la mesura del temps calendaris

La mesura del temps

Calendaris

El cicle de Metó: Cada 19 anys hi ha 235 revolucions sinódiques de la Lluna (llunacions).

19 anys tròpics = 6.939,602 dies

235 llunacions = 6.939,688 dies

La diferència és de 0,086 dies = 2h 3m 50s, equivalent a un dia d’error cada 219 anys = 12,4 parts per milió = 0,0124 per mil

Durada de la llunació: Entre 29d 6h i 29d 20h

Valor mitjà de la llunació: 29d 12h 44m 3s

Edat de la Lluna: Dies transcorreguts des de la lluna nova anterior

Epacta: Edat de la Lluna en el primer dia de l’any (s’indica sempre en xifres romanes)

1 XXIX 7 V 13 XI

2 X 8 XVI 14 XXII

3 XXI 9 XXVII 15 III

4 II 10 VIII 16 XIV

5 XIII 11 XIX 17 XXV

6 XXIV 12 0 - XXX 18 VI

19 XVII

Taula que relaciona el nombre auri i l’epacta

L'any romà primerament tenia 10 mesos :Martius (*) (del déu Mart)Aprilis (d'aprire, o obrir-se les flors)Maius (d'els maiores, o sigui els avantpassats)Junius (de Juno, o dels joves)

Aquests 4 mesos eren de 31 dies, en total 124 dies.

Quintilis (el 5è mes)Sextilis (el 6è mes)September (el 7è mes)October (el 8è mes)November (el 9è mes)December (el 10è mes)

Aquests 6 mesos eren de 30 dies, en total 180 dies, que sumats als 124 anteriors feien un total de 304 dies.

Januarius 29 diesMartius 31Aprilis 29Maius 31Junius 29Quintilis 31

Sextilis 29September 29October 31November 29December 29Februarius 28

Calendari romà després de Numa Pompili

1 12 mesos 355 dies2 13 mesos 377 dies3 12 mesos 355 dies4 13 mesos 378 dies5 12 mesos 355 dies6 13 mesos 377 dies7 12 mesos 355 dies8 13 mesos 378 dies

Calendari romà posterior: Nombre de dies de cada any

Repartiment dels dies en el calendaria Julià

JanFebMar

312931

AprMaiJun

303130

QuiSexSep

313031

OctNovDec

303130

Les pròximes dates de la Pasqua

2010 5 abril2011 24 abril2012 8 abril2013 31 març

2014 20 abril2015 5 abril2016 27 març2017 16 abril

2018 1 abril2019 21 abril2020 12 abril2021 4 abril

AstreSolLlunaMartMercuriJúpiterVenusSaturn

CatalàDiumengeDILLUNSDIMARTSDIMECRESDIJOUSDIVENDRESDissabte

CastellàDomingoLUNESMARTESMIERCOLESJUEVESVIERNESSábado

FrancèsDimancheLUNDIMARDIMERCREDIJEUDIVENDREDISamedi

ItaliàDomenicaLUNEDIMARTEDIMERCOLEDIGIOVEDIVENERDISabato

AnglèsSUNDAYMONDAYTuesdayWednesdayThursdayFridaySATURDAY

Déusgermà-nics:TwiWodenThorFriga

AlemanySONNTAGMONTAGDienstagMittwochDonnerstagFreitagSamstag oSonnabend

PortuguèsDomingo1ª feira2ª feira3ª feira4ª feira5ª feiraSabado

GrecKiriakíDéfteroTritoTetartoPemdiParaskevíSabbato

Noms dels dies de la setmana en diferents idiomes (observem que en molts casos estan relacionats amb els noms dels

astres)

A continuació vegem els catorze calendaris possibles, segons el dia de la setmana en què s’escaigui el primer dia de l’any o 1 de gener

0 dijous bixest 7 dissabte 14 dilluns 21 dimecres

1 dissabte 8 diumenge bixest 15 dimarts 22 dijous

2 diumenge 9 dimarts 16 dimecres bixest 23 divendres

3 dilluns 10 dimecres 17 divendres 24 dissabte bixest

4 dimarts bixest 11 dijous 18 dissabte 25 dilluns

5 dijous 12 divendres bixest 19 diumenge 26 dimarts

6 divendres 13 diumenge 20 dilluns bixest 27 dimecres

Determinació del tipus d’any segons el calendari julià (residu de la divisió del nº de l’any per 28)

Entrada en vigor del calendari gregorià en altres països europeus:

1587 Polònia1588 Hongria1700 Dinamarca i els estats protestants d'Alemanya i Holanda1741 Suècia, que havia suprimit 11 anys bixestos a partir de 17001752 Gran Bretanya i les colònies americanes1873 Japó1913 Xina1916 Bulgària1919 Rússia i Turquia1920 Iugoslàvia i Romania1923 Grècia

La determinació del tipus d’any segons el calendari gregorià es pot fer a partir de la taula següent, tenint sempre en compte en quin any es va adoptar el calendari gregorià a cada país, i també fins que no es corregeixi el dia d’error que s’acumularà d’aquí a uns 3.000 anys

Una proposta de nou calendari, sobre la base de 4 trimestres exactament iguals, cada un amb un mes de 31 dies i dos mesos de 30, més un dia addicional al final de tot i un dia bixest, cada 4 anys, al final del segon trimestre

any tròpic < any sideral < any anomalístic

i es compleix la relació:

any tròpic any sideral any anomalístic

--------------- = -------------- = --------------------

360º - 50",3 360º 360º + 11",7

Els seus valors respectius per a l'any 2000,en temps solar mitjà són de:

Any tròpic 365,24219 dies = 365d 5h 48m 45sAny sideral 365,24636 dies = 365d 6h 9m 10sAny anomalístic 365,25964 dies = 365d 6h 13m 52s