l'església, la premsa i l'educació al segle xix

L’ESGLÉSIA I LA

NOVA REALITAT

L’EDUCACIÓ AL SEGLE XIX L' educació corresponia a la societat burgesa i

industrial.

Els burgesos van posar fi al poder que tenia l'aristocràcia i l‘Església sobre la cultura.

L'evolució de la industrialització va fer que es necessitessin obrers millor qualificats.

Es van crear escoles laiques degut al suport que donava la burgesia a la separació Estat-Esglèsia

Les noies aprenien a llegir, cosir i fer tasques doméstiques i, només les dones burgeses, música i, fins i tot, aprendre algunidioma

Els nois aprenien matemàtiques, humanitats i matèries tècniques.

El nombre de dones que van aconseguiringressar a la universitat era molt reduït.

Els objectius dels burgesos eren: Formar obrers ben qualificats en el cas dels homes Formar bones mestresses de casa en el cas de les

dones Erradicar l’analfabetisme de les classes baixes

Es van instaurar escoles públiques que serien dirigides per la Direcció General d'Estudis.

També hi havia les escoles privades que oferien un millor ensenyament i preparació universitària.

Hi havia tres nivells d'ensenyament: primer, segon i tercer. Al primer nivell s’educava en la lectura i

l’escriptura, l’aritmètica, la religió i els drets i obligacions civils. Totes les poblacions amb prou capital podien disposar-ne d’uncentre

L'ensenyança de segon nivell es dividia en tres nuclis: física i matemàtiques, literatura i arts i ciències morals i polítiques

Només s’en trobaven centres a les capitals de província. L'ensenyança de tercer nivell tenia nou insitucions

(anomenades "Universitats majors") a la Península i nomésuna a les Illes Canàries.

Els estudis a l'abast es reduïen a Dret i Teologia. La Medecina, en canvi, s'impartia a "Escoles Particulars".

Influències del liberalisme en el camp religiós

Característiques del liberalisme:

1. Llibertat sense deures

2. Independència i autonomia del propi individu

3. No depèn de Déu ni dels principis de la moral

4. L’individu pot arribar a ser el que desitgiamb esforç i perseverança

Aquesta llibertat dóna a l’home una sensaciód’omnipotència, ja que se li fa creure que res es pot oposar als seus desitjos.

Per tant, ja no es necessita cap ésser superior, el liberalisme no depèn de Déu.

És per aquest motiu que hi ha una ‚crisi de fe‛ generalitzada durant l’era napoleònica

Canvis en l’Església imposats per Napoleó

El 15 de juliol de 1801 es signa

un acord entre Estat i Església

on es mostren els següents punts:

1. La religió catòlica no és l’oficial,

però es pot excercir lliurement amb

un culte públic

2. La Santa Seu fará una nova

circumscripció de les diòcesis

franceses

Els bisbes i el papa dimitiran i el govern escollirà uns altrescanònicament

El clergat juraria fidelitat al règim i els capellans casats hauran de passar al laïcat

La Santa Seu renunciaria a recobrar els béns eclesiàstics

Es censuraran els documents pontificis, els sínodes, l’ensenyament als seminaris, els catecismes i els sermons

Herència de l’imperi napoleònic

Béns de l’església en mans laiques

Llibertat de culte a la legislagió

Creació de l’Estat civil

Pèrdua del domini de l’ensenyamentper part de l’Església

Clergat més jerarquitzat

Adhesió al papa (ultramontanisme)

Restauració i Reconstrucció religiosa a França

Tot i les reformes, alguns religiosos volien tornar a reforçar la fe i l’autoritat

Durant la Restauració el catolicisme va tornar a ser la religió de l’Estat

L’Església es va proposar recristianitzarles masses populars

Es van reorganitzar els seminarismajors i es van multiplicar els menors

Però aquesta unió altar-tro no va durar gaire, ja que les idees de la revolució francesa i el liberalismehavien tingutmolta més força

RESPOSTA DE L’ESGLÈSIAPapa Pius VII

Va haver de resoldre el problema de la composició de l’episcopat francés, produït per les reformes napoleóniques.

Reconeix els matrimonis contrets pels clergues durant la persecució religiosa.

Obligar a asistir a la coronació de Napoleó el 1804.

Napoleó exigí al papa la invalidació del matrimoni del seu fill, Jerónimo Bonaparte.

RESPOSTA DE L’ESGLÈSIA

Napoleó s’apoderà de Roma i segrestà al papa.

Pius VII va excomunicar a Bonaparte en 1809.

Concili a París per nombrar els bisbes el 1811.

Napoleó traslada a Pius VII a Fontaineableau en 1812,a la força.

24 de maig de 1814 Papa Pius VII retorna triunfalment a Roma.

Sants i congregacions en al segle XIX

Congregacions importants: Pius VII restaura la Companyia de Jesús en 1814.

Santa Magdalena Sofía Barat funda les religioses del Sagrat Cor.

San Marcelino Champagnat, funda als GermansMaristes.

El pare de Cloriviére i Adeláide de Cicé crea la Societatde Filles del Cor de Maria.

Federico Ozanam crea les Conferències de san Vicente de Paúl.

San Juan Bosco funda la Congregació dels salesians en 1861 i en 1876 la Congregació de la Filla de Maria Auxiliadora.

Laureti funda als Oblatos la Verge Maria en 1815.

Mazenod, funda als oblatos de Maria Inmaculada en 1816.

San Antoni Maria Claret funda als claretians en 1849.

Hecker funda als paulistes en 1858.

Comboni funda als combonians en 1867.

Janssen funda a la Societat del Verb Diví en 1875.

Sants importants:

Cura de Ars, apóstol del confesionari i model de rector.

Santa Teresa del Nen Jesús amb la doctrina de la infància espiritual.

Santa Bernardette Soubirous, a qui se li va aparèixer la Verge a Lourdes.

Segle difícil per continuar les missions

A l’Índia els anglesos sofoquen la predicació catòlica.

A la Xina l’avanç de les conversions fou molt lent.

A Corea fou constant la persecusió del cristianisme.

Turquia publicà un edicte de tolerància en 1856, però van ser mortscristians al Líban i Síria.

Al Caire i Beirut els jesuïtes van poder establir col·legis.

Japó proclamà la llibertat de culte en 1884 i en 1890 Lleó XIII va erigir la diòcesi de Tokio.

A Austràlia funcionà la diòcesi de Sydney desde 1842.

A l’Àfrica es predica l’evangeli principalment a Argèlia, al Marroc, Sudan i Sierra Leone.

Labor de alguns del Papes del segle XIX

Lleó XII Predecessor de Pius VII.

Presentació al conclave del 1823 amb l'oposició de França, que només va permetre'n l'elecció perquè es creia que estava greuement malalt i no duraria gaire.

Representació de l’Esglèsia amb més poder en l’època de la Restauració.

Extremadament conservador

Posà tanques a les societats secretes, al galicanisme i al liberalisme.

Participà a la persecusió religiosa que Anglaterra va desencadenar contra la catòlica Irlanda.

Educació seguint consell de jesuïtes.

Gregori XVI

Predecessor de Pius VIII.

Antiliberal.

A pesar de ser tan conservador, va ser molt crític ambl'esclavitud que encara és donava als Estats Units i a les colònies espanyoles d'Amèrica del Sud.

Va reconstruir l'església de San Paolo fuori la mura, destruïda en un incendi i va fundar els museus vaticans d'art etrusc i egipci.

Millorà les condicions dels jueus del Gueto i rebaixà la majoria d’edat de 25 a 21 anys.

Pius IX

Exaltació del Papat

Va guanyar-se fama liberal, ja que era partidari de la reforma administrativa als Estats Pontificis i simpatitzava amb el moviment nacionalista italià.

Les revolucions de 1848 van obligar al Papa a fugir a Gaeta disfressat de monjo i quan va tornar, anava animat per propòsists molt menys liberals.

Es va oposar fermament a la unificació d'Itàlia que portava a terme el Regne de Sardenya-Piemont

Va proclamar el dogma de la Immaculada Concepció i va convocar el Concili Vaticà I, d'on va sorgir el dogma de la infalibilitat papal, destinat a atorgar poder a la sevafigura, però tot va ser en va.

Documents famosos del Papa Pius IX:

Ineffabilis Deus. On va proclamar el dogma de la Inmaculada Concepció de Maria.

Quanta Cura. On condena les errades del món liberals.

Condena la llibertat de culte i de conciència

Dei Filius

-Constitucions del Concili Vaticà I

Pastor aeternus

Documents famosos del Papa Lleó XIII

Inescrutabili. Sobre els atropellaments civils contra l’Esglèsia i el matrimoni civil.

Quod apostolici. Contra elssocialistes, comunistes, nihilialistes, liberals, indiferents i societats secretes.

Aeterni Patris. Torna al tomisme, és a dir, a sant Tomàsd’Aquino.

Diuturnum Illud. Origen del poder civil

Humanum genus. Contra els francmaçons.

Inmortale Dei. Sobre la constitució cristiana dels estats.

Providentisimus Deus. Estudis bíblics.

Apostolicae curae. Invalidesa de les ordenances anglicanes.

Rerum Novarum. Sobre els drets del obrers, contra el liberalisme extrem, a favor de la justícia , de la persona, de l’amor entre els homes.

Proposa la creació d’associacions obreres o sindicats d’inspiració cristiana.

La premsa del segle XIX Aleshores era

l’únic mitjà de comunicació social.

La seva difusió va millorar gràcies a la millora de l’educació i el baix preu al qual es venien els diaris

Llibertat de premsa

La premsa va ajudar a refermar el principi de llibertat d’opinió que ja va sorgir a la Il·lustració.

Censura La censura (control de la informació

imposat per l’Estat) va actuar la premsa, especialment durant la primera meitat del segle, limitant aquesta idea de llibertat d’expressió.

Opinió pública

L’opinió pública és el conjunt d’ideologies i opinions populars a una regió o població determinada sobre un assumpte.

La premsa es va convertir en un instrument de propagació d’ideologies.

Premsa liberal

Després de la Revolució Francesa es va produir a tota Europa una reaccióconservadora i es va imposar l’absolutismeun altre cop

Els diaris liberals van ser utilitzats com a mitjà per lluitar contra aquesta ideologia.

Foren un element clau a les revolucionsliberals, especialment a les de 1.830 i 1.848.

Un cop va triomfar el liberalisme, totOccident va reconèixer la llibertat de expressió i van ser dictades lleis de premsa.

Tipus de mitjans informatius

Es poden distingir dos blocs de mitjans informatius:

Premsa política: utilitza els mitjans d’informació per transmetre una ideologia

Premsa informativa: el seu objectiu principal és el benefici econòmic

Pamflets

Els pamflets (petits llibres de poques planes en què es criticava la societat) van prendre una gran popularitat entre la classe obrera, doncs van ser una important eina de mobilització

Paper cultural de la premsa

Els diaris molt sovint incloïen articles per difondre avenços científics, higiènics, mèdics, tecnològics, etc.

Els fulletonsEls fulletons foren un tipus de literatura molt extesaentre les classes populars i mitjanes. Es tractaven d’obres curtes publicades a l’espai cultural del diari, o bé d’obres que es publicaven fragmentades entre diverses entregues d’una publicació.

FI