tema 9. la pintura neoclàssica. david

TEMA 9.- LA PINTURA TEMA 9.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID.NEOCLÀSSICA. DAVID.

Salvador Vila EsteveSalvador Vila Esteve

Història de l’ArtHistòria de l’Art

2n de Batxillerat2n de Batxillerat

TEMA 9.- LA PINTURA TEMA 9.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID.NEOCLÀSSICA. DAVID.

1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT.1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT.

2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID.2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID.

1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (I).1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (I).L’art neoclàssic es desenvolupa a Europa (París com a centre), Estats Units

i Amèrica Llatina entre mitjan segle XVIII i el primer terç del segle XIX

Al segle XVIII es recuperen l’economia i la demografia, que creixen i acaben desembocant en la revolució industrial

Es produeixen avanços científics importants, aplicant-se a la producció (revolució industrial)

El creixement econòmic beneficia especialment a la burgesia, que assoleix l’hegemonia econòmica i reclama l’hegemonia social (fi de la societat

estamental) i política (fi de les monarquies absolutes)

Amb la revolució industrial també pren importància una nova classe social que no deixarà de créixer: el proletariat

A nivell polític continuen les monarquies absolutes (amb l’excepció britànica i holandesa), però dins d’un nou ordre internacional d’equilibri entre tres potències que busquen

l’hegemonia: França, Gran Bretanya i l’Imperi austríac (relativa pau)

És una època revolucionària: econòmicament es produeix la revolució industrial, socialment es passa de la societat estamental a la societat de classes (la burgesia passa a ser la classe

dominant) i políticament es passa de les monarquies absolutes als règims liberals burgesos

L’art neoclàssic s’identifica des del principi amb les noves idees revolucionàries de la burgesia (Il·lustració) i serà l’estil de la França revolucionària i napoleònica

1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (II).1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (II).Rep la influència de la Il·lustració: racionalisme (predomini de la raó i l’ordre

sobre els sentiments), recerca de lleis científiques, mesura, harmonia, objectivització, preocupació per l’educació i la moral (art moralitzant), relegació de la religió

a l’àmbit privat (poc pes de l’art religiós),...

L’art neoclàssic serà racional, ordenat, clar, senzill i moralitzant/educatiu: és l’art de la burgesiaen ascens amb la revolució i serà l’art oficial de la Revolució Francesa i la França napoleònica

Si la Il·lustració suposa un nou pensament burgés que demana la fi de l’Antic Règim, l’art neoclàssic és la reacció front al Barroc tardà i el Rococó (estils del final de

l’Antic Règim), buscant una tornada al món clàssic on creuen veure les virtuts burgeses

Els descobriments arqueològics d’Herculà i Pompeia (i dels temples dòrics grecs) influiran en el nou art neoclàssic, més fidel a l’art clàssic que el Renaixement,

però sempre reinterpretant-lo des de les noves idees burgeses

La creació de les Acadèmies artístiques, que assumiran i ensenyaran el model neoclàssic, ajudarà molt a la seua difusió

Encara que parteix com un art revolucionari (reacció contra el Rococó i els seus excessos), amb l’arribada de la burgesia al poder es torna un art academicista: les Acadèmies de Belles Arts de cada país (França sobretot) dicten les normes del bon gust a seguir (art institucional)

1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (III).1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (III).Ja en el poder estarà al servei d’aquest: de la República romana com a model en l’època republicana de la Revolució, a l’Imperi com a model amb Napoleó

A França, Itàlia i Espanya es seguirà el model clàssic romà (de la república i l’Alt Imperi) i a Alemanya, Gran Bretanya i Estats Units es seguirà el model grec

L’artista es veurà ara com un professional independent capaç d’influir amb la seua obra per a transformar la societat

2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID (I).2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID (I).Davant l’escassetat de restes pictòriques de l’Antiguitat, recorren a les escultures (especialment els baixrelleus) i les pintures sobre ceràmica com a fonts d’inspiració, a més dels temes clàssics

És sobretot una reacció front als excessos decoratius, compositius i de moviment i l’esgotament del rococó

La seua biografia va lligada al seu art: del seu aprenentatge rococó passa, amb el contacte amb les idees il·lustrades, a una pintura clàssica, compromesa amb les idees revolucionàries

i al servei de la Revolució que triomfa primer i del mateix Napoleó més tard (pintor de cambra), veient-se obligat a exiliar-se a Bèlgica amb la derrota napoleònica i la Restauració

Posa la racionalitat il·lustrada per damunt de tot, fent una pintura clara i ordenada, però també és, sovint, estàtica i freda

Les composicions són equilibrades i, sovint, simètriques i es basen en figures geomètriques simples (triangle, rectangle), evitant els excessos de moviment del barroc

Allò important és el tema i el missatge, mentre la decoració és secundària i es limita als elements més bàsics (el concepte per damunt d’allò visual)

Recupera el valor del dibuix per damunt del color: linealitat i contorns nítids

El volum el representa a partir d’un modelatge escultòric marcat per les línies de dibuix (influència de l’escultura clàssica)

La llum té menys importància i sol ser diàfana i freda

2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID (II).2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID (II).Els colors solen ser els primaris, aplicats amb una pinzellada compacta,

gens solta (fins i tot pot no aplicar-se color, com en les grisalles)

Aplicació estricta de la perspectiva lineal (més racional), amb tendència a situar els personatges en un únic plànol (claredat) i a la poca profunditat

Les seues obres tenen una finalitat educativa i moralitzant, mirant de transmetre els valors de la burgesia revolucionària (austeritat, sacrifici, valor, patriotisme,...)

Temàtica

Destaquen els quadres històrics situats en l’Antiguitat clàssica, en què destaca l’heroisme, la solemnitat i els valors ciutadans dels protagonistes

Igualment destaquen els retrats, els nus i els quadres mitològics

La seua posició propera al poder després de la Revolució Francesa marcarà l’estil a imitar, amb molta influència i poder sobre els seus contemporanis (com a superintendent de

Belles Arts arriba a suprimir l’Acadèmia i instaurar en la pràctica una “dictadura” artística)

A l’època napoleònica (estil imperi) renuncia a bona part dels postulats neoclàssics i posa les bases del posterior romanticisme: més moviment, major importància del color (influència dels venecians), pinzellada més solta, menys racionalitat i més sentiment,

composicions més complexes, luxe i ostentació,...

Obres més importants: El Jurament dels Horacis, La Mort de Sòcrates, La Mort de Marat, La intervenció de les Sabines, La Coronació de Napoleó i Napoleó en el pas de Sant Bernat

La mort de Séneca (1773)La mort de Séneca (1773)

Antioc i Estratónice (1774)Antioc i Estratónice (1774)

Héctor (1778)Héctor (1778)

Patrocle (1780)Patrocle (1780)

Belisari rebent almoina (1781)Belisari rebent almoina (1781)

Andrómaca vetllant Héctor (1783)Andrómaca vetllant Héctor (1783)

El Jurament dels Horacis (1784)El Jurament dels Horacis (1784)

La Mort de Sócrates (1787)La Mort de Sócrates (1787)

Retrat del matrimoni Lavoisier (1788)Retrat del matrimoni Lavoisier (1788)

Els lictors tornant a Brutus el cos dels seus fills (1789)Els lictors tornant a Brutus el cos dels seus fills (1789)

El Jurament del joc de la pilota (1791)El Jurament del joc de la pilota (1791)

La mort de Marat (1793)La mort de Marat (1793)

La mort de Bara (1794)La mort de Bara (1794)

Vista del jardí del palau de Luxemburg (1794)Vista del jardí del palau de Luxemburg (1794)

Paris i Helena (1788)Paris i Helena (1788)

Madame Raymond de Verninac (1798-99)Madame Raymond de Verninac (1798-99)

La intervenció de les sabines (1799)La intervenció de les sabines (1799)

Napoleó en el pas de sant Bernat (1801)Napoleó en el pas de sant Bernat (1801)

Madame Récamier (1800)Madame Récamier (1800)

Coronació de Napoleó i Josefina (1806)Coronació de Napoleó i Josefina (1806)

Napoleó al seu estudi (1812)Napoleó al seu estudi (1812)

Leònides a les Termòpiles (1814)Leònides a les Termòpiles (1814)

Retrat de Sieyès (1817)Retrat de Sieyès (1817)

Mart desarmat per Venus i les Tres Gràcies (1824)Mart desarmat per Venus i les Tres Gràcies (1824)