la narrativa breu

2n d’ESO

La narrativa breu

El conte

Narració breu, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals,

destinada especialment a

l’entreteniment o l’ensenyament.

TIPUS DE CONTES

Populars (anònim, transmissió oral) Rondalles o contes Faules Llegendes

Literaris o cultes (escrites per un autor conegut) Quim Monzó Carme Riera Isabel Clara Simó Sergi Pàmies Pere Calders Gabriel Janer Manila

Característiques Finalitat

Argument senzill AnònimsPocs personatgesPredomini de la

narració combinada amb descripcions i diàlegs

Fórmules d’inici i tancament

EntretenirAprendre

El conte

Elements principals

Personatges (heroi/ heroïna) Espai: real o imaginariEl temps: època i durada

Ordre lineal (temps natural o cronològic) Ordre alterat o discontinu:

Retrospecció Anticipació Simultaneïtat

Estructura

Presentació - Plantejament

Desenvolupament de l’acció

Desenllaç - Situació final

Recursos lingüístics

Connectors temporals: hui, demà, ahir...

Verbs passats o pretèrits: Passat imperfet: Contava Passat perfet compost: Ha contat Passat simple: Contà Passat perifràstic: Vaig contar

Les faules

Una narració en vers o en prosa en què es conta un episodi o una anècdota breu de què s'extreu una moralitat.

En general, els protagonistes de les faules són animals.

ESTRUCTURA La faula s'encapçala amb un títol.

La presentació dels personatges i el conflicte que han de superar (una situació que cal resoldre, un problema que cal superar, un desig que es vol aconseguir, etc.).

El desenvolupament de les accions per resoldre o superar el conflicte. 

Resolució del conflicte i la moralitat o reflexió que es desprèn de les actuacions dels personatges.

La cigala i la formiga

Que feliç era la cigala durant l’estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava gens ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres … però l’estiu, no és etern.Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s’havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred – s’anava dient ella mateixa.- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?I va pensar dintre seu.-Potser vaig tenir temps durant l’estiu d’emmagatzemar provisions i construir-me un refugi?-Doncs és clar que no! -va dir tota convençuda -havia de cantar. Però els meus càntics ara no m’alimentaran.I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.

La cigala i la formiga-Què vols? -Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.El camp estava cobert per una gruixuda capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:-Tinc gana i … i … estic morta de fred…I la formiga va contestar :-I a mi què m’expliques? Què feies al llarg de l’estiu, quan es poden trobar els aliments per tot arreu i és possible construir una casa?-Jo? Cantava i cantava tot el dia -va respondre la cigala tota orgullosa.-I què?  -va preguntar la formiga-Doncs … res …  -va murmurar la cigala.-Cantaves durant l’estiu? Doncs ara ballaràs durant l’hivern!I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.

MÉS VAL SER PREVINGUT, QUE NO PAS DEIXAR LES

COSES PER FER.

MORALITAT

Les llegendes Narració de tradició oral, amb una aparença

més o menys històrica, ja que es basa en un fet que podria haver estat real o que sembla real.

Es basen en fets històrics que, amb el temps, es magnifiquen, s’alteren o es canvien clarament.

CaracterístiquesProtagonista: heroi popular que va lluitar

per alliberar el país o que va fer grans gestes, que la gent recordava i explicava als fills.

Intenció explicativa.Concreció geogràfica o de noms.Aparició d’essers imaginaris.

El drac de na Coca

El drac de na Coca

Contes literaris o cultes Narracions en prosa d’una extensió molt

més breu que la novel·la. Trama senzilla, molt simple i se sol referir a

un fet anecdòtic, i el final, gairebé sempre inesperat, provoca sorpresa al lector.

Comença a triomfar en català a mitjan segle XX.

La majoria d’autor combinen l’escriptura de contes i novel·les.

14 microcontes de Pere Calders

14 microcontes de Pere Calders

Nota biogràfica

Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

14 microcontes de Pere Calders

L’exprés 

Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

Fes una narració breu que segueixi el model d’una faula o d’una

llegenda tradicionals; al bloc

TASCA