos curts en els quals s’explica un concepte clau. És essencial que
aquest material siga breu, sintètic i clar. Es poden utilitzar presentacions, explicacions de
la persona directament a càmera, una pissarra interactiva o qualsevol element que siga
d’utilitat perquè el coneixement que es vol transmetre arribe al receptor amb claredat.
Flipped classroom (classe a l’inrevés)
La fi losofi a de la classe a l’inrevés és aprofi tar al màxim el temps de classe i traure rendi-
ment de la situació d’interacció comunicativa que suposa estar en el mateix espai l’alumnat
i el professorat. Per a traure profi t d’aquest temps, la idea és que l’estudiantat haja preparat
material abans d’anar a classe. Un exemple és la gravació de videopíndoles per part del
professorat perquè els alumnes hagen adquirit els conceptes més importants a casa i es
puguen treballar a classe amb profunditat i amb interacció amb la resta de membres.
PLE (entorn personal d’aprenentatge)
Un PLE és un conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que una persona
utilitza habitualment per a aprendre. Els PLE són una actitud proactiva i un conjunt de co-
neixements sobre com utilitzar les noves tecnologies per a aprendre al llarg de tota la vida.
Els PLE sempre han existit i totes les persones tenen un però amb la tecnologia actual les
possibilitats de comunicació s’han ampliat i, per tant, resulta més fàcil construir el coneixe-
ment de manera col·lectiva i, no només aprendre, sinó contribuir a l’ensenyament.
MOOC (Massive Open Online Course)
Els MOOC són cursos oberts i gratuïts en línia realitzats per experts i amb una alta qualitat. No
obstant, un MOOC és molt més que un curs en línia, és un esdeveniment en el qual un gran
nombre de participants s’inscriu, es connecta, col·labora, desenvolupa habilitats i s’involucra
en el procés d’aprenentatge. El curs és obert i, per tant, tots els continguts són accessibles
i el coneixement generat pels participants queda distribuït per la xarxa. Els coneixements
adquirits es poden acreditar, però moltes vegades requereixen de pagament.
14 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/
FCSFacultat de Ciències de la SalutFacultat de Ciències de la Salut
Els afartaments retroalimenten la insatisfacció pel propi cosLAURA CASTILLO
La doctora Sonia Rodríguez, professora
de la Universitat de Granada i especialista
en trastorns de la conducta alimentaria
(TCA), va visitar la Facultat de Ciències de
la Salut per impartir una conferència sobre
les principals raons que generen l’ansietat
davant el menjar i els afartaments .
Segons la doctora, la prohibició de
certs aliments en les dietes d’aprimament
és la principal causant d’aquests abusos
d’ingesta d’aliments, que provoquen a la
fi sentiments de culpa en les persones que
senten «fòbia pel cos en el qual es veuen
atrapades». Uns excessos que el mateix
organisme demana front a la manca de
nutrients essencials provocada pel sotme-
timent constant al règim, però que agu-
ditzen la fragilitat emocional de qui pateix
algun tipus de TCA.
Rodríguez va dir que «s’ha diluït» el perfi l
d’afectat per trastorns com ara l’anorèxia i
la bulímia, molt associats a les xiques ado-
lescents. Així, va explicar, «es detecten pro-
blemes a edats cada vegada més precoces,
en descendents de pacients amb aquestos
trastorns, i en gent amb més de trenta,
quaranta i cinquanta anys que han passat
per una crisi sentimental o conjugal».
La neurociència potaugmentar l’efi càcia del màrquetingMARÍA BENAVENTE
Els professors Fabio Babiloni, de la Fa-
cultat de Medicina de la Universitat La Sa-
pienza, de Roma, i Ignacio Obeso, de l’Ins-
titute of Cognitive Sciencies de Lyon, van
tractar el 10 de desembre diferents temes
relacionats amb neurociència.
El doctor en Enginyeria Computa-
cional per la Universitat Tecnològica de
Helsinki, Fabio Babiloni, va abordar com
la neurociència pot augmentar l’efi càcia
dels missatges de màrqueting. Babiloni
va explicar que la selecció dels missatges
publicitaris en base als estímuls que acti-
ven sentiments positius pot optimitzar la
inversió en publicitat i màrqueting.
D’altra banda, el doctor Obeso, format a
l’UCL Institute of Neurology de Londres i a
la Universitat de Toronto, va abordar l’estu-
di dels trastorns de moviment mitjançant
tècniques de TMS (Estimulació Magnètica
Transcranial), i va explicar quins processos
intervenen en el control cognoscitiu i la
connexió amb el pre-SMA, que és l’àrea
que connecta el lòbul frontal i el sistema
motor.
MARÍA BENAVENTEEspaitec va acollir, l’11 de desembre, un
nova jornada OnTec, en aquesta ocasió,
centrada en oportunitats de negoci en
tecnologies biomèdiques i salut. La jorna-
da va ser inaugurada per Francisco Negre,
director general d’Espaitec, i Rafael Mon-
tero, secretari general de la Confederació
d’Empresaris de Castelló (CEC).
Durant la primera part de la jornada,
nou grups d’investigació de l’UJI van pre-
sentar les tecnologies que desenvolupen
en diverses àrees.
En la línia d’imatge mèdica i noves tec-
nologies de la informació i la comunicació
(TIC), van presentar els seus projectes Cris-
tina Botella i Filiberto Pla, que van abordar
la utilització de les TIC en psicologia clínica
i el diagnòstic del melanoma amb imatge
espectral, respectivament.
En l’àmbit de la química, fàrmacs i anàli-
si, Josep Esteve, Enrique Ochoa i Adrián
Martinavarro-Domínguez van explicar la
injecció directa de mostres fi siològiques;
Juan Andrés Bort i Silvia Ferrer Castillo van
abordar la química teòrica i computacio-
nal com a eina per a entendre processos
enzimàtics; i Florenci Gonzàlez i Santiago
Rodríguez van parlar dels nous inhibidors
de cisteïna proteases com a potencials fàr-
macs contra la malària i el càncer.
Per últim, en la línia de mecànica, biò-
nica i dispositius mèdics, Pedro Sanz i
Raúl Marín van abordar el seu projecte
d’intervenció robòtica submarina; Anto-
nio Pérez va parlar de la caracterització
biomecànica de raig-braç i components
dentals, i Julio Suay i Luis Cabedo, per la
seus banda, van explicar el desenvolupa-
ment de recobriments osteoinductors per
a implants.
La segona part de la jornada es va cen-
trar en les empreses. Vuit signatures de
base tecnològica com Actualmed i Outco-
mes 10, ambdues ubicades al Parc Cientí-
fi c, Tecnològic i Empresarial de l’UJI, van
presentar l’oferta de productes i serveis en
àrees com sistemes radiològics d’última
generació, solucions tecnològiques inno-
vadores en salut i benestar o millora de
l’efi ciència de la gestió d’hospitals.
Investigadors i empresaris analitzenles oportunitats del sector mèdicAl voltant de 50 professionals de la salut i noves tecnologies van participar en la jornada
Cristina Botella va presentar una plataforma digital per a tractar transtorns psicològics. | FOTO: D. LLORENS
MARÍA BENAVENTELa Universitat Jaume I va organitzar
les I Jornades d’Investigació per a es-
tudiantat de Psicologia, els dies 13 i 14
de desembre, a la Facultat de Ciències
de la Salut (FCS). Les Jornades van ser
inaugurades pel degà de la FCS, Rafael
Ballester, i la vicedegana del Grau de
Psicologia, Ana Alarcón, els qui en van
destacar l’alta participació.
La ponència inaugural, on es van pre-
sentar tant els màsters de l’UJI relacio-
nats amb psicologia com el programa
de doctorat i l’experiència d’una becà-
ria com a nova investigadora, va ser de
gran interès per a l’estudiantat assistent,
ja que es va generar un debat al voltant
de les diferents beques d’investigació
i col·laboració que l’alumnat pot sol-
licitar per a iniciar tasques d’investigació
als departaments de Psicologia.
A continuació, es van alternar les tau-
les de presentació dels grups d’investi-
gació consolidats de l’UJI amb les comu-
nicacions de l’alumnat de llicenciatura,
grau, màster i doctorat que presentaren
els seus treballs.
Dels 62 projectes d’investigació que
l’estudiantat de Psicologia va presentar,
el tema que es va abordar en més oca-
sions va ser el de la personalitat, avalu-
ació i tractament psicològic; seguit dels
àmbits de psicologia social, psicologia
evolutiva i educativa, psicologia bàsica,
psicobiologia i metodologia.
L’alumnat de Psicologia perfila el seu futur
L’estudiantat es va mostrar interessat per les beques d’investigació. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201201/ 15
Facultat de Ciències de la Salut
EVA REDONDOEl rector de la Universitat Jaume I, Vicent
Climent, va visitar al passat 18 de desem-
bre les obres del Servei d’Experimentació
Animal, fase 0 de la Facultat de Ciències
de la Salut, que estaran concloses a l’abril
de 2013 i han suposat una inversió de dos
milions d’euros. Climent va estar acompa-
nyat per gran part del Consell de Direcció,
de la junta de centre de la Facultat de Cièn-
cies de la Salut, representants del Consell
Social i de l’Ofi cina Tècnica d’Obres i Pro-
jectes de l’UJI.
El Servei d’Experimentació Animal tin-
drà una superfície construïda total de
1.500 m2, albergarà nou estances per a
animals, 18 sales de conducta, laboratori
de mostres i zona de neteja. Per primera
vegada al campus de Riu Sec, l’edifi ci ha
obtingut en la fase projecte la certifi cació
verda atorgada pel Green Building Council
Espanya, ja que s’ha dissenyat amb criteris
de sostenibilitat i efi ciència energètica,
amb re-aprofi tament d’aigües pluvials.
Després de la visita, el rector va afi rmar
que amb la construcció d’aquest servei
d’experimentació animal la Universitat
«mostra a la comunitat universitària i a
la societat en general la seua voluntat de
consolidar els estudis de Ciències de la
Salut».
Universitat Jaume I (UJI) - Campus del Riu Plaça Central, local 7 - 8 Castelló de la Plana | Telf. 964 73 08 28
Segueix-nos al facebookwww.opticauniversitaria.com
Visita a les obres del Servei d’Experimentació Animal. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
L’edifi ci del Servei d’Experimentació Animal estarà a l’abril
La perspectiva internacional és clau per als futurs metges
LAURA CASTILLOMaria Rosa Fenoll i Brunet, professora
de la Universitat Rovira i Virgili i experta
en internacionalització dels estudis de
Medicina, va oferir una xarrada el passat
18 de desembre a la Jaume I. La doctora
va insistir en la conveniència que l’alum-
nat d’aquest àmbit curse els seus estudis o
realitze pràctiques professionals a l’estran-
ger i així, poder conèixer nous mètodes de
treball i perspectives d’investigació.
Fenoll va parlar de diversos projectes
en els quals ha participat i que han servit
per a equiparar les competències dels es-
pecialistes sanitaris dels països de la Unió
Europea, així com per a fomentar l’apre-
nentatge de llengües estrangeres i de
l’argot especialitzat. Entre ells, l’anomenat
Tuning o el Medine (Medical Education in Europe) i el Medine 2. Unes iniciatives que
s’han conclòs amb la implantació de l‘es-
pai europeu d’educació superior i que -va
dir- han reduït la complexitat en la coor-
dinació dels plans de mobilitat dels estu-
diants.
16 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/
MARÍA JESÚS BLASCO. Vicedecana del grauEl Grau en Traducció i Interpretació,
implantat en la Universitat Jaume I en el
curs 2009/10, té com a principal objectiu
la formació de traductors i traductores,
intèrprets i especialistes lingüístics en
les següents llengües de treball: espa-
nyol, català, anglès, francès i alemany.
Es tracta d’un títol molt complet, que
ofereix una sòlida base lingüística en
les llengües de treball, a més d’introduir
als futurs i futures professionals en les
noves tecnologies aplicades a la tasca
de traduir i interpretar, en tècniques de
documentació i coneixements lingüís-
tics i culturals avançats que li permeten
escometre amb èxit les diferents espe-
cialitats o intensifi cacions que han fet
d’aquest Grau un dels més prestigiosos
d’Espanya, i dels més reconeguts inter-
nacionalment. Aquestes intensifi cacions
consisteixen en itineraris formatius, que
corresponen a especialitats del mercat
professional real, com són la traducció
audiovisual, la traducció literària, la tra-
ducció juridicoadministrativa i econò-
mica, la traducció científi ca i tècnica i la
interpretació en totes les modalitats.
L’estudiantat del Grau es forma en la-
boratoris dotats amb els més sofi sticats
avanços tecnològics desenvolupats per
a donar suport a la tasca del traductor
i de l’intèrpret professional. Per a això
compta amb tres laboratoris docents;
dos destinats a l’aprenentatge i pràctica
de la traducció, i un laboratori per a la
pràctica de la interpretació. En tots dos
laboratoris se simulen situacions pro-
fessionals reals perquè l’alumnat tinga
una experiència el més propera possible
al mercat laboral, que cada vegada de-
manda amb més força graduats especia-
listes en llengües modernes i amb com-
petències i habilitats avançades.
Amb un continu afany de millora, el
grau ha establert una sèrie d’objectius,
com el requisit lingüístic C2 en llengua
anglesa a l’eixida del Grau, l’establiment
de convenis amb universitats europees
de prestigi per a desenvolupar dobles
graus, i la possibilitat de fer pràctiques
en empreses internacionals.
A més, és el primer grau a desenvolu-
par i adoptar una Carta de Serveis, pro-
cediment per a garantir la qualitat de la
docència i de l’atenció als usuaris i usuà-
ries del servei, és a dir, de l’estudiantat.
Un dels principals atractius del Grau
són les eixides professionals, que van
des de les fi gures del traductor o intèr-
pret professional, en totes les variants i
modalitats, tant en institucions públi-
ques com en l’empresa privada o al mer-
cat lliure, en l’àmbit local, autonòmic,
nacional o internacional; a la del docent
de llengües, passant per la del corrector
i editor. Ocupadors públics i privats tro-
ben en els graduats i graduades de l’UJI
la capacitat d’adaptació i d’aprenentatge
òptims, ja que a través del Grau es tro-
ben exposats a diferents nivells i ritmes
d’aprenentatge en situacions professio-
nals reals. Això és possible gràcies al per-
fi l del professorat, que majoritàriament
està format per acadèmics de reconegut
prestigi i professionals en actiu.
Espai europeu d’educació superior
El grau compta amb tres laboratoris amb els últims avanços tecnològics. | FOTO: DIEGO CLIMENT
Traducció i Interpretació: formació de professionals d’alta qualificació El Grau ofereix una formació d’avantguarda amb cinc itineraris d’especialitat
| AQUEST és el primer
grau a desenvolupar i
adoptar una Carta de
Serveis per a garantir la
qualitat de la docència
CONSELL DE L’ESTUDIANTAT
LA VEU DE LA CLASSEEls pressupostos d’austeritat, marcats
per les retallades, condueixen al fracàs.
Aquesta afi rmació no és una fal·làcia, els
fets ho demostren dia rere dia. Quan s’ad-
vertia del procés de desmantellament de
la universitat pública, no es tractava d’una
bajanada del moviment estudiantil. Es par-
lava d’un fet seriós, d’un problema social.
Les famílies de la classe treballadora són
els sectors més febles i els més afectats
pel context de crisi econòmica, i la falta de
liquiditat a moltes llars causa que moltes
companyes i companys de l’UJI no puguen
seure a les aules. Són els pressupostos de
l’austericidi els que condueixen la classe
treballadora a marxar de la universitat, per-
què creen una universitat d’elits adinera-
des. Ara bé, com a estudiants i estudiantes,
ens correspon estendre la solidaritat com a
eina d’ajuda entre alumnes i recordar que
només amb la lluita ferma, sense renúnci-
es, aconseguirem recuperar la universitat
pública per a tots i per a totes, sense discri-
minacions. El Consell de l’Estudiantat, com
a òrgan de representació estudiantil, té
clar quin és el seu objectiu i quines són les
seues prioritats: estar al costat de tots els
companys i companyes, i fer tot el possible
per a garantir el seu dret a l’educació. Per
això està al costat dels 2.080 alumnes que
no han pogut fer front a les despeses de la
matrícula i lluitarà perquè puguen seguir
assistint a les classes. Mentre l’equip del
Rectorat ens ven dogmes darwinistes so-
bre l’adaptació natural a les condicions del
moment, el Consell de l’Estudiantat se soli-
daritza amb l’estudiantat que pitjor ho està
passant. La insubmissió és l’únic camí per a
fer costat al poble i plantar cara a l’ofensiva
privatitzadora. Per l’educació pública i de
qualitat, contra les retallades del Govern.
consell@uji.es
El CDE de l’UJI lidera un projecte sobre la integració d’Espanya en l’UEREDACCIÓ
El Repositori Institucional de la Universi-
tat Jaume I allotja, des del 4 de desembre,
la col•lecció documental del SEDA (Spain-
European Union Digital Archive). En l’acte
de presentació, celebrat a la Seu de les Ins-
titucions Europees de Madrid, va intervin-
dre Elvira Aleixandre, documentalista de la
Biblioteca de l’UJI, com a representant del
Comitè Tècnic de l’arxiu, format pels CDE
de cinc universitats espanyoles (Universi-
tat Jaume I, CEU San Pablo, Carles III, Fran-
cisco de Vitoria i Politècnica de Madrid).
El Centre de Documentació Europea de
l’UJI ha liderat la posada en marxa d’aquest
arxiu digital d’accés lliure i obert, que re-
cull documentació en tots els formats
(text, imatge, àudio...) sobre la integració
d’Espanya en la Unió Europea, així com la
producció científi ca de les universitats so-
bre la matèria.
El projecte Leonardode l’UJI rep un reconeixement del Ministeri d’Educació
REDACCIÓL’Ofi cina d’Inserció Professional i Estades
en Pràctiques de l’UJI ha estat premiada pel
Ministeri d’Educació pel projecte Interna-tional Workplacements for Recent Graduates
com a bona pràctica per la seua qualitat i
contribució a l’ocupabilitat dels seus parti-
cipants. Aquest projecte ha estat reconegut
entre més de 90 programes de mobilitat
Leonardo PLM (People in the Labour Mar-
ket) en la VI Fira de Valorització de projec-
tes europeus, organitzada per l’Organisme
Autònom de Programes Europeus.
L’UJI convoca 28places per a estades en Amèrica del Nord, Àsia i Oceania
REDACCIÓLa Universitat Jaume I ha obert la con-
vocatòria per a participar en el programa
d’intercanvi d’estudiants i estudiantes
amb Amèrica del Nord, Àsia i Oceania,
corresponent al curs 2013/14. En aquesta
ocasió, s’ofereixen 21 places per a univer-
sitats d’Amèrica del Nord (Estats Units i el
Canadà), dues places al Japó, dues places
a Rússia, dues a Malàisia i una a Austràlia.
El programa facilitarà la mobilitat de
l’estudiantat matriculat durant el 2012/13.
durant un semestre del pròxim curs. El ter-
mini de presentació de sol·licituds estarà
obert fi ns el pròxim 12 de gener.
núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 17
L’INSTITUT Universitari d’Estudis Feminis-
tes i de Gènere de la Universitat Jaume I
va presentar el passat 19 de desembre a
la Llotja del Cànem, Seu de la Ciutat, els
darrers números de les revistes Dossiers Feministes i Asparkía. | FOTO: VOX UJI
PRESENTACIÓ REVISTES
L’ARTISTA Luis Prades va donar a l’UJI, el 19
de desembre, un quadre de la sèrie «Màsca-
res». A l’acte van assistir el rector, Vicent Cli-
ment; el vicerector de Cultura i Extensió Uni-
versitària, Wenceslao Rambla, i el secretari
del Consell Social, José Muñoz. | FOTO: D. LLORENS
DONACIÓ DE L’ARTISTA LUIS PRADES
LA FUNDACIÓ Càtedra Enric Soler i Godes
va fer entrega dels XIII Premis Soler i Go-
des a la innovació educativa a Maria Peña,
en la modalitat individual, i els centres
d’educació especial «Pla d’Hortolans», de
Borriana, i «La Panderola», de Vila-real, en
la modalitat col·lectiva. | FOTO: VOX UJI
PREMIS ENRIC SOLER I GODES
L’ASSOCIACIÓ Espanyola de Tècnics Cerà-
mics (ATC) va concedir la insígnia d’or a la
Universitat Jaume I per la seua aportació al
sector ceràmic. El rector de l’UJI, Vicent Cli-
ment, va recollir la insígnia de mans de la
presidenta de ATC, Maribel López, al Club
Nàutic del Grau de Castelló. | FOTO: VOX UJI
INSÍGNIA D’OR ATC
LES UNIVERSITATS públiques valencia-
nes van acordar, en el primer plenari de vi-
cerectors de cultura, celebrat el passat de-
sembre, treballar en el desenvolupament
d’accions culturals conjuntes per a poder
fer front a les retallades. | FOTO: VOX UJI
PLENARI VICERECTORS DE CULTURA
REDACCIÓEl rector de la Universitat Jaume I, Vi-
cent Climent, i l’alcalde de Vila-real, José
Benlloch, van signar, el passat desem-
bre, un conveni de col·laboració entre
ambdues institucions per a la creació de
la Càtedra d’Innovació Ceràmica Ciutat
de Vila-real, amb l’objectiu de «promou-
re el canvi de model econòmic sobre la
base del coneixement».
El conveni per a la creació de la Càte-
dra té una durada inicial de tres anys i
suposa una aportació anual de 35.000
euros, els quals inicialment assumeix
l’Ajuntament de Vila-real, si bé es pre-
veu la futura implicació d’empreses,
col·lectius i entitats per al manteniment.
El catedràtic de Química Orgànica i Inor-
gànica de l’UJI, Juan Bautista Carda, serà
el director de la càtedra, que s’instal·larà
en dependències cedides pel consistori.
La càtedra tindrà quatre línies estra-
tègiques d’actuació, centrades en el dis-
seny d’activitats formatives en l’àmbit
de la ceràmica industrial i l’aproximació
al teixit empresarial local i comarcal, la
recerca i l’assessorament en matèria de
nous materials i tecnologies, la recupe-
ració de la tradició i història ceràmiques,
i la divulgació dels estudis i activitats.
Carda va destacar que la càtedra naix
amb «reptes i objectius molt ambicio-
sos, que permeten obrir nous camps per
a la ceràmica i dotar de valor afegit a la
indústria per a incrementar-ne competi-
tivitat». Per a açò, entre altres qüestions,
es dissenyaran programes formatius i
trobades empresarials i professionals
que es concretaran al llarg de 2013 i en-
tre els quals destaquen una nova edició
del curs internacional de la xarxa euro-
pea de química European Chemistry
Thematic Network Association, que ja
s’ha celebrat enguany a Vila-real, com
a amfi triona, o la implantació d’un curs
d’estiu de l’UJI a les instal·lacions muni-
cipals del Termet de la Mare de Déu de
Gràcia.
El rector va valorar com a «molt bona
notícia» que «en les circumstàncies eco-
nòmiques actuals existisca una proposta
d’aquest tipus encaminada a enfortir les
xarxes cíviques i que suposa una aposta
directa per un nou model econòmic».
Per la seua banda, l’alcalde va afi rmar
que «el futur està en la innovació, en el
talent, i Vila-real ha d’anar de la mà de
la Universitat Jaume I per a aconseguir-
ho i per a seguir avançant en el disseny
d’aquesta obra coral que ha d’engegar
aqueix pla estratègic Vila-real 2020».
L’UJI i l’Ajuntament de Vila-realposen en marxa una nova càtedraLa Càtedra d’Innovació Ceràmica suposa una aportació anual de 35.000 euros
Juan Bautista Carda, José Benlloch i Vicent Climent en la signatura del conveni. | FOTO: VOX UJI
| LA CÀTEDRA tindrà
quatre línies: formació,
recerca i assessorament,
recuperació de la
història i divulgació
REDACCIÓEl rector de l’UJI, Vicent Climent; l’alcal-
de de Castelló de la Plana, Alfonso Bata-
ller, i el director general de BP Oil, Emilio
Marín, van signar un acord de constitució
de la Fundació per a l’Efi ciència Energètica
de la Comunitat Valenciana, que té com a
objectiu impulsar solucions energètiques
innovadores i projectes d’interès per a la
ciutat i la ciutadania castellonenca, en
l’àmbit de la sostenibilitat. La Fundació
se centrarà en el desenvolupament de
sinergies i estratègies d’innovació en les
tecnologies energètiques basades en me-
todologies i instruments que permeten
implementar a la Comunitat Valenciana els
nous coneixements i avanços tecnològics;
la realització de campanyes de divulgació
i conscienciació; la promoció de trobades
empresarials; la realització de cursos; l’esta-
bliment de línies de treball amb entitats i
institucions que impulsen l’efi ciència ener-
gètica; la realització d’un Fòrum Anual so-
bre l’Energia; i la cerca de fons.
L’UJI, l’Ajuntament de Castelló i BP aposten per l’efi ciència energètica
Signatura del conveni entre la Universitat
Jaume I, l’Ajuntament de Castelló i BP el passat
19 de desembre. | FOTO: VOX UJI
FUTURA SEU DE L’UJI A LA PLANA
L’Ajuntament de Vila-real i la Universitat Jaume I ultimen un
altre acord de col·laboració que se signarà en breu per a la
crear a la ciutat la subseu de la Plana de l’UJI. En aquest sentit,
l’alcalde i el rector es van desplaçar, després de la signatura
del conveni, a l’edifi ci de la nova Biblioteca de Pius XII, que és
una de les opcions que es barreja com a possible seu de l’UJI
a la ciutat, en la línia de convertir aquestes instal·lacions en
«un espai multifuncional, dedicat al talent i al coneixement».
En la visita també van participar el futur director de la càtedra,
Juan Bautista Carda; el vicerector de Planifi cació Estratègica,
Qualitat i Comunicació, Miguel Ángel Moliner; la regidora
d’Educació, Rosario Royo; l’edil de Formació i Innovació, Xus
Sempere, i el president de la Fundació Globalis, Dionís Mulet,
que també col·labora en el projecte.
18 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/
MARÍA BENAVENTELa Universitat Jaume I i el Villarreal
Club de Futbol han fi rmat un conveni
marc de col·laboració per a fomentar el
món de l’esport i oferir a la comunitat
universitària i a la societat castellonenca
la realització d’accions i activitats rela-
cionades amb la formació i la investiga-
ció en aquest àmbit.
El conveni marc inclou dos projectes
concrets. En primer lloc, un conveni de
cooperació educativa que permetrà a
l’estudiantat de l’UJI, especialment dels
graus en Mestre i del Màster en Psicope-
dagogia, desenvolupar pràctiques d’em-
presa en el Villarreal CF.
D’altra banda, s’ha signat un conveni
de mecenatge pel qual el club invertirà
10.000 euros en la creació d’un Programa
de Beques Villarreal CF per estudiants es-
portistes de l’UJI que a més tinguen bon
expedient acadèmic.
A l’acte de presentació d’aquests
convenis, José Manuel Llaneza, vicepre-
sident del Villarreal CF, va manifestar la
seua satisfacció per la signatura d’aquest
conveni i va explicar que, a pesar de ser
un any complicat per al club des del punt
de vista pressupostari, «no volíem deixar
passar la oportunitat de col·laborar amb
l’UJI».
Per la seua banda, Vicent Climent, rec-
tor de la Jaume I, va agrair al Villarreal CF
la confi ança dipositada en l’UJI i la seua
aposta per la formació. Climent va expli-
car que aquest conveni portarà benefi cis
tant al club de futbol com a tota la comu-
nitat universitària i la societat en general.
Entitats Patrocinadores
Exemple de responsabilitat social
El Villarreal CF va decidir prescindir, el passat mes de novembre, de tot tipus de subvenció provinent d’organismes i institucions públiques, ja que el Club considera que existeixen actualment altres prioritats socials més rellevants a causa a la greu crisi per la qual, desa-fortunadament, passa el país. Cal destacar que l’entitat no només rescindirà els contractes vigents i no fi rmarà aqueixos pendents, sinó que a més renunciarà als convenis correspo-nents a la temporada passada per part d’aquest tipus d’organisme.D’aquesta manera, el Villarreal CF ha anul·lat els acords amb la Diputació de Castelló, la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV) i l’Agencia Valenciana de Turis-me, ambdós organismes compten amb el suport de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Vila-real.Tot i haver renunciat a les subven cions públiques, el Villarreal CF seguirà in-tentant promocionar i promoure sem-pre amb orgull la ciutat de Vila-real, la província de Castelló i la Comunitat Va-lenciana a tots aqueixos llocs on arribe el Submarí.Aquesta iniciativa concorda amb la hu-militat i el respecte que caracteritzen el Club, a pesar dels èxits esportius. A més, el fet que l’entitat es trobe al corrent de tots els pagaments i que gaudisca d’una estructura sòlida i una economia sanejada, lliure d’avals pú-blics, converteix el Villarreal CF en tot un exemple de compromís i de respon-sabilitat social.
L’UJI i el Villarreal CF fomentaran la formació en l’àmbit de l’esportEstudiantat de la Jaume I podrà fer les pràctiques d’empresa al club vila-realenc
El vicepresident del Villarreal CF, José Manuel Llaneza, i el rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent. | FOTO: VOX UJI
| EL VILLARREAL CF destinarà 10.000 euros a
un programa de beques
per a estudiantat
esportista de l’UJI
núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 19
20 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/
MARÍA BENAVENTEL’Associació Cultural d’Escriptors i Es-
criptores novelles (ACEN) i la Fundació
Isonomia de la Jaume I van presentar
el llibre Relatos para Malala el 12 de de-
sembre al Jardí dels Sentits de l’UJI.
El llibre és fruit del I Concurs de relats
curts sobre igualtat entre homes i dones
convocat per Isonomia. La Fundació va
rebre 200 microrelats escrits per perso-
nes de diferents punts de la geografi a
espanyola.
El llibre, el títol del qual fa referència a
una xiqueta paquistaní que no va tindre
la possibilitat d’estudiar, inclou el relat
guanyador del concurs i els nou fi nalis-
tes, a més d’aproximadament 100 relats
seleccionats per deleitar al lector.
El relat guanyador, escrit per Lara Car-
rasco Pérez, es titula «Aprenent el joc».
Es tracta d’una comparació metafòrica
entre les regles d’un joc d’escacs i les
regles establertes en la nostra societat
que afavoreixen a certs col·lectius per
damunt d’altres.
Els benefi cis de la venda del llibre
aniran destinats a realitzar tallers d’es-
criptura dirigits a la realització d’activi-
tats socioculturals per col·lectius en risc
d’exclusió social, com un taller d’escrip-
tura que permetrà a dones en procés
d’alfabetització plasmar les seues idees.
Isonomia presenta «Relatos para Malala»
La presentació del llibre es va realitzar al Café dels Sentits de la Universitat. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
L’UJI recull material informàtic per als nens de l’Hospital General de CastellóLAURA CASTILLO
La campanya solidària de recollida
d’equipament informàtic per al projecte
de la Fundació DASYC per al Desenvolu-
pament d’Accions Socials i Culturals en la
planta de pediatria de l’Hospital General
de Castelló ha resultat un èxit. La inicia-
tiva de l’UJI ha comptat també amb la
col·laboració de l’Associació Networking
Directives de Castelló (NDCS) i Espaitec.
Des de DASYC Castelló destaquen que
les donacions de tota la comunitat univer-
sitària, que inclouen ordinadors, video-
consoles i videojocs, material didàctic,
escàners, volants de simulació i DVD, per-
metrà dotar la Ciber@ula de material de
joc per a xiquets i adolescents ingressats.
El Consell porta endavant una recollida d’alimentsMARÍA BENAVENTE
El Consell de l’Estudiantat de la Uni-
versitat Jaume I, en col·laboració amb
el Banc d’Aliments de Castelló, ha iniciat
una campanya de recollida d’aliments.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és so-
lidaritzar-se amb els veins i veïnes de la
província que, en aquest context de crisi,
no poden pagar-se l’alimentació diària. El
Banc d’Aliments, que s’encarrega de reco-
llir, emmagatzemar i distribuir les dona-
cions, va recollir la primera entrega el 20
de desembre.
El Consell valora de manera molt po-
sitiva la participació i encoratja a tota la
comunitat universitària a seguir portant
a l’edifi ci del Consell aliments no peri-
bles, preferiblement sucre, oli i aliments
infantils.
L’UJI promou un consum solidari i ecològicREDACCIÓ
La Universitat Jaume I va acollir, el pas-
sat 20 de desembre, al vestíbul de la Facul-
tat de Ciències Jurídiques i Económiques,
la sisena edició de la Fira d’ONG, Comerç
Just i Ecològic. L’objectiu d’aquesta jorna-
da era sensibilitzar la comunitat universi-
tària i promoure un altre tipus de consum,
més solidari i ecològic.
Les entitats participants en la jornada
van ser: La Tenda de Tot el Món, Somener-
gia, Cronos: vida i cultura, Plataforma per
la Sobirania Alimentària del País Valencià,
Perifèries, Associació de consumidors
ecològics «La Tomaca», Xarxa d’Agroeco-
logia de Castelló (XAC) i la Fundació Pau
i Solidaritat.
REDACCIÓEl rector de la Jaume I, Vicent Climent;
la consellera d’Infraestructures, Territori i
Medi Ambient, Isabel Bonig, i l’alcalde de
l’Ajuntament de Castelló, Alfonso Bataller,
van signar, el passat 13 de desembre, un
conveni per a continuar la col•laboració
interinstitucional amb el programa «Pisos
solidaris» en l’àmbit del barri de Sant Llo-
renç a Castelló de la Plana.
El programa Pisos Solidaris al barri de
Sant Llorenç és una iniciativa de l’Ajunta-
ment de Castelló, l’Institut Valencià de Vi-
venda i l’UJI, impulsada en 1995 i orienta-
da a dinamitzar el teixit social col·laborant
en els programes de la zona mitjançant la
convivència i participant en les diferents
activitats de suport en el barri, al mateix
temps que proporciona allotjament als es-
tudiants i estudiantes de l’UJI. El conveni
preveu la cessió de sis vivendes per part
de l’Institut Valencià de Vivenda. D’aques-
ta manera, el programa pretén oferir a
l’estudiantat l’oportunitat d’aprendre i
viure en contacte directe amb el barri i fo-
mentar la transmissió de valors solidaris i
d’integració social.
Per a accedir al programa cal ser estu-
diantat de l’UJI i dedicar part del temps a
col·laborar en les diferents activitats del
programa.
PROJECTE INTERUNIVERSITARIL’estudiantat del programa Pisos Solida-
ris i l’Ofi cina de Cooperació al Desenvolu-
pament i Solidaritat de l’UJI van presentar
un decàleg dels millors missatges per a
sensibilitzar sobre l’Objectiu de Desenvo-
lupament del Mil·lenni 7 (ODM7) de Sos-
tenibilitat Mediambiental. La presentació
es va realitzar en el marc de la Trobada In-
teruniversitària sobre el projecte «Univer-
sitas ODM, Formant ciutadania» celebrada
en desembre a la Universitat Internacional
Menéndez Pelayo (UIMP), a Santander.
Amb aquest projecte es busca conscien-
ciar la població universitària perquè siga
més receptiva als problemes socials, pro-
moure el coneixement de la situació actual
del món en relació als eixos que articulen
els ODM, despertar la creativitat, l’anàlisi
i la crítica en els i les alumnes i oferir un
espai perquè les aportacions i refl exions
dels grups d’universitaris siguen visibles i
puguen donar-se a conèixer i difondre’s.
El projecte està coordinat pel Centre de
Cooperació al Desenvolupament (CCD)
Fernando de los Ríos, adscrit a la Funda-
ció General de la Universitat Internacional
Menéndez Pelayo (UIMP), i compta amb
la col·laboració de l’Agència Espanyola de
Cooperació Internacional al Desenvolu-
pament (AECID). El projecte s’ha iniciat a
les universitats de Còrdova, Cantàbria, La
Laguna, Universitat Jaume I, Alcalà d’He-
nares, Barcelona i Girona.
La Universitat renova el conveni del programa Pisos SolidarisL’acord amb l’Ajuntament de Castelló i l’IVVSA contempla la cessió de sis vivendes
Estudiants del programa van participar la trobada del projecte Universitas OMD a Santander. | FOTO: VOX UJI
| L’ALUMNAT
del programa participa
en el projecte
«Universitas ODM,
Formant Ciutadania»
núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 21
MARÍA BENAVENTEQui ha dit que un llibre infantil d’una
vintena de pàgines no pot despertar una
infi nitat d’emocions en persones de tot
arreu? Amb aquesta premissa, José Anto-
nio Portillo, mestre, escultor i pedagog, ha
desenvolupat el projecte «Arxiu de gestos
emocionals» que va exposar al Paranimf
de la Universitat Jaume I durant els mesos
de novembre i desembre.
L’exposició va consistir en un mosaic au-
diovisual ple de rostres en moviment, que
canviaven les expressions de l’alegria a la
tristesa, passant per la curiositat o la sor-
presa. Però, què és el que originava tots
aquests gestos emocionals? La resposta
es troba en Moi, j’attends, un llibre d’ori-
gen francés escrit per Davide Cali amb il-
lustracions de Serge Bloc, que Portillo va
trobar per pura casualitat a París.
A pesar de la seua simplicitat i brevetat,
aquest llibre infantil és capaç de desper-
tar una gran quantitat de sentiments, i
així ho ha demostrat Portillo al registrar
els gestos de distintes persones d’arreu
de la Comunitat Valenciana i Catalunya
mentre ell els llegia el llibre amb un acom-
panyament musical. Després de la lectura,
se’ls preguntava què esperaven ells de la
vida, a la qual cosa cada persona responia
d’acord amb les seues circumstàncies i els
seus desitjos.
En la mostra, darrere de cadascun dels
rostres que componien aquest particular
mosaic hi havia un audiovisual on cada
persona explicava les seues expectatives
en la vida. El públic assistent a l’exposició
va gaudir de l’espontaneïtat i frescor dels
testimonis, tots ells anònims i improvisats,
però sorprenentment commovedors.
D’aquesta manera, Portillo pretén es-
capar de la contemplació consumista de
l’art i explorar nous territoris expressius i
noves formes de comunicació escènica.
«Arxiu de gestos emocionals» realça el rostre com a espill de l’ànimaEl Paranimf va acollir aquesta original exposició audiovisual de José Antonio Portillo
L’exposició recull els gestos dels receptors d’un relat, els quals esdevenen protagonistes de la seua pròpia narració. | FOTO: ANTONIO PRADAS
L’UJI coprodueix un documental sobre els afusellaments del franquismeMARÍA BENAVENTE
El Paranimf de la Universitat Jaume I va
acollir el dia 13 de desembre l’estrena a
Castelló del documental El Terrer. Un poble emmudit, una producció de l’Ateneu Re-
publicà de Paterna en col·laboració amb
l’UJI, que compta amb la participació de
INFO-TV i el suport del Ministeri de la Pre-
sidència.
El documental tracta sobre els afusella-
ments de més de 2.300 republicans que
es van cometre pel franquisme durant la
postguerra a Paterna. El documental re-
trata l’esforç col·lectiu del poble de Pater-
na, mitjançant associacions, historiadors
o familiars, per recuperar la memòria i la
dignitat dels qui moriren per defensar la
democràcia.
La producció comença amb la recons-
trucció d’uns afusellaments a mode de
pròleg, i acaba amb una sèrie d’extractes
d’entrevistes a familiars dels afusellats.
L’estrena al Paranimf va comptar amb
uns 90 assistents, entre els quals hi ha-
via professors i alumnes de Comunica-
ció Audiovisual, Periodisme i Publicitat
i RRPP; historiadors i membres del grup
d’investigació en memòria històrica de la
Jaume I; personal de l’UJI; participants en
el documental; algun familiar dels afuse-
llats a Paterna, i públic en general.
Després de la presentació a càrrec de
Javier Marzal i Robert Arnau com a pro-
ductors delegats de l’UJI, i d’Òscar Manuel
Navarro com a codirector, coguionista
i direcció de producció, es va obrir un
col·loqui en el qual es van comentar te-
mes com ara la producció independent,
la tramitació de subvencions per a aquest
tipus de projectes o la necessitat de do-
cumentals com aquest per no oblidar el
passat recent.
A més dels càrrecs mencionats, també
va participar en el documental més perso-
nal de l’UJI, com els tècnics Diego Climent,
Juanjo García i Rubén Lledó; així com els
exalumnes Laura Marí, Xavi Nebot, Pau
Sanmiguel, Roberto García, Carlos Penelo,
Alba Tarancón, Sandra Monferrer i Jorge
Agut.
| L’ESPONTANEÏTAT i la frescor dels testimonis
de l’exposició va
sorprendre i commoure
als assistentents
CONCERT DE NADAL. La Big Band UJI va oferir el 20 de desembre, al Paranimf, el tradicional Concert de Nadal. En aquesta ocasió, l’agrupació va presentar, sota la direcció de Ramón Cardo, un repertori variat dels diferents estils que el jazz ha desenvolupat. | FOTO: A. PRADAS
EXPOSICIÓ. La Llotja del Cànem acull fi ns el 13 de gener l’exposició «Sarthou Carreres. 32 anys de concurs». Aquesta mostra recull la trajectòria d’aquest concurs fotogràfi c, consolidat i de prestigi, en el qual participen centenars de fotògrafs cada any. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
22 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/
PRESENTACIÓ DE LLIBREBolonia en crisis, de Francesc Michavila15 de gener. 19 h. Llotja del Cànem
CONFERÈNCIESClub de Debat Jaume ICom afecta l’actual política
universitària a l’economia familiar?
14 de gener. 19 h. Llotja del Cànem
Avanços en el tractament del dolor 16 i 17 de gener. 18 h. Llotja del Cànem
PARANIMFEspectacle de musica i dansaA la tierra, de la companyia Kimbala
25 de gener. 20 h
Cine26 i 27 de gener. 19.30 h
FUE-UJIPlans de viabilitat per a empreses en crisisDel 15 gener al 14 de febrer
Dilluns i dimecres de 16.30 a 20.30 h
Imposició Patrimonial pràcticaDel 25 de gener al 5 de febrer
Dimarts i divendres de 17 a 21 h
Mesures de lluita contra la morositat en les operacions fi nanceresDel 10 gener al 10 febrer. De 16 a 19 h
Iniciació a la Il·luminacióDe l’11 al 21 de gener. De 19 a 22 h
Disseny, retoc i muntatge amb PhotoshopDel 28 de gener a l’1 de febrer
De 15 a 19 h
Protocol Empresarial i gestió d’esdevenimentsDel 28 de gener al 20 de febrer
Dilluns, dimarts i dimecres, de 18 a
20.30 h
Modulat i càlcul d’estructures mitjançant SAP2000 i Metal 3DDel 23 de gener al 15 de febrer
Dimecres i divendres de 15 a 20 h
Especialització en creació d’empreses innovadoresDe l’11 de gener al 26 d’abril
Divendres de 17 a 21 h i dissabtes de
10 a 14 h
Augmentar les vendes, fi delitzant clients. Metodologia NPS15, 22, 29 de gener i 5 de febrer
De 16 a 20 h
Mediació penal i penitenciària11, 12, 18, 19, 25, 26 de gener i 1 i 2
de febrer. Divendres de 15.30 a 20.30 h
i dissabtes de 9 a 14 h
Tècniques de venda d’alt rendiment: com vendre en 59 segons18 de gener. Divendres, de 10 a 14 i
de 15.30 a 19.30 h (inclou dinar)
Flux de treball en la fotografi a digital11, 14, 15, 16, 17, 18 i 21 de gener
De 19 a 22 h
Impost sobre el Valor Afegit PràcticDel 9 al 23 de gener. Dimecres i
divendres de 17 a 21 h
Gestió de projectes amb Microsoft Project 2010Del 21 al 25 de gener. De 15 a 19 h
Disseny avançat i representació realista amb 3D Studio MaxDel 28 de gener a l’1 de febrer
De 15 a 19 h
Certifi cació energètica en edifi cació. Edifi cis existentsDel 28 al 31 de gener. De 16 a 20 h
Maquetació amb Adobe InDesignDel 28 de gener a l’1 de febrer
De 15 a 19 h
Disseny de videojocs per a mòbils i webDel 21 al 25 de gener. De 15 a 19 h
Personal Branding: crea la teua marca personalDel 29 de gener al 28 de març
Dimarts i dijous, de 17 a 20 h
SERVEI D’ESPORTSInici inscripció segon semestre7 de gener. 8 hores
gener
L’Ajuntament de Castelló invertirà en cultura de l’UJI 138.000 eurosREDACCIÓ
La Universitat Jaume I i l’Ajuntament
de Castelló van signar un conveni de
col·laboració, el 19 de desembre, per al
desenvolupament d’activitats i projectes
culturals dirigits a la ciutadania, en el qual
el consistori invertirà 138.000 euros. A
l’acte de signatura del conveni van assistir
el rector de l’UJI, Vicent Climent; l’alcalde
de Castelló de la Plana, Alfonso Bataller; el
regidor de cultura, Vicent Sales, i el vice-
rector de Cultura i Extensió Universitària,
Wenceslao Rambla.
Bataller va destacar que «es tracta
d’activitats que s’emmarquen dins del
conveni de col·laboració entre ambdues
institucions». Les activitats que, gràcies a
aquest compromís es realitzen a la ciutat
són Imaginaria, la Mostra de Teatre Re-
clam, activitats commemoratives, divul-
gatives i jornades de caràcter cultural, la
programació expositiva de la Llotja del
Cànem, la Universitat per a Majors, el pro-
jecte Family Programme, el projecte Uni-
versijazz i la col·laboració en les activitats
que desenvolupa la Càtedra d’Estalvis i
Efi ciència Energètica de l’UJI. En aquest
sentit, l’alcalde va destacar el «compromís
municipal amb la cultura i amb les activi-
tats de profi t per a la ciutadania».
núm 135 - gener 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 23
[Protagonistes]
[UN GRUP DE L’UJI, PREMIAT EN UNA EXPOSICIÓ D’ARQUITECTURA]Un grup compost per alumnat i professorat del Grau en Arquitectura Tècnica de l’UJI va ser guardonat
amb l’accèssit en els premis Juan Manuel Raya de l’exposició Edigráfi ca 2012, emmarcats en el XI Con-
grés Internacional d’Expressió Gràfi ca Aplicada a l’Edifi cació, APEGA, que es va celebrar el 29 i 30 de
novembre i l’1 de desembre de 2012, a la Universitat Politècnica de València.
El treball presentat a l’exposició, sota el lema «Implantació d’assignatures gràfi ques des de la fi losofi a de
l’EEES a través d’un projecte literari», va ser realitzat pel professorat José Teodoro Garfella, María Jesús
Mañez, Joaquín Ángel Martínez Moya i Alba Soler i per l’alumnat Cristian Boix, Lourdes Casado, Ester
Donaire, Vicente Monferrer, Alexis Chumillas i Nerea Tena, dins de l’assignatura de Topografi a i Replan-
tejaments Aplicats a les Construccions Arquitectòniques.
El treball guardonat va consistir en la realització de nou pòsters, basats en cinc relats de l’obra literària
Más crímenes de Castellón, 12 plumas negras y Ripollés, en la qual es descriuen edifi cacions i entorns
urbans de Castelló. | FOTO: VOX UJI
[ALUMNAT DE L’UJI GUANYA UN CONCURS DE PUBLICITAT]José Antonio Morales i Marc Salvador, estu-
diants de tercer curs del Grau en Publicitat i
Relacions Públiques de l’UJI, han guanyat el
concurs de Joves Talents del Festival Inspiratio-
nal, que es va celebrar el 28 i 29 de novembre a
Madrid. La parella formada pels dos estudiants
va rebre un brífi ng real d’un anunciant, que va
haver de transformar en una campanya publici-
tària en tan sols 24 hores i presentar-la davant
el jurat. Com a premi, els guanyadors gaudiran
d’un any de formació, valorat en 27.000 euros,
a més de 12 mesos de pràctiques remunerades
repartits en les prestigioses agències de publi-
citat BtoB, El Laboratorio, DobleYou i Wysiwyg.
Aquesta és la primera vegada que estudiantat
de l’UJI participa en aquest concurs impulsat
per IAB Spain, associació que representa al sec-
tor de la publicitat en mitjans digitals d’Espa-
nya. |FOTO: DAMIÁN LLORENS
[LA TESI DE MARTA MUNDO, PREMIADA PEL CES-CV]La tesi defensada per Marta E. Mundo Guinot
«Naturaleza, régimen jurídico y actividades de
las sociedades cooperativas de transporte de
mercancías por carretera», a la Universitat Jau-
me I, ha obtingut el premi per a tesis doctorals
atorgat pel Comitè Econòmic i Social de la Co-
munitat Valenciana en l’edició de 2011.
L’estudi explica diferents aspectes jurídics de
les societats cooperatives que desenvolupen
les activitats econòmiques en l’àmbit del trans-
port de mercaderies per carretera i la proble-
màtica que resulta, entre d’altres, de l’aplicació
de la normativa cooperativa autonòmica i la
normativa estatal de transports. Marta E. Mun-
do va defensar la tesi, dirigida pel catedràtic de
Dret Mercantil Fernando Martínez Sanz, en se-
tembre de 2011. La doctora va recollir el premi
el passat 12 de desembre a la seu del CES-CV a
Castelló de la Plana. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
Totes les dones i el homes tenim els mateixos drets per a fer tota mena d’activitats que estiguen, per descomp-tat, dins de les normes socials i legals. No obstant, a les per-sones amb diversitat funcio-nal se’ns posen traves injusti-fi cables si volem fer el mateix que les altres ciutadanes i ciu-tadans. Xoca que en aquesta societat suposadament civi-litzada, inserida en el context cultural de l’Europa humanis-ta, se seguisca discriminant per estereotips establerts en la nit més fosca dels temps.
Afortunadament, cada ve-gada coneixem més casos gràcies a que les víctimes els denuncien. En ocasions són persones amb síndrome de Down les discriminades en voler entrar a recintes d’oci i no ser admeses «per por a que es descontrolen i facen aldarull». Fa pocs mesos a una xica amb diversitat fun-cional física greu, que volia celebrar el seu natalici acom-panyada de la seua família en un hotel en el qual havien fet una reserva, se li va negar l’admissió «perquè donaria mala imatge a l’establiment». I el cas més recent ha estat el d’una xica amb síndrome de Down que viatjava sovint tota sola en avió, però que en aquesta ocasió no li van per-metre embarcar fi ns que s’hi va pagar un plus de seguretat.
De vegades, es rectifi ca pos-teriorment, però ja és massa tard perquè les persones ja s’han sentit discriminades.
La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat empara els nos-tres drets i la nostra dignitat, i en un paràgraf de l’article 2defi neix que: «Per “discrimi-nació per motius de discapa-citat” s’entendrà qualsevol distinció, exclusió o restric-ció per motius de discapa-citat que tinga el propòsit o l’efecte d’obstaculitzar o dei-xar sense efecte el reconei-xement, gaudi o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cul-tural, civil o d’altre tipus...» Però, amb tot i amb això, és evident que per a una part de la societat segueixen vigents els clixés que se’ns ha penjat a les persones amb diversi-tat funcional i, massa sovint, se’ns segueix discriminant. I mentrestant, els governs es-tatal i autonòmic persisteixen en la seua bacanal de retalla-des... Quan s’aturaran? Quan ja hi hauran acabat amb tot?
Mar Dalmau Caselles Cèsar Gimeno i Nebot
Col·laboradora i col·laborador del Grup de Treball sobre
Discapacitat de laFundació Isonomia
UNA PARELLA MOLT LLEUGERA
Enric Ramiro Rocaenricramiro@hotmail.com
Això era una vegada una jove parella que vivia a Vila-real, a prop de l’estació. Tenien per costum en arribar de treba-llar, donar-se una dutxa i ja ben endreçats, fer les feines de la casa. I així passà que un bon dia, el xic anava a entrar en la dutxa mentre la xica estava acabant d’eixugar-se el cabell. Just en aqueix instant, sonà el timbre de la porta.
Després d’alguns segons de dubte, decidiren que aniria ella. Es posà el barnús i es dirigí cap a la porta. Va veure que era el veí del costat i li obrí.
Abans que ella pronunciara cap paraula, el veí li va dir:
- Et done 1.000 euros si dei-xes caure el barnús a terra.
La xica entre somrient i in-crèdula, va veure els dos bit-llets de 500 euros que portava a la mà i com era cinturó negre
de karate, deixà caure el bar-nús i es quedà nueta front al veí. Després de contemplar-la, el veí complí la seua paraula i li donà els bitllets.
Encara desorientada, tornà al bany a eixugar-se el cabell, dubtant de si contar-li o no la veritat a la seua parella.
Quan arribà, el xic li pregun-tà qui havia tocat el timbre.
- El veí del costat.- Ah! I t’ha tornat els 1.000
euros que li vaig deixar?La coordinació és molt im-
portant. Ho és entre la parella, ho és amb les fi lles i els fi lls, ho és amb les companyes i companys de treball, entre els empleats i entre els caps, en-tre els mestres, professorat i estudiantat, o siga, entre tots. Si hi ha una bona comunicació, s’evitaran possiblement més d’una situació desagradable i de risc. En resum, cal estar coor dinat.
(Inspirat en una història aparegu-da a «Lecciones de estrategia co-mercial», PowerPoint per Internet)
La intimitat del Paranimf
Servei de Comunicació i Publicacionswww.uji.es/com/voxuji/ · comunicacio@uji.es
Donem per segur que més d’un, mentre assisteix a una pro-
jecció de cinema, a una actuació musical o de teatre, ha se-
guit el recorregut del feix de llum dels focus i dels projectors
del darrere les butaques, o ha provat d’endinsar-se entre el
telar de l’escenari per escodrinyar què hi ha allà, qui hi treba-
lla i com, quins éssers fantàstics doten de màgia de les arts
escèniques des de la rereguarda. SAUJI, la Societat d’Amics i
Antics Alumnes de la Jaume I, va fer gaudir d’aquest privilegi
la ciutadania de Castelló el passat 19 de desembre, a través
d’una visita guiada per l’interior del Paranimf.
Així, els més curiosos van poder escorcollar els racons menys
accessibles per al públic comú de l’auditori. Tant els què
ja havien estat al Paranimf, com els que el trepitjaven per
primera vegada van accedir als indrets més ocults d’aquesta
infraestructura pública, oberta i disponible per al públic en
general i que compta amb una programació cultural cons-
tant al llarg de l’any acadèmic universitari.
La visita va permetre conèixer tots els secrets arquitectònics,
mecànics i tecnològics de la construcció, així com les mesu-
res de prevenció i de seguretat d’última generació amb què
ha estat dotada. El personal del Paranimf es va encarregar
de conduir els assistents a través de l’impressionant esquelet
de la caixa escènica, pel magatzem del sotaescenari, pels
camerinos, per les sales de reunions, les terrasses exteriors o
la llotja reservada de l’amfi teatre. També els van descobrir la
qualitat dels projectors de cinema i vídeo, i els mecanismes
emprats en els controls d’il·luminació i so amb una demos-
tració en directe i exclusiva per a la cita.
Al llarg del recorregut, qui més i qui menys es va sentir per
un moment com un actor o actriu damunt de l’escenari, com
el cantant d’èxit a qui havien vist mesos abans des de platea,
com el ponent d’aquell congrés al qual havia assistit el curs
passat i, sobretot, com el tècnic que treballa lligat amb un
arnés a més de 20 metres del terra de la caixa escènica, quasi
a les fosques, mentre el públic es queda bocabadat amb la
interpretació d’una gran artista internacional o amb l’aparició
de l’ajudant d’un mag a dins d’una gàbia impossible d’obrir.
Uns somnis que només es realitzen quan es visita i es gau-
deix de les qualitats d’un gran espai com és el Paranimf.
TEXTES: LAURA CASTILLO | FOTO: ANTONIO PRADAS
| EL PARANIMF de l’UJI alberga una
gran diversitat d’espais
dissenyats per cobrir les
necessitats acadèmiques
i culturals de la
Universitat, així com les
pròpies de la societat
civil de la província de
Castelló. El Paranimf
és un gran espai amb
vocació de servei públic,
que destaca per la seua
versatilitat i multiplicitat
d’usos.
top related