els elements del llenguatge visual

ELS ELEMENTS DEL LLENGUATGE VISUAL

EL COLOR

NEWTON Y EL PRISMA ÓPTICO.

Newton (1666)nos comenta en sus escritos como después de haber dejado una habitación a oscuras y realizado un diminuto agujero para que penetrase una pequeña cantidad de luz, coloca un prisma triangular de cristal delante del agujero para que la luz se refracte sobre la pared, y así poder observar los colores que se producen. Lo que Newton consiguió fué la descomposición de la luz en los colores del espectro. Estos colores son básicamente el Azul violaceo, el Azul celeste, el Verde, el Amarillo, el Rojo anaranjado y el Rojo púrpura. Este fenómeno lo podemos contemplar con mucha frecuencia, cuando la

luz se refracta en el borde de un cristal o de un plástico. También cuando llueve y hace sol, las gotas de agua de la lluvia realizan la misma operación que el prisma de Newton y descomponen la luz produciendo los colores del arco iris. Newton dedujo, por tanto, que la luz solar contiene todos los colores que podemos observar en la naturaleza. A partir del hallazgo de Newton, Thomas Young (1773-1829)llegó a la conclusión que todos los colores del espectro luminoso podian ser reducidos a tres colores básicos: el rojo, el verde y el azul, con los cuales se podía volver a conseguir la luz blanca.

Tots els cossos, la matèria (àtoms) tenen la capacitat d’absorvir o reflectir les ones electromagnètiques, en funció de quines reflecteixin o absorveixin veurem uns colors o uns altres.

Síntesi additiva, COLOR LLUM Síntesi sostractiva, COLOR PIGMENT

Escales cromàtiques i acromàtiques

Escala cromàtica és aquella on un color pur (màxima saturació), es barreja amb el blanc o el negre, barreja que afecta el to (color), la saturació i la lluminositat (valor)

Escales acromàtiques, escales de blancs-negres

Saturació, puresa del color

To: color

Lluminositat (pròpia del color, i fruit de la barreja amb altres colors)

Valor: graus de claretat i foscor.

Variacions de to, lluminosita,..., en funció del focus de llum (llum blanca, groga,...)

LA PROPIETAT MÉS IMPORTANT DEL COLOR ÉS EL SEU CARÀCTER RELATIU, canviant.

Com diu John Albers: “la única manera de veure un color és en relació amb el seu entorn”

-Com més saturat és un color més gran és la sensació de tensió i moviment. Els colors menys saturats dónen una major sensació de suavitat i tranquil.litat.

-Els colors brillants (clars) dónen una major sensació de proximitat

-Les tonalitats de baixa freqüència semblen més tranquil.les, introvertides, les d’alta freqüència aparenten més calidesa, energia,..

Contrast de colors

Canvi de lluminositat, si el color del voltant és més clar, l’intern sembla més fosc

Canvi de saturació, tot i ser el mateix color, quan està al costat del blau sembla més saturat, aquí entra en joc la inducció dels complementaris.

Canvi de to, o contrast de color, per complementaris. El vermell amb verd guanya intensitat i amb el violeta sembla més ataronjat (el complementari del violeta és el grogós)

Canvi de color per contrast de to.

Les gammes cromàtiques estan formades per conjunts de colors de característiques comunes o oposades

-gamma freda o càlida: agrupa els colors segons la sensació tèrmica que produeixen.

-colors complementaris: són parelles de colors que no tenen colors comuns en la seva composició

-colors anàlegs: són els que s’assemblen entre sí,

Esquema monocromàtic Relació complementària dividida Relació complementària doble

Esquema complementari Esquema anàleg Esquema triaxial

MillaisOfelia, 1851-1852 (Londres, Tate Gallery)

Monet, Impressió: sol ixent, 1872 (París, Musée Marmottan)

Van Gogh, El Pont de Langlois, 1888 (Colonia, Wallraf-Richartz-Museum)

Van Gogh, El Pont de Langlois, 1888 (Colonia, Wallraf-Richartz-Museum)

Picasso, Pobres vora el mar (o La Tragèdia), 1903 (Washington, National Gallery of Art)

Mir, La Vall Roja, vers 1920 (Col·lecció particular)

Miró, Nu del mirall, 1919 (Düsseldorf, Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen)

Miró.El Somriure d'una llàgrima,1973 (Col·lecció Kazumasa Katsuta)

Boccioni, La Riallada, 1911 (Nova York, The Museum of Modern Art)

Kandinsky, Relació en negre, 1924 (Nova York, The Museum of Modern Art)

Helen Frankenthaler, L'Escala de Jacob, 1957 (Nova York, The Museum of Modern Art)

Mark Rothko,Composició

daurada, 1949