tema 9. la pintura neoclàssica. david

31
TEMA 9.- LA TEMA 9.- LA PINTURA PINTURA NEOCLÀSSICA. NEOCLÀSSICA. DAVID. DAVID. Salvador Vila Esteve Salvador Vila Esteve Història de l’Art Història de l’Art 2n de Batxillerat 2n de Batxillerat

Upload: salvavila

Post on 21-Jun-2015

1.410 views

Category:

Education


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

TEMA 9.- LA PINTURA TEMA 9.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID.NEOCLÀSSICA. DAVID.

Salvador Vila EsteveSalvador Vila Esteve

Història de l’ArtHistòria de l’Art

2n de Batxillerat2n de Batxillerat

Page 2: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

TEMA 9.- LA PINTURA TEMA 9.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID.NEOCLÀSSICA. DAVID.

1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT.1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT.

2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID.2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID.

Page 3: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (I).1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (I).L’art neoclàssic es desenvolupa a Europa (París com a centre), Estats Units

i Amèrica Llatina entre mitjan segle XVIII i el primer terç del segle XIX

Al segle XVIII es recuperen l’economia i la demografia, que creixen i acaben desembocant en la revolució industrial

Es produeixen avanços científics importants, aplicant-se a la producció (revolució industrial)

El creixement econòmic beneficia especialment a la burgesia, que assoleix l’hegemonia econòmica i reclama l’hegemonia social (fi de la societat

estamental) i política (fi de les monarquies absolutes)

Amb la revolució industrial també pren importància una nova classe social que no deixarà de créixer: el proletariat

A nivell polític continuen les monarquies absolutes (amb l’excepció britànica i holandesa), però dins d’un nou ordre internacional d’equilibri entre tres potències que busquen

l’hegemonia: França, Gran Bretanya i l’Imperi austríac (relativa pau)

És una època revolucionària: econòmicament es produeix la revolució industrial, socialment es passa de la societat estamental a la societat de classes (la burgesia passa a ser la classe

dominant) i políticament es passa de les monarquies absolutes als règims liberals burgesos

L’art neoclàssic s’identifica des del principi amb les noves idees revolucionàries de la burgesia (Il·lustració) i serà l’estil de la França revolucionària i napoleònica

Page 4: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (II).1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (II).Rep la influència de la Il·lustració: racionalisme (predomini de la raó i l’ordre

sobre els sentiments), recerca de lleis científiques, mesura, harmonia, objectivització, preocupació per l’educació i la moral (art moralitzant), relegació de la religió

a l’àmbit privat (poc pes de l’art religiós),...

L’art neoclàssic serà racional, ordenat, clar, senzill i moralitzant/educatiu: és l’art de la burgesiaen ascens amb la revolució i serà l’art oficial de la Revolució Francesa i la França napoleònica

Si la Il·lustració suposa un nou pensament burgés que demana la fi de l’Antic Règim, l’art neoclàssic és la reacció front al Barroc tardà i el Rococó (estils del final de

l’Antic Règim), buscant una tornada al món clàssic on creuen veure les virtuts burgeses

Els descobriments arqueològics d’Herculà i Pompeia (i dels temples dòrics grecs) influiran en el nou art neoclàssic, més fidel a l’art clàssic que el Renaixement,

però sempre reinterpretant-lo des de les noves idees burgeses

La creació de les Acadèmies artístiques, que assumiran i ensenyaran el model neoclàssic, ajudarà molt a la seua difusió

Encara que parteix com un art revolucionari (reacció contra el Rococó i els seus excessos), amb l’arribada de la burgesia al poder es torna un art academicista: les Acadèmies de Belles Arts de cada país (França sobretot) dicten les normes del bon gust a seguir (art institucional)

Page 5: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (III).1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (III).Ja en el poder estarà al servei d’aquest: de la República romana com a model en l’època republicana de la Revolució, a l’Imperi com a model amb Napoleó

A França, Itàlia i Espanya es seguirà el model clàssic romà (de la república i l’Alt Imperi) i a Alemanya, Gran Bretanya i Estats Units es seguirà el model grec

L’artista es veurà ara com un professional independent capaç d’influir amb la seua obra per a transformar la societat

Page 6: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID (I).2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID (I).Davant l’escassetat de restes pictòriques de l’Antiguitat, recorren a les escultures (especialment els baixrelleus) i les pintures sobre ceràmica com a fonts d’inspiració, a més dels temes clàssics

És sobretot una reacció front als excessos decoratius, compositius i de moviment i l’esgotament del rococó

La seua biografia va lligada al seu art: del seu aprenentatge rococó passa, amb el contacte amb les idees il·lustrades, a una pintura clàssica, compromesa amb les idees revolucionàries

i al servei de la Revolució que triomfa primer i del mateix Napoleó més tard (pintor de cambra), veient-se obligat a exiliar-se a Bèlgica amb la derrota napoleònica i la Restauració

Posa la racionalitat il·lustrada per damunt de tot, fent una pintura clara i ordenada, però també és, sovint, estàtica i freda

Les composicions són equilibrades i, sovint, simètriques i es basen en figures geomètriques simples (triangle, rectangle), evitant els excessos de moviment del barroc

Allò important és el tema i el missatge, mentre la decoració és secundària i es limita als elements més bàsics (el concepte per damunt d’allò visual)

Recupera el valor del dibuix per damunt del color: linealitat i contorns nítids

El volum el representa a partir d’un modelatge escultòric marcat per les línies de dibuix (influència de l’escultura clàssica)

La llum té menys importància i sol ser diàfana i freda

Page 7: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID (II).2.- LA PINTURA NEOCLÀSSICA. DAVID (II).Els colors solen ser els primaris, aplicats amb una pinzellada compacta,

gens solta (fins i tot pot no aplicar-se color, com en les grisalles)

Aplicació estricta de la perspectiva lineal (més racional), amb tendència a situar els personatges en un únic plànol (claredat) i a la poca profunditat

Les seues obres tenen una finalitat educativa i moralitzant, mirant de transmetre els valors de la burgesia revolucionària (austeritat, sacrifici, valor, patriotisme,...)

Temàtica

Destaquen els quadres històrics situats en l’Antiguitat clàssica, en què destaca l’heroisme, la solemnitat i els valors ciutadans dels protagonistes

Igualment destaquen els retrats, els nus i els quadres mitològics

La seua posició propera al poder després de la Revolució Francesa marcarà l’estil a imitar, amb molta influència i poder sobre els seus contemporanis (com a superintendent de

Belles Arts arriba a suprimir l’Acadèmia i instaurar en la pràctica una “dictadura” artística)

A l’època napoleònica (estil imperi) renuncia a bona part dels postulats neoclàssics i posa les bases del posterior romanticisme: més moviment, major importància del color (influència dels venecians), pinzellada més solta, menys racionalitat i més sentiment,

composicions més complexes, luxe i ostentació,...

Obres més importants: El Jurament dels Horacis, La Mort de Sòcrates, La Mort de Marat, La intervenció de les Sabines, La Coronació de Napoleó i Napoleó en el pas de Sant Bernat

Page 8: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

La mort de Séneca (1773)La mort de Séneca (1773)

Page 9: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Antioc i Estratónice (1774)Antioc i Estratónice (1774)

Page 10: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Héctor (1778)Héctor (1778)

Page 11: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Patrocle (1780)Patrocle (1780)

Page 12: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Belisari rebent almoina (1781)Belisari rebent almoina (1781)

Page 13: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Andrómaca vetllant Héctor (1783)Andrómaca vetllant Héctor (1783)

Page 14: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

El Jurament dels Horacis (1784)El Jurament dels Horacis (1784)

Page 15: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

La Mort de Sócrates (1787)La Mort de Sócrates (1787)

Page 16: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Retrat del matrimoni Lavoisier (1788)Retrat del matrimoni Lavoisier (1788)

Page 17: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Els lictors tornant a Brutus el cos dels seus fills (1789)Els lictors tornant a Brutus el cos dels seus fills (1789)

Page 18: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

El Jurament del joc de la pilota (1791)El Jurament del joc de la pilota (1791)

Page 19: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

La mort de Marat (1793)La mort de Marat (1793)

Page 20: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

La mort de Bara (1794)La mort de Bara (1794)

Page 21: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Vista del jardí del palau de Luxemburg (1794)Vista del jardí del palau de Luxemburg (1794)

Page 22: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Paris i Helena (1788)Paris i Helena (1788)

Page 23: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Madame Raymond de Verninac (1798-99)Madame Raymond de Verninac (1798-99)

Page 24: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

La intervenció de les sabines (1799)La intervenció de les sabines (1799)

Page 25: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Napoleó en el pas de sant Bernat (1801)Napoleó en el pas de sant Bernat (1801)

Page 26: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Madame Récamier (1800)Madame Récamier (1800)

Page 27: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Coronació de Napoleó i Josefina (1806)Coronació de Napoleó i Josefina (1806)

Page 28: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Napoleó al seu estudi (1812)Napoleó al seu estudi (1812)

Page 29: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Leònides a les Termòpiles (1814)Leònides a les Termòpiles (1814)

Page 30: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Retrat de Sieyès (1817)Retrat de Sieyès (1817)

Page 31: Tema 9.  La pintura neoclàssica. David

Mart desarmat per Venus i les Tres Gràcies (1824)Mart desarmat per Venus i les Tres Gràcies (1824)