l’administració pública a catalunya: una agenda de reformes 2007-2010

L’Administració pública a Catalunya: una agenda de reformes 2007-2010

Propostes per a reforçar la capacitat institucional de l'Administració de la Generalitat

Xavier SisternasII Congrés de Gestió Pública, 4-5 de juliol de 2006

Versió revisada

L’Administració de la Generalitat 1980-2010 Generalitat 1980-2003:

“Más de lo mismo” [model burocràtic i mediocritat] Feblesa, manca d’identitat i de valors compartits Absència de política de personal Centralització i prepotència Projectes retòrics, reformes disperses Manca d’esperit crític

2003-2006, la “reforma” no ha entrat a l’agenda: Millores disperses Creixement incrementalista Absència de criteris Frustració d’expectatives de canvi dels professionals

Catalunya post-Estatut: Més competències, més recursos, més àrees de gestió El dret a una “bona administració” Legitimar les noves competències exigeix “fer-ho millor”

Una prioritat pel nou Govern

Enfortir i reformar l’Administració de la Generalitat: una Administració potent al servei de l’ambició de Catalunya

Millorar els serveis als ciutadans: els serveis excel·lents com a fet diferencial

Una agenda 2007-2010: cinc eixos de reforma*

1. Reforma territorial2. Reforma del Govern

3. Reforma dels departaments

4. Reforma dels serveis públics

5. Reforma de l’ocupació pública i de la gestió de les persones

*No s’aborden les mesures a endegar en àmbits com: la interrelació administracions-societat, l’articulació amb l’Estat i la UE, les TIC, la gestió financera o l’ètica pública.

1) Reforma territorial

Un sistema coherent d’administracions públiques sota els principis de subsidiarietat i confiança

Desconcentració de l'Administració de la Generalitat

Devolució al territori

1.A. Desconcentració de l'Administració de la Generalitat

Més capacitats de decisió i de gestió a les delegacions del Govern i a les direccions territorials dels departaments

Transferències de personal i de recursos

Racionalització dels serveis centrals

1.B. Devolució al territori

Més capacitats i més protagonisme a les vegueries i als ajuntaments.

Transferir algunes competències plenes i “totes” les competències d’execució.

Devolució no necessàriament simètrica.

Racionalitzar i enfortir les estructures locals Municipis petits: legitimitat política i provisió

externa dels serveis (mancomunitat, comarca…)

2) Reforma del GovernUn Govern més polític i més àgil

Objectius: Emfasitzar les funcions polítiques dels consellers Enfortir el rol del president en la direcció estratègica del

Govern Reunions de Govern amb més valor afegit; obrir espais per a la

reflexió política Superar el plantejament ministerial que compartimenta els

problemes; construir un Govern més col·legiat i amb un pla d'actuació comú

Millorar les capacitats estratègiques en el “centre del Govern” Protegir als consellers de les pressions corporatives Descarregar al Govern de decisions administratives Reduir el trasbals administratiu en els canvis de govern

2) Reforma del Govern

A. Un Govern més compacte: 8 conselleries?

B. Separar conselleries i departaments

C. Reunions més productives

D. Un nucli de coordinació sòlid al centre del Govern

A. Un possible Govern compacte

Tres àrees

Institucional

Desenvolupament

Social

Vuit conselleries

1. Presidència (o Conseller en cap)2. Seguretat3. Justícia

4. Economia i sectors productius5. Territori

6. Educació i Treball 7. Benestar8. Salut

Govern compacte: consellers i viceconsellers

8 consellers Superconsellers

Membres del Govern, més que caps del seu departament

Visió integrada Relacions externes i

protagonisme polític Més estables Cada conseller, una

vegueria

25-35 viceconsellers No membres del Govern

Responsables d’una política concreta

Visió sectorial Relacions amb el sector i

poc protagonisme Més inestables

Supressió dels secretaris sectorials

B. Conselleries i departaments

Conselleria: nucli de suport al conseller, amb funcions d’anàlisi de l’entorn, estratègia política i avaluació d’impactes (outcomes).

El conseller exerceix la direcció política dels departaments, agències i empreses públiques que operen el el seu àmbit de responsabilitat.

Departaments: encapçalats per un director gerent (secretari general), amb estructures similars a les actuals.

Relacions conselleries-departaments: confiança, molta interrelació, contracte-programa…

Els departaments poden rebre orientacions d’altres nuclis de direcció política (president i altres consellers).

C. Reunions més productives

Govern (president i consellers)Setmanal

Discussió política Acords de Govern

Àrees de Govern(viceconsellers)Setmanal, mateix dia

Discussió políticaPreparació acords de Govern

(Consell Tècnic)Directors de departament, per àreesSetmanal Acords administratius Preparació acords de Govern

(Consell Tècnic)Directors de departament (tots)Mensual Acords administratius Preparació acords de Govern

D. Enfortiment del “centre del Govern”

Missió: fer que el Govern funcioni millor

Donar suport al president i oferir-li assessorament tècnic i polític en tots els àmbits de política pública.

Coordinar les conselleries (i departaments) per garantir la coherència i l’adequada implementació de les polítiques.

Impulsar projectes interdepartamentals.

Un possible model: UK Cabinet Office

3) Reforma dels departaments

Centrar-los en les funcions executives, amb objectius establerts i orientació gerencial

Enfortir les capacitats de disseny, planificació i avaluació de polítiques i programes

Reduir la dedicació a la gestió operativa: Delegar-la als governs locals Desconcentrar-la als serveis territorials o a

agències i empreses públiques Contractar-la amb ONL o empreses

Amb criteris per seleccionar la fórmula!

3) Reforma dels departaments (2)

Estructura bàsica:

1 director gerent del departament

1-2 gerents de serveis comuns

Diversos directors generals (per serveis estables i per projectes)

3) Reforma dels departaments (3)

Perfils gerencials...amb visió política

Director gerent del departament (secretari general)

1-2 vicegerents (director de serveis)

Perfils mixtostècnic-polítics

Directors generals

3) Reforma dels departaments

Donar autonomia als departaments en el disseny de la seva organització interna; límits: criteris generals, sostres de despesa i avaluacions ex post.

Les agències i empreses públiques s’adscriuen a un departament; excepcionalment poden dependre directament del conseller.

4) Reforma dels serveis públics

Apostar per la qualitat: compromisos o cartes de servei certificacions de qualitat (ISO i altres) models de gestió (EFQM, CAF...) Benchmarking intern i extern premis i incentius suggeriments dels empleats sistema de queixes oficines del ciutadà interadministratives anàlisi d’expectatives i percepcions dels ciutadans lliure elecció de proveïdor consells d’usuaris

4)Reforma dels serveis públics (2)

Centres de prestació de serveis públics*:

Dotar-los d’autonomia i de capacitats de gestió

Aproximar el seu control al territori

*Escoles, museus, CAP, hospitals, presons, centres de menors...

5) Reforma de l’ocupació pública i de la gestió de les persones

Crear l’Alta Direcció Pública de Catalunya: professionalització i atracció de nous perfils

Directius: enfortir el col·lectiu, acollir i integrar als nous, donar-los formació i suport

Escola de Govern: formació i desenvolupament dels directius

5) Reforma de l’ocupació pública i de la gestió de les persones (2)

Crear, per llei, els Servidors Públics de Catalunya: connectar i donar identitat i prestigi als empleats públics

Enfortir les capacitats de reclutament, selecció i adscripció: L’Administració, una marca de qualitat en

el mercat de treball Una agència pública de selecció i

marketplace

5) Reforma de l’ocupació pública i de la gestió de les persones (3)

Replantejar la jornada i flexibilitzar els horaris: 35 hores efectives en horari racional Llocs a temps parcial

Fer de l’Administració “un excel·lent lloc per treballar” (Great place to work)

Reconstruir les relacions laborals sobre noves bases: rol acotat, joc net, proactivitat Una agència per les relacions sindicals

Per conduir les reformes

Liderat del president.

Un conseller fort amb competències integrals: administracions públiques, estratègia corporativa i gestió de recursos humans, econòmics i tecnològics. Alternativa 2 consellers: un coordinació

política i un altre aparell administratiu

Per conduir les reformes

Òrgans externs d’assessorament i seguiment:

Òrgan consultiu, amb experts i organitzacions punteres

Òrgan de participació, per integrar la visió dels usuaris

Un lema

Servei Públic 2010