lectura crÍtica de textos amb contingut cientÍfic · lectura crÍtica de textos amb contingut...

LECTURA CRÍTICA DE TEXTOS AMB CONTINGUT CIENTÍFIC

Cicle de conferències sobre “La lectura a l’era digital”. CRP Nou Barris. 18 d’abril de 2012

Conxita Márquez Facultat de Ciències de l’Educació.Universitat Autònoma de Barcelona

Grup de treball de ciències d’Infantil i Primària de l’ICE de la UAB

A la xerrada d’avui parlarem de:

• Per què llegir a les classes de ciències?

• Llegir per posicionar-nos críticament

La lectura, una activitat escolar des de sempreLa lectura, una activitat escolar des de sempre

Per què fem llegir per aprendre continguts de les diferents àrees?

L’alumnat, a partir d’un problema, de l’anàlisi d’una situació real o ficticia, aprengui a:

•Identificar quins coneixements serà important abstreure.

•Obtenir informació, comparar idees pròpies amb les científiques i revisar-les.

• Aplicar el nou coneixement a l’anàlisi i interpretació de noves situacions.

Afrontar els documents amb ànim indagador

LA MAYORÍA APUNTA QUE EL MODELO AYUDA A FLOTAR

Continúa la polémica por los bañadores de Speedo

L’expressió ”Jo penso que...", hauria de complementar-se i transformar-se a

partir de raonaments científics

Estudiar el funcionament de l’hormona EPO a la sang per estimular la producció d’eritròcits.

Buscar arguments i contraarguments del seu

ús en els esportistes.

M: ...què us sembla que era mentida i què era veritat?

FT: Mentida és que una eruga no es pot casar amb una granota i veritat és que sí que pot passar que una granota es mengi una papallona.M: Ho has explicat molt bé FT.FT: I també els canvis.M: Els canvis eren mentida o veritat?FT: Veritat, li deia que no canviaria però té que canviar perquè ella vulgui o no, canvia.MS: És veritat que els capgrossos fan la metamorfosis i el capgròs lo que també era veritat la seva promesa però ell no va poder (...) era així, no sabia que li naixerien les potes del davant, les del darrere perquè sí (...)

Mercè Abeyà. Llicències d'estudis retribuïdes 2008/09. Comprensió lectora i biblioteca escolar: una relaciónecessària .

Documents dirigits a un pDocuments dirigits a un púúblic no escolarblic no escolar

Cal un acompanyament en el procCal un acompanyament en el proc éés s lectorlector

Després de llegir

Abans de llegir

Mentre es llegeix

Treball previ a la lecturaTreball previ a la lectura

Identificacióde la finalitatde la lectura

Coneixementscientífics

sobre el tema

Activació deconeixements

previs

Estructuradel text

Per què llegim aquest texta la classe de ciències?

Autor / Diari

Títol / Imatges

Us plantegeu per què us faig llegir aquest text?

“No, i com que no has dit res, no m’ho he plantejat.”

“Normalment penso que ens ho fas llegir per aprendre alguna cosa més del tema.”

“No hi penso però després, mentre llegeixo, em vaig imaginant per què ens ho fas llegir.”

• Identificar: problema, finalitat, solucions de l’autor• Qüestionar la fonamentació científica el text. Anàlisi crítica

del contingut• Imaginar solucions i analitzar la seva validesa• Reflexionar sobre els valors associats al contingut del text.

Estratègies

Co-regulacióTreball

cooperatiuLectura

inferencial

Treball mentre es fa la lecturaTreball mentre es fa la lectura

Quina és la idea principal del text?

"Les cames compleixen la important funció de desplaçar el cos humà. Els braços i les mans són els instruments fonamentals per agafar, sostenir i moure les coses que hi ha al nostre abast. Els ulls ens permeten contemplar el món que hi ha al nostre voltant. L’oïda ens permet captar la major part dels sons propers a nosaltres. El cor bomba, a tot el cos, la sang que transporta les substàncies-aliments a les cèl · lules, els pulmons recullen l'oxigen necessari per a la respiració i el diòxid de carboni produït en respirar. La boca, l'estómac i els intestins són òrgans en què es transformen els aliments perquè puguin arribar a la sang ".

Moltes idees principals!

- Primer és la boca i l’estòmac que transformen els aliments que mengem perquè puguin arribar a la sang i després fer totes les altres coses.

- Que cada part del cos té la seva funció.

- Que hem que cuidar-nos perquè tot funcioni bé.

- Els sentits són imprescindibles per al cos humà

- Cada part del cos és necessària perquè funcioni.

- Tenir totes les parts del cos és bó per viure sense dificultats.

- Que totes les parts del cos són necessàrias per la vida

Què fer per regular-les?

Importancia de fer-ho a partir de la interacció-regulació entre companys:

- Quina us sembla que és la que recull millor el contingut de l’artícle?

- Com ho heu deduit? En què us heu fixat?

- Per què les altres no són tan idònies?

Elaboració i comunicació

d’un producte nouAvaluació individual

i col.lectiva

Treball desprTreball despréés de la lecturas de la lectura

Criteris d’avaluació Si R No Què aconsellaries per millorar-lo

1. La idea o idees que es defensen són rellevants en relació al problema plantejat?

3. Es fa referència a totes les idees possibles?

3. Les raons o arguments tenen fonament científic?

3. Tenen en compte els punts de vista contraris?

4. Dóna evidències que convencen?

5. Està escrit d’una manera que s’entén?

GuiGuióó per a la coavaluaciper a la coavaluacióó dels escritsdels escrits

Nenes i nens de 1rEscola Josep Maria de SagarraBarcelona.Victòria Carbó 2010-2011.

Creus que és seu això? Per què?

Penso, penso,..Dibuixa què pot sortir d’un ou com aquest?

Abans de la lectura: Mestre: Explora les idees de l’alumne

Respondre primer individualment i després posar en comú.

Abans de la lectura: Creus que és seu això?

- No, perquè de l’ou naixerà un ocell i tindrà 2 potes i 3 dits a les potes.

- No, perquè és una granota i les granotes no posen ous.

- No, perquè la granota és molt petita.

- No, perquè l’ou és més gran que la granota, i no pot ser més gran.

- No, perquè és petita i no és una gallina...i no pot seure sobre l’ou, no li pot donar,.. Escalfor.

- No, perquè crec que és un pollet.

- (...)

Abans de la lectura: Què pot sortir d’un ou com aquest?

Pollets 12

Cocodrils 5Serps 3

Ànec 1Ànec diferent 1

Drac 1Dinosaure 1

Llangardaix 1

Durant la lectura

Mestre: Llegeix el conte sencer

Alumne: Expressa la seva interpretació,

compartint les opinions i dubtes decompanyes i companys, i amb el o la

seva mestra.

Després de la lectura

Mestre: Comprova la comprensió del conte.

-Proposa fer una llista amb els animals que pensem que posen ous i els que dubtem.- Demana com ens ho farem per saber-ho.

Coses que hem dit després de llegir el conte.

Pensem que posen ous. ( a més de les gallines)

Dubtem

Fem una nota a l’agenda

Ens arriben mostres d’un terrari d’un insecte del CDEC. Ens demanen que investiguem, què deu ser.

Fem una foto a través de la lupa i escrivim el que pensem que és.

Decidim posar mostres d’ous amb formatge i xoriç, uns altres amb fulles per si és animal i menja alguna d’aquestes les coses.

Posar-les amb aigua si és una llavor, i una l’haurem de plantar a l’hort, per veure si surt una planta.

I res, si és una pedra.

Coses que hem dit: - Hi ha pèls de la mare. (varis.)

- No hi ha closques ( 1 nen )

Aprendre a partir de llegir un Aprendre a partir de llegir un text text éés molt ms molt méés que s que

aprendre un vocabulari o aprendre un vocabulari o saber repetir informacionssaber repetir informacions

Normalment plantegem Normalment plantegem preguntes per afavorir la preguntes per afavorir la

interioritzaciinterioritzacióó dels sabers i dels sabers i el pas a lel pas a l’’abstracciabstraccióó

Però, atenciPerò, atencióó a com es a com es formulen les preguntes i al formulen les preguntes i al

nombre!nombre!

Llegir és saber respondre aquestes preguntes?

De cranta, un brosqui pidró las grascas y una murolla nascró filotudamente. No lo ligaron lligamente, pero no le sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manijólas grascas, la murolla drinó priscamente.

1- ¿Qué pidró el brosqui?

2- ¿Cómo nascó la murolla?

3- ¿Cómo lo sarretaron?

4- ¿Quién drinó?

Serra, R. & Caballer, M.J. (1997).

Tipus de lectures-preguntes

a) Lectura literal: Permet conèixer què diu el text.Quines informacions es donen en el text?

b) Lectura inferencial: Permet utilitzar tota la informacióconceptual que se suposa conegudaQuines idees no diu el text però és necessari saber per entendre’l?

c) Lectura avaluativa: Permet fer un judici de valor sobre la utilitat de la informació.Quines són les idees importants? Quines idees noves em diu el text que no coneixia?

d) Lectura creativa: Permet ampliar el camp de lectura, deduir, relacionar, aplicar...Per què em serveix aquest text? Aquestes idees poden ser útils per interpretar d’altres fenòmens?

Tipus de lectures-preguntes

Per a la lectura es proposen un conjunt de preguntes de tipologia diversa

Exemples de preguntes

• Com són els sabons? (literal)• Quina propietat té la grasa que possibilita que

els sabons i els detergents interaccionin amb l’aigua i així es pugui netejar la roba? (inferencial)

• Justifica si creus que és millor utilitzar sabons o detergents per rentar la roba (avaluativa)

• Quins arguments donaries a la teva família per convèncer-la que no cal que els detergents facin molta escuma per rentar la roba? (creativa)

• …

Autoreflexió - coavaluació

• Justifica quina pregunta t’ha resultat més difícil de respondre i quina menys.

• Explica com ho has fet per respondre les preguntes sobre le que no podies trobar la resposta literal al text. Com pots saber si són bones respostes?

• La resposta que ha escrit el teu company és una bona argumentació? Què li recomanaries per millorar-la?

Documents no sDocuments no sóón neutresn neutres

Aprendre a llegir Aprendre a llegir ““rere les lrere les lííniesnies””

Per què cal promoure la lectura crítica?

El pensament crític és un dels components de la competència

necessària per poder participar en una societat democràtica i plural, i per

poder prendre decisions i actuar en relació als problemes del món i de les

persones.

Llegir críticament

Món del paper*Comprensió del món que ve

definida en el text

Món del lectorCreences, coneixement i

emocions

Prioritza el món del lector.Les idees prèvies

condicionen la informaciódel text

Examina la informació i el coneixement que aporta el

text des de la seva perspectiva, el discuteix i

proposa alternatives (Cassany, 2006)

El lector

Lector crític

Prioritza el món del paperNo qüestiona, no

interacciona amb la informació del text

Món del lector“Nosaltres creiem que

encara que Google contamina en més o menys quantitat és

una eina molt útil avui en dia i, potser, que per cada cerca que fem contaminem,

però tambécontaminen moltes

altres coses que poden no ser-nos tant

útils i ningú no les incrimina, (…)

Google contamina?

Món del paper

“La resposta a la pregunta anterior la trobarem en aquest

text. Potser us semblaràuna mica estrany que

Google contamini, però heu de saber que la

universitat de Harvard (Estats Units) ha realizat

un estudi en el qual afirma que el popular

buscador contribueix a l'escalfament global del

planeta. (…)

Lector crític"Sembla ser que el gegant californià “Google Corporation TM”, els productes del qual utilitzem en el nostre dia a dia, és acusat de ser responsable de l’abocament de més de 7 g de CO2 al medi ambient per cada recerca al mateix. Resulta ser però, que l’estudi realitzat per Harvard no esmenta en cap moment a Google, ni molt menys afirma que produeixi 7 g de CO2 per cada recerca. Sembla ser que el prestigiós diari londinenc “The Times” va voler atacar per motius que només ells coneixen a Google Corporation TM.

Segons Google, només 0,02 g de CO2 són abocats per cerca, i no 7 g com afirmava el prestigiós diari. Wissner-Gross, científic al que se li atribueixen aquestes declaracions, així ho declarava a CNET: “Harvard va realitzar un estudi general de les cerques a Internet, però en cap moment es va mencionar o investigar Google”.

“The Times” es defensava d’aquestes acusacions al.legant que s’havien mal interpretat les seves publicacions, però la forma en que estan escrites no dóna gaire lloc a les interpretacions. De fet, “Google Corporation” és coneguda per haver-se involucrat en un sesfi de campanyes ecològiques per tal de reduir les emissions de gas contaminant.

De manera que sí, Google contamina però no tant com molts afirmen. No obstant, si multipliquem els 0,02 g per totes les cerques que es fan en un dia, pels servidors que s’utilitzen per cerca i, pel nombre de fonts d’electricitat que utilitza cada ordinador, la xifra és gegantina.

Qüestionari CRITICAdaptació de Bartz, (2002)

C- Consigna o afirmació que exposa el text.

R- Rol de qui fa l'afirmació. Qui és? Hi té algun interès?

I- Idees. Quines idees o creences hi ha darrera l'afirmació?

T- Test. Es podria fer un test o experiment per comprovar-ne la fiabilitat?

I- Informació. Quines evidències, proves, experiments s’exposen o podrien exposar-se per donar suport a l’afirmació?

C- Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera d’aquesta afirmació estan d'acord amb el coneixement científic actual que coneixeu?

Com ensenyar a llegir textos críticament?

Principi d’autoritat

Test amb el 76% d’eficàcia, reduix la celulitis, les cames s’aprimen i augmentael bon humor….

Generalització

Quines proves i evidències es donen?

“Utilitzen gent famosa, que té la pell bé, per fer creure a la gent normal que funciona i com a conseqüència vendre el producte, però no donen cap prova científica, només afirmacions.”

“Els científics han investigat que la crema farà tot el que diuen que farà. És clar que en aquest tipus d’anuncis els resultats que veiem a les fotografies estan exagerats i que per nosaltres a la vida quotidiana no són els mateixos.”

Es pot utilitzar el C.R.I.T.I.C per llegir críticament qualsevol tipus de “text”

• Com opinar de manera fonamentada sobre el contingut de la pel.lícula?

http://www.climatecrisis.net/

http://www.algore-08.com/

afirmació

hipòtèsi

especulació

predicció

Què ens preguntem:

Què diu?

Fa aportacions noves respecte a informacions anteriors?

Qui ha escrit l’article?

L’autor, en aquest text, fa una afirmació, una hipòtesi, una especulació, una predicció?

Com ho podem saber?

Diu alguna cosa sorprenent?

Podem contrastar la informació?

Lectura crítica

El desglaç a l'oceà Àrtic es queda sense batre el rècord

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=544712&idseccio_PK=&h

Abans de llegir la notícia:

1- Què penses de l’afirmació: Las medicines curen o causen qualsevol malaltia?

2- Què et suggereix l’afirmació:La diferència entre un medicament i un verí radica en la dosi?

3- Quina informació trobaràs i de què creus que parlarà Joan Ramon Laporte?

• Depèn de la dosi

Si ens prenem la dosi adequada, ens curarà, si ens prenem mésde la que necessitem ens causarà danys o malalties

• Depèn de l’ús que en facis

Si no tens una malaltia i et prens un medicament, te’n pot causar

Si te’n prens per tot, tindràs danys a molts llocs del cos

• És propi dels medicaments

Tots els medicaments tenen efectes secundaris

Tots els medicaments actuen igual en totes les persones

Els medicaments causen efectes secundaris però no malalties

• Depèn de l’organisme (en relació al sistema immunitari)

Els medicaments curen o causen qualsevol malaltia?

• L’ús que actualment fem dels medicaments

Sovint és un ús incorrecte

Explicarà si en fem un bon ús o no

Dirà que avui en dia prenem medicaments per tot

• Explicació sobre els medicaments (són bons però en excés poden ser perjudicials)

• Les malalties que es poden causar per un mal ús dels medicaments

• L’excés que podem fer dels medicaments i el perjudicial que pot arribar a ser això

• La diferència entre un medicament i un verí (ens parlarà de la dosis)

• Dades de compra i consum de medicaments

Quina informació creus que trobaràs a la Contra?

• Farmacèutic

Té grans coneixements en medicina i està especialitzat en el tema

• Metge

Perquè sap perfectament del que parla

• Químic

Perquè a la primera resposta diu que analitza fàrmacs

• Sociòleg o economista

Perquè dóna dades estadístiques molt acurades i el seu llenguatge és correcte

Quina formació podria tenir la persona entrevistada? Per què?

• Avisar a la gent que és dolent prendre més dosi de medicament del que tocaria i que tenen uns efectes greus que poden arribar a ser mortals

• Donar a conèixer tots els problemes que et pots estalviar si fas un bon ús dels medicaments

• Conscienciar al lector del risc d’automedicar-se

• Explicar l’ús que fem actualment dels medicaments i les seves conseqüències

Quina intenció creus que hi ha al darrera de les seves respostes?

• Efectes secundaris dels medicaments

• La hipermedicalització de la societat

• La indústria farmacèutica

• Efectes secundaris dels medicaments• Efectes secundaris dels medicaments

•La hipermedicalització de la societat

•La indústria farmacèutica

• Identificació correcta dels punts de vista de l’entrevistat • Identificació correcta dels punts de vista de l’entrevistat

• Identificació correcta de les proves amb les que l’entrevistat fonamenta els seus punts de vista

Qui l’escriu?

Amb quina intenció s’ha escrit? Quin ordre social s’amaga en el text?

Quines evidèncias i proves aporta?Hi estic d’acord?

Tots els components del grup pensen el mateix?

Quin ús farem d’aquesta informació?

El posicionament CRITIC davant un text pot motivar l ’alumnat per a la lectura

Quan tornarem a fer una altra activitat així?

Plantejament del LIEC (amb textos de ciències)

Abans de començar a llegir, l’alumnat ha d’entendre la funció del text en el context d’aprenentatge (què hi han de trobar i perquè els ha de servir (activitats

individuals i de grup)

Abans de començar a llegir, l’alumnat ha d’entendre la funció del text en el context d’aprenentatge (què hi han de trobar i perquè els ha de servir (activitats

individuals i de grup)

Buscar sentit al text facilita l’activitat del lect or: hipòtesis i inferències (El lector busca els indici s

útils).

Buscar sentit al text facilita l’activitat del lect or: hipòtesis i inferències (El lector busca els indici s

útils).

Cal una intenció per trobar-hi la idea principal, la que respon a l’objectiu de la lectura

Aprofundiment en el coneixement, contrastaciód’opinions, preguntes del mateix lector, anàlisi

crítica

Aprofundiment en el coneixement, contrastaciód’opinions, preguntes del mateix lector, anàlisi

crítica

"La intel.ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció de idees, de càlculs, de programes, de projectes.

La segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem molt per triar si no sabem separar el gra de la palla".

José Antonio Marina, La Vanguardia, (01/05/2010)

CCom som s’’imaginaven limaginaven l’’any 1900 la lectura a any 1900 la lectura a

ll’’any 2000?any 2000?

La lectura crítica no formava parte de l’imaginari

LECTURA CRÍTICA DE TEXTOS AMB CONTINGUT CIENTÍFIC

Conxita Márquez Facultat de Ciències de l’Educació.Universitat Autònoma de Barcelona Conxita.marquez@uab.cat

lectura crÍtica de textos amb contingut cientÍfic · lectura crÍtica de textos amb contingut...

Documents

Àmbit científic (la xarxa)

actitud hacia la investigaciÓn cientÍfic dea …

tema 2 - xtec.catmrius/ges/materialges/ges2/lectura de la...

introducciÓ al mÈtode cientÍfic

mètode científic i vida quotidiana

dibuixa un científic

pequen@s científic@s

estudi cientÍfic de la matÈria

el mètode científic

contingut - caib.es

taller: el pati, un laboratori científic

trabajo: mètode científic

fundaciÓ parc cientÍfic universitat de valÈncia

per què vaig voler ser científic?

contingut introducció

presentació treball artícle científic

dahl contingut maleta

llenguatje científic del cos humà

ciència i canvi científic

1 la mesura. el mètode científic