BIOLOGIA I GEOLOGIACompetències i continguts clau

Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada

al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana

Educación, S. L., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració hi ha participat l’equip següent:

Luis Fernández García del Rincón

Mariano García Gregorio

Henar Méndez Pérez

EDICIÓ

Raquel de Andrés González

Amalia Grau Gómez

Sílvia Jofresa Marquès

Magda Belsa Hernández

EDICIÓ EXECUTIVA

Juan Ignacio Medina Crespo

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Antonio Brandi Fernández

ES

O

1

GEOLOGIAÍNDEX

1 LA TERRA I L’UNIVERS

1. Com és l’Univers

2. Elements del sistema solar

3. L’origen de l’Univers i del sistema solar

4. El planeta Terra

5. Les estacions

6. La Terra i la Lluna

2 LA GEOSFERA

1. La Terra per dins

2. Els minerals

3. L’origen de les roques

4. Les roques sedimentàries

5. Les roques magmàtiques

6. Les roques metamòrfiques

7. L’ús responsable de minerals i roques

3 L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA

1. L’atmosfera

2. Les funcions de l’atmosfera

3. La contaminació atmosfèrica

4. Efectes globals de la contaminació

5. La hidrosfera

6. El cicle de l’aigua

7. Els usos de l’aigua i els impactes que generen

8. La contaminació de l’aigua

9. La gestió sostenible de l’aigua

35

21

7

2

BIOLOGIA

4 LA BIOSFERA

1. Els éssers vius

2. Les cèl·lules

3. Les funcions vitals

4. La classificació dels éssers vius

5. Els cinc regnes

5 LES MONERES, ELS PROTOCTISTS I ELS FONGS

1. Els microorganismes

2. Els virus

3. El regne de les moneres

4. El regne dels protoctists (I): protozous

5. El regne dels protoctists (II): algues

6. El regne dels fongs

6 LES PLANTES

1. Les característiques de les plantes

2. La nutrició en les plantes

3. La relació en les plantes

4. La reproducció en les plantes

5. Les plantes amb llavors

6. Les plantes sense llavors

7 ELS ANIMALS INVERTEBRATS

1. Els animals invertebrats

2. Els porífers

3. Els cnidaris

4. Els anèl·lids

5. Els mol·luscs

6. Els artròpodes

7. Els equinoderms

8 ELS ANIMALS VERTEBRATS

1. Els animals vertebrats

2. Els peixos

3. Els amfibis

4. Els rèptils

5. Els ocells

6. Els mamífers

SOLUCIONARI DE L’AUTOAVALUACIÓ

103

119

89

75

63

51

3

DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

De què tracta aquesta unitat?

Què he d’aprendre?

LA BIOSFERA4

INTERPRETO LA IMATGE

Quants éssers vius observes en la fotografia de la dreta?

A quin grup pertanyen?

En què es diferencien els uns dels altres?

Quants grups d’éssers vius coneixes? Posa exemples de cada grup.

1 Els éssers vius

2 Les cèl·lules

3 Les funcions vitals

4 La classificació dels éssers vius

5 Els cinc regnes

Quines diferències hi ha entre els éssers inerts i els éssers vius?

Què tenen en comú tots els éssers vius?

Quines són les funcions vitals?

Molts éssers vius estan en perill d’extinció a causa de la destrucció dels seus ecosistemes. Quina responsabilitat hi tenim les persones?

A punt per començar...

51

Les cèl·lules són molt variades, però totes tenen uns ele-ments comuns:

Membrana plasmàtica. Embolcall que regula el pas de substàncies entre l’exterior i l’interior de la cèl·lula.

Citoplasma. És un fluid viscós format per aigua i moltes substàncies dissoltes. Conté orgànuls que tenen dife-rents funcions.

Material genètic. Està format per un àcid nucleic, el DNA. Emmagatzema les instruccions per al funcionament de la cèl·lula i transmet la informació durant la reproducció.

Es classifiquen en dos grans grups: cèl·lules procariotes i cèl·lules eucariotes.

LES CÈL·LULES2

Citoplasma

Material genètic

Membrana plasmàtica

Orgànuls

Cèl·lules procariotes

Es tracta de les cèl·lules més senzilles. Són les dels bacteris, que són totes unicel·lulars. Tenen les característiques següents:

Al citoplasma no hi tenen orgànuls o en tenen molt pocs.

El material genètic està dispers pel citoplasma.

Presenten paret cel·lular, una coberta rígida exterior a la membrana plasmàtica.

Citoplasma

Paret cel·lular

Material genètic

Membrana plasmàtica

10 Corregeix els errors d’aquestes oracions sobre les cèl·lules procariotes:

El citoplasma és una capa fina que recobreix la cèl·lula.

El nucli de la cèl·lula conté orgànuls.

El material genètic està format per proteïnes.

Les cèl·lules procariotes són a les algues.

Tenen el material genètic a l’interior del nucli.

Tenen paret cel·lular.

11 Escriu els elements que tenen totes les cèl·lules en comú.

12 Retola la cèl·lula procariota.

ACTIVITATS

54

AIXÍ ÉS

Continguts que es desenvolupen en la unitat.

Imatge relacionada amb els continguts.

Qüestions per detectar el nivell de coneixements previs.

Pregunta per reflexionar sobre un Objectiu de Desenvolupament Sostenible.

Activitats per aplicar immediatament el que has après.

Continguts clau explicats amb claredat i organitzats visualment perquè els puguis estudiar amb eficàcia.

Imatges, tant fotografies com il·lustracions, i infografies explicatives.

4

Activitats de síntesi per repassar els continguts clau. Presentades en diversos formats: taules, dibuixos, esquemes, relacions, etc.

Autoavaluació perquè siguis conscient del teu nivell de coneixement.

Trobaràs les solucions al final del llibre.

Com puc experimentar?

Què he après?

Conclusions

15 Respon les preguntes següents:

a) Quines parts del microscopi són les que amplien

la imatge de les cèl·lules?

b) Quina funció tenen els caragols macromètric

i micromètric?

c) Quina funció té el revòlver?

16 Ordena les parts del microscopi des que hi travessa

la llum fins que arriba al nostre ull.

1 Font d’il·luminació

Objectiu

Ocular

Condensador

Tub òptic

Preparació

7 Ull

17 La preparació que observem al microscopi ha de ser

molt prima. Per què creus que ha de ser així?

Justifica la resposta.

18 Dibuixa la teva preparació tal com l’observes a pocs

augments.

19 Dibuixa ara una de les cèl·lules de la ceba tal com

l’observes.

20 Identifica alguna de les parts de la cèl·lula en la teva

preparació. Quines hi pots reconèixer?

21 Ja saps que les cèl·lules de les plantes són

eucariotes, però podries deduir-ho a partir de la teva

preparació? Raona la resposta.

57

4

RESUM

36 Completa la taula marcant amb una X els elements

que conté cada tipus de cèl·lula.

ProcariotaEucariota

animal Eucariota

vegetal

Cloroplasts

Mitocondris

Membrana plasmàtica

Paret cel·lular

Material genètic

Nucli

Gran vacúol central

Citoplasma

AUTOAVALUACIÓ

1 Les substàncies que emmagatzemen la informació genètica són...

les proteïnes.

els glúcids.

els àcids nucleics.

2 Totes les cèl·lules tenen...

membrana plasmàtica.

nucli.

mitocondris.

3 Indica quina afirmació és certa.

Les cèl·lules animals tenen una paret cel·lular que els confereix una forma regular.

Els cloroplasts són a les cèl·lules vegetals.

Les cèl·lules animals tenen un gran vacúol.

4 Indica quina afirmació és falsa.

Els éssers autòtrofs fan la fotosíntesi.

Els individus d’una mateixa espècie poden originar descendència fèrtil.

Els éssers vius es classifiquen en tres regnes.

5 Els protozous i les algues pertanyen al regne de...

els animals.

els protoctists.

les moneres.

6 El regne que presenta una organització cel·lular procariota és el regne de...

els animals.

els protoctists.

les moneres.

34 Completa les oracions amb les característiques que defineixen els éssers vius.

Fan les

Estan formats per una o per moltes

Estan compostos per matèria

35 Completa l’esquema amb els tàxons ordenats de més gran a més petit.

Regne

62

En aquesta pràctica aprendràs a utilitzar un microscopi i observaràs cèl·lules de ceba.

Procediment

1. Agafa un tros d’una ceba. Fes-hi un petit tall i, amb

les pinces, separa’n amb cura la fina capa morada.

2. Posa-la sobre el portaobjectes ben estirada,

afegeix-hi una gota d’aigua i col·loca acuradament

el cobreobjectes sobre la mostra.

3. Comprova que el microscopi està endollat i encén el llum.

4. Col·loca l’objectiu de menys augment, posa

el portaobjectes amb la mostra sobre la platina

i subjecta-la amb les pinces. Després, amb el caragol

macromètric, apuja al màxim la platina.

5. Mira per l’ocular i abaixa lentament la platina,

utilitzant el caragol macromètric, fins que observis

nítidament la preparació. Pots ajustar-ho amb

el caragol micromètric si cal.

6. Finalment, gira el revòlver fins a col·locar el següent

objectiu de més augment i torna a enfocar la mostra

amb el caragol micromètric. Fes la mateixa

operació amb l’últim objectiu.

Observa cèl·lules al microscopi

Material

Microscopi

Portaobjectes

Cobreobjectes

Pinces

Una ceba morada

Un escuradents de fusta

Un comptagotes

Paper de filtre

Ocular

Tub

Revòlver

Objectiu

Pinces

Condensador

Font d’il·luminació

Braç

Platina

Caragol macromètric

Caragol micromètric

Base

56

Pràctiques i procediments que es poden fer a l’aula, al laboratori o a l’entorn.

Inclou activitats per obtenir conclusions.

5

«El 2015, l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible, una oportunitat perquè els països i les societats emprenguin un nou camí per millorar la vida de tothom, sense deixar ningú enrere. L’Agenda conté 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, que inclouen des de l’eliminació de la pobresa fins al combat contra el canvi climàtic, l’educació, la igualtat de la dona, la defensa del medi ambient o el disseny de les nostres ciutats.» Totes les persones podem contribuir per aconseguir aquestes fites. Els ODS que treballaràs en aquest llibre són:

Conservar i utilitzar sosteniblement els oceans, els mars i els recursos marins

Gestionar i protegir sosteniblement els ecosistemes marins i costaners. Conèixer i donar a conèixer la biodiversitat d’invertebrats marins per promoure’n la protecció.

Gestionar sosteniblement els boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i invertir la degradació de les terres, aturar la pèrdua de biodiversitat

Valorar la importància de conservar els ecosistemes terrestres, protegir les espècies amenaçades i evitar-ne l’extinció. Promoure la gestió sostenible dels boscos a partir del coneixement i l’apreciació del món de les plantes. Demanar als responsables públics que augmentin els esforços per reduir la degradació dels hàbitats naturals i aturar la pèrdua de biodiversitat. Vetllar per la conservació, el restabliment i l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres i els ecosistemes interiors d’aigües dolces.

Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes

Millorar l’educació, la sensibilització i la capacitat humana per emprendre accions encaminades a mitigar el canvi climàtic i reduir-ne els efectes.

Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats

Posar fi a les epidèmies de malalties causades per microorganismes patògens. Comprendre com cal actuar per evitar aquestes malalties en funció de l’agent i la via de transmissió.

OBJECTIUS I FITES DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Garantir modalitats de consum i producció sostenibles

Visibilitzar l’ús que es fa dels recursos minerals i promoure’n el consum sostenible. Conscienciar a tothom que el consum de tota mena de béns té un impacte real sobre el planeta.

6

LA TERRA I L’UNIVERS1

INTERPRETO LA IMATGE

Quins astres surten a la fotografia de la dreta?

Des d’on es deu haver fet aquesta fotografia?

Què representen les zones blanques, blaves i marrons?

Quin tipus d’astre és la Lluna? Per què es veu il·luminada?

1 Com és l’Univers

2 Elements del sistema

solar

3 L’origen de l’Univers

i del sistema solar

4 El planeta Terra

5 Les estacions

6 La Terra i la Lluna

Com creus que la contaminació lumínica afecta la vida en els diferents ecosistemes?

Quins instruments s’utilitzen per observar el cel?

Què és l’astronomia? És el mateix que l’astrologia?

A punt per començar...

7

Els astres

Els astres són els cossos que observem quan mirem el cel. La ciència que estudia els astres és l’astronomia.

De nit, la majoria dels punts brillants que es veuen al cel són estels, que ocupen posicions fixes els uns respecte dels altres. Quan els contemplem, sembla que es desplacin tots d’est a oest al llarg de la nit.

Alguns d’aquests punts brillants són planetes. Si s’obser-ven al llarg de diverses nits, es veu que canvien de posició respecte als estels.

La Lluna és un satèl·lit de la Terra i també sembla que es mogui d’est a oest. Si l ’observem durant diverses nits, veiem que es desplaça respecte als estels. A més a més, va canviant de forma.

Durant el dia observem un estel, el Sol, que amb la seva llum impedeix que vegem els altres astres. Al llarg del dia, el Sol també sembla que es desplaci d’est a oest.

L’Univers al llarg de la història

L’astronomia va desenvolupar al llarg de la història dife-rents models per explicar com era l’Univers.

COM ÉS L’UNIVERS1

L’Univers geocèntric L’Univers heliocèntric

Aquest model el van desenvolupar antics filòsofs grecs, com Aristòtil. Sostenien que la Terra era esfèrica i immòbil i se situava al centre de l’Univers.

Al voltant de la Terra es disposaven unes esferes concèntriques que contenien el Sol, la Lluna i els planetes, i que giraven al voltant seu. També hi havia una esfera llunyana amb els estels fixos.

Aquest model, proposat per Nicolau Copèrnic al final del segle xvi, sosté que tots els planetes, inclosa la Terra, giren al voltant del Sol, amb moviments de rotació propis.

La Lluna, d’altra banda, gira al voltant de la Terra. I, de nou, més allunyada, a l’exterior, hi ha l’esfera dels estels fixos.

El cel nocturn.

El cel diürn.

Sol

Venus

Mercuri

Lluna Terra

Saturn

Júpiter

Mart

Sol

Venus

Mercuri

LlunaTerra

Saturn

Júpiter

Mart

8

ACTIVITATS

1 La figura següent representa un model de l’Univers

proposat a partir del segle xvi. Observa i respon

les preguntes.

a) Com s’anomena aquest model?

b) Qui va desenvolupar aquest model?

c) En què consistia aquest model?

2 Observa la imatge següent i respon les preguntes:

a) Quins dos elements, que formen part de les galàxies,

hi ha a la imatge? Marca’ls amb una X.

Nebuloses

Cúmuls

Cometes

Supercúmuls

Estels

Atmosferes

b) Com es diu la galàxia on ens trobem?

c) Què és el Grup Local?

Què sabem avui de l’Univers?

El Sol és un estel, un astre que emet llum i calor. La Terra i els altres planetes giren al voltant seu i formen el sistema solar. Els planetes no emeten llum, però els veiem il·lumi-nats perquè reflecteixen la llum del Sol.

El Sol, juntament amb milions d’estels, forma una galàxia, la Via Làctia. Les galàxies també contenen nebuloses, que són grans núvols de gas i pols.

La Via Làctia i unes altres 40 galàxies properes formen un cúmul de galàxies, el Grup Local. El Grup Local, junta-ment amb altres cúmuls, forma el supercúmul de Verge, un dels milions de supercúmuls que formen l’Univers. Representació de la Via Làctia.

9

1

El sistema solar està constituït per un gran nombre d’objectes de diversa mida que giren al voltant del Sol, el nostre estel, seguint unes trajectòries el·líptiques anomenades òrbites.

D’entre aquests objectes, els cossos més grans són els planetes, que es divi-deixen en interiors o rocosos i exteriors o gasosos.

ELEMENTS DEL SISTEMA SOLAR2

El Sol

És un estel de color groguenc. Està compost principalment per hidrogen. És l’únic astre del sistema solar que emet llum.

Planetes interiors o rocosos

Són Mercuri, Venus, la Terra i Mart.

Aquests planetes són molt més petits i els més propers al Sol. Tenen un nucli metàl·lic cobert de roca. Tots tenen atmosfera, excepte Mercuri.

Planetes nans

Són astres esfèrics més petits que els planetes i que no compleixen tots els requisits perquè ho siguin considerats.

El més conegut és Plutó.

Satèl·lits

Són astres que giren al voltant d’un planeta, com la Lluna.

Tots els planetes, tant els rocosos com els gasosos, tenen satèl·lits, excepte Mercuri i Venus.

Planetes exteriors o gasosos

Són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Estan formats per hidrogen, heli i petites quantitats d’aigua i amoníac. Tenen anells compostos de fragments de glaç, roca i pols.

Sol

Venus

Mercuri

MartLluna

Terra

Saturn Urà Neptú

Cinturó de Kuiper

Plutó

Cometa

Planetes interiors

Planetes exteriors

Júpiter

10

Altres astres del sistema solar

Asteroides. Astres amb forma irregular i composició rocosa. Es localitzen per tot el sistema solar, però nor-malment s’agrupen en dues zones: el cinturó d’asteroi-des i el cinturó de Kuiper.

Cometes. Fragments de roca i glaç que, quan s’acosten al Sol, s’escalfen i formen una cua de milions de quilò-metres de longitud.

Meteorits. Fragments de cometes o asteroides que cauen sobre planetes i satèl·lits atrets per la gravetat. Quan entren a l’atmosfera, originen estels fugaços.

3 Uneix amb fletxes les columnes següents:

Júpiter

Saturn

Plutó

Terra

Neptú

Planeta rocós

Planeta gasós

Planeta nan

Venus

Mercuri

Urà

Mart

4 Explica les diferències entre els planetes interiors

i els exteriors pel que fa a la proximitat al Sol,

la composició i la mida.

5 Troba els errors d’aquesta definició de meteorit

i escriu-ne una que sigui correcta:

Són fragments de glaç i roca que cauen sobre la Terra

atrets per l’atmosfera. Quan hi entren, originen

cometes.

6 Defineix què són els satèl·lits i esmenta el satèl·lit

del nostre planeta.

7 Completa la llista amb tots els tipus d’astres

que formen el sistema solar.

Sol

Planetes

Planetes

Planetes

ACTIVITATS

Estel fugaç.

11

1

El 1965 es va observar que les galàxies s’allunyen les unes de les altres i que, a més a més, ho fan a una velocitat creixent. Si retrocedíssim en el temps, veuríem que fa milions d’anys estaven situades molt més a prop.

L’ORIGEN DE L’UNIVERS I DEL SISTEMA SOLAR3

Segons la ciència, l’Univers es va originar fa uns 14.000 milions d’anys. Hi havia una quantitat immensa de matèria comprimida en un volum molt petit. Aleshores es va produir una expansió violenta d’aquesta matèria. Aquest moment zero s’ha anomenat big-bang o gran explosió.

Segons les proves existents, el sistema solar es va originar fa uns 4.500 milions d’anys a partir d’un núvol de gas i pols gegantí que es va començar a contraure i a girar per efecte de la gravetat.

Al llarg del temps, alguns estels esclataven i escampaven les seves restes pel voltant. S’originaven uns altres nous estels a partir d’aquestes restes.

El Sol emetia una gran quantitat d’energia, i va allunyar l’aigua i els gasos. A la zona més propera van quedar roques i elements metàl·lics.

Al cap d’un temps, la temperatura va descendir i es van formar hidrogen, heli i altres gasos. Els núvols d’hidrogen i heli es van condensar i van donar lloc als primers estels i galàxies.

En girar, el núvol es va anar aplanant i va agafar forma de disc. Al centre s’hi acumulava la major part de la matèria i va anar augmentant la temperatura fins que es va formar un estel: el Sol.

Actualment l’Univers es continua refredant i expandint, i les galàxies se separen les unes de les altres.

A cada zona del sistema solar es van anar formant els diferents planetes amb els materials disponibles, amb més elements rocosos a l’interior i més gasos a l’exterior.

Temps

12

ACTIVITATS

8 Ordena els episodis següents sobre l’origen de l’Univers del més antic (1) al més modern (5):

La temperatura va descendir i es van formar

hidrogen, heli i altres elements.

Es va produir una expansió violenta

d’una quantitat immensa de matèria

comprimida en un volum molt petit.

Alguns estels esclataven i se’n formaven

de nous a partir de les seves restes.

Els núvols d’hidrogen i heli

es van condensar i van donar lloc

als primers estels i galàxies.

L’Univers continua en expansió, encara

esclaten i neixen estels.

9 Respon aquestes preguntes:

a) Quin nom rep la teoria que explica l’origen

de l’Univers?

b) Per què s’anomena així?

10 Els estels que veiem en l’actualitat es van formar al començament de l’Univers o són posteriors? Explica la resposta.

11 Quins gasos són els responsables de la formació

dels estels i les galàxies? Marca amb una X.

Oxigen

Heli

Nitrogen

Hidrogen

Neó

Clor

12 Explica quin és l’origen del sistema solar.

13 Explica com es va formar el Sol.

14 Respon les preguntes següents:

a) Quina edat es calcula que té l’Univers?

b) I el sistema solar?

c) Quina va ser la causa que s’allunyessin l’aigua i els gasos?

d) On es van col·locar els planetes amb més elements rocosos?

15 Explica les diferències entre els planetes interiors i els planetes exteriors, a partir de la teoria actual sobre l’origen del sistema solar.

13

1

EL PLANETA TERRA4

16 Completa. A quin terme es refereix cada definició?

Capa gasosa que envolta el planeta:

Conjunt de tota l’aigua de la Terra:

Capa rocosa i metàl·lica que constitueix gairebé tota

la massa de la Terra:

Conjunt de tots els éssers vius que habiten

el planeta:

17 De les característiques del planeta que fan que hi hagi

vida, subratlla aquella o aquelles que exerceixen cada

funció.

Evita les radiacions solars perjudicials:

Atmosfera Distància al Sol Geosfera

Manté una temperatura adequada per a la vida

a la superfície:

Atmosfera Distància al Sol Geosfera

Proporciona substàncies necessàries, com ara

l’oxigen:

Hidrosfera Geosfera Atmosfera

Proporciona aigua en els tres estats en equilibri:

Hidrosfera Geosfera Atmosfera

18 Indica quin paper té l’escut magnètic protector

de la geosfera.

19 Observa la fotografia i respon les preguntes.

a) Com es diu la capa que envolta la Terra?

b) Quines funcions té?

ACTIVITATS

Les característiques del planeta Terra

El nostre planeta és l’únic del sistema solar que hi ha vida. El conjunt de tots els éssers vius que habiten la Terra constitueix la biosfera. L’existència de vida al nostre planeta és deguda a unes característiques determinades:

Distància al Sol Atmosfera

El fet de no estar ni molt a prop ni molt lluny del nostre estel, juntament amb la presència de l’atmosfera, fa que la Terra mantingui una temperatura adequada per a la vida a la superfície.

És la capa gasosa que envolta la Terra. És font de substàncies necessàries per a la vida, com ara l’oxigen, filtra algunes radiacions solars perjudicials i reté part de la calor de la Terra.

Geosfera Hidrosfera

És la capa rocosa i metàl·lica que constitueix gairebé tota la massa del planeta. Genera un escut magnètic protector que desvia algunes radiacions nocives procedents del Sol.

És tota l’aigua que existeix a la Terra, tant a la superfície com a l’atmosfera. El cicle de l’aigua es manté gràcies a l’equilibri existent entre els tres estats que pot presentar (sòlid, líquid i gasós).

14

Translació

És el moviment que fa la Terra al voltant del Sol. La trajectòria que segueix és l’òrbita terrestre. Tarda a fer una volta completa uns 365 dies, un any terrestre.

Rotació

És el moviment que fa la Terra sobre un eix imaginari que va del pol nord al pol sud, en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Tarda 24 hores a fer una volta completa i genera la successió dels dies i les nits.

20 Respon les preguntes següents:

a) Per què veiem que el Sol surt per l’est i es pon

per l’oest?

b) En quines dues parts la Terra divideix el pla

equatorial?

c) Quant de temps inverteix la Terra a fer una volta

completa al voltant del Sol?

Com es diu aquest moviment?

21 Troba a la sopa de lletres el terme que correspon a cada definició i escriu-lo.

Pla que conté l’òrbita per la qual es trasllada la Terra:

pla de l’ .

Trajectòria que fa la Terra al voltant del Sol:

òrbita .

Pla perpendicular a l’eix de rotació que divideix

la Terra: pla .

E T E R R E S T R EP C T E R R A S D FA R L L L E T A O GD U M I P A I S U IL E N E P M U F J UU H E U K T M H S LT Y A I L Q I E T ÑJ I T R U E D C R WE Q U A T O R I A L

ACTIVITATS

Els moviments terrestres

Pla equatorial. És el pla perpendicular a l’eix de rotació que divideix la Terra en dues meitats: l’hemisferi nord i l’hemisferi sud.

Pla de l’eclíptica. És el pla que conté l’òrbita per la qual es trasllada la Terra.

Òrbita terrestre

Eix de rotació

Dia

Nit

Pol nord

Llu

m d

el S

ol

Pol sud

15

1

El pla equatorial i el pla de l’eclíptica no coincideixen, pel fet que l’eix de rotació de la Terra està inclinat. Aquesta inclinació i el moviment de translació donen lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.

La inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte al pla de l’eclíptica fa que la inclinació amb la qual arriben els rajos del Sol a un indret determinat sigui di-ferent segons la posició que ocupi la Terra en la seva òrbita al llarg de l’any.

Hi ha quatre punts, dos equinoccis i dos solsticis, que marquen l’inici de les estacions.

LES ESTACIONS5

Equinocci Solstici

Estacions a l’hemisferi nord

Primavera

Hivern

Tardor

Estiu

Equinocci de primavera. Cap al 20 de març.

Equinocci de tardor. Cap al 22 de setembre.

Solstici d’hivern. Cap al 21 de desembre. Els dies arriben a la mínima durada a l’hemisferi nord.

Solstici d’estiu. Cap al 20 de juny. Els dies arriben a la màxima durada a l’hemisferi nord.

Mateixa durada del dia i la nit en els dos hemisferis, 12 hores.

Rajos del Sol perpendiculars a l’equador.

Mateixa superfície il·luminada en els dos hemisferis.

Màxima durada del dia en un hemisferi i de la nit en l’altre.

Rajos del Sol perpendiculars a un hemisferi.

Màxima superfície il·luminada.

Mínima superfície il·luminada.

16

ACTIVITATS

22 Per quina causa existeixen les estacions? Redacta

la resposta emprant les paraules del requadre.

eclíptica – translació – inclinació equatorial – rotació – eix

23 Observa el dibuix i escriu com es diuen els punts

de canvi d’una estació a una altra a l’hemisferi nord.

N

N

N

N

S

S

S

S

A.

B.

C.

D.

24 Explica què passaria amb les estacions si l’eix

de rotació de la Terra fos perpendicular al pla de la seva

òrbita.

25 Subratlla la paraula o paraules adequades en cada cas.

En els equinoccis / solsticis, la durada del dia i la nit

és la mateixa / oposada en els dos hemisferis, pel fet

que els rajos del Sol incideixen de manera perpendicular

/ paral·lela a l’equador.

En els equinoccis / solsticis, la durada del dia és màxima

en un hemisferi, pel fet que els rajos del Sol hi incideixen

de manera perpendicular / paral·lela, mentre que en

l’altre és màxima la de la nit.

26 Observa l’esquema de les estacions a l’hemisferi nord

i relaciona mitjançant fletxes.

Cap al 20 de juny

Màxima durada dels dies

Cap al 21 de desembre

Cap al 20 de març

Mínima durada dels dies

Cap al 22 de setembre

Solstici d’estiu

Equinocci de tardor

Solstici d’hivern

Equinocci de primavera

27 Raona i respon les preguntes.

a) On hi ha més diferència en la durada del dia i la nit

al llarg de l’any, al pol sud o al pol nord?

b) On es nota més la diferència en les hores de llum

entre l’estiu i l’hivern, a la península Ibèrica

o a l’equador?

C

D

B

A

17

1

Moviments i fases de la Lluna

La Lluna presenta un moviment de rotació sobre el seu eix i un altre de trans-lació al voltant de la Terra. Els dos moviments duren uns 28 dies, per la qual cosa la Lluna mostra sempre la mateixa cara a la Terra.

Els eclipsis

Els eclipsis es produeixen quan un astre n’amaga un altre. Són de dos tipus:

LA TERRA I LA LLUNA6

Lluna plena

La Terra, el Sol i la Lluna estan alineats, amb la Terra al mig.

Quart minvant

Els tres astres formen un angle recte. Es veu il·luminada la meitat esquerra de la Lluna.

Quart creixent

Els tres astres formen un angle recte. Es veu il·luminada la meitat dreta de la Lluna.

Lluna nova

Els tres astres estan alineats, amb la Lluna al mig.

Òrbita lunar

Òrbita lunar

Òrbita terrestre

Eclipsi de Lluna. La Terra amaga la Lluna, ja que se situa entre la Lluna i el Sol.

Part de l’òrbita lunar que està sota el pla de l’òrbita terrestre.

Part de l’òrbita lunar sobre el pla de l’òrbita terrestre.

Eclipsi de Sol. La Lluna amaga el Sol, ja que se situa entre el Sol i la Terra.

18

Les marees

Les marees són variacions en el nivel l de l ’a ig ua dels mars i els oceans degudes a la força de la gra-vetat que la Lluna exerceix sobre la Terra.

A les zones on la força de la gravetat és més petita, es produeixen les ma-rees baixes, i a les zones on és més gran, hi ha les marees altes.

28 Explica per què des de la Terra sempre es veu

la mateixa cara de la Lluna.

29 Indica de quina fase de la Lluna es tracta

en les fotografies següents:

30 Defineix eclipsi i explica per què només es produeixen

en fase de lluna plena o nova.

31 Observa aquest esquema i resol les qüestions:

Terra

SolLluna

a) A quin tipus d’eclipsi correspon? Com es produeix?

b) Quin altre tipus d’eclipsi coneixes? Dibuixa’l.

32 Reflexiona i respon: si la Terra fa un gir complet sobre el seu eix cada 24 hores, quantes marees altes i quantes marees baixes hi ha en un punt de la costa en aquest temps?

ACTIVITATS

Lluna Marea alta Marea alta

Marea baixa

Marea baixa

19

1

RESUM

35 Redacta un text breu utilitzant els termes següents:

rotació – Sol – nits – 365 dies eix – translació – dies

36 Què és un eclipsi total de Lluna?

37 A què són degudes les marees?

AUTOAVALUACIÓ

1 Indica l’afirmació correcta.

En el model heliocèntric, la Terra se situava al centre de l’Univers.

La Via Làctia és un cúmul de galàxies.

Segons la teoria del big-bang, en l’actualitat l’Univers es continua refredant i expandint.

2 Quins d’aquests cossos no giren al voltant del Sol?

Els planetes nans.

Els asteroides.

Els satèl·lits.

3 A què és deguda la successió dels dies i les nits?

A l’existència d’una atmosfera.

Al temps que tarda la Terra a fer una volta al voltant del Sol.

Al moviment de rotació de la Terra.

4 Quina de les funcions següents no fa l’atmosfera?

Protegeix d’algunes radiacions solars.

Crea un escut magnètic.

Ajuda a mantenir la temperatura del planeta.

5 Quina afirmació és la correcta?

En l’equinocci de primavera, els dies i les nits duren el mateix en els dos hemisferis.

En quart minvant, la Lluna, el Sol i la Terra formen un angle recte.

La Lluna només presenta un moviment de translació.

6 Quin és el moviment de translació?

El que fa el Sol al voltant de la Terra.

El que fa la Terra sobre si mateixa.

El que fa la Terra al voltant del Sol.

33 Explica les diferències entre el model geocèntric i l’heliocèntric de l’Univers.

34 Defineix i posa’n un exemple.

Planeta rocós:

Cometa:

Asteroide:

20