roma. marc geogràfic Àmbit: mediterrània (península itàlica i zones de romanització) Àmbit:...

Roma

Marc geogràfic Àmbit: Mediterrània (península Itàlica i Àmbit: Mediterrània (península Itàlica i

zones de romanització)zones de romanització)

Marc Cronològic (fases evolutives de l’art dels romans paral·lels a les fases de la seva evolució política)

REPÚBLICA: Expulsió dels reis etruscos i REPÚBLICA: Expulsió dels reis etruscos i proclamació de la República (509 aC)proclamació de la República (509 aC) (A partir s. III-II aC art romà d’època republicana, síntesi de corrents itàlics, (A partir s. III-II aC art romà d’època republicana, síntesi de corrents itàlics, etruscos i hel·lenístics)etruscos i hel·lenístics)

IMPERI:IMPERI: Alt Imperi (s. III-I aC): Alt Imperi (s. III-I aC): Classicisme romà, Classicisme romà,

influències hel·lenístiquesinfluències hel·lenístiques Baix Imperi (s. I aC- 476 dC): Baix Imperi (s. I aC- 476 dC): Tendència a la Tendència a la

monumentalitat, esquematisme d’influència oriental, monumentalitat, esquematisme d’influència oriental, introducció del simbolisme cristià.introducció del simbolisme cristià.

Orígens de l’art romà

Península Itàlica: cruïlla de culturesPenínsula Itàlica: cruïlla de cultures

Antecedents fonamentals:Antecedents fonamentals: Pobles itàlics: Art Etrusc (fins s. III)Pobles itàlics: Art Etrusc (fins s. III) Cultura púnica (Cartaginesos)Cultura púnica (Cartaginesos) Art Grec (sobretot després de la Art Grec (sobretot després de la

conquesta de la Magna Grècia) conquesta de la Magna Grècia)

Antecedent: Art Etrusc

Etruria i Toscana (Itàlia). S. VII i VI aCEtruria i Toscana (Itàlia). S. VII i VI aC Culte especial als morts (ritus funeraris, Culte especial als morts (ritus funeraris,

decoració de tombes amb frescos. Escenes decoració de tombes amb frescos. Escenes vida quotidiana...) Sarcòfags...vida quotidiana...) Sarcòfags...

Característiques genuïnes: caracterització Característiques genuïnes: caracterització del tipus i atenció pel retratdel tipus i atenció pel retrat

Ús de l’arc en arquitectura. Columna Ús de l’arc en arquitectura. Columna toscanatoscana

Ordre toscà

Etruria

Lloba capitolina

Sarcòfag dels esposos

Sarcòfags etruscos

Tomba dels Giocolieri (s.VI aC)

Tomba del Baró (Tarquínia)

Porta etrusca a Volterra (Itàlia) S. IV aC

Luci Juni Brutus

Principis de la RepúblicaPrincipis de la República

Luci Juni Brutus en un denari de Luci Juni Brutus en un denari de Marc Juni Brutus (54 a.C.). Marc Juni Brutus (54 a.C.).

Antecedent: Art Grec

Roma se sent captivada pel refinament i bellesa de Roma se sent captivada pel refinament i bellesa de l’hel·lenisme l’hel·lenisme (Segons Virgili: El mite d’Enees busca (Segons Virgili: El mite d’Enees busca una filiació grega als orígens de Roma – una filiació grega als orígens de Roma – EneidaEneida.).)

S. II Roma conquereix Grècia (S. II Roma conquereix Grècia (Guerres Guerres

MacedòniquesMacedòniques)) Trasllat d’escultures i elements Trasllat d’escultures i elements

arquitectònics arquitectònics Moviment d’artistes grecs (esclaus o lliures)Moviment d’artistes grecs (esclaus o lliures)

Característiques pròpies de l’art romà

EclecticismeEclecticisme Poca elaboració teòricaPoca elaboració teòrica: Capacitat per resoldre : Capacitat per resoldre

problemes concrets, no programa estètic...problemes concrets, no programa estètic... L’artista com a individualitat no té importància: L’artista com a individualitat no té importància:

tasca de taller, certa tasca de taller, certa industrialització industrialització o seriació de o seriació de l’art l’art

Arts plàstiques: Majoritàriament tendència al Arts plàstiques: Majoritàriament tendència al realismerealisme

Època imperial: mitjà de representació i Època imperial: mitjà de representació i glorificació del poderglorificació del poder

PinturaPintura: Gran importància decoració mural, : Gran importància decoració mural, d’interior, evolució diferent a la grega...d’interior, evolució diferent a la grega...

EsculturaEscultura: Segueix els models grecs excepte : Segueix els models grecs excepte pel que fa al RETRAT (tradició etrusca), pel que fa al RETRAT (tradició etrusca), oposició a l’idealisme grecoposició a l’idealisme grec

Arquitectura i urbanisme:Arquitectura i urbanisme: Ciutats noves Ciutats noves amb sistema de quadrícula, noves solucions, amb sistema de quadrícula, noves solucions, funcionalitat...funcionalitat...

Ciutat de Timgad (Argèlia)

Cardo (N-S) i decumanos (E-O)

Tarraco

Barcino

Obres públiques d’enginyeria Clavegueres Clavegueres AqüeductesAqüeductes PontsPonts CalçadesCalçades

Monuments públics

BasílicaBasílica: Lloc de reunió per relacions : Lloc de reunió per relacions comercials o administració de justícia. comercials o administració de justícia. Planta de tres naus (basilical) Planta de tres naus (basilical)

Termes:Termes: Amb sostres de volta antecedents Amb sostres de volta antecedents de cúpules i voltes d’aresta (Caracal·la a de cúpules i voltes d’aresta (Caracal·la a Roma o Pompeia)Roma o Pompeia)

TeatreTeatre: :

Amfiteatre: Unió de dos teatres. S’hi feien Amfiteatre: Unió de dos teatres. S’hi feien jocs i lluites. Planta el·líptica. Pista de sorra jocs i lluites. Planta el·líptica. Pista de sorra premsada. Corredors i dependències premsada. Corredors i dependències subterranis...subterranis...

CircCirc: Adaptació de l’estadi grec. Al centre : Adaptació de l’estadi grec. Al centre s’aixecava la s’aixecava la spina. spina. Destinat a curses de Destinat a curses de cavalls i carros.cavalls i carros.

Recreació a Ben-Hur (1957)

Galeria del circ romà de Tarraco

Monuments commemoratius Columnes Columnes

commemoratives:commemoratives: Amb Amb relleus que segueixen un sentit relleus que segueixen un sentit helicoïdalhelicoïdal

Arc de Titus i columna Trajana (Roma)

Arcs del triomfArcs del triomf: : perpetuar perpetuar

les gestes romanes...les gestes romanes...

Edificis religiosos Ara Ara o altar o altar (sovint commemoratiu)(sovint commemoratiu)

Ara Pacis

Temple:Temple: Elements del temple grec Elements del temple grec Modificacions: Modificacions:

Columnes adossades al mur de la Columnes adossades al mur de la cellacellaDescansa sobre un Descansa sobre un podiumpodium amb escala amb escala

d’accés només per façana principald’accés només per façana principalDe vegades amb cúpulaDe vegades amb cúpula

Obres arquitectòniques

1.1. Panteó d’Agripa (Roma)Panteó d’Agripa (Roma)

2.2. Colosseu (Roma)Colosseu (Roma)

3.3. Maison Carrée (Nîmes)Maison Carrée (Nîmes)

1. Panteó d’AgripaCúpulaCúpula

Pòrtic octàstil

Tambor

Arcs de descàrrega

Interior...

Cúpula que queda integrada en la massa del Cúpula que queda integrada en la massa del mur del tambormur del tambor Cassetonsòcul

Planta de la Planta de la cel.la cel.la circularcircular

Pòrtic octàstil continuat amb tres naus.

8 Columnes sostenen les naus

Pilars (8)

Nínxols (8)

Antecent més directe

Tholos grec...Tholos grec...

Influència en Renaixement i Barroc

Santa Maria dei Fiore (Brunelleschi)Santa Maria dei Fiore (Brunelleschi)

San Carlo alle Quattro Fontane (Borrominmi)

2. Colosseu o amfiteatre Flavi

Palazzo Rucellai (Alberti)

Superposició Superposició d’ordres al d’ordres al RenaixementRenaixement

3. Maison Carrée (Nimes)

La Maison Carré i el forum

RepresentaciódRepresentaciódel museu Marie-el museu Marie-

ThérèseThérèse

Instal·lat el 1823 Instal·lat el 1823 a l’interior de la a l’interior de la Maison CarrréeMaison Carrrée

Musée du Vieux Musée du Vieux NîmesNîmes

Temple romà de Vic

Temple romà d’August (Barcino)

Tarraco

ESCULTURA

1.1. August de Prima portaAugust de Prima porta

2.2. Relleus de la columna de TrajàRelleus de la columna de Trajà

Evolució de l’escultura 1. Període republicà: En un principi força influència grega 1. Període republicà: En un principi força influència grega

amb predomini de l’escultura de caire diví. Posteriorment amb predomini de l’escultura de caire diví. Posteriorment (s.II aC) corrent tradicional de retrat realista (s.II aC) corrent tradicional de retrat realista

2. Època Imperial2. Època Imperial Període d’August i successors (s. I dC). Classicisme, Període d’August i successors (s. I dC). Classicisme,

retrats imperials idealitzatsretrats imperials idealitzats Període de Trajà (s.II dC) fins Dioclecià (principis s. III Període de Trajà (s.II dC) fins Dioclecià (principis s. III

dC) Màxima producció escultòrica, síntesi de corrents dC) Màxima producció escultòrica, síntesi de corrents populars i cultespopulars i cultes

Període baiximperial (s. IV-V) Canvi radical, tendència Període baiximperial (s. IV-V) Canvi radical, tendència al hieratisme, figures més simbòliques... Final d’una al hieratisme, figures més simbòliques... Final d’una era... Vers l’art bizantí...era... Vers l’art bizantí...

1. August de Prima Porta

L’acompanya el dofí de Venus L’acompanya el dofí de Venus amb Erosamb Eros

1.-  L’Aurora guia la quadriga del Sol.1.-  L’Aurora guia la quadriga del Sol.2.-  Caelus.2.-  Caelus.3.-  Fòsfor (estrella del matí).3.-  Fòsfor (estrella del matí).4.-  La rosada, junt a Fòsfor, precedeix 4.-  La rosada, junt a Fòsfor, precedeix

l’Aurora.l’Aurora.5.-  Hispania.5.-  Hispania.6.-  Apolo sobre el griu.6.-  Apolo sobre el griu.7.-  La Terra amb dos nens i la 7.-  La Terra amb dos nens i la

Cornucopia.Cornucopia.8.-  Diana sobre un cérvol.8.-  Diana sobre un cérvol.9.-  Gàl·lia.9.-  Gàl·lia.10.- Mart i la Lloba Capitolina reben la 10.- Mart i la Lloba Capitolina reben la

insígnia romana de mans d’un guerrer insígnia romana de mans d’un guerrer bàrbar del Imperi part.bàrbar del Imperi part.                                IInterpretació de García Bellido.nterpretació de García Bellido.

Dorífor de Policlet

Contraposto Contraposto que adopta que adopta l’escultura l’escultura d’Augustd’August

2.Relleus de la Columna Trajana

MOSAIC

Sacrifici Sacrifici d’Ifigèniad’Ifigènia

Agamèmnon

Ifigènia

Artemis

Calcant

Menelau

Ulises

Apol·lo