soc mestre/a

Quan dic que sóc mestre/a d'Educació Infantil... La gent, en general, em respon amb un "Ah!" tan ensopit que m'agradaria exclamar:

On podria fer llacets al cabell, ajustar cinturons, i veure un "passe" de models cada dia?

On, encara que sempre em vesteixi de la mateixa manera, em diran que el meu vestit és molt bonic?

On, sinó allà, m'abraçaria un preciós jovenet i em diria que m'estima?

On ets tan important que fins hi tot has de mocar l'estrella de la desfilada?

En quin altre lloc m'oblidaria de les meves penes perquè he d'atendre tantes esgarrapades, cops i cors afligits?

Qui rep més flors que jo?

On més podria guiar l'escriptura de les primeres lletres, una mà que potser algun dia escriurà un llibre?

En quin altre lloc rebria un regal de somriures com aquest?

En quin altre lloc em farien un retrat de franc?

En quin lloc les meves paraules causarien tanta impressió?

En quina feina, quan faltes dos dies, et reben amb els braços oberts?

On pot veure a primera fila l'execució de grans obres d'art?

On conservaria l'ànima jove sinó al mig d'un grup, l'atenció del qual, és tan efímera que sempre he de tenir a mà una caixa de sorpreses?

En quin altre lloc vessaria llàgrimes perquè cal donar per acabat un any de relacions felices?

Em sento gran treballant amb petits!

A tots/es els/les mestres d'Educació Infantil que tant sembren per tal que altres recullin.

Que la il·lusió amb la que comenceu aquesta GRAN... MOLT GRAN TASCA... us duri tota la VIDA!

MOLTÍSSIMA SORT!