l’institut bellvitge amb els refugiats sirians

L’INSTITUT BELLVITGE AMB ELS REFUGIATS

SIRIANS SANT JORDI 2016

MURAL REALITZAT PELS ALUMNES DE 1r i 2n DE BATXILLERAT ARTÍSTIC

A todos aquellos navegantesargonautas de un país en ruinasdesaparecidos en diversas travesías,varias, que un día emprendieron navegaciones

de inciertos desenlaces. “Dedicatoria”. ( Descripción de un naufragio, 1974)CRISTINA PERI ROSSI ( Uruguai, 1941)

PER AIXÒ

DEDIQUEM

AQUESTA

JORNADA A TOTS

AQUELLS QUE

PATEIXEN LLUNY

DE LA SEVA LLAR

“VIAJE”, EN ESTADO DE EXILIO, 2003

Mi primer viajefue el del exilioquince días de marsin parar […]Quince días de aguasin luces de neónsin calles sin aceras sin ciudades […]Quince días de mare incertidumbre […]Nadie te despidió en el puerto de partidanadie te esperaba en el puerto de llegada.

“UNA BARCA OBSCURA” DE L’ITALIÀ GIANMARI TESTA, DEDICADA A TOTS ELS EXILIATS QUE HAN PERDUT LA VIDA AL FONS DEL MAR

(..(8(...)Al mig del mar navega Una obscura barcaAl fons del mar profundUs deixo el meu cant que no consolaPel qui ha patit i que el món ha perdutAl fons del mar.

OVIDI, DESTERRAT DE ROMA PER AUGUST, NO VA SER ABANDONAT MAI PER LA TRISTESA

TRISTESES

Cum subit illius tristissima noctis imago, quae mihi supremum tempus in urbe fuit, cum repeto noctem, qua tot mihi cara reliqui, labitur ex oculis nunc quoque gutta meis.

(…)

“PARTIR ES SIEMPRE PARTIRSE EN DOS”

Haga clic en el icono para agregar una imagen

ESTADO DE EXILIO DE CRISTINA PERI

Cada uno vive dos vidas:la que dejóy se prolonga en los gemidos de las cárceles,en las celdas de tortura,y la que le tocó después,como un traje nuevo en el reparto.Casi todos sienten que los pantalones les quedancortos, les aprieta el cuello de la camisay las mangas son demasiado anchas, 

pero está prohibido sangrar desnudo por las callesde las ciudades adoptivas…Tengo un dolor aquí,del lado de la patria…ya no nos acostumbramos a vivir en ningunaparte, tenemos frío en todas las ciudades,nos son ajenas las avenidaslas casas los ríosy sentimos una nostalgia muy grande … 

I DE LA MÀ DE L’EXILI, LA NOSTÀLGIA I L’ENYOR QUE TANTS POETES HAN EXPRESSAT

Cançó d’enyorança, del poeta català Tomàs Garcès ( 1901-1939)

Enyoro la vela lleugera, el còdol blavís i lluent, la vinya, la cala planera, el núvol, la boira i el vent; la corba suau de la platja i la marinada frescal, la barca que fuig de l’oratge i aquell gallardet en el pal.   

Enyoro el mar i la muntanya, la feixa verda, l’erm grogós, el remoreig de cada canya en el camí silenciós, i aquella veu tan tèbia i clara i els ulls tan purs dins la nit que fan el cel més ample encara i més estelada la nit.  

DEL POETA XILÈ PABLO NERUDA ( 1904-1973)

EXILIO

El destierro es redondo:un círculo, un anillo:le dan vuelta tus pies, cruzas la tierra,no es tu tierra,te despierta la luz, y no es tu luz,la noche llega: faltan tus estrellas,hallas hermanos: pero no es tu sangre.Eres como un fantasma avergonzado…y aún es tan extraño que te faltenlas hostiles espinas de tu patria,el ronco desamparo de tu pueblo,...Destierros! La distanciase hace espesa,respiramos el aire por la herida:vivir es un precepto obligatorio.Así es de injusta el alma sin raíces…

PASSEN ELS ANYS I NO S’ATUREN LES GUERRES, LA POR, L’EXILI, LA PÈRDUA

GENOCIDI ARMENI HOLOCAUST JUEU

GUERRA CIVIL ESPANYOLA GUERRA A SÍRIA

https://www.youtube.com/watch?v=S8KtR1_6wYs

« INFANT DE BEIRUT » DE LLUÍS LLACH (…)Morir a Beirut, morir a Mathausen, el mateix foc en temps distants, mirall glaçat d'un món on ja ningú responals ulls immòbils d'un infant de Beirut. 

“Podries” de Joana Raspall ( 1913-2013)

(…)Podries ....podries...      Per tot això pensa que importa tenir       LES MANS BEN OBERTES i ajudar qui ve       fugint de la guerra, fugint del dolor       i de la pobresa.Si tu fossis nat       a la seva terra, la tristesa d'ell       PODRIA SER TEVA

LA MATEIXA INFÀMIA

CAMP DE CONCENTRACIÓ I EXTERMINI D’AUSCHWITZ

CAMP DE REFUGIATS SIRIANS ZAATARI ( JORDÀNIA)

León Felipe ( Mèxic , 1884-1968) “Auschwitz (A todos los judíos del mundo, mis amigos, mis hermanos)”

en ¡Oh, este viejo y roto violín! – 1965)

EL VERITABLE INFERN ÉS ALS FORNS CREMATORIS, SOTA LES BOMBES, ALS CAMPS DE REFUGIATS.

I ara i sempre, davant d’aquests horrors, la poesia com a arma de denúncia.

(Cualquiera puede encender su corazón en las tinieblas)para que alguien nos vea,para que no nos olviden…

Para que grite conmigo busco yo al hombre y le digo:la Poesía es un grito en la sombra, grita conmigo;

la Poesía es un canto en la sombra, canta conmigo;canta, canta y grita… ¡grita!

porque Dios está sordo.

“El poeta es el gran responsable”, de León Felipe, en El gran responsable (1940)

Los Refugiados del RAP hablan del dolor, las infancias perdidas, las casas demolidas...

La no-vida bajo las bombas en Siria.

. • https://www.youtube.com/watch?v=dCLEPfWkro0

Policies grecs vigilen la frontera de Macedònia. Darrera els filats la mirada innocent d’un nen.

RAY COODER: “Across The Borderline”

Arribes al paradís destruït, on els somnis et cauen de les mans.

https://www.youtube.com/watch?v=sF_HX9w1tnI

L’ INSTITUT BELLVITGE AMB ELS REFUGIATS SIRIANS

SANT JORDI 2016