jornades tècniques sobre nous cultius en regadiu al ...jornades. jornades tècniques sobre nous...
Post on 04-Aug-2020
9 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Jornades tècniques sobrenous cultius en regadiual Pallars Jussà
Recull de valoracions i conclusions
JornadesJornades Tècniques sobre Nous Cultius en Regadiu al Pallars JussàMuseu Comarcal de les Ciències NaturalsTremp, novembre de 2010
Assistència Tècnica: Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya
Publicació© Consell Comarcal del Pallars Jussà
Nous cultius en regadiu al Pallars Jussà. Recull de valoracions i conclusions de les Jornades Tècniques
Assistència Tècnica: Innovación y Consultoría en Políticas Públicas, SL
Director: Eduard Jiménez
Correcció lingüística: Laura Valls
Disseny gràfic i maquetació: Stéphanie Brial
Producció: Raquel Colomina
Impressió: Gramagraf, SCCL
Dipòsit legal:
Índe
x
Presentació 3
Continguts
• Cereals d’hivern per a indústria i consum 5
• Cereals d’estiu, farratges i lleguminoses 27
• Les possibilitats de la fruita dolça 41
• Les possibilitats de la producció hortícola 55
• Fruiters de secà, una nova oportunitat 71
Relació de ponents 80
1
2
Pres
enta
ció
El cicle de Jornades Tècniques sobre Nous Cultius en Regadiu al Pallars Jussà ha estat una
iniciativa promoguda pel Consell Comarcal del Pallars Jussà i els ajuntaments de Tremp, La Pobla
de Segur i Isona i Conca Dellà que ha comptat amb la col·laboració de la Comunitat de Regants
i Expectants de la Conca de Tremp, l’Oficina Comarcal del DAR de la Generalitat i el Centre
de Capacitació Agrària del Pallars. La coordinació de les Jornades l’ha realitzat el Centre de
Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya.
Aquesta acció, s’emmarca en la Línia 1: Impulsar les Produccions Competitives del Sector Primari,
descrites en l’apartat Accions i resultats esperats: Sis línies de desenvolupament econòmic, del Pla
Estratègic de Desenvolupament Econòmic al Pallars Jussà iniciat l’any 2009 i ha estat subvencionada
pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del Projecte “Treball a les 7 Comarques” i cofinançada
pel Fons Social Europeu.
En el marc d’aquestes Jornades s’ha volgut donar resposta a diferents preguntes que sorgeixen
a la comarca davant la consolidació i millora del regadiu de la Conca de Tremp, que sens dubte
ha de ser una oportunitat per a l’agricultura i que obre noves oportunitats, possibilitats i reptes als
agricultors.
S’han realitzat cinc sessions, cadascuna sobre un tipus de cultiu diferent:
SESSIÓ DATA CULTIU
Jornada 1
Jornada 2
Jornada 3
Jornada 4
Jornada 5
A continuació es presenta el programa i un breu resum de valoracions i conclusions de cada Jornada.
3
4
Cer
eals
d’hi
vern
Cereals d’hivern per a indústria i consum
El conreu de cereals d’hivern en regadiu: oportunitats i alternativesAntoni López, tècnic en cultius extensius a l’IRTA Lleida
• Introducció
• Adaptació del conreu de cereals a les noves condicions de regadiu
• Cultius extensius d’hivern per a gra alternatius al cereal: colza i pèsol
Cas pràcticL’experiència de Navarra en la reconversió dels cultius extensius en regadiuJesús Goñi, responsable de cereals a l’Instituto de Gestión Agraria de Navarra
• Introducció
• Claus per fer un cereal en regadiu
• Conclusions
5
EL CONREU DE CEREALS D’HIVERN EN REGADIU: OPORTUNITATS I ALTERNATIVES
ANTONI LÓPEZ, tècnic en cultius extensius a l’IRTA Lleida
INTRODUCCIÓ
A l’hora de plantejar un canvi de secà en regadiu en algun territori, s’ha de partir, des del punt
de vista del productor de cereal i del supòsit que es donaran uns anys de transició on es faran
els mateixos cultius, però amb disponibilitat d’aigua i per tant, assegurant la producció.
El pagès s’ha de plantejar dos aspectes:
¡ Volem seguir fent blat i ordi , però en regadiu, quines coses canviaran?
Amb el mateix cicle productiu, quines alternatives que no siguin cereal, puc realitzar?
CULTIUS D’EXTENSIUS D’HIVERN PER A GRA ALTERNATIUS AL CEREAL: COLZA I PÈSOL
6
Cer
eals
d’hi
vern
ADAPTACIÓ DEL CONREU DE CEREALS A LES NOVES CONDICIONS DE REGADIU
Per tal de fer una bona adaptació del conreu de cereals a les noves condicions en regadiu,
haurem de tenir en compte principalment 6 aspectes:
1. L’augment de rendiments en sembres tradicionals de tardor. En regadiu una
millora dels augments de la producció és en la qualitat i per tant en la possibilitat de
guanyar més preu en la producció.
Pel que fa al volum de producció, aquest és relatiu ja que dependrà del maneig que es
realitzi i de la varietat de cultiu que s’utilitzi. Un exemple és en un assaig que es va fer amb
la varietat Nogal on es va comparar l’augment del rendiment de regadiu respecte en secà.
En un any d’assaig es va produir un 55% d’increment del rendiment en regadiu, mentre que
quan es va fer la mitjana de 4 anys, aquest increment va ser del 74%.
2. Adaptació de varietats a conrear. Al mercat hi ha un grup de varietats que estan
funcionant bé en secans semi frescals i que també funcionen bé en regadiu. Per tant , en
principi no cal buscar varietats massa diferents, tot i que dependrà de cada territori.
FACTORS A CONSIDERAR EN L’ELECCIÓ DE LA VARIETAT:
• Qualitat
• Cicle: alternativitat i precocitat
• Productivitat
• Característiques agronòmiques:
- Resistència a malalties- Resistència a l’ajagut- Densitat del gra o pes específic
Assajos de varietats de cereal d’hivern. Font: Antoni López
7
El regadiu ens permetrà intensificar el cultiu perquè no hi haurà problemes d’estrès hídric,
per tant podrem:
• Augmentar la dosi de sembra (tot i que encareix costos/ha).
• Jugar amb la data de sembra i evitar així problemes de males herbes (ens evitarà una
passada mecànica o un tractament) o de malalties en determinades varietats d’ordi
(com la rinchosporiosi).
• Augmentar el pes específic, mitjançant l’ús de varietats amb més pes específic i així
poder aconseguir més preu.
3. Consideracions del maneig del conreu. El Conreu de regadiu planteja noves
situacions, que s’hauran de tenir en compte en el maneig del cultiu:
• L’increment i la diversificació de la presència de plantes infestants, ja que també
seran diferents a les que es donen en secà. S’hauran de realitzar canvis en les
estratègies de control químic (moment d’aplicació de productes herbicides, productes
a emprar) i del control mitjançant el laboreig.
Canvi d’espècies de plantes infestants del secà a regadiu:
Espècies més importants en secà: roella, civada borda, margall
Noves espècies en regadiu: rèvoles, fumaria, civada borda, verònica, etc...
• L’increment d’infeccions per malalties fúngiques foliars, que en secà no tenen
importància. S’hauran de fer tractaments fúngics preventius i/o curatius.
Fon
t: A
nton
i Lóp
ez
8
Cer
eals
d’hi
vern
• L’increment de l’ajagut, que per evitar-lo s’hauran d’escollir varietats resistents,
controlar molt més les aportacions de Nitrogen i jugar amb les densitats de sembra
adequada (no pel fet de sembrar més es cull més, ja que acostuma a disminuir la mida
de l’espiga).
4. Intensificació de determinades produccions de cereal en sembres de tardor.
Una possibilitat seria fer el cultiu de triticale per a doble aprofitament. Es tractaria de fer
un dall a la sortida de l’hivern o bé passar el ramat ( és poca producció). I com que el
triticale té capacitat de rebrot, si se li aporta nitrat amònic i un reg, al final de la collita el
volum de producció és similar a si no s’hagués realitzat el dall. Si hi hagués interès s’haurien
de buscar varietats adaptades a aquest doble aprofitament.
5. Possibilitat de dobles collites. Treure dos collites de gra en un any és molt difícil ja que hi
ha d’haver una combinació de cicles i calendari i al Pallars Jussà això es complicat. Ara bé, la
possibilitat de fer una doble collita pensant en un farratge i gra, potser si que es podria fer a la
Conca. Per exemple, seria viable fer un cultiu d’hivern per gra (cereal, colza o pèsol) i desprès
Triticalesd’hivern
Triticalesde primavera
Diferències entre els rendiments gra i farratge dels triticales d’hivern i els de primavera.
La sega es va fer a l’inici de canoneig.
Dades mitjanes dels anys 92 i 93 a Torregrossa 0
Gra GraFarratge + gra
Farratge + gra
2
4
6
8
10
12
Font
: Ant
oni L
ópez
t/ha
Triticalesd’hivern
Triticalesde primavera
9
fer un cultiu d’estiu però per aprofitament farratger (blat de moro farratger, sorgo farratger, soja
de cicle curt, gira-sol) o bé, fer un cultiu d’hivern per farratge i un cultiu d’estiu per gra.
En el cas que es pensi en aquestes possibilitats s’ha de minimitzar al màxim el període entre
la 1a collita-2a sembra ( fer sembra directa), s’ha de fer una aplicació de reg desprès de la
segona sembra i tenir present els cicles de blat de moro per a gra, el risc de gelades o les
despeses importants de farratge.
6. Possibilitats de sembra de varietats alternatives de blat i ordi. Les varietats
alternatives són aquelles que no necessiten acumular hores fred per poder espigar. El regadiu
ens permet poder sembrar varietats alternatives. Algunes de les varietats alternatives són :
• Varietats d’ Ordi ( Lleida): Gustav, County, Caristalia, Maraca, Henley, Belgrano
• Varietats de Blat ( Lleida): Odiel, Gades, Salama, Artur Nick, Anapo, Sensas, Sarina
Amb la nova situació en regadiu una de les produccions a tenir en compte és la producció de
varietats de qualitat per a la industria (farinera o cervesera per a consum humà).
En les produccions de blats de qualitat per a la indústria farinera el que es busca és augmentar
la proteïna del gra que és el que paga la indústria. Per aconseguir-ho s’han de fer algunes
actuacions sobre el cultiu:
• Manteniment d’una bona sanitat vegetal
• Evitar l’ajagut (migrat del gra)
• Incrementar la dosi d’adobat Nitrogenat (augmenta la proteïna que és el primer que es
mira a la indústria)
• Fraccionar les aportacions de Nitrogen
• Aplicació de N per reg per aspersió, és absorbit per via foliar i fa augmentar el percentatge
de proteïna en un 2-3%.
10
Cer
eals
d’hi
vern
(1) Preus novembre 2010
Espècies Rendiment Preu PAC Ingressos mitjà (Tm/ha) x (€/Tm) (1) + (€/ha) = bruts (€/ha)
BLAT PINSO 6 200 0 1.200BLAT MILLORANT 6 265 1.590
Pel que fa a les produccions d’ordi per a la indústria cervesera, la industria també té
uns requeriments però en aquest cas la proteïna ha de ser baixa perquè si no dificulta
els processos fisiològics de germinació del gra. Per aconseguir-ho s’han de fer algunes
actuacions sobre el cultiu:
• Manteniment d’una bona sanitat
• Evitar l’ajagut
• Minimitzar la dosi d’adobat nitrogenat
• Intentar aportacions de N primerenques
• Reg abundant
Pel que fa a la comercialització, l’oferta de comercialització a la indústria ha de ser atractiva,
s’han d’oferir grans quantitats de gra, lots de producte homogenis, lots de gra nets i sans i amb
elevats nivells de qualitat.
11
CULTIUS EXTENSIUS D’HIVERN PER A GRA ALTERNATIUS AL CEREAL: COLZA I PÈSOL
Aquests cultius formen part d’una rotació de cultius que l’aigua ens permet fer amb seguretat i ens evita
els efectes negatius que provoquen els monocultius a llarg termini.
Hem d’enfocar la rendibilitat de la rotació en el conjunt de 4 anys (no d’1 any), ja que els beneficis no
són immediats si no a varis anys.
Algunes vegades hi ha hagut dificultats en la comercialització d’aquests cultius, però s’ha de tenir clar
que hi ha demanda de proteïna i que actualment s’importa de França.
Els beneficis de les rotacions de cultius són varis:
• Solució al problema de plantes infestants
• Disminució de la població de plagues
• Disminució dels reservoris d’infeccions fúngiques
• Millora de l’estructura del sòl
• Increment de la fertilitat del terreny
• Disminució en l’ús de fertilitzants i fitosanitaris (reducció dels costos de producció)
• Millor distribució dels treballs de laboreig
• Reducció de l’impacte mediambiental en la utilització de fertilitzants i fitosanitaris.
A l’ITAGA de Navarra s’han fet estudis de l’efecte de la rotació amb favó en un cultiu precedent de blat,
amb uns resultats molt positius, ja que s’han extret un 17% més de producció en el cultiu de blat desprès
de favó, que en el cultiu de blat desprès de blat.
Cul
tiu d
e co
lza
(esq
uerr
a) i
pèso
l (d
reta
). Fo
nt: A
nton
i Lóp
ez
12
Cer
eals
d’hi
vern
LA COLZA COM A ALTERNATIVA AL CEREAL D’HIVERN. ASPECTES AGRONÒMICS D’INTERÈS
La colza és una espècie interessant en rotacions de cultiu per al trencament del monocultiu cerealista
i els creixents problemes derivats (increment de malalties foliars i del peu i resistències a infestants)
• És un cultiu especialment indicat com a alternativa desprès d’anys de cereal en mínim laboreig
• Considerable resistència a la sequera (sistema radicular pivotant)
• Preu superior en un 100% al de l’ordi (novembre, 2010)
• Ajuts Pac als cultius energètics: 0 €/ha
• És un cultiu amb baixes necessitats d’aigua de reg i amb precocitat de la recol·lecció (apte per
fer segona collita)
• És de sembra difícil: precocitat en la realització, humitat del sòl i preparació capa superficial
del terreny.
• Sensibilitat a gelades fins a estadi de “roseta”
• Implantació i densitat regular difícil
• Pèrdues de gra en recol·lecció
• Control difícil de dicotiledònies en conreu
• Potencials atacs de plagues en floració
• Desconeixement del comportament de les noves línies híbrides en les nostres condicions de
conreu
• Excel·lent precedent del cereal
• Cultiu “captador” de nitrogen (zones vulnerables)
• Ajuda a netejar els camps d’infestants de fulla estreta
• Ajuda a disminuir l’inòcul potencial de malalties fúngiques del cereal i la densitat de plagues
• Deixa un sòl molt ben estructurat gràcies al seu potent sistema radicular pivotant
• No és una espècie exigent
• Deixa un bon nivell de nutrients en el sòl: N en les arrels i K2O en el canyot
• No repetir colza en una parcel·la fins al tercer any d’haver-ne conreat
13
Ingressos bruts Colza vs. Blat (regadiu)
(1) Preus novembre 2010
Espècies Rendiment Preu PAC Ingressos mitjà (Tm/ha) x (€/Tm) (1) + (€/ha) = bruts (€/ha)
BLAT 6 200 0 1.200COLZA 4 400 0 1.600
La sembra
• Sembra molt superficial en terreny ben preparat (sense terrossos, però no massa fi)
• No curronar. Si s’encrosta el terreny abans de la naixença, la colza no sortirà
• Sembra durant la segona quinzena de setembre. Separació entre rengs aproximada: 30-35cm
Dosi de sembra:
- Línies:100-120 llavors/m2 (aprox. 5-6 kg/ha)
- Híbrids: 60 llavors/m2 (aprox. 3kg/ha)
• Germinació ràpida amb humitat, però molt delicada
• Densitat de plantes òptima a sortida d’hivern: 30-50 plantes/m2
Desherbat
• PRESEMBRA: És molt important un bon desherbat previ a la sembra (eliminació de renadiu i
dicotiledònies) Gliphosat 36%, Napropamida 45% a 2-3 l/ha (incorporar immediatament)
• PREEMERGÈNCIA I POSTEMERGÈNCIA PRECOÇ: Metazacloro 50% a 2,5-3,0 l/ha
(humitat sòl)
• POSTEMERGÈNCIA (anti mono + dicotiledònies): Propizamida 40% a 1,75 l/ha (reg post tractament)
14
Cer
eals
d’hi
vern
• POSTEMERGÈNCIA (antigramínies)
Cletodim 12% a 1-1,6 l/ha (3 mesos persistència)
Fluazifop-p-butil 12,5% a 4 l/ha
Haloxifop-R 10,4% a 0,5-2 l/ha
Quizalofop- p-etil 5% a 1-4 l/ha (3 mesos persistència)
Recol·lecció
• La recol·lecció sol avançar-se a la de l’ordi
• Poca homogeneïtat de maduresa en tenir varis nivells de síliqües
• Referència de recol·lecció: llavor de les síliqües situades a mitja tija canvia de color vermell
a negre
• Pèrdues fàcils de gra en la recol·lecció. Cal regular bé la recol·lectora. Millor amb barra de
dall vertical
• És millor collir de bon matí i aturar-se a migdia per tal d’evitar el fàcil desgranat de les
síliqües
• Humitat màxima del gra: 9%
• Atenció a impureses
15
EL PÈSOL COM A ALTERNATIVA AL CEREAL D’HIVERN.
ASPECTES AGRONÒMICS D’INTERÈS
El pèsol és una espècie interessant en rotacions de cultiu per al trencament del monocultiu cerealista
i els creixents problemes derivats.
• Té un cicle de conreu similar al de l’ordi
• No requereix adobat nitrogenat de cobertura i aporta de 30 a 50 UF de N al sòl disponibles
per al cultiu posterior
• Preu superior en un 20-30% al del cereal
• Ajut PAC a proteaginoses: 57€/ha
• Important font de proteïna vegetal (20-30% al del cereal)
• Cultius en regadiu: elevat potencial de producció (8.000 kg/ha) i precocitat en la recol·lecció
• Cost elevat de la llavor de sembra
• Bastant sensible a condicions de sequera (menys aconsellable en secans semi àrids)
• Recol·lecció delicada per la dehiscència de les tavelles
• Cal evitar l’ajagut en condicions normals
• Atractiu per als senglars
16
Cer
eals
d’hi
vern
Ingressos bruts Pèsol vs. Blat (regadiu)
(1) Preus novembre 2010
Espècies Rendiment Preu PAC Ingressos mitjà (Tm/ha) x (€/Tm) (1) + (€/ha) = bruts (€/ha)
BLAT 6 200 0 1.200PÈSOL 4 240 57 1.017
La sembra
• Preparació del terreny similar a la del cereal
• Sembra amb sembradora de cereals
• Dosi de sembra:
- Aprox. 120-130 llavors/m2
- Aprox. 250 kg/ha
• Objectiu d’implantació: 100 a 110 plantes/m2
• Sembrar varietats àfiles
• Època de sembra:
- Tardor: Varietats hivern/primavera
- Sortida hivern: Varietats primavera
• Curronar desprès de sembrar
17
Desherbat
• PREEMERGÈNCIA:
- Gliphosat 36%
- Imazamox 1,67% + Pendimetalina 25% a 3-4 l/ha
- Aclonifen 60% a 3-4 l/ha
• POSTEMERGÈNCIA:
- Bentazona 48% a 1,5-3 l/ha (>4a fulla)
- Cletodim 12% a 1-1,6 l/ha (persistent 3m)
- Fluozifop-p-butil 12,5% a 4 l/ha
- Haloxifop-R 10,4% a 0,5-2 l/ha
- Quizalofop-p-etil 5% a 1-4 l/ha (persistent 3m)
Recol·lecció
• És important poder recol·lectar amb el camp net d’herbes
• Època de recol·lecció similar a la de l’ordi
• La recol·lectora ha d’arranar a nivell de terreny
- Terreny curronat
- Terreny net de pedres
- Pèsol més o menys dret
• Evitar les hores de màxima insolació per tal de reduir el risc de dehiscència de tavelles
• Humitat màxima del gra: 13%
18
Cer
eals
d’hi
vern
L’EXPERIÈNCIA DE NAVARRA EN LA RECONVERSIÓ DELS CULTIUS EXTENSIUS EN REGADIU
JESÚS GOÑI, Responsable de cereals a l’Instituto de Gestión Agrária de Navarra
CAS PRÀCTIC
INTRODUCCIÓ
La implementació del regadiu a Navarra va començar fa uns 5 anys, l’objectiu és transformar 53.000
ha en regadiu i a finals d’any 2010, ja n’hi ha la meitat de transformades.
A la comunitat autònoma hi ha diferents zones de regadiu i dins d’aquestes zones, diferents sectors, segons
les característiques climatològiques; al sud de Pamplona és la zona cerealista però hi ha condicions
diferenciades: al nord són majoritàriament monocultius de blat en secà frescal, cap al sud s’hi troba més
monocultiu d’ordi en secà semi frescal. Finalment a la zona més al sud, que és secà àrid, ara mateix està
en regadiu a manta, però també es farà una transformació del reg. Aquesta zona tradicionalment s’ha
dedicat als cultius hortícoles.
Amb el regadiu, sobretot per aspersió, es tenen més possibilitats de millora dels cultius, i s’han d’aprofitar.
Ara bé, és una realitat que molts dels pagesos que sempre han fet cereal seguiran fent el mateix, serà difícil
que per exemple comencin a treballar cultius hortícoles. Tot i que a Tremp no seria un disbarat, ja que es
podria aprofitar la climatologia, de la zona més fresca i cultivar cultius que costin més en zones més càlides.
A Tremp pensar que el regadiu pot donar dos cultius a l’any és una utopia, ja que la climatologia i les
hores d’iluminació no ho permetrien. S’ha de ser realista i plantejar 3 cultius en 2 anys.
El canvi de secà a regadiu a aspersió s’ha de plantejar a llarg termini, ja que en regadiu s’ha de fer un
plantejament més empresarial, s’ha de professionalitzar més l’activitat.
L’agricultor ha de tenir clar que la transformació en regadiu no implica tan sols la posada en reg del
cultiu, implica un canvi de maneig del cultiu.
19
CLAUS PER FER UN CEREAL EN REGADIU
1. Escollir correctament la varietat. En funció de la qualitat que busquem i del potencial
productiu (com més potencial productiu té una varietat més notable serà l’increment de rendiment).
Exemple: a Navarra fa 3 anys el 94% del blat en secà era de la varietat Nordum, una varietat molt
resistent però amb un potencial productiu limitat. Es van trobar amb alguna cooperativa agrària
que va fer la transformació en regadiu, mantenint la mateixa varietat i densitat de sembra, el resultat
va ser que no van tenir un augment de rendiment notable, tal i com esperaven.
2. El cultiu precedent. És molt important tenir en compte que les repeticions de cultius no són bones
ni recomanables ja que es produeix un esgotament de nutrients, generació de fongs que afecten
als cultius, resistències de plantes adventícies, etc. Els cereals són dels cultius que més admeten
repeticions, però no obstant, és important fer rotacions i sobretot en regadiu.
3. Data de sembra. És més important que en secà, en regadiu podrem ajustar la data de sembra,
perquè encara que no tinguem saó, amb el reg el podrem aconseguir. Avançar dates de sembra és
jugar amb possibilitats i riscos (per exemple, plagues com el zabrus, que poden aparèixer).
4. Dosis de llavor. La dosis de llavor en sembra s’ha d’incrementar lleugerament. Hi ha varietats com
la Verdum que tenen molt mala germinació, per tant necessitarà més dosis de sembra. El regadiu ens
admet una dosi de sembra més elevada ja que ens respondrà favorablement amb un increment del
rendiment. Tot i així, s’ha d’anar a l’aguait, ja que un augment de la dosi de sembra pot provocar
l’ajagut. Per tant s’han de tenir en compte els diferents factors segons varietat que utilitzem.
5. Dosis de Nitrogen. També s’ha trobat que en terrenys de secà amb producció de 3000-4.000
kg de blat, amb una dosis de nitrogen de 100-120 UFN, al moment de canviar al regadiu han hagut
d’augmentar la dosis a uns 200 UFN, per tal d’aconseguir un potencial productiu de 7.000 kg.
Des de l’ITGA estan treballant en una eina informàtica per poder calcular la dosis de N per cada
situació concreta en regadiu, ja que s’ha de saber que és el que el sòl ens està aportant (tipus de
sòl, climatologia, i rotacions de cultius). Estan recomanant als pagesos de fer una analítica del sòl,
20
Cer
eals
d’hi
vern
sobretot quan es fan rotacions amb diferents cereals, com amb hortícoles i si es fan aportacions de
fems (per exemple, han arribat a tenir assajos on la dosi de Nitrogen ha estat de 0 UFN, al cultiu
de blat, i han aconseguit 12.000 kg de collita). En aquest cas és en una explotació on durant molts
anys s’hi ha fet hortícoles (que s’acostuma a adobar més) i també s’hi han aportat fems. Per tant, la
dosis de Nitrogen és un factor important a tenir en compte, ja que si ens passem pot ser perjudicial
pel cultiu (ajagut, més plantes adventícies, més problemes de malalties...) i també per l’economia de
l’agricultor.
6. Repartiment de Nitrogen. La recomanació de l’ITGA és que el cereal no necessita aportació de
Nitrogen a fons (sempre hi ha excepcions), i també dependrà del cultiu precedent, ja que si per exemple
s’ha sembrat un girasol, que és molt exigent, s’haurà de fer aportació per a que el cereal arranqui bé.
En el cas de la civada com a cultiu precedent, com que absorbeix molt Nitrogen, desprès serà
necessària fer un aportació a fons pel blat.
En el cas que, desprès d’una civada, es trituri i s’incorpori palla, també serà necessària l’aportació
de Nitrogen a fons ja que, en el moment inicial de descomposició de la palla, aquesta també està
utilitzant Nitrogen.
A Navarra (zona centre) es fan dos aportacions en secà i regadiu, però en regadiu s’augmenta la
dosis, sobretot en la segona aportació, ja que aquest Nitrogen és el que respondrà en kg i qualitat
(si fem blat de qualitat). Per contra, a la zona sud es fa una aportació en secà i es recomanen dues
aportacions en regadiu.
En el cas del blat de qualitat, on es busca proteïna, el que s’acostuma a fer és una tercera aportació
en el moment de l’última fulla desplegada, o quan ja està sortint la fulla.
7. Tractaments fitosanitaris. En un regadiu que sigui en rotació (que és necessari i possible), a
nivell d’herbicides es pot guanyar molt ja que la pròpia rotació ens eliminarà moltes herbes.
A Navarra la situació d’infestació per l’escaldaboques (Bromus) en secà, és greu, en canvi en
regadiu s’està controlant força bé, gràcies a les rotacions.
21
Pel que fa als fongs, és diferent ja que en regadiu, tindrem més problemes de fongs que no pas en
secà, perque la humitat és més elevada. El més probable es que haguem de fer algun tractament
fúngic. Però hem de tenir en compte que en un regadiu, si hi ha malalties és perquè hi ha potencial
productiu, per tant no és mala senyal, però s’haurà de tractar.
En el cas de l’ordi la malaltia que afecta més en regadiu és la Rincosporiosi (Rhinchosporium secalis),
per tant el que s’ha d’intentar millorar en regadiu és buscar una varietat de cicle curt i avançar la
data de sembra.
8. Dosis i repartiment del reg adequat. El reg és un factor més per l’èxit d’un cereal d’hivern
en regadiu. Aquest reg s’ha de fer correctament, el reg en cereal s’ha d’aguantar fins a l’emplena’t
del gra (uns 40 dies abans de la recol·lecció).
Els regs s’han de fer en funció de les necessitats del moment (climatologia i estat fisiològic).
Per fer les recomanacions de reg, el que es fa des de l’ITGA, fins al moment, és tenir en compte les
condicions de climatologia de la setmana anterior.
Per exemple, depèn de la zona i les terres el reg pot estar a uns 15-20 l/m2, però en l’última
campanya com que va ser molt plujosa van començar a regar al març. Aquest mes és clau ja que
es quan tiren amunt els fillols.
Així doncs, el tema del reg és important, però és un factor més a tenir en compte, no es poden
deixar de banda els altres.
Exemple dels resultats productius en assajos en secà i regadiu de varietats d’ordi i blat
L’assaig es va dur a terme en 2 parcel·les, separades per un camí, on en principi les condicions són les
mateixes. Només s’ha variat la dosi de sembra en les varietats de blats alternatius de cicle curt que s’ha
augmentat en regadiu (unes 400 llav/m2). Aquest assaig es realitza en una parcel·la on prèviament hi
ha hagut rotació de cultius: espàrrec - ordi - blat).
22
Cer
eals
d’hi
vern
BLAT SECÀ REGADIU
Data sembra 28 octubre 18 novembre
Fertilització 130 UFN (2 cobertures)
1a aportació de 70 UFN
a meitat de gener,
2a aportació el 10 de març
200 UFN (2 cobertures)
1a aportació de 70 UFN
a meitat de gener,
2a aportació el 10 de març
Reg 0 l/m2 + pluviometria 198 l/m2 + pluviometria
ORDI SECÀ REGADIU
Data sembra 28 octubre 19 novembre
Fertilització 100 UFN 150 UFN
Reg 0 l/m2 198 l/m2 (excés de reg)
L’increment mínim de rendiment en blat va ser del 43% L’increment mínim de rendiment en ordi va ser del 29%
S’ha donat aquest increment, però s’ha de tenir en compte que aquesta collita del cereal en secà va
donar més de la mitjana degut a l’alta pluviometria de la campanya. De totes maneres, el blat té un
increment de rendiment bastant més notable que l’ordi.
A nivell de qualitat
Amb algunes varietats, han realitzat assajos per mesurar la qualitat del cereal. Per una banda, han fet
tres repeticions amb 3ª cobertura i per l’altra 3 repeticions sense 3ª cobertura. Totes les varietats van
aconseguir un augment de la proteïna en un punt. La mitjana d’augment de proteïna amb la tercera
cobertura és d’1 punt d’increment.
23
Normalment la qualitat i els kg estan renyits, tot i que s’ha d’intentar buscar l’equilibri més favorable.
Per exemple, en el cas d’un ordi que es va fer una sembra al mes de març, i es va aportar 50 UFN de
Nitrogen en cobertura, es va produir que no va donar més Kg, però si que va augmentar la proteïna
de (13,4 a 14). Amb els ordis per a la industria maltera això és perjudicial, per tant en aquest cas s’ha
d’intentar estalviar aquesta aportació de Nitrogen.
Per sembres a finals de febrer és millor aquests tipus d’ordi que no pas un blat, ja que el podem vendre
per malta. El factor positiu és que sense fer aportació de N, traurem bastant rendiment i sense despesa
de fertilitzant.
24
Cer
eals
d’hi
vern
CONCLUSIONS
No pensar que el regadiu és només aigua, s’han de tenir en compte tots els aspectes
claus.
El canvi de secà a regadiu a aspersió s’ha de plantejar a llarg termini, ja que en
regadiu s’ha de fer un plantejament més empresarial, s’ha de professionalitzar més
l’activitat.
S’ha de fer el millor maneig possible, per tant professionalitzar l’activitat.
Avui en dia aconseguir un cereal amb un bon rendiment no té res a envejar a cultius
més pensats pel regadiu com el blat de moro.
S’ha de pensar en l’espai que hi ha entre les línies del sistema de regadiu (els 40 cm
d’amplada que hi ha entre aspersor i aspersor d’una mateixa línia). No val la pena
apurar tant i deixar sense sembrar aquest espai per les instal·lacions.
Si es volen fer ordis en regadiu, s’ha d’intentar fer per cervesa, per treure un valor
afegit.
Pensar en el cultiu de blats per qualitat que també donen un valor afegit, ara bé,
aquí s’ha de contemplar els grans volums (comercialització conjunta entre varis
agricultors).
25
26
Cer
eals
d’es
tiu
Cereals d’estiu,farratges i lleguminoses
Possibles cultius (extensius) pels nous regadiusJaume Lloveras, Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal, Universitat de Lleida
• Introducció
• Possibles cultius per als nous regadius
• Conclusions
27
POSSIBLES CULTIUS (EXTENSIUS) PELS NOUS REGADIUS
JAUME LLOVERAS, Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal. Universitat de Lleida
INTRODUCCIÓ
El reg fou una il·lusió col·lectiva de l’Estat Espanyol, a principis del S.XX, en la que gairebé dues terceres
parts de la població activa es dedicaven a l’agricultura. Avui aquesta tendència ha canviat, tant sols
l’1,5% de la població activa a Catalunya es dedica a l’agricultura, per tant el regadiu, a nivell col·lectiu
no és entès de la mateixa manera que fa un segle. A les ciutats les necessitats i prioritats de l’aigua han
canviat, el regadiu es veu com un malbaratament de l’aigua. Des del món rural i del sector agrari hem
de defensar l’agricultura i els regadius, hem de demostrar que l’aigua no es malbarata, per tant hem de
fer les coses bé i ser el més eficients possibles.
Els nous regadius han comportat un canvi de tendència a les zones agràries ja que han portat
riquesa agrària.
Font
: Jau
me
Llove
ras
28
Cer
easls
d’
estiu
La situació actual és que en secà els cultius prioritaris són el blat i l’ordi, i en regadiu el blat de
moro, l’alfals i el blat. Però hi ha altres possibilitats? Aquestes noves possibilitats van lligades
principalment a dos factors: els preus dels productes agraris i els ajuts de la Unió Europea.
Segons aquests factors es cultiven amb menys o més quantitat proteaginoses, oleaginoses,
tèxtils i cultius destinats a agrocombustibles.
Sovint hi ha poca informació oficial disponible sobre produccions i rendibilitat econòmica de les
possibles alternatives de cultius, motiu pel qual, el pagès no s’arrisca a produir cultius alternatius.
Els cultius estudiats són: blat de moro, sorgo, alfals, soja, pèsol, veces, lli i cànem.
El pagès per decidir-se a fer un cultiu o altre hauria de tenir clar: la producció, el volum d’aigua
disponible i el preu de l’aigua.
S’haurà d’esser molt curosos en l’eficiència del reg i a més s’ha de tenir clar que passar de
secà a regadiu vol dir un canvi de maneig del cultiu (densitat de sembra, adobat, fitosanitaris,
varietats) i també caldrà pensar en les inversions necessàries per fer-ho possible.
Pel que fa al volum d’aigua, s’hauria de saber quin volum d’aigua disponible tindrem amb el
regadiu. Si ens fixem amb la gràfica següent, s’observa que al Canal d’Aragó amb un reg per
aspersió, la mitjana d’aigua de reg pel cultiu de blat de moro és de 7.413 m3/ha. Evidentment
que les necessitats d’aigua del cultiu al Pallars Jussà seran diferents, segurament perquè es
donaran uns cicles diferents, unes varietats diferents i la pluviometria anual també canvia. De
totes maneres haurem de saber la quantitat d’aigua que gastarem i la disponible, per tal de
valorar quins cultius seran els més apropiats.
29
ÚS DE L’AIGUA A LA VALL DE L’EBRE
Consums mitjos d’aigua de reg (m3 ha-1) i coeficients de variació (CV) en parcel·les regades
per aspersió en diferents zones de la Vall de l’Ebre.
CULTIU (m3 ha-1) N CV (%)
PANÍS
ALFALS
BLAT
ORDI
GIRASOL
TOMÀQUET
PERERA
PRESSEGUER
Els resultats de l’estudi indiquen la gran variabilitat de consum per un mateix cultiu en tota la Vall
de L’Ebre, tot i que la variabilitat també és important dins d’una zona de meteorologia similar.
(Martínez- Cob, 2005)
30
Cer
easls
d’
estiu
POSSIBLES CULTIUS PER ALS NOUS REGADIUS
1. Blat de moro
• Produccions de gra: 10-19 tn/ha (depèn del tipus de reg i del maneig)
• Requereix una major inversió que per als altres cultius
• Acostuma a donar un major marge brut que els altres cultius (depèn dels preus)
• L’adobat nitrogenat suposa del 18 al 24% dels costos totals (sense contar l’aigua)
• El cost de l’aigua també és un factor a tenir en compte per fer aquest cultiu
• L’eficiència del sistema de reg també s’ha de tenir en compte
• La producció també dependrà del sòl, ja que segons el tipus de sòl haurem de regar més o menys
Pel que fa a la comparació de rendiments segons tipus de reg, s’ha estudiat que amb un reg a manta s’obté
menys produccions ja que s’ha de regar “quan toca”, per tant no es poden tenir en compte les necessitats
reals del cultiu. En canvi en un reg per aspersió, es rega quan la planta ho necessita.
Font
: Jau
me
Llove
ras
31
Pel que fa al blat de moro pel consum humà, a la comarca hi ha un inconvenient que és el grau d’humitat
en la collita. A la indústria no s’accepta més d’un 25% d’humitat, per tant per aconseguir-ho a la
comarca s’ha de deixar assecar a la planta i collir-lo el mes de febrer a un 15-16% d’humitat. Depenent
de la indústria, el fet d’estar assecat a l’aire lliure és un valor afegit perquè no es destrueix el germen
del blat de moro, per tant seria una possibilitat més de producció. Això sí, s’hauria de buscar la indústria
més idònia per a que comprés aquest tipus de producte.
Un altre factor positiu per a la producció de blat de moro per consum humà és que a la
comarca no hi ha problemes de la plaga del taladre, per tant no s’està utilitzant blat de moro
transgènic. Així doncs, hi ha una porta oberta a la indústria destinada a consum humà.
2. Sorgo
El sorgo és un cultiu més eficient en l’ús de l’aigua. S’acostuma a cultivar en llocs que disposen de poca
aigua. Ara bé les produccions oscil·len les 8.000 tn/ha.
En alguns llocs es fa servir com a cultiu de segona collita, si es disposa de poca aigua, posen un sorgo.
(recomanació: al Pallars Jussà en comptes d’un sorgo com a segona collita, posar un blat).
El sorgo pot ser una opció a considerar en alguns casos, quan hi ha poca disponibilitat d’aigua pot ser més
eficient que el blat de moro. Ara bé, és un cultiu que no dona gaire marge brut (està entre el blat i l’ordi).
Font
: Jau
me
Llove
ras
32
Cer
easls
d’
estiu
El pasto de Sudan i sorgo per pasto, pot donar 2 dalls en 3 regades. Pot donar entre 30 i 40
tn/ha, ara bé el seu valor nutritiu no és gaire bo. Considera que per alimentar vaques de llet
no és un bon cultiu, tot i que com a opció d’alimentació de les vaques seques si que serviria.
3. L’alfals
• Produccions de farratge de 15 a 20 tn/ha de matèria seca a l’any (depèn del tipus de reg i de
maneig)
• Durada al camp de 4 a 6 anys
• En aquests moments el principal mercat depèn de les deshidratadores. (l’ajut de l’assecat l’està reben
el 50% la deshidratadora i el 50% el pagès, tot i que sembla que aquesta tendència canviarà i serà
el pagès qui acabi reben tota l’ajuda)
• És un excel·lent cultiu per les rotacions de conreu (fixa Nitrogen al sòl gracies als nòduls de les arrels).
• És un cultiu en el qual a l’inici de campanya es marquen els preus d’arrendament.
L’alfals és un cultiu que està molt arrelat a Lleida ja que a l’estiu fa calor i no plou, i el fenc es pot assecar
molt bé. Al Pallars Jussà s’hauria de veure si podria ser d’interès, sobretot per als ramaders de boví.
Font
: Jau
me
Llove
ras
33
L’alfals és un cultiu que no necessita aportació de Nitrogen per tant és una despesa menys.
És un cultiu que s’ha de plantejar en una rotació per l’aportació de Nitrogen que fa al sòl.
Una possibilitat que s’està duent a terme fora de l’Estat, sobretot als EUA, és el cultiu d’alfals per
llavor. Aquesta podria ser una alternativa al Pallars Jussà. En aquest tipus de producció s’ha
de tenir molt en compte la pol·linització i s’extreu una producció de 800 a 1000 kg de llavor
neta (dades dels EUA, ja que aquí hi ha més oscil·lació en els rendiments perquè no es posen
pol·linitzadors als camps).
4. Soja
• Produccions de gra de 4-5 tn/ha o més (depèn del tipus de reg i de maneig)
• La sembra és més tardana que el blat de moro
• Possiblement necessita menys aigua
• Té problemes de dehiscència (caiguda de llavor), és un cultiu més delicat
L’Estat Espanyol importa de 2 a 3 milions de tones de soja majoritàriament transgènica. A
Catalunya com a molt se’n produeixen 2-3 ha, això es degut principalment a tres factors:
• perquè coincideix amb el cicle productiu del blat de moro
• el preu és més baix que el blat de moro
• i perquè és un cultiu més delicat (dehiscència)
Tot i això a nivell de maneig seria possible produir-ne.
Font
: Jau
me
Llove
ras
34
Cer
easls
d’
estiu
Una avantatja de la soja és que també fixa Nitrogen al sòl (en menys quantitat que l’alfals, per
què està menys temps al camp), i per tant pot ser un bon cultiu per la rotació. Igualment com
que és menys exigent amb l’aigua ens podem estalviar un reg.
És un cultiu que abans de plantar-lo ens hem d’assegurar que tenim comprador, ja que de la
soja se n’extreu oli (no gaire preuat per la cuina) i el turtó, que és el que va al bestiar. Són cultius
que s’han de fer pensant en grans volums (associant-se diferents pagesos per poder portar
conjuntament la producció al mercat).
5. Pèsol
Del cultiu del pèsol, des de fa uns 9 anys, se n’estan fent assajos des de la Universitat de Lleida.
Moltes de les varietats que hi ha al mercat són dehiscents. Quan toca collir s’ha de fer ràpid i
continuat per perdre la mínima llavor possible.
Es sembra a finals d’octubre i necessita entre dos i tres regs.
És necessària la rotació del cultiu cada dos o tres anys, ja que comporta problemes importants
de nematodes al sòl.
Té una producció entre 3000 i 8000 Kg/ha, i l’època de collita és similar a la de l’ordi, per tant
en molts llocs pot ser una doble collita.
Font
: Jau
me
Llove
ras
35
Al mercat hi ha unes 20 varietats de pèsol, amb diferents graus de resistència a l’ajagut i a
malalties, per tant depenent de la zona s’haurà de triar la varietat més escaient.
A la zona de Lleida es cultiva pèsol per congelat i es destina a Navarra, és possible per la
proximitat. S’hauria de valorar si aquesta opció seria vàlida al Pallars Jussà.
És un cultiu proteic (24,7%) de proteïna bruta, per tant podria ser una bona alternativa a la soja
com aportació de proteïna.
6. Altres possibilitats de cultiu
RAIGRAS ITALIÀ
TEPES per a gespa
ARRÒS
LLI
36
Cer
easls
d’
estiu
Camp de raigràs, tepe per a gespa, arròs i lli ( d’esquerra a dreta). Font: Jaume LLoveras
37
No s’ha de perdre de vista que el regadiu dona la possibilitat de fer dues collites l’any. La
possibilitat de fer dobles cultius dependrà principalment de tres factors:
• La durada del cicle productiu
• El maneig
• I el volum d’aigua
A l’Algerri Balaguer els dobles cultius que s’estan fent són:
• Cereal d’hivern o pèsol + blat de moro
• Cereal d’hivern o pèsol + girasol
Evidentment que al Pallars Jussà les condicions són diferents, per tant s’hauria de valorar quins
dobles cultius serien els més escaients. Igualment s’ha de preveure que amb un doble cultiu, la
producció del segon sempre és inferior.
38
Cer
easls
d’
estiu
CONCLUSIONS
A l’hora de decidir per quins cultius ens decantarem tot dependrà del volum i el preu
de l’aigua i del domini de la tecnologia de producció. Hem de ser conscients que si
els cultius no són rendibles no val la pena regar ni fer res.
El regadiu comporta una millora del maneig dels cultius i en els casos d’introduir nous
cultius un aprenentatge de la tecnologia.
L’eficiència de l’aigua i el sistema de reg escollit seran bàsics per a obtenir bones
produccions, tot reduint costos.
Buscar noves possibilitats de comercialització comptant amb grans volums de
producció (mitjançant la venta conjunta amb altres pagesos) pot obrir noves
oportunitats en nous cultius en regadiu.
39
40
Les possibilitats de la fruita dolça Possibilitats dels cultius fruiters a la Conca de TrempDr. Ignasi Iglesias, IRTA-Estació Experimental de Lleida
• Introducció
• El cultiu de la poma. Possibilitats i limitacions
• El cultiu de la pera. Possibilitats i limitacions
• El cultiu del cirerer. Possibilitats i limitacions
Cas pràcticExperiència de producció local i venda de fruita dolçaTeresa Roqué, Fruites Vigatà, Tremp
• Presentació
Frui
ta d
olça
41
POSSIBILITATS DELS CULTIUS FRUITERS A LA CONCA DE TREMP
DR. IGNASI IGLESIAS, IRTA- Estació Experimental de Lleida
INTRODUCCIÓ
En les zones on s’implanta el regadiu, cal avaluar quins cultius s’estan realitzant, quins nous cultius s’hi podrien
realitzar i quin és el seu comportament i desprès avaluar els potencials comercials.
La Vall de l’Ebre és la zona de l’Estat on s’aglutina la producció del 70% de fruita dolça. A la zona de Lleida
es cultiven unes 40.000 ha de fruiters.
La fruita dolça fixa molta gent al territori perquè gran part del procés productiu és humanitzat (poda, collita).
Fins ara, una família de la zona de Lleida pot viure amb 10 ha de fruiters.
Tot i que la zona de Lleida és una gran productora de fruita, sobretot perquè en terrenys plans és més fàcil
el maneig, les condicions meteorològiques i la poca altitud (160 m), són factors limitants per certes espècies
Font
: Ign
asi I
gles
ias
42
Frui
ta d
olça
de fruiters. El clima sec i calorós de l’estiu a Lleida i les gelades primerenques afecten negativament els
cultius de la poma, pera i cirera. Sobretot afecta principalment a la poma ja que les temperatures ideals
d’aquest cultiu a l’estiu són entre 20-25 ºC de màxima i 16 ºC de mínima.
On s’està fent gran part de la poma d’ Europa és en zones de muntanya de Nova Zelanda, nord d’Itàlia
i França.
La poma tot i ser el fruit més consumit a l’Estat (9 kg hab/any), és el cultiu que està disminuint més e n
producció ja que els problemes a les zones on majoritàriament es cultiven fan que sigui una poma de poca
qualitat i no pugui competir amb la de les zones muntanyoses d’Europa. Actualment el 40% de la poma
que entra a Mercabarna ve d’Itàlia i de França.
Per altra banda també hem de tenir en compte que hi ha un problema de salut nacional, la gent no
consumeix fruita, en els últims anys ha disminuït el consum de poma, pera i préssec i només ha augmentat
el de cirera. Ara bé, si fóssim capaços d’augmentar la qualitat de la fruita del país, potser la gent en
començaria a consumir més.
Els cultius que poden millorar en alçada són la poma, la pera i la cirera, per tant serien els cultius
potencialment més aptes per al Pallars Jussà, dels quals se’n podrien treure un tret diferencial a la fruita de
la plana que li donaria un valor afegit (tant en qualitat, com en preu).
Per pensar en la possibilitat de la producció de fruita al Pallars Jussà, s’ha de tenir en compte la dotació
de reg, el cost i la pressió de l’aigua. És el que està passant al Canal Segarra - Garrigues, que la gent
està posant fruita perquè és dels pocs cultius rendibles, ja que el preu de l’aigua és molt elevat (0,12 ct/m3).
A aquest preu no hi ha cap cultiu rentable (excepte el paraguayo que és un cultiu excepcional, fàcil de fer
i amb un alt rendiment).
També s’ha de tenir en compte que en un secà frescal l’aportació d’aigua serà inferior a un secà àrid,
per exemple, a Ponts, al pagès no li surt a compte posar el reg per seguir fent cereal i augmentar només
2.000 kg.
43
EL CULTIU DE LA POMA. POSSIBILITATS I LIMITACIONS
La pregunta clau que s’ha de fer un pagès del Pallars Jussà si està pensant en produir poma és: la poma
a la comarca marcarà un fet diferencial a la poca qualitat de la poma de Lleida?
Les tres varietats de poma que podrien tenir interès a la Conca de Tremp són la golden, la gala i la fuji.
En zones de la plana la golden és una varietat que produeix russeting, i per tal de contrarestar-ho s’ha
d’anar a clons que ja no el tinguin, així s’evita el tractament fitosanitari.
També és una varietat que sense alçada no té fermesa (es marca molt fàcilment).
Els paràmetres de qualitat de la poma són la fermesa, l’acidesa i el percentatge de sòlids. Aquests
paràmetres són els que donen més o menys qualitat al producte i també els que aporten major
preu. Aquesta és la deficiència que hi ha a l’Estat, que la qualitat de la poma és baixa, repercuteix
negativament en el preu.
La fuji és una varietat tardana, que té l’avantatge que en zones fredes a mitjans de novembre encara
estan a l’arbre i per tant manté la coloració.
44
Frui
ta d
olça
Seria necessari posar estacions meteorològiques, per registrar les temperatures màximes i mínimes, així
com estudiar bé les diferencies de cota, dins la zona regable, ja que la poma com a més alçada estigui
i amb temperatures més moderades millor. Igualment el plantejament de producció de poma a la zona,
s’ha de fer des d’una visió conjunta amb l’associació comercial de diferents productors per tal de tenir
produccions competitives al mercat.
L’experiència de la producció de poma a Itàlia
El 80% de la poma que es produeix a Itàlia és realitza al zona del Trentino- Alto Adige, al nord d’Itàlia.
És una zona que es troba entre 500 i 800 m d’alçada. Han aconseguit donar-li un valor diferencial
a la poma gràcies a la qualitat del producte. Ja fa 60 anys que són productors de poma i ja tenen
una especialització productiva important. La superfície de les explotacions és d’unes 2 ha, essent una
agricultura a temps parcial, però tot i així, mantenen el territori. Estan obtenint unes produccions de
50.000 - 60.000 kg/ha i el preu al pagès és de 40 cts/kg (mentre que el cost de producció és de 20
cts). L’inconvenient principal en zones de muntanya, són les gelades en floració, i per tant han d’instal·lar
sistemes de reg anti gelades.
Font
: Ign
asi I
gles
ias
45
L’experiència de la producció de poma a França
A la regió de Limousin s’han especialitzat en la producció de poma golden. És una zona que es troba
entre 400 i 700 m d’alçada. Estan produint uns 80 milions de kg l’any. L’inconvenient d’aquest territori
és el risc de pedra, que contraresten amb les plantacions en malla. Han aconseguit una denominació
d’origen de la poma, lligada a aquest territori.
El consumidor està disposat a pagar més per la qualitat constant que ofereixen, ja que tenen molta
disciplina comercial.
Un dels factors d’èxit de l‘exportació de poma d’Itàlia i França ha estat la seva potent i innovadora
infraestructura logística liderada per grans cooperatives que han sabut aprofitar per posicionar-se en
el mercat de fruita dolça d’Europa.
EL CULTIU DE LA PERA. POSSIBILITATS I LIMITACIONS
Actualment a l’Estat Espanyol, gairebé no hi ha competència en la producció de pera per part d’altres
països, tan sols de la varietat conference que es produeix a Holanda. Per tant, és una avantatge que
s’ha d’aprofitar a nivell d’intern i que les noves zones regables tindrien possibilitat de produir i assegurar
la comercialització.
La pera és un cultiu més difícil que la poma i el préssec ja que és un cultiu més intensiu, tècnicament és
més difícil i entra en producció a partir del quart any.
Les varietats més produïdes a l’Estat són la conference (34,8% de la producció) i la blanquilla (28%)
Font
: Ign
asi I
gles
ias
46
Frui
ta d
olça
La varietat conference, a les zones de la plana no produeix el rosseting (taca a la pell, que el consumidor
reconeix com a natural de la conference), per tant aquest s’ha d’induir mitjançant una aplicació de
coure, que augmenta el cost de producció i a més és lleugerament tòxic. Ara mateix a la zona de Lleida
es depèn del coure per a la seva producció, i aquest ja l’estan prohibint. Per tant s’hauran de buscar
alternatives.
Aquest fet pot ser una oportunitat per a les zones de muntanya, on de manera natural la varietat
conference ja fa el rosseting, per tant seria un cultiu a estudiar, sense oblidar que necessita d’una bona
tecnificació.
EL CULTIU DEL CIRERER. POSSIBILITATS I LIMITACIONS
La cirera és un producte de luxe, són poques les empreses que s’hi dediquen, i a més aquestes s’han
especialitzat en cirera de taula. Es produeix majoritàriament a la Vall de l’Ebre, Alacant i Extremadura.
La cirera s’adapta molt bé a les zones de muntanya, de fet és on es comporta millor.
Si es pensa en fer cirera, s’ha de pensar en gran calibre (de 26 mm a 30 mm) i amb el cost de la mà
d’obra molt necessària en la collita.
Fo
nt: I
gnas
i Igl
esia
s
47
Els principals problemes de la cirera són el craking (l’esberlat), i la monilia (fong). Són problemes
provocats per la pluja en temporada de collita, quan el fruit està en maduració. Per evitar aquests
problemes, s’ha de pensar en varietats més tardanes. També les varietats més tardanes (collita a finals
de juny) ens poden interessar per sortir de la temporalitat de les Terres de Lleida.
Les varietats més interessants són aquelles que són tardanes, autofèrtils (no cal pol·linitzar), que tenen
bones produccions ( entre 13.000 i 16.000 kg/ha), i bon calibre com l’Alpins o la Skeena.
A continuació es mostra un resum de les espècies amb més interès comercial per la Conca de Tremp,
el seu cost de producció, preu de venda i ingrés per hectàrea a Lleida.
Espècies amb interès potencial per la Conca,
cost de producció, preu de venda i ingrés per ha a Lleida 2008-2009
48
Frui
ta d
olça
El cost de plantació de la poma i pera és més elevat degut a que hi ha més arbres per ha i a més s’han
de tutorar mentre que al préssec i cirerer no és necessari. També depenent de la varietat variarà el
cost de producció. Per exemple, la varietat de poma gala necessita de més aclarida que la golden, per
tant s’augmenta el cost de producció de 0,18 €/kg a 0,20 € 7kg.
És important també ser conscient del preu que està pagant el consumidor i el preu que es paga a
origen, la diferencia del qual és degut al cost que aplica la cadena de distribució. Per tant, una de les
possibilitats de comercialització de la fruita a petita escala, és la venda directa, d’aquesta manera es
poden augmentar els marges de benefici del pagès, i fins i tot disminuir el preu final del consumidor.
I el preu que en paga el consumidor?
49
Costos de plantació Costos de plantacióper 1 ha de pomera 2009 per 1 ha de cirerer o presseguer 2009
Pel que fa a la comercialització de la fruita, és evident que si es vol arribar a la indústria s’han de fer
grans produccions i per tant implica realitzar una comercialització conjunta entre varis pagesos i oferir
un producte homogeni. No s’ha d’oblidar que s’hi es produeix fruita al Pallars Jussà serà perquè es pot
oferir un valor diferencial (en qualitat) a la fruita de la Plana Lleida.
50
Frui
ta d
olça
FINCA DE LLESP (ALTA RIBAGORÇA) EN EL MARC DEL PROJECTE DE LA RIBAGORÇA ROMÀNICA
EXPERIÈNCIA
L’experiència de la Finca de Llesp s’està realitzant dins del marc del projecte de la Ribagorça Romànica,
en un programa del Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino.
L’objectiu d’aquesta experiència és buscar una alternativa productiva a les zones de muntanya que
faciliti la fixació dels joves al territori i sigui un alternativa a la ramaderia extensiva, ja que els joves d’avui
no s’hi volen dedicar, perquè és un ofici que vol molta dedicació. Amb l’estudi és vol analitzar si la
producció de poma a 1000 m d’alçada és factible i viable econòmicament.
El que es busca en aquests assajos és dotar d’un valor diferencial respecte a la plana, i els paràmetres
de qualitat com la fermesa, el sucre i l’acidesa s’han millorat qualitativament. Per tant s’està aconseguint
un producte de més qualitat (similar al que ve de França i Itàlia) i per tant el preu al mercat també serà
més elevat i competitiu pels productors catalans.
Producció de pomeres a Llesp. Font: Ignasi Iglesias
51
EXPERIÈNCIA DE PRODUCCIÓ LOCAL I VENDA DE FRUITA DOLÇA
TERESA ROQUÉ, Fruites Vigatà, Tremp
CAS PRÀCTIC
PRESENTACIÓ
Fruites Vigatà és una empresa familiar de producció i comercialització de fruita dolça de temporada. La
finca la tenen situada, majoritèriament, a Sant Salvador de Toló, a uns 700m d’alçada.
És una finca que no disposa de reg, tot i que intenten regar mitjançant encalades, pous i amb una
petita bassa que tenen sobre la finca. Cultiven diferents varietats de poma, pera, préssec i cirera per tal
d’allargar al màxim l’època de recol·lecció.
Un dels èxits de la seva producció és que fan madurar la fruita a l’arbre i d’aquesta manera augmenten
les propietats organolèptiques del producte.
Pel que fa a la comercialització, els primers anys de producció venien a altres botigues i també al
mercat de Lleida, però finalment es van animar a obrir una botiga a Tremp on venen la major part
de la producció, d’aquesta manera poden oferir preus més baixos tot i augmentant el seu marge de
beneficis.
L’embalatge i la presentació del producte a la botiga han estat un dels factors d’èxit, almenys per a que
un client nou provi el seu producte. Desprès, un cop l’han provat, els clients noten la diferència de gust.
Això els ha ajudat a fidelitzar la clientela. Actualment és l’única botiga de Tremp on es ven fruita de la
Conca de Tremp.
52
Frui
ta d
olça
Participants a les Jornades Tècniques Nous Cultius en Regadiu, novembre de 2010
53
54
Prod
ucci
ó ho
rtíc
ola
Les possibilitats de la producció hortícola Canvi de xip de secà a regadiu, de cereals extensius a horticulturaLluís Martín Closas, Departament d’Hortofruticultura, Botànica i Jardineria, ETSEA, Universitat de Lleida
• Característiques dels cultius hortícoles• Diferències dels cultius hortícoles amb els cultius extensius• Les perspectives productives a les comarques de Lleida• Espècies hortícoles amb major potencial a la zona: cultius de
tardor, hivern, primavera• Conclusions
Cas pràctic 1L’experiència en la producció d’horta ecològica i la seva comercialització a nivell localRamon Bernaus, productor d’horta a Vilanova de l’Aguda i Ildefons Mateu, cap de l’Oficina Comarcal del DAR Noguera
• Introducció• Producció• Comercialització
Cas pràctic 2L’experiència de producció de patata d’OrganyàLluís Betriu, productor de patata a Organyà
• Introducció• Producció• Comercialització
55
CANVI DE XIP DE SECÀ A REGADIU, DE CEREALS EXTENSIUS A HORTICULTURA
LLUÍS MARTÍN, Departament d’Hortofruticultura, Botànica i Jardineria. ETSEA - UdL Universitat de Lleida
CARACTERÍSTIQUES DELS CULTIUS HORTÍCOLES
Són vàries les característiques d’un cultiu hortícola que s’han de tenir en compte si es vol iniciar aquest
tipus de producció comercial:
• Regadiu obligat
• Sistema d’explotació intensiu
• Naturalesa del producte delicat
• Important desemborsament de capital d’explotació
• Superfícies petites
• Rotacions solapades
• Gran absorció de mà d’obra
• Accions costoses
• Tractaments fitosanitaris intensos
• Ús intens de fertilitzants
• Mitjans de conservació frigorífics
• Previsió canals de comercialització
• Índex de mecanització reduït
En el concepte convencional de producció hortícola, amb els tractaments fitosanitaris intensos i l’ús
intens de fertilitzants s’ha condicionat el sistema de producció a aquest tipus de productes, amb
el que s’està creant un desequilibri del sistema. És recomanable, en noves finques que es vulguin
iniciar en producció hortícola, que redueixin la intensivitat.
56
Prod
ucci
ó ho
rtíc
ola
Hem de transformar el sistema productiu en un sistema que ens ensenyi, que ens doni coneixement
sobre ell mateix. És fonamental perquè treballem amb 50-60 espècies diferents, de famílies
botàniques diferents i d’òrgans comestibles també diferents, i per tant condiciona les tècniques. El
concepte d’explotació canvia; ja no estem explotant, estem compensant.
Amb horticultura poden realitzar accions que impliquin un canvi de clima al voltant del cultiu, com
per exemple l’ús de túnels, hivernacles, l’encoixinat, etc..
L’horticultura porta gran capacitat de treball ja que l´índex de mecanització és reduït, s’ha d’intentar
buscar l’equilibri entre crear activitat social i el rendiment econòmic de la finca.
També s’hauran de preveure els mitjans de conservació frigorífics i tenir una previsió dels canals de
comercialització. En el cas que s’opti per mercats de proximitat serà més senzill.
DIFERÈNCIES DELS CULTIUS HORTÍCOLES AMB ELS CULTIUS EXTENSIUS
• Més diversitat d’espècies conreades
• Més diversitat de tècniques de cultiu
• Més diversitat de sistemes de cultiu
• Major inversió per unitat productiva
• Major retorn per unitat productiva
• Ús més intens dels factors de la producció o recursos productius
• Ús més intens de la tecnologia
• Cicles de cultiu més curts
• Major utilització de mà d’obra (més automatització)
• Menor grau de mecanització
• Major perill d’efectes ambientals col·laterals
• Major delicadesa del cultiu (post recol·lecció delicada)
• Major grau de preparació tècnica (diversitat i tecnologia)
57
• Major grau de competitivitat i dinamisme del sector
• Major capacitat de resposta i canvi ràpid d’estratègia
Si es pensa en fer horticultura a la Conca de Tremp, s’ha de pensar en un sistema més extensiu, per
condicions climàtiques, bàsicament. Es millorarà la competitivitat com més ens acostem en cultius més
extensius.
LES PERSPECTIVES PRODUCTIVES A LES COMARQUES DE LLEIDA
Les condicions climàtiques a la zona, limitaran la temporada de producció. S’han de conèixer molt bé
aquestes condicions climàtiques. Ara mateix no es tenen dades meteorològiques precises de la zona
regable, ja que no hi ha cap estació meteorològica. Per tant fora necessari instal·lar-les en tota la zona
regable i a les diferents cotes, per tal de poder ser més exactes en el cicles productius dels nous cultius
en regadiu.
Limitacions climàtiques i sòls: ens trobem en una zona amb hiverns i estius llargs i tardors i primaveres curtes.
• Cultius tardor-hivern-primavera (fulla, flors immadures...). Cultius resistents o amb
necessitats de fred; cultius amb cicles curts per disminuir el risc o llargs amb espècies
resistents.
• Cultius primavera-estiu-tardor (fruit immadur/madur). Cultius amb necessitats
tèrmiques importants; possibilitat d’introducció de nous cultius alternatius.
Cultius: tomàquet, pebrot, albergínia, meló, cogombre, síndria, mongeta tendra, etc..
• Cultius de cicles molt curts introduïts entre els anteriors. Per exemple, enciams.
58
Prod
ucci
ó ho
rtíc
ola
S’ha de tenir en compte que el cicle de producció al Pallars Jussà seria de mitjans de març fins a
l’octubre. La resta de mesos s’ha de passar amb cultius amb capacitat de resistència al fred.
La pluja del maig es aprofitable pels cultius, en canvi la pluja de l’octubre no s’aprofitarà perquè els
cultius van de baixada. Ara bé, ens servirà per recarregar el sòl. Amb el regadiu, ens hem d’oblidar
de l’aigua de pluja, ja que està estipulat que dels 500 mm de pluviometria, el cultiu n’aprofita uns
200 mm.
Amb aquestes condicions climàtiques seria recomanable fer ús de sistemes de protecció climàtica
senzilla, i s’hi és possible que tinguin diferents efectes, com per exemple:
• Encoixinat. Amb L’ecoixinat es pot aconseguir un salt tèrmic de 4-5ºC. És molt econòmic i a
més es pot mecanitzar i fer 3 o 4 funcions (instal·lar el sistema de reg, encoixinar, trasplantar
i fer tractaments que protegeixin el transplant). L’encoixinat també és útil perquè ens evita l’ús
d’herbicides. A més ara ja hi ha plàstics biodegradables.
• La manta flotant. Té la gran avantatge que cobreix grans superfícies en una tirada, és com
tapar el cultiu quan ho necessita (sobretot a les nits, per protegir de temperatures baixes, en
moments especials de fortes gelades). La manta es pot combinar amb l’encoixinat i es pot
anar reutilitzant, si se’n fa un bon ús.
• El túnel. Amb el túnel, depèn de la zona es poden aconseguir salts tèrmics de 7 i 8ºC. S’han
d’escollir molt bé els materials, ja que si només s’utilitza polietilè estricte pot provocar inversió
tèrmica. S’han d’escollir molt els cultius que aniran a dins o fora del túnel, ja que per exemple
en el cas d’alguna varietat d’enciam potser ens interessa, segons l’època deixar-los a fora
perquè agafin més duresa i color. Els espinacs és un cultiu que ha d’anar a fora perquè a dins
es pot espigar amb facilitat.
59
ESPÈCIES HORTÍCOLES AMB MAJOR POTENCIAL A LA ZONA: CULTIUS DE TARDOR, HIVERN,
PRIMAVERA
1. Col i flor
• Per indústria i fresc
• Resistència moderada-alta al fred (no tant com el bròculi)
• Espectre varietat molt ampli (de 70 a 200 dies), que ens ajuda a adaptar els cultius segons el clima
• Densitats: 2 - 3,5 pl/m2 (1,5 + 0,4 - 0,6)
• Cultiu de juliol (transplant) a maig (recol·lecció novembre, les de cicle curt)
• Recol·lecció al març, les trasplantades al juliol i de cicle llarg
• Produccions de 15 a 50 tn/ha
• Recomanable el primer any provar diferents varietats per veure quines s’adapten millor i tenir
diversitat
2. Romanesco
• És una varietat de la col-i-flor
• Per indústria i fresc
• Resistència moderada - alta al fred ( més delicat que la col-i-flor)
• Espectre cultivars ampli (80 a 150 dies); ( Verònica i Navona)
• Densitats: 2-3 pl/m2 (1,5 + 0,6 - 0,4)
• Cultiu d’agost a maig
• Produccions de 15 a 35 t/ha
• Atractiu però amb alguns problemes de maneig
60
Prod
ucci
ó ho
rtíc
ola
3. Brocculi
• Recomanable en una zona com el Pallars Jussà perquè és molt resistent al fred i té cicles curts de 70
a 100 dies.
• Per indústria i fresc
• Adaptació als sòls de la zona
• Espectre cultivars moderat (70 a 100 dies)
• Densitats: 3-5 pl/m2 ( 1,60 * 0,40; dues línies per taula, 1- 1,50 + 0,25 - 0,5)
• Cultiu de juliol a març
• Produccions de 10 a 20 t/ha
• És una font molt important d’antioxidants i vitamina C
4. Col de Milà, Col riçada, Col lombarda, Col picuda
• Bona adaptació a la zona. És resistent al fred, però per florir també vol fred, per tant s’ha de jugar
amb la diversitat varietal.
• Amplitud varietal (70-150)
• Resistència molt alta al fred
• Bona capacitat de conservació
• Densitats: 2,5-3 pl/m2 (1,50 + 0,4)
• Cultiu de juliol a març
• Produccions de 20 a 60 t/ha
5. Porro
• És el cultiu amb més bona resistència al fred
• Oportunitat de producció industrial pel mercat francès o en fresc pel mercat local
• Espectre varietat elevat
• Densitats: 0,9 + 0,125 (2-3 plantes per cop)
• Cultiu: transplant de maig al juliol; recol·lecció: agost a febrer- març
• S’han de triar molt bé les varietats per evitar l’espigat
61
6. Bleda
• Cultiu ben adaptat a la zona
• Per indústria i congelat
• Amplitud varietal reduïda
• Resistència moderada al fred
• Alternatives productives: creixent interès industrial, fresc
• Cicle: agost- maig amb parada entre Novembre i febrer
• Densitat: 2-3 pl/m2 [1,60 + (0,4-0,7); dues línies per taula]
• És un cultiu interessant, tot i que el fred li baixa la qualitat de les fulles. S’ha d’intentar collir-les tendres
perquè si no es fa molt fibrosa
• Hi ha diferents varietats, que donen la possibilitat de diferenciar el producte (exemple, bledes amb
pecíol groc o vermell)
7. Espinac
• Per indústria i congelat
• Molt ben adaptat com a cultiu de tardor - hivern
• Possibilitats de cicle curt finals d’hivern - primavera
• Cicle curt, hortícola extensiu
• Resistència moderada al fred
• Alternatives productives: fresc i indústria
• L’interès del Pallars Jussà és fer espinac a la primavera, per així sortir de la temporalitat de la plana
8. Card
• Cultiu adaptat i molt productiu
• Resistència mitjana-alta al fred
• Amplitud varietal: baixa - mitjana
• Producció per fresc i sobretot industrial
62
Prod
ucci
ó ho
rtíc
ola
• Densitats: 0,8-1,2 pl/m2 (1,10 * 1,1)
• Plantació: juny- agost
• Cicle: juny - gener; agost - maig
• Produccions: 50 - 90 t/ha
• A la zona d’Aragó o Navarra són grans consumidors. El card escaldat i envasat es considera d’alta
qualitat
9. Enciams i escaroles
• Molta diversitat ( fulla de roure, cogollo, maravilla, iceberg, etc..)
• Possibilitats de diferenciació del producte
• Cicles curts
• Alternatives productives: fresc i quarta gama o mínim processat
• Escollir molt bé les varietats adaptades al fred
• Les nits fresques de primavera i tardor són una avantatge
10. Ceba
Ceba tendra
Cicle: Transplant setembre - octubre (per aconseguir un cert desenvolupament abans de la
parada vegetativa del novembre); Recol·lecció març - abril
Ceba de conservació
Cicle:Transplant 15 març - 15 de maig; Recol·lecció agost - setembre
Entre març i abril hi ha poca ceba al mercat
11. Cultius d’estiu
Escollir varietats de cicle curt per evitar fred de primavera o tardor
63
CONCLUSIONS
Qualsevol alternativa amb un mercat assegurat es pot justificar (exemple: productes alternatius o
especialitzats o cultius tradicionals). Oportunitats de la nova estructura social. La immigració és una
oportunitat (20% població de província de Lleida) degut a que tenen diferents costums alimentàries
i diferents aliments bàsics. Com per exemple: cols xineses, albergínies africanes, cultius d’estiu amb
clima càlid i cicles curts.
No es pot competir amb produccions hivernals i de primavera amb el mercat en fresc. Zones litorals
molt més competitives. En general no es pot competir amb l’estratègia de l’estacionalitat.
Es pot competir en els buits de mercat en l’Europa continental. (Exemple: al centre d’Europa són
grans consumidors de col, però amb el seu clima no es poden produir).
Possibilitat de produccions en fresc pels mercats locals en plena temporada o amb produccions de
qualitat o diferenciades pels mercats centrals. Avantatge de la proximitat i del tracte personal.
És molt important l’estudi de les necessitats de producció en cooperatives hortícoles o indústries de
Catalunya, Aragó i sud de França. No menysprear la producció tardana per zones primerenques.
Explotacions d’un nivell tecnològic baix - mig (al menys al començament), excepte si hi ha una
important especialització.
Necessitat de coordinació dels productors d’hortalisses per buscar beneficis derivats de la unió de
les seves produccions, tant en l’espai com en el temps. (beneficis de les OPFH).
Major grau de competitivitat en les produccions industrials. Necessitat de buscar indústria
transformadora o facilitar la seva implantació. (Exemple: seria molt positiu que es creés una petita
indústria de producte ecològic perquè recolzaria a la producció industrial de la comarca).
Diferenciar les produccions industrials per omplir buits en el mercat. (exemple: Mercat de productes
ecològics industrials).
Possibilitat d’entrar en el mercat d’horticultura sostenible - ecològica (recolzament institucional).
Potenciar els productes i cultivars locals adaptats a les nostres condicions.
64
Prod
ucci
ó ho
rtíc
ola
L’EXPERIÈNCIA EN LA PRODUCCIÓ D’HORTA ECOLÒGICA I LA SEVA COMERCIALITZACIÓ A NIVELL LOCAL
RAMON BERNAUS, productor d’horta a Vilanova de l’Aguda i ILDEFONS MATEU, cap de l’Oficina Comarcal del DAR Noguera
CAS PRÀCTIC 1
INTRODUCCIÓ
En Ramon i L’Esther fa dos anys que s’introduïren a la producció d’horta. Amb la posada en marxa del
Canal del Segarra Garrigues i la concentració parcel·lària es van adonar que havien de fer un canvi
productiu a la seva finca per poder rendibilitzar l’aigua. L’oportunitat que els hi oferia l’aigua els va portar
a assistir a diferents jornades sobre horticultura. Al cap d’un temps es van apropar a l’oficina comarcal del
DAR per buscar més informació i formació. Des del DAR de la Noguera es van organitzar tres xerrades
sobre horticultura i aquí va ser on van fer el pas i es van decidir a iniciar l’activitat.
Són empresa pilot del DAR a la zona, a la seva finca es fan diferents assajos per veure quins cultius
s’adaptaran millor segons climatologia. La finca d’assaig també pretén ser un espai d’estudi i divulgació
per la gent del territori. Reflecteix el que hauria de ser al camp un espai de trobada i intercanvi de
coneixements i aprenentatge entre el pagès, l’oficina comarcal del DAR, l’IRTA i la UdL.
PRODUCCIÓ
El primer any varen iniciar pocs cultius i el segon ja van anar ampliant. La superfície de l’hort de temporada
és d’uns 5.000 m2, fora d’aquesta superfície han fet calçots i altres cultius més extensius. Compaginen la
producció hortícola, amb les terres en cultius extensius i la ramaderia intensiva.
Aquest any han iniciat una prova amb plàstic biodegradable en 1.000 meloneres, 400 tomaqueres i 500
albergínies, per controlar la temperatura del sòl i també evitar les plantes adventícies.
65
Al realitzar un maneig ecològic de la finca, han hagut de fer un replantejament de l’adobat i del control de
plantes adventícies, entre d’altres. El control de malalties i plagues, també és diferent, però de moment com
que és una zona on no està intensificada i que a més en el protocol ecològic es treballa per a mantenir un
equilibri, no estan tenint problemes greus de malalties ni plagues.
Per l’adobat estan utilitzant compost i per les herbes, la tècnica de l’encoixinat i l’espargiment de palla
entre rengs.
El canvi de cultius també els hi ha comportat canviar la maquinària ja que han hagut de tornar a utilitzar
el tractor petit, que gairebé el tenien en desús. També han construït una eina nova, per obrir el solc, per
plantar la ceba i també serveix per calçar el calçot. L’any vinent preveuen instal·lar un hivernacle per
poder allargar la temporada dels cultius.
66
Prod
ucci
ó ho
rtíc
ola
COMERCIALITZACIÓ
Des del primer moment tenien clar que volien produir horta ecològica i de moment no els hi va gens
malament.
S’han especialitzat en la venda directa, actualment estan distribuint als restaurants de les rodalies. Intenten
collir i servir, i han establert un parell de dies per fer el repartiment.
Actualment treballen a la finca ell i la seva companya i a l’estiu contracten algun jove. El seu objectiu és no
créixer massa, ja que és difícil mantenir la ma d’obra. I d’aquesta manera podran seguir venent la seva
producció al mercat de proximitat, que els hi està donant molt bons resultats.
L’any vinent, s’inicia un nou camp d’aprenentatge al municipi. Estarà liderat per 7 joves del municipi que
produiran 4 ha de ceba i 2 ha de patata, en producció integrada.
67
L’EXPERIÈNCIA DE PRODUCCIÓ DE PATATA D’ORGANYÀ
LLUÍS BETRIU, productor de patata a Organyà
CAS PRÀCTIC 2
INTRODUCCIÓ
En Lluís es productor de vaca de carn i com a alternativa de conreu va començar a cultivar la patata
a 1.300 m. Es va decantar cap aquest cultiu perquè a la zona no hi havia segadores per la collita del
cereal, motiu pel qual va haver de desestimar aquest segon cultiu.
PRODUCCIÓ
Va començar a produir patata de sembra de primavera i collita a l’agost, però va tenir problemes, de
plagues ( l’escarabat de la patata) i de manca d’aigua (ja que no té reg). Per aquests motius va decidir
produir patata tardana i així ha solucionat el problema de l’escarabat i aprofita les pluges d’agost i
setembre (sembra per Sant Joan i cull a l’octubre - novembre).
68
Prod
ucci
ó ho
rtíc
ola
Al segon any de producció va observar una disminució del rendiment i una pèrdua de qualitat, per la
qual cosa va decidir seleccionar la seva pròpia llavor.
Ha provat diferents varietats, però actualment, està treballant amb les que s’han adaptat millor al
seu terreny: kennebec, red pontiak, i bufet blanc i negre. La bufet blanc i negre, tot i que són menys
productives, la qualitat és superior, d’aquesta manera compensen amb el preu.
Té una superfície d’entre 4 i 5 hectàrees dedicada al cultiu de la patata i té una producció mitjana per
any de 55.000 - 60.000 kg/ 4-5ha.
El mercat vol la patata com a aliment d’acompanyament, i això significa que s’han d’ajustar molt els
preus, per tant s’han de disminuir al màxim els costos de producció. La seva estratègia, en aquesta línia
ha estat, no utilitzar fertilitzants químics, que augmenten considerablement els costos de producció. Per
contra aprofita un dall de la trepadella com adob verd i l’incorporen al sòl.
COMERCIALITZACIÓ
Pel que fa a la comercialització, al principi, va començar a vendre a majors, però no li resultava ja què
el marge de benefici era molt poc. Finalment es va decidir a fer la venda directament i actualment
serveix el seu producte a restaurants, petits comerços i també ven directament a particulars. Tot i que la
venda directa representa més dedicació i esforç, ha passat de vendre la patata a 25 ct/kg al major a
52-53 ct/kg al menor.
69
70
Friu
ters
de
secà
Fruiters de secà, una nova oportunitat El cultiu de l’ametller, una oportunitat a la comarcaSimó Alegre, director de l’IRTA-Estació Experimental de Lleida
• Introducció• L’ametller al món• Característiques del cultiu de l’ametller• Rendiment
Cas pràctic Experiència en la producció de nousEmili Pastor, productor de nous a Palau d’Anglesola
• Introducció• Producció i maneig• Recol·lecció i post collita• Comercialització
71
EL CULTIU DE L’AMETLLER, UNA OPORTUNITAT A LA COMARCA
SIMÓ ALEGRE, Departament d’Hortofruticultura, Botànica i Jardineria. ETSEA - UdL Universitat de Lleida
INTRODUCCIÓ
El cultiu de l’ametller, com tots els cultius mediterranis, es pot realitzar segons dos models: el model
extensiu i el model intensiu. Els paràmetres que determinaran, en cada territori quin model es vol
desenvolupar seran l’aigua, el risc de gelades i el capital disponible per invertir. En el cas de disposar
de regadiu, de no tenir un risc elevat de gelades i de disposar de capital es podrà pensar en un sistema
més intensiu. Si no és el cas, és recomanable un sistema semi extensiu o extensiu.
Quan intensifiquem el cultiu de l’ametller hem de pensar en un maneig semblant a un cultiu de fruita
dolça, per tant hem de canviar tot el sistema de maneig i el tracte cap al cultiu.
L’AMETLLER AL MÓN
L’estat espanyol produeix el 10% de la producció mundial d’ametlla, amb 100-150 kg de gra/ha, mentre
que els EUA produeix el 61%, amb unes produccions de 2.000 kg de gra/ha. Itàlia és el tercer país
productor amb un 4,5% de la producció mundial.
72
Frui
ters
de
sec
à
Als EUA les produccions d’ametllers es realitzen en grans extensions, són plantacions espesses, amb
una dotació d’aigua de 5.000-6.000 m3/ha. Els marcs de plantació són molt estrets, just per deixar
espais pels carrers per poder treballar. La recol·lecció és fa amb vibrador i utilitzen pol·linització. El tipus
d’ametlla és de closca tova.
Austràlia, està augmentant la superfície d’ametller, està copiant el model americà i també produeixen
varietats de closca tova.
A Turquia tenen un sistema de producció semblant a l’espanyol, amb una rendibilitat més baixa i uns
sistemes més extensius.
A l’Estat Espanyol es conviu amb diferents models, de més extensius a més intensius, tot i que el 94% de la
producció és en secà i en sistemes extensius. Els factors limitants de la producció d’ametlla són la manca
d’aigua, les gelades en floració i una mala pol·linització.
Per escapar de les gelades en floració i la mala pol·linització s’està treballant amb noves varietats
de floració tardana i autocompatibles (la mateixa varietat es pol·linitza a sí mateixa). Aquestes noves
varietats també estan seleccionades per obtenir més producció, però per contra s’ha eliminat la
resistència a la sequera, per tant són varietats pensades sempre pel regadiu.
L’any 2006 i 2007 es van conrear 650.000 ha de fruits secs, d’aquests 95,7% ametller, 0,9% noguer,
3,1% avellaner i 0,3% d’altres.
CARACTERÍSTIQUES DEL CULTIU DE L’AMETLLER
Les característiques més importants a tenir en compte en el cultiu de l’ametller per tal d’obtenir produccions
de qualitat i amb alts rendiments són: escollir bé la varietat que ens determinaran l’autofertilitat, el vigor i
la tolerància a condicions adverses.
Les varietats d’ametller es classifiquen segons l’època de floració: floració primerenca, floració mitjana,
floració tardana i floració extra tardana. El que ens interessa és obtenir varietats que puguin suposar
73
un avanç en la tecnologia del cultiu. El que estan plantejant des de l’IRTA és buscar varietats
derivades de la singènia (introduir gens externs però que provenen de la mateixa espècie). En
aquesta tècnica el risc és molt menor que la transgènia (introduir gens externs d’una espècie
diferent), ja que la singènia es pot donar de manera espontània a la natura. Amb la singènia
s’aconseguiria augmentar la velocitat de trobar noves varietats, ja que es reduirien els 50 anys
actuals necessaris a trobar una nova varietat, amb el sistema convencional, on de cada 10.000
plantes que s’avaluen s’aconsegueix una varietat nova, a 1 any, mitjançant la singènia.
Les varietats autofertils que hi ha al mercat són la vairo, tarraco, constanti i marinada, aquestes
varietats, a més produeixen alts rendiments. Tot i que s’utilitzin varietats autofertils, es recomana
posar abelles (unes 6 arnes/ha), ja que amb la producció de més obtinguda gràcies a les abelles,
es rendibilitza el cost de les arnes.
També s’ha de tenir en compte la facilitat de poda (màxim 20 hores/ha i unes produccions mínimes
de 4.500 kg ametlla/ha) per a que el cultiu sigui rendible.
La tolerància a condicions adverses també es una característica a tenir en compte ja que en
funció de la zona es tindran alguns problemes de plagues i malalties importants, com per exemple
la taca ocre i el xancre de l’ametller (Fusicocum amygdali).
Tot i que hi ha varietats resistents a certes plagues i malalties, davant d’un problema d’armilaria
(Armillaria mellea), que és un fong de terra que viu a expenses de les arrels mortes que han
quedat enterrades, no hi ha cap solució possible. En cas de tenir aquest fong a la parcel·la, el més
recomanable és no plantar cap espècie llenyosa perquè es veurà afectada i el fong l’acabarà
matant.
Pel que fa al reg, s’ha de tenir en compte que tots els cultius mediterranis com l’ametller, el festuc,
i la vinya, tenen unes necessitats d’aigua molt semblants a les estacionals, és a dir, són espècies
74
Frui
ters
de
sec
à
que requereixen molta aigua a la primavera i a la tardor, mentre que a l’estiu s’ha de fer un reg de
manteniment. S’ha de destinar uns 2.500 m3/ha d’aigua per aconseguir uns 1.500 kg de gra/ha.
La diferència entre el cultiu de secà i regadiu, és que en secà la producció que s’obté té cert
valor, això no vol dir que gasti menys aigua, ja que si a aquestes varietats els hi donessis reg
l’assimilarien, tenen una resposta molt positiva.
El marc de plantació en ametller en reg s’ha de dissenyar per a que hi entri la màquina. El mínim
espai que es necessita per treballar-hi és de entre 5 - 6 metres entre arbres i 7 metres per
carrers. Amb aquesta marc és suficient per tenir una bona plantació.
Les dates de floració varien segons varietat, és important tenir-les molt en compte en zones de
gelades primerenques. La varietat de referència és la llargueta, les varietats noves poden arribar
de 10 a 15 dies desprès de la de referència, desprès de la floració del presseguer, venen en
temps de perer o fins i tot una mica més tard.
RENDIMENT
Es recomana no mirar el rendiment si no els quilos. L’ametller és un cultiu força rendible, ja que
és molt difícil entrar en pèrdues. Si es vol pensar en fer ametller s’ha de marcar un rendiment
mínim de 1.500 kg de gra/ha i contar amb un preu de 2,1€ kg/gra (és el preu que val l’ametlla a
Califòrnia, pagada a pagès i portada al port).
Per fer 1.500 kg/ha és necessari un marc de plantació de 7*6 i un mínim de 2.700 m3/ha, contant
també en una gelada cada cinc anys. Aquestes noves varietats com que tenen molta floració i
aquesta ve pausada, és difícil que una gelada faci malbé tota la collita, ja que una floració pot
durar entre 10 i 15 dies
Si aconseguim 1.500 kg/ha s’obtenen uns 3.000 €/ha (bruts), i els costos de producció oscil·len
en 1.000 €/ha.
75
EXPERIÈNCIA EN LA PRODUCCIÓ DE NOUS
EMILI PASTÓ, productor de nous a Palau d’Anglesola
CAS PRÀCTIC
INTRODUCCIÓ
L’Emili Pastó treballa a l’empresa familiar de producció i comercialització de nous que varen iniciar els
seus pares ara fa 25 anys. En els inicis la família es dedicava a la producció de fruita, horta i tenien una
granja de porcs. En aquells temps es van adonar que la zona de Lleida no era la millor per la producció
de fruita. Va ser llavors quan va caure a les mans de la família un estudi francès sobre la rendibilitat del
noguer, i van decidir anar a França a conèixer el cultiu i es van engrescar a produir nous. En aquells
moments no hi havia producció a l’Estat i van haver d’importar tot el material necessari.
A mesura que passaven els anys i començaven a tenir producció, es van trobar que no hi havia canals
de distribució oberts per aquest tipus de nou. Només existia la nou de California (grossa i blanquejada),
i tota la producció que sortia d’aquests paràmetres no tenia lloc al mercat. Els hi va costar molt obrir
mercat amb la nou del país, més petita i fosca (perquè no fan procés de blanquejat).
Font
: ww
w.n
ousd
epal
au.co
m
76
Frui
ters
de
sec
à
PRODUCCIÓ I MANEIG
Els primers anys de producció, com que el noguer no fa nous, seguien fent horta entre els carrers, però poc
a poc es van anar especialitzant amb la nou. Com que a l’Estat Espanyol tampoc hi havia planter, van
començar a fer-se el seu propi planter i ara també en comercialitzen.
Actualment tenen el 60% de la terra en vies de producció. Tenen unes 46 ha en vies de producció i 40
en producció. Aquest anys han tingut un volums de producció de 50 tones ( tot i que un any normal entre
80 i 90 tn)
Pel que fa a la producció del cultiu del noguer, s’ha de tenir clar que és un cultiu pel regadiu (9.000 m3/ha),
és una cultiu amb grans necessitats hídriques, per tant es recomanable produir-lo en regadiu.
Hi ha diferents varietats, que es diferencien en dos tipus: amb floració terminal i amb floració lateral (al llarg
de tota la rama). Actualment, majoritàriament es planten varietats de floració lateral, tot i ser arbres més
exigents en adobs, aigua i el maneig és més complicat.
L’avantatge de les varietats de flor terminal és que són més rústiques, capaces d’adaptar-se a l’estrès hídric
i les temperatures extremes. Actualment tenen 3 varietats, però la més apreciada és la chandler (floració
lateral). La varietat Howard, és un arbre menys vigorós i menys productiu, mentre que la varietat Lara, és una
mica més primerenca i té la closca més dura.
Les varietats primerenques comencen a florir a principis de març, mentre que les més tardanes a mitjans
d’abril. També es important tenir diferents varietats per a tenir una collita més escalonada, si no es necessita
unes dimensions molt grans d’assecador que augmenten els costos de producció.
El noguer és una espècie que té la flor mascle i femella, separades en l’espai i el temps. Es recomanable
l’ús de pol·linitzadors.
Pel que fa a l’esporga dels arbres, depèn del marc de plantació, però s’han de tenir els arbres el més baixos
77
possibles, perquè siguin més fàcils els tractaments fitosanitaris. Els noguers s’esporguen cada cinc anys, i en
l’esporga s’ha de buscar l’equilibri entre esporga per producció i esporga per qualitat.
Les plantacions les distribueixen en funció de la forma de collir-les ja que es pot mecanitzar bastant (s’utilitza
vibrador i plegadora o semi paraigües)
El marc de plantació és com a màxim de 7 * 5 m, tot i que anirà en funció de la mecanització i la qualitat
del sòl (en terres pobres donar més espai entre arbres per a que no esgotin tant el terreny).
El noguer és un arbre molt sensible a plagues i malalties, a diferència de l’ametller. La malaltia més perillosa
és la bacteriosis, que en èpoques de pluja s’ha de combatre amb el sulfat de coure i amb un producte que
potencia el coure. Si no es fa amb rigor es pot arribar a perdre el 50% de la collita.
La plaga més important del noguer és la carpocapsa que també pot produir pèrdues del 50% de
la collita. Gràcies al mètode de confusió sexual (feromones) ha reduït els tractaments i els temps de
tractament entre cultius.
L’abonat el fan una part amb el reg i part en cobertura, per intentar que les arrels s’extenguin el màxim
possible.
Actualment estan treballant amb dos sistemes de reg, a tesa, i per goteig. A poc a poc volen transformar
tota la plantació en reg a goteig ja que el noguer és molt sensible al mal de coll, i amb el reg a goteig es
podria controlar.
RECOL·LECCIÓ I POST COLLITA
La recol·lecció porta gran part de la feina del cultiu, ja que la nou és un producte que una vegada cau a
terra es degrada molt ràpidament. Per tant ha d’estar el mínim de temps possible a terra.
S’utilitza el vibrador i recol·lectora, desprès es fa la separació (pedres, fulles, pells) i s’esbandeixen les nous.
Al mateix dia s’han de posar a l’assecador per tal de baixar la humitat del 20% a un 10% aproximadament.
78
Frui
ters
de
sec
à
Desprès es calibren i es fa la separació per mida. Surten amb 4 calibres diferenciats, i segons clients
serveixen un tipus de nous o altres.
Des de fa uns anys la collita la fan amb dues passades, d’aquesta manera, a la segona passada
s’aconsegueix menys despesa d’assecatge. L’únic inconvenient és que la closca queda més fosca .
Dins de l’assecador les nous hi han d’estar tres dies amb corrent d’aire a 30ºC, si no al magatzem es
pot tenir problemes de fermentat que donen un gust picat a la nou. Com a font de calor, fan servir
biomassa amb pinyola.
COMERCIALITZACIÓ
En el cultiu del noguer fins al vuitè any de producció no s’equilibra la balança de despeses i guanys. A
partir del desè any, aproximadament, es comença a recuperar la inversió dels anys anteriors, per tant
és un cultiu que vol molta inversió inicial i guanys a llarg termini.
A l’Estat Espanyol no es produeix ni el 10% de la nou que s’hi consumeix. Els principals països importadors
són EUA (California), França i Xile. Estan venen nou sencera amb closca i nou trencada (per pastisseria,
majoritàriament).
Amb petites produccions, el mercat intern i amb nous del país està assegurat, i afortunadament la
diferència de qualitat és notòria.
Les produccions a Catalunya oscil·len entre 3.000 i 3.500 kg/ha.
Tenen diferents canals de distribució, fan venda directa a la finca, venda a botigues i venda a majoristes.
Consideren que els tres canals són necessaris per vendre tota la producció.
Surten al mercat amb la marca “nous de palau” i tota la nou va marcada amb el segell de la marca, ja
que s’havien trobat que algunes botigues estaven venen altres nous, sota la seva marca, i això acaba
desmereixent el producte.
79
Antoni López, tècnic en cultius extensius a l’IRTA LleidaAntoni.Lopez@irta.cat www.irta.es
Emili Pastó, productor de nous a Palau d’Anglesolawww.nousdepalau.com
Dr. Ignasi Iglesias, IRTA-Estació Experimental de LleidaIgnasi.Iglesias@irta.catwww.irta.es
Ildefons Mateu, cap de l’Oficina Comarcal del DAR Noguera
Jaume Lloveras, Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal, Universitat de LleidaJaume.Lloveras@irta.catwww.etsea.udl.es
Jesús Goñi, responsable de cereals a l’Instituto de Gestión Agraria de Navarra www.itga.com
Lluís Betriu, productor de patata a Organyà
Lluís Martín Closas, Departament d’Hortofruticultura, Botànica i Jardineria, ETSEA, Universitat de Lleidamartin@hbj.udl.catwww.etsea.udl.es
Ramon Bernaus, productor d’horta a Vilanova de l’Aguda
Simó Alegre, director IRTA-Estació Experimental de Lleidasimo.alegre@irta.es www.irta.es
Teresa Roqué, Fruites Vigatà, Tremp
80
Rela
ció
de p
onen
ts
80
Tota la informació del
desenvolupament econò
mic al Pallars Jussà, a
www.desenvolupamentpallar
sjussa.net
Coordinació
Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del Projecte
“Treball a les 7 comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.
Organització
Departament de TreballGeneralitat de Catalunya
top related