modelos educativos: inscripción y...
Post on 20-Sep-2018
229 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Modelos educativos: inscripción y efectos
Violeta Núñez Pérez
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
U N I V E R S I D A D C E N T R A L
DE B A R C E L O I A
FACULTAD DE PEDAGOGÍA
"Modelos educativos: inscripción y efectos"
TESIS DOCTORAL de Doña Viol e t a Húfíez-Pérez
Dirigida por e l Profesor Doctor D, Claudio Lozano Seljas
Junio de 1988
- 396 -
A » B X O IV
Escala d'Educadors Bs p e c l a l l t z a t s " F l o r de Malg"
Prograsas correspondientes a l a s asignaturas del
2dD. curso de formación de Educadores Especializados
Curso 1988-89.
Escoi» tí'Edastaof» e»pecíat!U«ts A , r i o - oe M a c s r •?e f 9 3 - 6 S / 5 C - C * ¿ A p a ñ a ; a e C o n - e u s 1*5 0829C C e ' o a ^ y o i s d e v a l e s B a ' s e í o ' i s
- 397 -
Patronat Flor de Maig INTRODUCCIÓ A L'ECONOMÍA Diputació de Barcelona Prof. Malte Montagut
I. LA CIENCIA ECONÓMICA
II. LES BRANQUES DE LA CIENCIA ECONÓMICA . Teoría Económica . Estructura Económica . Política Económica
n i . TEORÍA ECONÓMICA . Els clássics: A. Snith, D. Ricardo, T. Malthus, K. Marx. . Els neo-clássics: A. Marshall - Principáis conceptes en Microeconomia : unitats economiques,
roercat 1 preus, oferta i demanda, tipus de roercat. - Principáis conceptes en Marx: forces productives, roode de prodúcelo, formado s o c i a l , valor 1 preu, plusvalua.
. Les Teorles Economiques del Benestar
. J.M. Keynes - Principáis conceptes en Macroeconomia: PNB, PIB, Renda Nacional,
despesa pública, i n f l a d o , atur, estalvi 1 inversió .
IV. LA DECADA DELS 70: LA CRIS! ECONÓMICA . Evolució del capital isme 1 les teories economiques
V. LA POLÍTICA ECONÓMICA . El paper de l'Estat . Objectius i Instruments de l a Política Económica.
Bibliografía:
S'anirá donant al l l a r g del curs sobre temes puntuáis.
E s c o l a d ' E d u c a d o r s E s p e c i a l i u a t s
Av Pio' m M a i c S n Te:, < 9 3 . 6 » 2 5 G " 0 4 A p a n a t de C o r r e u s 145 08290 C e r d a n y o i a de! V a l l e s Barcelona
- 398 -
Patronat Fior de Maig INTRODUCCIÓ A LACIENCIA POLÍTICA I
INSTITUCIONS POLÍTIQUES A L'ESTAT ESPANYOL: Diputació de Barcelona
Prof. Maite Montagut
I. ELEMENTS DE TEORÍA DE L'ESTAT I CIENCIA POLÍTICA
Concepte 1 principáis .aportadons i linees teóriques
II. L'ORGANITZACIÓ DE LA POLÍTICA
El naixement deis Estats. La divisió de poders. Estat Social i Oe-
mocrátic de Dret. Els partits politics i la democracia representa
tiva.
III. LA POLÍTICA A L'ESTAT ESPANYOL
Breu ressenya histórica. La transido democrática. Els partits
-politics (1977-1988). El sistema de partits a les CC.AA.
Bibliografia:
- PÉREZ ROYO : "Introducción a la Teoria del Estado". Ed. Blume 1980
- DOWSE I HUGUES: "Sociologia Politica". Ed. Alianza. Barcelona 1975
- MARAVALL, JM. ;"La política de la transición" Ed. Taurus. Madrid 1985
- BOBBIO, PONTARA, VECA: "Crisis de la Democracia". Ed. Ariel. Barna.1985
2
E t c o l e d'EcJucadors Av Fio' oe Mate s r E » p e c i a l i U 8 t i Tei '93' 692 50 O í
A p a n a t de C o r r e u s 146 08290 C e r o a n y o i a dei Vai ies B a r c e l o n a
Patronal Flor de Maig Diputació de Barcelona
- 399 -
TREBALLSOCIAL
Professor: Carmen Vázquez
I. INTRODUCCIÓ AL TREBALL SOCIAL
Conceptes basics
Espai professional
Especialitats d'Acció Social. Elements comuns i diferenciáis
II. ACLARIMENT DE CONCEPTES
L'Acció Social
Política Social
Servéis Socials
Estat de Benestar
III. DIFERENTS CONCEPCIONS DE TREBALL SOCIAL
P. Freiré
J.Mc. Knight
Basaglia
P. Riviére
IV. PERSPECTIVES HISTÓRIQUES DEL TREBALL SOCIAL
El seu origen
Evolució de les formes d'Acció Social
Moviment de reconceptualització. Anal i si crítica
El Treball Social a 1 'Estat de Benestar
Situado a Catalunya
E s c o t a (J'Educsdors , _ E s p e c a l i u s t s T e M 9 3 ; 692 5C 0¿
Apartat oe C o r r e u s 145 08290 Ceroariyoia oe' Vaiies B a r c e l o n a
- 400 -
SEMINARIS TÉCNICS
Patronat Flor de Maig Diputació de Barcelona
El programa sera entregat peí coordinador
E s c o l s d'EducBdors E » p e c i a l í t z 8 t s
Av Fio- oe M a i g . s • r, leí. ( 9 3 . 6 9 2 5 0 Oá A p a r t a : de C o r r e u s U 5 OB290 C e r d a n y o i a de' Vai ies B a r c e l o n a
- 401 -
Patronat Flor de Maig Diputació de Barceiona MEDICINA SOCIAL
Pro-f. Ma. Cruz M o l i n a
I r . BLOC;
1. - INTRDDUCCIO
* AproKimació a i s c o n c e p t e s de S a i n t , Promocié de l a B e l u t , Prevenció de l a m a l a l t i a i E d u c a c i 6 per a l a S a l u t ,
*. N e c e s s i t a t s - de s a l u t de l a c o m u n i t a t i -f a c t o r •=• determi n a n t s .
2. - ADMINISTRACIO SANITARIA
* N i v e l l s d'atenció s a n i t a r i a .
* A n A l i s i socioeconómic de l a s a l u t .
3. - INTRÜDUCCIO AL METODE EPIDEMIQLOGIC
$ Concepte de r i s c .
í I n d i c a d o r s sociosará t a r i s .
* La Demogra-f i a. i l a mvestigació e p i demi o l 6 g i c a .
2n. BLOC;
1. - DESENVOLUPAMENT BIOLOBIC-SOCIAL DE L^ESSER HUMA
* Ev'olució g e n e r a l i f a c t o r s que i n - f l u e J K e n .
* P r i n c i p . a l 5 p r o b l emé.t i ques socio-saní tár i es i l a sev?. prevenció. I n f a n c i a , a d o l e s c e n c i a i v e l l e s a ,
2. - ALIMENTACIO-NUTRICIO I SALUT
* P e r s D e c t i v a s o c i a l .
*• Necess: t a t s nutrí c i o n a l s i hábits alímentaris,
t Hi g i ene a l i menr ár i a.
* T r a n s t o r n s d e r i v a t s de 1 ' a l i m e n t a c i 6 .
i - 402 -
3. - ACCIDENTS
* Epideffiíologia i prevenció.
* I m p o r t a n c i a d e i s a c c i d e n t s a l a in-fáncia.
* Atenció immediata. F a r m a c i o l a .
4. - SALUT LABORAL
* F a c t o r s de r i s c .
* P a t o l o g i a mes -freqü.ent.
* E s t r a t e g i e s de Prevenció. Educació s a n i t a r i a .
3 r . BLOC DEFICIENCIES
ir De-f i n i c i o n s , e l a s s i f i c a c i ons i a s p e c t e s e p i d e m i o l ógxcs.
* E s t u d i e l i n i c de l e s deficiéncies mes freqüents i l e s seves r e p e r c u s i o n s s o c i a l s . *: Prevenció i etencié s a n i t a r i a i s o c i a l .
BIBLIOGRAFÍA
- G D Í . J . L.e s a l u t . A n n a l s de M e d i c i n a ^ (^caüémj s. de C i & n c i e s héaiaü.es ce C a t a i u n v a i B a i e a r s . Voi . LX I i 1. Mo..7 . 1977.
- Y u s t e . F J . ; P a s t o r , V- C u l t u r a , S a l u d y En-fermedad. M e d i c i n a I n t e g - a ] . Vol I , Nc.2. 1981.
- San Martín.H; P a s t o r , v. S a l ud Cofr.Lini t ar i a • Ed. Días de Sanros. 1984.
- Mestre.C. E l s i s t e m a ^s.mt&rio v l a sa l u d . A u l a ftDierta Selvaí:. No.87. 1982.
- San Martín, H. Manual de Salud Pública v M e d i c i n a P r e v e n t i v a , Ed. Masson. Í9S6.
- A r t e 3 3 s . J . L . D e s i g u a ^ t a t en l^accés i utilitsació d e i s serváis s a n i t a r i s i s o c i a l s . P o n e n c i a IX Congrés AMIEV. 1983.
5/2
- 403 -
- D a r g a l l D . J . ; Martínez, A.; DQ Í T I I ngQ, F. La sindroíTié; d & A nen a p a l l i s s a t . Monogra-fies MédiDues. Academia de Ciéncies Mediques de C a t a l u n y a i B a l e a r e . B a r c e l o n a . 1 9 S l ,
- Ramírez. A. Problemática sociomédica d e l embararo en a d o l e s c e n t e s . 6 a s e t a S a n i t a r i a . No. 12 (236-241). 1983.
- Seriqó SBgarra,A. A s p e c t o s s o c i a l e s y s a n i t a r i o s de l a a l i m e n t a c i ón. M e d i c i n a I n t e g r a l . V o l 2 . No.7. 1981.
- Dónate,MP.; Roset,MA.; A m a t l l e r , R M . Técnicas a l i m e n t i c i a s . B i b l i o t e c a de r e c u r s o s didácticos <BR£.DA)~EtÍT-Airhambra. "
- Antó, JM. : B o a t e H a , J . : BDta¡,E. Alimentaciá i s a l u t . Ponfencies d e l I X Congrés AMIEV. ' B a r c e l ona. 1983..
- Crespo,A»; F e r r e r . B . ; F r a n c o , a , . . . . prevención de l o s a c c i d a n t e s en l a i n - f a n c i a . Tema monográ-f i co. JAN01976.
- M i r a l p e i K i Turc,R. P r i o r i t a t s en M e d i c i n a . i 9 S 4 .
- W a l l i n n n . J E . E l nJKo d e f i c i e n t e físico, mental y e m o c i o n a l . P a i t i o s educador. 19S¿.
- Departament de S a n i t a t i B e g u r e t a t S o c i a l . G e n e r a l i t a t de C a t a1un y a. Manual de P r e v e n c i d ge l e s c i s m x n u c i o n s p s i c o m o t r i u s . Ouads'-n= de S a l u t . N D . Í2. Ea-^celona. 19B3.
- R o u i l e c o e . L . E l n i no con d e f i c i e n c i a s físicas. Ed. M e d i c a y Técnica. 1980.
- Zambrana.. <3M. La eaucación física y l o s d i s m i n u i d o s físicos. Etí, Ainambra. i 9 S 6 .
E s c o l a d'Eclocodors E » p e c i » l i U 8 t s
A v Fio? d e M a i o s n. Te: (935 692 5 0 04 Apartat Oe C o r r e a s 1 4 5 06290 C e r d a n y o i a dei Val les Barcetona
404 -PSICOPATOLOGIA
Patronat Fior de Maig
Prof.Hebe T i z i o
Diputació de Barcelona
I. La categoria "bogeria".Perspectiva histórica. I I . La importancia de l a clínica.El síntoma.Els diagnóstics i l a
seva i n f l u e n c i a en e l camp de l'anomenada educaciÓ e s p e c i a l . I I I . La clínica psiquiátrica.La semiología psiquiátrica$ signe i es-
guard.La psiquiatría francesa i alemanya.La p s i g u i a t r i a a Catalunya. E l DSMIII.
IV. La clínica ps i c o a n a l l t i c a . F r e u d i e l naixement de una nova clínica Historiáis clínics.
V. La clínica psicoanalítica.Lacan:del fenómeno a 1' estru c t u r a . P o s i ciones subjetivas.Una clínica de"lo r e a l " .
VI. Les neurosis. VII. Les psico'sis. V I I I . Les perversions. IX. E l s anomenats problemes d•aprenentatge i l a débilitat mental. XiAportacions de l a psicoanálisi a l a criminología. XI.Les toxicomanies.
Freud^S.Obras Completas.3 T. Ey,H.Tratado de psiquiatría.Toray-Masson.Barcelona.1978. Ajurriaguerra,J,Psicopatología d e l niño.Toray-Masson.Barcelona.1984 Lacan,J.Escritos.T I i I l . S i g l o XXI. Klein,M.Psicoanálisis de l a s perturbaciones psicológicas.Hormé-Bercherie,P.Los fundamentos de l a clínica.Manantial.
Génesis de los conceptos freudianos.Manantial. Mannoni,M.E1 niño retrasado y su madre.Hormé
BIBLIOGRAFÍA Foulcault,M.Historia de l a 1ocura.FCE.México
.El nacimiento de l a clínica.
E s c o l í d - E t í ü c a d o r s ñ o r d e M ^ g S 'n P « n « . r . i i l i t r « t < ^^6; (93í 692 5 0 04 E s p e c a l i t i a t s ^p^^^^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ , ^ 5
0 8 2 9 0 C e r d a n y o l a del Val les B a r c e l o n a
- 405 -
Patronat Fior de Maig Diputació de Barcelona
DRET-LEGISLACIO II CURS 88/89
P r o f . : Gabi Sauz
PROGRAMA.
I . - DRET FAMILIAR
-Adopció-tutela-guarda i c u s t o d i a .
I I . - JUSTICIA DE MENORS
-Organigrama., Competéncies.
I I I . - DRET PENAL
3.1 E l pensament criminoldgicí T e o r i e s 3.2 E l f e t d e l i c t i u : caracterització.I.mputalitat.
3.3 Dret a l a I l i b e r t a t . Cirgüit p e n a l .
IV.- DRET LABORAL
4.1 Marc l e g i s l a t i u g e n e r a l . 4.2 Organigrama j u d i c i a l - l a b o r a l . 4.3 Seguretat S o c i a l . 4.4 ContractaciÓ l a b o r a l - a t u r : p r e s t a c i o n s . 4.5 LLISMI: I n t e g r a d o l a b o r a l .
£ » c o i 8 c f ' E d ü c s d o r s E t p e c t a l i t z a t s
Av FIO* de M a i c s Te. !93i 562 5C- 0 ¿ A p a n a t o e C o r r e ü s 145 O8290 C e f o a n y o a Oe< Valles Barcetona
- 406 -
Patronat Flor de Maig
DRET-LEGISLACIO I I CORS Diputació de Barcelona P r o f . : G a b r i e l Sanz
BIBLIOGRM'IA BÁSICA I I CURS
I.- DRET PENAL - JUSTICIA -DE MENORS
- l e r g a l l i y o t r o s : *'EL PENSAMIENTO CRIMINOLÓGICO E d i t . Península - 1983
-M i r , Santiago.- D. Penal . P a r t e General P.P.ü. - 1985 -Codi Penal i L e g i s l a d o complementaria. Ed. C i v i t a s 1985. - L l e i Enjudiclament c r i m i n a l . Ed. C i v i t a s - 1984. - L l e i protecció de menors. L l e i 11/85, 13 de juny. D.O.G. -De Leo, Cayetano. La j u s t i c i a de menores. Ed. Teide - 1985. -M. P l a t t , Anthony, Los salvadores d e l niño. Ed. S i g l o XXI -1982
I I . - DRET LABORAL
- E s t a t u t d e i s t r e b a l l a d o r s . L l e i 8/1980. Reformat L L e i 3 2/84 de 2 agost. E d i t . Tecnos.
- L l e i b t s i c a de desempleo, 2/8/84. Ley 50/84. BOE -Masf e r r e r , Martí, L ' i n f a t i e l jove en e l m6n d e l t r e b a l l , G e n e r a l i t a t de Catalunya - 1985.
-I.M.P.E.I. - Formas de contratación l a b o r a l - 1985 - L l e i d ' i n t e g r a d o " s o c i a l d e l m i n u s v a l i d - 23 de mar? 1982. DirecciÓ General Servéis S o c i a l s .
I I I . - P. FAMILIAR.
- M a s f e r r e r i Mascort, Martí. L * i n f a n t i e l jove com a subjec t e s de d r e t . ' G e n e r a l i t a t de Catalunya - 1985,
- L l e i 13/1983 - BOE - L l e i 21/1987, 11 novembre (adopció)
EscoSt iJ'Ectuctííors Especisiíttats Av FIO' de Ma<5 s • r. Te'. f93' 6S2 50 04 A p a n a t ae C o r r e u s 145 0 8 2 9 0 C e ' o a n y o i a dei Valles B a r c e i o r í a
407 -
Patronal Flor de Maig Diputació de Barcelona
Prof.VIOLETA NÜÑEZ
BLOQUE I: El sujeto de la édycac1ón,¿syjeto "rooral" o sujeto social?.
. Kant o Fichte: acerca de la fundación del sujeto~W"lr~edücación.
. Herbart o la diferencia entre "disciplina" e "instrucción". EL tercer
elemento.
. La medicalización de los discursos social y educacional en el siglo XIX. El surgimiento de la categoría "retraso escolar". La situación en Catalunya
a comienzos del siglo XX. La aparición social de las deficiencias.
. El "irresistible ascenso de la "delincuencia" de menores. La fundación de
los T.T.M. y las pedagogías "correccionalista" y "terapéutica". La situación
en España en general y en Catalunya en particular.
Ílikl§iii06 ÍikliiKÍIñ¿
MARTÍNEZ MARZOS.F.(1987):"Kant i els llmits de 1'Estat" En: Ateneu.Revista
de Cultura,No.12,4o.trimestre/87.Barcelona,Ateneu
Barcelonés.
LUZURIAGA.L. (1968): Antología Pegagógica.Bs.As. .Losada. Vi_d^: cap. V,apdol4
(Kant) y cap. Vl.apdos. 17 (Fichte) y 18 (Herbart).
NUÑEZ,V.(1986): "Pedagogía Comunitaria". Seminario dado en: 5- Escola d'estiu
d'educadors especlalitzats.Llibre de la 5*Escola,Escola
d'educadors especialitzats "Flor de Maig".
de LEO,G. (1985): La justicia de menores. Barcelona, Tei de.
GONZÁLEZ,C.(1985): La justicia de menores en España. En: de Leo, op.cit.
Inadaptación y sujetó de la educación.
8
- 408 -
BLOQUE II: Modelos de acción educativa en el tema de la Inadaptación.
. La "Psicología del yo". De Anna Freud a J.Guinden, Redi y Wineman.
Mailloux o la idea de la función pacificadorea del lenguaje.
, La línea europea del psicoanálisis y su intersección con el discurso
pegagógico. Oe Vera Schmidt, S.Bernfeld y A:Aichhorn a F. Tosquelles,
M.Mannoni y C. Millot.
.Makarenko o los efectos en el sujeto del cambio de lugar social mediante la disciplina militar. Las aportaciones de la psiquitría inglesa respecto
al tema.
. Winnicott o el objeto transicional.
Freud,A,: Psicoanálisis para educadores. Barcelona, Anagrama.
Redi y Wineman: Niños que odian. Bs.As. Raidos,1970
Guinden,J.: Las etapas de la reeducación de los jóvenes delincuentes y
de los otros.Al coy. Marfil,1971.
Schmidt, V.: El hogar maternal de Moscú. En: Reich-Scmidt: Psicoanálisis
y educación. Barcelona, Anagrama, 1973.
Aichhorn,A.: Juventud descarriada. Madrid, Mnez.de Murguia, 1956.
Bernfeld,S.: Psicoanálisis y educación antiautoritaria. Barcelona,Barral,
1973.
Tosquelles.F.: La práctica del maternatge terapéutic en els deficiénts
mentals profunds. Barcelona, Nova Terra, 1973.
Mannoni, M.: La educación imposible. México, S.XXI, 1979.
Millot,C: Freud antipedagogo. Barcelona, Paidos, 1983,
Mailloux,N.: Jóvenes sin diálogo.Pedagogía criminológica. Al coy,Marfil,
1973.
Winnicott,D.: El niño y el mundo externo. Bs.As., Hormé, 1980.
Makarenko: (Hay diversas obras que se pueden consultar).
8/2
- 409 -
BLOQUE I I I ; E l agente de l a educación en e l campo de l a inadaptación.
, E l educador especializado. De l a "vocación" a l a profesión. , Las áreas de acción s o c i a l educativa. La función d e l educador. , Las cuestiones c u r r i c u l a r e s .
BIBLIOGRAFÍA OBLIGATORIA:
I n s t i t u t Cátala d'Asslsténcia i Servéis o c i á i s . Generalitat de Catalunya: 1»Educador e s p e c i a l i t z a t i e l t r e b a l l comunitari. Ponencia 4fi Escola d'estiu d'Educadors.1985.
Nüñez,V.: La formación de educadores especializados. En: "Perspectivas Pedagógicas". Barcelona, CSIC,1985.
E s c o l a d'EducBflors E s p f t c m l i u a t s *v Fio' de M a i c s r.
Te:, (93; 692 5C 04 A p a n a t oe C o r r e u s 145 0 8 2 9 0 C e r o a n y o l a de' Valte£^ B a r c e l o n a
- 410 -
Patronat -----^ Flor de Maig Diputació de Barcelona
El programa será entregat peí professor
9
- 411 -
Patronat Flor de Maig Diputacsó de Barcelona
Professor: Xavier Cervera
Els continguts es desenvolupen al llarg de dos cursos, 1 teñen com a objectiu básic l'adqulsicló d'un coneixement corréete de 1'idioma del país, i sobretot l a familiaritat amb l'ús habitual de la llengua catalana en tots els seus registres: oral, e s c r i t , l i t e r a r i , privat, públic, etc. partint del fet que la 1 lengua és un fet cultural i social viu, dinámic, una visió del món que forneix la po s s i b l l l t a t de conéixer, cir c u l a r , comunicar...
Per aixo els diferents apartats es tractaran no pas d'una manera aillada sino globalment, i s'alternaran els aspectes teórics amb exerclcis práctics deis diferents vessants del llenguatge.
EL MEU POBLÉ I JO A l a memoria de Pompeu Fabra,
Salvávem els mots de la nostra llengua el meu poblé i j o . A baixar graons de dol apreniem el meu poblé i jo. Davallats al pou esguardem enlaire el meu poblé 1 jo. Ens alcem tots dos en encesa espera el meu poblé i jo.
Salvador Espriu Barcelona, febrer de 1968
mestre de tots
Bevfem a glops aspres vins de burla el meu poblé i jo.
Escoltávem forts arguments del sabré-el meu poblé i jo.
Una tal lli^ó hem hagut d'entendre el meu poblé i jo.
La mateixa sort ens uní per sempre: el meu poblé i jo.
Senyor? servidor? Som indestriables el meu poblé i jo.
Teniro 1 a rao contra boros i 11 adres el meu ooble i je.
11
E s c o l e d'Educadors E s p e c i a l i t z s t s
Av. FIO' de M a c s r le- !93, 692 50 O í Apartat de C o r r e u s 145 08290 Cerdanyoia de: v a h e s B a r c e l o n a
- 412 -
Patronat Fior de Maig Diputado de Barcelona
tkl!í§^A_CATALANA_-_I I "
Professor: Xavier Cervera
1. MORFOLOGÍA I SINTAXI CATALANES
. L'article i els substantius
. L'adjectiu. Detnostratius 1 Possessius. Numeráis, quantitatlus i
indefinits
. Els verbs i les conjugacions. Verbs irregulars
. Els pronominals. El relatiu
. Les preposicions 1 conjuncions
. L'oració simple. L'oració composta
2. SEMÁNTICA I LEXICOLOGÍA
. El léxic i 1 'etimologia
. La derivado
. La lexicalització
. Polisemia i sinonimia
. Els nivells de llenguatge
3. LLENGUA I LITERATURA CATALANES: INTRODUCCIÓ
. El llenguatge literari
. Prosa i vers. Ritme i rima
. Les figures literaries. Els generes literaris
. Carácter!stiques generáis de la narrariva, la lírica i el teatre
catalans
.///... 11/2
- 413 -
...///...
4. LITERATURA CATALANA
. El segle XIII: Els oHgens
. La literatura medieval. Les grans croniques
. El segle XV: La poesía 1 la narrativa
. La Decadencia
, La Renalxen?a
. El Modernisme
. El Noucentisme
. L'Avantguardisme
. Literatura contemporánia
BI_BLiqGRAFIA
. Alcover-Moll:"Diccionari Catalá-Valenciá-Balear" Ed. Mol!, Ciutat de
Mallorca, 1978 (2- edició corregida i actualitzada. 10 volums)
, Aradl, Lluis:"Papers de sodo-lingüistica" Ed. La Magrana, Barcelona
1982
. Coromines, Joan: "Lleures i converses d'un f i l o l e g " . Club Editor, Bar
celona 1971
. Coromines, Joan: "Diccionari Etimológic i Complementar! de la Llengua
Catalane", Ed. Curial, Barcelona 1981
. Diccionari Barcanova de la Llengua Catalana. Ed. Barcanova. Barna.'l985
. Diccionari de la Llengua Catalana. Fundació Enciclopédica Catalana.
Barcelona 1983 ;
. Pompeu Fabra: "Diccionari General de la Llengua Catalana". Edhasa,
Barcelona 1979 (10^ edició)
. Pompeu Fabra:"Gramática catalana". Ed. Teide, Barcelona 1956
. Gran Enciclopedia Catalana. Ed. 62 , Barcelona 1969-1981
. López del Castillo, Ll.:"Llengua standard i nivells de Uenguatge"
Ed. Laia, Barcelona 1976
. Pe'-icev-Tutoir: "Verinosa Hengue". Ed. Empüries, Barcelona 1986
i - 414 -
. Duarte i Montserrat, Caries: "Curs de Llenguatge Administratiu Cátala"
Ed. Telde, Barcelona 1981
. "Elocucló 1 ortología catalana", Ed. Jone, Barcelona 1985
, «lañé, Albert: "Signe", Ed. 62, Barcelona 1968
. Martorell, Artur: "Gulatge" Llar del Llibre, Barcelona 1968
, Mas 1 altres: "Digul, digul. Curs de cátala per a no-catalanoparlants",
Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1 Gran Enciclopedia Catalana,
Barcelona 1984
. Puig 1 altres: "Sempre endavant. Cátala per a adults no catalano-par-
lants", Ed. Barcanova, Barcelona 1984
. Rualx 1 Vinyet, Josep: "El cátala-en fitxes". Barcelona 1976
. Xuriguera, Joan-Baptista: "Els verbs catalans conjugáis" Ed. Claret,
Barcelona 1978 " '
. Seminari de professors d'adults catalano-parlants de la Delegado
d'Ensenyament del Cátala d'Ómnium Cultural: "Som-hi! Cátala per a
adults". Ed. Barcanova, Barcelona, 1983
11/4
E s c o l e í " E o u c » a o r » * » F o - o*- M a c & r Te. f93 6 S : 5C W A p a t a ! oe C o n - e j s 145 0829D C e ' a a n y o i e d e Vattes Ba'ceonfe
- 415 -
Patronat Flor de Maig
DEMOGRAFÍA I SOCIOLOGÍA DE LA POBLACIÓ
Diputació (Je Barcelona
Prof. Malte Montagut
POBLACIÓ I ESTRUCTURA SOCIAL
. Evolució de la població. Població i estructura social: els
moviinents migratorls; el procés d'urbanltzació; demografía
1 ocupado.
II. LES FONTS PER A L'ESTUDI DE LA POBLACIÓ
. Els censos. Els padrons munlcipals. O'altres
III. ESTUDI DE VARIABLES DEMOGRAFIQUES
. Sexe i edat. Mortalitat, natalitat i fecunditat
IV. ESTÜDI DE VARIABLES SOCIOLOGIQUES
. Activitat professional. La móvilitat de la població
V. L'EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A L'ESTAT ESPANYOL
. AnSlisi de 1"evolució al segle XX
VI. L'EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA.
. Análisi deis darrers 40 anys.
Bibliografía:
- G. BARBANCHO, A.: "Población, empleo y paro". Ed. Pirámide.
Madrid, 1982
- PRESSAT, Rol and : "Demografía estadística". Ed. Ariel.
Barcelona, 1981
- DEL CAMPO, Salustiano: "Análisis de la población de España".
Ed. ARiel. Barcelona, 1972
- NADAL, Jordi: "La población española". Ariel. Barcelona, 1976
- SOLÉ, Carlota: "Los inmigrantes en la sociedad y en la cultura ca
talanas, Ed. 62. Barcelona, 1982
1 7
E s c o l e d'EducacJors E s p e c t a l i t z a t s
k\ FIO* oe M a c s r. Te:. (93? 692 bO'Oi Aparta! cíe C o r r e u s 145 08290 C e r d a n y o i a de'. V a l i e t B a r c e l o n a
- 416
Patronal Flor de Maig Diputado áe Barcelona
ESTADÍSTICA
P r o f . Ma. Cruz M o l i n a
I - I N T R O D U C C I Ó :
* E l ffiétode c i e n t i f i c . * De-f inició, o b j e c t i u s i u t i l i t a t d e l métode e s t a d i s t i c
en l a i n v e s t i g a d o científica.
* Conceptes básics: Població, m o s t r a , v a r i a b l e ( q u a l i t a t i v a , q u a n t i t a t i v a ) .
* R e c o l l i d a i t a b u l a d o de l a i n f o r m a d o s , E l a b o r a d o d ' e n q u e s t e s . . Concepte de t a b u l a d o i freqO.éncia, . T a u i e s de freqüéncia. . R e p r e s e n t a d o gráfica de l a inforroació.
* Concepte de parámetre. Cálcul i i n t e r p r e t a d o de dades. * Parámetres centráis; M i t j a n a , " mediana i moda. * Parámetres de dxspersiú: Rang, aesviació m i t j a n a ,
v a r i a n g a , d e s v i a d o típica, c o e f i d e n t de v a r i a d o . * P r o b a b i l i t a t i estadística. * La c u r v a normal i l a s e v a u t i l i t a t .
I I ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA:
I I I - ESTADÍSTICA INFERENCIAL:
* Introdúcelo a l c o n c e p t e de i n f e r e n c i a . * T e o r i a m o s t r a l ; . R e p r e s e n t a t i v i t a t de l a m o s t r a .
. V e n t a t j e s e i n c o n v e n i e n t s ( e r r o r s ) * P r o v e s d'hipótesi. * C o m p a r a d o de p r o p o r c i o n s . * P r o v e e de X2
13
m - 417 -
BIBLIOGRAFÍA
- Sanchi5,C.; Sálillas,J.: R i e r a , T . ; F o n t a n e t , G . Hacer Estadística. B i b l i o t e c a de r e c u r s o s didácticos (BREDA).' Ed. Alhambra. 1986.
" Domenech-Riba. Una síntesis de l o s métodos estadísticos. 19B7.
- Cleqq,F. Estadística Fácil, a p l i c a d a a l a s C i e n c i a s S o c i a l e s . Ed. C r i t i c a . 1984.
- F a r d e l I . H . ; Cobo.E.; C a n e l a , J . Manual de Bioestadística. Ed Hasson. 19S6.
13/2
E s c o t . d - E d u c s d o r s Av Flo' de ^ ^ i = . / ' " e i p e c i s l i u a t s TeK {93, m^oO 0^
* A p a n a t ü e C o r r e u s 145 0 8 2 9 0 C e r d a n y o i a de! Vaiies B a r c e l o n a
- 419 -
Patronal Flor de Malg SOCIOLOSIA Diputació de Barcelona
El programa sera entregat peí professor
14
- 420 -
A N E X O V
Escola d'Educadors B s p e c l a l i t z a t s " F l o r de l a l g "
Programas correspondientes a l a s asignaturas del
Ser. curso de fonnaclón de Educadores Especializados
Curso 1988-89.
E s c o l a d'Edueadors Av Fto* de M a c í ' E s D t c i a i i U a t s 7 e i 9 3 - 6 9 : s c V
A p a ñ a : de Correas i 4 í 0 6 2 9 0 C e ' c a - y o ! s oe' VaJtes B a f c e í o n s
%f..:,\f — 421 -
Patronat Flor de Maig Diputació de Barcelona
TREBALL SOCIAL
Professor: Carmen Vázquez
I . METODOLOGÍA DE LA INTERVENCIÓ EN TREBALL SOCIAL
Sentít de la Intervencíó Social
Metodología "tradicional" en Treball Social
El métode en Treball Social segons Ander Egg i M. Colomer. Critica
El Treball Social com a praxi. Conceptes d'E.C.R.O. i aplicacions
El grup operatiu. Problemes metodológics
L'equip. Pluridisciplinarietat i interdisciplinarietat
II. MODELS D'INTERVENCIÓ El Treball Social Individual
El Treball Social Grupal
El Treball Social Familiar
El Treball Social Comunitari
III. ASPECTES INSTRUMENTALS
El sentit deis projectes al Treball Social
Elements principáis i conceptes básics
Elaboració de projectes
E s c o l a tí'Edoeatíors ' Av m M a . c s f-E s p e c í a l n i B í s ~e -.S; 6& r 5C- 0 -
Ap3~»é: ae C o r t e J S I<5 0 8 2 9 t Cefsanyota oei V a H e í B s ^ c e . i n a
•VA.'..'
Patronal i l i ü M Ü J Flor de Maig
- 422 -
Diputació de Barcelona
Pedagogía y Psicoanálisis t l a s d l f e r e n t e s d e f i n i c i o n e s de " s u j e t o " .
En este seminario se trabajarán l a s d i s t i n t a s d e f i n i c i o n e s que,de l a categoría de " s u j e t o " , hacen e l d i s curso de l a Pedagogía y e l d i s c u r s o p s i c o a n a l l t i c o .
Las p o s i c i o n e s s u b j e t i v a s son, para e l psicoanális i s : p s i c o s i s , n e u r o s i s , perversión. La pedagogía hará r e f e r e n c i a a l s u j e t o como e f e c t o d e l l u g a r que ocupa en l a red i n s t i t u c i o n a l ( c o m u n i t a r i a ) .
E l t r a b a j o a r e a l i z a r en es t e seminario tendrá una primera p a r t e de c l a s e s teóricas a l a s que seguí, rán l a s presentaciones de casos.
P r o f . : Hebe T i z i o . V i o l e t a Núñez.
E s c o l a e J ' E d u c a t í o r s E s p e c i a l i t z a t s
A p a n a t oe C o r r e u s ' ' 08290 C e r a a n y o l s oe B a r c e l o n a
Patronal Fior de Maig Diputació de Barcelona
- 423 -
SEMINARIS TECNICS
El programa será entregat peí coordinador
E s c o i í « í " E d u c a d o r s E s p e c i a i i u a t s
- 424 -
Patronal Fior de Maig INTRODUCCIÓ A L'ECONOMÍA Diputació de Barcelona Prof. Malte Montagut
I. LA CIENCIA KONÓMICA
II. LES BRANQUES DE LA CIENCIA ECONÓMICA . Teoría Económica . Estructura Económica . Política Económica
I I I . TEORÍA ECONÓMICA
. Els clássicst A. Smith, D. Ricardo, T, Malthus, K. Marx.
. Els neo-clássics: A. Marshall - Principáis conceptes en Microeconomia : unitats econdraiques, mercat 1 preus, oferta i demanda, ti pus de mercat.
- Principáis conceptes en Marx: forces product!ves, mode de prodúcelo, formado social, valor i preu, plusvalua.
. Les Teories Económiques del Benestar
. J.M. Keynes
- Principáis conceptes en Macroeconomia: PNB, PIB, Renda Nacional,
despesa pública, inflado, atur, estalvi i inversió .
IV. LA DECADA DEL5 70: LA CRISI ECONÓMICA
. Evolució del capitalisme i les teories económiques
V. LA POLÍTICA ECONÓMICA
. El paper de 1'Estat
. Objectius i Instruments de la Política Económica.
Bibliografía:
S'anirá donant al llarg del curs sobre temes puntuáis.
4
E s c o l a s í " E d u e a O o f s *» " o - ae K'3-~ s -E s p e c t a i i u a i s " ^ ' 9 3 - 6 9 ? 5v OÍ
A M t a ; ae C o r r e u s IÍ: 0 8 2 9 C Ceroanyoia oe \'i • Ba'cetona
Patronal Flor de Maig Diputació de Barcelona
- 425 -
ADMINISTRACIO LOCAL (MÜNICIPIS) I I I CÜRS 88/89
P r o f . : G a b r i e l Sanz
OBJECTIUS
L^administraci^í l o c a l i , mes concretament 1 ' a d m i n i s t r a d o m u n i c i p a l , representa e l n i v e l l p o l x t i c - a d m i n i s t r a t i u mes proper a l c i u t a d S , l a qual cosa f a c i l i t a e l coneixement i l a p a r t i c i p a d o en e l s a f e r s de l a seva comunitat per l ' e -ducador, c o n s t i t u e i x s o v i n t , d'una forma d i r e c t a o i n d i r e c t a i dins l a p l a n i f i c a d o d e l t r e b a l l s o c i a l , e l maro l a -b o r a l - p r o f e s s i o n a l que p o s s i b i l l t a l a i n t e r v e n c i S e d u c a t i v a .
L'alumne haura done» de teñir una comprensió-global d e i s aspectes o r g a n i t z a t i u s , funcionáis, competencials i de l e s formes d ' a r t i c u l a d o amb a l t r e s n i v e l l s de 1'adminis-tració p u b l i c a . També haurfi de coneixer l e s p o s s i b i l i t a t s legáis de p a r t i c i p a d o de l e s e n t i t a t s s o c i a l s i d e i s c i u -tadans a n i v e l l l o c a l .
METODOLOGÍA I AVALUACIO
- Exposició i discussió d e l temar! d e l c u r s .
- Xerrades, c o l . l o g u i amb pe r s o n a l r e l a c i o n a t a n i v e l l polític-a d m i n i s t r a t i u a i s ajuntaments.
- S'avaluará j u n t amb prova e s c r i t a i n d i v i d u a l ( c o n t i n g u t s -presentació) , e l n i v e l l de p a r t i c i p a d o i l a realització de t r e b a l l s sobre e l temari d e l curs pféviament acordats amb e l p r o f e s s o r .
Amb e l programa s'adjunta l a bibliografía básica, l a q u a l es complementará amb l a corresponei* a cada tema d e l seminar!.
5/1
E s c o t a tí'EducatJors E s p e c i a l i U a t s
Av P!o' de Mac s ' -t e ' ÍS3¡6S;5C'&¿ Apanat oe Dorreus O8290 Cerdanyoia oe Vattes Barcelona
- 426 -
Patronal Flor de Malg Diputació de Barcelona
ADMIWISTRACIO LOCAL (MUNICIPIS). I I I CORS 88/89
PROGRAMA
I . - -MAIC JüRIDIC: O r g a n i t z a c i S t e r r i t o r i a l de Catalunya.
I I . - O r g a n i t z a c i S política i a d m i n i s t r a t i v a d e l m u n i c i p i .
I I I . - P a r t i c i p a d o c i u t a d a n a .
IV.- Docuinentacié jtarídica. Recursos a d m i r i i s t r a t i u s .
V,- Competencias i g e s t i 6 ,
VI.-'Plans d'actuació i desenvolupament,
V I I . - Conceptes básics hisenda m u n i c i p a l ,
P r o f . : Gabi Sanz
E s c o l a d ' E ú u c a d o r s E s p e c i a l i t z a t s
Av P'iD' oe M a i c . E r Te .'93. 6S: k'0¿ A p a ñ a ; oe Co'reus u c 0829C Ce'oanyoia oe^ V a i e s B a r c e í o n a
Patronal Flor de Maig Diputació de Barcelona
- 427 -
ADMINISTRACIO LOCAL (MONICIPIS) III CURS
Prof.: Gabriel Sanz
Bibliografía Básica;
- L.B.R.L., 7/1985, 2 d ' a b r i l
- LLei 6/1987, 4 d ' a b r i l
- L l e i 8/1987, de 15 d ' a b r i l
- Manual de D. Lo<sal. E d i t . Tecnos. F. Sosa Wagner.
- Régimen Local. E d i t . Tecnos, Edición de T.E. Soriano García,
Introducción a l Derecho Administrativo. Martínez López, 1986 Ed i t . Aranzadi - Pamplona.
5/3
E s c o i s d'Edusudors E s p e c i a l i u a t í
Av FIO' oe V 3 = 5 r Te- m- 6?: 5:"o^ Aparta; oe C o v e u s i < 5 0829C C e - c a - y D l a de" Va'^es Barcelona
- 428 -
Patronal Flor de Maig Diputado de Barcelona MEDICINA SOCIAL
Pro-f. Ma. Cruz M o l i n a
I - DROSODEPENDENCIES; - Contextualització histórica d e l consum de drogues.
- líTiportáncia s a n i t a r i a i s o c x a l d e l problema.
- A s p e c t e s epiaemiológies.
- A s p e c t e s conceptuáis: D e - f i n i c i a de dro g a , t o l e r a n c i a , dependénci a,
- C l assi-f i c a c i ó d e i s grups principáis: Cis i e-fectes.
- Drogodeoendéncies i n s t i t u c i o n a l i t z a d e s : A l c o h o l , t s b a z .
- Prevenció de l e s d^-ogodeDendénci e s : t Prevenció i nespecí-f i ce. * Papsr de ¡'Educador E s p e c i a l i t z s t en e l s t r e s n i v e l l s pe D r e v e n c i u .
- P*rcol e iát 1 ca aer;. vada d e l consum de drogues per v i a
I I - EDUCACID PER A LA SALUT;
- I m p o r t a n c i a de 1'ed u c a c i 6 s a n i t a r i a en l a promoci6 de l a s a l u r c o m u n i t a r i a .
- O b j e c t i u s .
- M e t o d o l o g i a .
- L'educació per a l a s a l u t en e l s d i f e r e n t e g r ups de Doblació <in-fants, a d o i e s c e n t s . v e l l e s a , - . , , ) .
- Programes tí' eauc&ci ó sanitéria, EMoer i é-nci es.
e n w o V Sí í'i o =, & Í H e p a t i t i s E
P e a i i t z a c i O d'un programa.
6/1
i - 429 —
BIBLIOGRAFÍA
- Camprubí García, J . Un nuevo marco c o n c e p t u a l en el t r a t a m i e n t o de l e d r o g a d i c c i 6 n . B a s e t a S a n i t a r i a . V o l . 1 , No.3. <95). 1987.
- B r a u . J . L . H i s t o r i a de l a s d r o g a s . Ed B r u g u e r a . 1972.
_ F r e i x a i S a n f e l i . u . F . E l -fenámeno d r o g a . A u l a A b i e r t a S a i v a t . 1982.
- F r e i x a , F. T o x i c o m a n í a s , ' un en-foque muí t i di s c i p l i n a r i o. E d . F o n t a n e l 1 a. B a r c e l o n a . 1981.
- Feré.nder , L. ; H a t a , F . ; Mayol , I. L e p r e v e n c i ó de l e s dr o a o d e o e n d é n c i es. E'Dssiers per. e e d u x a d o r s . Á r e a de Juventu.t. A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a . 1984,
- Vega.A. L o s e d u c a d o o r e s a n t e l a s d r o g a s . Ed S a n t i l l a n a . 1983.
- G e n e r a l i t a t de Cataluny-'a. Hanual de p r e v e n c i 6 y c o n t r o l d e l t a b a c u i s m e . 1982.
Kramer.O.F.; Cameron,D.C. Manual s o b r e d e p e n d e n c i a a 1 as-d r o g a s . DMS. G i n e b r a . 1975.
- L e p o r t e . J . Le= D r o g u e s . Ed.62. B a r c e l o n a . 1976.
- L a u r i e . P , L a s d r o g a s . A l i a n z a £ D i t o n a i . M a d r i c , 1979,
- V i 1 a-Abedal . Ls di'Dsadi cz3 6. jtovemiut i d r o g a . E d i c i o n a l e ñ a q r a n a . B a - c e l o n a . Í932.
- Bul s r i s . B , J . Pg l e d r o g a d i c c i en. Etí. F'aidés. 1986.
- H.iun-.aírient c a B a r c e i o n a . Área as üuv'entut. S u i a de ma i i e r i a l SDDr £ L't' Qcocispena&nc i a s .
- Mende-,E,j Modoio.A.: Brown,R..... T e n d e n c i a s a c t u a l e s en s a u c a c i d n s a n i t a r i a . CAPS ( C e n t r e d ' A n & i i s i i Progí-ames S a n í t a n a ) . B a r c e l o n a . i 987.
- S a l l s f - a s S a n m a r t i , L. E d u c a c i ó n s a n i t a r i a . PrinciDJDS. m é t o d o s V a o l 1 cae i o n e s . E d , Díaz de Eantos'. 1955.
- D e p a r t a m e n t de S a n i t a t i B e g u r e t a t S o c i a l . Dep. d En s e n y a m e n t . G e n e r a l i t a t de C a t a l u n v a . Edu.caci ó p e r a l a s a l u t a 1 ' e s c o l a , Í9S4.'
San i té.ri a. B a s e t a S a n i t á a r i a . S e r i e rionDq*-a+i e s . No.3, 1985.
6/¿
E s c o l a d ' E d u c a d o r s Av Fto- 0* M a - - ; s <• E s p e c t a i f t z a t s " e (S3 D S Í
A p a n a t C o r r e a s U : 08290 C e r d a n y o i a o e v a Barcelona
. • • • •
Patronat Flor de Maig Diputació de Barcelona
- 430 -
SOCIOLOGÍA
El programa será entregat peí professor
7
Etcola d'Educsdors Especialiuats
Patronat Fior de Maig Diputació de Barcelona
Av Fto' de M a - c s ' Te í 9 3 : - 5 K S:":'-A p a t a ; de Correas i 4 5 0 8 2 9 0 Ceroanyosa oe' Va'ies B a c c e í o n a
- 431 -
DEMOGRAFÍA I SOCIOLOGÍA DE LA POBLACIO
Prof. Maite Montagut
I. POBLACIO I ESTRUCTURA SOCIAL
. Evolució.de la poblado. Poblado i estructura social: els
moviments migratoris; el procés d'urbanització; demografía
i ocupado.
II. LES FONTS PER A L'ESTUDI DE LA POBLACIO
. Els censos. Els padrons municipals. D'altres
III. ESTUDI DE VARIABLES DEMOGRÁFIQUES
. Sexe i edat. Mortalitat, natalitat i fecunditat
IV. ESTUDI DE VARIABLES SOCIOLOGIQUES
. Activitat professional. La movilitat de la poblado
V. L'EVOLUCIÓ DE LA POBLACIO A L'ESTAT ESPANYOL
. Anal i si de 1'evolució al segle XX
VI. L'EVOLUCIÓ DE LA POBLACIO A CATALUNYA.
. Anal i si deis darrers 40 anys.
Bibliografía:
- G. BARBANCHO, A.: "Población, empleo y paro". Ed. Pirámide.
Madrid, 1982
- PRESSAT, Rol and : "Demografía estadística". Ed. Ariel.
Barcelona, 1981
- DEL CAMPO, Salustiano: "Análisis de la población de España".
Ed. ARiel. Barcelona, 1972
- NADAL, Jordi: "La población española". Ariel. Barcelona, 1976
- SOLÉ, Carlota: "Los inmigrantes en la sociedad y en la cultura ca
talanas, Ed. 62. Barcelona, 1982
8
E s c o l a d'EtJucatlofs Av, Fto? oe M a c s r. E s p e c i a l i u a t s Te: í 9 3 653 Sr 5 -
A p a t a ; oe Co'reus U 5 08290 Ceroanyoia oe; V a h e s B a f c e í o n e
- 432 -
Patronat Flor de Maig Diputació de Barcelona
DRET-LEGISLAC10 I I I CÜRS 88/89
P r o f . : Gabi Sanz
I . - A. COMUNITARIA
1.1 Marc l e g i s l a t i u : LODE-Sanitat Poment de l'ocupació
1.2 L e g i s l a c i S de s e r v e i m i l i t a r i ObjecciÓ de c o n s c i S n c i a
1.3 L l e i 26/85 (Pensione)
I I . - MARC LEGISLATIU: Sectors Margínate.
I I I , - A. DEFICIENCIES
3.1 A n a i i s i LLISMI
IV. A. TOXICODEPENDENCIES
4.1 Aspectes c r i m i n o l d g i c s i a d m i n i s t r a t i u s
4.2 Droga i d e l i c t e segons e l C. P.
V.- A. PENAL PENITENCIARIA
5.1 E s t a t i c o n t r o l : S e g u r i t a t ciutadana 5.2 D e l i n g i i e n c i a j u v e n i l 5.3 L e g i s l a d o p e n i t e n c i a r i a
V I . - RESPONSABILITAT JURÍDICA DELS EDUCADORS
Escola d'EdueacJors Especíaliucats
Ak Fio- C3e M a c s r,
A p a ñ a ; oe C o r r e a s Mi O8290 Ce'SanyoiE 06^ Vaiies Ba'ceior.a
- 433
Patronal Flor de Maig
I DRET-LEGISLACIO III CURS
Diputació de Barcelona Prof.; Gabriel Sanz
BIBLIOGRAFÍA BÁSICA
I.- A. PENAL
- L l e i orgánica general p e n i t e n c i a r i a 1/79 de 26 setembre. - L l e i orgánica 2/1986, 13 marg. Fuerzas y cuerpos de segurida -Melossi, d i Pavar i n i . " Cárcel i fábrica" E d i t . S. XXI - 1984.
I I . - TOXICO DEPENDENCIES
-Codi penal i l e g i s l a d o complementaria. Ed. C i v i t a s - 1984. -Legislación sobre drogas. Ed. Tecnos- 1986 -Newman, E l i a s . "Droga y Criminología". Ed. S. XXI -
I I I . - VELLESA
- L l e i 26/85 (pensions) -La racionalización de pensiones l a S.S. Gárate Castro. E d i t . C i v i t a s - 1986
IV.- A. COMUNITARI
-Legislación de s e r v i d o m i l i t a r y objeción de conciencia. Ed. Tecnos - 1987, Madrid.
-Ley general de sanidad. Ley 14/1986, 25 a b r i l . - L l e i cooperatives de Catalunya. L l e i 4/83 de 9 mar?. -Ley orgánica del Derecho a l a Educación (LODE). ley 8/1985, 3 de J u l i o .
- 434 -
II
A. DEFICIENCIA
~R.D. 1368/85, 17 de j u l i o l . Centro E s p e c i a l Empleo. -R.O. 324/85, 6 de mar?. Educaci6 E s p e c i a l . -R.D. 100/84, 10 de a b r i l . (DOG) Supresió b a r r e r e s arqt i i tectdniqttes.
- L L e i s s o c i a l s ( s a n i t a t , servéis s o c i a l s , seguretat s o c i a l LLISMI).
LEGISLACIO DE SECTORS MARGINATS
"Igualdad y discriminación". Rodríguez Pinero. E d i t . Tecnos - 1986
-L L e i 13/1983 -Legislación básica sobre e x t r a n j e r o s . Edición de J . C. Fernández y A. A l v a r e z . Ed. Tecnos - Madrid.
- P e l i g r o s i d a d y derecho r e p r e s i v o . M. Barbero Santos. E d i t . Bosch - 1980, Barcelona.
9/3
- 435 -
A I B X O ? I
BSSUEBSBSSKUSSEaBSBaBBntatlIlKBSKKaXCBBSBaBSmB
Escola d'Educadors Especialitzats "Flor de Xaig"
. Tipología de aspirantes.
. Distribución según cursos,
. Pe r f i l e s de alunnos.
- 436 -
CANDXBMTS CURS 81-62
-Edat
-Sexe
**Ma ixement
I TOTAL: 42 í ADMESOS 30 — NO M)KESOS 12
•UPE-X. — r . .—--: •.»aai4tiOS — x ~ - ~ J i a mamesos
P r e ' l n s c r í t s 66 Presentats « seleccfS Ii2 Acceptats 30
fnenys de 20 $ de 20 a 24 17 de 25 a 30 6 mis de 30 2 homes l'^ Oones 16
a Barcelona 15 al cintura i n d u s t r i a l 5 a comarques 3 a la resta.de I*Estat 6
-Res ídénc la
- N i v e l l a c a d é m i c »
-Treball educat i i
a Barcelona al cinturS i n d u s t r i a l
FP-1 BUP COU Un ivers¡tari
Sense treba1I Amb t reba11
16
3 21 2 18 12
4 y--2 3
5 7
7 2 1 2 9 3
5 1
9 3
-S i tuac i5 famiIiar
-Estudts pendents.
-Cene ixement l"Escola
de
-Estudis deixats —
-Camp preferencia
sol tees 21 5 casat s 7 7
«n i vers i tér i s k 1 nag i stér i 2 1 id lomes 1 1 COU 1 6
FP 1 2 COU 2
M a g i s t é r i 3 Enginyer i n d u s t r i a l 2
Ps icologfa 2 Informátlea 1 1 Periodisine 1
QUfmica 2 Farmacia I MW Caial¿ 1-= 1 Belles ARts 1 BUP • • í • per anunci
1 6 BUP • • í • per anunci 2 3 per amistats 8 5 peí trebal1 13 3 experiencies p e r s o n á i s 7 1
d1sminults 11 3 I n a d a p t a c i ó s o c i a i 10 3 ensenyament 1 3 no sa^ 8 3
- 437 — CmDlUhTS h Lh FORMACIO CURS 82-83 | TOTAL; 55 j AmESOS;3€. — NO ADWESQS IS
IDAT
SEXE
NAIXEMENT
RESIDENCIA
MIVELL ACADEMIC -
TREBALL EDÜCATIII-—j
SITOACIÓ FAMILIAS^
ESTODIS PENDENTS.
ISTÜDIS DEIXATS
CAMP PREFERENCIA —
COÍEIXEMENT ESCOLA.
aenys de 20 de 20 & 24 «nys de 25 a 30 Kés de 30 no consta
hooes dones
a Barcelona a l c l n t u r d i n d u s t r i a l a comarques a l a resta de 1'Estat a l'extranger
a Barcelona al cinturó industrial a coi&arques
PP-1 BOP COÜ u n i v e r s i t & r i s
sense t r e b a l l amb t r e b a l l
s o l t e r s casats
universitáris idiomes COÜ
FP COÜ K a g i s t e r i P s i c o l o g i a Geografía Mdsica BÜP Idioioa • Traba;}ador s o c i a l Mayores 2S años Sociología Pedagogía Medeclna textil Biología Periodisiao Derecho Plástica
disminultfe inadaptado s o c i a l ensenyaioent no sap per aroistatE peí t r e b a l l experiencies personáis
5 14 13 4
14 22
14 8 4 6 4
19 13 4 9 4 13 10
20 16
28 8
4 3 2
2' 2 1
2 1 2 1 1 1 1 1 1 1
7 21 3 7 10 21 5
5 7 3 3 1
5 14
5
13 5 1
4 7 3
14 5
17 2
3 1 4
2 9 3 5
5 9 5
CANDIDATS PBESENTATS A LR SELECCIO 8^^B4 aánesos 45 |no admesQS; 20
EDAT tnenys áe 20 de 20 a 24 anys de 25 a 30 anys mes de 30
4 22 13 6
1 9 4 6
SEXE homes dones
13 32
4 16
LIoc Naixeaent
Lloc Residencia
a Barcelona cinturó i n d u s t r i a l a comarques resta del'Estat a 1'estranger
Barcelona cinturó i n d u s t r i a l a ccanarques resta de 1'Estat
19 8 9 9
23 15 7
5 4 2 8 1
4 14 1 1
NIVELL D^'ESTUDIS
Graduat escolar FP-1 BUP COU Un i v e r s i t a r i s
16 11 14 4
7 2 5 2 4
TOEBALL EDUCATIU sense t r e b a l l arab t r e b a l l
23 22
11 9
EITUACIO FAMILIAR
ESTÜDIS DEIXATS SENSE ACABAR O PENDEOTS
CAMP DE PREFERENCIA
IJÍTRAT EN CONTACTE
sol t e r s 33 casats 9 separats 3
FP 4 COU 7 Pedagogía 2 Ciencies de 1'educació 1 Teologia 1 Psicologia 3 Filosofía i L l e t r e s 1 Magis^éri 1 H i s t o r i a 1 Enginyer I n d u s t r i a l 1 Medecina -Dret MatemStiques
disffiinuits psíguics/fisics 15 inadaptado s o c i a l 28 no sap 2
per amistats 19 peí trtí>all 20 experiéncies personáis 6 peí Ministéri
15 5
2 2
1 1 1
9 9 2
9 8 2 l
- 439 -
SU.TXX10 e4/8S flt Xtttpt I 44 Tecnoí&gicatlS {<grvsí tMt
soc
NAIXEHEKT
ÍIVELL J'ESTUDIS
ÜTUACIO •AHÍ LIAR
"REBALL EDÜ-ATIU .
AKP DE REFERENCIA
fíTRAT EK WíTACTE
5TUD1S SDISE J^AR
pié t«cno. t*cno. •o»
balsea
- de 20 8 3 m
30 « 34 30 4 8 2S • 30 6 8 2 •* de 30 2 "*
hoe»t» 12 8 3 dones * 32 7 5
Barcelona 19 2 i C i ntura Ind. 4 5 -CoGUirque* 7 3 6 Cstat £»p«nyol 11 4 «
Ettranger i 1
3 1 1
Barcelona 18 2 3 Cintura ind. 19 7 Coc&arques . 9 6 5 Estat t m
no rp-i . FP-1 4 6 1 rp-2 3 - • BUP 9 3 COÜ 26 6 4 U n i v c r s l t A r l 2 3
s o l t e r s ' 42 12 7 casats ; t 2 1 separats 1 1
anterior 14 sense t r e b a l l 20 • asb t r e b a l l 10 15 8
inadaptacíó 17 7 7 d e f l c i e n t s [ 15 8 1 no fiap
t 12 - -
per a a i s t a t s 12 3 1 peí t r e b a l l ' 8 6 exp.personáis 24 6 6 Generalitat - » «
possib.feina - 1 FP-2 1 BIÍP •2 2 COU ' 4 - -Hagistéri 1 -Psicologia 1 -.üedecliva 2 1 -Ciencies educaci* - -Reí.publiques - - -D^r rí-sftrial s - -
9 5 2 3
8 13
9 3 6 1
7 7 4 1
3 8 1 1 8
18 3
18 3
9 5 5
13 1 5
l 7 3 1
8 6
3 4
7 3 2
2 2
7 1
11 1
8 4
5 5 2
8 2
- 44U -
•ResIdénc ía
-Nivel I a c a d é m í c -I
-Treball educatlu-f
•S i tuació fam i Ita r
-Estudís pendentsj
a B a r c e l u n a 16 al cInturS {ndifstrial Ik
FP-1
BUP 3 COU 21 U n { v e r » f l A r 1 2
S e n s e t reba1 1 18 Aínb l reba \ \ 12
so!ters 23 c a s a t s 7
u n i v e r !> f t á r i s it mag 1 s l ¿ r i 2 id tornea 1 COU 1
j».casos socials" 1
^ "normal 2 ^ a m b f i U s 2 \ s e n s e f i l i s 5
-Estudi* d e t x a l s — 4
F P COU Magfstér( £ n g f nyt í r Industr P s I to luí} f rt In formé I I ra Per iiii) I •»iiitj QU fiiih. ,1 T a rntau f a C a l a I A Be I les, AlU s B U P
al
1 2 3 2 2 1 ! 2 1 1 1 1
-Cone «xement r'Escola
de
per anufit I per amlbltíts pe 1 t rebdI l e x p e r i é (1 ( les pe rsona1s
2 8 13 7
-Camp p r e f e r é n c i a J
d I Sin I ciu'i l s i n a d a p l r i c 16 ensenyamenl no sab
soc i á1 11 10 1 8
E s c o l a c f E d u c a d o r s E s p e c i a l i t z a t s - 441 —
DADES DELS AI;DMNES DE LA 1A FROMOCIO DE L*ESCOLA (81 - 84}
CBBSBBBSEBSSBaiB
f i n a l i t z a t e l s tr e s cursos
balxes durant e l s t r e s curs
Alumnes xnatriculats: 83
EDAT
menors de 20 anys de 20 a 25 anys de 25 a 30 anys mes grans de 30 a.
44
3 13 12 16
39
4 16 12
ESTUDIS
FP.-1 FP.-2 BUP COU superiors
3 1
13 17 10
14 8 14
TREBALL
escoles ed.especial 18 ed.marginado (Ajuntaments) 13 t a l l e r s d'ed. esp e c i a l ed. de presó prof. d'EGB escola b r e s s o l ed. 3a edat aux. p s i g u i S t r i c a s s i s t e n t s o c i a l no t r e b a l l e n terapeuta pedagog
3 1 2 2 1 2 1 1
8 - (*)
- (*)
3
1
25 1 1
(*) 5 persones ocupen cSrrecs d i r e c t i u s ,
D^MJtadó de Barcetona
Patronat Flor de Maig
Csc^a crEciucaclors Espeaaiitzats
DJffiES mhS M.IIMNES DE l A 2» PROMOCIO BE I.*ESCOIA (82 - 85) KBSB BsisBse s iseeB tseiB KKisKCciBeKisBKKeiB lesea:* KBtceesisiB e s
f l n a l i t z a t e ls tres cursos
baixes durant e tres cursos
. Muinnes iiatriculats: 51 39 12
. EDAT
menors de 20 anys de 20 a 25 anys de 25 a 30 anys mes grans de 30 a.
9 10 20
5 5 2
. ESTODIS
FP.-1 BÜP COÜ superiors
6 6 14 13
3 6 3
TREBALL
centres d*ed.especial 15 ed. marginaci5 CAdm.Pub.H4 t a l l e r s d*ed.especial 1 prof. d'EGB ' 3 esplai • 1 ed. droga-addictes 1 ed. 31 edat 1 ed. dism.físics 2 no treballen 1
2 3 {*)
(*) 3 ocupen carrees directius.
IMputatíó Bordona
Patroiwt Flor de Malg
_ 443 -
£1 perfil de los alumnos que han seguido la foraaclón en
l'Escola d'Educadors Esptclalltiats Flor de Maig es el siguiente:{*)
cursos
EDAD
SEXO
NIVEL ACADÉMICO
CAMPO OE
81/82 182/83 83/84 1 84/85 85/86 186/87 87/88
- de 20 16.6 13.8 8.8 13.6 28.8 27.- 35.1 20/25 56.6 38.8 48.8 68.2 42.2 40.5 35.1 25/30 20.- 36.1 28.8 13.6 17.7 18.9 24.3 + de 30 6.6 11.1 13.3 4.5 11.1 13.5 5.4
Biasctillno 46.6 38.8 28.8 27.3 31.1 43.2 40.5 femenino 53.3 61.1 71.1 72.7 68.8 56.7 59.4
FP-1 13.3 25.- 35.5 9.1 31.1 18.9 24.3 FP-2 - - 24.4 6.9 13.4 10.8 10.8 BUP 10.- 11.1 31.1 20.4 35.5 29.7 29.7 COU 70.- 36.1 8.8 59.1 17.7 32.4 35.1 Un ivers. 6.6 27.7 - 4.5 2.2 8.1
deficie. 36.6 19.4 33.3 34.1 24.4 18.9 16.2 prob.soc. 33.3 58.3 62.2 38.6 51.1 59.4 51.3 toxicom. - - - - 4.4 2.7 5.4 aprisiones - - - - - 2.7 animación • - - - 13.3 8.1 -no saben 29.9 22.1 4.4 27.3 6.6 10.8 24.4
Estos datos son recogidos enel momento de Iniciar la forma
ción en la Escuela. Es interesante observar que el campo de trabajo de
interés para los Educadores, va abriendo nuevas perspectivas a partir
del curso 84/85, a partir de donde también parece Iniciarse un cierto
descenso por lo que hace referencia al trabajo en el campo de la defi
ciencias. De estos datos se desprende también un alza de alumnos
menores de 20 años y un descenso continuado de aquellos que están entre
20 y 25 años. Las otras características van siguiendo oscilaciones que no permiten entrever ninguna tendencia.
(*) datos expresados en porcentajes
-elaborados por M.Montagut-
- 445 -
E I B L I O G B A P I A
- 446 -
áLBO Y MáSTI, R. (1905): Corrmcción de la Infancia XteJJacuente. Madrid, Arias.
. (1914)t Barcelona caritativa y social, Barcelona,
La horadga de oro. « (1955)! Siguiendo mi camino. BarcelDua, La horiaiga
de oro. AlBXASDHl, F.j STAÜB.H. ClSQl): J"! delincuente y sus Jueces desde el
punto de vista psicaanalitico. Hadrid,
Biblioteca Fueva. AILIE, R. <1976)j MducatioB en Mlieu oupert, París, CTIIRHI.
ALOHSO GETIIO, L. (1930)! El mestra Fray Francisco de Vitoria.'su vida,
su doctrina e influencia. Madrid.
C1980)s "Modele". Bn:Maciclopedia Universalis, París.
<1967)i Para leer el capital. Bs.As., S.XXI.
<1968)s La revolución teórica en Marx. México,S. XXI,
(1970)í Lenin y la filosofía, léxico. Bd. Era.
<1977)í Posiciones. Barcelona, Anagrana.
<1968>! Los niSos difíciles. Barcelona, Miracle.
<1973>! Le developpemnt inegal, essai sur les formes
sociales du capitalisi^ périferique, Paris,
Mlnult.
, — — (1979)! Clases y naciones en el ^rnterialismo
histórico. Barcelona, El Viejo Topo.
AMMAMITI,!. e altri(1970)s "Le strutture d e l l ' assiateoza f s i c M a t r i c a
ALQUIBR, J.
ALTHÜSSBE, L.
AMADO, G.
AMIR, S.
- 447 -
all'infanza". BQ! Belazioni e comunicazioni
del convengo psicMatra ed Mnti locali. Pela.
di Keggio Esdlia, I& 9.
AKDBCS, P. <1988)j "Foraación del educador dentro de las futuras
reforaas univerBÍtarias''.CPonencia presentada
en el Encuentro de EducadoreslBarcelona, IV.88
AISAII, K. <1985>: "Saporto sui servizi sociali per la gioventú"
En! Msperienze di esperieuze. Eoma, 12 2-3.
AIDBE EGG, E. (1982): Metodolagía y práctica del desarrolla de la
Comnidad. Mxico, Bl Ateneo,
_ (1985): ¿ ué es eJ trabaSo social?'B&.ks,, Humanitas.
(1985): Ideología, Política y Trabajo Social, Bs.As.,
Huaanltas.
APPEL, K. <1985)? La transfaraacióD de la filosofía. Madrid,
Taurus.
APPS, J. <1983>! Problemas de la educación permneste. Bs.As.,
Paidos.
ARAHGURBI, J. (1986): La comnicación humana, Madrid, Tecnos
AHAHGUHBI, J. y otros <1983>í La función social del intelectual, Ifedrid,
Fundación Investigaciones Ifarxistas.
AEIÉS, PH. (1973): i'sBfaat et la vie famillale sous 1'Anden
Péglrn. Paris, Seuil.
ARISTÓTELES (1984) s Xoral a Mi córneo. Madrid, B^asa-Calpe.
ARROYO SIMDH, M. <19855; "¿Qué es la Pedagogía Social?". En; Bordan,
nS 257, Madrid, Marzo-abril.
- 448 -
ASOCIACIdi DE EDUCADORES DE CATAWHYA <s/f)j "Perfil profesional del Educador Especializado". Barcelona C alaeol.
AUTBS, M. y otros (1986): Geaése des inadaptatioüB. Vanves, CTNEEHI.
AVABZINI, G. <1982>: La Pedagosia es el siglo XX. Madrid, Barcea.
BACHELASD, G. <1951)í L'activité rationaliste de la physlque
cDBteaporaine. Parle, PUF.
C1953>: Le materialisme ratianel. Paris, PUF.
—. <1961>j Tbe coBcept and tbe role of tJie mjdel in
aatheaatics and in natural and social sciences
Col1oque d'Utrech, 1960. Dordrecht.
<1973)5 Epistemología. Barcelona, Anagrana.
BADIOÜ, A. (1982>: Tbéorie du sujet. París, Bd.du Seull.
_ <1970>5 Le concept de Modele. Jntraductian á une
ÉpistéMJlogie mtérialiste des mtMaatlques.
Parle, Maspero.
BABTDSES, C. y otros {1982>: La influencia del entorno educativa en el
niño. Kadrid, Cincel-Kapelusz.
BASKS, O. <ld83>: aspectos sociológicos de la educación. Madrid,
Narcea.
BARATÍA, A. (1986): "Viejas j nuevas estrategias en la
legltinaclón del derecho penal".En: Poder j
control, Barcelona, PPü. H2 0 .
BARCIA TKELLES, 0.(1928): Francisco de Vitoria, fundador del Derecho
Internacional Moderno. Valladolid, s/d.
BARMBS, B. <1986>: T.S.Kuhn y las ciencias sociales. México, FCl.
- 449 -
BASTiEBS, S. (1971): Elemntos de Semiología, l a d r l d , CoHunlcación.
(leaOH "Texte. TMorie du..." BEÍ Enciclopedia
Universalis. Parle.
BASTIDE, R. y otros {1978>: Sentidas y usos del téraino estructura. Be. As., Faldas, sa ed.
BAOBIILLAID, J . (1 9 8 4 ) : Cultura y simlacra. Barcelona, Xairoe.
BELTIAI DE HEREDIA, ¥. <1928): Los manuscritos del maestro Fray
Francisco de Vitoria. Valencia.
BELL, D. (1976>j El advenimiento de la sociedad post-industrlal.
l ^ d r i d . Alianza.
(1987>! Las contradicciones culturales del capitalismo.
íí&ñriá, Alianza.
BELLIDO, I. y otros <1986>: Els nens del carrer.Barcelona, ICESB,
BELLO, 1.; PATÜBL.F.<1971>; "Rapport sur l'evaluatlon de l a forinatlon
dispensee par l e Centre de foriaation
d'Educateurs s p e c i a l l s e s de Rurcelona".Barcelona
Juny/71, Arxlu de 1'Escola d'educadors " F l o r de
l a i g " .
BBHTHAM, J. (1602) s fraités de législatlon civile ei pénale pai
Fubliés en Franjáis par Bi, Duxont. Paris,
BoBsange, Masson et Besson. f o l . I / I I / I I I .
— {lB20>í Sistema de la Ciencia Social. Ideado por el
Jurisconsulto Inglés ; y puesto en
ejecución conforme á Jos principios del Autor
- 450 -
origiaaJ por el Dr. D.T. Múñez, jurisconsulto
español. Salananca, B. Kartín.
(1821): Principios de la Ciencia social ó de las
Ciencias aorales y políticas. Por... ordenadas
conforme al sistema del autor original y
aplicados á la Constitución española por Toribio
Múñez. Salaaanca, B. Martin.
(1823)¡ An Intraduction to the principies af moráis and
legislation. By... Londres, V. Plckering. Vol.I/
II.
{1835); Tratado de las pruebas Judiciales, sacado de las
manuscritos de Jer. Bentiaa por Esteban Dumont y
traducidos al cast. por José Gómez Castro.
Ifadrid, Ii5>r. T. Jordán.
(163g) . Deontología o ciencia de la moral. Obra postuma
de ... revisada y ordenada por J, Sowring.
Valencia, Librería de Mallen y sobrinos,Vol.1/II
(1839): Cateciswe de la Feforma électorale par... Paris,
Pagnerre.
— (1840); Oeuvres. Bruxelle, Société Belga de Llbraires.
(1979)! El Panóptico. Madrid, La Piqueta.
BBNVEIISTE, E. (1977): Problemas de lingüística general. México, s.XII.
BBRGE, A. (1975): El nima de carácter difícil. Madrid, Morata.
BBRMÜDO, J. j CASTELLS, 1.(1979): Temática del mirxismo. Barcelona, Cinc
d'Oros, T.I/II/ m / .
- 451 -
BERHARD, P. (1980>: La aaiaation eacioculturelle. Parle, PUF.
BERHAL, J. {1979)5 Mistaría social de la cieacia, BarceloB»,
Península, 21ed. T.I/II.
BERHFELD, S. (1973)5 Psicoanálisis y educación aniiautoritaria.
Barcelona, Barral.
(1975)5 Sisypbe ou les liaites de l'education, París,
Payot. (Hay ed. castellana,1975,s.XXI>.
BERNSTEII, R. (1983)5 La reestructuración de la teoría social y
política. México, FCE.
BERTHELBMY, J, (1904)! Les foundateurs du Proit International.Taris,
Besson.
BERTOLIHI, P.; PARNÉ,R. (1983): Territorio e intervento cultúrale.
Brescia, Ed.La Scuola.
BETTELHBIl, B. (1979)t Coa ei amsr no basta. Barcelona, lova Terra.
(1982)5 Educación y vida moderna, Barcelona, Crítica.
BIERVISCH, M. (1982): El estructuralismo (historia,problemas,métodos).
Barcelona, Tusquets, 5Sed.
BLAJfCO, E. 5 (1982)5 La pedagogía de Paulo Freiré.Madrid, Zero.
BiAMQOEZ FRAILE, A. <1985)s Diccionario Latino-Español,Barcelona,Sopeña.
BLECÜA, J.; ALCISA, J. (1983): Gramática española. Barcelona, Ariel.
BLDCH, M. (1967); Introducción a la Historia. México, FCE, 51ed.
BLÜM, R. (1970)5 Dimensions sociologiques du travail social.
Paris, Le Centurión.
BOCHEKSKI, J. (1979): ¿Cué es autoridad?. Barcelona, Herder.
BOLEA, B.j IDlfEZ, V. <1987): "El objeto de la Pedagogía*.En:Perspectivas
- 452 -
Pedagógicas. Barcelona» CSIC.llK en prensal.
BOLLEA, G. {I966>í "Aspetti e proBpettive dell'asslstenza aedico-
psico-pedagogtca di soggettl in etA evolutiva in
I t a l i a " . Ba: Maternitá ed infamia, n2 4.
«XIIBDAD ISPAJTOLA DE PEDAGOGÍA <1955>! "Conclusiones del Priaer Congreso
laclonal de Pedagogía". En: Bordan.Pexrista de
Orientación educativa. Madrid. S255, mayo.
BOTTOIlCllE, T. {1980): La miseria de la sociología. Madrid, Tecnos.
BOODOI, E. (1983)! Xa desigualdad de oportunidades. Barcelona,Laia.
BOUEDIEÜ, P,; PASSEÍOI, J. <1977): La reproducción.Elementos para una
teoría del sistema de enseñanza. Barcelona,Laia.
BEAVO, I. y otros (1976): La praxis de la educación especial. Barcelona,
Avance.
BHEZIIKA, f. (1978)! Metateoria dell'educazione. Eosa, Amando ed.
BRÜEER, J, (1972); Hacia una teoría de la instrucción. México,
UTEHA,
{19Qg). "Yigotekyí una perspectiva histórica y
conceptual",En: Infancia y Aprendizaje, Madrid.
BÜBISR, S. (1984): La filosofía alemana cantemporúnea. Madrid,
Cátedra.
BÜGALiO SÁHCHEZiJ. (8/f):¿os reformatorios de niños. Lo que san y lo que
debieran ser. Miadrid, ed. Castro.
BTnsTGE, M. (1985): La Investigación Científica. Barcelona, A r i e l .
(1985): nacionalidad y realismo. Ifedrid, Alianza.
(1985): Teoría y realidad. Barcelona, A r i e l .
- 453 -
<1985)! Epistemología. Barcelona, Ariel.
CAHITTI, E. <1981): "El caso Schreber". Ens JCasa 7 poder, líadrid,
Xuchnlk.
CAHESTAKI, R.; BATTACH, I. (1969): El aenor inadaptado. Bs.As..Troquel.
CAPLAH, G.; LEBOVICI, S. (1973): Psicología Social de la adolescencia.
Bs.As., Paidos.
CAPUL, M. <1973)! Los grupos reeducativos. Bs.As., El Ateneo.
CARABAfíA, J. <1971)! "La teoría dialéctica del conoclnlento en J.
HabernaB". En: Teorema ISl, Valencia,Karzo.
CARASA, P. <1985): El sistema hospitalario español en el s. XIX.
De la asistencia al modelo sanitario actual.
Valladolid.
CARMICHAEL, P. (1949): "The logical ground of Deontology". En: The
Journal af Philasophy. London, XLVI.
CARBAP, E. <1966); Philosophical Foundatioas of Pbysics. Ifew York,
M. Gardner.
CARHOY, N. (1977): La educación cono imperialismo cultural. México.
S.XXI.
CARÜSO, P. (1969): Conversaciones con Leví-Strause, Foucauld y
Lacan. Barcelona, Anagrana.
CASAS, F. (1985): Els iaternaments d'infants a Barcelona.
Barcelona, Calza de Barcelona.
CASSAFI, J. (1935): Didáctica General de la enseñanza media. La
Plata [Argentina], s/d.
CASTELLS, M (1985): Metodología y Epistemología de las Ciencias
- 454 -
leíales. Madrid, Ayuso.
CASTILLEJO BIÜLL.J. <1983>s Maems per^ctivas en las cienciae de la
BdtKüación, Madrid, Anaya.
<1987)5 Pedagogía tecnológica. Barcelona, CBAC.
— y otros (1983)í Teoría de la Educación. Murcia, ed.Límites.
CASTOHIADIS, C. <1965)! Socíalieae ou barbarle. Paria, 10/18.
<1973>í La societe burocratique. París, 10/18.
(1975); L' Institutioa imginaire de la societe, Paris,
du Seuil.
CEA ÁTALA,B. y otros <1975>! La situación Jurídica de los deficientes
mentales en el derecho penal español. Madrid,
Cometa.
C.F.B. B.-lfontevideo <1987>! "Reseña Mstórica". En: Mevista del CFSE.
Montevideo, Alio I, M l ,
CISCAI,C. j OEIA.M, (1986) { Org-ani acJón escolar y acción educativa,
Madrid, Marcea.
CLEH, E, <1973)5 Les Garrieres socio-educatives en France, Paris,
IIIP CMineo!.
COHBI, J.y otros (1982>s Investigaciones retóricas II, Barcelona, M,
Buenos Aires.
CXMM CAIILLAS.A. (1982>J Teoría y mtateoría de la educación. Un enfoque
a 2a luz de la Teoría General de Sistemas,"Mzico,
T r i l l a s .
<1983)í "La Pedíigogía Social como modelo de intervención
socio-educativa". Ení Bordón 247, Madrid.
- 455 -
y otros <1975)5 Bl fracaso del Jtrauso-iMstitmioBlsmo es
Mallorca. Palaa de Mallorca, P.F.y L.
<1979): Lectura del discurso pedagógico actual.
Mallorca, Inibart.
COIcrB, A. (1886-87): CatsciBjMO Positivista o sumaria exposición de la
religión universal en 13 diálogos eisteíaátlcos
entre una mjer j un sacerdote de la Sumnidad.
Ifadrid, Biblioteca econSinica-filosóflca, Vol.
XXX- XIXI- XXXII.
COBCELETTB» J. (1960)! Justice des sdneurs, Justice mineure?. Paris, Casteraan.
COSSIO GOMEZ-ACBBO, B. (1907); Proyecta para la Organización de las
Instituciones Tutelares para la Primera Infancia •
Abandonada. Madrid, Sucesores de Eivadaneira.
COSTA, J. (1946): "Plan de réforae des servlces de l'Educatlon
surveillée et des institutlons protectrices de
l'enfance en danger moral". En: Pevue de 1'
educatian surveillée. Paris, 12 4.
COQUET, J. (1984-85): Le discourm et son sujet. Paris, Kllncbseick.
CBABLOT, B. (1981): Educación, cultura e Ideología. Madrid, Anaya.
CHATELBT, F. (1981): Historia de las Ideologías. México, Prenda, 21
ed. Bajo la dirección de...{T. I- I l - I I I ,
CHAZAL, J. (1967)! La infancia delincuente. Bs.As., Paidos,
CHAZAÜD, J. (1980): Introducción a la terapia institucional,
Barcelona, Paidos.
•czuBTIT 'PT T K 'Bjoutfjai vf sp pjrjojsw i{zmi) "l 'SSñWEG.
•BfBT «ottoiaojsg 'sbobotjb sopunqsSBA saj :(6¿6T) 'i 'Aionao
•BPT9X 'saoieojBa 'aajonsji ap sjoj^snp uj !<S86T> 'O '031 HO
•flái «BaoieojtBg
'U^josonpg pf ep sprooajr^ sor ne avfoaapaaq.
£ so^daoaoQ •tBjSa8epa¿ ap ao^zaj uggei) nox%a £ -g *HHaOI 11 E(L
•npfOBBrpjFajrcr / soono9PTP soAnafqo :(g96t> '7 'lüVSIYH.d
'oj:jaq.3jSvji ap
•fjw:i.j3Ja&ina eianoss'saofaojvg aa upjosmaaj
ns •voT^.n^dejcaí viSoSepaj ap aaaoaajojd saq :<g861) 'K 'IIVMZOO SQ
•czuBTi? 'PTJP«}Í 'ívaa Ol ap vosnq ug :{C861) *a 'X?Sí)?<JSa
•n«l-sa:(ÍD 'Baoxaoacg 'a^.aaaBajad
affoaonpa £ snaj:^aoo apjosmjoj :(9861)
• I l - r i -ncx-sosiTO
«aoisojca 'vjSoSvpa¿ »r ap cjjo^sjg :<f¿6l>
'nvx-so^TO 'vuotaojvff
•sjSo8spa¿ SI B unoonpojczni :<s¿6T) 'O •XHHVWIK 5 "X 'gSSSflia
"OJ nenoug «píJcpBH
'apvs-nvaasnog'OfJsujSvBtj oj ap voj^jiod vq $(£961) 'O 'OSSíTinva
•BQUoax 'PIJPSH 'cxi^Tl^J^Tl OAanu ig !<g86l)
•sonoax •PTJP'K 'pv^Jaqji £ pvparoos :<996T} *H 'dHOOIHHHVa
'aasnaaaSusp aasssio q.a sasnajaoqsf aasseiQ :<8¿6'I) "l 'HailTAHHO
- 99t -
- 457 -
DBREIDA, J,
DESCARTES, E.
DESCOKBES, V.
DEWWEY, J.
DÍAZ AEBAL, I.
DÍAZ BASIIGA, A.
Í19Q7)'. L'écri ture et le dlfférence, París, Seuil.
(1962): JFeditaciOQSS Jfetafísicas. Be. As., Aguilar.
(1982): Lo Misao y lo otro. Madrid, Cátedra.
tl971): Jksjmcracia y educación, Bs.As., Losada.
(1957) : "La fomación de educadrares de nlfios
inadaptados en Francia".En: i?sv-ista de
Educación, Madrid, diciembre,ÍS 71.
(1958) : "El educador especializado. Su formación
deontológica y noral. ídem., ¥276.
(1958): "Criterios respecto de la foraación del
educador especializado". Idea»., H9 81.
(1958): "La fornación y educación especiales en el
extranjero: Organización del Instituto de
Psicopedagogía aédicosocial de Montpellier".
ídem., m 84 y H9 85.
(1958) : "Realizaciones en torno a la foraación
especializada: Los centros de Lyon, Paris,
y Estrasburgo". ídem., Hfl 88.
(1^8): "I¥ Ckjngreso de la Asociación Internacional
de Educadores de Jóvenes inadaptados". Idejo.,
12 89.
(1959) : "Conferencia internacional de expertos sobre
selección del educador especializado". Idea.,
12 99.
(1986): Didáctica y curriculum. Convergencias en los
- 458 -
pragraaas de mstudio. Héxica, Ed. Vuevonar.
DILTHEY, V. (1944>í Introducción a las ciencias del espíritu.
léxico, F.C.E.
(1945): Psicolagía y Teoría del conociaiento.
léxico, F.C.E.
DOHZELOT, J. {1977): La pólice des íaMlles. Paris, Kimilt.
DRÜBT, PH. (1974): "La politisatlon de la aéthafyslque
idealiste: le cas de Fichte".En; Reveu
pbilosophique de Louvain. Kfi 72.
DÜCSOT, O. { TODOROV, T. (1972): Dictionaire encyclopédique des
Sciences du langages, Paris, Seuil. t l a y
edición castellana en ed. S.XXI].
DÜRKHEIM, E. (1974); Educación y sociología. Bs.As.,Schaplre.
(1982); Mistarla de la educación y de las doctrinas
pedagógicas, Xadrid, La Piqueta.
EC:0, ü. (1976); Signos. Barcelona, Labor.
(1978): Fundamentos de la semiótica, Barcelona,
Lunen.
EDUCADORES ESPECIALIZADOS, Primer Congreso Estatal de...(1987); "Reseña
del...". Paoplona, diciembre.[Arziu de la
Escala d'Educadors "Flor de Kaig"!.
^ Encuentro de... (1987)5 "Con^sllaclón de las
ponencias presentadas en el . . . " Barcelona,
naya.íArxlu Kscola "Flor de Kaig"J.
ERASIO (1984): Elogio de la locura. Barcelona, Orbls.
- 459 -
{1985>! De Ja urbanidad en Jas aaneras de los niños.
Kadrid, IIC.
(1985>! Educación del Príncipe Cristiano. Barcelona,
Orbis. BSCXILA D'lDtrCADOIS BSPBCIALITZATS "FLOR DE MAIG" (I982a>! Infarm curs
81-82 i proSecte peí curs 1982-83,1 krxi.nl.
(1982b>: Keaária any 1982. E Arxiul.
_ <1983a>!Jfei»drla any 1983. ÍArxiul.
(1983b> i P r i a e r euciíeatro de Escuelas de Esducadores.
Barcelona, 5.111.83 . tArxl\i3.
,—. _ {1984> tXeaória any 1984. CArxiul,
í 1986a> iSbJicitüd de reconocimiento de la Titulación
de Educador Especializado a nivel de grado
medio. £ Documento presentada al C.S.U.,
Kadrid, 5-9-863.CArxlul.
— <i986b>!ia Sormtian de l'educateur. Informe
presentado en e l Coloquio Internacional del
In s t i t u t o Internacional de Bducaci6n
Especializada.
{1986c>! Aeaorla soíire I'experimentado de la
formado de Técnic especialista ea adaptado
social,táTKiUl.
« <1987>: Jfeitória anj i P B f . I A r x i u l ,
- 460 -
BSCBLAHO.A. y otros (1978)? Mpisteaología y educación. Salamanca, Sigueae.
— (1980) í l a inmstigación peda^gica universitaria
en MspaMa (1940-1976). SalotWknca, ld.de l a
Iniversidad, Instituto de Ciencias de l a Educación.
ISPIIOSA fElGARA, 1. <1983>s JVaJuacién de proyecte» sociales. te.As., Humanitas.
_, (1984)! Pragramciónt ICsauaJ para trabajadores
sociaJes.Bs. As., Humnitas. FAÜAED, A. y otros (1985): Le traitament des adolescents délinquants.
Paris, Pleurs. FELICE, F. <1984>: "II "Welfare State": ctuestloni controverse e
un'ipotesi interpretativa". En: Studi
iistarici, 12 3 Elay traducción catalana en iJeiats, 12 11,19853.
FERHÁIDBZ EiOmA.I. (1980>: Jarxisao y ©ocioJqgía. Ifadrid, Akal. FBRÍAID12, A. ; SEEHAIDIA, J. <1985>: La educación. Constantes y
prableaática actual.Barcalona, CEAC. FEERATER HDIA, 3. C1965>: Picdonario de Filosofía. te.As.,
Sudafricana. FERIY, G. C1983>: Le trajet de la formtion, Paris, Dunot. FICHTE, J. (1976): Bl destino del hombre, ladrld, Bspasa-Calpe. —. (1980>: Conférences sur la destinatian du savani.
Paris, J.Vrin.
- 461 -
(1980)! Mscours á la Matian Allemsnde. Paris,
Aubler.tHay traduce, castellana en Iditora Iaclonal,1977 y en Orbis, 19841.
(1984)t lütroduccióa a la Teoría de las Ciencias.
Madrid, Sarpe. (1986): Seivindicación de la libertad de pensamiento
y otros escritos, Madrid, Tecncss. (1987): Introducción a la Doctrina de la Ciencia.
Madrid, Tecnos. FOLCH CAl&RASA, A. (1983): "Iotas para una historia de l a psiquiatría
Infantil catalana".Ens Butlletí de Pedagogía Terapéutica". 12 12-13.
FOLCH SOLER, A. (1982): "Datos para una historia de l a Pedagogía Terapéutica". En: DB GOZMAS, op.cit.
FORTUIY, F, y otros (1987): jBreu historia de la filosoíla. Barcelona, Colunma.
FOUCAULD, M. (1979a> j Mstorla de Ja Jocura en la época clásica. léxico, F.C.E.
(1979b) :JE¡ ojo del j?oder,Madrid, La Piqueta. (1981): Vigilar y castigar. Madrid, s.XXI. (1984); La verdad y las formas Jurídicas. Barcelona,
GeáiBa,
(1985): Las palabras y las cosas, Barcelona, Planeta-Agc»tini.
- 462 -
FOÜQTOT, M. j CLimh, J. <1978>: L'Mducateur et ses respossabíJités,
Paris, ed. ESF. FOÜIIIBI, J í QTOSTIADX.I. <1979>J Le pauroir du social. Parle, fW.
FREGE, G. (1984>: M&tudios sobre semántica. Barcelona, OrMs. FllIIET, C. (1975)5 Parábolas para una pedagogía popular.
Barcelona, Laia. FiffilSE, P. (1970)! Pedagc^ía del oprimido. lontevldeo, Tierra
lueva. (1971); La educacióa como práctica de la libertad.
ladrld, Zero. FIEOJD, S. (1973)5 Obras Co:^letas. tedrld, Biblioteca lueva,
T. I - I I - I I l . FIIIDLAIDBR, K. (1981); Psicoanálisis de la delincuencia Juvenil.
Barcelona, Paidos. FUHBS, J. (1984)! La nueva delincuencia infantil y Juvenil.
Barcelona, Paidos. FUSTIBR, P. (1972): J,»idestite de 1'educateur spécJaJisé, Paris,
Id. Unlversitaires. (1983)! L*enfanee inadaptée. Repéres paur des
practiques. Lyon, Presses üniversotalres de Lyon.
GALBlálTH, J. (1988): "La i m i l l a del aal-.Bn: Mario El País.
Barcelona, 26-?1-88. Suplemento legocios.
~ 463 -
GALI, A. (1979): Historia de les institucions i del aoviaent
cultural a Catalunya 1900-1936, Barcelona,
Fundación A. Qali.
GARAPOS, A. (1986): "Faut-il dédrasatlser 1•adolescence". En:
Lieux de l'enfance. 12 5. Paris, Privat.
; AXIBL.G. (1986): "Justice iuposée et justlce négociée dans
le droit franjáis de l'enfance". En: Actes.
París, H2 56.
GARCÍA, G. (1975): "La educación como práctica social". En;
Aportes de teoría y práctica de la
educación, Sosarlo CArgentina], Azis. HS 3.
GARCÍA HOZ, V, (1960): Principios de Pedagogía sistemática, Madrid,
Eialp.
(1974): Diccionario de Pedagogía. Barcelona, Labor.
GARCÍA KARTIIEZ, J . (1987): "La Pedagogía Social a la búsqueda del
tienpo perdido". En: IV Jornadas Macionales
de Pedagogía Social. Santiago de Conpostela.
GELPI, B. (1982): Institutione et luttes educcatives. París,
Edllig.
(1983): "La educación permanente en el aundo actual"
En: MI Correo de la UNSSCO. Madrid, agosto.
GBRMAMI, G. (1968): Política y sociedad en una época de
transición. Bs.As., Paidos.
GIMEfEZ-SALIIAS, E. (1983): Delincuencia y control social, Barcelona, C.E.Ü.
- 464 -
GIMBIO SACSISTá», J.<1983>: Teoría de la enseñanza y desarrollo del
curricula. Madrid, Anaya.
GIHGER, S. (8/f) 5 "Kapport d'activltes <1978-1982)".En:
A.J,B.J.I. lArxlu Escola "Flor de Maig"l,
GISBERT, A. y otros <1980>s Educación especial, Madrid, Cincel.
GLEASOlí, P. (1969)! Introductian a la lingüistique. París,
Larousse.
GODEL, 1. y otros <1971>; Ferdinand de Saussure. Bs.As., Siglo XXI.
GODELIBE, K. y otros(1986)í "Antropología, Historia, Ideología". En:
J J hoBúbre.Selección de articulas de la
Revista francesa de Antropología. Bs.As.,
Manantial.
GOFFIAI, E. (1972)5 Internados, Ensayos sobre la situación
social de los en/eraos mntales. Bs.As.,
Amorrortu.
GOLDMAH, L. (1948); "MaterialIsne dialectlque et Histolre de
la pMlosopMe".Ens Eevue philasofique de
la France et de l'étranger. 52 48.
«- (1952); Sciencies ¿amaines et PMlasopble. Parla,
P.Ü.F.
(1968): JO AojBóa"e y lo absoluto. Barcelona,
Península.
GONZÁLEZ SEVILLA, G.(1907); La Protección de la Infancia abandonada,
Bilbao, IiBpr. tipográfica popular.
GOKSALEZ ZORRILLA,C.(1985); "La Justicia de Menores en Bspafía". En;
- 465 -
DE LEO,G. op. cit. £ Epílogo!.
GRAMSCI. A. {ie70>! iBtroduccióa a Ja íilosofia de la praxis.
Barcelona, Peníseula.
(1976) í i a aJteraatJra jjedaárá ica. Barcelona, Hova
Terra.
GREIHAS, A, (1973)5 Mn tomo al sentido.lSadriú, Fragua.
(1974)5 "Séaiotlque", Bn: JTncicJopedia larausse.
(1976)5 Sémiotique et Sciences Socials. Paris,Seuil.
(1980): "Description et narrativlté". En: Docunents
de Mecberche, París, EHBSS-CIES, vol. IX.
courtes, J. (1982)5 Seaiótica. Mccionario razonado de
la teoria del lenguaje. Kadrld, Grados.
GIOSRICHAID, A. (1981): "El Santo Pedagogo". Ens OmJCAEfPublicaoión
Peródica del Cbasp Freudien. Barcelona,12 2.
Gm, A. í OTtEZ, V. (1985)5 " E l Treball Conwnltarl". Ens 4S Escola
d'Bstiu d'Educadors Eepecialitzats.
Barcelona, Julio.
G17AL, A. (1986): "L*Educador especialitzat en els servéis d*
atenció priaaria". Escola d'Educadors "Flor
de Maig", Document intern.
GUraAlí DE AlBLLAfO,P(t985)s La vida pedagógica. Barcelona, Reselló.
. XHESCBITS, A. (1987)5 El educador de calle.
Barcelona, Roselló.
GUEVEITTER, E. (1969): Historia de la educación. Bs.As. ,UlíBA, FFyL.
- 466 -
GUIHDOír, J. (1971): Las etapas de la reeducación (de las Jóvenes
delincuentes y., .de los otros). Alcoy,
Karfll.
GURVITH, G. (1955): "Le concepte de structure social". En:
CÜiers interoationaux de sociolagie.
Parle, XIX.
HABEEMAS, J. (1982): Conociaienta e interés. Kadrid, Tauro.
(1984): Ciencia y técnica camo ideología. Madrid,
Tecnos.
(1984): "Moralidad y eticldad. Problemas de la
ética del discurso". En: Teorena. U.C.M. ,
vol.XIV/3-4.
(1987): Teoría y praxis. Estudo de filosofía social.
Madrid, Tecnos.
HAMBLIHE, D. (1979): Les objéctiís pedagagiques. Paris, E.S.F.
(1981): La instrucción una actividad intencionada.
Madrid, Marcea.
HARTMAM, H. (1960): La filosofía del idealismo aleaán. Bs.As.,
Sudamericana.
HEBET, R. (1979): Le metier d'educateur specialise. Paris,
ed. Universitaires.
HEGBL, G. (1980): Introducción a la historia de la filosofía.
Bs.As., Aguilar.
HENDEIKS, V. (1976): Semiología del discurso literario. Madrid,
Cátedra.
- 467 -
(1983) : Pedagogía General derivada del fin de Ja
educación. Barcelona, Eumnitas.
(1987)5 Mspós per a un curs de Pedagogía.Barcelona,
EuisD-Diputaciótt de Barcelona, (1975)s "II krausisao eapañol". Ens W.Aá; Cuatro
ensaym de iistoria de España, Ifadrid, •
Edicusa. (1963): Psicología del crirnn. Barcelona, Zeus.
(1971) j Bssais IJngu i stiques. París, l i n u i t .
(1969) s Crítica de Ja razón Insirumntal. fe.As,,
Sur. (1970) : PiaJéctica del lluminism. Ms.ás., Sur.
(1974): Teoría crítica. Bs.As,, Aiorrortu.
(1986): Chasa. Barcelona, AntlirapoB,
(1984) : I^atado de Pedagogía General. Bs.As,,
Ateneo. (1984) : Mom> Judens. Jbdrid, Alianza ed.
(1985) : "L'educador especlalltzat i e l tre b a l l conunltari". En: 4S fecoJa d'^tiu
d'Bducadars Especialiizats. Barcelona,
Julio.
(1973): la sociedad desescalarizada. Barcelona,
Barral.
- 468 -
IIHBAITY, I. <1985>: Praxis e ijttersubJetividad.La teoria
crítica de Jür^ea Haberms. Pamplona,
Eunsa. IISTITÜTB IITBiafATIOIAL D'EDTCAtlOI SPKIALISE <1982>j Chasqts d*action
actuéis de l'educateur speclalisé, lY
Colloque. Louxeabourg. IISTITÜTE PBDAGQGIQUB lATIOIAL <1968)! Sniretieits pMlosopbiques.2e,
partie, París, vol II. IISTITÜTO DB HBIISBlCIon SXIIAL <1970>: l a proWeaéflca de Ja
mrgimlidad en JSarceloua. Barcelona, IlES.
IISTITOTO HACIOHAL DE SERVICIOS SOCIALES (1985): Estatuto básico de
los centros de tercera edad, ladrld.
lOK, J.íTlICAET, J. <1984>; Íes tre^aiJJeurs socJaujr, París, ed.La Découverte.
ISRAiLS, H. (1984)! "Sur l a piste du prestdent Schreber". En: i'aae. Le mgazine freoudien. París, 12 16.
JAKQBSOl, R. C1963>: Sssais de linguistlque general. París, l i n u l t .
— {1968>: ProWeaias del lenguaje. Bs.As., Sudaaiericana.
. HALLE,K.(1967): Fundamentos del lenguaje, Madrid, Ciencia
lueva.
_ 469 -
y otros (1971): El lenguaje y los problems del coDociaiento
Bs.As., B. Alonso ed.
JOAD, C. (1967): Guia de filosofía. Bs.As., losada.
JOÜBREL, H. (1946a) :'*L'©ducateur spéclallsé". En: J?evue de 1'
Sducatios Surveillée. BC 5.
(l946b):^voiJS i'ea/ance [Monográficol. IS 66.
JUDERÍAS, J. (1908): La protección de la infancia en el
extranjero. Madrid, Arias.
(1912): La Juventud delincuente, leyes e
intitucioaes que tienden a su regeneración.
Madrid, Estableclaiento Tii>ogr&flco de J.
lates.
(1917): ProMeaas de la infancia delincuente. La
criainalidad. El tribunal, Bl reformatorio.
Madrid, lupr.del Asilo de Huérfanos.
JÜIF, P. í LEGRAID, L. (1984): Grandes orientaciones de la
Pedagogía contex^oránea. Ifadrid, larcea.
JULIA, A. (1972): "El Centro de formación de Educadores
Especializados de Barcelona". En: Piquer y
Jover, 1972b.
JULIA, A.y otros (1969): "La fornación de educadores especializados".
III Jornadas Técnicas de Estudio sobre los
problemas de las subnormales. Madrid, 26-
29.XI.
- 470 -
(1984)5 lacan et la jíMJoKjpMe. f a r l s , F¥F.
(1962)5 l'era industrial a Mspanya. Barcelona,
lova Terra.
(1975)5 Lógica del di^urso normativa. Madrid,
Tecnos.
(2886}¡ Critica de la ramón Práctica. Madrid,
Biblioteca econóiaica-flloséflca £M.
Mlnyesa de los líos!, vol. XXXIV.
(1983) 5 Pedagogía. Madrid, Akal.
(1984) 5 Méflexions sur 1'education.^ Paris, J.Vrin.
(1985) 5 Filosofía de la Mistarla. Hadrid, TCE.
(1974)5 Istroducción a las aatemátícas, Ibdrid,
Tecnos.
,M, (1980)5 MI desarrollo de la lógica, ladrld, Tecnos.
(1952)5 "Scolarité des retardes scolaires*. Bn5
II Congrés International d'Sygléne et de
Medicine msolaires. Lyon.
(1971)5 Maléctlca del Am j del Baclavo en Megel.
Bs.As., La Pléyade.
(1982): Jtettidios de Mistoria del Pensamiento
Científico. Jfóxico, FCE,
(1971)5 La estructura de las revoluciones
científicas. Iféxlco, FCB.
(1978) í gundos pensamientos sobre paradigmas.
- 471 -
LACAI, J.
LADSOUS, J,
LAENG, X.
LAISOIS
LAPASSADE, G.
LAPAUV, E.
LARBOYO, F.
LASCOÜKES,
Kadrid, Tecnos.
(l©80>t Psicoasálisis, Sadiofonía é Televisión.
Barcelona, Anagrama.
(1980) : Seainario VII: La Etica del Psicoanálisis.
1959-1960, Bs.As., Escuela Freudiana de
Bs.As. [nimeo].
(1981) : "R.S.I.". En; OSFICAP?. Publicación periódica
del Cbaap Freudien. Barcelona, Petrel, na 3.
(1983): Escritos. México, S.XXI, t.I-II.
<1984>: Suplementos de escritos. Barcelona, Argot.
(1977): L'educateur dans l'education specialisée.
Fonction et formation. Paris, ed. ESF.
(1977)! Esquenas de Pedagogía. Barcelona, Herder.
{1971): "Un regard sur l'AHEJI". En; Revue..,,
Suplement á... Paris, Ha 77 CMonográficol.
(1971): L'Autogestión pedagogique. Paris, Gauthier-
Villars.
(1969): Educateurs...inadaptés. Paris, ed de l'Bpi.
(1980) 5 Historia de la Educación. México, Porrúa.
y otros (1981): Fundamentos de Ja educación. Bs.As., BÜDEBA.
P. (.1977}: Prevention et controJe social: les
contradictioBS du travail social, Paris,
Masson.
- 4?2 -
(1891)í Les devúires d'us Chretien envers Meu et
Jes Moyens de Púuvoir bien e'en ácquitter,
Mouvelle editian Atribué au JBienheureux de
La Salle. Paris, B.Bumoulict et &.
ílWSDí Meditaciones sobre el Ministerio de la
enseñanza por,,. ¡fundador de las Mérmanos
de las Escuelas cristianas y Patrono de
todos loe educadores. Ifadrid, Iwpr.J.Bravo.
(1968>! "Don Bosco y l a caridad en las prisiones". Conferencia pronunciada en e l Ateneo de Madrid e l 12. I I I . 1888. Bn; 1C3CA CHÜST, op.cit.
(1975>{ BacMlard a el día y la nocM, Barcelona,
Anagrama. (1978) s Poirr une critique de l'épisiemoloffie,
(BaoMelard, CauguilMem, Foucauld). Paris,
laspero. (1974): El nacimiento de la historiografía MJderna.
Barcelona, Ibrtinez loca. {1969>! "Reflexiones sobre e l estructuralisio". En;
W.AA;&rtriictüralisaio e Mistoria.
(1979) ; El amor del censor, Barcelona, Ánagram.
(1985): L'ineetijmble objet de la transmiesion.
Paris, PAYAID.
- 473 -
y otros <1982): El discurso Jurídico, Perspectiva
psicoBBalítica y abordajes epistemológicos.
Bs.As., Hachette.
LEKU, L. (1973); Pedagogía. Temas fundamentales. Bs.As.,
EapeltiBz.
LEVOIS, K. (1974): Les exclus. Parle, Seuil.
LE EOY, E. (1982): "El paradlgna y el discurso Jurídica: el
caso de los derechos del África negra". En:
LEGEIDRE y otros,op. cit.
LEVI-STEAUSS, C. (1977): Antropología Estructural.Bb.As,, EÜDEBA.
y otros (1976): Polémica sobre el origen y la universalidad
de la familia, Barcelotxa, Anagrama.
LEWGRAHD, P. (1973): Introducción a la educación permanente.
Barcelona, Telde/UHESCO,
LEIRKAlí, V. (1987): "La educación como respuesta a las
problemáticas sociales". En: I Congreso
Estatal de Educadores Especializados.
Pamplona.
LQBEOT, H, (1966): La Pedagogie institucioneUe. Paris,
Gauthi er-Vi11ars.
(1983): Teoría de Ja Educación. Barcelona, Libros
de confrontación,
LÓPEZ ALOISO, C. (1985a):"Menoría introductoria". En: Seminario de
Historia de la Acción Social.
(l985b>:"La acción social medieval como precedente".
- 474 -
LÓPEZ BACHESO, M. (1986)s
LORY, B.
LOTMAI, L. LOZAffO SBIJAS, C.
LOZAÍO, J. y otras
LÜKACKS, 6.
LUZIRIAOA, L.
XAKAREHKO, A.
KALIirOWSII, B.
(1975>.-
(1979) :
(1980) : (1980) !
(1982)5
(1979):
(1982)5
(1975) 5
(1966)5
(1968)5
(1976) 5
(1979)5
(1981) 5
(1986)5
Bns Ibid.
"La reforaa de las ensefiaESsas umlversltarlas
y el futuro de la Pedagogía Social en
España». En: MARII IBASfBZ;PÉREZ SERRAIO,
op.cit.
Xa politique d'aotion sociale, Toulouse,
Privat.
SesdSilca de Ja cultura, ladrld, Cátedra.
La escolarizacióB, Barcelona, Hbntesinos.
La educación republicana, 1931-39.
Universidad de Barcelona,
int£Jiog"ía de Textos Pedagógicos. Barcelona,
PPÜ.
"Introduccién". En5 LOTIAI, op.cit.
Análisis deJ discurso. Madrid, Cátedra.
Historia y conciencia de clase. Barcelona,
(ir i j albo.
La.educación de nuestro tiempo. Bs.As.,
Losada.
Antolt^ía Pedagógica. Bs.As., Lasada.
Banderas en las Torres. tíRSS, Progreso.
Colectividad y educación. Ifadrid, Muestra
Cultura,
Poema Pedagógico, Barcelona, Planeta, 4a.ed.
Criases y costumbre en la sociedad primitiva.
- 475 -
Barcelona, Planeta-Agostlni. HAHSHIIl, K. (1950): Freedoa, power aad democratíc Planing.
London, Eondledge and P. Kegan. — (1969): An intraduction to ihe soclology oí
educatian. London, londled^. KAMOII, H. (1979): La educación inposi&le. Barcelona, Baldos.
(1979): El niña, BU enfermedad y las otros. Bs.As.,
lueva Visión. — (1985)5 Jte un imposible a "Otro". Barcelona,Paidos.
MASFTOVAH, J. (1960)5 La educación y sus tres problemas. Bs.As.,
Ateneo. KARAVALL, J. (1979)5 "De l a nlserlcordia a l a j u s t i c i a social en
l a economía del trabajo; l a obra de Fray Juan de Eobles". In: JÉsneda / Crédito. M 148.
KAKJtfSE, H. (1965): Ems y civilización. Una investigación filosófica sobre Freud. México, Moriz.
(igQQa^t Cultura y sociedad. Bs.As., Sur, 4ied.
(1969b) 5 J'J Mombre unidimnsianial. Barcelona, Selx-Barral.
- (1969c)5la sociedad carnívora. Bs.As., Galerna. —^ i HABIEMAS, J. (1980); Teoría y Política. Universidad de
Valencia, Cuadernos Teorema, MASDOIES, J. (1982): Filosofía de las ciencias humanas y
sociales. Materiales jxtra una fundamentación
~ 476 -
eientifica, Barcelona, Fontanara.
— — (19S5>5 MazóM cominicatlva y teoría crítica! la
fundamatación normativa de la Teoría
Critica de Ja sociedad. Bilbao, fnlversidad
del País Tasco.
I&RII IBAtlK, R. { PBIBZ SESBAirO, 6. (1986) s la Pedagogía Social ea Ja
Universidad, Realidad y prospectiva, todrid,
ICE-TOED.
lARTIIIT, A. {I965>í Elementos de lingüistica general. Madrid,
Credos,
MARTIIEZ ITTOIEBDI, J(l987>í *11 educador e^clalizado; profesión-
forjiación. Avance de delimitación de figuras
profesionales concurrentes e ingjllcaciones
re^ecto a la formción del Educador
Especializado". En;. Encuentro de Educadores,
Barcelona.
MARTISEZ MARZO, F. (1987)í "Kant i els líaits de l'Estat". En; Ateneu.
Mevista de Cultura, Barcelona, Ateneu
Barcelonés. 12 12.
lAlTIIEZ, K. <l983>i "Histolre de l'enseigaeneat spéclali les
colonles agricoles de Jeunes détenusí les
aentalltes du sdlieu du 19e,6lécle et le
projet de reforae pénltentlalre", En;
Cabiers de l'enfance imdapiée, 12 265.
„ <1985>j "Histolre de l'enseigneae'nt spéclal*. te
- 477 -
projet de lol relativ h l'educatloa de 1'
enfancB Inadaptée". En: CaMers de l'enfance
Inadaptée. E9 281.
KARTIIEZ KOT, B. y otros (1987): Educacaión coapensatarla. Ifadrld,
Santlllana/Aula XXI.
KARTIOLAE, M. (1987>: "El educador social en Escocia". Bn:
Encuentro de Educadores. Barcelona.
KAÜRI2I0, R. í PEIROIE, M. <1984): Xinori, Coaunitá e dintorni. Torlno,
Gruppo Abele.
KEHCARELI, M. {1975): II dívitto all educazianes frontiera della
pedagogía sociale. Éresela, La Scvola.
KEHBKBEZ PELAYO, K. (1918): Algunas consideraciones sobre Francisco de
Vitoria y los orígenes del derecMo de
gentes. Kadrid, laqjr.J. Bravo.
KERIHO FERHAIDEZ,J. (1987): "Inadaptación y delincuencia Juvenil.
Aspectos de Pedagogía Preventiva". En:
Bordón. Eevista de Orientación educativa.
Kadrid, Sociedad Espafiola de Pedagogía.
T. XXXIX, Bayo-abril.
—.— (1987): "Supuestos básicos para una pedagogía
preventiva de la inadaptación y delincuencia
Ju-^nil". Bn: Ibid.
KBRLEAÜ- PDHTY, M. {1959>: "De Kauss á Claude Levl-Strauss". En: La
Jfouvelle Revue Frangaise. Paris, IS 7.
- 478 -
KILLER, J. (1985): "S'truc dure". Bn: Fas tant. Fewe de
la Decouverte Freudienne.IQ 8-9.lov.-Dec.
"(1987)5 "La náqulna panóptica de J. Benthanf. En:
Matems I, Bs.As., Manantial.
(g/f) . Cinco Conferencias Caraqueñas sobre Lacan.
Caracas.
. HERBEKT, T. (1979)5 Ciencias Sociales: ideología y
conociaiento. México, ed.S.XXI.
MILLOT, C. (1982)5 Freud Antipedagogo. Barcelona, Paidos.
MIÍISTEIIO DE JUSTICIA.- D.G.P.J.M. (1987)5 Documento elevado a D.
Emilio Lamo de Espinoza, Secretario del
Consejo de universidades, ante la ausencia
de formación y titulación adecuada de la
figura profesional del Educador
Especializado. Madrid.
MOLIIá I FUSELBA, M. (1987)5 "La enseñanza especial como servicio
público". En: JEtecuentro de Educadores.
Barcelona.
MOHTAEOM, J. (1977): Les Jeunes en prison "an nous enfonce".
Paris, Seuil.
MOCiRE, T. (1980)5 Introducción a la Teoría de la educación.
Madrid, Alianza.
MORAGAS, J. de (1972)5 ¿os inadaptados. Barcelona, Mova Terra.
- 479 -
KORBAIJ, P. <1981>5 "laturaleza, cultura, historia". Bn:
CHAméT, op.cit.
KORIl, B. (1974): El paradigm perdido: la naturaleza humana.
Barcelona, Kairos.
IKIULOTO, J. (1980): "Modele". En: Enciclopedia Universalie.
Paris.
MÜEL- DREYFÜS, F. <1983>: Le aetier d'éducateur. Paris, Minuit.
lAGBL ,E. <1981): La estructura de la ciencia. Barcelona,
Paidos.
. HEVMAI,J.(1985): "La demostración en Godel". En: W.AA:
Sigma. op.cit.
EASIO, J. (1980): La voz y la interpretación. Bs.As. Hueva
Visión.
lASSIF, E. (1980): Teoría de la educación. Madrid, Cincel.
y otros (1984): El sistema educativo en América Latina.
Bs.As., Kapelusz.
IICOLAÜ, A. <1987): "Joventut marginal 1 control social". En:
DIPUTACIÓ DE BAECELQ5A: La joventut a
Catalunya al s.JX. Materials per a tina
Sistória. Barcelona.
IIETZSCHE, F. (1973)! En torno a la voluntad de poder. Barcelona,
Península.
lOVAK, J. (1980): Teoría y práctica de la educación. Madrid,
Alianza ed.
- 480 -
(1983a>:¿a educación y el exilio. Barcelona,UCB.
(1983b)!"Educación! aporía de lo viejo y lo nuevo".
En! Enrahonar. Quaderna de Filosofía. U.A.B.
12 5/6.
(1984) : "torco Pedagógico y función del Educador
Especializado". En: III Jornades de
Pedagogía i Societat. II.lustre Col.legi
de Doctore i Lllcenclats. Barcelona.
(1985) : "La fomación de educadores especializados
en adaptación social". En: Perspectivas
Pedagógicas. Barcelona, CSIC. Val. XV, Año
XXVIII. 12 55-56.
(1985) : "La Pedagogía Ckainunltaria". En: 43 Escola d'
Estiu d'educadors especialitzats. Barcelona.
(1986) : "Educación, nonaatividad y delincuencia
juvenil". En: 5S Escola d'estiu d*educadors
especialitzats. Barcelona.
(1987) : "Institución penal y práctica educativa".
En: Presó i Comunitat. Priaeres Jornades
Penitenciarles a Catalunya, Barcelona.
(1987) : "La cuestión educativa en el ámbito de la
Justicia de Menores". Ens 6S Escola d'estiu
d'educadors especialitzats. Barcelona.
(1988) : "De las pedagogías asistenclales a la
Pedagogía Coaunitaria en la Europa actual".
- 481 -
Bns Poder y Control.Sevista Mispana-
latinoaxierícana de disciplinas sobre el
control social. Barcelona, PPÜ, 12 l .
QCCm, G. de Í1985>: Principios de Teología, Madrid, Sarpe.
O'DOHOGHÜE, M. <1982>: Disensión económica de la educación.
Bs.As., Hunanitas.
OEOTIARD, F. (1949): "Deaocratisation ou éllaination différée".
En: Actes de Recierche en Sciences Saciáis.
IovenT3re/49.
OGILVIB, B. (1987): Lacan. La íormaiion du concept de suJet
(1932-1949). París, PUF.
OLIVEIRA LIMA, L.de (1984): Educar para la comunidad, Bs.As., Hunanitas.
O.H.Ü.- DPTO.DE ASÜITOS SOCIALES (1967): Miñas privados de medio
familiar normal, Bs.as., Hunanitas.
OSSORIO GALLAEDO, A. (1944): El pensamiento vivo de Vitoria. UIBA, FFyL.
OÜRY, F.; VÁZQUEZ, A. (1976): Fers une pedagogie institucioneUe. Paris,
Maspero.
PALACIO, E. (1979>: Historia de la Argentina (1515-1955).
PALACIOS SAICHEZ, J.(1987): "La enseñanza en las Instituciones españolas
para la "Reforma" de menores. En: JTenores.
J?evJsta de la D.G.P.J.M. Madrid, Iros. 4, 5
Bs.As., Peña Lill o ed.
PALACIOS, J. (1979)s La cuestión escolar. Barcelona, Laia.
- 482 -
PALMIBR, J. {1971): Jacques Lacan. lo simbólico y lo imaginarla.
Bs.As., Proteo.
PALOMERA, V. (1982): "una antífrasis: Lacan "eetructuralista".En:
ios Cuadernos del Marte. Asturias, HS 13.
(1985): La Personalidad, el retorna de una ilusión.
Barcelona, Montesinos.
PALOP, P. (1981): Mpistemologia genética y tilosofia.
Barcelona, Ariel.
PAVARIBÍI, M. (1986): "Fuera de los muros de la cárcel: la
dislocación de la obseción correccional".
En: Poder y control. Revista Hispano-
latinoamericana de disciplinas sobre el
control social. Barcelona, Ha 0.
PAZ, J. (1972): "Decreto del gobernador de Córdoba,1829".
Bn:SOLAEI,M.: Historia de la educación
argentina.Bs.As., Paidos.
PEIROIE, M. (1984): Educatore e Territorio. La "costruzione"
del distretta di base. Torlno, (iruppo Abele.
PBRDOID, J, (1985): "Asistencia Social y Beneficencia:
evolución,situación actual y perspectivas".
En: Seminario de Historia de la acción
social.
PEDRA(K3SA Y LLAVIIA, S. (1985): Lllbartat vigilada. Barcelona,
Daloau.
- 483 -
PBRBZ GÓMEZ, A. {1978>: las fronteras de la educación.
Episteaología y Ciencias de la educación.
Madrid, Zero.
PEKLIII, T. <1976>: La Escuela de Frankfurt. Caracas, Ifemte
Avila.
PERIOI, E. <1973H Lm niños inadaptados, Barc^laua, Oikos-
lau.
PBSBT, J. (1978): "Capitalismo y nediclüa: ensayos sobre el
nacimiento de la seguridad social". En:
Estudios de Historia Social, MS 7.
PESTALCEZI, J. {1982>! Cartas sobre educación infantil.
Barcelona, Huaanltas,
PESTAIA, A. {1916): PendeBcJas actuales en la tutela
correccional délos señares. Madrid,
Biblioteca Pro-infantla. Ia|>r. del Asilo
de Huérfanos.
(1934): El protectorado del niño delincuente. Un
ensayo de educación correccional. Ifodrid,
Cosano.
PETEUS ROTGES, A. (1986a>:Xa educación social a través de las
sociedades. Evolución histórica de la
Pedagogía Social. Proyecto de Investigación.
Tribunal de opc«l clones a Cíátedra de
Universidad.
- 484 -
PETHDS ROTGBE, A. (1986b)!"La Pedagogía Social en la Universidad de
Barcelona". En! KARIV IBASfEZ; PBBEZ SERBAVO,
op.clt.
(1987)! "Servicios Sociales y Pedagogía Social.
Beflexiones epistemológicas en torno al
trabajo social". En! IV Jornadas Nacionales
de Pedagogía Social. Santiago de Conpostela.
PHILIP, A. (1946): "La directlon de l'education survelllée".
En: J?evue de l'education surveillée. Paris,
12 spécial [Konogr&fico].
PHILOFEHKO, A. (1966): Tbéorie et praxis dans la pensée moral et
politique de Kant et de Ficbte. Paris,
Hinult.
• (1976): La liberté bumaine dans la pbilosopbie de
Ficbte. Paris, Minuit.
PIAGET, J. (1977): Los procesos de inadaptación. Bs.As., Mueva
Visión.
(1981): Psicología y epistemología. Barcelona,
Ariel.
PIMATEL J. (1946): "Les patronages devant l'Btat". En: J?evue
de J'educatlon surveliJée. Paris, H2 2.
PIMELL, P. : ZAFIROPOULOS, M.(1978): "La medicalIsation de l'écbec
scolaire, de la pédopsychiatrie á la
psycbanalyse infantile". En: Actes de la
Secbercbe en Sciences Saciáis. 24.XI.78.
- 485 -
PIQUES y JOVES, J. (1954)5 «Antecedentes para el estudio de un
estatuto del personal educador. Las
instituciones auxiliares y los funcionarios
técnicos en la legislación de las Juntas de
protección de nenores". En? Sevista Española
de Pedagogía. Madrid, Sept.-Oct., nfi 34.
<l957>s "Mater aiaabills. Un slsteíaa de casa de
fasBilia que tiene por base la pedagogía de
la naternldad espiritual". Bn: Idea. ,Ifi 53.
(1958): Macla la preparación y especialización del
personal educador. Doctrina y práctica,
Barcelona, Gráficas Marina.
{1962>: "Fundamentadón psicológica y aplicaciones
prácticas del misterio de la maternidad
espiritual de Maria.Prinera parte: Bl papel
del ambiente en la vida del nifio sin iogar".
Ens Pro Infancia y Jui^ntud, 12 84.
(1965)! "Orientación para la psicopedagogía de los
nifios sin hogar noraal". Bn: Sevista
Española de Pedagogía. Ibdrld, 12 91-92.
^ <1972a):"Bn tomo al problena de los fundamentos de
la maternidad espiritual. Hacia una
interpretación de lo fenenlno". En:
Perpectivas Pedagógicas. Barcelona, vol.
V I I I , n2 29.
- 486 -
<1972b>!ia íoraaclón de los educadores de los
niños privados de bogar. Bases para el
estableciaiento de una nueva profesión
social. Barcelona, larprenta-escuela Casa
Provincial de Caridad, tSeparata de la
revista Perspectivas Pedagógicas,VSi 29-301
PLATOI {1949>! Apología de Sócrates. Diálogos. Bs.As., El
Ateneo.
PLATT, A. (1982): J,DS " s a J F a d o r e s del niño" (o la invención
de la delincuencia). México, S. XXI.
POBTCE, A. (1977): Trabajo Social y lucha de clases. Liaa,
ed. Sur.
POPKE¥ITZ, T. (1980): "•Paradigass in educatlonal sclence:
different Heaning and purpose to theory*.
En: Boston University Journal of education.
Boston, vol. 102.
— (1984): Paradigas and ideology in educational
Sesearch. Hew York, Tbe Fali^rs Press.
POPPEl, K. (1970): La lógica de la investigación científica.
Ifeidrld, Tecnos.
POÜLAITZAS, I. (1978): Poder político y clases sociales en el
Matado capitalista. Madrid, S. XXI.
PRILE, R. (1981): Perspectivas sobre la conducta anaraal.
México, Interamericana.
PÜIG(T1CB, A. (1984): La educación Popular en América Latina.
- 487 -
Kéxico, lueva laagen. Q ü i m i á C&BálAS.J. <1984>5 Pedagogía Social, Ifadrld, Dykiiffioa.
(1985>: "Las funciones socioprofeslonales del pedagogo". Mm Sordas, Madrid, nS 257.
, -«—^^-^—^ (1986): " i a profesionalizacién de l a Pedagogía Social*. Bn: Sevieia de Pedagogía Social,
12 l . Murcia. .— {1986>: " l a Pedagogía ajoial en el actual contexto
de l a Pedagogía Social en España", Bns lÁRII IBMKiPElIZ SEHRáfO.op.clt.
QUIITAIIlLá, M. U978): "Estatuto eplsteBológico de las Ciencias de l a Educación». En: ESCOLAIQ,1978.
RACIOIEIO, I,, C1981>; Sistemas de ciudades y ordenación del
territorio. Ifeidrld, Alianza. — , — — ^ (1983)! MI paro al ocio, Barcelona, Anagram. EALD, 1. (1984): "Conceptos, teorías y desarrollos de l a
Pedagogía aacial". En: Bordón, Ifadrid, nS 251.-
ItCAIATI, F, <1981>: La transparencia y la enunciación.
Introducción a la pragmática, Bs.As.,
Hacbette. IBDLiF.j VIIEMAI.D. <1970>: MiSos que odian, Bs.As., Paidos.
HIMEl, B. <l981>í Xa escuela Ma merto. Alternativas en
mteria de educación. Barcelona, labor, HGBAÜLT, F. j PáCIEÜX, 1. íl967-68>: " l a «coupure éplsténologique'".
- 488 -
iBs Cours de PMllosopMe paur Scíentifiqms.
Collectiao diriges par L.Althusser. Paris, Fasclcule I I I ,
HBY, A. .(1973>! Tbéaries du signe ei du.sens. Paris,
l l i B c i s i e c k , mmxm-ElVmM, B. <l982>t Wl demrrallo social del niño y del
adolescente,Barcelona, Herder, lICQETO, P. <l967>i "Istructura f liermfiéütica". Bm ff.AA. i
Pro&Jeaas del estructuralismo, op.cit. — — (i980>: "La g r a s ^ l r e narrative de Qrelaas". Ins
Documents de jfecitercie.Paris, CMS, vol. 15 lOCA CHllST, T. (1968) s Historia de la Obra de las tribunales de
Menores en España, líadrid, Secoién de Publicaciones del C.S.P.I,
lODHIOroz OCAMk, I. <1982>í '•Aproxlaaclón a l a Teoría y práctica de l a ledlcina Social en iudwig Teleky{1872-1957)» Bnj Dynamis, ladrld, 122.
— ( i 9 S 3 > í "La Acadesda de Higiene Social de Dusseldorf (1920-1933> j e l proceso de constitucién de l a Ifediclna Social COMJ especialidad en Aleaania". En: i?3maaís,3fadrid, HS 3.
_ <1985): "Ifedlcina y acción social en l a Espafla del priaer tercio del s.XX". las Seminario de Acción Social.
- 489 -
EOLDAÍ GARCÍA, E. (1985): "El Trlbuanl de Kenores: una Institución
cerrada". En:Docuxnentación Social. Eevista
de estudios sociales y de sociología
aplicada. Madrid, abril/junio. Ha 59.
EOSSIÍER, L. (1974): Scienza dell'Educazione e pedagogía crítica.
Roma, Armando ed.
RUBIO CARRACEDO, J. (1982): Positivismo, hermenéutica y teoría crítica.
Valencia, Ed. Hau Lllbres.
RUBIOL, G. (1985): Los Servicios sociales I. Organización y
funcionamiento en Gran Bretaña, Yugoslavia,
Israel y las Países Bajos. Madrid, S.XXI.
(1986): Los Servicios Sociales II. Leyes de
servicios sociales en Europa. Madrid, S.XXI.
RUEDA, J. (1984): "Programes d'infancia, adolescencia 1
Joventut". Bn: Per Ciutat. Barcelona, N2 9.
(1987): "Servicios sociales de Base. Una lectura
crítica". En: Pevista de Treball Social.
Barcelona, BS 105.
EUSSELL, B. (1983): Los principios de las matemáticas. Madrid,
Espasa-Calpe.
(1985): "Los metafisleos y las matemáticas". En:
W.AA.: Sigma, t.V, op.cit.
SAEZ CARRERAS, J. (1986): "La Pedagogía Social en España: sugerencias
para la reflexión". En: Sevista de Pedagogía
- 490 -
Social. Kurda, 121.
(1987)! Xa construccióD de la Pedagogía Social en
MspaSa. Valeada, lau Llibres.
SALOME, J. (1972): Supervisión et foraatioa de l'educateur
spécialisé. Toulouse, Privat.
(1975): Educadores especializados. Barcelona,
lova Terra.
SAHBlUí, J. <1982>! Enfants trauvés, eníants ouvriers. París,
Aubler.
SAHTOLAEIA SIERHA, F. <1984a>Inicio de la Pedagogía Terapéutica en
Barcelona". En: VIGA, A.(coordinador), op.
cit,
« — (1984b)! Xa obra pedagógica de Josep Pedragasa.
Generalitat de Catalunya, Departasest de
Justicia. Barcelona.
(1985): "La reeducación social y la vida rural, una
perspectiva Mstórica". En: Perpectivas
Pedagógicas. Barcelona, CSIC. vol XV, E2 55-
56 .
SAHTOEI RÜ6IU, A. (1981): Historia Social de la educación, I.
Barceloiui, Eeforma de la escuela.
SAHVISMS, A. (1984): Introducción a la Pedagogía. Barcelona,
Barcanova,
(1985): "Sociología de la educación y Pedagogía
Social". Bn: W.AA.: Textos de Pedagogía.
- 491 -
SAPIE, B. (1986): El lenguaje. Hadrid, F.C.l.
SAláCISO, CH. Í1977>: Experiencia j teoria de las Comjnas
infantiles. Barcelona, fontanella.
SAÜSSÜKB, F. de {1946>! Curso de lingüística general. Bs.As.,
Losada.
SCHAFF, A. {1988)! Mistaría y verdad. Barcelona, Grljalbo.
SCHATZMAI, M. (1979): El asesinato del alm. La persecueión del
niño en la familia autoritaria. Madrid, ed.
S.XXI, 31 ed.
SCHBBIEHBERGER, PH. (1984): Mistoria del retraso mental. San Sebastián,
SUS.
SCEREl, I. { HOLQÜEIGÜEM, 0.(1979): Albun sistemático de Ja infancia.
Madrid, Anagrama.
SCHMID, J. (1976): El maestro compañero y la Pedagogía
libertaria. Barcelona, Fontanella.
SCHIIDT, ¥. 5 Relcb, ¥. (1973): Psicoanálisis y educación.
Barcelona, Anagrama, vol I-II.
S^HIEIDBE, K. (1951): Personalidades psicopáticas. Madrid, Labor.
SCHIIBS?, D. (1981): Gyanastlque áe Chambre medícale et
hygiénique, Paris, Lyse-ORIICAR?.
SEBBOK. T. (1979): Contributions to the Doctrine of sings.
Bloomington, Indiana Vnlversity Press.
SIELIOMAI, M. de (1975): "Empirisara y espiritual isa» en la Ciencia
de la Mucaclón*. En: J?evista de Ciencias
- 492 -
SERBAIfO, S.
de la Educación. Rosarlo [Argentina], AKIS,
12 13-14.
SBKIIARIO DB ACXJIOH SOCIAL {1985)s Cuatro siglos de Acción Social. Jte
Ja Beneficencia al Bienestar social. Madrid,
S, XXI/ T.S.
SBRVEI DE SERVÉIS SOCIALS {1986): "Treball Coaunitarl". Bní Primeres
Jornades de discusió sobre Treball
Comnitari. Diputación de Barcelona,
Patronat Flor de Maig.
(i983>: La Semiótica. Una introducción a la teoría
de los signos. Barcelona, Ifonteslnos.
(1983) : La lingüistica. Barcelona, Montesinas.
(1963): "los enfants Inadaptés." En: J?evüe de
1*VWAPEI. Paris, m 5.
(1984) : Etica. Madrid, Sarpe.
(1971): J, J. Moueseau. La transparence et
l'abstacle. Parle, Gallinard.
(1984): Investigación y desarrollo del carrlculum.
Madrid, Morata.
(1965): Teoría marxista de la educación, México,
Grijalbo.
(1972-74): Logique, sémntique, joétajmtltéaatique.
(1923-1944>.f&r±e, Colín.
TEDBSCO, J. y otros (1975): "Ideología y educación". En: Aportes de
teoría y práctica de la educación. Rosario,
SIVADOH, E.
SPIMOZA, B.
STAEOBISSKI , J .
STEIHOÜSB, L.
SÜCHODOLSKI, B.
TARSKY» A.
- 493 -
CArgentina], Axis. H& 6 [Xonográficol.
THERBORI, C. (1972): "Jürgen Haberaas; un nuevo eclecticisno".
Bns reoreaB. Universidad de Valencia, Hfi 6.
THOM, R. (1986a)!"El mito del «étodo experimental". Bn ! El
País. Barcelona, 9.1.86.
y otros (1986b)! Xa pbílosopMe de les Sciences aujovrd'bui.
Académie des Sciences. Paris, Gautbier-
Villars.
TITOHE, R. (1968)! Metodología Didáctica. Madrid, Rlalp.
(1986): El lenguaje en la interacción didáctica.
Teorías j nodelos de análisis. Madrid,
Marcea.
TIZIO, G. (1966)! DeJincueacia 7 Servicio iSbcial. Bs.As.,
Humanitas.
TIZIO, H. (1985)! "Signund Freud o el límite de la educación".
En: Perspectivas pedagógicas. Barcelona,
CSIC. H2 55-56, vol.XV, año XXVIII.
(1985): "La deficiencia en qüestló". En: 45 Escola
d'Bstíu d'Educadors Especialitzats.
Barcelona, Esc, d'Educadors Flor de Maig.
(1987a): "La qüestió institucional 1 el treball en
equip". En: 6S Escola d'Estiu de Educadors
Especialitzats. Barcelona, Esc.d'Educadors
Flor de Maig.
- 494 -
(1987b):"Bis Servéis Socials i el Malestar en la
Cultura". En: Ibid,
i VILÁ, F. (1986): "Cuestiones en la clínica de los sujetos
1lanados deficientes". Bn: 5í Escola d'Estíu
d'Educadors E^>ecialitzats. Barcelona, Ese.
d'educadors Flor de Maig.
TOSQOELLES, F. (1973): Estructura y reeducación terapéutica.
Madrid, Fundamentos.
(1980): Esbozo de una problemática analítica en los
cuidados que bay que dar a los niñas
psicóticos en institución. Madrid, Saltes.
y otros (1980): El niño psicótico en institución. Madrid,
Saltes.
TRIBÜIAL TUTELAR DE MEIÍORES. BARCELOHA (1947): XXY años de labor (1921-
1946). Barcelona, La hormiga de oro.
TRILLA, J. (1985): La educación fuera de la escuela. Madrid,
Marcea.
(1986): La educación inforaal. Barcelona, PPU.
TDfrai DB LAEA, M. (1974): La España del S.XIX. Barcelona, Laia,
UHIVERSITA DI ROMA "LA SAPIEIZA": Stattuto della Scuola di Formzzione
per Educatari Professianali (S.F.E.P.).
ORE«A, B, (1978): La teoria crítica de la sociedad de
Habernas. Ifeidrid, Tecnos,
VALLS PLAHA, R, (1981): Xa dialéctica, un debate bistórico.
Barcelona, Montesinos.
- 495 -
fALVESDB, J .
?M DIJI, t.
¥ATTIIR, G.
{I982>í La aente de Muestro sigla, Barcelona, Saivat.
<l980a>! Jietrüctiira j üuacionee del discurso,
ÜJElco, S.XXI.
Íl980b)! Texto y contexto. Semántica y pragmática
del discurso, ladrld. Cátedra,
<l983>s La Ciencia del Texto.Barcelona, Paldós.
(1968)? L'action éducative en ailieu ouvert,
SecJtercMe d'une etbique, París, ISF.
(I968>í Seeducation des Jeunes Inadaptés en milieu
ouvert. La mesure d'education en milieu
ouvert ordennée par le Juge des eníants,
Paris, B.S.F. __, • <l971>j Aproches de l'action éducative en ailieu
ouvert.Paris, E.S.P. fBGA,A. CcoordinadorJ(1984>t Pedagogía Terapéutica e inadaptados en
Catalunya, Barcelona, PPtF.
mtkmmm, G. <1987>Í " l l educador coao figura profesional",Inj ler, Qsngreso estatal del Educador
Especializado. Pai^lona.
.— (1987) í "Vencer l a aarginalidad y l a inadaptación social a través del Trabajo Social y l a foraación de educadores especializados",En; Jiícueatro de Educadores, Barcelona.
- 496 -
VBZZBTTI, H. (1985):
VICO, G. {1985):
YILAE, P. y otras (1976>!
?ILLá, 1. (1985)!
VILAIOVA Y JORDAI.J.(1834>!
VITORIA, F. de
VOLPI, C,
W.AA,
W.AA.
W.AA.
W.AA.
<1975>:
(1986):
<1975>!
<1988>í
(1985>5
{1986>!
W.AA. (1969)!
La locura en la Argentina, Bs.As.,Paidos.
Ciencia Mueva. Barcelona, Orbis.Vol I-II.
La Sistoria hay. Barcelona, Avance.
JO deviante e i soui segni: Loabroso e la
nascita delJ*antropolc^la criMnale. Miaño,
F. Angelí.
Cárceles y presidios. Aplicación de la
panóptica de Bentbaw en las cárceles y casas
de corrección de España. Par,,. Hadrid,
lapr. T, Jordán.
JPeJecclones sobre los indios y el derecho
de guerra. Kadrid, Espasa-Calpe.
"Tareas y funciones de la Pedagogía Social"
En! Sevista de Pedagogía Social. Murcia,121.
"Bref bistorlque de l'AIEJI".En! Eééducation
Sevue Francaise de 1'Enfance delinquante,
deficiente et en danger moral. Paris, JÍ2
229-230.
"La estructura en Psicoanálisis*. Bní
Mevista 0riS¥. Barcelona, Parardiso.
Textos de Pedagogía, Barcelona, PPtI.
El Moaére, Selección de artículos de la
Sevista Ft'ancesa de AntropoJogía.líe. As.,
Manantial.
Estructuralismo e historia. Bs.As,, lueva
- 497 -
Visión.
<l982>s lavBsiisacioBes retóricas II. Barcelona,
ed. Bs.As.
(1981>: Fundamentos de la Educación. Bs.As., BTOEBA/
DIESCX).
{1983>! Estudios sobre Epistemología y Pedagogía.
Maériá, Anaya.
(1986)! Sevista de Pedagogía Ssclal.universidad de
Hurcla.
(1985)5 J>e Ja Beneficencia al Bienestar Social. 4
siglos de Acción Social.Kaáriá, S.XXI/ TS.
(1985) : "Le travall Social en perspectiva". En:
J?evue Poar. Paris, Privat. SS 103-104.
(1986) : Alternativas a Ja prisión, Barcelona, PPü.
(1986): Lieux de l'Enfance. Sevue pluridisciplinaire
de l'enfance et de l'adolescence. faris,
Privat, 12 5.
JfenDres. Revista de la D.G.P.J.X.
(1985) 5 Sigma, Barcelona, OríJalbo. Vol. I á Y.
(1982)5 Tiempo libre y educación. Madrid, ^cuela
española.
(1967)5 Problemas del eetructuralisao. Córdoba
CArgentina!, Bd. Universitaria.
(1986) : S, Joubrel, 1914-1983. Téaoin et acteur de
l*évolution de l'Action educati ve et
- 49B -
W.M. (1988>J
VIBBE, M. <1944>:
<1969>:
{1984>s
VIHHICOTT, D. <1986>!
VITTGEISTEIir, L, (1988):
YA»BZ CORTES, R. (1983):
ZAFIROPOÜLOS, M. (1980):
sociale. Píurls, AIEJI.
"Documento final*. In; Jomadas sobre la
íoraaclón de educadores y agentes socio-
culturales. Barcelona.
Bconostía y sociedad. Kéxico, F.C.E.
Sobre la Teoría de las Ciencias Sociales.
Barceloa, Península.
la acción social. Ensayos aetodológicos.
Barcelona, Península.
Sealidad y juego, Barcelona, Gedisa.
Sobre la certeza. Barcelona, Gedisa.
Contribución a una epistemología del
psicoanálisis. Bs.As.,Anorrortu.
Les arriérés! de 1'asile á l'usine.
Paris, Payot.
top related