roma escultura (ii): relleu. fitxes ara pacis i relleu constantÍ

ESCULTURA (II): RELLEU

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

ROMÀ: ESCULTURA (I)

INTRODUCCIÓ I RETRAT

Anar a índex…

1.CONTEXT HISTÒRIC. Introducció. Art grec i etrusc.2.2. ARQUITECTURA ROMANA (I). ARQUITECTURA (II). Portada. 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia arquitectònica. 2.3. Arquitectura religiosa 2.4. Arquitectura civil.

3. ESCULTURA ROMANA.

3.1. Característiques generals. 3.2. Evolució del retrat. 3.2.1. Característiques generals. 3.2.2. Periodització. A. República.

B. Imperi. Subetapes: B.1. Júlia - Clàudia. B.2. Flàvia. B.3. Adriana- Antonina. B.4. Severa. B.5. Anarquia i Baix Imperi. B.6. Retrat femení.

3.3. El relleu històric i narratiu. 3.3.1. Característiques segons les etapes.

A. República.B. Imperi. Subetapes: B.1. Júlia - Clàudia. B.2. De la Flàvia al segle III dC (Adriana, Antonina, Severa). B.5. Anarquia Militar i Baix Imperi.

4. PINTURA I MOSAIC ROMANS. 4.1. Característiques generals. 4.2. Els estils pictòrics. 4.3. El mosaic romà.

5. BIBLIOGRAFIA.

ÍNDEX ROMA: ESCULTURA I PINTURA

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

3.3. Relleu històric i narratiu.

3.3.1. Característiques.

Anar a índex…

El relleu històric és un tipus d’escultura monumental que narra un fet històric, de vegades mostrant una sola escena i d’altres recreant, de forma continuada i en ordre cronològic, els diversos episodis d’un mateix fet, com per exemple, una campanya militar.

3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Anar a índex…

1.- D’origen asiàtic, el relleu arriba per influència grega, com s’aprecia en el tractament del moviment, els plecs i les figures (com les Panatenees o l’Altar de Zeus de Pèrgam), però existeixen importants diferències entre ambdós. El relleus grecs representaven els seus mites, mentre que els romans utilitzaven el relleu per perpetuar les seves gestes (en un primer moment utilitzaren la tècnica pictòrica, però la personalitat romana, desitjosa d’eternitat, va idear immortalitzar-los en pedra).

2.- El relleu romà es caracteritza per la seva voluntat històrica i narrativa, al servei de la glorificació del passat i present de Roma i/o d’aquell que el paga: es commemora un fet o esdeveniment històric rellevant o les gestes d’algun emperador (funció propagandística i commemorativa). Mentre els relleus grecs tendien cap a la idealització de les figures, els romans són molt més realistes.

3.- Tipologia: El relleu històric romà es subordina al marc arquitectònic en què es situa, i es van realitzar sobre suports diferents: decora altars, arcs de triomf, columnes commemoratives, temples, sarcòfags.

4.- Es busca la profunditat amb la utilització d’efectes pictòrics com la perspectiva, la situació dels personatges a diferents plànols i la utilització d’elements paisatgístics, combinant l’alt, el mig i el baix relleu en una mateixa obra o els escorços.

5.- El modelatge de les figures és precís, definit, ferm i tàctil.

6.- Arriben a un detallisme sorprenent en figures, paisatges naturals, paisatges urbans,...

7.- El ritme compositiu i el moviment s’aconsegueix variant l’actitud dels personatges, amb una gran riquesa gestual que, junt a l’ horror vacui, donen un gran dinamisme a les obres.

8.- En conjunt, el relleu mostra l’extraordinari domini tècnic a què arriba l’escultura romana a través de les distintes etapes.

3. ESCULTURA

3.3. Relleu Històric i Narratiu

A.- ÈPOCA REPUBLICANA (s. IV-27 aC)

Anar a índex…

Es segueix ja una ordenació hel·lènica, però amb temes i tractaments més del gust romà. Exemple: altar de Domitius Aenobarbus (60 aC). El relleu més antic data de la primera meitat del segle I a. C., i es troba plenament desenvolupat en l’època següent d’August.

3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

A.- ÈPOCA REPUBLICANA (s. IV-27 aC)

La proporció desigual de les figures respon a un concepte encara jerarquitzant: hi destaquen els principals personatges per tal de facilitar-ne la interpretació.

Detall de l’altar de Domitius Aenobarbus (107 aC, marbre). Museu Louvre. Paris. (0456)

3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU.

A.- ÈPOCA REPUBLICANA (s. IV-27 aC) TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3. ESCULTURA

B.- ÈPOCA IMPERIAL (27 aC – 476 dC)

Anar a índex…

3. ESCULTURA

B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA

Anar a índex…

>< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)

Època de plena influència hel·lenística, és a dir, de realisme idealitzat.

3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.

Es van realitzar relleus històrics sobre els frisos arquitectònics dels edificis.

El millor exemple és l’Ara Pacis Augustae (cap al 10 aC), considerada l’obra cabdal del relleu històric romà.

ARA PACIS AUGUSTAE

FITXA TÈCNICATítol RELLEU ARA PACIS AUGUSTAE (Altar de d’August)

Autor Desconegut

Comitent Senat romà en honor d’August

Cronologia 13 a 9 aC (Imperi Romà)

Estil Art romà imperial

Tipologia Arquitectura commemorativa amb decoració escultòrica

Material Marbre blanc de Carrara

Forma o tipus Baix relleu

Dimensions Planta rectangular 11’65 x 10’62 x 4m (alt). Portes 3’60

Tema Monument commemoratiu de victòria

Localització d’origen Camp de Mart (Roma)

Localització actual Cambra de vidre al Camp de Mart, Palazzo Fiano (Roma)

L’Ara Pacis es va construir per ordre del Senat romà l’any 13 aC, amb motiu del retorn victoriós de l'emperador August de les terres d’Hispània i de la Gàl·lia. Es va acabar l’any 9 aC. I es va consagrar al numen de la pau; la pau que l’emperador acabava d’imposar en tot el seu imperi (any 17 aC, altar de fusta).Amb August es va concloure la conquesta de les costes mediterrànies, el que va permetre celebrar la Pax Romana, que portà amb ella una època d’esplendor en el comerç, que es va convertir en l’activitat econòmica més floreixent.Roma es va convertir en la capital d’un immens imperi en el qual les províncies tenien un paper econòmic molt important. A totes les províncies de l’imperi les ciutats eren centres de difusió cultural.

TEMÀTICA I FINALITAT

Durant l’època d’August (27aC-14dC) va aparèixer el relleu històric d’origen hel·lenístic de gran reminiscència clàssica. La barreja d’elements artístics i culturals grecs i romans formen l’estil anomenat Classicisme d’August, del qual l’Ara Pacis és l’exponent més perfecte.

Ara Pacis Augustae (13-9 aC). Camp de mart. Roma.

“Cuando regresé a Roma desde Hispania y Galia, durante el consulado de Tiberio Nerón y Publio Quintilio, después de haber solucionado con éxito los asuntos de esas provincias, el Senado, para conmemorar mi retorno, ordenó levantar un altar a la paz augústea, para ser consagrado en el Campo de Marte, en el cual se decretó que los

magistrados, los sacerdotes y las vírgenes vestales hiciesen un sacrificio anual."

Processó de la família imperial

Temàtica civil: La processó, del dia de la inauguració. Cada any la família imperial anava al temple a fer una ofrena i commemorar la pacificació d’Hispània i Gàl·lia, territoris que l’emperador havia aconseguit.

És una representació bastant realista (s’identifiquen distints personatges, el mateix emperador i la família reial). Desfilada encapçalada per August, acompanyat per tot el seu seguici: sacerdot, senadors, magistrats (vestits amb la típica toga romana), … El relleu actua de propaganda política i està al servei de l’estat. Algunes figures mantenen una relació comunicativa de conversa pausada.

Ara: Petita construcció rectangular, generalment oberta pel sostre, destinada a contenir un altar i permetia fer-hi una abundant decoració a les parets.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Ara Pacis: Monument rectangular, formant un recinte murat , sense sostre, que conté un altar per a sacrificar animals. Tot el conjunt està alçat sobre un pòdium força alt, té una rampa esglaonada, i dues portes d’accés; la principal orientada a l’oest era utilitzada per el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici.

Portal oest

Pòdium

Rampa esglaonada

DESCRIPCIÓ FORMAL

Portal est

La porta orientada a l’est, era per on s’introduïen al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats (cada any havien de ser sacrificats un moltó i dos bous).

DESCRIPCIÓ FORMAL

L’altar ocupa l’espai central, un altre tram d’escales du a l’altar, situat damunt un pedestal o podi esglaonat.

La cara exterior de les parets que emmarquen l’altar estan totalment cobertes de relleus escultòrics. Una cinta de sanefes geomètriques la divideix en dues franges, la inferior, decorada amb fulles d’acant i motius vegetals, a la part superior s’hi representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb l’emperador August. A les cantonades i flanquejant la porta hi ha pilastres de capitells corintis.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Greques

Personatges

Decoració vegetal

A l’Ara Pacis Augustae s’hi representa, dividit en tres franges horitzontals:* A la superior, la processó de la família imperial.* La zona inferior: bell conjunt amb ornamentació animal i vegetals.* Ambdues separades per una franja amb figures geomètriques (greques).

Pilastres corínties

* En els laterals més estrets trobem temes al·legòrics i mitològics, com Al·legoria de Tellus (deessa Terra).

* L’interior decorat amb garlandes (simbolitzen l’eternitat) i bucranis.

PROGRAMA ICONOGRÀFIC COMPLET (decoració interior i exterior):

1) Dos frisos externs laterals amb la desfilada processional família imperial i funcionaris de l’Estat.

2) Quatre relleus al·legòrics que flanquegen per l’exterior les dues portes.

3) El sòcol extern amb roleus d’acant.

4) Fris intern amb bucranis i garlandes.

DESCRIPCIÓ FORMAL

ARA PACIS AUGUSTAE

Part superior relleus amb al·legories flanquejant les portes.

Ròmul i Rem

Enees i el sacrifici de Lavinium. Els relleus al·lusius a Enees i a Ròmul i Rem insinuen el paral·lelisme entre August i els fundadors de la ciutat.

Registre superior: processó d’August i família imperial

DESCRIPCIÓ FORMAL

Porta est part superior.

Al·legoria de Tellus (deessa Terra) Roma

DESCRIPCIÓ FORMAL

Enees i el sacrifici de Lavinium. Enees, arriba al Laci, des de Troia, i fa una ofrena en un altar rústic als Penates (divinitats troianes de la llar). Segons Virgili, Enees ha de sacrificar una truja, i la trobà sota un roure. El propi August dictà a Virgili el paral·lelisme entre Enees i August. L’arribada d’Enees al Laci, després d’un llarg viatge des de Troia, fins al lloc on fundarà Roma, és a dir, l’arribada de l’heroi, s’equipara amb el retorn d’August de les seves campanyes.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Ofrenes pel sacrifici

Enees, representat madur, barbut, amb el cap cobert per celebrar el sacrifici religiós. Davant té l’altar, la truja i fruites de l’abundància.

Templet dels Penates o de l’abundància

DESCRIPCIÓ FORMAL

Porta est part superior.

Al·legoria de Tellus (deessa Terra) Roma

DESCRIPCIÓ FORMAL

Al·legoria de Tellus (deessa Terra)Roma

DESCRIPCIÓ FORMAL

És un dels relleus del costat de la porta sense escala. Queden pocs fragments. Es pensa que era una personificació de la ciutat de Roma. Els romans ho personificaven tot (la Terra, la Lluna...). Roma se la representa com una dona asseguda sobre un munt d’armes, símbol de què estava sempre preparada per a la lluita.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Al·legoria de Tellus (deessa Terra). Altres interpretacions diuen que és Itàlia, Venus o la Pau.

DESCRIPCIÓ FORMAL

A l’esquerra, mirant de front...

Terra o Tellus, asseguda damunt d’una roca i acompanyada dels seus fills, fruits, animals i productes (abundància). La pau d’August permet que la gent tingui fills i visqui amb tranquil·litat.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Terra o Tellus i, a cada costat, s’hi representen les al·legories de l’aigua i l’aire, personalitzades en dues nimfes, l’una a cavall d’un animal marí, i l’altra d’un cigne.

DESCRIPCIÓ FORMAL

El monstre marí representa el mar.

El cigne representa el vent.

Al·legoria de Tellus (deessa Terra)

DESCRIPCIÓ FORMAL

Terra o Tellus i altres figures al·legòriques com el bou (la força), les espigues i el gerro abocant líquid (la fertilitat). Es ressalta l’abundància de Roma fruit de la Pau d’August.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Terra o Tellus: La influència grega hi és present.

DESCRIPCIÓ FORMAL

La Terra, la mare amb els pits marcats: llet abundant.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Relleu poc marcat al fons.

Desfilada de la família imperial: La processó del poder.

Es desenvolupa en els frisos nord i sud, és un relleu únic que continua, i que representa el moment commemoratiu de la processó de l’any 13 aC (retorn d’August) en honor a la Pau Romana. En un costat hi ha els membres del Senat, les dones i els nens de la cort d’August i, a l’altre costat, hi ha els sacerdots (Flamines, els sacerdots principals a Roma) i la família imperial. August presideix el sacrifici, però s’ha perdut la major part del seu cos.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Processó de la família imperial: La processó es dirigeix cap al sacrifici en honor del retorn d’August. Darrere el portador de la destral hi ha Agripa, amb el cap tapat, símbol de pontífex maximus. L’acompanya el seu fill Gai Cèsar, que li agafa la toga, seguit per la seva mare Júlia (segons altres és Lívia, dona d’August).

DESCRIPCIÓ FORMAL

Processó de la família imperial (primer cop retrat oficial de tota la família, per ordre successori).

DESCRIPCIÓ FORMAL

Més alt relleu per a Agripa, augmenta la importància del personatge envers a les figures de segon pla.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Els plecs de les túniques donen a la composició gran mobilitat.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Destaca per la combinació del mig i baix relleus per aconseguir, d’aquesta manera, donar sensació de profunditat. Així, el nivell del relleu marca la perspectiva, i el sentit de profunditat ve donat per la juxtaposició de les figures.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Cerquen la jerarquització i no l’estètica. Els personatges més importants estan davant i darrere els secundaris. L’espai queda molt ple. Són relleus amb voluntat narrativa, tècnica precisa i clar realisme.

DESCRIPCIÓ FORMAL

El Senat o la Processó dels Quirils, cara nord.

La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten a la composició una gran mobilitat.

DESCRIPCIÓ FORMAL

El Senat o la Processó dels Quirils.

Cal destacar el realisme dels rostres, que individualitza els personatges.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Té influència i n’hi ha un clar paral·lelisme amb els fris de les Panatenees del Partenó, però amb esglaonament del relleu i individualitzant els rostres.

DESCRIPCIÓ FORMAL

El Senat o la Processó dels Quirils.

DESCRIPCIÓ FORMAL

En el sòcol extern, decoració floral amb grans fulles d’acant de les que surten florons i palmetes, flors fantàstiques i flors reals. Aquesta decoració resulta molt repetitiva i monòtona, representativa de l’eclecticisme típicament romà i d’academicisme fred.

DESCRIPCIÓ FORMAL

ARA PACIS AUGUSTAE

L’interior està decorat amb garlandes (simbolitzen l’eternitat) i amb bucranis.

DESCRIPCIÓ FORMAL

El bucrani és el què queda després de la mort de l’animal en el altar. Les garlandes, en relació amb la natura, signifiquen que tot mor i torna a néixer, com August, que havia renovat l’Imperi. També fan referència a la abundància, a la prosperitat de l’Imperi.

DESCRIPCIÓ FORMAL Fragment del fris intern amb bucranis i garlandes, símbols utilitzats en les ofrenes i els sacrificis.

RELLEUS DE L’ARA PACIS (possible aspecte original).

DESCRIPCIÓ FORMAL

Funció religiosa. És un altar dedicat a la deessa de la Pau, on cada any s’havien de sacrificar un moltó i dos bous

L’Ara Pacis fou construït amb voluntat commemorativa i propagandística de la Pax Romana iniciada per August, després del seu retorn victoriós de les campanyes a Hispània i Gal·lia.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Ornaments del costat de l’altar amb volutes, decoració vegetal i lleons alats (elements d’origen oriental).

Els elements al·legòrics ens recorden constantment la relació i el paral·lelisme entre August i els mitològics fundadors de Roma (Enees, fill de Venus, Ròmul, Rem...).

La voluntat de individualitzar els personatges a través del seu propi retrat ens permet conèixer els seus trets fisonòmics, a més de conèixer els costums, les formes de vestir, la manera de desfilar, la ideologia imperant, etc. És un document històric d’un fet real amb personatges reals i una veritable galeria de retrats.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Se l’ha comparat amb el fris de les Panatenees del Partenó, obra de Fídies, amb el qual es poden establir paral·lelismes i també diferències:

Les Panatenees (Partenó) són representades amb extrema naturalitat. Cal destacar el treball de tractament de les robes que insinuen a la perfecció les anatomies. El tractament de les figures, l’escassa profunditat i els plecs dels vestits, en l’Ara Pacis, denoten clarament la influència del classicisme grec.

En ambdós casos es tracta de frisos continus en els quals es presenten escenes ordenades amb figures adequades al marc arquitectònic i situades de manera convencional. Els formats apaïsats suggereixen el sentit de marxa i de multitud.

MODEL I INFLUÈNCIES

Diferència destacable, seria el realisme del retrat i el dinamisme en el cas de l’Ara Pacis, perquè el relleu romà es refereix a un moment històric determinat i amb personatges reals.

La processó de les Panatenees es realitzava cada quatre anys (no és un fet amb una data concreta com el Ara Pacis). Representava la unitat de la ciutat entorn a la deessa protectora. Els personatges no són identificables, són militars, gent del poble, noies amb el peplo, homes conduint els animals del sacrifici. Només els déus són identificables.

A les Panatenees es representa un fet religiós (la desfilada de la ciutat per oferir el Peplum a la deessa Atenea). A l’Ara Pacis s’utilitza un pretext religiós per fer propaganda política (desfilada de l’emperador August i el seu seguit).

Al segle XVI es descobriren molts fragments de l’Ara Pacis i foren adquirits pels Mèdici. Tot i que s’adonaren de la seva importància no foren relacionats amb l’Ara Pacis.

HISTÒRIA D’UNA TROBALLA

ARA PACIS AUGUSTAE

Fou l’arqueòleg austríac Petersen qui intenta reconstruir la forma de l’Altar i animà, el 1902, al govern italià per iniciar unes excavacions al Palazzo Fiano, edificat sobre l’altar, per tal d’investigar el que quedava enterrat.

Les excavacions exhaustives es realitzaren entre 1936 i 1937; i l’any 1938 coincidint amb el bimil·lenari d’August, es va inaugurar el monument reconstruït, tal i com és avui dia, protegit per una urna de vidre.

En 1938 Mussolini va manar reconstruir el monument. El seu projecte era recuperar el major número d’obres de la Roma Imperial, amb la qual s’identificava el seu govern.

ARA PACIS AUGUSTAEACTUAL...

Divendres 21 de gener de 2011.

Actual Museu de L’Ara Pacis, de Richard Meier, 2006.

ARA PACIS AUGUSTAEACTUAL...

Divendres 21 de gener de 2011.

Actual Museu de L’Ara Pacis, de Richard Meier, 2006.

ARA PACIS AUGUSTAE

Mausoleu d’August.

3. ESCULTURA

Anar a índex…

>< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA,

SEVERA)

3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

>< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA)

S’imposa el realisme i el detallisme al servei de la propaganda i la commemoració dels triomfs militars.

Exemples:

1. Relleus de l’arc de Tit (81 dC). 2. Columna de Trajà (113 dC). 3. Columna de Marc Aureli (175 dC). 4. Relleus de l’arc de Septimi Sever (203 dC).5. Després, relleus de l’arc de Constantí.

Arc de Tit, Roma (I aC – I dC).

En la 2a 1/2 del s. I, es realitzaren els relleus històrics sobre l’arc triomfal de Titus on es narra la campanya de Tit a Jerusalem i la victòria sobre els jueus, de forma clara propagandística, i amb una composició rica i dinàmica.

Arc de Tit, Roma (I aC - I dC).

2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

Un sol van.

El va fer construir el Senat per commemorar la victòria de Titus sobre els jueus.

Arc de Tit, Roma (I aC –I dC).

Està decorat amb relleus en el seu interior (van).

Arc de Tit, Roma (I aC –I dC).

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

Relleus en el carcanyol.

Sovint, als carcanyols de l’arc principal (“enjuta”, espai o triangle comprés entre l’enquadrament de l’arc o llinda, i la curvatura o extradós de l’arc) es col·locaven les victòries amb posició simbòlica de coronar l’emperador.

3 carrers arquitectònics.

Carrer

lateral tancat

Carrer

lateral tancat

Carrer central obert

Arc de mig punt amb clau

Columnes i semicolumnes d’ordre compost

pòdium

Arc de Tit , Roma (I aC – I dC).

Arc de Tit (I aC – I dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.

Relleus de l’arc de Tit (81 dC). Roma.

Reprodueixen dues escenes de la cort victoriosa. Una representa l’emperador conduint una quadriga.

A l’altra escena apareixen els objectes més característics del jueus com l’arca de l’aliança o el canelobre de set braços.

S’observa un gran realisme i l’esglaonament del relleu. Té certs trets expressionistes, donat que no està acabat d’esculpir del tot.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.

B) Columna triomfal o commemorativa És un suport vertical, de marbre, de secció circular, que s’aixeca sobre un pedestal.

FUNCIÓ: la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs triomfals i, a l’igual que l’arc de triomf, és una creació genuïna de l’art romà.

Columna Trajana, Roma (113 dC).

Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC).

Destaquen, sobretot, la columna de Trajà (amb la conquesta de la Dàcia) i la de Marc Aureli (amb la victòria sobre els germànics), ambdues a Roma.

Columna Trajana, Roma (113 dC).

Columna Columna Rostral de Caio Duilio

Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).

Columna de Trajà És la més coneguda per la seva alçària, superior als 30 metres, i perquè mostra en uns relleus continus i en espiral la campanya de l’emperador en les batalles contra els dacis, des dels preparatius fins a la victòria final sobre el poble germànic.

S’aixeca sobre un basament destinat a albergar el sepulcre de l’emperador, amb una escala de caragol que condueix a la part superior on, anteriorment, es trobava rematada per una estàtua de l’emperador Trajà que, després, ha estat substituïda per la de sant Pere.

Apol·lodoro de Damasc i altres. Columna Trajana (113 dC). Fòrum de Trajà. Roma. Commemoració

de la victòria de l’emperador contra els dacis

• Columna isolada de grans dimensions, pròpia de l’art romà, amb el fust esculpit amb relleus evocadors d’una gesta militar, en honor o en commemoració d’un personatge o d’un fet.

35.3.- COLUMNA COMMEMORATIVA (A)

Terminologia PAU

Important per diversos motius: per la seva originalitat (el recorregut helicoïdal), pel seu interès narratiu (ens conta tots els detalls de la batalla de cap a fi)...

Important: ..., pel seu realisme (els soldats són representats com homes toscos, tal com eren) i...,

Important: i també, per aconseguir il·lusió de profunditat amb un escàs gruix (n’hi ha un esglaonament en els relleus, els de sota són menys marcats que el de dalt que s’han de veure des de lluny i destaca la representació de la natura).

Apareixen més de 2500 personatges i 50 escenes. L’emperador és representat amb més de 60 imatges en diferents moments: lluitant, consolant...

Detall i hipòtesi de policromia.

Els seus relleus poden ser considerats com els millors exemplars de l'escultura romana de caràcter realista absolutament allunyada de l'idealisme grec.

Columna de Marc Aureli a imitació de la de Trajà i, també, a Roma. Decorada amb les victòries sobre els germànics. La seva estàtua va ser substituïda per la de sant Pau.

Columna de Marc Aureli (175 dC). Roma.

Arc de Septimi Sever (203 dC).

Relleus de l’arc deSeptimi Sever (203 dC). Roma.

Arc de Septimi Sever (203 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.

Combina l’arc i la volta amb les columnes i les estructures arquitravades, sovint ornamentades amb elements decoratius (columnes, escultures i relleus propagandístics).

Arc de Constantí, Roma (315 dC).

14. FITXA TÈCNICATítol ARC DE CONSTANTÍ I el GRAN

Arquitecte autor Desconegut

Cronologia Any 315 (segle IV dC)

Estil Arquitectura romana

Tipologia Arquitectura

Material Marbre

Dimensions 21m d’alt, 25’7m d’ample, 7’4m profunditat

Localització Roma (Itàlia)

>< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE IV dC (BAIX IMPERI)

Arc de Constantí, Roma (315 dC). Vista de l’arc des de la Via Triumphalis i el Colosseu.

Té tres vans.

Arc de Septimi Sever (203 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.

Arc de Constantí (315 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.

Victòries alades

8 estàtues presoners dacis, sobre pedestal, extretes del Fòrum de Trajà

8 relleus d’època de Marc Aureli

Victòries alades

Tondos (2 m) d’època

d’Adrià (s. II) amb escenes

de caça i sacrificis

Columnes exemptes d’època

flàvia

Relleus històrics

victòria de Constantí: franja que recorre arc

(simplificació hieràtica de decadència)

2 relleus grans,

victòria Trajana

sobre dacis a l’interiorMedallons

del sol

Arc de Constantí, Roma (315 dC). RECICLATGE.

8 estàtues presoners dacis, sobre pedestal, extretes del Fòrum de Trajà8 estàtues presoners dacis, sobre pedestal, extretes del Fòrum de Trajà

8 relleus d’època de 8 relleus d’època de Marc AureliMarc Aureli

Tondos (2 m) d’època

d’Adrià (s. II) amb escenes

de caça i sacrificis

Relleus històrics victòria de Constantí: franja que recorre arc (simplificació hieràtica de decadència)

Columnes exemptes d’època

flàvia

2 relleus grans,

victòria Trajana

sobre dacis

Medallons del sol

Arc de Triomf de Paris, construït per Napoleó Bonaparte per èxit batalla Austerlitz o del Tres Emperadors (1805, Brno, Xèquia). Plaça Charles de Gaulle (oest Champs Élysées).

Darrer gran arc imperial, que es va construir.

Commemora la victòria de Constantí sobre el seu rival Magenci.

Té 3 carrers arquitectònics oberts amb arcs de mig punt amb clau.

Columnes d’ordre compost.

Als carcanyols de l’arc principal s’inscriuen les victòries.

Està molt decorat (reciclatge motius d’altres emperadors, relleus espoli d’altres arcs) amb medallons o tondos, relleus, estàtues...

L’arc de Constantí reflecteix la decadència de l’època, en què la composició es fa més monòtona, els personatges simplement es juxtaposen i el modelatge és més pobre.

Arc de la Victòria (1950-56). Madrid. Entrada Carretera La Corunya (Moncloa- Aravaca)

Arc de triomf de Pyongyang per glorificar a Kim Il Sung, és el més gran del món (70 m alt x 50 m ample). Commemora la resistència de Corea front al Japó entre 1925 i 1945 (després Segona Guerra Mundial).

3. ESCULTURA

Anar a índex…

>< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).

L'expansió territorial de Roma va facilitar que durant el Baix Imperi (284-476), època de crisi, la població s'aferrés a les religions orientals, que garantien un món millor en el més enllà; les mateixes legions van ser les primeres a adoptar aquestes creences.

• La incorporació de costums i religions orientals, com els cultes a Mitra o el cristianisme, va fer arrelar entre la societat romana el costum d'inhumar el cos de la persona difunta i dipositar-lo en sarcòfags.

• En aquesta tipologia s'hi esculpien el retrat del difunt o la difunta enmig de composicions recarregades, en què es representaven escenes de caceres, conegudes amb el nom de venationes, grans batalles, portes que s'obrien com a símbol del Paradís, etc

Sarcòfag Ludovisi (260 dC). (0459) Anònim. Marbre. M. Nazionale Romano. Roma. EI difunt, retratat enmig, és el protagonista d'aquesta bigarrada composició representativa de

l'horror vacui que intenta plasmar la vida del més enllà.

Sarcòfag Ludovisi: representa un episodi bèl·lic entre romans i dacis (gran realisme, veracitat, composició complexa de línies perpendiculars i diagonals que li donen molt de

dinamisme).

S’han trobat relleus històrics romans que decoraven monuments funeraris, amb motius vegetals, geomètrics, mitològics o cristians.

Els sarcòfags tenien planta rectangular i es decoraven per tres dels seus costats, ja que el quart estava adossat a la paret.

Sarcòfag Ludovisi (260 dC). (0459) Anònim. Marbre. M. Nazionale Romano. Roma.

Sarcòfag Ludovisi.

EVOLUCIÓ.En un principi la decoració era senzilla, a base de garlandes i pilastres, i tenia el nom del difunt en una placa; però en l’època FLÀVIA es va començar a representar el bust del difunt dins un tondo o medalló.

En el segle II es decoren els sarcòfags amb un relleu continu, de fris corregut, sense separació d’escenes.

Sarcòfag de Dionís.

Sarcòfag de Juni Basso.

A meitat del segle es produeix un canvi i es distribueix la part frontal en una sèrie de compartiments separats per columnes, com el Sarcòfag dels treballs d’Hèrcules. A més del tema principal n’hi ha altres relleus de menor mida, que complementen la decoració i que responen a les idees romanes d’ultratomba: garlandes, la nau, el dofí, el trident, entre d’altres.

Sarcòfag de Juni Basso.

Aquests sarcòfags seran l’exemple que seguiran els paleocristians (Adam i Eva, Jesús en el temple...).

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.wikipediaenciclopedia libre

sapiens.ya.com

almez.pntic.mec.es

Wikimedia Commons

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Anar a índex…

www.enciclopedia.cat

www.slideshare.net/amarcos

www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro

ciencias.sociales2006.googlepages.com

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An

www.bloganavazquez.com

http://es.wikipedia.org

http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943

www.museoromano.com

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

ESCULTURA (II): RELLEU

Anar a índex…

roma escultura (ii): relleu. fitxes ara pacis i relleu constantÍ

Education

auca de constantÍ

recuperació socials r. eso - iescanet.cat formes del relleu...

relleu sense vocabulari

2. relleu pdf

domus pacis casal de la pau

relleu de catalunya

sempre relleu

jornada constantí 20080611

el relleu d’espanya

el relleu despanya

fotos relleu

relleu tabular

relleu terrestre

relleu espanya

treball relleu aigua

rutes de constantí núm. 6 (2014)

relleu d'espanya 4

el relleu peninsular

semana blanca colegio amor de dios-regina pacis 2014

el relleu