les drogues i els sèus efectes

LES DROGUES I ELS SEUS

EFECTES

La relació amb els adolescents

Dolors Garcia Navó infermera SiEs

INTRODUCCIÓ:

Un nombre important de la població, en gran mesura

joves i també adolescents, consumeix substàncies com

l’alcohol, el tabac, el cànnabis i en menys mesura, la

cocaïna i drogues de síntesi.

En els anys 80 del segle passat, el consum de drogues,

principalment l’heroïna, estava vinculat a la marginalitat

i a la delinqüència.

2

INTRODUCCIÓ:

Actualment, les drogues estan vinculades a la cultura de

l’oci, i l’heroïna ha estat substituïda pel cànnabis, la

cocaïna i l’èxtasi, combinades entre sí o barrejades amb

alcohol i/o tabac.

El patró del consumidor també ha canviat: actualment

són joves perfectament integrats a la societat que

consumeixen amb finalitat recreativa i socialitzant; per

ells consumir és un acte trivial, i no valoren els riscos

que representa.

3

ADOLESCÈNCIA

ESTIMULEN L’EXPERIMENTACIÓ

BUSCAR L’AUTONOMIA

I INDEPENDÈNCIA

CANVIS FÍSICS I

PSICOLÒGICS

BUSCAR LA PROPIA

IDENTITAT

4

CONDUCTES ANTINORMATIVES

DADES EPIDEMIOLÒGIQUES:

El tabac és la segona droga més consumida al nostre

país. L’edat d’inici és de mitjana els 13 anys: 1 de cada 4

adolescents consumeix cigarretes diàriament.

Els adolescents comencen a consumir alcohol als 13,7

anys de mitjana. 1 de cada 4 joves de 14 a 18 anys

s’havia emborratxat abans de fer l’enquesta (any 2008), i

un de cada10 joves havia fet “botellón” de 4 ó 5 dies al

mes. Bevedors de cap de setmana: “cubates”, cerveses,

licors forts, els de fruita, vi i cava.

5

DADES EPIDEMIOLÒGIQUES:

El cànnabis és la droga il·legal més consumida entre els

adolescents.

Ha disminuït la proporció de joves que ha provat la

cocaïna alguna vegada. L’edat d’inici es manté sobre els

15,4 anys, igual que la proporció de nois consumidors

en relació a les noies, que segueix sent de 2 a 1.

En comparació amb altres substàncies psicoactives,

l'èxtasi és una droga de consum minoritari.

6

7

alcohol “Priva”, “litrona”,”botellòn”...

Líquid

Etanol o alcohol etílic. FERMENTADES:

fermentació suc de fruites o cereals (vi, cervesa,sidra...)

Entre 4º i 15º. DESTIL·LADES:

destil·lació de les begudes fermentades (oruxo,

patxaran, whisky, rom, ginebra...). Entre 40º i 50º.

Depressora del sistema nerviós

central. Produeix eufòria i desinhibició.

Falsa sensació de seguretat en un

mateix.

Addicció. Mals orgànics múltiples. Risc d’accidents,

conducta agressiva i violenta.

8

tabac “pitillo”

Cigarretes, puros, tabac per lligar, o

de pipa.

Un dels components, la nicotina, té un gran

poder d’addicció. Durant la combustió

del cigarret, s'originen > de 4000

substàncies diferents. Estimulant. No té efectes relaxants.

Addicció. Càncer, malalties

broncopulmonars i

cardiopulmonars.

9

cànnabis

“Herba”, “maria”,

“xocolata”, “porro”, “canuto”,

“peta”, “joint”...

Haixix: pasta marró.

Marihuana: flors i fulles

triturades. Oli de haixix: líquid

oliós.

Tetrahidrocannabinol o THC.

MARIHUANA: 1- 5% HAIXIX: 15-50% OLI DE HAIXIX (resina): 25-50%

Psicodislèptica. Produeix relaxació,

riure fàcil loquacitat,

desorientació, conjuntives vermelles.

Addicció. Alteracions de

memòria i aprenentatge. Desmotivació i

possibles alteracions

psiquiàtriques.

10

cocaïna

Coca, “neu”, “dama blanca”,

“farlupa”, “perico”, “merca”

COCAÏNA en pols: esnifada, injectada (generalment barrejada amb heroïna: Speed-ball, “pelotazo”).

BASUKO o Pasta de Coca: fumada amb tabac o

marihuana. CRACK o cocaïna de base (cristalls o

pedres): fumada.

S'obté del procés químic de les fulles de

l’arbust de coca (Erythtroxylum coca). El principi actiu es va aïllar a finals del segle

XIX.

Potent estimulant del sistema nerviós central. Hiperactivitat, augment

de l’energia, insomni, HTA, pèrdua de la gana,

pupil·les dilatades.

És una de les drogues més addictives i

perilloses. Trastorns psiquiàtrics, coronaris i

problemes cerebrovasculars. El Crack produeix una addicció molt ràpida.

11

heroïna

Cavall, “pico”, “xino”...

Pols blanc, burell o marró.

Ocasionalment líquid. Es pot fumar, inhalar

o injectar.

Sintetitzada a partir de la morfina, derivada alhora de l’opi (Papaver somniferum).

Sintetitzada l’any 1874. Moltes vegades adulterada

amb quinina, lactosa, sucres, etc. També s’ha utilitzat estricnina, barbitúrics i

sedants.

Depressor. Produeix inactivitat, atordiment i en un primer moment,

sensació de plaer.

Addicció. Risc de sobredosi. Malalties

infeccioses (VIH, Hepatitis B i C , Tuberculosi).

12

Drogues de síntesis:

ÈXTASI I METAMFETAMIN

A

EX.: “pastis”, pastilles, droga de

l’amor...

MET.: speed, meth, chalk, “cristal”...

EX.: comprimits i càpsules de

diferents formes i colors, i també

líquids.

MET.: pols blanca

Grup de substàncies produïdes per síntesi

química. La fabricació clandestina i el

desconeixement de la seva composició final, les fan especialment

perilloses.

Èxtasi: estimulant/ psicodislèptic,

produeix hiperactivitat, major sociabilitat, augment de la temperatura i

disminució de la fatiga.

Metamfetamina: estimulant,

disminueix la fatiga, produeix

una eufòria intensa (flasch).

EX.: Destrucció de neurones, cop de

calor i deshidratació.

Possibles problemes al fetge i als

ronyons.

MET.: taquicàrdia,

HTA, arítmies, convulsions,

estats psicòtics (paranoies,

al·lucinacions, deliris).

FACTORS DE RISC

13

Són un conjunt de condicions,

característiques o elements

socials, institucionals i

personals que influeixen en

l’aparició i manteniment de la

problemàtica del consum de

drogues en una determinada

persona o població.

FACTORS DE RISC

o La presència de les drogues en el entorn:

- l'accessibilitat

- la visibilitat

-la disponibilitat

o L’actitud de la societat és determinant, ja que

l'acceptació social al consum és un factor de risc molt

important, en canvi el rebuig social, una de les principals

barreres.

o Alguns valors, com viure al dia i/o el buscar el plaer,

prevalent en la societat actual, fomenten la idea de viure

el present i la necessitat de rebre gratificacions

immediates. 14

FACTORS DE RISC

El consum de drogues per part dels pares o situacions de conflictivitat familiar on l’absència d’habilitats educatives està present.

L’adolescència en sí, ja és una etapa d’especial vulnerabilitat front a les drogues. La cerca d’ un mateix, les ganes de construir la pròpia personalitat i d’experimentar coses noves, el sentiment d'invulnerabilitat, la necessitat de sentir-se integrat al grup ( la pressió del grup es un dels més importants factors de risc), i la falta d’habilitats per resistir la pressió dels amics.

La disponibilitat econòmica i l’absència de normes, són dos factors de risc importants. 15

16

I els pares, què hi podem fer en tot això?

17

18

Què hem de tenir en compte a l’hora de prevenir?

Prevenir exigeix recolzar

el desenvolupament de les

persones i dels grups socials,

molt especialment el dels

joves, intentant generar espais

de major llibertat, entenent-la

com la capacitat de ser

autònom, de tenir més

opcions, de ser més capaç

d’organitzar la pròpia vida,

sense la necessitat de buscar

suports externs.

19

PREVENCIÓ

EDUCACIÓ

QUÈ PODEN FER, DONCS, ELS PARES?

20

HAN DE:

Sentir-se bé amb els fills.

Escoltar-los i enraonar.

Seguir el rendiment escolar dels nois/es.

Ajudar-los i facilitar la comunicació amb els altres.

Informar-los sobre aspectes relacionats amb les drogues, i formar-se per poder informar.

Reduir el consum habitual de drogues legals per part dels pares

NO HAN DE:

Imposar càstigs severs per evitar l'agressivitat del fill/a.

Ignorar els problemes escolars i personals perquè “són coses de nens”.

Parlar com si “en sabem molt”, sense escoltar les seves opinions i vivències.

Prendre mesures de coacció, sense raonar, limitant la seva llibertat abusivament.

Mantenir postures excessivament tolerants.

No tenir temps per estar amb els fills/es.

Amagar informació.

Ambient familiar hostil.

Posar de manifest contradiccions entre els pares a l’hora d’educar.

SIGNES D’ALERTA DAVANT EL POSSIBLE

CONSUM.

21

Canvi brusc en el seu aspecte: mal cuidat, brut.

Trastorns del son: insomni, mal sons, tremolors...

Pèrdua de pes o excessiva gana.

Disminució del rendiment escolar o abandó dels estudis.

Aïllament físic, tendència a tancar-se a la seva habitació.

Disminució de la comunicació verbal i afectiva.

Empobriment del vocabulari.

Canvis bruscos d’humor.

Pèrdua de responsabilitat.

DAVANT LA SOSPITA DE CONSUM, QUÈ HAIG

DE FER?

22

SI

Dialogar.

Donar la importància

justa.

Creure el que es veu.

Compartir la preocupació.

Confrontar

Supervisar sense

pressionar.

NO

Jutjar.

Dramatitzar.

Negar l’evidència.

Amagar informació.

Encobrir.

Atabalar amb retrets.

DAVANT L’EVIDÈNCIA DEL CONSUM

23

Dialogar i analitzar les

circumstàncies que el van

portar a consumir

Mantenir

control

emocional.

Oferir la nostra

ajuda, ja que

segur que veuen

en nosaltres algú

a qui recórrer. Mostrar el nostre afecte,

que l’estimem per ell/a

mateix deixant de banda

el que faci.

Intentar dedicar més

temps i prestar més

atenció al noi/a.

Entendre que som

davant d’una persona

que té problemes, no

davant d’un problema

SI

DAVANT L’EVIDÈNCIA DEL CONSUM

24

Desesperar-se!

Utilitzar el càstig

com a últim recurs

per evitar que

continuí consumint

Acusar-lo

contínuament amb

preguntes, sospites,

acusacions,...doncs

això només portarà

a que s’allunyi de

nosaltres cada

vegada més.

Culpar-lo ni

retreure-li tot

“el que ha fet

per ell/a”

Criticar de forma

continuada i

violenta el seu

comportament

Convertir-se

en el seu

perseguidor/a.

NO

25

PODEU AMPLIAR INFORMACIÓ :

http://www.msc.es/alcoholJovenes/home.htm

ENERGY CONTROL

http://parlem.aspb.cat/

¿ESTÁS PREPARADO PARA CUANDO TUS HIJOS

O HIJAS SE ENCUENTREN CON LAS DROGAS?

Web de la FAD

26

27