la poesia dels trobadors

Segle XIIINS Frederic Martí Carreras (Palafrugell)

La poesia medievalEls trobadors

La lírica dels trobadors

Què és?

1a lírica europea en

llengua vulgar (occità)

Paral·lela a la poesia

en llatí produïda pels

clergues

Qui l’escrivia?

Autors: els trobadors

Difusió: els joglars

Lírica trobadoresca

On?

Corts occitanes

Molt de prestigi

s’estén a Catalunya

Vella i Nord d'Itàlia

Quan?

Primera meitat segle

XII

Molta difusió perdura

fins al segle XIV-XV

Per què tant d’èxit?

Exaltació del poder feudal expressió literària

de l’ordenació social i el pacte de vassallatge

Ordenació i rigidesa de les composicions

La lírica trobadoresca

1500 poesies conservades aproximadament

“Cançoners” = antologies (se’n conserven uns

100)

“Vides” = petites biografies que acompanyen

els poemes

“Razos”: explicacions sobre la motivació del

poema

Preceptives

Normes estrictes sobre rima, estrofisme,

temàtica

Poesies conservades

Característiques

Escrita en occitàLlengua literària comuna

No dialectal

Tots igual: tant els catalans

com els italians

Temàtica profana

Model culte i refinat

Mètrica i retòrica

elaborades

Amb música

Trobadors

Autor

de la lletra

de la música (no sempre)

Origen

Humil: per diners

Elevat: ornament o vehicle

ideològic

Ben considerat, prestigi

Sòlida formació literària i

musical

DifusorTransmissió oral

De memòria

Fidelitat al text

Assalariat del

trobador

D’origen humil

Autoria i difusió

Joglars

Els trobadors catalans

Poetes catalans

Escriuen en

Provençal Per què? Proximitat

geogràfica

Afinitats

lingüístiques

Factors polítics

Berenguer de Palol

Guerau de Cabrera

Guillem de Cabestany

Marcabrú

Jaufre Raudel

Bernat de Ventadorn

Cerverí Girona

...

Comtesa de Dia

Trobar clusMarcabrú

Hermètic

Conceptes obscurs

Mots difícils

Conceptes complicats

Variant: trobar ric

complicació formal

Culte a la forma

Musicalitat del vers

Versificació senzilla

Entenedor

Absència de

recursos estilístics

complicats

Estils

Trobar lleuJaufré Rudel

Bernat de Ventadorn

Temàtica guerrera i

satírica

Sirventès

Altres

PlanyTençó i partiment

Tema amorós

CançóPastorel·la

AlbadaDansa Balada

Gèneres

5 0 6 cobles (estrofes) + tornada (es va repetint)

Tema: procés d’enamorament i fidelitat del trobador respecte a la dama

4 situacions o etapes: tímid, suplicant, enamorat, tolerant i amant

El trobador promet homenatge d’amor (fina amors) a la dama

Relació que segueix pautes comportament cort: lleialtat, generositat, gentilesa,

educació...

Amor refinat, experiència amorosa plena

Sovint relacions d’adulteri, secretes. La identitat de la dama queda amagada

per un mot en clau (senyal)

Protagonistes

Trobador (hom), que és el vassall de la dama (midons)

Marit (gilós)

Referències als espies (lausengiers) i al marit

Gèneres. Cançó

Pastorel·la Diàleg entre trobador i pastoraEl 1r la “sol·licita”Referències a les diferències socialsTrobades sovint en cruïlles i itineraris

AlbaArribada del dia = separació dels amants

perquè temen ser descobertsElements literaris recurrents: alosa, llum, cant

rossinyolApareix el guaita (company que vigila), els

lauzengiers (espies) i el gilós (marit)

Gèneres

Dansa i baladaTema amorósPer ballarPart central cantada pel solistaVersos repetits en què intervé el cor

Tençó i patimentGènere dialogat2 trobadors (reals o fingits) fan un debatIntercanvi d’estrofes alternes mantenint la

mètrica i melodia anterior

Gèneres

SirventèsTema moral o políticSàtira, burla, atac, insults, calúmnies, ira...

també desafiament a combatA vegades s’aprofita una melodia coneguda

PlanyElogi fúnebreLloança de les virtuts del senyor o amic mortFinal: invitació a la pregària per a la salvació

de l’ànima

Gèneres