leonardo da vinci: la verge de les roques

Mare de Déu de les Roques

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d’abril, 1452 – Amboise, 2 de maig, 1519)

Fou un artista florentí i un home d’esperit universal, a la vegada científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Fou alumne del pintor i escultor Andrea Verrocchio. Les seves primeres obres són de temàtica religiosa i retrats.

Treballà a Milà i a Florència entre altres llocs d’Itàlia. El seu Tractat sobre la pintura (1516) va tenir gran influència.

El 1516 s’instal·là a França, a la cort de Francesc I.

Només han sobreviscut fins a l'actualitat una quinzena d'obres; aquest fet és una conseqüència del temps que dedicava a les seves constants experimentacions tècniques i estudis científics.

Baptisme de Jesús, Andrea Verrocchio (1472-1475), mestre de Leonardo.Oli sobre fusta.

Leonardo va treballar, amb molta seguretat, en l’àngel de l’esquerra, segons explica Vasari.

El 1478 va abandonar el taller de Verrocchio per convertir-se en mestre pintor independent.

Anunciació, 1472-75Tempera sobre fusta, 9,8 x 2,17 mGalleria degli Uffizi, Florència

No està clar que tota l’obra sigui de Leonardo, però sí l’àngel i el paisatge del fons.

Paisatge de la vall del Arno. Aquest dibuix a ploma és el més antic conservat de Leonardo. Està datat per ell “El dia de Nostra Senyora de les Neus, 4 d’agost de 1473”. Es tracta d’una regió propera a Vinci. Al darrere hi va escriure: “Estic satisfet” Galeria Uffizi, Florència.

La Verge del clavell, 1475Munich

Retrat de Ginevra Benci, 1478-80Washington, National GalleryÉs el seu primer quadre de tema profà.

L’Adoració dels mags, 1481. Els monjos de Sant Donato de Scopeto, de Florència, li encomanaren aquest oli (avui als Uffizi). El seu pare era l’administrador del monestir, i segur que va induir els monjos a contractar el seu fill.

Leonard el deixà inacabat.

El 1482 anà a Milà. Allà va fer la Santa Cena al refectori de Santa Maria delle Grazie (1495-98). Aquesta obra, molt deteriorada, es caracteritza pels diferents grups de figures i per l’exacta representació dels gestos i les expressions dels rostres.

Retrat de Cecilia Gallerani (Dona de l’Armini), 1483-90Oli sobre fusta 55 x 40 cmCzartoryski Museum, Cracòvia

Tornat a Florència pintà Santa Anna, la Verge i el Nen i la Mona Lisa o La Gioconda.

Vis aèria (1486), una mena d'helicòpter. A sota, estudi sobre la força d'aixecament d'una ala.

Leonardo, científic i inventor

Màquina per a fer miralls còncaus

Plànols per a una màquina voladora (1488)

Maquina voladora d'ales batents

Home de Vitruvi, un estudi de les mesures humanes

Estudi sobre l'embrió humà (1510-1513)

Documentació general

Títol: Mare de Déu de les RoquesAutor: Leonardo da VinciCronologia: 1483-1486Tècnica: oli sobre taula passada a llençMides: 1,99 x 1,22 mEstil: renaixentistaTema: religiósLocalització: Musée du Louvre (París)

Descripció...

Una noia, la Verge, d’aspecte molt jove, està asseguda, o agenollada, al centre del quadre. Porta un vestit blau fosc i mira dolçament al nen de la seva dreta, nu, que està resant, i li posa la mà sobre l’espatlla. La seva mà esquerra sembla flotar sobre l’altre nen, també nu, assegut al seu davant, com protegint-lo. Al costat d’aquest hi seu un noi jove (àngel), que mira fóra del quadre i somriu discretament. Amb el dit assenyala el nen que té en front. Aquest porta un vestit verd i una capa vermella. Els cabells llargs i rinxolats...

L’escena transcorre en una espècie de cova, tot i que amb el cel obert a la part de dalt i al fons. El terra sembla tallar-se abruptament als peus dels personatges....

Anàlisi formal

Elements plàstics:

Colors molt contrastats: foscos, blau i negre en el vestit de la Verge, i clars en els dos nens, fortament il·luminats, així com l’àngel, que vesteix amb colors vius, verd i vermell.

El fons és bastant fosc, de roques amb un color negre marronós, i més enllà torna a haver-hi claredat, així com en la part alta on s’hi veu cel i vegetació.

Predomina clarament el color sobre el dibuix.

Composició

Superposició de plans per augmentar la profunditat.

Primer pla: la Verge, el Nen Jesús, Sant Joan infant i l’arcàngel Uriel.

Segon pla: les roques que formen la cova.

Últim pla: fons de paisatge que apareix entre els forats de les roques.

Composició piramidal del grup principal.

Interrelació: Joc de relacions entre mans i mirades, composició unitària.

Tres tipus de perspectiva: lineal, gradació de colors i indefinició del contorns o aèria.

Dos tipus de llum: natural entre les roques i irreal de les figures.

Paisatge del fons inventat.

Per primer cop Leonardo acabà una pintura que mostra un programa intel·lectual que fon les formes humanes amb la natura, la qual anava mostrant-se cada cop més en el seu art.

No hi ha trons o estructures arquitectòniques que emmarquin l’escena. Al seu lloc hi ha roques en una cova, que es reflecteixen en aigües clares, decorades amb fulles de diferents tipus i diferents plantes; mentre, en la distància, com emergint d’una boira de fines gotes i filtrada per la daurada llum solar, apareixen uns pics de muntanyes.

Leonardo va fer nombrosos estudis per aquesta obra.

La mateixa llum mostra els rostre de la Verge, el somriure de l’àngel, i els cossos rodons i rosats dels dos infants.

El rostre de l’àngel té una clara ambigüitat, i trets femenins, de manera que és difícil definir-ne el sexe.

Interpretació

L’escena és molt inusual en la iconografia de l’època, ja que la font són els evangelis apòcrifs. Segons aquests, la Verge va descansar en una cova durant la fugida a Egipte, i allà es trobà amb sant Joan infant, cosí de Jesús, que anava protegit per l’arcàngel Uriel. Aquest és el protector de les persones desvalgudes, i per això protegia a sant Joan després de la mort dels seus pares.

La Verge protegeix un nadó, que podria semblar el seu fill, el de l’esquerra, però el que beneeix a aquest és Jesús sens dubte, i és el que està al costat de l’àngel. Aquest assenyala cap a sant Joan, agenollat davant Jesús. Maria estén la seva mà esquerra damunt el cap del seu fill.

La iconografia tradicional situava el Nen Jesús proper a la Verge, en canvi Leonardo el situa a sota de la mà de la seva mare, al costat de l’àngel.

Les figures estan connectades entre elles amb gestos i mirades. L’àngel abraça a Jesús, i mira cap a baix, amb la mirada una mica perduda. També assenyala amb el seu dit al petit Sant Joan, que es troba sota el braç de la Mare de Déu, i està en postura d’adorar al Nen Jesús.

Jesús té la mà aixecada fent el gest tradicional de beneir.

La Verge de les Roques (1491-1508). Oli sobre fusta.1,89 x 1,20 mNational Gallery de Londres

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_les_roques_(Louvre)

La versió posterior aclareix qui és cada personatge. Sant Joan porta una creu de canya, l’àngel ja no assenyala res, i està com absent, i la Verge segueix protegint, amb la seva mà estesa, el seu fill, Jesús.

El significat de l’obra s’associa al Misteri de l’Encarnació i la Passió, en el qual Sant Joan té un paper important com a profeta que anuncia un baptisme i una conversió que prendran sentit amb l’arribada del Messies.

Aquesta obra és la primera que feu Leonardo, a Milà, i vol expressar el tema de la Immaculada Concepció, dogma que afirma que Maria fou concebuda sense pecat original. El nom reflexa una iconografia peculiar: les figures religioses són mostrades en una gruta rocosa i estan assegudes en un sòl de pedra. Estan sotmeses a una composició piramidal estricta.

Havia de decorar la capella de la Immaculada de l’església de Sant Francesco el Gran de Milà. El 25 d’abril de 1843, els membres de la Confraternitat de la Concepció encomanaren l’obra a Leonardo. Era la part central d’un políptic encarregat a Leonardo i als germans Evangelista i Giovanni de Predis.

http://www.wga.hu/index1.html

Políptic de la Verge de les Roques. Els dos àngels els pintà Ambrogio de Predis. El retaule era més gran i el formaven escenes amb la vida de Maria, i el coronaven alguns profetes i Déu Pare. Leonardo només pintà la part central. La imatge de fusta de la Immaculada s’amagava darrera la seva taula i només es mostrava al públic el dia 8 de desembre.

La Confraria de la Concepció de l’esmentada església no li acceptà l’encàrrec. Més tard Leonardo la donà al rei Lluís XII de França en agraïment per la seva situació destacada entre els pintors del moment. Mes tard en feu una altra versió per anar al lloc d’aquesta primera.

http://www.lairweb.org.nz/leonardo/rocks.html

Les dues versions de la Mare de Déu de les roques pintades amb idèntica composició pictòrica i amb la tècnica de l’oli. La versió del Louvre va ser transferida a llenç des de la fusta original, però la de Londres encara roman damunt la taula.

Models i influències

És un tema poc comú, i fou poc utilitzat pels pintors del Renaixement tardà, del Manierisme i del Barroc. De l’original de Leonardo se’n van fer moltes còpies.

La composició segueix el model de les “Sagrades converses” del Quattrocento italià, on la Verge i Jesús apareixen voltats de personatges i creant un espai unitari, tot i ser ells el centre d’atenció. Fou molt utilitzat per Fra Angelico o Filippo Lippi, i més tard per manieristes com Andrea del Sarto.

Fra Filippo Lippo, Madonna amb el nen al tro amb Sants. 1430

La perspectiva aèria fou una aportació tècnica de Leonardo a la pintura moderna i de gran repercussió en les obres posteriors.

Fra Angèlico. Retaule d’Annalena 1435 Andrea del Sarto: Verge de l’escala, 1530