facultat de magisteri ausiàs march · per finalitzar amb l’estudi del caragol, a l’últim...
Post on 05-Jan-2020
10 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Facultat de Magisteri Ausiàs March
Didàctica de les Ciències
ELS CARAGOLS
Autors: Professor:
Carla Jaén Cervera Valentín Gavidia Catalán
Julio Martínez Gallent
Marta Ramón Querol
Grup: 4-A Grau d’Educació Primària Curs: 2011-2012
1
ÍNDEX
1. Què deu saber l’alumne en acabar Educació Primària ....................... 2
2. Mapa conceptual ............................................................................ . 3
3. Dificultats d’aprenentatge i idees prèvies dels alumnes ........................5
4. Proposta d’activitats per cicles ......................................................... ..7
5. Desenvolupament d’una activitat ........................................................22
6. Bibliografia ........................................................................................30
2
1. QUÈ DEU SABER L’ALUMNE EN ACABAR L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Primer cicle
Hi ha un sèrie de continguts que volem que els alumnes dels primers
cursos de l’etapa de l’Educació Primària (primer i segon) coneguen, per
augmentar els seus coneixements respecte als caragols. Ja que pensem que es
tracta d’un tema molt interessant i curiós que mai han treballat. Els continguts
que tractarem són els següents, no obstant és treballaran de manera molt bàsica
perquè tinguen unes primeres nocions:
Què és un caragol. Definir-lo.
Per on es desplacen. Com es desplacen.
La baba del caragol.
L’alimentació del caragol.
Construcció d’una caragolera
Segon cicle
Respecte als continguts del segon cicle, hem pensat que el més adient és
treballar-los de manera gradual respecte del cicle anterior. D’aquesta forma, els
continguts, ja treballats en el primer cicle, els serveixen per entendre aquest
nous més específics, doncs ja coneixen els conceptes bàsics. Els continguts són:
Criteris de classificació dels animals invertebrats.
Família dels caragols.
Distinció entre closca i sense closca.
Tipus de caragols ( Específics a la Comunitat Valenciana).
3
Tercer cicle
Per finalitzar amb l’estudi del caragol, a l’últim cicle de l’Educació Primària,
presentem els següents continguts, basat en molts experiments al laboratori i
observació de la caragolera construïda al primer cicle:
Comportament. Els sentits del caragol.
Adherència dels caragols a terra.
Desplaçament segons el tipus de material.
Tipus de reproducció. La reproducció dels caragols.
Hibernació. Per què és important?
Altres formes de vida dins dels caragols.
2. MAPA CONCEPTUAL
Primer cicle
4
Tercer cicle
5
2
3
3. DIFICULTATS D’APRENENTATGE I IDEES PRÈVIES DELS
ALUMNES
PRIMER CICLE PROBLEMES I POPOSTA DE SOLUCIONS
- Els xiquets poden tindre dificultats a l’hora de saber què és un
caragol i definir-lo. Per tant, farem una activitat on realitzaran un dibuix i,
a partir de la seua pròpia creació, el definiran bàsicament i per tal que els
queden clars els conceptes principals.
- Respecte a la alimentació, poden creure que no s’alimenten per la
boca o no saben la forma en la que ho fan. Per tant, quan es tracte la part
d’alimentació, se’ls indicarà de què s’alimenten, per on s’alimenten, etc.
- Poden tindre dificultats, o desconèixer la importància de la baba o
mucosa del caragol. Com que els serveix per mantindre’s humits, per
desplaçar-se, per regenerar-se, etc. Per tant, es portaran a terme una
sèrie d’activitats on es treballaran tots aquest punts.
- En quant a les condicions de vida per a un caragol dins d’una
caragolera, probablement no sabran que necessiten estar humits, amb
elements com ara pedres, terra, o algeps per tal d’obtenir el calci que
necessiten per a la seua closca. És per això, que mitjançant la construcció
de la caragolera es podran assabentar de totes aquestes condicions.
- També que no comprenguen que els caragols puguen regenerar-
se les parts que tenen ferides. Ací es pot fer una relació de com els
humans, també som capaços en certa forma de regenerar la nostra pell,
per exemple quan es fem una ferida i aquesta amb el temps desapareix.
6
SEGON CICLE PROBLEMES I SOLUCIONS
- Es possible que no sàpiguen definir que és un animal invertebrat o
no se’ls ocorreguen exemples d’aquest tipus d’animals, Per això, duren a
terme una activitat que treballarà bàsicament que són els animals
invertebrats, per introduir els mol·lusc i els donarem exemples, a més
d’aquest.
- Podem presentar dificultats per diferenciar els tipus de caragols
que hi ha, així com que hi ha caragols que són marins i altres terrestres.
Per tant, amb activitats de classificació de les closques de diferents
caragols, poden descobrir que hi ha més dels que pensen.
- Tanmateix, poden tindre dificultats per diferenciar els caragols
típics d’ací. Per tant, els mostrarem per a que els xiquets els veguen, els
observen i extraguen també els seus propis criteris, per classificar-los.
TERCER CICLE PROBLEMES I SOLUCIONS
- Poden tindre dificultats per entendre el tipus de reproducció dels
caragols, a més de tindre idees errònies respecte al tema. Per exemple, no
saber si són ovípars, o si la seua reproducció es sexual, asexual, etc. Per
tant, es duran a terme activitats com la visualització d’un vídeo on es veu
clarament com és la reproducció, ja que si ho veuen els xiquets, ho
entendran molt millor que no pas amb la teoria.
- Respecte al sentits, pensaran que els caragols no en tenen.
D’aquesta forma, es realitzaran activitats teòriques i pràctiques on podran
experimentar que les seues idees eren ingènues i estaven equivocades.
- També potser, tinguen dificultats amb l’anatomia dels caragols,
doncs és tracta d’un tema que mai es dona a la Primària. A més que és
7
molt diferent, en alguns aspectes, al cos humà. Amb l’ús de lupes o
microscopi, o mitjançant representacions esquematitzades dels caragols,
trobaran una manera senzilla de veure i diferenciar les parts.
- Associar la hibernació dels caragols als óssos i que utilitzen el
mateix mètode. Mitjançant l’observació dels exemplars a la caragolera, es
podran assabentar d’aquestes semblances.
4. PROPOSTA D’ACTIVITATS PER CICLE
PRIMER CICLE:
Perquè els alumnes assolissen els continguts que volem desenvolupar
portarem a terme un seguit d’activitats:
Per treballar com és un caragol començarem fent unes preguntes per tal
de conéixer les idees prèvies que tenen els xiquets:
- Alguna volta haveu vist un caragol?
- Sabeu com són?
- Després d’aquestes preguntes, els demanarem als xiquets que facen el
dibuix d’un caragol i que descriguen les característiques més destacades
d’aquest.
Fonts:http://clubdelecturaontigola.blogspot.com/2011/03/dibujo -de-
alba.html
8
D’aquesta manera, els alumnes ens aportaran els seus coneixements
respecte als caragols. Tanmateix, serem sabedors des de quin punt podem
partir. D’altra banda, podem introduir un nou concepte, respecte a la forma que
té la closca. Doncs com vegem, als dibuixos, els xiquets han dibuixat la closca
fent la forma d’espiral.
Els dibuixos fets pels alumnes ens permeten tractar els següents
continguts de manera molt bàsica, per simplement introduir una primera idea, a
partir de la qual construiran els nous coneixements que s’aportaran en els cicles
posteriors:
- Segons el dibuix de dalt veiem que una xiqueta ha posat que el caragol
es desplaça per l’aire. Per tant farem la següent reflexió:
- Per on es desplacen els caragols? Es desplacen per terra com els cucs.
No poden anar per l’aire perquè no tenen l’habilitat, ni les condicions per
poder volar.
- Com es desplacen? Amb la contracció i elongació del seu cos i amb
l’ajuda de la baba que produeixen.
Fonts:http://actualcurioso.blogspot.com/2011/03/como-se-desplazan-los-
caracoles.html
http://albertobermudez.pbworks.com/w/page/4844313/TEMA3%3ALOS%20INVERTE
BRADOS
- Cregueu que la baba és important perquè puguen viure?
Per respondre aquesta pregunta hauran de fer un xicotet treball
d’investigació, doncs hauran de buscar les funcions d’aquesta mucosa.
9
Com per exemple, que els serveix per estar sempre humits i poder viure,
desplaçar-se, regenerar parts de la closca que estan trencades, etc.
Com que ja coneixen molts dels aspectes bàsics del caragol, poden
realitzar la construcció d’una caragolera, on puguen veure com és el seu
dia a dia, la seua estructura, el desplaçament, la baba que produeixen, el
ambient on viuen, etc.
Per últim treballarem l’alimentació. Les primeres idees dels xiquets seran
que són herbívors, per vore què saben els farem les següents qüestions:
- De què s’alimenten els caragols?
- Tots s’alimenten del mateix?
- Cregueu que prefereixen uns aliments respecte d’uns altres?
Fonts:http://turrusta.blogspot.com/2009/05/plagas-babosas-y-caracoles.html
Respecte açò, farem un xicotet experiment on col·locarem dins a la
caragolera dos tipus d’aliments amb la mateixa quantitat (50grams), per
una banda vegetals (encisam i julivert) i per altra fruita (pell de tomata,
poma i plàtan). Amb açò, al passar una estona veuran que estan menjant
i al dia següent pesarem les restes dels aliments per comprovar que és
allò que més agrada als caragols.
SEGON CICLE
Una vegada tractats els conceptes bàsics dels caragols en el primer cicle,
els treballarem de manera més específica, començat per situar-los dins de
10
la seua família. D’aquesta forma ens introduirem en el món dels
invertebrats. Primerament veuríem què coneixen:
-Podríeu dir exemples d’animals invertebrats?
En el cas que no se’ls ocorre cap, els mostrarem una sèrie d’animals
que seran invertebrats o no:
- Dels animals següents, digues quins són invertebrats i quins no.
Raona la teua resposta:
11
Fonts: http://es.wikipedia.org
http://www.canalpatrimonio.com/imagftp/im156361medusas.jpg
http://www.fotos.org/galeria/showphoto.php/photo/12817/size/big http://www.bfotos.com/cache/animales/arana.jpg_w400.jpg
http://perdonaqueseasoez.files.wordpress.com/2010/11/almeja.jpg http://www.carvision3d.com/Fotografia/Macro/Gusano.jpg
http://lanaturalezahabla.megustaescribir.com/2011/08/16/el-caracol/
Amb aquesta pregunta ens adonaríem de què saben i quins errors tenen, i
introduir el concepte d’animals invertebrats. Posteriorment, els presentaríem una
activitat per classificar animals invertebrats, on els xiquets per xicotets grups
utilitzaran els seus propis criteris. Entre els animals, trobaríem al caragol, a més
d’altres mol·luscs de la mateixa família, i d’altres, però que no tenen closca.
Aquest seria un exemple de classificació d’una sèrie d’invertebrats donats:
Font: Coneixement del Medi, 4t de Primària. Projecte Terra. SM
Amb aquesta activitat, els alumnes veuran característiques per definir als
animals invertebrats en general, però més concretament els caragols, que són
els que ens interessen. Una volta feta l’activitat, tots els grups posaran en comú
12
els seus criteris, perquè tots els alumnes tinguen en compte totes les
característiques que els determinen.
A propòsit d’aquesta activitat introduirem la família dels caragols
mitjançant una sèrie de preguntes:
- A partir de les classificacions fetes, podríeu dir a quina família pertany el
caragol?
- Hi ha altres animals en la classificació que pertanyen a la mateixa
família?
- Que ocorre amb els que tenen closca?
- Són també mol·luscs?
- Poden haver-hi terrestres i marins?
Amb açò presentarem la següent imatge de mol·luscs que es protegeixen
amb la seua closca, que reforçarà les respostes donades a les preguntes
anteriors:
Font: Coneixement del Medi, 4t de Primària. Projecte Terra . SM
En tot moment, la mestra ajudarà i guiarà les respostes del nostres
alumnes, però sense dir les solucions, intentant que els alumnes les descobreixen
per ells mateixa. Aquetes preguntes ens permetran treballar el següent
contingut, les característiques generals dels diferents mol·luscs, a més dels
gasteròpodes:
13
QUÈ HAN DE SABER SOBRE ELS MOL·LUSCS?
Característiques generals dels mol·luscs:
1.- Tenen el cos moll.
2.- Poden tindre una o dos closques.
3.- Es menegen gràcies a un peu musculós.
4.- Respiren per pulmons o per brànquies.
5.- Son ovípars
Dins de la família de mol·luscs hi ha tres espècies: les abans
nomenades: clòtxina, ostra, etc. Altres com la sèpia, el calamar o el
polp, on la closca es troba a l’interior (com el cas del calamar), o pot
faltar-ne per complet (com és cas del polp). Altra característica
d’aquests, és que tenen tentacles amb ventoses. I, per últim, els
gasteròpodes com el caragol, la bavosa, etc.
Nosaltres ens centrarem en els gasteròpodes (que vol dir que
porten el estómac, “gaster”, peu “podes”).
Les seues característiques són:
- Tenen sols una closca, interna o externa.
- Els ulls els porten en els extrems d’uns tentacles, que amaguen en
cas de perill.
- Hi ha terrestres i marins. Els terrestres, com el caragol o la bavosa
(que també és un gasteròpode), respiren pels pulmons; els caragols
de mar, respiren per brànquies.
Font: http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0040-02/moluscos.html
GASTERÒPODES
14
Per últim, com que ací a la comunitat els caragols són molt apreciats,
pensem que és molt interessant que els xiquets coneguen els tipus de caragols
de la comunitat. D’aquesta forma, prepararíem una eixida al camp (amb el seu
itinerari corresponent, i en mesos de pluja i humitat, perquè siga més fàcil
trobar-ne), perquè els xiquets pogueren vore certs caragols, a més d’altres
especies, i aproximar al xiquet a la natura i afavorir hàbits de respecte i cura del
medi.
Tanmateix, el xiquet podrà diferenciar els tipus de caragols de la
comunitat, així com determinar uns criteris, propis, que caracteritzen a cadascun
d’aquests caragols.
- Tipus de caragols de la comunitat:
MORO (HELIX ASPERSA)
Font: http://www.sekano.es/?p=1865
CHONETA (IBERUS CARTHAGINENSIS)
Font: http://waste.ideal.es/fotos2/eobaniavermiculata.jpg
15
VAQUETA (IBERUS ALONENSIS)
Font:
http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Iberus_gualterianus_alonensis2.JPG
AVELLANENCS (THEBA PISANA)
Font: http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/usr29858/12452707Qj.jpg
Una volta finalitzades aquestes activitats, realitzarem una altra a mode se
síntesi on hauran de completar els espais en blanc:
SÍNTESI
ELS CARAGOLS SÓN UN CONJUNT D’ANIMALS, QUE PERTANYEN ALS MOL·LUSCS. TENEN
ELS COS MOLLET, AMB UNA CLOSCA, EXTERNA.
ES DESPLACEN PER TERRA, ARRASTRANT-SE AMB MOVIMENTS DE CONTRACCIÓ I
ELONGACIÓ.
LA MAJORIA S’ALIMENTEN D’HERVA O GESPA. PER TANT SÓN HERBÍVORS.
16
TERCER CICLE
Finalment, acabarem amb l’estudi dels caragols utilitzant la via
experimental. Tenint com a finalitat que els xiquets puguen assolir allò estudiat
en els cursos anteriors i adquirir el que es proposa en aquest últim cicle de
l’etapa Primària. De tots es sabut que allò visual, que pot ser manipulat, sempre
ajuda més en l’adquisició de coneixements que allò simplement escrit.
Començaríem tractant els sentits dels caragols. D’aquesta forma els
mostraríem als alumnes la següent imatge, per vore si tenen idees errònies,
respecte als sentits dels caragols. Per exemple:
- Què penseu: Els caragols tenen ulls?
Després de formular la pregunta els mostraríem la imatge del caragol
Serafín, i els continuaríem preguntant-los:
Font: http://crariberadecanedo.centros.educa.jcyl.es/bitacora/index.cgi?wIdPub=7
- Penseu que aquesta imatge del caragol mostra, realment, on tenen els
ulls?
- I, les altres antenes, quina funció tenen?
- Tenen olfacte i tacte?
Amb les respostes, el mestre ensenyarà als alumnes que els caragols
tenen dos antenes, les quals són els ulls, i es troben a la part superior. Mentre
que hi ha altres dos antenes, a la part inferior, que tenen la funció de tacte i
17
olfacte. Posteriorment, els alumnes ho podrien comprovar amb l’observació dels
caragols i veurien com s’amaguen quan entren en contacte amb algun objecte.
Font: http://genedenxxi.com/page2.php
A continuació, per introduir l’adherència dels caragols a terra, els faríem la
següent pregunta:
- Per què penseu que els caragols poden escalar fins i tot una paret que
està a 90º del terra?
FONT: http://www.salegre.es/sesion-de-fotos-acuarofila
Totes aquest preguntes es demostrarien, posteriorment, de manera
pràctica i visual, perquè veuen que realment ocorreix.
18
Després de ser aclarides aquestes preguntes i totes les que pugueren
sortir a partir d’aquestes, faríem l’experiment de la corriola.
FONT: GAVIDIA. V y GUILLÉN. E, Biología en el taller: Abril, 1986
El desplaçament dels caragols és un altre tema ben important en l’estudi
d’aquests. Per estudiar-lo, posaríem primerament el caragol damunt d’un vidre
per tal de veure com són els moviments que fa al desplaçar-se. I el rastre que
deixa amb la seua baba. Ja que està clar que no és el mateix que es desplacen
per una superfície totalment llisa com que es desplacen per el terra. Molts
xiquets es pregunten si es desplacen en línia recta o no. Per tant, portaríem a
terme un experiment per poder comprovar-ho. El que farem serà posar una
safata amb aigua i safrà per a que la baba que facen els caragols siga de color o
puguem veure el camí que fa. A continuació, dibuixarem en un full en blanc una
línia recta i posarem el caragol damunt. Deixarem que, aquest, faça el seu camí i
comprovarem que no segueixen la línia recta.
19
FONT:http://www.xtec.es/centres/c5001084/experiencies/experienciesp3/paginaexperienciesp3/we
b%20cargol/liniarecta.htm
També els faríem la següent pregunta:
Per què creieu que si el caragol es desplaça sobre la fulla del ganivet
aquest no es talla?
Açò, ho podrien comprovar fent que els caragols passen per la fulla del
ganivet i veient que, realment, no es tallen. La qual cosa ja ho hauria verificat el
mestre, amb anterioritat.
La característica que abordarem a continuació és la reproducció. Ens
basarem en la lectura d’un article del periòdic El País per tal de variar en la
utilització de recursos. A més, pensem que és un article molt adequat per a la
seua edat.
CUPIDO ES UN CARACOL
Aunque son hermafroditas, estos
moluscos necesitan de un
compañero para fecundarse. Y en
su caso, lo del flechazo no es
ninguna metáfora, ya que antes
de la cópula se lanzan unos
dardos de calcio ¿Las flechas
del amor se inspirarían en
ellos?
Siempre se ha dicho que son San
Valentín o Cupido quienes lanzan
los dardos del amor. Falso. Los
que se comportan de semejante
forma son los caracoles. Uno
podría pensar que estos moluscos
tienen cierta tendencia al
romanticismo, pero la cruda y
anatómica realidad es que su
ritual amatorio peca más bien de
agresivo, pues se insertan,
literalmente, unas saetas
espirales de carbonato cálcico
antes de la cópula. A cámara
lenta, eso sí. Porque durante la
reproducción hacen también honor
a su fama de lentos.
Los caracoles, como ya es bien
sabido, son hermafroditas:
poseen órganos reproductores
20
femeninos y masculinos. Sin
embargo, necesitan de un
compañero para perpetuar su
especie. Nada de yo me lo guiso
y yo me lo como.
Todo empieza pacíficamente, con
un cortejo que se suele
prolongar durante media hora
hasta que los caracoles se
trasmutan en arqueros del amor.
Porque en estos animales lo del
flechazo no es ninguna metáfora.
Los científicos discrepan sobre
qué misión cumple este dardo,
aunque parece que estimula
sexualmente a la pareja.
Desgraciadamente, los caracoles,
al igual que sucede con muchos
humanos, no siempre ponen el
dardo donde ponen el ojo y, a
veces, esas duras flechas
terminan en el cerebro o en el
corazón del amado, con
resultados nefastos
Amor ensartado
Si el caracol tiene buena
puntería, tras el dardazo llega
la cópula. Los animales se
penetran mutuamente y permanecen
entrelazados durante unas doce
horas. Ahí es nada. El acto
sexual suele llevarse a cabo con
nocturnidad (y no se sabe si
alevosía), porque es entonces
cuando más humedad hay y más a
gusto se sienten los caracoles.
Después, si te he visto no me
acuerdo.
Los óvulos fecundados suelen
tardar unos 15 días en
convertirse en huevos y los
caracoles emplean cerca de 24
horas en poner 50 unidades. Un
simple agujero en el suelo es el
lugar elegido para depositarlos.
Como son muy delicados, el
progenitor los envuelve en una
mucosa para que se no rompan al
caer al suelo. Hasta ahí llega
su papel como preocupados
padres.
Los huevos tardan en eclosionar
más o menos una semana, aunque
todo depende de las
características atmosféricas, y
los nuevos y pequeñísimos
caracoles han de enfrentarse
solos al mundo. Estos moluscos
realizan entre 3 ó 4 puestas al
año, con sus previos
lanzamientos de flechas del amor
incluidos.
Font:http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cupido/caracol/elpepusoc/20110926elpepusoc_11/Tes
21
Seguidament, tractarem la hibernació dels caragols. Utilitzaríem la
següent pregunta per tal d’introduir-nos:
Per què penseu que és important la hibernació en els caragols?
El que pretenem en aquest apartat es fer veure als xiquets la rellevància
que té, aquest període, en la vida d’aquests mol·luscs. Intentaríem guiar als
alumnes per a que pugueren arribar a la conclusió que la hibernació és una
estratègia dels caragols per tal de fer front a les condicions atmosfèriques
adverses. El període d’hibernació va des d’octubre fins l’abril.
Tant d’important és estudiar com es desplacen, com viuen, etc., com
estudiar quin són els paràsits que habiten al seu interior. Aquí els preguntaríem:
Penseu que si un animal ingereix un caragol portador de paràsits pot arribar a
infectar-se?
Al llarg de tot el cicle, utilitzaríem la caragolera construïda durant el
primer cicle de Primària amb la finalitat de veure tots aquets continguts i poder
demostrar i dur a terme tots els experiments abans nombrats.
22
5. DESENVOLUPAMENT D’UNA ACTIVITAT
Comentaris per al mestres: Aquesta activitat aniria dirigida per al
tercer cicle, doncs pensem que es treballen continguts més complexes, a més
que la part d’investigació és molt important. No obstant això, són conceptes i
activitats molt interessants i dinàmiques, a més d’adients, per aquest cicle.
La tasca que anem a realitzar és tracta
d’un treball d’investigació, el qual es basa en
l’ experimentació, la investigació i l’observació
dels caragols.
D’aquesta forma, la classe s’ha de dividir en tres
grups, els quals aniran passant per diferents
activitats molt interessants.
A quina família pertanyen?
.............................................................................................................
Quins altres animals poden pertànyer a la mateixa família?
.............................................................................................................
Són invertebrats? Per què?
.............................................................................................................
DE QUÈ ES TRACTA? SOM INVESTIGADORS
QUÈ SAPS DELS CARAGOLS?
23
Comentaris al professor: Amb açò el que pretenem és que els xiquets
puguen extraure els seus coneixements o ideés prèvies que tenen d’aquest
tema, a més del possibles errors. Tanmateix, podrem introduir la nova
informació que han de saber dels caragols, per poder realitzar les activitats que
es plantejaran.
Gràcies a què es menegen?
............................................................................................................
Per a què creues que serveix la baba?
............................................................................................................
Tenen closca? Com d’important creus que és la closca per a sobreviure?
...............................................................................................................
...............................................................................................................
Poden vore? I, tindran altres sentits com per exemple olfacte o tacte?
...............................................................................................................
...............................................................................................................
Per on respiren?
...............................................................................................................
Hi ha caragols marins?
..............................................................................................................
24
SÓN MOL·LUSCS GASTERÒPODES: Que significa estómac per terra: “gaster”
(estómac) i “podes” (peu), que és on es troba l’estómac.
Tenen un cos moll.
Es menegen gràcies a un peu musculós.
Tenen una closca externa.
Tenen els ulls en uns tentacles que amaguen en cas de perill.
Tenen dos antenes inferior on es troben el sentit de l’olfacte i el tacte.
Poden respirar per brànquies (marins) o per pulmons (terrestres).
La baba els serveix per poder desplaçar-se, combatre possibles
infeccions, a més de mantindré humits.
Són ovípars.
QUÈ HAS DE SABER DELS CARAGOLS?
25
UN CIRCUIT D’ACTIVITATS:
- Primera activitat: Es tracta de vore l’adherència dels caragols segons el
tipus de material:
Per a aquesta activitat, necessitem una corriola, fil de cosir, pegament, pesos i
diferents materials on comprovar-ho, com per exemple: metall, plàstic, fusta,
etc.
FONT: GAVIDIA. V y GUILLÉN. E, Biología en el taller: Abril, 1986
Posteriorment, replena la següent fitxa de qüestions:
ET PROPOSEM QUE FAGES
26
L’ADHERÈNCIA DELS CARAGOLS
1. A quin material s’adhereix millor i a quin pitjor?
____________________________________________________________________
____________________________________________________________
2. ¿Quin és el pes que pot aguantar sense despagar-se del sostrat per on es
desplaça?_______________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
3. Per què penseu que ocorre això?
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
4. Quin altre material utilitzaries per mirar l’adherència d’aquests?
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
5. Si recolzes tot el pes del teu cos sobre un ganivet i camines, et tallaries? I un
caragol? Tant si penses que si com no, demostra-ho.
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
27
- Segona activitat: Aquesta activitat es tracta de vore, mitjançant la lupa,
totes les bactèries o microorganismes que conformen el caragol per dins.
Necessitem caragols que no estiguin vius, un microscopi, unes pinces i tindre
ganes d’aprendre. Posteriorment, omplir la fitxa de preguntes:
OBSERVEM A TRAVÉS DE LA LUPA
1. Què observes?
...........................................................................................................................
...........................................................................................................................
...........................................................................................................................
...........................................................................................................................
2. Fes un dibuix d’allò que has observat.
28
- Tercera Activitat: Per últim et presentarem una sèrie de coscles i fòssils de
caragols marins i/o terrestres. S’han d’observar, analitzar, palpar i realitzar la
següent fitxa d’activitats:
INVESTIGEM
1. Realitza una classificació respecte al tamany, la forma i el color. A més, digues quins poder
ser més antics i quins menys.
FONT:http://www.google.es/imgres?q=CARACOLES&um=1&hl=ca&sa=N&biw=1280&bih=699&tbm=isch&tbnid=fr7KsABm-5FO-
M:&imgrefurl=http://desarrolloydefensa.blogspot.com/2011/01/helicultura-caracoles-sanos-y-
salvos.html&docid=efbgh5_jK7ssKM&imgurl=http://3.bp.blogspot.com/_kdcsVoFMTKM/TUbL1ofc9ZI/AAAAAAAAfsQ/BxnumkUu5HE/s1600/800px-
LCAC.jpg&w=1024&h=768&ei=_50MT6X1Cs7rOd_XzK0H&zoom=1&iact=hc&vpx=879&vpy=162&dur=735&hovh=194&hovw=259&tx=133&ty=54&sig=1149952428
51611984519&page=1&tbnh=159&tbnw=206&start=0&ndsp=15&ved=1t:429,r:3,s:0
FONT: http://decorazonmarinero.wordpress.com/2009/07/09/del-mar-y-sus-tesoros-caracolas-y-conchas-4/
FONT: http://www.lacomarcadepuertollano.com/diario/noticia.php?dia=2009_12_01¬icia=2009_12_01_No_15.xml
FONT: http://www.google.es/imgres?q=fosiles+de+caracolas&hl=es&client=firefox-a&hs=YgO&rls=org.mozilla:es-
ES:official&biw=1366&bih=649&tbm=isch&tbnid=XI1czt7wuRZmpM:&imgrefurl=http://espai.antville.org/stories/712480/&docid=Fh9Af_cUZ3zHCM&imgurl=http://www.fosil.c
l/shark01g2.jpg&w=300&h=257&ei=754MT8vKLIqbOuXcsbsH&zoom=1&iact=rc&dur=222&sig=101511857787655775705&page=1&tbnh=148&tbnw=183&start=0&ndsp=18&v
ed=1t:429,r:0,s:0&tx=101&ty=89
29
Penses que el tema dels caragols ha sigut interessant? Per què?
....................................................................................................................
....................................................................................................................
...........................................
Què és allò que més t’ha agradat? ¿Per què?
....................................................................................................................
....................................................................................................................
Indica les parts principals del caragol, ja comentades en les activitats de “et
proposem”.
FONT:http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/cienciasnaturales/media/200704/17/delavida/20070417klpcnavid_49.Ees.SCO.png
&imgrefurl=http://www.kalipedia.com/ciencias-vida/tema/graficos-partes-
caracol.html%3Fx1%3D20070417klpcnavid_49.Ees%26x%3D20070417klpcnavid_85.Kes&h=159&w=555&sz=91&tbnid=B2JQ_l-Phz-
OLM:&tbnh=34&tbnw=120&prev=/search%3Fq%3Dpartes%2Bde%2Bun%2Bcaracol%26tbm%3Disch%26tbo%3Du&zoom=1&q=partes+de+un+caracol&docid=0VUR-
ICNxrWHlM&sa=X&ei=D5wMT6W4MYKgOqD1wbEH&ved=0CDsQ9QEwAw&dur=372
CONCLUSIONS QUE EXTRAUS
30
6. BIBLIOGRAFIA
Coneixement del Medi, 4t de Primària. Projecte Terra. SM
GAVIDIA. V y GUILLÉN. E, Biología en el taller: Abril, 1986
http://clubdelecturaontigola.blogspot.com/2011/03/dibujo -de-
alba.html
http://actualcurioso.blogspot.com/2011/03/como-se-desplazan-los-
caracoles.html
http://turrusta.blogspot.com/2009/05/plagas-babosas-y-caracoles.html
Coneixement del Medi, 4t de Primària. Projecte Terra. SM
http://es.wikipedia.org
http://www.canalpatrimonio.com/imagftp/im156361medusas.jpg
http://www.fotos.org/galeria/showphoto.php/photo/12817/size/big
http://www.bfotos.com/cache/animales/arana.jpg_w400.jpg
http://perdonaqueseasoez.files.wordpress.com/2010/11/almeja.jpg
http://www.carvision3d.com/Fotografia/Macro/Gusano.jpg
-http://lanaturalezahabla.megustaescribir.com/2011/08/16/el-caracol/
http://www.sekano.es/?p=1865
http://waste.ideal.es/fotos2/eobaniavermiculata.jpg
http://genedenxxi.com/page2.php
http://www.salegre.es/sesion-de-fotos-acuarofila
http://www.botanical-online.com/animales/caracol.htm
http://www.xtec.es/centres/c5001084/experiencies/experienciesp3/pagin
aexperienciesp3/web%20cargol/liniarecta.htm
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cupido/caracol/elpepusoc/2011
0926elpepusoc_11/Tes
http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Iberus_gualterianus_alonensis2.JPG
http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/usr29858/12452707Qj.jpghttp:
//crariberadecanedo.centros.educa.jcyl.es/bitacora/index.cgi?wIdPub=7
http://albertobermudez.pbworks.com/w/page/4844313/TEMA3%3ALOS
%20INVERTEBRADOS
top related