mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne
Post on 30-Jun-2015
39 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Gestió de xarxes de
veu i dades
UF1869
Anàlisi del mercat
de productes de
comunicacions
El.laborat per Xavier Castejón 2014
MF0228_3: Disseny de xarxes telemàtiques (200 hores)
UF1869: Anàlisi del mercat de productes de comunicacions (90 hores)
UF1870: Desenvolupament del projecte de la xarxa telemàtica (80 hores)
UF1871: El·laboració de la documentació tècnica (30 hores)
Relació d’unitats didàctiques per
mòdul formatiu
1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores.
2. Principis de transmissió de dades.
3. Medis de transmissió guiats.
4. Medis de transmissió sense fils.
Contingut
5. Control d’enllaç de dades.
6. Protocols.
7. Equips d’interconnexió de xarxa.
Contingut
1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions
2. Comunicació a través de xarxes
• Classificació de xarxes
3. Protocols i arquitectura de protocols
• Definició i característiques
• Funcions dels protocols
• Model de referència OSI. Funcions i serveis
• Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
• Correspondència entre TCP/IP i OSI
4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització
1. Introducció a les comunicacions i xarxes
de computadores.
Definició: TELEMÀTICA
1. 1. Tasques de un sistema de
telecomunicacions
Telemàtica =
Telecomunicació + Informàtica
Definició: TELECOMUNICACIÓ
1. 1. Tasques de un sistema de
telecomunicacions
Tota transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, imatges, sons o informacions de qualsevol tipus que es transmeten per fils, mitjans òptics, radioelèctrics o altres sistemes electromagnètics.
Definició: INFORMÀTICA
1. 1.Tasques de un sistema de
telecomunicacions
Conjunt de coneixements científics i tècniques que fan possible el tractament automàtic de la informació per mitjà d'ordinadors.
Definició: TELEMÀTICA
1.1. Tasques de un sistema de
telecomunicacions
S’encarrega de la transmissió de dades entre sistemes de informació basats en ordinadors. Según la R.A.E: “ Aplicación de las técnicas de las telecomunicaciones y de la informática a la transmisión a distancia de información computarizada”.
Fites històriques en la Telemàtica Any Fita històrica
1790 Invenció del Telègraf òptic, desenvolupat per Claude Chappe
1794 S'envia el primer telegrama de la historia utilitzant el telègraf òptic de Lille a París
(232 Km) amb 22 torres
1800 S'envia el primer telegrama en Espanya de Madrid a Aranjuez
1833 Desenvolupament del Telègraf elèctric
1837 Desenvolupament del sistema Morse
1844 S’envia el primer missatge telegràfic utilitzant el codi Morse
1851 Es posa en funcionament el primer cable telegràfic submarí entre Dover
(Anglaterra) i Calais (França)
1857 Wheatstone patenta un sistema telegràfic que utilitza el codi Morse i es capaç
de transmetre70 paraules per minut
1865 Maxwell desenvolupa les lleis de l’electromagnetisme fonamentals per a la
radiotransmissió
1876 Alexander G. Bell inventa el telèfon
1897 Es realitzen les primeres transmissions radioelèctriques fetes per Marconi
1901 Es realitza la primera transmissió radioelèctrica que creua l’Atlàntic (Marconi)
1915 Es realitzen les primeres proves radiotelefòniques
Any Fita històrica
1927 S’estableix el primer enllaç radio transatlàntic pera comunicacions telefòniques
1960 Es realitzen les primeres connexions entre ordenadors
1962 Es posen en funcionament els primers satèl·lits repetidors
1969 Es desenvolupa la xarxa ARPANET, precursora d’Internet, per encàrrec del Departament de Defensa d’EEUU
1973 Es desenvolupa en Xerox la primera versió d’Ethernet
1977 Es realitza la primera transmissió telefònica a través de fibra Óptica
1981 S’arriba a la xifra de 213 ordenadors connectats a la xarxa ARPANET
perteneixents a universitats i centres d’investigació
1983 El Departament de Defensa de EEUU es deslliga de ARPANET
1984 Comença a utilitzar-se una nova xarxa per a connectar xarxes, coneguda com
NSFNET, utilitzant els protocols TCP/IP
1989 TimBerners-Lee desenvolupa el servei WWW (World Wide Web), utilitzant el
llenguatge de marcació de hipertext HTML i el protocol HTTP
1990 Desapareix ARPANET i queda completament substituïda per NSFNET
1993 S'estén l'ús del WWW amb l’aparició del navegador Mosaic
1995 Es desmantella la xarxa NSFNET i comença la descentralització del backbone d’
Internet adoptant l’estructura que es mante en l’actualitat
Any Fita històrica
1996 Microsoft entra a Internet. Fins a aquest moment Netscape era el navegador més
utilitzat. Fi del monopoli de Telefónica a Espanya
1997 19,5 milions d‘hosts connectats a Internet. A Espanya 1,1 milions d'usuaris
d'Internet
1998 Es crea Google
1999 50 milions d’ordinadors. El contingut d’Internet desborda.
2000 Google desbanca a Yahoo! com a principal cercador d’Internet.
2001 S’il.legalitza Napster
2002 Es comença a popularitzar la tarifa plana en Espanya
2004 924 milions d’usuaris d’Internet (13,4 milions en Espanya, 184 milions en Estats Units i
100 milions en Xina)
1.1. Tasques de un sistema de
telecomunicacions
Diagrama de un sistema de comunicació
1.1. Tasques de un sistema de
telecomunicacions
Diagrama de un sistema de comunicació
Font Transmissor Receptor Destí Medi de
transmissió
1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions
2. Comunicació a través de xarxes
• Classificació de xarxes
3. Protocols i arquitectura de protocols
• Definició i característiques
• Funcions dels protocols
• Model de referència OSI. Funcions i serveis
• Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
• Correspondència entre TCP/IP i OSI
4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització
1. Introducció a les comunicacions i xarxes
de computadores.
És un conjunt d'equips informàtics connectats físicament amb l'objectiu de compartir informació i serveis.
Que es una xarxa informàtica?
Com les xarxes afecten la nostra vida diària
Com les xarxes afecten la nostra vida diària
2. Comunicacions a traves de xarxes
Es poden distingir diferents tipus bàsics:
oSistema (Clúster).
oXarxa d’àrea local (LAN).
oXarxa d’àrea metropolitana (MAN).
oXarxa d’àrea estesa (WAN).
oInternet.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
2. Comunicacions a traves de xarxes
Sistema (Clúster) Un clúster és una associació d’ordinadors interconnectats per mitjà d’una xarxa de connexions molt curtes que actuen com una sola unitat.
Un exemple és la del superordinador Mare Nostrum del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
2. Comunicacions a traves de xarxes
Mare Nostrum 3 Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
2. Comunicacions a traves de xarxes
Xarxa d’àrea local (Local Area Network o LAN) Són xarxes que abasten una sala, un edifici o un conjunt d’edificis propers, amb unes distàncies de fins a pocs quilòmetres que comprenen una oficina, una empresa, una escola o una universitat, encaminades fonamentalment a compartir recursos i intercanviar informació.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
2. Comunicacions a traves de xarxes
Xarxa d’àrea local (Local Area Network o LAN)
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
2. Comunicacions a traves de xarxes
Xarxa d’àrea metropolitana (Metropolitan Area Network o MAN) Bàsicament és una versió en gran d’una xarxa d’àrea local. Comprèn una ciutat. Una xarxa d’àrea metropolitana pot transportar veu, dades i senyal de televisió per cable.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
2. Comunicacions a traves de xarxes
Xarxa d’àrea estesa (Wide Area Network o WAN) S’estén per una àrea geogràfica extensa, un país o un continent, està composta per subxarxes d’ordinadors, terminals de xarxa i dispositius de commutació, interconnectats mitjançant línies de transmissió. Són oferts per empreses de telecomunicacions que utilitzen enllaços microones, fibra òptica o via satèl·lit.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
2. Comunicacions a traves de xarxes
Xarxa d’àrea estesa (Wide Area Network o WAN)
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
2. Comunicacions a traves de xarxes
Internet És una xarxa pública, descentralitzada i global d’ordinadors, formada per la interconnexió de diferents xarxes. De fet, és una xarxa de xarxes d’abast intercontinental, és a dir, planetària.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
2. Comunicacions a traves de xarxes Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
2. Comunicacions a traves de xarxes Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions
2. Comunicació a través de xarxes
• Classificació de xarxes
3. Protocols i arquitectura de protocols
• Definició i característiques
• Funcions dels protocols
• Model de referència OSI. Funcions i serveis
• Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
• Correspondència entre TCP/IP i OSI
4. Reglamentació i Organismes d’Estandarització
1. Introducció a les comunicacions i xarxes
de computadores.
3. Protocols i arquitectura de
protocols
3.1. Definició i característiques
A les normes que deuen respetar-se en una
comunicació s’anomenen protocols.
3. Protocols i arquitectura de
protocols
Un protocol d’una xarxa local estableix les
normes que es deuen seguir perquè un
determinat servei es realitzi correctament i
sense errades.
S'utilitzen per permetre una comunicació
satisfactòria entre els diferents dispositius.
3.1. Definició i característiques
3. Protocols i arquitectura de
protocols
3.2. Funcions del protocols
Un protocol es un conjunt de regles predeterminades
3. Protocols i arquitectura de
protocols
Els protocols de xarxa s’utilitzen per a permetre una comunicació satisfactòria entre els diferents dispositius
3.2. Funcions del protocols
3. Protocols i arquitectura de
protocols
Varius tipus de dispositius poden comunicar-se
mitjançant el mateix conjunt de protocols. Això es
deu a que els protocols especifiquen la funcionalitat
de la xarxa i no la tecnologia subjacent que suporta.
3.2. Funcions del protocols
Protocols d’una xarxa d’àrea local
Va ser creat amb la finalitat d'estandarditzar els productes que s'utilitzen en xarxes de comunicacions de dades. En el passat va existir el gran inconvenient que cada fabricant treballava per separat, i no existia compatibilitat entre equips de diferents marques. Si un client comprava equips a un fabricant quedava compromès a continuar amb aquesta marca en creixements i expansions futures.
3.3. El model de referència OSI
3. Protocols i arquitectura de
protocols
Model de referència OSI
3. Protocols i arquitectura de
protocols
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
OSI: Nivell físic
Es relaciona amb la transmissió de bit. Els estàndards especifiquen nivells de senyal, connectors de cable i el cable. Sobre un cable de comunicació o aire es poden realitzar diferents tipus de comunicacions :
- Segons la sincronització - Segons característiques del senyal - Segons el sentit de la comunicació
OSI: Nivell d’enllaç La capa d'enllaç de dades realitza les
següents funcions: - agrupa els dígits o caràcters rebuts per nivell
físic en blocs d’informació, anomenades trames.
- detectar i solucionar errors generats en el canal de transmissió.
- evitar saturació del receptor, es a dir, permetre el temps de procés necessari per no perdre cap trama.
- identificar uns equips d’altres a través de l’adreçament.
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
OSI: Nivell de xarxa S’encarrega de portar els blocs de informació
desde origen fins el desti. Les funcions principals son: -encaminament -adreçament -control de congestió
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
OSI: Nivell de xarxa Protocol no orientat a connexió
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
OSI: Nivell de xarxa
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
OSI: Nivell de transport
Els protocols de la capa de transport supervisen la transmissió de les dades d’extrem a extrem. La capa de transport actua com a lligam entre les capes superiors (sessió, presentació i aplicació) i les capes inferiors (xarxa, enllaç de dades i física).
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
OSI: Nivell de transport
Els serveis proporcionats pels protocols de la capa de transport es poden dividir en cinc grans categories: 1. Transmissió de missatges d’extrem a extrem 2. Adreçament 3. Fiabilitat de les transmissions 4. Control del flux 5. Multiplexació
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
OSI: Nivell de transport
OSI: Nivell de sessió
La capa de sessió estableix, administra i finalitza les sessions de comunicació entre dos equips terminals.
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
OSI: Nivell de presentació La capa de presentació assegura que la
informació transmesa per la capa de sessió podrà ser utilitzada per la capa d’aplicació del receptor.
L'objectiu és encarregar-se de la representació
de la informació, de manera que encara diferents equips puguin tenir diferents representacions internes de caràcters les dades arribin de manera reconeixible.
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
OSI: Nivell d’aplicació
La capa d’aplicació és la més propera a l’usuari. Proporciona serveis de xarxa a les aplicacions de l’usuari, per exemple accés a fitxers, accés a impressores...
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
En 1969 l’ARPA (Advanced Research Projects Agency -Agencia de Projectes de Investigació Avançades ) inicia un programa d’investigació pel desenvolupament de tecnologies de comunicació de xarxes de transmissió de dades.
El concurs del programa el guanya BBN.
Permeteix a varies universitats que col·laborin en el projecte, i ARPANET s'expandís gracies a la interconnexió d’aquestes universitats (UCLA, Standford, California i Utah).
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
El 1972 tenia 40 nodes i a partir d'aquí va anar creixent vertiginosament.
El 1973 es realitzen les primeres connexions
internacionals d'ARPANET des dels EUA amb Gran Bretanya i Noruega.
S'especifica l'FTP, és a dir, com s'envien i
reben arxius.
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
Aquest model es nombra després com arquitectura TCP/IP.
En 1980, TCP/IP s’inclueix en Unix 4.2
Berkeley i va ser el protocol militar estàndard en 1983.
En aquest mateix any neix la xarxa global
Internet, que utilitza també aquesta arquitectura de comunicació.
ARPANET deixa de funcionar oficialment en
1990.
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
Es la més utilitzada del món, ja que es la base de comunicació d’Internet.
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
Els motius de popularitat d’aquesta arquitectura són:
és independent dels fabricants i de les
marques comercials. suporta múltiples tecnologies de xarxes. és capaç d’interconnectar xarxes de
diferents tecnologies i fabricants. pot funcionar en màquines de qualsevol
mida, des d’ordinadors personals a grans computadores.
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
3.5. Correspondència entre TCP/IP i OSI
3.5. Correspondència entre TCP/IP i OSI
1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions
2. Comunicació a través de xarxes
• Classificació de xarxes
3. Protocols i arquitectura de protocols
• Definició i característiques
• Funcions dels protocols
• Model de referència OSI. Funcions i serveis
• Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
• Correspondència entre TCP/IP i OSI
4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització
1. Introducció a les comunicacions i xarxes
de computadores.
-Estàndards de facto
- Estàndards per llei
4. Reglamentació i
Organismes d'Estandardització
Comités d’estandarització:
ITU (International Telecom Union)
ISO (International Standards Organization)
ANSI (American National Standards
Institute)
IEEE ( Institute of Electrical and Electronics
Engineers)
IETF ( Internet Engineering Task Force)
4. Reglamentació i
Organismes d'Estandardització
Comités d’estandarització:
ISC ( Internet Systems Consortium)
ICANN (Internet Corporation for Assigned
Names and Numbers)
W3C (World Wide Web Consortium)
Open Group
4. Reglamentació i
Organismes d'Estandardització
ITU (International Telecom Union)
Organització de les Nacions Unides amb
seu en Ginebra i constituïda per les
autoritats de correus, telègrafs i telèfons
(PTT) dels països membres.
S’encarrega de realitzar recomanacions
tècniques sobre aquests dispositius.
Té 3 sectors principals: sector de
radiocomunicacions (ITU-R), sector de
desenvolupament (ITU-D) i sector
telecomunicacions (ITU-T).
ISO (International Standards Organization)
Organització de caràcter
voluntari que agrupa 164
països. Els seus membres han
desenvolupat estàndards per
les nacions participants.
Un dels seus comitès s’ocupa dels sistemes
d’informació, que ha desenvolupat el
model de referència OSI i protocols per
varis nivells d’aquest model.
ISO (International Standards Organization)
ISO també ha desenvolupat
altres estàndards en altres
camps, com:
ISO 216 Mesures de paper , com A4
ISO 639 Codis de llenguatges
ISO 3166 Codis de països
ISO 9000 Sistema de gestió de qualitat
ISO 14000 Gestió ambiental
ISO 26000 Responsabilitat social
ISO 50001 Gestió de l’energia
Normativa: comités d’estandarització
ANSI (American National Standards
Institute)
Associació amb fins no lucratius, formada
per fabricants, usuaris i companyies que
ofereixen serveis públics de
comunicacions.
És el representant nord-americà d’ISO,
que adopta amb freqüència els
estàndards ANSI com normes
internacionals.
IEEE ( Institute of Electrical and Electronics
Engineers)
És la major organització internacional
sense ànim de lucre formada per
professionals de les noves tecnologies.
A més de publicar revistes i preparar
conferències, aquesta organització
s’encarrega d’elaborar estàndards en les
àrees d’enginyeria elèctrica i computació
( com és l’estàndard IEEE 802 per a xarxes
d’àrea local o l’estàndard POSIX per
sistemes operatius).
Normativa: comités d’estandarització
IETF ( Internet Engineering
Task Force)
És una organització creada en Estats
Units en 1986. El seu objectiu principal
consisteix en desenvolupar els estàndards
que funcionen en Internet.
Formada per tècnics i especialistes que
publiquen les recomanacions dels
protocols d’Internet. Fent que els
fabricants tinguin que adaptar-se a
aquestes per evitar-ne problemes de
compatibilitat i funcionament entre
sistemes.
IETF ( Internet Engineering Task Force)
Els documents que publica l’IETF
s’anomenen RFC (Request For Comments
o Petició de Comentaris) i són la base pel
desenvolupament de totes les tecnologies
que funcionen en Internet.
Aquests documents, publicats des de
1969, arriben a més de 5000 en
l’actualitat.
IETF ( Internet Engineering Task Force)
Exemples d’aquests documents son:
RFC 2616 Protocol de transferència
d’hipertext o HTTP
RFC 959 Protocol de transferència
d’arxius o FTP
RFC 2821 Protocol simple de
transferència de correu o SMTP
Normativa: comités d’estandarització
ISC ( Internet Systems Consortium)
És una organització sense ànim de lucre
fundada en 1994 que desenvolupa i dona
suport a determinats programes que
funcionen en Internet.
Entre aquests programes es troben alguns
tant importants com BIND ( traducció
d'adreces de domini en adreces
numèriques a través del protocol DNS),
DHCP (adreçament automàtic adreces),
NTP (sincronització horària), etc.
ICANN(Internet Corporation for Assigned
Names and Numbers)
Organització sense ànim de lucre
fundada en 1998 per assumir les tasques
de l’anterior IANA (Internet Assigned
Numbers Authority o Agencia de Noms
d’Internet).
ICANN(Internet Corporation for Assigned
Names and Numbers)
La seva funció principal consisteix en
mantenir un registre central de noms
associats amb els protocols d’Internet, a
més dels noms de dominis i adreçaments.
W3C (World Wide Web Consortium)
És una organització que apareix en 1994
i que està presidida per Tim Berners-Lee.
El seu objectiu es produir estàndards per
totes les tecnologies que engloba la
World Wide Web (WWW o teranyina
mundial).
Està integrat per més de 400 membres i
uns 60 investigadors, i disposa d’oficines
regionals en multitud de països.
W3C (World Wide Web Consortium)
Publica una sèrie de documents oficials,
anomenats Recomanacions del
Consorci, que conté els nous estàndards
i son publicats i distribuïts de forma lliure
perquè els fabricants i desenvolupadors
es puguin adaptar a elles.
Algunes de les recomanacions més
importants son HTML, CSS, JavaScript i
XML que s’utilitzen pel disseny de
pàgines Web i navegadors en Internet.
Open Group
Té com a objectiu oferir estàndards
oberts i neutrals per la industria
informàtica. Creada en 1996.
Els seus membres inclouen empreses,
organismes e institucions
governamentals, com HP, IBM,
departament de defensa dels EUA, etc.
Un dels estàndards més coneguts és la
Single Unix Specification, que certifica
els productes de tipus Unix.
1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores.
2. Principis de transmissió de dades.
3. Medis de transmissió guiats.
4. Medis de transmissió sense fils.
Contingut
1. Conceptes
2. Transmissió analògica i digital
3. Codificació de dades
4. Multiplexació
5. Conmutació
2. Principis de transmissió de dades.
2.1. Conceptes
Font Transmissor Receptor Destí Medi de
transmissió
A la part de la xarxa que s’encarrega de transportar la informació d’origen a destí s’anomena medi de transmissió
Medi transmissió Protocol nivell físic
2.1. Conceptes
De quina forma s’envien les dades pel medi?
Com es corregeixen les distorsions i pertorbacions que sofreix la senyal en el seu camí?
Quin medi de transmissió resulta més adequat per l’enviament de la informació?
2.1. Conceptes
.
Fluxe de dades
2.1. Conceptes
.
Fluxe de dades. Activitat
SIMPLEX HALF-DUPLEX FULL-DUPLEX
2.1. Conceptes Modes de transmissió: sèrie i paral·lel
2.1. Conceptes
• Tots els bits d’una dada es transmeten a la vegada.
• Son necessàries tantes línees com nombre de bits contingui la data a transmetre.
• Tipus: Bus
E/S
Modes de transmissió paral·lela
2.1. Conceptes Mode de transmissió paral·lela
Emisor
Receptor
0
1
0
1
1
0
1
1
0
1
0
1
1
0
1
1
Emissor Receptor
2.1. Conceptes
• Es transmeten els bits sequencialment.
Modes de transmissió sèrie
Emisor
Receptor
0 1 0 1 1 0 1 1 0 1 0 1 1 0 1 1 Emissor Receptor
2.1. Conceptes
• Problema: Com reconeix el receptor que te un bit vàlid
para llegir ? Es necessari conèixer el rellotge amb el que es genera la seqüència de bits
• Tipus: Asíncrona
Síncrona
Modes de transmissió sèrie
2.1. Conceptes
• Transmissor i Receptor tenen el seu propi rellotge.
• La senyal permaneix a 1 mentre no es transmeti.
• Es delimita l'enviament de 1 caràcter (5-10bits) amb1 bit de començament (START) i 1 ó 2 bits de parada (STOP).
• Transmissor i Receptor deuen estar d’acord prèviament.
Mode de transmissió sèrie asíncrona
2.1. Conceptes Mode de transmissió sèrie asíncrona
2.1. Conceptes Mode de transmissió sèrie asíncrona
2.1. Conceptes
• Les dades es delimiten per una sèrie de caràcters o bits
• Poden ser: Orientada a caràcter
Orientada a bit
Mode de transmissió sèrie síncrona
2.1. Conceptes
Orientada a caràcter (8 bits)
Orientada a bit
Mode de transmissió sèrie síncrona
2.1. Conceptes
• Avantatges transmissió sèrie: - número de línees menor - menor cost, sobretot quan augmenten
les distancies
• Avantatges transmissió paral·lela: - major velocitat - major simplicitat
Transmissió sèrie VS paral·lela
2.2. Transmissió analògica i digital
Dades: Entitat capaç de transportar informació Senyals: Representacions elèctriques o electromagnètiques de les dades Transmissió: Comunicació de dades mitjançant la propagació i processament dels senyals
Definició dades, senyals i transmissió
2.2. Transmissió analògica i digital
El senyal que transporta les dades entre un emissor i un receptor sempre es propaga a través d’un medi de transmissió. La majoria dels senyals de transmissió de dades tenen el seu origen en dispositius electrònics i, per tant, la seva naturalesa és d’origen elèctric o electromagnètic.
Definició dades, senyals i transmissió
2.2. Transmissió analògica i digital
Un senyal qualsevol ve definit per 3 característiques:
Amplitud Freqüència
Fase
Definició dades, senyals i transmissió
2.2. Transmissió analògica i digital Definició dades, senyals i transmissió
2.2. Transmissió analògica i digital Espectre acústic
2.2. Transmissió analògica i digital
2.2. Transmissió analògica i digital
Els senyals analògics i digitals poden ser periòdics i no periòdics. El senyal periòdic completa un patró dintre d’un marc medible (període). L’acabament d’un patró complert s’anomena cicle.
Senyals analògics i digitals
2.2. Transmissió analògica i digital
Els senyals analògics i digitals poden ser periòdics i no periòdics. El senyal no periòdic canvia sense exhibir un patró o cicle que es repeteix sobre el temps.
Senyals analògics i digitals
2.2. Transmissió analògica i digital
Els senyals periòdics poden ser classificats com simples o compostos. Un senyal analògic periòdic simple, com una ona seno, no potser ser descompost en senyals més simples. Un senyal analògic periòdic compost esta conformat de múltiples ones seno.
Senyals periòdics
2.2. Transmissió analògica i digital Ona seno
)2( ftSenAtx
x (t) = Valor de la amplitud del senyal en l’instant t. A = Amplitud del senyal en cada instant (V, A, W). f = Número de cicles per segon. Θ = Fase del senyal, desplaçament de l’ona en el temps. T = Temps que tarda un senyal en completar un cicle. λ = Distancia entre dos crestes o valls consecutius Si: θ= Π /2 rad, el mateix senyal es pot expresar com un ona
coseno.
2.2. Transmissió analògica i digital Ona seno
5 periodos en un segundo Frecuencia=5Hz
T = Periodo = 0.2s
t
λ
2.2. Transmissió analògica i digital Longitud d’ona
t
Es la distancia λ que un senyal seno viatja a través d’un medi de transmissió en un període de temps T.
2.2. Transmissió analògica i digital Com es calcula la longitud d’ona λ ?
t
Es calcula si es coneix el període del senyal i la velocitat de propagació de l’ona (la velocitat de la llum si la propagació es en l’aire).
λ = longitud d’ona, en m.
c = velocitat de la llum, 300.000 km/s.
f = freqüència de l’ona, en Hz.
2.2. Transmissió analògica i digital Com es calcula la longitud d’ona λ ?
t
La velocitat de propagació dels senyals electromagnètics depèn del medi i de la freqüència del senyal. Per exemple, en el buit, la llum es propaga a 300.000 km/s. Aquesta velocitat es menor en un cable coaxial o de fibra òptica.
λ = longitud d’ona, en m.
c = velocitat de la llum, 300.000 km/s.
f = freqüència de l’ona, en Hz.
2.2. Transmissió analògica i digital
Una ona seno i de freqüència única no és útil per transmetre dades. Cal utilitzar un senyal compost, un senyal format per múltiples ones seno (senyals periòdics simples). D'acord amb l'anàlisi de Fourier, qualsevol senyal compost és realment una combinació d'ones simples amb diferents freqüències, amplituds i fases.
Senyals compostos
2.2. Transmissió analògica i digital
Si el senyal compost és periòdic, la descomposició dóna una sèrie de senyals amb freqüències discretes. En la descomposició generada de senyals, el senyal de freqüència més baixa es denomina freqüència fonamental o primer harmònic. La resta d'harmònics seran múltiples sencers de la freqüència fonamental.
Senyals compostos
2.2. Transmissió analògica i digital Senyals compostos periodics
2.2. Transmissió analògica i digital Senyals compostos aperiòdics
2.2. Transmissió analògica i digital
El senyal de veu creat pel micròfon d’un telèfon es un senyal compost aperiòdic, perquè no es repeteix la mateixa paraula exactament amb el mateix to.
Senyals compostos aperiòdics
2.2. Transmissió analògica i digital
Si el senyal es aperiòdic, la descomposició dona una combinació d’ones seno amb freqüències continues.
Senyals compostos aperiòdics
2.2. Transmissió analògica i digital
Es el rang de freqüències contingudes en ella. Es la diferencia entre la freqüència més alta i més baixa contingudes en el senyal.
Qué es l’ample de banda d’un senyal compost?
B = ample de banda del senyal, en Hz.
fmáx = freqüència més alta del senyal, en Hz.
fmín = freqüència més baixa del senyal, en Hz.
2.2. Transmissió analògica i digital
Ample de banda d’un senyal compost
2.2. Transmissió analògica i digital
Un senyal digital és un senyal en què les magnituds es representen mitjançant valors discrets en lloc de variables contínues.
Senyals digitals
2.2. Transmissió analògica i digital
La majoria dels senyals digitals son aperiòdics i, per tant, la periodicitat o la freqüència no son característiques apropiades. Se usen dos nous termes para descriure un senyal digital.
Senyals digitals
1 Duració de bit. En lloc del període. Es el
temps necessari per a enviar un bit. La seva
unitat es el segon (s).
2 Tasa de bit. En lloc de la freqüència. Es el
número de bits enviats en 1 segon. La seva
unitat es bps.
2.2. Transmissió analògica i digital Senyals digitals
Relació entre la duració de bit i la tasa de bit ( velocitat de transmissió)
Exemple: Un senyal digital te una tasa de bits de 2000 bps. Calcula el temps de duració de cada bit.
2.2. Transmissió analògica i digital
2.2. Transmissió analògica i digital
Poden tenir més de 2 nivells
Senyals digitals
Si un senyal te M nivells, cada nivell necessita log2 M bits.
2.2. Transmissió analògica i digital
Poden tenir més de 2 nivells
Senyals digitals
Si un senyal te M nivells, cada nivell necessita log2 M bits.
2.2. Transmissió analògica i digital Senyals digitals
Exemple: Un senyal digital te 8 nivells. Calcula quants bits per nivell son necessaris.
Si un senyal te 8 nivells, cada nivell necessita log2 M bits = log2 8 = log (8)/log (2) = 3 bits.
2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital
2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital
Els senyals analògics poden ser transmesos independentment del contingut. Poden ser dades digitals o analògics. S'atenuen amb la distància. Utilitza amplificadors per reconstruir el senyal. També amplifica el soroll.
2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital
2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital
Depenent del contingut del senyal. Distància de transmissió limitada ja que s'atenua o varia pel soroll i la dispersió .
Utilitza repetidors, els que reben el senyal, regenera el patró d'uns i zeros i retransmet, evitant l'atenuació.
El soroll no s'amplifica i no és acumulatiu.
2.2. Transmissió analògica i digital
El principal avantatge es la immunitat al soroll. Es presten millor al seu processament i
multiplexat. L’utilitzar repetidors en lloc d’amplificadors,
aconsegueix grans distancies en línees amb menor qualitat. Es més fàcil mesurar i avaluar els errors.
Detecció i corregir errors amb més facilitat.
Avantatges de la transmissió digital
2.2. Transmissió analògica i digital
En comunicacions de dades, utilitzem comunment senyals periòdics analògics i senyals no periòdics digitals
Avantatges de la transmissió digital
2.2. Transmissió analògica i digital
El senyal rebut potser diferent del transmès. Senyals analògics: alteracions aleatòries
que degraden la qualitat del senyal. Senyals digitals: bits erronis.
Aquests errors es produeixen per:
Atenuació i distorsió de l'atenuació . Distorsió de retard . Soroll.
Pertorbacions en la transmissió
2.2. Transmissió analògica i digital
L'energia del senyal disminueix amb la distància . Respecte a la potència del senyal rebut:
oHa de ser suficient per ser detectada . oPer ser rebuda sense error, ha de ser molt
més gran que el soroll . L'atenuació augmenta en funció de la
freqüència.
Pertorbacions en la transmissió: atenuació
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació
2.2. Transmissió analògica i digital
Si denotem P1 com la potencia del senyal transmès i amb P2 la potencia del senyal rebut, llavors:
Atenuació (dB) = 10 log( P2/P1)
Pertorbacions en la transmissió: atenuació
Transmisor Receptor
P1 P2
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació
Exemple
Un senyal viatja a través d’un medi de transmissió i la seva potencia es redueix a la meitat . Això significa que P2 = 1/2 P1. L’atenuació ( pèrdua d’energía ) potser calculada com:
Solució
10 log10 (P2/P1) = 10 log10 (0.5P1/P1) = 10 log10 (0.5) = 10(–0.3) = –3 dB
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació
Exemple
En la figura un senyal viatja a una distancia del punt 1 al punto 4. El senyal es atenuat en lo que alcanca el punto 2. Entre el punt 2 i 3, el senyal es amplificat. De nou, entre el punt 3 i 4, el senyal es atenuat .
Solució
2.2. Transmissió analògica i digital
L'atenuació del senyal augmenta amb la freqüència i com un senyal està compost d'una gamma de freqüències, això produeix una distorsió en el senyal. Per resoldre això es dissenyen els
amplificadors de manera que amplifiquin les diferents freqüències que componen el senyal en graus diferents. També es poden usar equalitzadors per
igualar l'atenuació dins d'una banda de freqüències definides.
Pertorbacions en la transmissió: distorsió d’atenuació
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: distorsió d’atenuació
2.2. Transmissió analògica i digital
A causa de la velocitat de propagació, que varia amb la freqüència, les diverses components de freqüències d'un senyal
Interferència entre símbols
Pertorbacions en la transmissió: distorsió de retard
2.2. Transmissió analògica i digital
Un senyal indesitjable que s'insereix en algun punt entre l'emissor i receptor i que té un efecte directe en les prestacions d'un sistema de comunicació.
Pertorbacions en la transmissió: el soroll
Transmissor Receptor
Soroll
2.2. Transmissió analògica i digital
És la relació entre la potencia mitja d’un senyal “ S”, i la potencia del nivell de soroll “N” generalment expresada en dB.
SNR ó = 10 log (S/N) dB
Pertorbacions en la transmissió: relació senyal-soroll
S
N
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: relació senyal-soroll
2.2. Transmissió analògica i digital
Térmic o Blanc
Intermodulació
Diafonía (Crosstalk)
Impulsiu
Tipus de soroll:
2.2. Transmissió analògica i digital
Depèn de la temperatura .
Produït pel moviment dels electrons en la
línia de transmissió . Distribució uniforme en freqüència (soroll
blanc) No es pot eliminar:
Limita les prestacions És responsable d'errors de bits aïllats
Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
2.2. Transmissió analògica i digital
Depèn de la temperatura .
Produït pel moviment dels electrons en la
línia de transmissió . Distribució uniforme en freqüència (soroll
blanc) No es pot eliminar:
Limita les prestacions És responsable d'errors de bits aïllats
Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
2.2. Transmissió analògica i digital
Limita les prestacions És responsable d'errors de bits aïllats
Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
Freqüència
A
El soroll tèrmic o blanc no es pot eliminar
2.2. Transmissió analògica i digital
Densitat de potencia de soroll:
N0 = K T (w/Hz) on:
– K: Constant de Boltzmann = 1,3803 10-23 Julios/ºk
– T: Temperatura en grados kelvin
Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
2.2. Transmissió analògica i digital
Per tant, el soroll tèrmic present en un ample
de banda B Hz:
N (w) = K T B
N(dbw) = 10 log k + 10 log T + 10 log B = -228,6 dbw + 10 log T + 10 log B
Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
2.2. Transmissió analògica i digital Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
Exemple: Quin sería el soroll tèrmic present en un conductor, a temperatura ambient de 17 °C ?
T= 17°C + 273.15= 290.15 °K La densitat de potencia del soroll tèrmic No es: No=K T= 1.383x10-23 J/°K x 290.15 °K= 4X10-21 W/Hz = -20,39 dB
2.2. Transmissió analògica i digital
Acoblament elèctric no desitjat entre senyals
en un mitjà de transmissió, a causa de la inducció electromagnètica.
Tipus de soroll: Diafonia o crosstalk
2.2. Transmissió analògica i digital
Aquesta classe de soroll apareix quan el
sistema de transmissió és no lineal, el que provocarà l'aparició de noves freqüències. Les noves freqüències es sumen o resten amb les originals donant lloc a components de freqüències que abans no existien i que distorsionen la veritable senyal.
Tipus de soroll: Intermodulació
2.2. Transmissió analògica i digital Tipus de soroll: Intermodulació
2.2. Transmissió analògica i digital
Fins ara els tres tipus de soroll que havíem vist
eren predictibles i es podien modelar. No obstant això aquest últim tipus no és així,
es tracta d'un rumor continu format per pics irregulars d'una certa durada que afecten notablement al senyal (aleatoris).
Originat per induccions (commutacions
electromagnètiques).
Tipus de soroll: Soroll impulsiu
2.2. Transmissió analògica i digital
En comunicacions analògiques aquest soroll provoca espetecs breus.
En mitjans de transmissió digital aquest soroll
transforma ràfegues de bits que perden tota la informació que transportaven.
Tipus de soroll: Soroll impulsiu
2.2. Transmissió analògica i digital
Efectes del soroll sobre un senyal digital.
2.2. Transmissió analògica i digital
Efectes del soroll sobre l’èsser humà
2.2. Transmissió analògica i digital
La velocitat de les dades depen de tres
factors:
l’ample de banda.
els nivells de senyal que s’usen.
la qualitat del canal (el nivell de soroll).
Capacitat del canal
2.2. Transmissió analògica i digital
Per mesurar la velocitat màxima d’un medi
de transmissió s’utilitzen dos mesures fonamentals:
els bauds.
els bits per segon (bps).
Capacitat del canal
2.2. Transmissió analògica i digital
Diferencia entre bauds i bps: La velocitat en bits per segon és simplement
la quantitat de bits que es transmeten per segon.
En canvi, els "bauds" es refereixen a nombre
de canvis d'estat en la línia de transmissió en un segon.
Capacitat del canal
2.2. Transmissió analògica i digital Capacitat del canal
2.2. Transmissió analògica i digital
Harry Nyquist (1928) formula la velocitat
màxima de transmissió de dades en bps en un medi ideal com:
C = 2 W log2 (M)
Sent M nombre de nivells possibles del senyal i W ample de banda expressat en Hz
Capacitat del canal sense soroll: Teorema de Nyquist
2.2. Transmissió analògica i digital
Claude Shannon (1948) va extendre al cas
d’un canal subjecte a un soroll aleatori, formula la velocitat màxima de transmissió de dades en bps en un medi amb soroll com:
C = W log2 [(1 + S/N)]
Sent W ample de banda expressat en Hz i S/N relació senyal-soroll en watts(lineal no en dB) Nota: loga b = (log b)/(log a)
Capacitat del canal amb soroll: Teorema de Shannon
2.2. Transmissió analògica i digital
Exemple: Canal telefònic amb 30 dB de
senyal-soroll 30dB = 10 log (S/N ) log (S/N) = 3 S/N = 103 watts C = W log2 [(1 + S/N)] C= 3100 log2(1+1.000)= 3100 [log (1001) /log (2)]
C= 30,898 kbps
Capacitat del canal amb soroll: Teorema de Shannon
2.2. Transmissió analògica i digital
El teorema de Shannon només considera soroll
blanc, no considera el soroll impulsiu, l'atenuació ni la distorsió de retard, de manera que en la pràctica s'aconsegueixen raons molt menors.
Capacitat del canal amb soroll: Teorema de Shannon
2.2. Transmissió analògica i digital
La capacitat de Shannon ens dona el límit
superior.
La fórmula de Nyquist ens diu quants nivells de senyal son necessaris.
Capacitat del canal: Consideracions Nyquist i Shannon
2.3. Codificació de dades
En la transmissió de dades hi ha 4 combinacions possibles:
Dada analògica – Senyal analògic
Dada digital – Senyal analògic
Dada analògica – Senyal digital
Dada digital – Senyal digital
2.3. Codificació de dades Tècniques de codificació de dades digitals amb senyals digitals
Unipolar Polar Bipolar
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals bipolars
AMI B8ZS HDB3
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
AMI (Bipolar amb Inversió de marca alternada)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
B8ZS (Bipolar amb substitució de 8 zeros)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
B8ZS (Bipolar amb substitució de 8 zeros)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals HDB3 (Bipolar d’alta densitat)
Si el nombre de 1s entre violacions és imparell
Si el nombre de 1s entre violacions és parell
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics Un senyal analògic es caracteritza per una expressió :
Les dades digitals es transmeten modulant un senyal portador.
Modulació: Variació de cert parámetre d’un senyal en función d’un altre.
oSeñal portadora oSeñal moduladora oSeñal modulada
)···2cos()( tfAtS
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
Exemple: Sistema de Telefonia tradicional
• 300 Hz a 3400 Hz • Usa modem (modulador-demodulador)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
Tipus de modulació: ASK: modulació d’amplitud
FSK: modulació de freqüència
PSK: modulació de fase
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics Modulació ASK
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics Modulació FSK
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics Modulació PSK
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
Modulació multibit:
Consisteix en utilitzar varis d’aquests mètodes simultaneament, el que permet inserir més d’un dígit binari en un mateix interval de temps.
Un exemple es la modulació QAM ( Modulació d’amplitud en quadratura)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
QMA:
4QAM (4 fases i una amplitud) 8QAM (4 fases i dos amplituds)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
QMA:
16QAM (hi ha varis tipus: 3 amplituds i 12 fases, 4 amplituds i 8 fases, 2 amplituds i 8 fases) 32QAM 64QAM
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
digitals
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
digitals
Teorema del mostreig:
Si un senyal es mostreja a intervals regulars a un ritme major que el doble de la component de freqüència més alta, les mostres contenen tota la informació del senyal original.
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
digitals
Les dades de veu están limitades a 4000 Hz Es necesiten 8000 mostres per segon. A cada mostra se li assigna un codi digital
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
digitals
Tipus de modulació: PCM ( codificació d’impulsos)
Delta
2.3.2. Tècniques de codificació de dades
analògiques usant senyals digitals
2.3.2. Tècniques de codificació de dades
analògiques usant senyals digitals
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics
La modulació consisteix en variar l’amplitud, freqüència o fase de la portadora en funció de f(t).
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics
Tipus de modulació: Modulació en Amplitud (AM)
Modulació en freqüència (FM)
Modulació en fase (PM)
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics: Modulació AM
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics: Modulació FM
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics: Modulació PM
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics
2.4. Multiplexació
És el conjunt de tècniques que permet la transmissió simultània de múltiples senyals (canals) a través d'un únic enllaç de dades.
En tota transmissió multiplexada es te un
multiplexor (en Transmissor) i un demultiplexor (en Receptor)
2.4. Multiplexació
Tècniques de multiplexació: FDM (Multiplexació per divisió en freqüències)
WDM (Multiplexació per divisió d’ona)
TDM (Multiplexació per divisió en temps)
2.4. Multiplexació FDM (Multiplexació
per divisió en freqüències) • Generalment per a senyals analògiques.
• Es pot aplicar quan l‘ample de banda d'un
enllaç és més gran que els amples de banda combinats del senyal a transmetre.
• S'usen diferents freqüències portadores per transmetre (que no han d'interferir amb les freqüències de les dades originals).
2.4. Multiplexació FDM (Multiplexació
per divisió en freqüències)
2.4. Multiplexació WDM (Multiplexació
per divisió d’ona) • Conceptualment igual que FDM, però la
multiplexació i demultiplexació involucren senyals lluminosos a través de fibra òptica (bandes de longituds d'ones).
2.4. Multiplexació TDM (Multiplexació
per divisió en el temps) • Generalment per a senyals digitals. • Es pot aplicar quan la capacitat de taxa de
dades de la transmissió és major que la taxa de dades necessària requerida pels dispositius transmissors i receptors.
• Es divideix l'enllaç en el temps i no en freqüència.
2.4. Multiplexació TDM (Multiplexació
per divisió en el temps) • Tipus:
Síncrona: el multiplexor sempre assigna exactament la mateixa ranura de temps per a cada dispositiu, independentment que els dispositius tinguin o no de transmetre. Asíncrona o estadística: el multiplexor fa servir reserva dinàmica sota demanda de les ranures. Amb un enllaç d'igual velocitat, aquesta multiplexió pot donar més serveis que la síncrona.
2.4. Multiplexació TDM (Multiplexació
per divisió en el temps)
Interfaz RS-232
•Noms oficials: ANSI/TIA-232F o ITU-T V.24.
•Es compon de diverses especificacions: mecànica: ISO 2110 elèctrica: V.28 funcional i procedural: V.24
•Descriu les característiques mecàniques, elèctriques, funcionals i procedimentals que permeten l'intercanvi d'informació binària entre un DTE i un DCE, amb transmissió sèrie .
•Maneres half-duplex i full-duplex .rmet transmissió síncrona i
asíncrona
Interfaz RS-232
Interfaz RS-232
•Connector DB-25 (síncrona i asíncrona)
Connector DB-9 (asíncrona)
Interfaz RS-232. Característiques
electriques •El estándard defineix: Velocitat màxima: 20 kbps (típiques:300,
1200, 2400, 4800, 9600 y 19200 bps) Distancia máxima: 15 m Codi NRZ-L Transmissió no balanceada Referencies a 0V Limitació de corrent a 0.5 A Capacitat màxima 2500 pF
1 lógico = [-3,-15] voltios 0 lógico = [15,3] voltios
Interfaz RS-232. Caract. funcionals • Es descriuen les funcions de cada un dels
circuits d'intercanvi, així com la posició d'aquests circuits en el connector (pin).
• Línies de dades oTxD i RxD
• Línies de control de flux oRequest to send (RTS) oClear to send (CTS) oData Carrier Detected (CD o DCD)
• Línies d'establiment de connexió oData Terminal Ready (DTR) oData setembre Ready (DSR) oRing Indicator (RI)
• Línies de referència oMassa (GND) oMassa de protecció (SGH)i asíncrona
Interfaz RS-232. Característiques
funcionals
Interfaz RS-232. Característiques
funcionals
Interfaz RS-232. Característiques
procedimentals
Especifiquen la seqüència d'esdeveniments que s'ha de produir en la transmissió de dades, basant-se en les característiques funcionals de la interfície. Exemple de crida:
Interfaz RS-232. Característiques
procedimentals
Interfaz RS-232. Característiques
procedimentals
2.5. Commutació
Commutació és la connexió que realitzen els diferents nodes que hi ha en diferents llocs i distàncies per aconseguir un camí apropiat per connectar dos usuaris d'una xarxa de telecomunicacions.
Existeixen 3 mètodes per la transmissió de la
informació i la habilitació de la connexió: Commutació de circuits Commutació de paquets Commutació de missatges
2.5.1. Commutació de circuits
S’estableix un camí únic dedicat. Aquest camí permaneix actiu durant la
comunicació entre els usuaris, alliberant-se al finalitzar la comunicació.
El seu funcionament passa per les següents etapes:
Establiment de la connexió Transferència de la informació Alliberament de la connexió
2.5.1. Commutació de circuits
Com funciona? L’ample de banda disponible es multiplexa
(TDM , FDM) Ample de banda disponible es divideix entre
el numero d’usuaris: ineficient amb baixa carrega.
2.5.3. Commutació de missatges
Mètode utilitzat pels medis telegràfics. Per transmetre un missatge a un receptor,
l'emissor ha d'enviar primer el missatge complet a un node intermedi el qual ho encola a la cua on emmagatzema els missatges que li són enviats per altres nodes.
Després, quan arriba el seu torn, el reenviarà
a un altre i aquest a un altre i així les vegades que siguin necessàries abans d'arribar al receptor.
2.5.3. Commutació de missatges
El missatge ha de ser emmagatzemat per complet i de manera temporal al node intermedi abans de poder ser reenviat al següent, de manera que els nodes temporals han de tenir una gran capacitat d'emmagatzematge.
Això és el que s'anomena funcionament
"store and forward" ("emmagatzemar i reenviar").
2.5.3. Commutació de missatges
2.5.2. Commutació de paquets
L'emissor divideix els missatges a enviar en un nombre arbitrari de paquets de la mateixa mida, on s'adjunta una capçalera i l'adreça origen i destinació així com dades de control que després seran transmesos per diferents mitjans de connexió entre nodes temporals fins a arribar al seu destí.
Aquest mètode de commutació és el que
més s'utilitza en les xarxes d'ordinadors actuals.
2.5.2. Commutació de paquets
top related