el mon medieval 8
Post on 07-Mar-2016
230 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
EL
MÓ
N M
ED
IEV
AL
16
164,50 €
www.monmedieval.cat
EL
MO
NE
ST
IR D
E S
AN
T F
EL
IU D
E G
UÍX
OL
S
L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLSSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSIS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENTSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSÍS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENT
L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
4 EL MÓN MEDIEVAL 5 www.monmedieval.cat
Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR
07 NOTÍCIES
12 AGENDA
14 MÚSICA
16 GENEALOGIA
17 NUMISMÀTICA
18 QUADERN DE CAMP
20 FESTES, FIRES I FESTIVALS
22 CUINA MEDIEVAL
24 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS
26 LLIBRES / CD / DVD
Articles 28 VIATGES
Albaida, joies medievals al peu de les muntanyesAlbaida, joies medievals Albaida, joies medievals
36 DRETEls Usatges de Barcelona i l’article 24 de la Constitució de 1978Els Usatges de Barcelona i l’article Els Usatges de Barcelona i l’article
48 SEXUALITATL’Homosexualitat a l’Edat Mitjana
62 NOUS TEMESLa veritable història de La Capella de Santa Llúcia
74 DISPOSITIUS DE PODERExpressions de la violència a la conquesta de MallorcaExpressions de la violència Expressions de la violència
84 MONUMENTSRipoll,el gran monestir Ripoll,el gran monestir Ripoll,el gran monestir
98 RUTESCastells:Tarragonès, el Catllar, Torredembarra, Ferran,Altafulla, Castells:Tarragonès, el Catllar, Castells:Tarragonès, el Catllar,
Tamarit, el Rei (Tarragona)
Sumari Número 8 Sumari Número 8
José Enrique Ruiz-DomènecCatedrático de Historia Medieval en la Universitat Autònoma de BarcelonaDirector de l’Institut d’Estudis Medievals
Dr. Flocel Sabate i Curull
Dep. d’Història, Universitat de Lleida
Marta SanchoProfessora d’Arqueologia i Història Medieval,Universitat de Barcelona
Carles Vela Aulesa Professor d’Història Medieval,Universitat de Girona
Lluís TudelaProfessor tutor del Centre UNED Illes Balears
Lydia Gordo Ribas
Ariadna Lluís i Vidal i FolchHistoriadora d´Art Medieval
Juan F. Alarcón GutiérrezArqueòleg i historiador
Jorge Maíz ChacónProfessor tutor de l’UNED Illes BalearsEditor de medievalismo.org
Josep Maria Sans i TravéHistoriador i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya
Francesc Xavier Altarriba i MercaderDoctor en Sociologia
Miquel Hernández i BronchudDoctor en Medecina i Historiador
Maria Jesús Torres i FerrerDoctor en Història MedievalConsultora de la UOC
Carles ManchoProfessor d’Història de l’Art de l’Alta Edat MitjanaDirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona
Daniel Piñol i Alabart
Vicedirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona
Meritxell Simó i TorresProfessora de Literatures
en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona
Comitè assessor
28 EL MÓN MEDIEVAL 29 www.monmedieval.cat
TEXT: ROSARR GOSAOSA IBERT
FOTOS: AJUNTAMENT: A: A AJUNTAMENTJUNTAMENT LBAIDA
Viatges Viatges
lbaida, co-neguda per ser la porta de les mun-tanyes, ha destacat des de fa dèca-des per ser la
ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicio-nal producció de veles; també compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada més al turisme. Ubicada entre Ontinyent, Xàtiva i Alcoi, Albaida dóna nom a la comarca, deno-minació que procedix de l’àrab “al-Baydà” (terres blanques).Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244.
El nucli turístic d’Albaida es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels Marquesos d’Albaida, juntament amb l’Església de l’Assumpció de Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il·lustre pintor local José Segrelles.
El Palau dels Milà i Aragó, ubicat al costat de l’església, és
és monu-mental i emblemàtic de la ciutat d’Albaida i un símbol de l’antic poder feudal, transformat ara en espai públic. Les seues sales estan decorades per múltiples
S.XVII, obra de Bertomeu Albert. Són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès.
El primitiu palau naix a partir de les primeres muralles que els musulmans construïren el segle
de defensa: la de Ponent, la Cen-tral i la Torre Palatina. Construït ïï
amb l’aparença d’una residència
28
37 www.monmedieval.cat
Dret
36 EL MÓN MEDIEVAL
Dret
KAYKK SAYAY UENAGA PORTUGU ÈS
AVUI EN DIA, EL DRET A UN JUDICI AMB TOTES LES GARANTIES ÉS CONSIDERAT UN DELS DRETS FONAMENTALS MÉS IMPOR-
TANTS DE TOT CIUTADÀ EN UN ESTAT MODERN I DEMOCRÀTIC. EN L’ÀMBIT ESPANYOL, ESTÀ DEFINIT EN L’ARTICLE 24 DE LA
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE L’ANY 1978.
ontràriament al que podria semblar, el dret a la defensa no és una formulació moder-na: el dret romà ja el con-templava. Malauradament, va patir un retrocés important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins
al final de l’Antic Règim per a tornar-lo a assolir. Durant aquest període, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funció de l’estament al
qual pertanyia. A l’Europa medieval, les classes populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven.
Tot i això, a Catalunya i, per extensió, en l’àmbit de la Corona d’Aragó, els Usatges de Barcelona van permetre certa cobertura legal en l’aspecte jurídic. Als Usatges hi ha gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat.
48 EL MÓN MEDIEVAL
Sexualitat
’homosexuali-tat ha estat un dels fenòmens menys estudi-ats pels me-dievalistes i els histo-riadors
en general. Segura-ment, els preju-dicis morals de la cultura ca-tòlica occi-dental i la falta d’inte-rès hi tenen molt a veu-re, així com
d’estudiar els homose-xuals com a grup a causa de la seva dis-gregació: altres col·lectius margi-nats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret.
John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval de la Universitat de Yale, tren-cà aquesta barrera l’any 1980
en publicar el seu estudi sobre els gais a l’Europa Occidental
provocà debats intensos dintre
de la comunitat de medievalis-èrica com a Eu-
ropa. Boswell va trencar el mur però, de moment, la seva feina
no ha tingut gaire continuïtat. ïïPer què és difícil parlar de
la homosexualitat? En el pre-sent article no volem polemit-zar sobre el tema, sinó aportar-hi una visió rigorosa, centrant-nos en l’Edat Mitjana.
Per arribar-hi, peròPer arribar-hi, perPer arribar-hi, per , primer cal fer escala a la Grècia
clà -ta aturada ens ajudarà ta aturada ens ajudarta aturada ens ajudarespolsar-nos algunes
idees occidentals preconcebudes i a entendre que la visió de l’ho-mosexualitat ha evolucionat molt des de l’antiga Grècia.
L’ANTIGUITAT CLÀSSICA:
GR ÈCIA I ROMAL’homosexuali-
tat era un fet quoti-dià a la Grècia antiga.
Les relacions entre ho-mes eren un fet acceptat
socialment. Es parlava i s’es-crivia de l’homosexualitat i de les relacions entre dos homes amb tota naturalitat. Es reco-neixia la perspectiva, en molts pobles antics, de l’interès erò-
ROGERRR BENITO JULIÀ
HISTORIADOR
36
48
62 EL MÓN MEDIEVAL 63 www.monmedieval.cat
DR. MIQUEL HERNÁNDEZ-BRONCHUD
DOCTOR EN MEDECINA PER LA UNIVERSITAT D’OXFORD
mhbronchud@telefonica.net
Nous Temes Nous Temes
l Barri Gòtic és el nucli on va néixer la ciutat de Barcelona, i alhora és allà on es troben els principals
edificis públics: el Palau de la Generalitat, l’Ajuntament, el Palau Reial i la Catedral. Mal-grat les inevitables transfor-macions que ha sofert, el Bar-
ri Gòtic és ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians, comtes, reis d’Aragó i esta-ments eclesiàstics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest pe-tit escrit, només comenta-rem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnífic entorn.
LA CATEDRAL GÒTICA DE BARCELONAEls turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebé mil·lenària i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de París o la catedral de Colònia.
En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’es-til neogòtic, és molt més mo-derna: del segle XIX. Va ser obra de Josep Oriol Mestres i August Font, i apadrinada pel famós empresari catalàManuel Girona. Aquest pro-hom, nascut a Tàrrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del país, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. També es va dedicar a negocis com la construcciódel Canal d’Urgell i la creació de la companyia General de Tabacs de Filipines. Amb molts dels seus diners, va participar com a benefactor a l’Expo-sició Universal de Barcelona de 1888. La finalització de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les se-ves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el
62
Monuments Monuments
85 www.monmedieval.cat 84 EL MÓN MEDIEVAL
TEXT: ANTONI LLAGOSTERA FERNÁNDEZ, PERIODISTA I PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL RIPOLLÈS
FOTOS: JULIAN GUISADO
84
EL MÓN MEDIEVAL 99
CASTELL DEL CATLLAR Molts dels elements de defensa dels castells han anat desapareixent en temps de pau, a mesura que queien en desú -tava a les noves funcions. Així, per exemple,
per donar cabuda a les primeres armes de foc i, més tard, als canons, i van acabar desapa-
-bé van perdre utilitat les portes caladisses, els ponts llevadissos i altres elements, però sobretot foren els fossats els que causaven una veritable incomoditat. A poc a poc es van
èixer. Al
de la fortalesa i s’ha netejat el fossat.
A LA RIBA DRETA DEL GAI ÀAquesta població ó de només 59 metres d’alçada vora el riu Gaià, respira història per totes bandes; la presèn-cia de les construccions de defensa de l’an-
carrers: les torres altives, els panys de mura-
pedra, donen fe que el lloc ha estat especial òria.
Les excavacions fetes a la vila van des-
-
lles feudals que avui encara planten cara es -
perposició de construccions militars demos-tra que el lloc havia estat un enclavament defensiu de primer ordre.
Els documents més antics que parlen del castell són del 1066, temps en què el lloc formava part del territori cedit pel comte
ç de
al 1351, any en què va passar als Olzine-lles. Més tard, el 1375, va passar a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma, i entre
-ors, els comtes de Santa Coloma de Queralt
LES PEDRES PARLENó
han estat molt treballades. Durant els últims anys, l’Ajuntament, propietari actual del castell, ha comprat i enderrocat les cases adjacents a les torres i la muralla, cosa que ha permès recuperar-la i també poder tornar a fer ús del pont de pedra que travessa el fossat, construï -balls també
pou, coronat per una volta impressionant a 12 metres d’alç
Rutes
www.monmedieval.cat www.monmedieval.cat 99 99
TEXT I FOTOGRAFIES:RAMONRR ORPINELL VILARROIG
DIRECTOR GIRECTORIRECTOR ERENT DE FUNDACIÓ CASTELLS CULTURALS DE CATALUNYA
WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM
Rutes
98
4 EL MÓN MEDIEVAL 5 www.monmedieval.cat
Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR
07 NOTÍCIES
12 AGENDA
14 MÚSICA
16 GENEALOGIA
17 NUMISMÀTICA
18 QUADERN DE CAMP
20 FESTES, FIRES I FESTIVALS
22 CUINA MEDIEVAL
24 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS
26 LLIBRES / CD / DVD
Articles 28 VIATGES
Albaida, joies medievals al peu de les muntanyesAlbaida, joies medievals Albaida, joies medievals
36 DRETEls Usatges de Barcelona i l’article 24 de la Constitució de 1978Els Usatges de Barcelona i l’article Els Usatges de Barcelona i l’article
48 SEXUALITATL’Homosexualitat a l’Edat Mitjana
62 NOUS TEMESLa veritable història de La Capella de Santa Llúcia
74 DISPOSITIUS DE PODERExpressions de la violència a la conquesta de MallorcaExpressions de la violència Expressions de la violència
84 MONUMENTSRipoll,el gran monestir Ripoll,el gran monestir Ripoll,el gran monestir
98 RUTESCastells:Tarragonès, el Catllar, Torredembarra, Ferran,Altafulla, Castells:Tarragonès, el Catllar, Castells:Tarragonès, el Catllar,
Tamarit, el Rei (Tarragona)
Sumari Número 8 Sumari Número 8
José Enrique Ruiz-DomènecCatedrático de Historia Medieval en la Universitat Autònoma de BarcelonaDirector de l’Institut d’Estudis Medievals
Dr. Flocel Sabate i Curull
Dep. d’Història, Universitat de Lleida
Marta SanchoProfessora d’Arqueologia i Història Medieval,Universitat de Barcelona
Carles Vela Aulesa Professor d’Història Medieval,Universitat de Girona
Lluís TudelaProfessor tutor del Centre UNED Illes Balears
Lydia Gordo Ribas
Ariadna Lluís i Vidal i FolchHistoriadora d´Art Medieval
Juan F. Alarcón GutiérrezArqueòleg i historiador
Jorge Maíz ChacónProfessor tutor de l’UNED Illes BalearsEditor de medievalismo.org
Josep Maria Sans i TravéHistoriador i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya
Francesc Xavier Altarriba i MercaderDoctor en Sociologia
Miquel Hernández i BronchudDoctor en Medecina i Historiador
Maria Jesús Torres i FerrerDoctor en Història MedievalConsultora de la UOC
Carles ManchoProfessor d’Història de l’Art de l’Alta Edat MitjanaDirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona
Daniel Piñol i Alabart
Vicedirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona
Meritxell Simó i TorresProfessora de Literatures
en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona
Comitè assessor
28 EL MÓN MEDIEVAL 29 www.monmedieval.cat
TEXT: ROSARR GOSAOSA IBERT
FOTOS: AJUNTAMENT: A: A AJUNTAMENTJUNTAMENT LBAIDA
Viatges Viatges
lbaida, co-neguda per ser la porta de les mun-tanyes, ha destacat des de fa dèca-des per ser la
ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicio-nal producció de veles; també compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada més al turisme. Ubicada entre Ontinyent, Xàtiva i Alcoi, Albaida dóna nom a la comarca, deno-minació que procedix de l’àrab “al-Baydà” (terres blanques).Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244.
El nucli turístic d’Albaida es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels Marquesos d’Albaida, juntament amb l’Església de l’Assumpció de Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il·lustre pintor local José Segrelles.
El Palau dels Milà i Aragó, ubicat al costat de l’església, és
és monu-mental i emblemàtic de la ciutat d’Albaida i un símbol de l’antic poder feudal, transformat ara en espai públic. Les seues sales estan decorades per múltiples
S.XVII, obra de Bertomeu Albert. Són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès.
El primitiu palau naix a partir de les primeres muralles que els musulmans construïren el segle
de defensa: la de Ponent, la Cen-tral i la Torre Palatina. Construït ïï
amb l’aparença d’una residència
28
37 www.monmedieval.cat
Dret
36 EL MÓN MEDIEVAL
Dret
KAYKK SAYAY UENAGA PORTUGU ÈS
AVUI EN DIA, EL DRET A UN JUDICI AMB TOTES LES GARANTIES ÉS CONSIDERAT UN DELS DRETS FONAMENTALS MÉS IMPOR-
TANTS DE TOT CIUTADÀ EN UN ESTAT MODERN I DEMOCRÀTIC. EN L’ÀMBIT ESPANYOL, ESTÀ DEFINIT EN L’ARTICLE 24 DE LA
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE L’ANY 1978.
ontràriament al que podria semblar, el dret a la defensa no és una formulació moder-na: el dret romà ja el con-templava. Malauradament, va patir un retrocés important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins
al final de l’Antic Règim per a tornar-lo a assolir. Durant aquest període, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funció de l’estament al
qual pertanyia. A l’Europa medieval, les classes populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven.
Tot i això, a Catalunya i, per extensió, en l’àmbit de la Corona d’Aragó, els Usatges de Barcelona van permetre certa cobertura legal en l’aspecte jurídic. Als Usatges hi ha gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat.
48 EL MÓN MEDIEVAL
Sexualitat
’homosexuali-tat ha estat un dels fenòmens menys estudi-ats pels me-dievalistes i els histo-riadors
en general. Segura-ment, els preju-dicis morals de la cultura ca-tòlica occi-dental i la falta d’inte-rès hi tenen molt a veu-re, així com
d’estudiar els homose-xuals com a grup a causa de la seva dis-gregació: altres col·lectius margi-nats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret.
John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval de la Universitat de Yale, tren-cà aquesta barrera l’any 1980
en publicar el seu estudi sobre els gais a l’Europa Occidental
provocà debats intensos dintre
de la comunitat de medievalis-èrica com a Eu-
ropa. Boswell va trencar el mur però, de moment, la seva feina
no ha tingut gaire continuïtat. ïïPer què és difícil parlar de
la homosexualitat? En el pre-sent article no volem polemit-zar sobre el tema, sinó aportar-hi una visió rigorosa, centrant-nos en l’Edat Mitjana.
Per arribar-hi, peròPer arribar-hi, perPer arribar-hi, per , primer cal fer escala a la Grècia
clà -ta aturada ens ajudarà ta aturada ens ajudarta aturada ens ajudarespolsar-nos algunes
idees occidentals preconcebudes i a entendre que la visió de l’ho-mosexualitat ha evolucionat molt des de l’antiga Grècia.
L’ANTIGUITAT CLÀSSICA:
GR ÈCIA I ROMAL’homosexuali-
tat era un fet quoti-dià a la Grècia antiga.
Les relacions entre ho-mes eren un fet acceptat
socialment. Es parlava i s’es-crivia de l’homosexualitat i de les relacions entre dos homes amb tota naturalitat. Es reco-neixia la perspectiva, en molts pobles antics, de l’interès erò-
ROGERRR BENITO JULIÀ
HISTORIADOR
36
48
62 EL MÓN MEDIEVAL 63 www.monmedieval.cat
DR. MIQUEL HERNÁNDEZ-BRONCHUD
DOCTOR EN MEDECINA PER LA UNIVERSITAT D’OXFORD
mhbronchud@telefonica.net
Nous Temes Nous Temes
l Barri Gòtic és el nucli on va néixer la ciutat de Barcelona, i alhora és allà on es troben els principals
edificis públics: el Palau de la Generalitat, l’Ajuntament, el Palau Reial i la Catedral. Mal-grat les inevitables transfor-macions que ha sofert, el Bar-
ri Gòtic és ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians, comtes, reis d’Aragó i esta-ments eclesiàstics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest pe-tit escrit, només comenta-rem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnífic entorn.
LA CATEDRAL GÒTICA DE BARCELONAEls turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebé mil·lenària i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de París o la catedral de Colònia.
En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’es-til neogòtic, és molt més mo-derna: del segle XIX. Va ser obra de Josep Oriol Mestres i August Font, i apadrinada pel famós empresari catalàManuel Girona. Aquest pro-hom, nascut a Tàrrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del país, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. També es va dedicar a negocis com la construcciódel Canal d’Urgell i la creació de la companyia General de Tabacs de Filipines. Amb molts dels seus diners, va participar com a benefactor a l’Expo-sició Universal de Barcelona de 1888. La finalització de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les se-ves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el
62
Monuments Monuments
85 www.monmedieval.cat 84 EL MÓN MEDIEVAL
TEXT: ANTONI LLAGOSTERA FERNÁNDEZ, PERIODISTA I PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL RIPOLLÈS
FOTOS: JULIAN GUISADO
84
EL MÓN MEDIEVAL 99
CASTELL DEL CATLLAR Molts dels elements de defensa dels castells han anat desapareixent en temps de pau, a mesura que queien en desú -tava a les noves funcions. Així, per exemple,
per donar cabuda a les primeres armes de foc i, més tard, als canons, i van acabar desapa-
-bé van perdre utilitat les portes caladisses, els ponts llevadissos i altres elements, però sobretot foren els fossats els que causaven una veritable incomoditat. A poc a poc es van
èixer. Al
de la fortalesa i s’ha netejat el fossat.
A LA RIBA DRETA DEL GAI ÀAquesta població ó de només 59 metres d’alçada vora el riu Gaià, respira història per totes bandes; la presèn-cia de les construccions de defensa de l’an-
carrers: les torres altives, els panys de mura-
pedra, donen fe que el lloc ha estat especial òria.
Les excavacions fetes a la vila van des-
-
lles feudals que avui encara planten cara es -
perposició de construccions militars demos-tra que el lloc havia estat un enclavament defensiu de primer ordre.
Els documents més antics que parlen del castell són del 1066, temps en què el lloc formava part del territori cedit pel comte
ç de
al 1351, any en què va passar als Olzine-lles. Més tard, el 1375, va passar a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma, i entre
-ors, els comtes de Santa Coloma de Queralt
LES PEDRES PARLENó
han estat molt treballades. Durant els últims anys, l’Ajuntament, propietari actual del castell, ha comprat i enderrocat les cases adjacents a les torres i la muralla, cosa que ha permès recuperar-la i també poder tornar a fer ús del pont de pedra que travessa el fossat, construï -balls també
pou, coronat per una volta impressionant a 12 metres d’alç
Rutes
www.monmedieval.cat www.monmedieval.cat 99 99
TEXT I FOTOGRAFIES:RAMONRR ORPINELL VILARROIG
DIRECTOR GIRECTORIRECTOR ERENT DE FUNDACIÓ CASTELLS CULTURALS DE CATALUNYA
WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM
Rutes
98
28 EL MÓN MEDIEVAL 29 www.monmedieval.cat
Albaida,TEXT: ROSA GIBERT
FOTOS: AJUNTAMENT ALBAIDA
Viatges Viatges
Albaida, co-neguda per ser la porta de les mun-tanyes, ha destacat des de fa dèca-des per ser la
ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicio-nal producció de veles; també compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada més al turisme. Ubicada entre
dóna nom a la comarca, deno-minació que procedix de l’àrab “al-Baydà” (terres blanques). Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244.
es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels
Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il·lustre pintor local José Segrelles.
ubicat al costat de l’església, és -
mental i emblemàtic de la ciutat
poder feudal, transformat ara en espai públic. Les seues sales estan decorades per múltiples
Són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès.
El primitiu palau naix a partir de les primeres muralles que els musulmans construïren el segle
-tral i la Torre Palatina. Construït
amb l’aparença d’una residència
joies medievals al peu de les muntanyes
28 EL MÓN MEDIEVAL 29 www.monmedieval.cat
Albaida,TEXT: ROSA GIBERT
FOTOS: AJUNTAMENT ALBAIDA
Viatges Viatges
Albaida, co-neguda per ser la porta de les mun-tanyes, ha destacat des de fa dèca-des per ser la
ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicio-nal producció de veles; també compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada més al turisme. Ubicada entre
dóna nom a la comarca, deno-minació que procedix de l’àrab “al-Baydà” (terres blanques). Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244.
es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels
Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il·lustre pintor local José Segrelles.
ubicat al costat de l’església, és -
mental i emblemàtic de la ciutat
poder feudal, transformat ara en espai públic. Les seues sales estan decorades per múltiples
Són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès.
El primitiu palau naix a partir de les primeres muralles que els musulmans construïren el segle
-tral i la Torre Palatina. Construït
amb l’aparença d’una residència
joies medievals al peu de les muntanyes
37 www.monmedieval.cat
Dret
36 EL MÓN MEDIEVAL
Els Usatges de Barcelona i l’article 24 de la Constitució de 1978
Dret
KAY SUENAGA PORTUGUÈS
-
Contràriament al que podria semblar, el dret a la defensa no és una formulació moder-
-templava. Malauradament, va patir un retrocés important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins
assolir. Durant aquest període, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funció de l’estament al
populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven.
Tot i això, a Catalunya i, per extensió,
de Barcelona van permetre certa cobertura
gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat.
37 www.monmedieval.cat
Dret
36 EL MÓN MEDIEVAL
Els Usatges de Barcelona i l’article 24 de la Constitució de 1978
Dret
KAY SUENAGA PORTUGUÈS
-
Contràriament al que podria semblar, el dret a la defensa no és una formulació moder-
-templava. Malauradament, va patir un retrocés important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins
assolir. Durant aquest període, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funció de l’estament al
populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven.
Tot i això, a Catalunya i, per extensió,
de Barcelona van permetre certa cobertura
gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat.
48 EL MÓN MEDIEVAL
Sexualitat
L’homosexuali-tat ha estat un dels fenòmens menys estudi-ats pels me-dievalistes i els histo-riadors
en general. Segura-ment, els preju-dicis morals de la cultura ca-tòlica occi-dental i la falta d’inte-rès hi tenen molt a veu-re, així com
d’estudiar els homose-xuals com a grup a causa de la seva dis-
col·lectius margi-nats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret.
John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval
-cà aquesta barrera l’any 1980
en publicar el seu estudi sobre els gais a l’Europa Occidental
provocà debats intensos dintre
de la comunitat de medievalis--
ropa. Boswell va trencar el mur però, de moment, la seva feina
no ha tingut gaire continuïtat. Per què és difícil parlar de
la homosexualitat? En el pre-sent article no volem polemit-zar sobre el tema, sinó aportar-hi una visió rigorosa, centrant-nos en l’Edat Mitjana.
Per arribar-hi, però, primer cal fer escala a la Grècia
-ta aturada ens ajudarà espolsar-nos algunes
idees occidentals preconcebudes i a entendre que la visió de l’ho-mosexualitat ha evolucionat molt des de l’antiga Grècia.
L’ANTIGUITAT CLÀSSICA:
GRÈCIA I ROMAL’homosexuali-
tat era un fet quoti-dià a la Grècia antiga.
Les relacions entre ho-mes eren un fet acceptat
socialment. Es parlava i s’es-crivia de l’homosexualitat i de les relacions entre dos homes amb tota naturalitat. Es reco-neixia la perspectiva, en molts pobles antics, de l’interès erò-
L’Homosexualitat a l’Edat Mitjana
ROGERRR BOGEROGER ENITOTT JULIÀ
HISTORISTST ADOR
48 EL MÓN MEDIEVAL
Sexualitat
L’homosexuali-tat ha estat un dels fenòmens menys estudi-ats pels me-dievalistes i els histo-riadors
en general. Segura-ment, els preju-dicis morals de la cultura ca-tòlica occi-dental i la falta d’inte-rès hi tenen molt a veu-re, així com
d’estudiar els homose-xuals com a grup a causa de la seva dis-
col·lectius margi-nats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret.
John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval
-cà aquesta barrera l’any 1980
en publicar el seu estudi sobre els gais a l’Europa Occidental
provocà debats intensos dintre
de la comunitat de medievalis--
ropa. Boswell va trencar el mur però, de moment, la seva feina
no ha tingut gaire continuïtat. Per què és difícil parlar de
la homosexualitat? En el pre-sent article no volem polemit-zar sobre el tema, sinó aportar-hi una visió rigorosa, centrant-nos en l’Edat Mitjana.
Per arribar-hi, però, primer cal fer escala a la Grècia
-ta aturada ens ajudarà espolsar-nos algunes
idees occidentals preconcebudes i a entendre que la visió de l’ho-mosexualitat ha evolucionat molt des de l’antiga Grècia.
L’ANTIGUITAT CLÀSSICA:
GRÈCIA I ROMAL’homosexuali-
tat era un fet quoti-dià a la Grècia antiga.
Les relacions entre ho-mes eren un fet acceptat
socialment. Es parlava i s’es-crivia de l’homosexualitat i de les relacions entre dos homes amb tota naturalitat. Es reco-neixia la perspectiva, en molts pobles antics, de l’interès erò-
L’Homosexualitat a l’Edat Mitjana
ROGERRR BOGEROGER ENITOTT JULIÀ
HISTORISTST ADOR
62 EL MÓN MEDIEVAL 63 www.monmedieval.cat
DR. MIQUEL HERNÁNDEZ-BRONCHUD
DOCTOR EN MEDECINA PER LA UNIVERSITAT D’OXFORD
mhbronchud@telefonica.net
Nous Temes Nous Temes
El Barri Gòtic és el nucli on va néixer la ciutat de Barcelona, i alhora és allà on es troben els principals
Palau Reial i la Catedral. Mal-grat les inevitables transfor-macions que ha sofert, el Bar-
ri Gòtic és ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians,
-ments eclesiàstics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest pe-tit escrit, només comenta-rem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnífic entorn.
La veritable història de
La Capella de Santa Llúcia
LA CATEDRALGÒTICA DE BARCELONAEls turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebé mil·lenària i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de París o la catedral de Colònia.
En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’es-til neogòtic, és molt més mo-
obra de Josep Oriol Mestres
pel famós empresari català -
hom, nascut a Tàrrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del país, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. També es va dedicar a negocis com la construcció del Canal d’Urgell i la creació de la companyia General de
dels seus diners, va participar com a benefactor a l’Expo-sició Universal de Barcelona de 1888. La finalització de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les se-ves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el
62 EL MÓN MEDIEVAL 63 www.monmedieval.cat
DR. MIQUEL HERNÁNDEZ-BRONCHUD
DOCTOR EN MEDECINA PER LA UNIVERSITAT D’OXFORD
mhbronchud@telefonica.net
Nous Temes Nous Temes
El Barri Gòtic és el nucli on va néixer la ciutat de Barcelona, i alhora és allà on es troben els principals
Palau Reial i la Catedral. Mal-grat les inevitables transfor-macions que ha sofert, el Bar-
ri Gòtic és ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians,
-ments eclesiàstics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest pe-tit escrit, només comenta-rem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnífic entorn.
La veritable història de
La Capella de Santa Llúcia
LA CATEDRALGÒTICA DE BARCELONAEls turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebé mil·lenària i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de París o la catedral de Colònia.
En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’es-til neogòtic, és molt més mo-
obra de Josep Oriol Mestres
pel famós empresari català -
hom, nascut a Tàrrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del país, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. També es va dedicar a negocis com la construcció del Canal d’Urgell i la creació de la companyia General de
dels seus diners, va participar com a benefactor a l’Expo-sició Universal de Barcelona de 1888. La finalització de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les se-ves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el
74 EL MÓN MEDIEVAL 75 www.monmedieval.cat
JORGE MAÍZ CHACÓN
HISTORIADOR,EDITOR I DIRECTOR DE WWW.MEDIEVALISMO.ORG
FOTOS CEDIDES PER: GETTY CENTER MUSEUM DE LOS ÀNGELES.
En el present text, analit-zem des d’una altra òptica els fets que condue ixen
el seu relat i
cristiana de les Balears a par-tir de 1229. Utilitzant com a rerefons el Llibre dels Feyts de Jaume I el Conqueridor, evidenciem l’existència d’un missatge i discurs que estaria més enllà del mateix procés de conquesta. Un llenguatge emprat que es repeteix en in-comptables cròniques i fets medievals, en els quals, darrere d’un al·legat dels mateixos, s’expressa l’argument habitu-al de la superioritat, del bé, de l’altre; en definitiva, de la violència psíquica, física i mental.
Rarament l’àmbit de la violència és analitzada com a concepte general expres-siu d’una societat. Ja hi ha interessants estudis sobre la violència urbana, la seva aparició en els àmbits ru-rals, la violència marginal, les lluites de bàndols i vio-lència antisenyorial, violèn-cia antisemita, la violència de la legalitat, la quotidia-na, la feudal, etc. que sota els pretextos habituals són analitzats a partir de les fonts documentals tradicio-nals de la justícia criminal, i que generalment oferei-xen el denominador comú de l’òptica materialista de la lluita de classes. O, per exemple, aquells estudis que analitzen la literatura o les expressions artístiques contemporànies als fets i tracten d’enumerar els fets
i les paraules més habitual-ment emprades, conformant bons exemples de l’erudició i la nova interpretació soci-al/mental del subjecte his-tòric.
Lli-bre dels Feyts, evidencia-rem allò que fa que el poder se sostingui, la producció de discursos més enllà de la seva acceptació únicament com a potència militar. En definitiva, la concepció i alteració d’un procés crea-tiu en torn a l’al·legat d’uns actes de marcat sentit do-minador. Funció que es duu a terme en el marc expansiu de les naixents i complexes monarquies feudals.
ELS RITMESDE LA VIOLÈNCIA
-lització d’uns qualificatius
Dispositius de poder
EL MÓN MEDIEVAL 74
Expressions de la violència
a la conquesta de Mallorca
-
Dispositius de poder
74 EL MÓN MEDIEVAL 75 www.monmedieval.cat
JORGE MAÍZ CHACÓN
HISTORIADOR,EDITOR I DIRECTOR DE WWW.MEDIEVALISMO.ORG
FOTOS CEDIDES PER: GETTY CENTER MUSEUM DE LOS ÀNGELES.
En el present text, analit-zem des d’una altra òptica els fets que condue ixen
el seu relat i
cristiana de les Balears a par-tir de 1229. Utilitzant com a rerefons el Llibre dels Feyts de Jaume I el Conqueridor, evidenciem l’existència d’un missatge i discurs que estaria més enllà del mateix procés de conquesta. Un llenguatge emprat que es repeteix en in-comptables cròniques i fets medievals, en els quals, darrere d’un al·legat dels mateixos, s’expressa l’argument habitu-al de la superioritat, del bé, de l’altre; en definitiva, de la violència psíquica, física i mental.
Rarament l’àmbit de la violència és analitzada com a concepte general expres-siu d’una societat. Ja hi ha interessants estudis sobre la violència urbana, la seva aparició en els àmbits ru-rals, la violència marginal, les lluites de bàndols i vio-lència antisenyorial, violèn-cia antisemita, la violència de la legalitat, la quotidia-na, la feudal, etc. que sota els pretextos habituals són analitzats a partir de les fonts documentals tradicio-nals de la justícia criminal, i que generalment oferei-xen el denominador comú de l’òptica materialista de la lluita de classes. O, per exemple, aquells estudis que analitzen la literatura o les expressions artístiques contemporànies als fets i tracten d’enumerar els fets
i les paraules més habitual-ment emprades, conformant bons exemples de l’erudició i la nova interpretació soci-al/mental del subjecte his-tòric.
Lli-bre dels Feyts, evidencia-rem allò que fa que el poder se sostingui, la producció de discursos més enllà de la seva acceptació únicament com a potència militar. En definitiva, la concepció i alteració d’un procés crea-tiu en torn a l’al·legat d’uns actes de marcat sentit do-minador. Funció que es duu a terme en el marc expansiu de les naixents i complexes monarquies feudals.
ELS RITMESDE LA VIOLÈNCIA
-lització d’uns qualificatius
Dispositius de poder
EL MÓN MEDIEVAL 74
Expressions de la violència
a la conquesta de Mallorca
-
Dispositius de poder
Monuments Monuments
85 www.monmedieval.cat 84 EL MÓN MEDIEVAL
TEXT: ANTONI LLAGOSTERA FERNÁNDEZ, PERIODISTA I PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL RIPOLLÈS
FOTOS: JULIÁN GUISADO
Ripoll,el gran monestir romànic de Catalunya
Monuments Monuments
85 www.monmedieval.cat 84 EL MÓN MEDIEVAL
TEXT: ANTONI LLAGOSTERA FERNÁNDEZ, PERIODISTA I PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL RIPOLLÈS
FOTOS: JULIÁN GUISADO
Ripoll,el gran monestir romànic de Catalunya
98 EL MÓN MEDIEVAL 99 www.monmedieval.cat
CASTELL DEL CATLLAR Molts dels elements de defensa dels castells han anat desapareixent en temps de pau, a mesura que queien en desús i l’edifici
exemple, les espitlleres per a les fletxes es van fer grans per donar cabuda a les prime-res armes de foc i, més tard, als canons, i van acabar desapareixent, sovint converti-des en finestres. També van perdre utilitat les portes caladisses, els ponts llevadissos i altres elements, però sobretot foren els fossats els que causaven una veritable inco-
de vegades, amb els mateixos enderrocs del
Catllar s’ha rehabilitat gran part de la for-talesa i s’ha netejat el fossat.
A LA RIBA DRETA DEL GAIÀ
de només 59 metres d’alçada vora el riu Gaià, respira història per totes bandes; la presència de les construccions de defensa de l’antiga vila fortificada domina el paisat-
de muralla i, sobretot, els llargs fossats ex-cavats a la pedra, donen fe que el lloc ha estat especial al llarg de la història.
Les excavacions fetes a la vila van des-cobrir que ja hi havia hagut un poblat en els
segles VII i V abans de Crist, i que les mu-ralles feudals que avui encara planten cara
superposició de construccions militars de-mostra que el lloc havia estat un enclava-ment defensiu de primer ordre.
Els documents més antics que parlen del castell són del 1066, temps en què el lloc formava part del territori cedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu. Els Montoliu el van conservar fins al 1351, any en què va passar als Olzine-lles. Més tard, el 1375, va passar a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma, i en-tre guerres, destruccions i restauracions posteriors, els comtes de Santa Coloma de Queralt van habitar el castell fins al segle XVIII.
LES PEDRES PARLENLes torres i la part central de la fortificació han estat molt treballades. Durant els úl-
del castell, ha comprat i enderrocat les ca-ses adjacents a les torres i la muralla, cosa que ha permès recuperar-la i també poder tornar a fer ús del pont de pedra que traves-
treballs també s’ha recuperat el pou de gel, a l’obaga, a la cara nord, sota el castell.
-
Ruta de Castells:Tarragonès, el Catllar,
Torredembarra, Ferran,Altafulla, Tamarit, el Rei (Tarragona)
Rutes
www.monmedieval.cat 99
TEXT I FOTOGRAFIES:RAMON ORPINELL VILARROIG
DIRECTOR GERENT DE FUNDACIÓ CASTELLS CULTURALS DE CATALUNYA
WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM
Rutes
98 EL MÓN MEDIEVAL 99 www.monmedieval.cat
CASTELL DEL CATLLAR Molts dels elements de defensa dels castells han anat desapareixent en temps de pau, a mesura que queien en desús i l’edifici
exemple, les espitlleres per a les fletxes es van fer grans per donar cabuda a les prime-res armes de foc i, més tard, als canons, i van acabar desapareixent, sovint converti-des en finestres. També van perdre utilitat les portes caladisses, els ponts llevadissos i altres elements, però sobretot foren els fossats els que causaven una veritable inco-
de vegades, amb els mateixos enderrocs del
Catllar s’ha rehabilitat gran part de la for-talesa i s’ha netejat el fossat.
A LA RIBA DRETA DEL GAIÀ
de només 59 metres d’alçada vora el riu Gaià, respira història per totes bandes; la presència de les construccions de defensa de l’antiga vila fortificada domina el paisat-
de muralla i, sobretot, els llargs fossats ex-cavats a la pedra, donen fe que el lloc ha estat especial al llarg de la història.
Les excavacions fetes a la vila van des-cobrir que ja hi havia hagut un poblat en els
segles VII i V abans de Crist, i que les mu-ralles feudals que avui encara planten cara
superposició de construccions militars de-mostra que el lloc havia estat un enclava-ment defensiu de primer ordre.
Els documents més antics que parlen del castell són del 1066, temps en què el lloc formava part del territori cedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu. Els Montoliu el van conservar fins al 1351, any en què va passar als Olzine-lles. Més tard, el 1375, va passar a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma, i en-tre guerres, destruccions i restauracions posteriors, els comtes de Santa Coloma de Queralt van habitar el castell fins al segle XVIII.
LES PEDRES PARLENLes torres i la part central de la fortificació han estat molt treballades. Durant els úl-
del castell, ha comprat i enderrocat les ca-ses adjacents a les torres i la muralla, cosa que ha permès recuperar-la i també poder tornar a fer ús del pont de pedra que traves-
treballs també s’ha recuperat el pou de gel, a l’obaga, a la cara nord, sota el castell.
-
Ruta de Castells:Tarragonès, el Catllar,
Torredembarra, Ferran,Altafulla, Tamarit, el Rei (Tarragona)
Rutes
www.monmedieval.cat 99
TEXT I FOTOGRAFIES:RAMON ORPINELL VILARROIG
DIRECTOR GERENT DE FUNDACIÓ CASTELLS CULTURALS DE CATALUNYA
WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM
Rutes
Subscripció
Puedes enviarnos la suscripción por u
Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)
DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________
(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE
Firma
DOMICILIACIÓ BANCARIA
Subscrigui’s a
Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.
Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat
TELèFON 93 530 78 36CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA
16
14
15
3
4 9
5
1
2
11
7
6
12
8 13
10
top related