gaudí ja ha traspassat les fronteres. ha esdevingut un fenomen cada vegada més el ... · 2019. 1....

Gaudí ja ha traspassat les fronteres. Ha esdevingut un fenomend'abast internacional que cada dia desperta més interès. Ens hoconstaten les persones d'arreu del món que volen aprofundircada vegada més el coneixement de la seva vida, els seus edificis i el seu pensament, conscients que la seva obra va mésenllà d'un fet artístic vinculat al modernisme, perquè trencaamb els estils històrics i aporta nous plantejaments en els campsde la construcció, la geometria de l'espai, l'hàbitat, l'ergonomia,l'aprofitament dels recursos naturals, la utilització dels materials,etc., pensant sempre en l'home, el destinatari final del seu quefer.

4

L'Espai Gaudí, situat en un dels llocs amb més caràcterde l'arquitectura gaudiniana, les golfes de La Pedrera,vol acostar els elements més distintius de la produccióde Gaudí als visitants, a fi que puguin descobrir lapluridimensionalitat del seu món. Vol ser un lloc dereflexió, d'exploració, de descobriment, i no té en capmoment la pretensió de presentar un Gaudí globalsinó, més aviat, essencial, remarcant els trets mésbàsics de la seva manera d'entendre l'arquitecturai el disseny i de la seva manera de treballar, eminent-

Espai Gaudí

5

ment visual i empírica, ja que per sobre de tot buscavala raó de ser de les coses. Ens proposem explicar elsconceptes més complexos de la manera més planera iamena possible. Utilitzem maquetes i plànols,objectes i dissenys, fotografies i vídeos i reduïm almínim els textos per a atorgar tot el protagonisme alsrecursos visuals, en una acurada combinació entre elsmodels tradicionals i les noves tecnologies que convi-da el públic a viure una experiència intel·lectual i sen-sorial que té per objectiu deixar que Gaudí parli perell mateix.

La vida d'Antoni Gaudí (Reus, 1852 - Barcelona, 1926)està marcada per uns esdeveniments que determinen laseva trajectòria. Els lligams amb el Camp de Tarragona il'interès per la natura, la vinculació familiar amb les arts i els oficis, les connexions amb el proletariat, la burgesiai l'Església, la peculiar manera d'entendre l'arquitectura,la incidència que la seva personalitat i la seva obra vantenir en la societat, són presentats a través d'imatges idocuments que ajuden a situar el personatge i a entendre

Apunt biogràfic

26

el seu lliurament total a una professió que va exercirdes del taller que tenia a la Sagrada Família, on va desen-volupar un mètode projectiu que conjumina teoria i pràctica,en què l'execució de maquetes té un paper fonamentali li va ser útil per a realitzar una obra molt diversa, queinclou cases unifamiliars, naus industrials, palaus, edificisd'habitatges, esglésies, etc. Per això, l'obrador esdevé el filconductor d'aquest audiovisual.

7

8

Gaudí arriba a Barcelona en un moment crucial de lahistòria: la transició del segle XIX al XX, un temps marcatpel desig de modernitat, quan Espanya comença a patirla gran crisi colonial de Cuba i les Filipines, Europa estàimmersa en l'eufòria de la belle époque i es prepara pera la I Guerra Mundial i Barcelona viu un període clau, elsanys entre l'Exposició Universal de 1888 i els preparatiusde l'Exposició Internacional de 1929, dos esdevenimentsque incideixen fortament en la configuració modernade l'urbs. Es pavimenten els carrers, es construeix elclavegueram, es generalitza l'enllumenat de gas i elèc-tric i l'ús del telèfon, apareixen els transports públics,

Esdevenimentscoetanis

l’automòbil, s’edifiquen grans immobles i construccionsde ferro, etc., en una ciutat en què s'aplica urbanística-ment el Pla Cerdà i on cohabiten la dinàmica de la bur-gesia, les tensions dels moviments obrers i el feminisme.

Va ser contemporani de Karl Marx, Einstein, Freud, Gandhi,de la torre Eiffel, la invenció del cinema, el naixementde l'aviació, l'Escola de Glasgow, els gratacels de Sullivani de Wright, de la Bauhaus de Gropius, Meyer i Mies, dela Casa Domino de Le Corbusier, de la revolució russa...I en l'artístic va coincidir amb l'impressionisme, el cu-bisme, el surrealisme i el noucentisme, encara que capd'aquestes tendències no el va influir directament.Tampoc no se'l pot considerar un modernista arquetípic,malgrat que en una primera època coincidí amb algunsdels elements formals i estètics del modernisme i queideològicament li donés suport per allò que a Catalunyatenia de renovació nacional.

9

La interpretació de La Pedrera és un dels punts centralsde l'Espai Gaudí, no solament per ser una de les obresmés monumentals de Gaudí i la darrera obra civil queva construir, sinó per tractar-se d'un immoble amb quèaporta solucions noves en la distribució dels espais, el sistema estructural i els mètodes constructius.

L'edifici és explicat a través d'una maqueta general (escala1:33) que analitza especialment les característiques delmur cortina de pedra, l'organització i la ubicació dels

La Pedrera1906-1912Edifici d’habitatges entre mitgeres encarregat per Pere Milà i Roger Segimon.Barcelona. Passeig de Gràcia, 92

10

patis, la superposició d'estructures (pilars de forja, colum-nes de pedra i arcs catenaris), la planta lliure, la disposiciói el desenvolupament dels arcs de les golfes, les circula-cions i les façanes. Aquesta maqueta es complementaamb tres models de detall, un gran audiovisual sobrel'exterior de La Pedrera (façana, patis i terrat), altresaudiovisuals centrats en les aplicacions de forja i metall,fusta, guix i ceràmica, i en la pintura mural, el vidre i lallum, un vídeo sobre el camí de ronda que envolta lesgolfes i un altre que recull fotografies històriques i elsplànols originals de l'obra.

Patrimoni Mundial UNESCO

11

12

13

Gaudí basa una gran part de les seves propostes formals iconstructives en aplicacions de la geometria descriptiva.L'estudia a fons, fins a arribar a definir unes formes queli permetran crear una arquitectura diferent.

Una de les solucions preferides de Gaudí és l'arc catenari,un arc esvelt, fàcil de bastir, autosustentador, que nonecessita contraforts ni arcbotants, com es pot comprovar

Geometria

14

a les mateixes golfes de La Pedrera, atès que aquest ésl'arc que les configura. Mitjançant una maqueta s'explicael procés de definició dels arcs catenaris, que Gaudí feia,sense càlculs matemà-tics, després de suspendre en dospunts els extrems d'una cadena. La corba resultant, inverti-da, determinava la forma de l'arc, que posteriorments'alçava amb maó pla.

15

Un cop definit l'arc catenari, Gaudí el fa girar fins aaconseguir una estructura suspesa que, reflectida enun mirall situat a la seva base, permet veure un edificien la posició i les proporcions definitives.

La maqueta que dóna peu a aquestes estructures esconeix amb el nom d'estereofunicular i Gaudí la varealitzar primer per a projectar l'església de la Colònia

Estereofunicular

16

Güell i la va desenvolupar després per a dissenyarcolumnes, arcs i voltes de la Sagrada Família.

L'arc catenari i el sistema estereofunicular són dosexemples aclaridors de la manera de fer de Gaudí,que, emprant recursos experimentals de base empírica,sap trobar solucions elementals i pràctiques per a laexecució de les seves obres.

17

18

19

20

Explicació detallada -mitjançant un audiovisual, plànolsi maquetes- de quatre obres de Gaudí, seleccionadesper la innovació que va suposar la concepció generalde cadascun del projectes, pel que van aportar en elcamp de la construcció, perquè expliquen variants moltcaracterístiques de l'arquitectura gaudiniana i perquè

Obres emblemàtiques

21

corresponen a quatre tipologies d'edifici: una obrade recerca com és la inacabada església de la ColòniaGüell, una ambiciosa ciutat jardí com el Park Güell,una catedral com el Temple expiatori de la SagradaFamília i la reforma i transformació d'un edificid'habitatges situat entre mitgeres com la Casa Batlló.

Recerca

Cripta de l’Església de la Colònia Güell

Urbanisme

Park Güell

Catedral

Sagrada Família

Habitatges

Casa Batlló

Cripta de l’Església de la Colònia Güell1898-1917Església encarregada per Eusebi Güell.Santa Coloma de Cervelló, Barcelona. Carretera de Sant Boi de Llobregat aSant Vicenç dels Horts.

22

Edifici inacabat de gran experimentacióestructural, destinat a ser l'església de lacolònia tèxtil d'Eusebi Güell. Realitzat endiferents etapes. Les columnes interiorsde basalt i maó pla suporten els arcs poligo-nals que configuren les voltes. Les columnesinclinades del porxo exterior s'integren per-fectament en l'entorn de l'església.

Patrimoni Mundial UNESCO

23

Park Güell1900-1914Urbanització encarregada per Eusebi Güell.Barcelona. Carrer d'Olot, s/n.

24

25

Edifici inacabat de gran experimentacióestructural, destinat a ser l'església de lacolònia tèxtil d'Eusebi Güell. Realitzat endiferents etapes. Les columnes interiorsde basalt i maó pla suporten els arcs poligo-nals que configuren les voltes. Les columnesinclinades del porxo exterior s'integren per-fectament en l'entorn de l'església.

Patrimoni Mundial UNESCO

Sagrada FamíliaTemple Expiatori, 1883-1926Escoles Provisionals, 1909

Encàrrec de l'Associació Espiritual deDevots de Sant Josep.Barcelona. Plaça de la Sagrada Família.

26

El 1883, Gaudí va assumir la direcciód'aquesta obra de grans proporcions, partintd'una planta neogòtica que ja estava cons-truïda. Durant els gairebé quaranta anysque hi va treballar, fins a la seva mort, vaprojectar l'absis i la façana del Naixement,va delimitar el perímetre i va coronar un delscampanars. En el plantejament de l'edifici,Gaudí porta les seves propostes geomètriquesi simbòliques fins a les últimes conseqüèn-cies. També hi va construir una escola, edificisingular per l'aplicació de superfícies ondu-lades en els murs i en la teulada.

Patrimoni Mundial UNESCO, obra dirigida per Gaudí.

27

28

Casa Batlló1904-1906Encàrrec de Josep Batlló Casanovas.Ampliació i reforma d'un immoble d'habitatges entre mitgeres.Barcelona. Passeig de Gràcia, 43.

29

La intervenció de Gaudí en aquest edificino va ser solament ornamental sinó estructural, ja que va replantejar lesfaçanes anterior i posterior i els celobertsd'un edifici característic de l'Eixample, amb l'objectiu que entrés més llum naturaldins l'immoble, al qual va afegir tambédues plantes i un nou coronament.

Patrimoni Mundial UNESCO

30

Recorregut per deu de les obres de maduresade Gaudí, a les quals es dediquen audiovisuals independents que en presenten els elementsmés característics i una selecció dels plànols.

Altres obresimportants

31

Casa Vicens1883-1888Torre d'estiueig encarregada perManuel Vicens Montaner.Barcelona. Carrer de les Carolines, 18.

Primera obra important de Gaudí.L'ornamentació d'aquest edifici d'inspiracióarabitzant tendeix a la complexitat, encaraque l'estructura i l'organització dels espaissón simples i clares.

Patrimoni Mundial UNESCO

32

Pavilions ofFinca Güell 1884-1887Outbuildings of the Güell familyresidence, commissioned by Eusebi Güell.

Barcelona. Avinguda de Pedralbes, 7.

Two unique buildings designed as the

stables and the gatehouse of what was

to be a large urban residence. Here

Gaudí used brick vaults and catenary

arches for the first time. The two out-

buildings are joined by a spectacular

wrought-iron gate.

Pavellons de laFinca Güell 1884-1887

Edificacions auxiliars de la Finca Güell, encarregades per Eusebi Güell.Barcelona. Avinguda de Pedralbes, 7.

Dues úniques construccions realitzadesdel que havia de ser una gran finca urbana:l'una destinada a cavallerisses i l'altra, a porteria i habitatge del conserge, queGaudí va resoldre per primera vegada apartir de voltes i arcs catenaris de maó pla.Els pavellons estan units per una porta deferro forjat espectacular.

33

Palau Güell 1886-1888Residència unifamiliar, entre mitgeres, encarregada per Eusebi Güell.Barcelona. Carrer Nou de la Rambla, 3-5.

Luxosa residència que Gaudí va construirper a la família Güell al centre històric dela ciutat, en ocasió de l'Exposició Universalde 1888. L'edifici consta de sis nivells,resolts d'una manera diferent a cada planta,que giren al voltant d'un gran pati central,cobert per una cúpula amb obertures quedeixen entrar-hi la llum.

Patrimoni Mundial UNESCO

Col·legi de lesTeresianes1888-1889Edifici destinat a convent, col·legi i internat, encarregat per la Companyiade Santa Teresa.Barcelona. Carrer de Ganduxer, 85.

Aquesta és una altra obra que Gaudí vacontinuar, canviant-ne l'estructura i la distribució. L'edifici resultant, construït bàsicament amb arcs parabòlics diafrag-màtics, té quatre nivells i està comparti-mentat per tres crugies longitudinals, lacentral de les quals fa la funció de lluernai passadís de circulació.34

35

Cellers Güell1895-1901Edifici encarregat per Eusebi Güell pera l'elaboració i conservació del vi que produïa a les seves finques. Garraf.Carretera de Barcelona a Sitges, km 25.

Obra plantejada per Gaudí, en la qual vaintervenir d'una manera molt directa el seucol·laborador Francesc Berenguer. Consta dedos edificis, la porteria i el celler.Especialment al celler, hi predomina l'úsde l'arc parabòlic que defineix la sevaforma piramidal.

36

Casa Calvet1898-1899Edifici d'habitatges entre mitgeres, encarregat pels fills de Pere M. Calvet.Barcelona. Carrer de Casp, 48.

Aquest edifici comercial i d'habitatges, de sis plantes, situat a l'Eixample, és unaobra de transició entre el primer Gaudí,d'influències neoclàssiques i barroques, iel de maduresa, que treballa amb les líniescorbes i les superfícies ondulants. Destaca per la lluminositat dels celoberts.

37

Torre deBellesguard1900-1909Edifici projectat com a habitatge familiar,encarregat per Maria Sagués Molins.Barcelona. Carrer de Bellesguard, 16-20.

Habitatge unifamiliar aïllat, de volumcúbic, construït al nord de Barcelona iestructurat en cinc nivells. Hi destacal'esvelta torre de punxa situada en un dels angles i les solucions constructivesinteriors.

38

de T

Palau Episcopal1887-1893Encar

emplos de Astorga(Ministerio de Gracia y Justicia).Astorga, Lleó.

Aquest palau d'aparença neogòtica, perl'estrpedra, consta de quatre nivells que rebenla llum natural a través d'un espai centralque travessa l'edifici.

39

”El Capricho”1883-1885Torre d'estiueig encarregada perMáximo Díaz de Quijano.Comillas, Cantàbria.

Edifici d'influència arabitzant en les sevesformes i l'ornamentació, que va ser conce-but per Gaudí amb tres plantes que aprofita-ven un desnivell del terreny en què s'haviad'emplaçar. A l'època va ser consideradala residència d'estiueig més modernad'Espanya.

Casa de”Los Botines”1891-1892Edifici d'habitatges de lloguer i d'úscomercial a les plantes baixa i soterrània. Lleó. Plaza del Obispo Marcelo.

Per la seva aparença, aquest edifici, deutorde les fórmules de Viollet-le-Duc, recordaun castell medieval. Però a l'interior és unimmoble funcional, de construcció mixta,amb murs de càrrega als habitatges i ambpilars de ferro a les zones comercials.

40

Gaudí no es limita a emprar les fórmules tradicionalsde construir sinó que va més enllà, per obrir-se a unmón nou inspirat en la natura, on troba formes queobeeixen a necessitats pràctiques, de protecció, resis-tència i compactació i que, a més a més, tenen unbon comportament mecànic i són morfològicament

Natura

41

elegants. Gaudí no copia la naturalesa, però l'analitzad'una manera intel·ligent per a extreure'n solucionsfuncionals i estructurals. En aquest apartat es mostrendiversos models procedents de la natura, relacionatsamb les catenàries i el creixement fractal i amb lessuperfícies guerxes, protectores, ondulants, compactadesi corbes.

42

43

44

Gaudí aplicava el mateix rigor i el mateix mètode per a concebre un edifici o un objecte petit. Sempre el vanpreocupar els sistemes constructius i la funcionalitat,perquè entenia que tot ha d'estar al servei de l'home.En el cas dels objectes, el bon coneixement que teniadels oficis i dels materials i la seva capacitat tècnica iconstructiva li van permetre dissenyar uns complements

Disseny

45

que, encara ara, són estèticament i funcionalment innovadors, com es pot comprovar en les edicions facsímils dels mobles, ferramentes i paviments que vafer per a les cases Calvet, Batlló i Milà. Uns audiovisualsque remarquen els aspectes ergonòmics, mecànics i constructius dels seus dissenys completen aquest apartat.

46

Espai Gaudí GuiaEdició© Fundació Caixa Catalunya

Direcció i textosDaniel Giralt-Miracle

Correcció dels textosCarme Gala

FotografiesArxiu Fundació Caixa CatalunyaArxiu Nacional de Catalunya,Sant Cugat del Vallès. Fons: Brangulí Jordi Belver© Fotografia Joaquim Gomis© Institut Amatller d'Art Hispànic.Arxiu Mas, BarcelonaLunatusRamon ManentXavier Padrós

Disseny gràficGamn i Lagranja design

Fotomecànica i impressióGràfiques Ortells

Dipòsit legalXxxxxxxxx

ISBN84-89860-79-3

Reservats tots els drets d'aquesta edició

Espai Gaudí Exposició

ProduccióObra Social. Caixa Catalunya

Organització i coordinacióFundació Caixa Catalunya

Projecte i direccióDaniel Giralt-Miracle

Disseny i direcció del muntatgeLagranja designDisseny gràficGamn i Lagranja design

MuntatgeCroquis

Tecnologia i audiovisualsLunatus. Direcció: Emili Roca Enginyeria audiovisual: Lluís Piqué Producció: Esther Martí Coordinació general: Eva Pedrocchi Realització: Bernard Chételat Música: Nicodetrack

AudioguiesAntenna Audio

MaquetesTaller de maquetes de l'Escola Tècnica Superiord'Arquitectura del Vallès. UPC. Direcció: Laura Baringo

Maqueta arc catenari i maqueta estereofunicularPèndulum SL, amb la col·laboració de JaumeSerrallonga i Gasch, arquitecte

LianaGrup Graf

Procedència de les peces exposadesMuseu de Ciències Naturals de la Ciutadella - ICUBPelvis, fèmur i húmer de ximpanzéOstra fossilitzadaClosca de tortuga lleopardEsquelet de serp pitó

Fundació “la Caixa”Fons marí fossilitzat

Totes les altres peces són propietat de col·leccions particulars i de la Fundació Caixa Catalunya

Procedència fotografies audiovisuals Arxiu Fundació Caixa Catalunya i © AISA, Esplugues de LlobregatArxiu Antoni González i Moreno-Navarro, BarcelonaArxiu del Doctor Comas. Francesca Portolés Brasó, BarcelonaArxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, BarcelonaArxiu Fotogràfic Ramon Manent, MataróArxiu Igor Viza, BarcelonaArxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès. Fons: Brangulí (Fotògrafs) i L. RoisinArxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, BarcelonaArxiu Miguel Marco Gol, BarcelonaArxiu Pau Giralt-Miracle, BarcelonaArxiu Pep Truyol Thomàs, SóllerAteneu Enciclopèdic Popular / CDHS, BarcelonaBrullet i associats, BarcelonaCentre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia / Fundació UPC. Emilio i Mariano Canosa Gutiérrez, TerrassaFilmoteca de Catalunya, BarcelonaFootage Farm, LondresGaumont Pathé Archives, St. OuenInstitut de Cultura de Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat de BarcelonaInstitut de Cultura de Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu Fotogràfic. Autors: Ballell, Frederic; Brangulí, Josep; Castellà, Enric; Domínguez, Josep; Mariné, Amadeu; Muro, Ramón; Napoleón; Roisin, Lucien; Sagarra, Josep Maria.Index (Bridgeman, Heritage, Image, Mitra), Barcelona© Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas, BarcelonaInstitut Municipal de Museus de ReusKunstmuseum Basel, Donació Raoul La Roche 1952. Crèdit foto: Kunstmuseum Basel, Martin BühlerMuseu de l'Estampació de Premià de MarMuseu de Mataró© MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya), Barcelona 2006. Fotògrafs: Calveras; Mérida; Sagristà.© Photo CNAC / MNAM Dist. RMN© Christian Bahier / Philippe Migeat© 2006 Digital Image, The Museum of Modern Art, Nova York / Ed. Scala, FlorènciaPrisma, BarcelonaReial Càtedra Gaudí, UPC, BarcelonaTriangle Postals, Barcelona

Junta Constructora Temple Sagrada Família. Departament d'Arxiu i Documentació, Barcelona© George Braque, VEGAP, Barcelona 2006© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona 2006© Juan Gris, VEGAP, Barcelona 2006© René Magritte, VEGAP, Barcelona 2006© Successió Miró, 2006© Claude Monet, VEGAP, Barcelona 2006© Opisso, VEGAP, Barcelona 2006© Sucesión Pablo Picasso, VEGAP, Barcelona 2006Georges Pierre Seurat (1859-1891).Bridge at Courbevoie, 1886-1887. Oli sobre tela.46,4 x 55,3 cm. The Samuel Courtauld Trust, CourtauldInstitute of Art Gallery, Londres.© Joaquim Sunyer, VEGAP, Barcelona 2006

AgraïmentsSra. Eulàlia AlmuzaraSr. Joan Bassegoda i Nonell Sr. Josep Maria CadenaSra. Maria Antònia CarrascoSr. Fidel Granada, Gaudí Garraf Restaurant, GarrafSr. Lluís Guilera, BarcelonaFamília Herrero Jover, BarcelonaSr. Santiago Llensa Boyer, BarcelonaSr. Santiago Llensa Ramos, BarcelonaSr. Carles Lleó, BarcelonaSr. Jaume PiñolSra. Laia Vinaixa, BarcelonaCaja España, León Casa Batlló SL, BarcelonaCentro de Investigaciones Agrarias de Mabegondo (CIAM), Xunta de Galicia, A CoruñaCol·legi de les Teresianes, BarcelonaConsorci de la Colònia Güell, Sant Feliu de LlobregatJunta Constructora del Temple de la Sagrada Família, BarcelonaMuseo de los Caminos, AstorgaMuseu d'Història de la Ciutat, BarcelonaPalau Güell, Diputació de BarcelonaParcs i Jardins, BarcelonaReial Càtedra Gaudí, UPC, BarcelonaRestaurante El Capricho de Gaudí, ComillasTelevisió de Catalunya SA