unitat 5:la biosfera€¦ · la classificació dels éssers vius tÀxon. s'anomena taxó...

UNITAT 5:LA BIOSFERA

ELS ÉSSERS VIUS

UNITAT 5:LA BIOSFERA

ELS ÉSSERS VIUS

LA SELVA AMAZÒNICAPER QUÈ ÉS IMPORTANT????

Quina diferència hi ha entre un robot de gos i un gos de veritat?

CONTINGUTS● CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS.

TAXONOMIA. TAXÓNQUÈ ÉS UNA ESPÈCIE?

● CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS

● COMPOSICIÓ QUÍMICA

● LA CÈL.LULA

● CÈL.LULA ANIMAL I VEGETAL

● ORGANISMES UNICEL.LULARS I ELS PLURICEL.LULARS

● CINC REGNES

ÓS PANDA ESPÈCIEEN PERILL D´EXTINCIÓ

El panda gegant, ós panda, o simplement, panda (Ailuropoda melanoleuca, significat literal:"peu de gat negre i blanc")és un ós natiu de la Xina centro-oriental i sud-oriental

ÓS PANDA CLASSIFICACIÓ

REGNE: Animalia Fílum: Chordata

Classe: Mammalia Ordre: CarnivoraFamília: Ursidae

Gènere: AiluropodaEspècie: A. melanoleuca

La classificació dels éssers viusTÀXON. S'anomena taxó qualsevol grup d'organismes en una classificació jerarquitzada d'éssers vius.• Tipus de tàxons. De superior a inferior són:

· Regne · Fílum (o Divisió) · Classe · Ordre · Família · Gènere · Espècie

Un Regne abasta diversos Fílums, un Fílum compren diverses Classes i així successivament.

• Taxonomia. És una especialitat de la Biologia que s'ocupa d'establir els diferents tàxons

• Sistemàtica. És una especialitat de la Biologia que s'ocupa d'agrupar els tàxons jeràrquicament.

· Nom científic: · Panthera leo · Taxonomia: · Classe: Mammalia · Ordre: Carnivora · Família: Felidae · Biologia: · Zona d'orígen: Àfrica,

Àsia · Hàbitat: Sabana · Vida social: Gregària · Alimentació: Carnívora · Classificació: · Mamífers ·

· Nom científic: · Pongo

pygmaeus pygmaeus · Taxonomia:

· Classe: Mammalia

· Ordre: Primates · Família:

Pongidae · Biologia:

· Zona d'orígen: Àsia · Hàbitat: Selva · Vida social: Solitària · Alimentació:

Herbívora · Classificació:

· Mamífers

CONCEPTE D´ESPÈCIE

Una espècie és el conjunt d'organismes que poden reproduir-se entre si i donar lloc a descendents que també són fèrtils.

CONCEPTE BIODIVERSITAT. És el conjunt d'espècies que viuen o han viscut en la Terra. Una forma de mesurar la biodiversitat d'una zona és calculant la probabilitat que al agafar dos organismes al atzar siguin d'espècies diferents. Si aquesta probabilitat és alta es diu que la biodiversitat de la zona és alta

ÉS POSSIBLE L´ENCREUAMENT ENTRE

ESPÈCIES?

Cephalophus zebra / DUIQUER RATLLAT

LLIGRE/Ligre = León + Tigre

Leopon = Leopardo + León

Cama = Camello + Llama

ZEBRA+ CAVALL= CEBRASNO O CEBRALLO

DESCENDÈNCIA ESTÉRIL

ANIMALS HÍBRIDSASE+ EGUA=MUL

Els burros es poden creuar amb cavalls i zebres. Si creues un burro mascle i una egua naix una mula. D'un cavall i una burra naix el mul i d'una zebra encreuada amb un burro naix un cebroide. De totes estes cries, només una de cada deu mil és fèrtil."

VIDEOVIDEOComposició Composició química dels química dels éssers viuséssers vius

BIOSFERA OERIGEN DE TODO

Els bioelements són els elements químics que formen part de la matèria viva. Tots els éssers vius estan constituïts pels mateixos elements químics.

Els bioelements primaris són: Carboni (C), Hidrogen (H), Oxigen (O) i Nitrogen (N).

Alguns autors també consideren Fòsfor (P) i Sofre (S) com elements primaris.

Cèl.lules

Són les unitats

estructurals I funcionals dels éssers vius .

És l'estructura viva més senzilla que es coneix, és a dir que és capaç de realitzar les tres funcions vitals, que són nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se. .

● Consta de dues parts que són la membrana plasmàtica i el citoplasma

● Membrana plasmàtica. És la capa que delimita la cèl·lula. Regula l'entrada i sortida de substàncies.

● Citoplasma. És el contingut de la cèl·lula. En ell es pot diferenciar un mitjà líquid denominat plasma o citosol i una sèrie d'estructures anomenades orgànuls cel·lulars :els ribosomes, els vacúols, els mitocondris, el reticle endoplasmàtic, l'aparell de Golgi i, només en les cèl·lules que fan la fotosíntesi, també els cloroplasts.

Cèl.lules procariotesNucleoide: El ADN o materialgenètic dels bacteris es trobadispers al citoplasma

Citoplasma: A lescèl·lules dels bacterisno hi veiemorgànuls, excepte elsdiminuts ribosomes.

Membrana: Les cèl·lules dels bacteristenen un embolcall extern molt fi.

Cèl·lules procariotes. Són les cèl·lules que no tenen nucli, és a dir son les que presenten el seu ADN més o menys condensat en una regió del citoplasma però sense estar rodejat d'una membrana. El exemple més important de cèl·lules procariotes són els bacteris. Són cèl·lules molt senzilles, els seus orgànuls pràcticament només són els ribosomes, els mesosomes (uns orgànuls exclusius d'aquestes cèl·lules) i algunes també tenen uns flagels molt senzills.

La cèl·lula eucariota. És pot definir com una estructura biològica constituïda per tres parts denominades membrana plasmàtica, citoplasma i nucli, i que és capaç de realitzar les tres funcions vitals. La cèl·lula eucariota és la unitat estructural i funcional de tots els organismes pluricel·lulars . Generalment tenen una mida d'uns uns 0,020 mm, però algunes cèl·lules eucariotes com el rovell de l'ou de gallina, tenen més d'un centímetre de diàmetre.

Cèl.lula eucariota animal

Tipus de cèl·lules eucariotes.• Cèl·lules animals. Es caracteritzen per no presentar membrana de secreció o, si la presenten, mai és de cel·lulosa, per tenir vacúols molt petites, per la manca de cloroplasts i per presentar centrosoma un orgànul relacionat amb la presència de cilis i de flagels.

• Cèl·lules vegetals. Es caracteritzen per presentar una paret gruixuda de cel·lulosa situada a l'exterior (sobre la membrana plasmàtica), per tenir grans vacúols i cloroplasts (uns orgànuls de color verd degut al fet que contenen clorofil·la, que és la substància gràcies a la qual poden realitzar la fotosíntesi) i per que no tenen ni cilis ni flagels

celluleseucariotes

CÈL.LULA VEGETAL

Nivells d´organizació

● . Teixits. És un conjunt de cèl·lules especialitzades en realitzar una determinada activitat. Per exemple recobrir superfícies com fa el teixit epitelial, o en contraure's com fa el teixit muscular.

.

· Òrgans:unió de teixits diferents per formar una estructura.· Aparells i sistemes:conjunt d’òrgans que fan una funció.· Individu:Organisme format per diferents aparells i sistemes.· Població:conjunt d’individus de la mateixa espècie.· Comunitat:conjunt de poblacions que comparteixen un mateix expai.· Ecosistema:conjunt de comunitats, medi on viuen i relacions entre elles.· Ecosfera:conjunt d’ecosistemes que formen la Terra.

La funció de nutrició. ● És la funció de captació de matèria i energia

● • Nutrició autòtrofa. És la nutrició en la que es capta matèria inorgànica. Si per a això s'utilitza energia lluminosa es parla de fotosíntesi i si s'utilitza l'energia despresa en reaccions químiques es parla de quimiosíntesi.

Són organismes fotosintètics les algues, les plantes i determinades bacteris. Són organismes quimiosintètics alguns pocs tipus de bacteris.

● En la fotosíntesi que fan les algues i les plantes es desprèn oxigen.

● La reacció química de la fotosíntesi és:● Matèria inorgànica(diòxid de carboni +

aigua) +llum● —>Matèria orgànica+oxigen

Nutrició heteròtrofa. És la nutrició en la que es capta matèria orgànica. En la naturalesa aquesta matèria sols la produeixen els éssers vius, per tan alimentar-se de matèria orgànica vol dir alimentar-se d'altres organismes, ja siguin vius o morts. En una primera etapa es produeix la digestió dels aliments fins arribar a unes molècules petites (nutrients) capaços d'entrar en les cèl·lules. Dintre d'elles, en uns orgànuls anomenats mitocondris, reaccionen amb l'oxigen (l'anomenada respiració cel·lular), alliberant l'energia que precisa l'ésser viu.

La resta de les molècules de nutrients s'utilitzen per a crear reserves d'energia o per a generar estructures i així créixer.

La reacció química de la respiració cel·lular és:

Matèria orgànica+oxigen—>Matèria inorgànica(diòxid de carboni + aigua)+Energia

. La función de reproducción . Es la generación de nuevos individuos. Hay dos tipos de reproducción, la reproducción asexual y la reproducción sexual .

. La reproducción asexual . Es aquella en la que los descendientes son genéticamente idénticos al progenitor , es decir tienen la misma información en su ADN. Un ejemplo de reproducción asexual es el de una rama de geranio que se rompe y se planta en el suelo. Al cabo de un tiempo la rama genera raíces y se forma un nuevo geranio. En la reproducción asexual sólo hay un progenitor y un proceso de multiplicación celular en el que las células hijas son idénticas a la célula madre. Este tipo de división celular se denomina mitosis .

Bipartició.

Gemmació

Esporulació.

La reproducció sexual.

És aquella en la que els descendents són genèticament diferents dels seus progenitors i diferent també entre els germans. Es realitza mitjançant cèl·lules especials anomenades cèl·lules sexuals que només tenen la meitat d'informació genètica i que és diferent a cada cèl·lula.

La funció de relació. És la captació d'estímuls i l'emissió de respostes adequades.

• Els estímuls poden ser químics, tàctils, lluminosos o acústics

• Les respostes poden ser moviments, secrecions o simplement creixements direccionals, com succeeix amb les arrels de les plantes respecte a l'aigua (quimiotropisme) o amb les branques respecte a la llum (fototropisme).

Cinc regnesmonera protoctist vegetal fongs

animal

La classificació dels cinc regnes. . El criteri seguit és agrupar juntes les espècies que tenen avantpassats comuns (parentiu evolutiu). · El primer criteri que es considera és si

les cèl·lules posseeixen nucli (eucariotes) o no (procariotes)

· El segon criteri que es considera és si són unicel·lulars o pluricel·lulars

El tercer criteri que es considera és si les seves cèl·lules formen teixits (tisulars) o no (tal·lofítics) · El quarts criteri que es considera és si

s'alimenten de matèria inorgànica (autòtrofs) mitjançant la fotosíntesi o de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant la seva digestió · El cinquè criteri que es considera és si

la digestió la realitzen segregant sucs digestius a l'exterior (digestió externa) o a una cavitat o tub digestiu interior (digestió interna).

Cinc Regnes.Segons com sigui el tipus de cèl·lula, la nutrició, i el nivell de complexitat dels organismes els podem incloure dins d'un dels cinc grans grups, dins d'un dels cinc regnes

Regne Moneres: Procariotes unicel·lulars. Regne Protoctitst: Eucariotes unicel·lulars, heteròtrofs amb ingestió i digestió interna (protozous) o Eucariotes unicel·lulars (i pluricel·lulars sense teixits) autòtrofs (algues).

REGNE

MONERSREGNE

PROTOCTISTSREGNE

FONGS

REGNEPLANTES

REGNEANIMALS

Procariotes Eucariotes

Regne Fongs: Eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits, heteròtrofs amb digestió externa i absorció. Regne Animals (Metazous): Eucariotes pluricel·lulars (amb teixits), heteròtrofs amb ingestió. Regne Vegetals (Metafites): Eucariotes pluricel·lulars (amb teixits), autòtrofs (fan fotosíntesi).

El Regne Monera el constitueixen organismes procariotes, tots unicel·lulars. N’hi ha autòtrofs i heteròfrofs amb digestió externa i podem trobar moneres en tots els hàbitats.Són moneres els bacteris i els cianobacteris.Quatre formes bàsiques de bacteris: cocs, bacils, espirils i vibrions.

• Alguns exemples:

Bacteris amb forma de bacil Bacteris amb forma de coc

Algues

Floridures

• Alguns exemples:

Bolets

El Regne Vegetal el formen:· organismes eucariotes · pluricel·lulars amb cèl·lules organitzades en teixits · amb nutrició autòtrofa fotosintètica

Les molses i les falgueres són les anomenades plantes criptògames.Les gimnospermes i angiospermes són les plantes fanerògames

Araucaria excelsallavors

Las flores femeninas son conos esféricos de color verde, de unos 15 a 20 cm de diámetro, compuestos por numerosas escamas coriáceas y punzantes. Estos conos femeninos se localizan en los extremos de las ramas nuevas y comienzan a desarrollarse hacia fines de noviembre .

Follaje de Araucaria , con numerosas flores masculinas en desarrollo (verdes) y maduras que ya liberaron polen (café).

Ametler

Falagueres

• Alguns exemples: