el món dels morts

EL MÓN DELS MORTS

VIATGE AL MÓN DELS MORTS

Baixada cap a l’Avern d’Eneas acompanyat per la Sibil·la

segons l’Eneida

• És fàcil el descens a l’Avern, la porta sempre està oberta tant de nit com de dia, però desfer el camí per tornar, vet a qui el problema..

• Només uns pocs ho han pogut, fills de déus.• Tot l’espai que hi ha entremig l’ocupen els

boscos.

• El Cocit fluint lentament els envolta am els seus obscurs replecs.

• S’amaga dins un arbre atapeït un ram que té les fulles i la tija lleugera d’or, consagrat a la Juno infernal, l’escondeix arreu un clap de bosc i l’obscura vall l’envolta amb les seves ombres.

• L’entrada a l’infern, el Dol i els remordiments.

• Hi habiten les pàl·lides malalties i la trista vellesa i la por i la fam.. I la vergonya fretura, visions terribles a l’esguard, i la morts i la fatiga.

• Les alcoves ferrades de les Eumènides i la Discòrdia delirant am la seva cabellera de vibres lligada amb cintes sangonoses.

• En mig del vestíbul un om fróndos desplega les seves branques

• Allí encara s’aplenguen els fantasmes monstruosos de diverses feres..

• D’aquí surt el camí que condueix, pel Tàrtar a les aigües de l’Aqueront.

• L’Aqueront, és tot ell una gorga tèrbola de llot i de vasta fondària que borbolla i vomita tot el seu fanger dins del Cocit.

• Un enorme passador guarda aquestes aigües i aquest riu, d’esgarrifosa sutzor.

• Tot sol condueix la seva barca amb una perxa i la governa amb les veles i transporta en el buc rovellat les ànimes

• Aquí Cèrber amb les seves tres goles lladradores eixorda aquest reialme dels morts, monstres ajaçat en un antre al davant del desembarcador.La Sibil·la, en veure que les colobres ja es dreçaven pel seu coll, li gita una fogassa ensopidora feta de mel i de llavors adovades.L’animal, amb la seva fam voraç engoleix el menjar q li llençan, cau a terra.Eneas s’apressa a passar el llindar

• D’allí continua afanyosament el camí que li és permès, es aquí que encontra Tideu,aquí Partenopeu ínclit per les seves armesi la imatge del pàl·lid Adrastos, aquí els dardànies llargament plorats damunt la terra i caiguts en els combats.

• Vet aquí l’indret on la ruta es divideix en dues branques. La de la dreta condueix sota els murs del gran Plutó, és el camí de l’Elisi, el nostre. Però la de l’esquerra puneix els delinqüents i mena al Tàrtar impiu.

• Eneas mira endarrera i de sobte a l’esquerra, al peu d’una roca, veu tot voltat per les flames roents d’un riu ràpid, el Flegetont del Tàrtar, que arrosega en remolins roques fragoroses.

• Al davant una porta ingent i uns brancals d’hacer tan massís que cap força humana ni fins els habitants del cel amb un giny de guerra, no podrien esbotzar-los. Tisífone guarda el vestíbul ni i dia. En surten gemecs,un cruel retrumnyiment de fuets, un estridor de ferros i arrossegalls de cadenes.

• S’aturà Eneas, i aterrit per l’estrèpit digué quina mena de delictes hi són expiats, oh verge, digues-m’ho i amb quin suplici? Quins laments horribles m’arriben a les orelles? Aleshores la profetessa li va dir que per llei divina a cap home pietós no li és permes transpassar aquest llindar execrable.Radamant de Gnosos governa aquest llocs i aplica tortures

• Aleshores per fi damunt els golfos de l’horrible fragor, s’esbatanen les portes maleïdes.

• Veus quina és la guardiana asseguda al vestíbul, quina faç feréstega vigila al llindar? Dintre més cruel encara te l’estatge una Hidra monstruosa amb les seves cinquanta foles obertes i negres. Llavors és el Tàrtar que s’obre dincs un avenç i s’endinsa en les tenebres tant com dues vegades aminda l’esguard de la terra a l’Olimp eteri.

• Els qui odiaren llur germà, durant la vida terrena, els fills que bufetejaren llur pare, els qui foren occits per adúlters, els qui prengueren part en guerres impies i no temeren trair la dretura jurada a llurs amor: tots tancats aquí esperen el càstig. No vulguis saber quin és aquest càstig, ni quina llei i quina circumstància els hi ha enfonsat.Tots gosaren fer crims monstruosos i gaudiren de llur audàcia.

• Quan la vella sacerdotessa de Febus va sentir això afegí: però,apa, continua ja el teu camí i acaba l’afer emprès amb el ram d’or. Ràpidament van travessar l’espai d’enmig i s’acostaven a les portes.Eneas ateny l’entrada, es renta el cos amb aigua fresca i davant d’ell, subjecta el ram al llindar.Fetes aquestes ablucions i ofert el present a la deessa, assoliren un pla somrient,unes delicioses praderies, uns boscos venturosos.