tema 11 grecia

www.vicensvives.com

Ciències socials, geografia i històriaPrimer curs

GRECIAGRECIA

La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu.

Posteriorment es va estendre per una bona part del litoral mediterrani.

Els grecs es van organitzar en petites ciutats independents: les polis.

Al segle V a.C.,

la ciutat d’Atenes,

es va imposar

un nou sistema polític:

la democràcia.

.

Totes les polis gregues estaven unides per uns llaços culturals: ◦ la mateixa llengua: grec◦ la mateixa religió: politeisme

◦ Amb Alexandre el Gran la cultura grega es va expandir cap a l’Orient

La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les costes del mar Egeu.

La seva agricultura era de tipus mediterrani: oliveres, vinyes i blat.

La seva gran façana marítima permet la pesca i el comerç per tota la costa mediterrània.

Els grecs tenien una cultura que els agermanava:

Parlaven una mateixa llengua

Utilitzaven el mateix alfabet per escriure-la.

També practicaven una mateixa religió, eren politeistes i adoraven els mateixos déus.

Els grecs es sentien membres d’una mateixa civilització: l’Hèl·lade.

Els grecs són el resultat d’una barreja de pobles que es van instal·lar a Grècia i a les costes de l’Àsia Menor.

Vers el 2000 a.C., els aqueus (o micènics), van arribar a les terres gregues.

L’any 1200 a.C., va venir un poble nou, els doris. Es van assentar a Grècia i es van convertir en el nou grup dominant.

Pressionats pels doris, molts aqueus es van desplaçar cap a les costes de l’Àsia Menor, i hi van fundar diverses ciutats.

Els grecs s’organitzaven en petites ciutats-Estat independents, anomenades polis.

Cada polis tenia les seves lleis, la seva moneda, el seu exèrcit i el seu govern.

La ciutat es dividia en dues parts ben diferenciades:

La part baixa on hi havia els habitatges, les botigues i els edificis públics, situats al voltant d’una gran plaça (àgora).

La part alta (o acròpolis) on hi havia els edificis religiosos principals, i que servia de refugi a la població en cas de perill.

A les primeres polis hi havia un govern oligàrquic, format per un nombre reduït d’aristòcrates que eren grans propietaris agrícoles.

Els altres ciutadans podien reunir-se en assemblea, però només tenien veu, no vot.

Durant el segle VI a.C., a algunes polis es van produir revoltes socials contra el poder dels aristòcrates.

Les demandes de més participació política van donar lloc a reformes socials i polítiques a favor del poble.

A la ciutat d’Atenes aquestes reformes van donar com a resultat una nova forma de govern coneguda com a democràcia, en la qual el poder era exercit pels ciutadans.

El segle VI a.C.

van anul·lar l’esclavitud per deutes

van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat.

Un dels reformadors va ser Soló

Entre els segles VIII i VI a.C., nombrosos habitants de les polisvan emigrar a diversos llocs de les costes mediterrànies i del mar Negre.

Les condicions de pobresa en què vivien, va obligar molts pagesos a abandonar les ciutats d’origen i a fundar colònies.

Els governs de les polis gregues van promoure i van organitzar aquestes migracions ciutats.

Navegant amb embarcacions lleugeres, els grecs van recórrer les costes a la recerca de llocs adequats per establir-s’hi, dels quals poguessin extreure productes i on també poguessin comerciar amb els indígenes.

Les noves polis (colònies), tot i que eren independents de la ciutat d’origen (metròpoli), hi mantenien lligams comercials i culturals estrets.

Al Mediterrani, les zones més importants d’assentament van ser: el sud d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), Massalia (Marsella) i Empòrion (Empúries).

1. Zona originària de domini grec

2. Expansió grega

3. Zones de colonització grega

A les Guerres del Peloponès, Atenes es va enfrontar a altres polis gregues (Corint, Esparta, etc.).

Mig segle més tard, gairebé totes les polis estaven sota el domini del rei de Macedòni, Filip.

L’Acròpolis era un turó on es van instal·lar els primers atenesos i al voltant del qual es va aixecar la primitiva ciutat d’Atenes.

Després de l’incendi d’Atenes pels perses, els atenesos van reconstruir la ciutat, i van convertir l’Acròpolis en un centre religiós.

.

El rei Filip II, aprofitant les Guerres del Peloponès va conquestar Grècia amb un potent exèrcit (falanges).

Va aconseguir el domini de tot Grècia.

El fill de Filip, Alexandre (que va ser anomenat el Gran) el va succeir l’any 336 a.C.

Alexandre va aconseguir unificar el conjunt de ciutats gregues per conduir-les a la conquesta de l’Imperi Persa.

Alexandre, al capdavant del seu exèrcit, no tan sols va dominar els perses, sinó que va arribar als confins del món oriental (l’Índia).

El somni d’Alexandre anava més enllà de la conquesta militar; volia crear un únic Imperi amb una base cultural grega

Després de la mort d’Alexandre, el seu immens imperi es va dividir en regnes: Egipte, Macedònia, Mesopotàmia, etc.

S’anomenen regnes hel·lenístics.