els serveis públics d'ocupació a europa: dinàmica i reformes
DESCRIPTION
Ponència al Seminari 28/11/2013 Mercat de Treball BarcelonésTRANSCRIPT
28 Novembre 2013XI Seminari de l'Observatori del Mercat del Treball del Barcelonès Nord
Els serveis públics d’ocupació a Europa: diversitat de models i vies de
reformaEduard Jiménez, economista i consultor en polítiques públiques
Editor de P3T [Journal of] Public Policies and TerritoryCarolina Recio
Pau BarbaInnovació i Consultoria en Polítiques Públiques sl
SUMARI
Un Servei Públic d’Ocupació, per a quines polítiques?: L’ocupació com a cruïlla entre mercat de treball, qualificació i activitat econòmica. Un marc interpretatiu
Les anomenades polítiques de mercat de treball (LMP) a Europa, caracterització, recursos i impactes
Els models de Serveis Públics d’Ocupació (PES): entre Agències i Sistemes Públics
Les reformes dels Serveis Públics d’Ocupació: continguts, impuls i expectatives
Nota final 1: La prova del nou de les reformes a casa nostraNota final 2: Noves missions per a un nou context que serà llarg?
Dimensió Política Pública
Disseny d’origen
Ampliació segona meitat / finals sXX
Conceptual(problema? Per què)
Matching / Desajustos demanda/oferta de treball
Formació / OcupabilitatEmprenedoria / Creació empresesDesenvolupament Local
Substantiva(solució? Què fer)
IntermediacióSuport rendes desocupats
Accions formatives i d’experiènciaCapacitació tècnica i socialAjuts i suports a iniciatives empresarialsFinançament estratègies territorialsAgències de col·locació
Operativa(com fer-ho? Qui)
Oficines públiques d’intermediació
Entitats Locals i ENL (inclòs agents socials)Serveis finançats públicamentProgrames PPP
EL SERVEI PÚBLIC D’OCUPACIÓ:QUINES POLÍTIQUES? QUINA INTERPRETACIÓ?
Regulació i condicions mercat de
treball
Dinàmica d’activitat
econòmica i canvis en l’ocupació
Sistemes de qualificació i
formació
LES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ: SERVEIS, MESURES I PRESTACIONS
SERVEIS: tots els serveis i activitats realitzades pels Serveis d’Ocupació Públics conjuntament amb d’altres serveis proveïts per les agencies Públiques o altres cossos contractats via finances Públiques, que tenen l’objectiu de: facilitar la integració dels desocupats i dels que estan en procés de cerca de feina; i/o d’ajudar als empleadors en els processos de reclutament i selección de personal. (Categoria 1)
MESURES : són mesures que tenen l’objectiu de millorar les habilitats personals (skills) per millorar les seva empleabilitat . També permeten generar facilitats als empleadors per a la contractació de persones en situació d’atur. (Categoria 2-7)
• Inclouen diferents tipus d’intervencions : Formació; incentius per la contractació, mesures per facilitar la empleabilitat de persones amb capacitats laborals reduïdes; creació directa d’ocupació; ajudes per start-ups.
• Objectiu: Activació dels aturats i altres grups específics• Principalment són actuacions curtes – de caràcter temporal.
PRESTACIONS: prestacions monetàries per fer front a la pèrdua de l’ocupació . (Categoria 8-9).Font: Eurostat
Font: EUROSTAT
DESPESA PÚBLICA EN LMP (%PIB)
ELS RECURSOS DE LES POLÍTIQUES DE MERCAT DE TREBALL (LMP)
2007 2008 2009 2010 20110
0.5
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
EU27 Dinamarca Alemanya Espanya FrançaItàlia Països Baicos Polònia Finlandia Regne Unit
Font: EUROSTAT
% DESPESA ACTUACIONS I PRESTACIONS /TOTAL DESPESA
2007 2008 2009 2010 2011
EU27 Prestacions 59,4 59,5 64,4 -- --Actuacions 28,8 28,8 24,9 -- --
Dinamarca Prestacions 56,2 50,1 53,8 48,7 44,1Actuacions 38,3 40,3 36,5 38,2 41,3
Alemanya Prestacions 63,6 58,0 59,9 58,5 56,5Actuacions 23,1 26,9 25,1 24,7 24,7
Espanya Prestacions 67,0 72,7 79,1 78,7 78,0Actuacions 28,8 23,3 17,3 18,2 19,2
França Prestacions 57,1 58,2 59,1 56,1 60,0Actuacions 32,6 31,6 30,2 32,2 29,2
Itàlia Prestacions 62,6 65,7 77,6 80,5 80,1Actuacions 33,9 30,6 20,4 17,7 18,0
Holanda Prestacions 57,0 55,8 58,9 59,8 60,5Actuacions 29,3 31,1 27,8 26,9 25,8
Polònia Prestacions 50,7 38,6 35,1 33,0 42,1Actuacions 39,9 51,7 54,7 58,1 46,2
Finlandia Prestacions 63,2 63,2 68,3 64,1 60,1Actuacions 31,3 31,4 27,1 31,1 34,9
Regne Unit Prestacions 33,2 38,5 45,8 -- --Actuacions 9,5 7,7 5,7 -- --
LA CRISI DISTORSIONA LA COMPOSICIÓ DEL DESTÍ DELS RECURSOS
Font: EUROSTAT
DESPESA PÚBLICA EN MESURES (CATEGORIA 2-7) (%PIB)
L’INCREMENT DE L’ATUR NO ES VEU ACOMPANYAT D’UN AUGMENT D’ESFORÇ EN MESURES
GEO/TIME 2007 2008 2009 2010 2011UE-27 0,46 0,47 0,54
Dinamarca 1,02 0,97 1,17 1,40 1,55Alemanya 0,47 0,51 0,63 0,56 0,45Espanya 0,63 0,61 0,66 0,73 0,69França 0,71 0,64 0,73 0,83 0,68Itàlia 0,37 0,38 0,36 0,32 0,31Holanda 0,72 0,72 0,80 0,79 0,70Polònia 0,40 0,47 0,53 0,60 0,33Finlandia 0,71 0,67 0,75 0,86 0,84Regne Unit 0,05 0,04 0,04 : :
Font: Elaboració pròpia a partir de dades EUROSTAT
Despesa/aturat anual en totes les polítiques d’ocupació. Euros.
EL PES DELS ‘SERVEIS PÚBLICS’ EN EL CONJUNT ÉS MOLT I MOLT DESIGUAL
GEO/TIME 2007 2008 2009 2010 2011
UE-27 11.737,6 12.059,7 11.929,7 -- --
Dinamarca 54.518,7 56.047,5 40.395,7 39.559,5 40.583,4
Alemanya 13.691,7 15.052,7 18.604,7 19.179,3 18.863,7
Espanya 12.503,1 10.900,6 9.556,7 9.058,6 7.732,4
França 17.245,7 17.579,5 16.624,8 17.769,5 16.743,7
Itàlia 11.365,8 11.416,7 13.924,6 13.320,5 12.754,6
Holanda 46.105,0 51.570,7 50.307,9 44.205,8 41.792,1
Polònia 1.995,9 2.820,4 2.196,6 2.226,6 1.612,8
Finlandia 22.161,3 22.947,3 21.467,2 22.275,5 22.174,7
Regne Unit 6.076,8 5.317,8 4.731,6 -- --
GEO/TIME 2007 2008 2009 2010 2011
UE-27 1.387,8 1.411,8 1.286,1 -- --
Dinamarca 2.957,0 5.417,3 3.910,5 5.148,1 5.910,3
Alemanya 1.816,2 2.273,4 2.803,1 3.214,1 3.547,7
Espanya 521,5 433,9 337,7 284,9 222,0
França 1.778,1 1.797,3 1.778,3 2.082,6 1.807,9
Itàlia 398,6 412,1 279,2 229,9 237,6
Holanda 6.299,7 6.736,0 6.665,8 5.900,4 5.741,9
Polònia 188,2 273,8 224,7 198,3 188,4
Finlandia 1.223,2 1.230,5 974,4 1.059,3 1.118,8
Regne Unit 3.481,2 2.860,7 2.293,6 -- --
Despesa/aturat anual en SERVEIS. MEuros.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades EUROSTAT. Per Catalunya no s’inclouen totes les mesures, només les gestionades pel SOC
Despesa per aturat anual en SERVEIS + MESURES. Euros.
LES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ
GEO/TIME 2007 2008 2009 2010 2011 2012
UE-27 4.767,8 4.879,9 4.252,5 --
Dinamarca 23.860,4 27.994,8 18.660,3 20.277,6 22.679,9 --
Alemanya 4.978,3 6.324,1 7.464,9 7.956,7 8.200,5 --
Espanya 4.124,8 2.975,2 1.994,7 1.933,7 1.703,1 --
França 7.400,6 7.355,1 6.798,2 7.801,5 6.695,5 --
Itàlia 4.251,8 3.911,3 3.123,7 2.592,5 2.536,1 --
Holanda 19.831,5 22.777,8 20.675,2 17.784,3 16.516,8 --
Polònia 984,6 1.732,9 1.426,7 1.491,4 933,2 --
Finlandia 8.154,0 8.443,7 6.800,0 7.992,4 8.856,1 --
Regne Unit 4.060,0 3.270,4 2.562,3 --
Catalunya* 2.939,0 2.088,0 1.239,0 1.234,0 950,3 371,0
Font: Memòria SOC
Dotació de Recursos SOC i Despesa per Aturat a Catalunya. 2006-2011.
UNA PANORÀMICA DEL CAS CATALUNYA
2006 2007 2008 2009 2010 2011 20120
100,000,000
200,000,000
300,000,000
400,000,000
500,000,000
600,000,000
700,000,000
800,000,000
900,000,000
0
500
1,000
1,500
2,000
2,500
3,000
3,500
DOTACIO SOC DESPESA PER ATURAT
Font: Memòries SOC i liquidacions del Pressupost de la Generalitat de Catalunya (2012)
Evolució de la despesa liquidada pel SOC. 2009-2012
L’OPERATIVA DEL CAS CATALÀ
2009 2010 2011 2012Total Despesa liquidada 767 835 698 314Total Transferències corrents SOC 396 471 348 212a Ens i corporacions locals 130 231 176 138a Empreses Privades 84 65 52 20a Famílies i institucions no lucratives 95 71 47 22 Tranferències s/Total Despesa 0,52 0,56 0,50 0,68Tranferències EELL s/Total Transferències 0,33 0,49 0,50 0,65
ELS MODELSTipus d'Organització /Relació amb el
GorvernModel Territorial
Diferents nivells Adm. Pública Focus
Agents privats executen mesures
Municipalista Regionalista Sí NoTrajectòries Individuals
Catàleg serveis Si No
Dinamarca
L'Autoritat Nacional del Mercat de Treball és part del Ministeri d'Ocupació danès i per tant resta subjecte al control del Govern √ √ √ √
França Agència Gobernamental √ √ √
Espanya
Organisme autònom dependent del Ministeri de Treball i Immigració, a través de la Secretaria d'Estat de Ocupació √ √ √ √
AlemanyaOrganització Autònoma de dret públic, sotmesa al control del govern federal. √ √ √
Itàlia
Estructures descentralitzades gestionades per les administracions regionals i provincials, sens perjudici de la coordinació i el control del Ministeri de Treball √ √ √ √
Holanda
Organisme Autònom de l'Administració Pública que opera sota el Ministre d'Afers Socials i Ocupació. √ √ √
Polònia
Institució de Dret Públic sotmesa al control del Ministeri de Treball i de Política Social. √ √ √ √
Regne Unit
Servei d'Ocupació adscrit al Departament de Treball i Pensions (DWP). √ √ √ √
FinlàndiaCorporació pública subjecta al control del Ministeri d'Ocupació i Economia. √ √ √ √
Font: Elaboració pròpia a partir de PES Monitor (http://www.pesmonitor.eu/Database) i PES to PES Dialogue (http://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=964)
ELS MODELSTIPUS
D’ORGANITZACIÓ/RELACIÓ AMB EL GOVERN
NIVELLS D’ESTRUCTURA I D’ORGANITZACIÓ
ESTRUCTURES DE GESTIÓ I PAPER DELS INTERLOCUTORS SOCIALS
DINAMARCA
L'Autoritat Nacional del Mercat de Treball és part del Ministeri d'Ocupació danès i per tant resta subjecte al control del Govern.
Seu central i 4 oficines regionals91 centres de treball en 98 municipalitats
Gestió: Responsabilitat en l'execució i seguiment de les mesures en política d'ocupació. Les 4 oficines regionals duen a terme el seguiment dels resultats dels centres d'ocupació. Supervisió: El govern local, i en particular els municipis, són econòmica i políticament responsables de les activitats dels centres locals d'ocupació. Interlocutors socials: sindicats i empresaris estan representats en els Consells d'Ocupació a nivell nacional, regional i local.
ALEMANYA
Organització Autònoma de dret públic, sotmesa al control del govern federal.
Seu a Nuremberg 10 Direccions Regionals, responsables de l'execució de les polítiques regionals del mercat de treball, que treballen en estreta col·laboració amb els governs estatals176 agències d'ocupació locals, controlades per les direccions regionals, responsables del dia a dia660 oficines comercials7 organismes especials, entre ells l'Institut de Recerca d'Ocupació
Gestió: una Junta Executiva (3 membres nomenats per un termini de 5 anys) gestiona l’ens i les seves activitats i desenvolupa els objectius polítics de funcionament de l'Agència i l'orientació estratègica. Les direccions regionals i les agències locals d'ocupació també són administrades per consells d'administració de tres membres. Supervisió: 21 membres tripartits de la Junta de Govern aproven el pressupost anual, objectius i metes, així com l'informe anual al Ministeri Federal de Treball i Afers Socials. 7 membres “ocupadors”, els 7 membres del grup dels “empleats” i 7 membres d’organismes públics. Interlocutors socials : involucrats en la Junta. Els òrgans tripartits són també actius en l'àmbit local, on "els Consells d'Administració" assessoren i supervisen el treball de les agències locals d'ocupació.
ELS MODELSTIPUS
D’ORGANITZACIÓ/RELACIÓ AMB EL GOVERN
NIVELLS D’ESTRUCTURA I D’ORGANITZACIÓ
ESTRUCTURES DE GESTIÓ I PAPER DELS INTERLOCUTORS SOCIALS
ESPANYA
Organisme autònom dependent del Ministeri de Treball i Immigració, a través de la Secretaria d'Estat de Ocupació. Té personalitat jurídica pròpia independent dins de l'Administració Pública Nacional
Estructura central i estructures perifèriques
Gestió: Descentralitzada, amb l'excepció de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Col·laboració amb els serveis públics d'ocupació de les comunitats autònomes, prestant especial atenció a la coordinació de les polítiques actives d'ocupació. Supervisió: Control a través d’auditoria Interlocutors Socials: Consulta amb els interlocutors socials anual sobre el pla de treball de la Comissió Nacional del Sistema d'Ocupació i els plans per a l'aplicació de l'Estratègia Europea d'Ocupació, garantint avaluació i seguiment conjunt.
ITÀLIA Estructures descentralitzades gestionades per les administracions regionals i provincials, sens perjudici de la coordinació i el control del Ministeri de Treball
638 centres de treball (registrades al portal Cliclavoro i acreditats) en 107 províncies i 20 regionsA Itàlia no és possible proporcionar dades definitives sobre el nombre de centres de treball, ja que s'obren i tanquen molt ràpidament. D'altra banda algunes regions s'han organitzat estructures integrades on es lliuren els serveis als ocupadors, els empleats i sol·licitants d'ocupació. Aquestes agències organitzen també serveis educatius.
Gestió: el Ministeri de Treball és l'encarregat de coordinar les accions, del manteniment i funcionament del Sistema Nacional d'Informació Laboral, de la definició del pressupost total i del marc regulador dels serveis d'ocupació. Supervisió: el Ministeri de Treball estableix els objectius a assolir i els fons assignació. Interlocutors Socials: No estan involucrats en la gestió del servei, però poden proporcionar informació sobre millores en la gestió, així com en el rendiment del servei.
ELS MODELSTIPUS
D’ORGANITZACIÓ/RELACIÓ AMB EL GOVERN
NIVELLS D’ESTRUCTURA I D’ORGANITZACIÓ
ESTRUCTURES DE GESTIÓ I PAPER DELS INTERLOCUTORS SOCIALS
POLÒNIA
Institució de Dret Públic sotmesa al control del Ministeri de Treball i de Política Social.
16 oficines d’ocupació (VLO) 350 oficines (PLO)
Gestió: el Ministeri de Treball coordina la xarxa d'oficines d'ocupació, cadascuna d'elles constituïda com a organismes autònoms amb el seu propi director. Supervisió: el Ministeri de Treball i Política Social estableix la política general del mercat de treball. Una important funció també es juga pels consells d'ocupació que actuen com a òrgans consultius. Interlocutors socials: sindicats i empresaris participen en els òrgans consultius, anomenats "Consells de l'ocupació"
FINLÀNDIA
Corporació pública subjecta al control del Ministeri d'Ocupació i Economia.
15 Centres de Desenvolupament Econòmic, Transport i Medi Ambient 74 Oficines d'Ocupació i Desenvolupament Econòmic
Gestió: És administrat per una organització matriu dins del Ministeri de Treball i Economia, que comprèn cinc departaments. Supervisió: El parlament aprova el pressupost anual del Ministeri de Treball i els principals objectius de gestió. El Ministeri d'Ocupació i Economia assigna els recursos i objectius als centres de DE.Interlocutors Socials: Els interlocutors socials participen a nivell ministerial en la tasca del Consell de Treball, Formació i Desenvolupament Econòmic que s'ocupa d'una àmplia gamma de polítiques nacionals a nivell laboral, d'ocupació, d'educació, de formació i de desenvolupament econòmic.
REGNE UNIT
Servei d'Ocupació adscrit al Departament de Treball i Pensions (DWP). El director d'Operacions és directament responsable davant el secretari permanent del DWP que és responsable davant el Secretari d'Estat de Treball i Pensions i l'equip ministerial.
Funcionaris del DWP supervisen el funcionament del JCP des d'una perspectiva nacional i són responsables de la visió a llarg termini de les operacions Oficines de Districte, sovint sobre la base dels límits del comtat, coordinen les activitats de les oficines locals a la seva àreaOficines locals
Gestió: JCP és part de DWP, i està sota la supervisió del Secretari Permanent del DWP. Supervisió: El Cap d'Operacions és el principal assessor i Secretari Permanent sobre assumptes operacionals relacionats amb el desenvolupament i la prestació de serveis del JCP. en aquestes qüestions, el secretari permanent és directament responsable, i té dret d'accés a la Secretaria d'Estat. Interlocutors socials: sovint actuen com a grups d'interès i tenen el dret d'actuar com a grup de pressió, però no participen directament en la gestió / supervisió de JCP
ELS MODELSTIPUS D’ORGANITZACIÓ/RELACIÓ
AMB EL GOVERNNIVELLS D’ESTRUCTURA I
D’ORGANITZACIÓESTRUCTURES DE GESTIÓ I PAPER DELS INTERLOCUTORS
SOCIALS
FRANÇA El Servei Públic d’ocupació francés: Pole Emploi, és el servei públic
d’ocupació a França. Es crea l’any 2008 (Loi 2008-126 de 13 février 2008 relative à la reforme de l’organisation du service public de l’emploi) i fusiona l’ANPE (Agència Nacional per l’ocupació) i l’ASSédic.
UNédic (organisme per gestionar les prestacions d’atur, finançat per Pole Emploi), format per agents socials, suport per l’aplicació de la Convenció sobre prestacions d’atur i assegurar-ne el seu finançament. El consell d’Administració el formen 5 representants AFPA (Association nationale pour la formation professionnelle des adultes). És membre del Servei Públic d’Ocupació. Dóna protagonisme a les regions i als agents socials.
Instances paritaires régionales: direcció regional del Pole Emploi per part dels agents socials pel control i gestió de les prestacions d’atur. Participa a la definició i implementació de les polítiques actives a nivell regional. Hi ha 10 membres per regió, 5 representants patronals i 5 representants dels treballadorsLes maisons de l’emploi: són estructures territorials que s’encarreguen de les activitats relacionades amb la ocupació i la formació professional a l’àmbit local. Es constitueixen en forma d’associació o agrupacions d’interés públic. Està format per membres obligatoris (col·lectius territorials; Estat, Pole Emploi), membres constitutius (poden ser: consell general, consell regional, ajuntaments i organismes supra-municipals (les intercommunalités);
Conseil National de l’Emploi (organisme d’àmbit nacional): encarregat de definir les línies estratègiques en matèria de polítiques d’ocupació. Controla la coherència de les accions empreses per els diferents organismes que són membres del Conseil National, promou l’avaluació de les accions. Emet dictamens sobre projectes de llei, ordenances, convencions, etc.Conseils Régionaux de l’Emploi: és el nivell regional del consell nacional de l’ocupació. Està format per representants d’organitzacions professionals i representants patronals, representants de col·lectius territorials, representants de les administracions competents, representants de col·lectius presents als serveis públics d’ocupació- S’estableix que a nivell estatal s’acorda una convenció
plurianual entre l’Unidec, l’Estat i Pole Emploi. - A nivell regional hi haurà un representant regional a
l’organisme de Pole Empoi
Contribució dels Serveis Públics d’Ocupació a l’Estratègia Europa 2020
LES REFORMES DEL PES: L’ENFOCAMENT EXPLÍCIT (1)
Aplicar l'enfocament de mercats laborals de transició al paper exercit pels «Nous» Sistemes Públics d'Ocupació implica una renovació de les funcions convencionals en almenys tres aspectes:
1. Una nova combinació de les seves funcions «actives» i «passives», fusionades en el concepte de «valors actius». Perseguint aquest objectiu dels «valors actius », i garantint que es respectin els drets dels aturats i que aquests compleixin amb les seves obligacions, els Sistemes Públics d'Ocupació busquen desenvolupar unes polítiques d'activació amb resultats sostenibles.
2. Noves funcions d'anticipació per reaccionar davant de possibles transicions laborals. En lloc d'insistir en les transicions entre llocs de treball, els governs s'han de centrar en fomentar el desenvolupament de carreres professionals individuals, proporcionant noves perspectives i poder de decisió a cada treballador.
3. Transformació dels Sistemes Públics d'Ocupació convencionals, centrats en la prestació de serveis, en uns sistemes amb funcions facilitadores, d'assessorament i de direcció en què les funcions de «direcció» tinguin dos aspectes: d'una banda, regular, gestionar, estimular , coordinar i garantir la qualitat dels serveis oferts i de les associacions proposades; l'altra, proporcionar mecanismes i serveis bàsics (a través d'Internet) per donar suport a la gestió de carreres professionals individuals.
Font: EUROSTAT
Contribució dels Serveis Públics d’Ocupació a l’Estratègia Europa 2020 (2)
LES REFORMES DEL PES: L’ENFOCAMENT EXPLÍCIT (2)
• En aplicar aquest enfocament basat en el desenvolupament de la carrera professional a llarg termini, el grup destinatari a qui es dirigeixen els Sistemes Públics d'Ocupació s'amplia per incloure nous «clients» que tradicionalment no havien estat associats als Serveis Públics d'Ocupació (treballadors, empresaris, grups de població no activa).
• Un canvi cap a un paquet de serveis més orientats cap a la demanda d'ocupació
Els Serveis o Sistemes Públics d'Ocupació han d’assumir «funcions de direcció» i adquirir un mandat perquè aquestes competències siguin percebudes com a
legítimes, tant per part dels responsables de la concepció de polítiques com dels clients. Aquestes funcions de direcció es conceben com un catalitzador per
aconseguir la màxima capacitat de resposta a nivell organitzatiu.
Contribució dels Serveis Públics d’Ocupació a l’Estratègia Europa 2020
PRINCIPIS FONAMENTALS DELS SERVEIS PÚBLICS D’OCUPACIÓ (1)
• Un enfocament impulsat pels VALORS que defensen i comparteixen: entre d'altres, la igualtat, l'honradesa, la reciprocitat, el respecte, la responsabilitat social, la professionalitat i el compromís.
• Orientació cap al client: PERSONALITZACIÓ I DIFERENCIACIÓ
• DIGITALITZACIÓ: s'espera que les inversions en tecnologia fàcil d'utilitzar incrementin la disponibilitat dels serveis i facilitin l'accés als mateixos.
• INTEGRACIÓ: els Serveis Públics d'Ocupació han d'oferir serveis gratuïts i accessibles per a tots els ciutadans i empreses.
• DOTACIÓ D'AUTONOMIA als ciutadans a través de serveis destinats a capacitar-los perquè: a) perfeccionin les seves competències i punts forts; b) prenguin les regnes de la seva carrera professional; c) s'anticipin a possibles transicions professionals.
Contribució dels Serveis Públics d’Ocupació a l’Estratègia Europa 2020 (1)
PRINCIPIS FONAMENTALS DELS SERVEIS PÚBLICS D’OCUPACIÓ (2)
• ACTUACIÓ A DIVERSOS NIVELLS: els Serveis Públics d'Ocupació han d'estar preparats per reaccionar amb rapidesa i precisió, quan correspongui, a les necessitats específiques dels mercats de treball regionals i locals. • INNOVACIÓ SOCIAL: els Serveis Públics d'Ocupació és mostren favorables a animar als prestadors de serveis a què explorin i desenvolupin nous productes i noves metodologies. Els projectes conjunts, els experiments realitzats per altres agents, l'esperit empresarial en la comunitat i els bones pràctiques dels seus homòlegs han d'inspirar als Serveis Públics d'Ocupació.
•INTEGRACIÓ I INTEROPERABILITAT: els Serveis Públics d'Ocupació han de poder integrar productes i serveis desenvolupats conjuntament amb altres col·laboradors
• ACTUACIÓ BASADA EN EVIDÈNCIES
Font: COCOPS Project_ Public Administration Reform un Europe – Views and Experiences from Senior Executives in 10 Countries
Dynamic of public sector reform: no/high public involvement vs. successful/unsuccessful
EL CONTEXT DE LES REFORMES: CANVIS EN SECTOR PÚBLIC A EUROPA
Font: COCOPS Project_ Public Administration Reform un Europe – Views and Experiences from Senior Executives in 10 Countries
Focusing on outcomes and results (Q: How important is focusing on outcomes and results in your policy area?; 1=Not at all, 7=To a large extent)
PERCEPCIÓ DE L’ORIENTACIÓ DELS CANVIS EN ELS SERVEIS PÚBLICS D’OCUPACIÓ
Font: COCOPS Project_ Public Administration Reform un Europe – Views and Experiences from Senior Executives in 10 Countries
Dynamics of public sector reform: enough/too much vs. successful/unsuccessful
LES REFORMES DE LES PAO
Font: Elaboració pròpia en base a EC (2012) PES Report Country -Fiches
LES REFORMES A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA
<2007 2007 2008 2009 2010 2011
DinamarcaWelfare Agreement (2006)
Local Goverment Reform in the employment area
The Job Plan Agreement (1) Agreement on the Adult Apprentice Scheme (2)
Debureacratisation A one-tier municipal employment System
Active Labour Market Effort (2 tratados políticas para
los municipios) The retirment Reform
Alemanya Hartz I-IV (2003-2005) Measures for activation and reintegration
Espanya
Ley de Empleo (2002) Agencias de Colocación
Real Decreto-ley 3/2011, de 18 de febrero, de medidas urgentes para la mejora de la empleabilidad y la reforma de las políticas activas de
empleo.
França
LOI n° 2008-126 du 13 février 2008 relative à la réforme de
l’organisation du service public de l’emploi
Polònia Act of 20 April 2004 on employment promotion and labour market institutions
Holanda
Law on the organisational structure to implement
policies in the domain of work and income
Finlandia Public Employment Services Reform (2004)
Act on Job Alternation Leave
Regne Unit Employment Act (2002) Employment Act Welfare State ReformThe Agency Workers
Regulations
Font: CEO, Generalitat de Catalunya, Novembre 2013
A CATALUNYA, UNA DEMANDA IMPORTANT TANT DE LA POBLACIÓ COM DELS ACTORS DEL SISTEMA
Quins creu que són actualment els principals problemes que té actualment Catalunya?
Hi ha continuades iniciatives parlamentàries al respecte i apareix la reforma com a propòsit en, si més no, els darrers tres Plans de Govern de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, no sembla que hi hagi una discussió de fons més enllà de ‘alguna cosa hem de fer’ L’esgotament del sistema actual és palesa en la perfomance del sistema, però particularment entre els seus actors i operadors que, val a dir, són els únics que coneixen de debò els problemes i poden definir camins de ‘solució’.
La prova del nou de les reformes: resintonitzar el circuit de valor amb el circuit dels recursos, en el marc d’unes polítiques i d’un sistema: les eines depenen de com vulguem fer això.
El context a mig termini fa inevitable que pensem en estendre la missió inicial de les LMP. (???) Solidaritat cívica, innovació social, sectors emergents, expatriació, recol·locació,...
Però compte!, alguna cosa hem de fer ben feta, al capdavall!
NOTES FINALS
28 Novembre 2013XI Seminari de l'Observatori del Mercat del Treball del Barcelonès Nord
P3T [Journal of] Public Policies and Territoryhttp://www.politicsandterritories.com
Twitter: @P3TJournalMail: [email protected]