procÉs participatiu en el marc de la revisiÓ del poum de ... · factors de gran importància a...
Post on 11-Oct-2018
220 Views
Preview:
TRANSCRIPT
PROCÉS PARTICIPATIU EN EL MARC
DE LA REVISIÓ DEL POUM DE
SANTA COLOMA DE FARNERS
ENQUESTA DE PERCEPCIÓ CIUTADANA
Informe de resultats
Espai d’Anàlisi Social
2
CRÈDITS
Realitzat per:
Direcció i elaboració informe: Manel Gil López Amb el suport de:
Espai d’Anàlisi Social
3
INDEX
CRÈDITS ...................................................................................................................................... 2
INDEX .......................................................................................................................................... 3
INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 4
ASPECTES METODOLÒGICS................................................................................................. 5
PERFIL DE LES PERSONES ENTREVISTADES......................................................................... 7
PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DE L’ENQUESTA...........................................................11
1 MODEL DE CREIXEMENT.......................................................................................................11 1.1. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ.....................................................................................................11 1.2. CREIXEMENT URBANÍSTIC DELS BARRIS ........................................................................................12 2 ACTUACIONS URBANÍSTIQUES A DESENVOLUPAR EN EL FUTUR.....................................13 3 NOUS SERVEIS I EQUIPAMENTS............................................................................................15 3.1. SERVEI/EQUIPAMENT MÉS NECESSARI AL MEU BARRI................................................................15 3.2. SERVEI/EQUIPAMENT MÉS NECESSARI A LA CIUTAT...................................................................18 4 HABITATGE .............................................................................................................................20 4.1. ALÇADA DESITJABLE DELS HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ ........................................20 4.2. POLÍTICA MUNICIPAL D’HABITATGE SOCIAL ..............................................................................21 5 RESERVA DE SÒL PER A USOS INDUSTRIALS......................................................................22 6 MOBILITAT...............................................................................................................................23 6.1. MITJÀ DE DESPLAÇAMENT HABITUAL ..........................................................................................23 6.2. PRINCIPALS ACTUACIONS PER A LA MILLORA DE LA MOBILITAT.............................................26 6.3. APARCAMENT.................................................................................................................................28 7 ESPAIS A PRESERVAR ............................................................................................................29 7.1. PRINCIPAL ESPAI NATURAL A PRESERVAR...................................................................................29 7.2. PRINCIPAL ELEMENT ARQUITECTÒNIC O MONUMENTAL A PRESERVAR.................................31 8 EN RESUM.... ...........................................................................................................................32
Espai d’Anàlisi Social
4
INTRODUCCIÓ
L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners ha impulsat un procés participatiu en el
marc de la revisió del planejament urbanístic del municipi; el POUM (Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal).
La realització del procés participatiu, encarregat a l’empresa EDAS, integrada en
l’equip redactor del POUM, cerca incorporar els ciutadans i ciutadanes del municipi
en la definició del model urbanístic a desenvolupar en els propers anys, treballant des
d’una perspectiva integral de municipi i procurant evitar els discursos particularistes.
Per assolir els seus objectius, el procés incorpora diferents espais i mecanismes
participatius. Un d’aquests mecanismes ha estat la distribució d’una enquesta de
percepció entre la ciutadania, els resultats de la qual es presenten en aquest informe.
L’objectiu general de l’enquesta ha estat incorporar als treballs de l’equip redactor
del POUM la percepció general dels ciutadans i ciutadanes de Santa Coloma de
Farners, sobre quin és el present i quin hauria de ser el futur de diferents elements de la
realitat urbanística del municipi, els quals poden veure’s afectats per una nova
normativa de l’ordenació territorial del municipi. Aquesta informació serà un element
més a tenir en compte per l’equip redactor a l’hora de realitzar la seva proposta per al
futur planejament urbanístic. Les persones enquestades han estat consultades sobre
aspectes com les formes i nivell de creixement, els usos del sòl, la necessitat
d’equipaments, l’organització de la mobilitat, o l’habitatge. L’enquesta ha estat
dissenyada per copsar també informació sobre els béns arquitectònics, culturals,
ambientals i paisatgístics que cal preservar, segons la seva perspectiva.
Per altra banda, la realització d’una enquesta incorpora també un element de difusió
del procés entre la ciutadania, alhora que reforça la voluntat que sigui un procés
obert i plural, on tothom disposi d’espais on poder dir la seva. Aquests han estat dos
factors de gran importància a l’hora de decidir la metodologia de distribució i
recollida dels qüestionaris, prioritzant l’accessibilitat a la mateixa del màxim nombre
d’habitants del municipi.
Espai d’Anàlisi Social
5
ASPECTES METODOLÒGICS
fitxa tècnica de l’enquesta
Data de realització del 2 al 16 de febrer de 2009. Tipus d’enquesta qüestionari estructurat pre-codificat. S’han emprat dos mitjans per a la distribució i compliment dels qüestionaris: -Qüestionari per correu: S’han distribuït dos qüestionaris en paper a cada una de les 4.500 llars del municipi. El total de qüestionaris lliurats ha estat de 9.000, els quals, un cop complimentats, podien ser dipositats a diferents dependències municipals: Oficines de l’Ajuntament, Biblioteca, Centre Assistència Primària, Pavelló Poliesportiu La Nòria, Escola d'Adults, Oficina de Turisme, Local Social S.C.Residencial, Pavelló Poliesportiu Saioners, Llar de Jubilats. -Qüestionari web: s’ha ofert la possibilitat d’omplir també el qüestionari mitjançant un formulari web des de la pàgina web municipal. Àmbit municipi de Santa Coloma de Farners. Univers població resident al municipi. Mostra no s’ha realitzat una selecció probabilística de la mostra de la població a entrevistar, sinó que tots els residents del municipi han tingut oportunitat de donar resposta a l’enquesta. El fet de no haver seleccionat una mostra estadísticament representativa de la població impedeix que els resultats puguin ser inferits al conjunt de la població amb prou precisió. Es a dir, que els resultats reflecteixen el parer de les persones que han donat resposta a l’enquesta i els representen a elles, no al conjunt de la població. Tota manera, aquests resultats ens permeten copsar el parer general, a mode de termòmetre social. Percentatge de resposta un cop finalitzat el treball de camp s’han recollit un total de 497 qüestionaris vàlids. Aquests qüestionaris suposen un 4,35% del total dels 11.412 habitants del municipi, segons dades del padró continu de l’any 20081. Del total de qüestionaris vàlids recollits, 463 han estat rebuts a partir dels distribuïts a les llars per correu, i un total de 34 han estat rebuts a través del web.
1 Totes les respostes al qüestionari han estat realitzades per persones majors de 12 anys. La població total de 12 o més anys segons dades del padró continu era de 9.897 habitants l’any 2008. Segons aquestes dades, la taxa de resposta dels habitants de 12 o més anys hauria estat del 5,02%.
Espai d’Anàlisi Social
6
Guia per a la lectura de les taules Com a guia de lectura de les dades que apareixen a les diferents taules i gràfics de
l’informe, cal tenir present el següent:
• Totes les taules i gràfics han estat elaborats a partir de les dades i els resultats de l’estudi, excepte aquells que fan referència a la població total del municipi, els quals provenen de dades oficials.
• A les taules i gràfics s’especifica amb la indicació BASE el nombre total de
respostes sobre les quals s’han calculat els percentatges que hi apareixen.
• Les dades de les taules i els gràfics es donen en percentatges sobre el número total de respostes vàlides. Les no respostes No sap i No contesta s’han desestimat, i no s’inclouen a l’anàlisi.
• La lectura de les taules és vertical si no s’indica el contrari. En aquest cas
s’especificarà amb la llegenda “LECTURA HORITZONTAL”.
• En el cas de preguntes multirresposta, on la resposta es basa en l’elecció d’una o més opcions de resposta, es mostra en percentatge el total d’entrevistats/des que han assenyalat cada una d’elles. Per aquesta raó, el sumatori de totes les opcions serà superior a 100.
Tractament de les dades obtingudes en funció del lloc de residència
L’informe ofereix l’anàlisi de resultats d’alguna de les variables recollides en funció del
lloc de residència. Per a fer-ho s’ha optat per fer agrupacions segons zones de
proximitat geogràfica dels catorze barris del municipi, entenent que la percepció
respecte el territori i el seu urbanisme està condicionada pel lloc de residència.
Aquesta decisió ha estat pressa per tal de facilitar el tractament de les dades i poder
així oferir resultats més entenedors. L’agrupació realitzada ha estat la següent:
1. Centre (inclou Zona Geriàtric)
2. Urbanitzacions (inclou Can Ferragut, Can Oliveras, Ctra. Anglès, Sol Ixent i
Masserra)
3. Santa Coloma Residencial
4. Pla del Cementiri
5. Poblenou ( inclou Can Xumetra, Zona Institut i Veïnat de Vall)
6. Can Malladó i Can Camps
Espai d’Anàlisi Social
7
PERFIL DE LES PERSONES ENTREVISTADES
El fet d’adreçar l’enquesta al conjunt de la població, per recollir el seu parer sense
seleccionar prèviament una mostra aleatòria proporcional de la mateixa, dóna lloc a
que només doni resposta una part de la població. Per aquesta raó, i per comprovar
fins a quin punt són diferents la població enquestada de la població total, en aquest
apartat es compara la distribució de totes dues poblacions, en funció d’algunes
variables sociodemogràfiques bàsiques. Les dades referents al total de la població
han estat consultades a l’Idescat i provenen del Padró continu de l’any 2008, en el cas
del sexe i l’edat. En el cas del nivell formatiu s’han tingut en compte les dades del
Cens de l’any 2001, darreres dades oficials actualitzades.
Els principals factors demogràfics dels quals es disposa informació per a realitzar un
estudi comparatiu són:
Sexe
En funció del sexe, la distribució de les persones que han participat responent el
qüestionari ha estat similar a la proporció que es dóna a la població total. Tot i així es
copsa una mínima diferència, donat que l’enquesta ha estat resposta per un 2,0% de
població femenina superior a la registrada al padró municipal.
Taula 1. Comparativa de la població del municipi i de la població que ha respost a l’enquesta, en funció del sexe
Percentatge SEXE
Població total Població entrevistada
Homes 51,60 49,6
Dones 48,40 50,4
Total 100 100
Base: Població total: 11.412 habitants (Font: Idescat. Padró continu) Enquesta: 486 persones entrevistades han facilitat aquesta dada
Espai d’Anàlisi Social
8
Edat
Pel que fa a l’edat de les persones que han donat resposta a l’enquesta, la proporció
és diferent a la de la població general, sobretot en alguns dels grups d’edat. Així
doncs, es comprova que en els trams d’edat d’entre 30 i 44 anys i els de 65 i anys i
més, les diferències registrades en la proporció dels participants a l’enquesta respecte
a la distribució a la població total són mínimes.
En canvi, es registren diferències més importants en els altres dos grups d’edat. Així, el
percentatge de persones d’entre 45 i 64 anys supera en més d’onze punts percentuals
a la proporció d’aquest grup en el conjunt de la població. El contrari passa en el cas
dels joves entre 15 i 29 anys els quals, tot i haver pres part amb gairebé una de cada
deu enquestes recollides, no assoleixen la mateixa proporció que es dóna al conjunt
de la població.
Gràfic 1. Comparativa d’entrevistats/des i de la població del municipi segons el grup d’edat
22,83
38,3
31,87
18,13
27,16
33,5
18,3
9,9
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
45,00
Entre 15 i 29anys
Entre 30 i 44anys
Entre 45 i 64anys
65 anys imés
Població SCF
Enquesta
Base: Població total: 9.569 habitants majors de 14 anys (Font: Idescat. Padró continu) Enquesta: 464 persones entrevistades majors de 14 anys han facilitat aquesta dada2.
2 La major part dels enquestats no inclosos en aquestes xifres corresponen a 32 enquestats/des que no han facilitat aquesta dada. L’altre persona enquestada no inclosa és menor de 15 anys.
Espai d’Anàlisi Social
9
Nivell d’instrucció
En relació al nivell d’estudis es registren les majors diferències entre la població que ha
donat resposta al qüestionari i la població total del municipi, segons dades del Cens
de població de l’any 2001. En aquest cas es comprova que la possibilitat de respondre
a l’enquesta ha estat més ben acollida entre el col·lectiu amb estudis universitaris que
entre la resta de col·lectius. El percentatge de persones enquestades que tenen un
nivell formatiu d’estudis superiors ha estat molt superior a la seva presència real a la
població, mentre que la participació de persones de la resta de nivells formatius ha
estat inferior a la seva presència en el global de la població.
Gràfic 2. Comparativa d’entrevistats/des i de la població del municipi segons el nivell d’instrucció
12,0
46,5
8,3
2,7
36,633,233,2
27,5
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
45,00
50,00
Sense titulació Primer grau Segon grau Universitaris
Població SCFEnquesta
Base: Població total: 8.205 habitants (Font: Idescat. Cens 2001) Enquesta: 476 persones entrevistades han facilitat aquesta dada
Espai d’Anàlisi Social
10
Barri de residència
En relació al lloc de residència dels participants a l’enquesta, s’obté la següent
distribució dels qüestionaris recollits:
Taula 2. Distribució d’entrevistats/des en funció del barri de residència
BARRI DE RESIDÈNCIA Nombre Percentatge
Centre 221 49,33
Santa Coloma Residencial 51 11,38
Urb. Can Xumetra 31 6,92
Zona Institut 26 5,80
Urb. Can Malladó 25 5,58
Urb. Can Camps 19 4,24
Pla del Cementiri 17 3,79
Urb. Can Oliveras 13 2,90
Masserra 11 2,46
Urb. Sol Ixent 9 2,01
Urb. Can Ferragut 8 1,79
Zona Geriàtric 7 1,56
Urb. Ctra. d'Anglès 6 1,34
Veïnat de Vall 4 0,89 Base: 448 persones entrevistades han facilitat aquesta dada
La distribució segons la zona de residència utilitzada a l’informe, és la següent: Taula 3. Distribució d’entrevistats/des segons la zona de residència
BARRI DE RESIDÈNCIA Nombre Percentatge
Centre 228 50,9
Poblenou 61 13,6
Santa Coloma residencial 51 11,4
Urbanitzacions 47 10,5
Can Malladó i Can Camps 44 9,8
Pla del Cementiri 17 3,8 Base: 448 persones entrevistades han facilitat aquesta dada
Espai d’Anàlisi Social
11
PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DE L’ENQUESTA
1.
MODEL DE CREIXEMENT
Per tal d’establir quin és el posicionament de la població enquestada respecte la
necessitat de creixement del municipi, s’han introduït dues preguntes al qüestionari:
1.1. Creixement de la població
Els resultats obtinguts indiquen que la majoria de les persones enquestades manifesten
la seva preferència per un creixement de la població moderat i controlat. Aquesta
opció ha estat assenyalada per gairebé dues terceres parts d’entrevistats/des
(61,46%). En segon lloc, un 27,59% d’entrevistats/des manifesten que caldria limitar el
creixement de la població. En darrer terme, es manifesta un 10,95% considerant que
no caldria limitar el creixement de la població.
Gràfic 3. Posicionament respecte el creixement de la població al municipi
El creixement de la població
ha de ser moderat i controlat61,46%
S’ha de limitar el creixement de la població
27,59%
No s’ha de limitar el
creixement de la població
10,95%
Base: 493 persones entrevistades han facilitat aquesta dada
No es registren diferències significatives respecte aquesta opinió en funció del perfil
dels participants: sexe, edat, nivell formatiu o barri de residència.
Espai d’Anàlisi Social
12
1.2. Creixement urbanístic dels barris
La segona pregunta referida a un potencial creixement del municipi, mostra la postura
polaritzada de la població entrevistada respecte la possibilitat de creixement
urbanístic dels barris:
- Segons les respostes recollides, un 52,09% d’enquestats/des es manifesta d’acord
respecte a la possibilitat que els barris puguin desenvolupar un creixement
urbanístic, mitjançant el qual sigui possible acollir la nova població que pugui
arribar en el futur. Per a un 32,92% del total d’entrevistats/des, aquest creixement
s’hauria de produir mitjançant un augment de les densitats de les zones ja
urbanitzades. En canvi, per a un 19,17% del total, aquest creixement s’hauria de
produir a partir de l’increment de l’ocupació del sòl, encara que això pugui
suposar la pèrdua d’espais agrícoles.
- Per altra banda, un 47,92% ha manifestat que els barris no haurien de créixer
urbanísticament. Aquest posicionament és defensat majoritàriament per aquells
que s’oposarien a un augment de la població, però també per gairebé 4 de cada
10 persones que manifesten que s’hauria d’establir algun tipus de control pel
creixement poblacional.
Gràfic 4. Posicionament respecte el creixement urbanístic dels barris
Créixer en extensió,
encara que es perdin espais
agrícoles19,17%
No créixer urbanísticament
47,92%Créixer en densitat,
encara que s'incrementin
nombre d'habitatges
32,92%
Base: 480 persones entrevistades han facilitat aquesta dada
Espai d’Anàlisi Social
13
2.
ACTUACIONS URBANÍSTIQUES A DESENVOLUPAR EN EL FUTUR
La urbanització i millora de l’aspecte dels carrers ha estat considerada pels
entrevistats/des la principal actuació de caire urbanístic a dur a terme en el municipi.
Gairebé la meitat d’entrevistats/des (49,39%) que han donat resposta a aquesta
qüestió, han assenyalat com a mínim aquesta opció.
En segon lloc destaca un 45,71% d’entrevistats/des que consideren que cal intervenir
en la millora de les vies d’accés a la ciutat.
La resta d’opcions de resposta possibles han estat recolzades per aproximadament
tres de cada deu persones que han donat resposta a aquesta qüestió: Convertir tot
l’espai de la riera en un parc-passeig (29,80%), Millorar i ampliar els parcs i places
públiques (29,18%), Convertir la zona centre del poble en zona de vianants (28,78%).
Gràfic 5. Priorització de les principals actuacions urbanístiques a desenvolupar
Urbanitzar i millorar l'aspecte dels
carrers; 49,39%
Millorar les vies d'accés a la ciutat;
45,71%
Convertir tot l'espai de la riera en un parc-
passeig; 29,80%
Millorar i ampliar els parcs i places
públiques; 29,18%
Convertir la zona centre del poble en zona de vianants;
28,78%
0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00%
Pregunta multirresposta. Base: 490 entrevistats/des que han donat un total de 896 respostes
Espai d’Anàlisi Social
14
La següent taula permet comprovar quines han estat les preferències de les persones
enquestades en funció de la zona de residència, destacant que, en general, a les
zones més allunyades del centre es prioritzaria en primer lloc la millora de les vies
d’accés al municipi, mentre que a les zones més properes al centre es prioritzarien les
actuacions d’urbanització i millora de l’aspecte dels carrers.
Taula 4. Priorització de les principals actuacions urbanístiques a desenvolupar, en funció de la zona de residència
Zona de residència
Principal actuació a
desenvolupar Centre Urbanitzacions
Santa Coloma
Residencial
Pla del Cementiri Poblenou
Can Malladó i
Can Camps
Millorar les vies d’accés a la ciutat
32,43 53,19 74,51 11,76 63,93 50,00
Millorar i ampliar els parcs i places públiques
30,63 25,53 31,37 41,18 22,95 31,82
Urbanitzar i millorar l’aspecte dels carrers
54,05 31,91 33,33 52,94 50,82 54,55
Convertir tot l’espai de la riera en un parc-passeig
27,48 42,55 31,37 41,18 29,51 34,09
Convertir la zona centre del poble en zona de vianants
37,84 21,28 11,76 41,18 22,95 13,64
Pregunta multirresposta. Base: 442 entrevistats/des que han donat un total de 809 respostes
Espai d’Anàlisi Social
15
3.
NOUS SERVEIS I EQUIPAMENTS
La demanda de serveis i equipaments per cobrir les principals necessitats dels
ciutadans i ciutadanes, ha estat també un dels objectius a copsar mitjançant el treball
d’enquestació. En aquest sentit, el qüestionari recollia en dues preguntes l‘opinió dels
entrevistats i entrevistades respecte els serveis i/o equipaments més necessaris al seu
barri de residència i també per al conjunt de la ciutat.
3.1. Servei/equipament més necessari al meu barri
Segons els resultats obtinguts, els principals serveis requerits als barris són els relacionats
amb les actuacions a la via pública, ja sigui amb l’asfaltat dels carrers, la millora i
ampliació de les voreres, la creació de zones de vianants, l’arranjament d’espais
públics específics i del mobiliari urbà, o el soterrament de serveis, especialment els
contenidors de residus.
A continuació d’aquestes demandes, es situa la petició de més espai destinat a
l’aparcament gratuït, l’augment de zones verdes i parcs infantils, la millora de la neteja
a la via pública i la demanda de major vigilància i seguretat.
També es registren peticions d’ampliació del transport públic, tant pel que fa a la
creació de noves línies, com en horaris i freqüències de pas. També es recullen
manifestacions sobre la necessitat d’actuacions per millorar l’ordenació viària, així
com la creació de noves infrastructures que millorin la vialitat, com noves vies, nous
accessos o canvis en el sentit de circulació d’algunes vies, per exemple. En relació als
espais educatius es recullen demandes relatives a la millora i remodelació dels espais
existents, així com la petició de nous equipaments. També es recullen necessitats
respecte a l’ampliació de l’oferta comercial d’algunes zones, l’augment del control
sobre les infraccions en el trànsit i l’aparcament indegut, serveis sanitaris i equipaments
esportius.
En l’apartat d’altres han estat recollides qüestions com la millora de la comunicació
dels actes públics, major control de la contaminació acústica, millora del servei de
correus i altres qüestions puntuals.
Espai d’Anàlisi Social
16
El següent gràfic representa les principals demandes en funció del barri de residència
dels enquestats i enquestades.
Gràfic 6. Principals serveis i equipaments necessaris al barri de residència
Res1,6%
Tot1,6%
Control trànsit i aparcament incorrectes
4,1%
Equipaments esportius
2,6%
Ambulatori / CAP3,4%
Altres4,7%
Serveis/equipaments educatius i
culturals4,9%
Ordenació i noves infrastructures
viàries4,9%
Espais comercials4,9%
Millora transport públic 5,2%
Vigilància i seguretat
6,5%
Neteja via pública, escombraries i
reciclatge6,5%
Asfaltat de carrers, voreres amples,
zones per a vianants, …
16,5%
Actuacions de millora de la via
pública i del mobiliari urbà
16,3%
Parcs infantils, noves zones
verdes i urbanitzar existents
7,2%
Aparcament9,3%
Base: 387 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió 3
La següent taula recull les principals demandes recollides pel que fa als serveis i
equipaments assenyalats com a necessaris en funció de la zona de residència.
3 Del total de 110 persones que no han donat resposta a aquesta pregunta, es disposa informació sobre la zona de residència d’un total de 92 persones. D’aquestes el 55,4% resideixen al centre, un 14,1% a Urbanitzacions, un 13% a la zona Poblenou, un 7,6% a Can Malladó i Can Camps, un 5,4% al Pla del Cementiri i un 4,3% a Santa Coloma Residencial.
Espai d’Anàlisi Social
17
Taula 5. Principals serveis i equipaments necessaris, en funció de la zona de residència
Centre Urbanitzacions Santa
Coloma Residencial
Pla del Cementiri Poblenou Can Malladó
i Can Camps
Asfaltat de carrers, voreres amples, zones per a vianants, …
20,3 8,8 4,3 25,0 16,3 16,2
Actuacions de millora de la via pública i del mobiliari urbà
16,9 23,5 6,4 8,3 14,3 21,6
Aparcament 15,8 2,9 0,0 0,0 6,1 0,0
Parcs infantils, noves zones verdes i urbanitzar existents
10,2 17,6 0,0 8,3 0,0 5,4
Neteja via pública, escombraries i reciclatge
5,1 5,9 12,8 0,0 10,2 2,7
Vigilància i seguretat 5,6 5,9 12,8 16,7 6,1 0,0
Millora transport públic 1,1 0,0 23,4 0,0 0,0 16,2
Espais comercials 4,0 5,9 8,5 0,0 6,1 8,1
Ordenació i noves infrastructures viàries 2,3 11,8 2,1 0,0 8,2 10,8
Serveis/equipaments educatius i culturals 5,1 0,0 4,3 0,0 10,2 5,4
Altres 2,3 0,0 8,5 8,3 10,2 2,7
Control trànsit i aparcament incorrectes
3,4 8,8 0,0 16,7 2,0 10,8
Ambulatori / CAP 5,1 2,9 2,1 8,3 2,0 0,0
Equipaments esportius 0,6 2,9 6,4 8,3 4,1 0,0
Manca tot tipus de serveis 1,7 2,9 0,0 0,0 4,1 0,0
No cal res 0,6 0,0 8,5 0,0 0,0 0,0 Base: 356 entrevistats/des. 31 entrevistats/des no han facilitat el barri de residència. Nombre d’entrevistats/des; Centre (187) ; Poblenou (50); Urbanitzacions (43); Can Malladó i Can Camps (39); Santa Coloma Residencial (29); Pla del Cementiri (15)
Espai d’Anàlisi Social
18
3.2. Servei/equipament més necessari a la ciutat
Els serveis i equipaments que major demanda generen per al conjunt de la ciutat,
entre les persones que han respost el qüestionari, són els de caràcter sanitari, bé sigui
amb l’ampliació de serveis i especialitats al CAP, bé sigui amb la demanda de la
construcció d’un hospital comarcal. En aquest sentit s’han manifestat un 21,6% de les
persones que han donat resposta a aquesta qüestió.
En segon i tercer lloc es situen aquelles demandes que també han estat més
sol·licitades en els barris, és a dir, l’aparcament gratuït i la millora i asfaltat de vies i
carrers. En quart lloc es situa la demanda de millores en el transport públic urbà i
també interurbà, tant respecte l’autobús com el tren.
A continuació apareix la demanda de millora de l’oferta cultural i de lleure del
municipi, aspecte assenyalat per un 7,6% d’entrevistats/des, seguits per un 7,1%
d’enquestats/des que destaquen necessàries millores en la vialitat del municipi,
mitjançant millores en els accessos als barris i al centre, construcció de noves rotondes
o la implantació de carrils bici.
Altres serveis i equipaments assenyalats en menor mesura com a necessaris per al
municipi són els relacionats amb l’esport, locals socials per a entitats i ciutadania,
major vigilància i seguretat, millora i ampliació de les zones verds i parcs infantils,
demanda d’indústria i de més oportunitats de treball en el municipi, millora de l’oferta
comercial, millora de la neteja de la via pública i de la recollida de les escombraries i
nous equipaments i serveis educatius. En l’apartat d’altres podem trobar referències a
la necessitat de convertir a Santa Coloma de Farners en la segona ciutat de Girona, a
la necessitat de controlar els animals que hi ha al carrer (gats i gossos), la demanda
d’aparcaments per a bicicletes o d’un servei de grua, entre d’altres.
El següent gràfic representa les principals demandes dels entrevistats i entrevistades
pel que fa a serveis i equipaments necessaris per a Santa Coloma de Farners en el seu
conjunt.
Espai d’Anàlisi Social
19
Gràfic 7. Principals serveis i equipaments necessaris a Santa Coloma de Farners
Millorar oferta comercial
2,5%
Millorar zones verdes i parcs infantils
2,8%
Vigilància i seguretat3,3%
Locals socials 3,8%
Incrementar indústria per ampliar oferta de
treball2,5%
Millorar neteja i recolllida
escombraries2,3%
Equipaments educatius
1,5%
Tot1,0%
Equipaments esportius
3,8%
Altres4,1%
Millora vialitat 7,1%
Millorar oferta cultural i de lleure
7,6%
Millora transport públic urbà i interurbà
8,1%
Aparcament16,2%
Asfaltat de carrers, zones per a vianants,
…11,7%
Ampliar especialitats i serveis de l'ambulatori
10,9%
Hospital comarcal10,7%
Base: 394 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió 4
4 Del total de 103 persones que no han donat resposta a aquesta pregunta, es disposa informació sobre la zona de residència d’un total de 85 persones. D’aquestes el 48,2% resideixen al centre, un 25,9 % a Santa Coloma Residencial, un 12,9% a la zona Poblenou, un 5,9% a Can Malladó i Can Camps, un 4,7% a Urbanitzacions i un 2,4% al Pla del Cementiri.
Espai d’Anàlisi Social
20
4.
HABITATGE
La qüestió de l’habitatge ha estat recollida mitjançant dues qüestions. La primera
copsa el parer dels entrevistats i entrevistades en relació a quines alçades serien
desitjables en els habitatges de nova construcció. La segona està centrada en
determinar el parer dels mateixos respecte quin hauria de ser l’objectiu de la política
municipal d’habitatge social.
4.1. Alçada desitjable dels habitatges de nova construcció
La majoria de les persones que han donat resposta a aquesta qüestió opten pel
manteniment dels límits que estableix el Pla General vigent pel que fa referència a les
alçades dels habitatges de nova construcció. Així doncs, prop de dos de cada tres
entrevistats/des (63,4%) manifesten que caldria mantenir la tipologia actual de planta
baixa més tres o quatre pisos, en la nova construcció.
L’opció de permetre la construcció d’edificacions de més alçada de la permesa
actualment es redueix a una mica més d’un de cada deu entrevistats/des, mentre
que gairebé una quarta part optaria per reduir l’alçada en la nova construcció.
Gràfic 8. Alçada desitjable per a la nova construcció
Cal limitar el nombre de
plantes (PB+2 o
excep. +3)24,9%
Cal mantenir tipologia actual
(PB+3 o excep. +4)
63,4%
S'ha de permetre la construcció
de més alçades11,6%
Base: 481 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió
Espai d’Anàlisi Social
21
4.2. Política municipal d’habitatge social
Entre les tres possibilitats de resposta, més de tres quartes parts d’enquestats/des es
manifesten en el sentit que l’Ajuntament ha d’impulsar una política municipal per a la
promoció d’habitatge social a Santa Coloma de Farners. Entre aquestes persones són
majoria aquelles que consideren que la política municipal relacionada amb la
promoció d’habitatge social en el municipi hauria de potenciar una oferta assequible
d’habitatges de compra (41,7%), per davant de l’oferta de lloguer. Tot i així, aquesta
segona opció ha estat assenyalada per un terç d’entrevistats/des (34,3%). Per altra
banda, gairebé una quarta part d’enquestats/des manifesta que l’Ajuntament no
hauria d’incidir en el mercat de l’habitatge.
Gràfic 9. Política municipal en la promoció d’habitatge social
L'ajuntament no hauria
d'incidir en el mercat
d'habitatge23,9%
L'Ajuntament hauria de potenciar l'oferta de pisos de lloguer
assequible34,3%
L'Ajuntament hauria de potenciar
l'oferta d'habitatges de compra assequible
41,7%
Base: 472 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió
Espai d’Anàlisi Social
22
5.
RESERVA DE SÒL PER A USOS INDUSTRIALS
En relació als usos del sòl s’ha introduït en el qüestionari una pregunta específica, amb
la qual s’ha volgut establir el posicionament de la població que ha donat resposta al
qüestionari respecte a les reserves de sòl per a usos industrials. En aquest sentit, el
posicionament de la major part de les persones enquestades indica que la reserva de
sòl per a usos industrials seria suficient per a les necessitats del municipi. Sis de cada
deu persones que han donat resposta a aquesta qüestió es manifesta en aquest sentit,
mentre que un 14,63%, fins i tot considera que caldria reduir el sòl que està previst per
aquesta finalitat. Per altra banda, una quarta part d’entrevistats/des consideren que
caldria augmentar la reserva de sòl destinat a usos industrials per fer front a un
potencial augment de l’activitat industrial en el municipi. Gràfic 10. Posicionament respecte a la reserva de sòl per a usos industrials
14,49
60,25
25,26
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
70,00
La reserva de sòl per ausos industrials és
excessiva
La reserva de sòl per ausos industrials és
suficient
La reserva de sòl per ausos industrials és
insuficient
Base: 483 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió
Espai d’Anàlisi Social
23
6.
MOBILITAT
La mobilitat, la necessitat de desplaçament en el territori, és un element que
condiciona diversos aspectes de la vida de les persones, i també influeix en
l’urbanisme i en la seva planificació. Per aquesta raó el qüestionari ha volgut recollir
algunes dades sobre hàbits de la població respecte als mitjans habituals per als seus
desplaçaments, així com la seva percepció sobre possibles actuacions futures a
desenvolupar al respecte.
6.1. Mitjà de desplaçament habitual
A partir de les respostes recollides mitjançant el qüestionari distribuït a les llars del
municipi, es pot establir que el model de mobilitat de la població enquestada està
caracteritzat per la combinació de principalment dos modes de transport: els
desplaçaments a peu i els desplaçaments en cotxe.
En aquest sentit, els desplaçaments de la població enquestada per realitzar activitats
diàries, com són anar a treballar, anar a l’escola, anar al metge i fer la compra, es
realitzen principalment a peu, amb un 48,55% del total de respostes recollides. En
segon lloc es situa la utilització del cotxe, amb un 44,39% de les respostes. La resta de
modes de transport esmentats reflecteixen un ús molt inferior respecte al total de
desplaçaments: un 4,30% de les respostes en el cas de la bicicleta, un 2,21% en el cas
del transport públic i un 0,49% en el cas de la moto.
Gràfic11. Forma de desplaçament habitual: anar a treballar, escola, comprar o metge
En transport públic; 2,17
En bici; 4,22
En moto; 0,68
A peu; 48,55
En cotxe; 44,39
Pregunta multirresposta. Base: 1.755 respostes recollides d’un total de 491 persones enquestades
Espai d’Anàlisi Social
24
A partir de l’anàlisi de la informació recollida en funció de la zona de residència de les
persones enquestades, es comprova que la mobilitat de les famílies està
condicionada pel lloc de residència.
Així doncs, per exemple a les zones del centre de la vila o dels barris més propers al
centre, els desplaçaments a peu tenen una major importància respecte aquells que
es realitzen habitualment en cotxe. En canvi, la població enquestada de les zones més
allunyades del centre fan un major ús del vehicle privat per als seus desplaçaments
habituals, igualant i fins i tot superant els desplaçaments que es realitzen a peu.
Taula 6. Principal forma de desplaçament utilitzada en funció de la zona de residència
Zona de residència Forma de desplaçament habitual Centre Urbanitzacions
Santa Coloma
Residencial
Pla del Cementiri Poblenou
Can Malladó i
Can Camps
A peu 63,65 27,81 8,22 55,93 43,83 22,78
En cotxe 30,43 68,64 74,66 42,37 42,98 72,15
En bici 4,35 2,96 1,37 1,69 11,06 1,27
En transport públic 1,33 0,59 13,70 0,00 0,85 1,27
En moto 0,24 0,00 2,05 0,00 1,28 2,53
Total 100 100 100 100 100 100
Base: 1.595 respostes de 444 entrevistats/des que han donat resposta a aquesta qüestió
Un factor que també cal destacar en relació a la mobilitat de la població
enquestada, a partir dels resultats resumits a la taula anterior, és que del total de
desplaçaments en transport públic la major part es concentren en persones residents,
o bé a Santa Coloma Residencial o bé a la zona del centre.
La utilització de diferents modes de transport també està condicionada per altres
variables de caràcter sociodemogràfic. Segons això, el cotxe és utilitzat en major
mesura pels col·lectius més joves, i també l’utilitzen més els homes que les dones, per a
qualsevol tipus de desplaçament.
Espai d’Anàlisi Social
25
L’anàlisi dels mitjans de desplaçament utilitzats per a cada una de les activitats
esmentades anteriorment, permet comprovar que el desplaçament a peu és el
principal mode utilitzat per als desplaçament per motiu d’estudis, anar al metge i fer
compres. En canvi, en els casos de desplaçaments per anar a treballar, el cotxe és el
mitjà més utilitzat, sobretot per aquelles persones que no resideixen a la zona centre.
Taula 7. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar a treballar
Percentatge de persones que utilitzen cada
mitjà
En cotxe 61,9 %
A peu 35,1 %
En bici 5,5 %
En transport públic 2,3 %
Mode de transport utilitzat per anar a
treballar
En moto 1,5 %
Pregunta multirresposta. Base: 399 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió La resta de desplaçaments per a la realització d’activitats diàries són principalment
realitzats a peu, però els resultats indiquen de nou que la mobilitat està condicionada
pel lloc de residència. Així doncs, per aquells que no resideixen al centre o en les zones
més properes, l’ús del cotxe és molt més elevat per efectuar aquestes activitats diàries. Taula 8. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar a l’escola
Percentatge de persones que utilitzen cada mitjà
Mode de transport utilitzat per anar a
l’escola A peu 61,0 %
En cotxe 38,7 %
En transport públic 3,3 %
En bici 2,6 %
En moto 0,4 %
Pregunta multirresposta. Base: 269 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió
Espai d’Anàlisi Social
26
Taula 9. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar a comprar
Percentatge de persones que utilitzen cada
mitjà
A peu 64,8 %
En cotxe 42,3 %
En bici 5,5 %
En transport públic 2,3 %
Mode de transport utilitzat per anar a
comprar
En moto 0,4 %
Pregunta multirresposta. Base: 471 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió Taula 10. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar al metge
Percentatge de persones que utilitzen cada
mitjà
A peu 52,5 %
En cotxe 49,5 %
En bici 4,1 %
En transport públic 1,9 %
Mode de transport utilitzat per anar al
metge
En moto 0,6 %
Pregunta multirresposta. Base: 463 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió
6.2. Principals actuacions per a la millora de la mobilitat
A partir de les respostes recollides mitjançant el qüestionari distribuït a les llars del
municipi, es manifesta que les principals actuacions per a millorar la mobilitat dels
ciutadans s’haurien de centrar en la millora de la xarxa de transport públic, tant amb
els municipis de l’entorn com per als desplaçaments de caràcter intern dins del
municipi. En aquest sentit es manifesta un 60,64% d’enquestats/des, tot i que es
Espai d’Anàlisi Social
27
considera prioritària l’ampliació del servei amb els municipis de l’entorn (38,11%),
abans que la creació de la xarxa de transport intern (22,53%).
En segon lloc, destaca la demanda de la creació d’una xarxa de carril bici per a tot el
municipi, opció assenyalada per un 28,21% de les persones que han donat resposta al
qüestionari.
En darrer terme es recull el parer de l’11,16% d’enquestats/des que manifesten que les
actuacions a realitzar haurien de ser per tal de facilitar encara més l’ús del vehicle
particular.
Gràfic 12. Principals actuacions a desenvolupar per millorar la mobilitat
22,53
11,16
38,11
28,21
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00 40,00 45,00
Millorar xarxa detransport públic amb
municipis entorn
Crear xarxa de carril biciper tot el municipi
Crear xarxa de transportpúblic intern per tot el
municipi
Facilitar l'ús del vehicleparticular
Base: 475 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió
Juntament amb aquestes valoracions, en relació a les actuacions a realitzar per
millorar la mobilitat al municipi, cal tenir en compte també les aportacions al respecte,
recollides en altres preguntes del qüestionari. En aquestes es reflecteix l’interès dels
ciutadans enquestats/des per millorar també la mobilitat dels vianants, amb la
demanda d’arranjament i ampliació de voreres i la demanda de creació de zones de
vianants, sobretot al centre de la vila.
Espai d’Anàlisi Social
28
6.3. Aparcament
La major part de les persones enquestades, independentment de la zona de
residència, consideren que l’espai destinat a aparcament en el centre del municipi
actualment és insuficient per a les necessitats de la població. Gairebé dos de cada
tres persones enquestades es manifesten en aquest sentit (65,31%). La tercera part
d’enquestats/des que resta considera que l’espai destinat actualment a aparcament
en el centre és suficient per a les necessitats de la població. En relació a aquesta
percepció tampoc es detecten diferències d’opinió en funció de la zona de
residència de les persones enquestades.
En canvi, la totalitat de persones (2,19% del total d’enquestats/des) que consideren
que l’espai destinat a aparcament en el centre, són persones que resideixen a la zona
centre.
El següent gràfic il·lustra la resposta recollida en relació a aquesta qüestió.
Gràfic 13. Consideració respecte l’espai destinat a aparcament al centre
Aparcament insuficient
65,31%
Aparcament suficient32,65%
Aparcament excessiu
2,04%
Base: 490 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió
Espai d’Anàlisi Social
29
7.
ESPAIS A PRESERVAR
En darrer terme, el qüestionari havia de permetre recollir informació de la ciutadania
relativa a la identificació dels espais naturals i el patrimoni arquitectònic que caldria
preservar.
7.1. Principal espai natural a preservar
Les preferències de les persones enquestades respecte a l’espai que primordialment
caldria preservar es troben en relació al Parc de Sant Salvador, donat que un 71,55%
de les persones enquestades n’han fet referència.
En segon lloc, es situa l’entorn de les rieres com a espai a recuperar i preservar per al
municipi, assenyalat per un 17,51% d’entrevistats/des.
També cal destacar la necessitat de preservar tot l’entorn de muntanya i natural
característic del municipi, aspecte assenyalat per un 6,78% d’enquestats/des.
La següent taula recull totes les respostes a aquesta qüestió, en la qual a més es
poden identificar nombrosos espais característics del municipi per a preservar.
Espai d’Anàlisi Social
30
Taula 11. Principal espai natural a preservar
Espai natural a preservar % de persones enquestades
Parc de Sant Salvador 71,27
Entorn de les rieres 17,49
Tots els espais naturals i boscos 7,13
Massís de Farners 4,54
Entorn de muntanya 4,54
Castell de Farners 2,38
Zona del Rocar 1,94
Zona del balneari 1,30
Espais verds i entorn del poble 1,30
Font Picant 1,08
Entorn agrícola 0,86
Camí dels Banys 0,86
Guilleries 0,65
Ruta 10 ermites 0,65
Arbres 0,65
Rius (L'Esplet i Frares) 0,65
Zona entre Sant Salvador i Castanyet 0,43
Horts 0,43
Vinyes (darrera la Farian) 0,43
Zona sorrera 0,43
Zona de Castanyet 0,43
Gorga d'en Vila i Farners 0,43
Calxifra fins a Riudarenes 0,22
Sta. Coloma Residencial 0,22
Bosc de Rodalies 0,22 Entorn des de Sta. Coloma fins a Can Masaguer- Can Caselles 0,22
La plana del Veïnat d'Avall 0,22
Camins rurals 0,22 Pregunta multirresposta. Base: 490 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió
Espai d’Anàlisi Social
31
7.2. Principal element arquitectònic o monumental a preservar Segons els resultats obtinguts, són múltiples els espais patrimonials a preservar. De tots
ells destaquen per als enquestats/des el Castell de Farners, l’església i el seu entorn, i
l’Ermita de Farners, a més de tots els edificis catalogats i amb especial significació per
al municipi, entre els quals es troben diverses cases modernistes, masies i cases pairals.
Taula 12. Principal element arquitectònic o monumental a preservar
Element arquitectònic o monumental % de persones enquestades
Castell de Farners 22,02 Tots els edificis catalogats 20,54 Conjunt campanar i església 15,18 Ermita de Farners 10,71 Casc antic 7,14 Esglésies i ermites del terme municipal 4,46 Plaça de Farners 3,57 Fonts (Sant Sebastià, Sant Salvador,...) 2,38 Can Gallart 1,79 Llar de jubilats 1,49 Biblioteca 1,19 Can Gironès 0,89 Monument Glòria Morera 0,60 Església de Sant Sebastià 0,60 Sant Pere Cercada 0,60 Edifici de La Caixa 0,60 Escola de Sant Salvador d'Horta 0,60 Ca l’Huix /Vent d’Aram 0,60 Plaça Sardana 0,60 Sant Marçal 0,60 Façanes d’edificis antics 0,30 Subirats 0,30 Can de Prat 0,30 Carrer Major 0,30 Termes Orion 0,30 Places públiques 0,30 Plaça del Firal 0,30 Can Prat 0,30 El convent de les monges (Cor de Maria) 0,30 Tipologia cases barates del Poblenou 0,30 Casa Salvador Espriu 0,30 El cementiri 0,30 Sant Miquel de Cladells 0,30
Base: 336 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió
Espai d’Anàlisi Social
32
8.
EN RESUM....
enqu
esta
de
perc
epci
ó ci
utad
ana
sobr
e ur
bani
sme
• La major part de les persones enquestades prefereixen un creixement
moderat i controlat de la població del municipi. El posicionament
respecte a com s’hauria d’absorbir aquest potencial creixement de
població està polaritzat: tot i que majoritàriament es contempla la
possibilitat de créixer urbanísticament, sobretot augmentant la densitat
de les zones urbanitzades, gairebé la meitat d’enquestats/des
considera que no hauria d’haver cap tipus de creixement urbanístic
dels barris.
• En relació a les actuacions urbanístiques a desenvolupar en el municipi
per la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans, les persones
enquestades consideren prioritària la urbanització i millora de
l’aspecte dels carrers i la millora dels accessos a la ciutat.
• La consulta oberta sobre els serveis i/o equipaments més necessaris per
al municipi ens indica que els enquestats/des consideren que Santa
Coloma de Farners hauria d’ampliar els seus serveis mèdics i sanitaris,
asfaltar i condicionar carrers i voreres, augmentar l’espai destinat a
l’aparcament al centre, i millorar el transport intern i amb l’entorn. Les
demandes a nivell de barri prioritzen les actuacions per la millora de la
via pública, la demanda d’espai destinat a aparcament i la demanda
de major vigilància i seguretat en algunes zones del municipi.
• En relació a l’habitatge s’ha consultat sobre dos aspectes: Els
enquestats/des han considerat majoritàriament que en la nova
construcció caldria mantenir les alçades que estableix el planejament
vigent. I pel que fa a la política municipal en matèria d’habitatge
social, es considera majoritàriament que caldria potenciar l’oferta
d’habitatge de compra assequible.
Espai d’Anàlisi Social
33
enqu
esta
de
perc
epci
ó ci
utad
ana
sobr
e ur
bani
sme
• Pel que fa a la reserva de sòl destinat a usos industrials, la majoria
d’enquestats/des considera que la reserva actual és suficient per fer
front a la futura demanda.
• Respecte a la mobilitat, el model de mobilitat del municipi que es
desprèn de les respostes de les persones entrevistades es caracteritza
per la combinació de principalment dos modes de desplaçament
diferents: desplaçaments a peu i desplaçaments en cotxe. Els
desplaçaments a peu són majoritaris per anar a comprar, a l’escola o
al metge. En canvi els desplaçaments al lloc de treball es realitzen
principalment mitjançant el cotxe. De tota manera, la mobilitat està
condicionada pel lloc de residència, de manera que es detecta un
major ús del cotxe per a totes les activitats quotidianes a les zones més
allunyades del centre.
• En relació a les actuacions a dur a terme per millorar la mobilitat al
municipi, destaca la demanda de la millora de la xarxa de transport
públic, la creació d’una xarxa de carril bici que connecti els barris
entre sí i també la millora de voreres i creació d’espais per a vianants
a la zona del centre.
• Respecte a l’oferta d’aparcament al centre, majoritàriament la
població enquestada considera que és insuficient per a la demanda
existent.
• En darrer terme, les persones enquestades han destacat la necessitat
de preservar principalment espais naturals com el Parc Sant Salvador,
les rieres i el seu entorn, així com tot l’entorn de muntanya que
caracteritza el paisatge del municipi. En relació al patrimoni
arquitectònic, els principals espais a preservar serien el castell i l’ermita
de Farners, els edificis catalogats i el conjunt del campanar i l’església
del municipi.
top related