introducciÓ el carboni es pot combinar segons les (1-metiletil) isobutil (2-metilpropil) terc-butil...

INTRODUCCIÓ

•Elements: C, H, O, N.

•També poden contenir: P, S, F, Cl, Br, I...

El carboni es pot combinar segons les

possibilitats seguents:

•L’àtom de carboni sempre ha de tenir 4

unions.

Enllaç simple

Enllaç doble

Enllaç triple

C

C

C

Hidrocarburs

Segons enllaços entre carbonis

Alcans (C-C)

Alquens (C=C)

Alquins ( )

Segons tipus de cadenaAcíclics

Cíclics

Compostos orgànics amb grupsfuncionals

Àcidscarboxílics

Èsters

Amides

Aldehids

Cetones

Alcohols

Amines

Èters

C C

Nombre

d’àtoms de C

Nom de l’arrel

1 Met-

2 Et-

3 Prop-

4 But-

5 Pent-

6 Hex-

7 Hept-

8 Oct-

9 Non-

10 Dec-

11 Undec-

20 Eicos-

30 Triacont-

HIDROCARBURS ACÍCLICS

Alcans: Fórmula general: CnH2n+2

Nomenclatura: arrel+à

Exemples:

CH4: Metà

CH3CH3: Età

CH3CH2CH2CH3: Butà

Fórmula desenvolupada

Fórmula semidesenvolupada

Fórmula molecular

C C

H

H

H

H

C

H

H

H

H

CH3 CH2 CH3

C3H8

RADICALS DELS ALCANSAlquils: Nomenclatura: arrel+il

Alcà Alquil

CH4: Metà CH3-: Metil

CH3CH3: Età CH3CH2-: Etil

CH3CH2CH2CH3: Butà CH3CH2CH2CH2-: Butil

ALQUILS AMB NOM PROPI:

CHH3C

H3CCH

H3C

H3CCH2

CH3C

CH3

CH3

CHCH2

CH3

CH3

Isopropil (1-metiletil) Isobutil (2-metilpropil)

terc-butil (1,1-dimetiletil) sec-butil (1-metilpropil)

ALCANS CADENA RAMIFICADA

Nomenclatura:

•Escollim com a cadena principal la que contingui més àtoms de carboni i

la numerem a partir de l’extrem que tingui la ramificació més propera a un

extrem.

•Els radicals els anomenem per ordre alfabètic indicant la posició

mitjançant un localitzador separat per un guió del nom del radical.

CHCH2 CH3

CH3

CH2CH3

12345

2-metilpentà

CH2CH CH2CHCH3

CH3 CH2 CH3

CH3

1 2 3 4 5 6

3-etil-2-metilhexà

Nomenclatura:•Si un radical es repeteix, utilitzem els prefixos di-, tri-, tetra-, penta-, etc. I

els localitzadors s’escriuen separats per una coma.

•Si tenim 2 radicals o més, numerem la cadena de manera que el nombre

assignat als localitzadors sigui el més baix possible.

ALCANS CADENA RAMIFICADA

CCH2 CH2CH3

CH3

CH3

CH3

1 2 3 4 5

3,3-dimetilpentà

23456

CH2CH2 CHCH3 CH2

CH2

CH3

CH3

1

3-etilhexà

Nomenclatura:•Quan dos radicals ocupen el mateix lloc, el localitzador més baix correspon

al radical que anomenem primer segons l’ordre alfabètic.

•En el cas de diverses cadenes amb igual nombre d’àtoms de carboni,

s’escull com a cadena principal la que tingui més cadenes laterals.

ALCANS CADENA RAMIFICADA

654321

4-etil-5-propiloctà

1

CH2CH2 CHCH3 CH

CH2

CH3

CH2

CH2

CH2

CH3

CH2 CH3

6 5 4 3 278

7 8

654321

2,3,5,6-tetrametil-4-propiloctà

1

CHCH2 CHCH3 CH CH2

CH

CH3

CH2 CH3

CH3 CH3

CH

CH3

CH3

6 5 4

3 2

78

7 8

ALQUENS (insaturats C=C)

Alquens: Fórmula general: CnH2n ( amb un únic enllaç doble)

Nomenclatura: localitzador + arrel + è

H2C CH2

etè

H2C CH CH3

propè

1-butè

3-butè

2-butè1-butè

CH2 CH CH2CH3

CH CH CH3CH3CH2 CH CH2 CH3

RADICALS DELS ALQUENS

Alquenils: Nomenclatura: localitzador + arrel + enil

CH2 CH CHCH3 CH2 CH

CH2 CH CH2

1-butenil etenil o vinil

2-propenil o al·lil

ALQUINS (insaturats )

Alquins: Fórmula general: CnHn (amb un únic enllaç triple)

Nomenclatura: localitzador + arrel + í

C C

CH CH CH C CH3

CH C CH2 CH3 C C CH3CH3

etí propí

1-butí 2-butí

Hidrocarburs amb dobles, triples enllaços i radicals

S’anomenen citant primer l’enllaç doble, però quan el sufix –è

queda a mig nom s’afegeix una n (-en) i després s’anomena el

triple enllaç –í.

Nomenclatura:

• Escollim la cadena principal segons l’ordre de preferència:

• El màxim de dobles i triples enllaços.

• El nombre més gran d’àtoms de carboni.

• El major nombre de dobles enllaços.

• Numerem la cadena de manera que els localitzadors més

baixos corresponguin als dobles i triples enllaços, i en cas

d’igualtat se segueix l’ordre de preferència següent:

•Enllaç doble

•Enllaç triple

•Grups substituts

Hidrocarburs amb dobles, triples enllaços i radicals

EXEMPLES:

1-penten-4-í

CH2 CH CH2 C CH

CH2 C CH2 CH2 C

CH2

CH3

CH

2-etil-1-hexen-5-í

CH2 C CH CH C

CH2

CH3

CH3CHC

4-etil-4,6-octadien-1-í

Derivats halogenats dels hidrocarburs

Nomenclatura: R-X (éssent X= F, Cl, Br, I)

localitzador + nom de l’halogen + hidrocarbur

CHCH2 CH2Cl

CH3

CH3

1-cloro-2-metilbutà

C

Cl

Cl

Cl

H

triclorometà (CHCl3)

cloroform

triiodometà (CHI3)

iodoform

C

I

I

I

H

2,3-dibromobutà

CHBrCHBr CH3CH3

1-cloroetà

CH2CH3 Cl

Hidrocarburs cíclics

A. Cicloalcans:

Nomenclatura: ciclo + nom de l’alcà lineal

B. Cicloalquens:

Nomenclatura: ciclo + nom de l’alquè

C. Cicloalquins:

Nomenclatura: ciclo + nom de l’alquí

H2C CH2

CH2

CH2

CH3

CH3

Ciclopropà Ciclopropà 1-etil-2-metilciclopentà

Hidrocarburs cíclics

Numeració dels hidrocarburs cíclics

-Cicloalcans: Començo a numerar segons les regles dels

hidrocarburs lineals.

- Cicloalquens i cicloalquins: Comencem a numerar pels àtoms

de carbonis que presenten el doble o triple enllaç i continuem

de manera que els substituents tinguin el localitzador més baix.

CH2

CH2

CH3

CH2 CH3

CH3

CH2

CH2

CH3

CH3

CH3

CH3

3-propilciclobutè 1,4-ciclohexadiè 4-etil-3-metilciclopentè

2-propil-1,3-ciclopentadiè 3,3,4-trimetilciclobutí 1,3,5-ciclohexatriè (BENZÈ)

Derivats del Benzè

Nomenclatura: Els substituents s’anomenen per ordre alfabètic, i

les posicions, amb un localitzador (no és necessari en el cas d’un

sol substituent). CH3

CH3

CH2 CH3

CH2 CH2 CH3

Cl

Cl

CH3HC CH2 CH

H3C CH3

metilbenzè`2-etil-1-metil-4-propilbenzè 1,4-diclorobenzè

toluè(metilbenzè)

estirè(vinilbenzè)

(etenilbenzè)

cumè(isopropilbenzè)(1-metilbenzè)

Derivats del Benzè

CAS PARTICULAR: Quan hi ha 2 substituents en lloc d’utilitzar

localitzadors se solen fer servir els prefixos grecs orto-, meta-,

para-.

CH3

CH3

CH3

CH3

CH3

CH31,2-dimetilbenzè(o-dimetilbenzè)

1,3-dimetilbenzè(m-dimetilbenzè) 1,4-dimetilbenzè

(p-dimetilbenzè)

El radical derivat del benzè no s’anomena benzil sinó fenil

C6H5

Altres derivats del Benzè

Naftalè Antracè

GRUPS FUNCIONALS

Són agrupacions d’àtoms específiques, formades per àtoms de

carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen o sofre.

Els grups funcionals tenen preferència davant de les

insaturacions .

Grup funcional ´Fórmula Nomenclatura (quan és

grup principal)

Nomenclatura (quan

no és grup principal)

Àcid carboxílic R-COOH Arrel+oic

Èster R-COO-R’ Arrel+oat de R’

Amida R-CONH2 Arrel+n+amida

Aldehid R-COH Arrel+n+al -carboxi

Cetona R-CO-R’ Arrel+n+ona -carboxi

Alcohol R-OH Arrel+n+ol -hidroxi

Amina R-NH2 Arrel+n+amina Amino-

Èter R-O-R’ Arrel+Arrel’+èter -oxi

Àcids carboxílics

Fórmula general: R-COOH

Nomenclatura: Àcid + nom de l’hidrocarbur + n + oic

H CO

OHH3C C

O

OHCH2 C

O

OH

H3C

Àcid metanoic(Àc. fòrmic)

Àcid etanoic(Àc. acètic)

Àcid propanoic

COOH

HOOC COOH HOOC CH CH COOHH2C CH COOH

Àcid benzoic Àcid etandioic(Àc. oxàlic)

Àcid 2-butendioicÀcid 2-propenoic

(Àc. acrílic)

Sals dels àcids carboxílics

Fórmula general: R-COO-Metall

Nomenclatura: Nom de l’anió (-oat) de Metall

Acetat de sodi

H3C CO

ONaCa(OOC COO)

Oxalat de calci

Èsters

Fórmula general: R-COO-R’

Nomenclatura: Nom de l’anió (-oat) de alquil R’

Metanoat de metil

H CO

O CH3

CH3 CO

O CH2CH2CH3

Etanoat de propil

Etanoat d'etil(Acetat d'etil)

CH3 CO

O CH2CH3

2-propenoat de butil

CH CO

O CH2CH2CH2CH3

CH2

Amides

Fórmula general: R-CO-NH2

Nomenclatura: Nom de l’hidrocarbur + n + amida

H CO

NH2

Metanamida(Formamida)

Etanamida(Acetamida)

H3C CO

NH2

Aldehids

Fórmula general: R-CO-H

Nomenclatura: Nom de l’hidrocarbur + n + al

H3C CO

H

Etanal(Acetaldehid)

Metanal(Formaldehid)

H CO

H

CH2 CO

H

CHCHCCCH3

3-hepten-5-inal

Cetones

Fórmula general: R-CO-R’

Nomenclatura: Nom de l’hidrocarbur + n + ona

H3C C CH3

O

Propanona(Acetona)

2-butanona

CH2 C CH3

O

H3C CH C CH3

O

H2C

3-buten-2-ona

Alcohols

Fórmula general: R-OH

Nomenclatura: Nom de l’hidrocarbur + n + ol

CH3OH CH3 CH2OH

Metanol Etanol

Quan l’alcohol no és grup principal s’anomena hidroxi-

H3C C CHOH

O

CH3

3-hidroxi-2-butanona

CH2 CHOH COOHH3C

Àcid 2-hidroxibutanoic

Amines

Són derivats de l’amoníac on 1, 2 o 3 hidrogens s’han substituit

per grups alquils per donar amines primàries, secundàries o

terciàries respectivament.

NH

H

HR

R’

R’’

Amina primària

Amina secundària

Amina terciària

Amines

Fórmula general: Amina primària; R-NH2

Amina secundària: R – NH- R’

Amina terciària: R- N –R’’

R’

Nom. amines primàries: Nom de l’hidrocarbur + n + amina

Etanamina

CH3 CH2 NH2 CH3 CH CH2 CH3

NH2

2-butanamina

Àcid 2-aminopropanoic

CH3 CH COOH

NH2

NH2

OH

2-aminofenol

Amines

Nom. amines secundàries i terciàries: El radical alquil més

senzill s’anomena amb el localitzador N i es pren com

cadena principal el radical amb més àtoms de carboni acabat

en n + amina

N-metilpropanamina

CH3 CH2 CH2 NH CH3 CH3 CH2 NH CH CH2

N-etilvinilamina

Èters

Fórmula general: R-O-R’

Nomenclatura: 3 opcions:

-Nom de l’hidrocarbur més senzill +oxi+nom de l’hidrocarbur

més complex.

-Nom dels radicals alquil per ordre alfabètic + èter (separat)

-Èter + radicals alquil per ordre alfabètic separats per un

guionet i acabat en -ílic

CH3 O CH2 CH3

MetoxietàEtil metil èter

Èter etil-metílic

CH3 CH2 O CH2 CH3

EtoxietàDietil èter

Èter dietílicMetoxibenzè

Fenil metil èterÈter fenil-metílic

CH3 O