les joguines

1

PORTADA

2

Hi havia una vegada, en un matí d’hivern, dos nens que entraven a l’escola

saludant als companys. I deien:

-Bon dia!!!

A veure com dieu “bon dia!”. (fer participar a la classe)

3

Una vegada van saludar-los a tots, es van treure la gruixuda roba d’hivern

(fem el gest) i es van posar la bata. Aquell matí la mestra els hi va fer una

proposta i els va dir:

-Avui, quan venia cap a l’escola, he pensat que en aquell lloc de la classe

(senyalem) podríem posar alguna cosa. Què us sembla si fem un nou racó?

Hem de pensar que a la classe ja tenim el racó dels sentits i de les disfresses.

Doncs, quin us agradaria fer?

Va ser aquí quan en Joan, un nen molt espavilat i viu va aixecar la mà perquè

tenia una genial (exagerat: genial!) idea:

-A mi m’agradaria fer el racó de les joguines.

I la mestra va dir:

-Molt bona idea Joan. Us agradaria tenir un racó de les joguines? (fem

participar) Sí! Com? no us sento, més fort!!!

4

La mestra i els nens van acordar que l’endemà portarien tots una joguina de

casa. Quan el sol es va tornar a aixecar, es va fer de dia i els nens van tornar

molt contents a l’escola amb les seves joguines. Mireu quina casa més gran

que porten. Ostres! Fan cara de cansats. Què els ajudem a portar la casa? A

veure aquestes cares d’esforç (fem participar a la classe).

5

Oh goita! Els nens van portar cotxes, nines, pilotes, ... Totes (exagerat) les

joguines que van trobar per casa!

6

Una vegada les joguines estaven totes al seu racó, la mestra els va dir:

-Quin racó més bonic que ens ha quedat! Voleu jugar amb les joguines? (les

fem participar)

-Si!- van dir tots. (si no escoltem res: - Què no voleu jugar?- va dir la mestra.)

7

8

En Joan va anar corrents a buscar el pallasso que havia portat. Alguns nens li

van preguntar si podien jugar amb ell. Però, sabeu què va passar? El Joan no

el volia compartir. Se’l volia quedar per ell sol. Llavors van començar a

barallar-se i a tibar del pallasso cap aquí, cap allà, ...

-Deixa-me’l!- deia un nen.

-No, és meu!- deia el Joan.

-Vull jugar!- deia un altre nen. (les narradores tiben del pallasso)

9

Finalment, el pallasso va caure a terra (“plof!” i el deixem caure a terra) i es va

trencar.

Què li ha passat? Oh! (cara trista) El pallasso s’ha trencat i el Joan està trist,

mireu quina cara posa. Si ens passés a nosaltres, quina cara posaríem? (fem

participar a la classe)

La mestra va anar a consolar-lo i li va dir:

-Joan tranquil, amb l’ajuda de tots l’arreglarem.

10

11

Com que arribava l’hora d'esmorzar, entre tots van endreçar les joguines.

Mentre els nens recollien, la mestra va arreglar el pallasso però el Joan

encara estava trist.

-Joan que et passa?- li preguntava la seva amiga Marta- No has de plorar

més, el pallasso ja està arreglat.

Llavors el Joan va parar de plorar però no estava del tot content. Vosaltres

sabríeu cantar amb mi la cançó de l’alegria perquè el Joan deixi d’estar trist?

La cantem? (Si estàs trist i et manca l’alegria, vine fes fora la malenconia, vine amb

mi t’ensenyaré la cançó de la felicitat bum bum bum, bat les ales, mou les antenes...)

(Agreguem a la classe per cantar)

12

Quan va acabar el dia, el Joan marxava cap a casa pensatiu i sorprès pel que

havia passat. Ell sabia que no havia actuat correctament, però en canvi, ningú

l’havia renyat i tots l’havien ajudat. El Joan havia après la lliçó i va pensar:

- Un altre dia compartiré les joguines.