PAU BRUNETJORDI VIDAL

TERESA SABALLS2-ESO A

MEDI NATURAL3 DE FEBRER DE 2011

EL RELLEU I L’AGUA

ÍNDEX1- El riu Ebre:

-Curs alt.- Curs baix.- Curs mitjà.

2- El relleu:- Lapiaz.- Dolina.- Estalactita.- Avenc.

3- Cursos d’aigua:- Riera.- Torrent.

4- Perillositat de rieres i torrents.

5- Relleu de la costa:- Tómbol.- Barrera sorrenca.- Albufera.- Penya-segat.- Platja.

El Riu Ebre

Curs alt ( Naixement )

Curs mitjà Curs baix (Desembocadura)

Generalment, en el curs mitjà d'un riu solen alternar les àrees o zones on el riu erosiona i on diposita part dels seus sediments, la qual cosa es deu, principalment, a les fluctuacions del pendent i la influència que reben pel que fa al cabal i sediments dels seus afluents.

Al curs alt,el rius arranquen materials i formen valls i congostos. La capacitat de erosió és gran perquè la pendent és pronunciada.

Aquí es produeix la sedimentació a les vores dels materials arrossegats.En algunes ocasions aquestes omplen extenses superfícies. Són les anomenades planura al·luvial.

El relleu

Lapiaz: És una formació geològica de superfície, típica dels paisatges càrstics, que es pot produir en les roques calcares i en les dolomítiques. Aquest fenomen es deu a l'erosió de les aigües de pluja o també a la crioclàstia o gelifracció, és a dir, l'esverament degut als processos de congelació i desgel en les fissures de les roques.

Dolina: És una depressió que, en la superfície, pren una forma més o menys circular i cònica en profunditat, que es produeix a les regions càrstiques a causa del procés de la carbonització de la calcària. A Eivissa es desenvolupen sobre materials cretacis i miocens.

El relleu (2)Estalactita: També anomenada caramell popularment, és una concreció amb forma de caramell de carbonat de calci, un tipus d'espeleotemes que penja del sostre o de la paret d'una cova calcària.

Avenc: Quan una cavitat natural és vertical o molt inclinada rep el nom d'avenc. Aquestos són característics dels terrenys calcaris.Un avenc pot estar format per un o diversos pous enllaçats entre ells. La majoria són producte d'infiltracions que han dut a la dissolució i eixamplament d'una fissura. N'hi ha que absorbeixen un curs d'aigua, com ara els engolidors.

Cursos d’aigua

Riera Torrent

És un corrent natural d'aigua que flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any. Posseeix un cabal hidràulic inconstant i desemboca en el mar, en un llac, en un riu o en una altra riera; en els dos darrers casos es denomina afluent. Es diferencia d'un riu ja que acostuma a tenir menys longitud i no porta aigua durant tot l'any. Es diferencia d'un torrent ja que en èpoques humides porta aigua encara que faci dies que no plou.

És un curs d'aigua en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de metres de fondària. Normalment és un curs d'aigua intermitent de flux impetuós i amb una gran capacitat d'erosió, que sovint només s'activa en èpoques de pluja.

Perillositat de rieres i torrents

Tot i que les rieres i torrents acostumen a no portar aigua quan plou, moltes d’aquests es desborden i acaben emportant-s’ho tot al seu pas. No és estrany veure imatges de cotxes arrossegats per riuades i, fins i tot, alguna vegada han deixat víctimes mortals.Per evitar que això passi són essencials algunes mesures de seguretat, com no edificar prop d’aquestes i, sobretot, no aparcar ni passejar prop seu quan hi ha perill de riuada.

Relleu de la costaTómbol: És un accident geogràfic sedimentari, com per exemple una barra, que forma una estreta llengua de terra entre una illa o una gran roca allunyada de la costa i terra ferma, o entre dues illes o grans roques. Exemples de tómboles són l'istme sorrenc que uneix el Penyal de Gibraltar amb el continent, el que uneix Penyíscola amb terra ferma, o l'existent en el cap Trafalgar

Barrera sorrenca: Són uns dipòsits sorrencs paral·lels a la costa.

Relleu de la costa (2)

Albufera: És una llacuna litoral d'aigua salada o lleugerament salobre, separada del mar per una llengua o cordó de sorra però en comunicació amb el mar per un o més punts.

Penya-segat: És un accident geogràfic que consisteix en un pendent o vertical abrupte. Normalment es fa referència a penya-segat quan està sobre la costa, però també poden ser considerats com a tals els que hi ha a muntanyes, falles i ribes dels rius. Quan un penya-segat costaner de forma tabular aconsegueix grans dimensions se l'anomena faralló.

Relleu de la costa (3)

Platja: És una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins a els blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones).

FI

BIBLIOGRAFIA

- Enciclopèdia Catalana nos3, 9, 13, 22.- Biologia i Geologia 2ESO Edit: Casals- http://mapas.snet.gob.sv/oceanografia/geoCostera0909/2_CostasArenosas.pdf- http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada- htp://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Accidents geogr%C3%A0fics- http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=158