Un total de 78 dels 96 morts de Lleida eren usuaris de residències Salut confirma 4 víctimes ahir a Ponent, tot i que les defuncions de residents es disparen en afegir dades de quatre centres mésLleidaACNEl Departament de Salut va con-firmar ahir, prop de la mitja-nit, que un total de 78 persones usuàries de residències de la gent gran han mort fins ara a la demar-cació de Lleida, 24 víctimes més que les que es van confirmar di-vendres a la nit, quan eren 54.

La diferència entre les dades de tots dos dies es justifica, d’una banda, pel nombre de residents morts durant el dia d’ahir, i de l’al-tra, al fet que Salut va comptabi-litzar ahir les dades de persones mortes fins ara en 17 residèn-cies, quan el dia abans només su-mat el nombre de víctimes en 13 d’aquests centres.

Oficialment, però, el Departa-ment de Salut va confirmar ahir la mort de quatre persones amb coronavirus en les darreres ho-res a la Regió Sanitària de Lleida, mentre que no es va registrat cap defunció en centres de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran. Pel que fa el nombre de nous po-sitius, es van confirmar 41 nous casos, 37 dels quals a les comar-ques de la plana i quatre a les de muntanya. D’aquesta manera, la xifra total de víctimes mortals a la demarcació de Lleida és de 96, mentre que els casos confir-mats arriben als 1.293 positius. El Departament també va infor-mar que en les darreres hores 18 persones havien rebut l’alta hos-

CONSEQÜÈNCIES DEL COVID-19

DOMINGO 12 DE ABRIL DE 2020 | TEMA DEL DIA 3

ContagiatsMortsAltes

CEUTA

CANÀRIES

MELILLA

ANDALUSIA

EXTREMADURACASTELLA-LA MANXA

MURCIA

PAÍS VALENCIÀBALEARS

ARAGÓ

CATALUNYA

LLEIDA

CASTELLA I LLEÓ

GALÍCIA

ASTÚRIES CANTÀBRIA PAÍS BASC

NAVARRA

LA RIOJA

MADRID

9.712

1.293

1.887 93 98

2.486 13.456

1.413

8.578

3.96911.543

45.849

32.984

7.176

1.507

3.2233.817

10.5151.827 1.719

Evolució a Lleida

09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 26 27 28 29 30 3125 1

1 3 4 17 26 34 36 41 51 66 78109149163

201259

319352

495

605680

752825

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

2

1.123

897

3

1.000961

4

991

MARÇ ABRIL5

1.100

1.200

1 3 3 3 5 8 13 20 2236 40 44 50 55

0

20

40

60

80

100

120

2

6269

9275

17 18 19 20 21 22 23 24 26 27 28 29 30 3125 1 2 3 4MARÇ ABRIL

5

Infectats a la demarcació de Lleida

Morts a la demarcació de Lleida

Altes hospitalàries a la demarcació de Lleida

79

1.037

6

1.063

6

80

7

82

7

1.098

1.300

8

86

8

1.293

Positius per comunitats autònomes

9 10

1.1541.220

9 10

88 90

11

1 2 5 5 5 8 14 24 26 46 65 76 91108124152

176213221

246227

273307

343361

1.252

11

96

Un total de 111 noves defuncions per coronavirus en les darreres 24 hores van elevar la xifra de morts a Catalunya fins les 3.442, segons dades del Departament de Salut, 11 més que el divendres.

Es van confirmar 1.043 casos nous des de l’últim balanç, 214 menys que divendres. A dia d’ahir, la xifra total de contagis era de 34.027 casos positius, dels quals

2.658 estaven ingressats de gra-vetat. Del total de positius, 5.328 són professionals sanitaris. Des de l’inici de la pandèmia a Catalunya s’han comptabilitzat fins a aquest dissabte un total de 14.975 altes hospitalàries, 677 més que diven-dres. D’altra banda, ahir van pujar a 1.663 els morts per coronavirus entre usuaris de residències de gent gran, 96 més que divendres.

Catalunya comptabilitza 111 noves defuncions i arriba als 3.442 morts per la pandèmia

ContagiatsMortsAltes

1.29396

ContagiatsMortsAltes

34.0273.442

ContagiatsMortsAltes

161.85216.353

ContagiatsMortsAltes

pitalària, el que suma un acumu-lat de 361: 282 a Ponent i 78 al Pirineu. D’altra banda, hi ha 200 persones ingressades en centres hospitalaris, 42 de les quals són a l’UCI.

De les 33 persones que es tro-ben ingressades en centres hos-pitalaris de l’Alt Pirineu i Aran amb coronavirus, cinc es troben ingressats a l’Espitau Val d’Aran, 17 persones estan ingressades a l’Hospital Comarcal del Pallars a Tremp, set a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell i qua-tre persones es troben ingressa-des a l’Hospital de Cerdanya. To-tes elles estan estables a planta.

1.773.980108.479

DOMINGO 12 DE ABRIL DE 2020 | TEMA DEL DIA 5

La Guàrdia Urbana denuncia 76 persones per evitar el confinament

Gairebé 5.000 empreses de la demarcació hanfet un ERTO

Nou sistema de comunicació digital pels pacients de l’Aran

L’Hospital del Pallars rep respiradors donats per BBVA

La Guàrdia Urbana de Lleida va denunciar entre la tarda del divendres i la matinada del dis-sabte 76 persones per incom-plir el confinament. A més, es van fer el control de 433 vehi-cles. Durant el torn de nit de la matinada del divendres al dissabte, la Guàrdia Urbana de Lleida va detectar i denunciar 10 persones pel fet de desobeir el confinament.

Segons les darreres dades de Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ja són 4.986 les empreses lleidatanes que s’han acollit a un ERTO des de l’inici de la crisi del Covid-19, afectant així a 28.154 persones a tota la demarcació. Les xifres totals de Catalunya ja assolei-xen els 89.101 expedients i les 657.014 persones assalariades afectades.

El govern del Conselh Generau d’Aran ja ha implementat a l’Es-pitau Val d’Aran i la Residència Sant Antòni el nou sistema de comunicació entre els pacients ingressats per Covid-19 i les se-ves famílies. Totes les tardes els pacients ingressats poden rea-litzar una videotrucada amb els seus familiars a través d’unes tauletes digitals.

L’Hospital Comarcal del Pallars ha rebut 4 dels 288 respira-dors que l’entitat BBVA ha lliu-rat als hospitals catalans. BBVA s’ha compromès a destinar 35 milions d’euros a nivell global per lluitar contra la Covid-19. Part d’aquest compromís glo-bal s’està traduint en la compra directa de material sanitari es-sencial per al tractament.

centrats en fer la nostra feina i estem actius. L’endemà arribes a casa cansada i és quan em sento tocada, perquè darrera de cada pacient hi ha una his-tòria”. Tot i això, “descanso i hi torno amb les energies renova-des”.

Amb aquestes energies re-novades, tornarà a obrir la por-ta del seu garatge a Alpicat per dirigir-se a l’hotel del Nastasi. Hi arribarà amb una muda no-va per canviar-se i es protegirà amb els equips de protecció. I amb la seva fotografia en-ganxada a la bata, acabarà de curar els pacients amb corona-virus. Però perquè ho pugui fer, defensa que “ningú ha de tenir pressa per sortir, quedar-se a casa és un tallafocs”.

A les instal·lacions de la Fonda del Natasi, la Joana i la resta de companys tracten els pacients estables com a pas fi-nal en la seva recuperació amb l’objectiu de “descongestionar” i no saturar el sistema sanitari. Per evitar, també, aquesta si-tuació l’Ajuntament de Lleida ha habilitat un segon hotel a la ciutat, el Rambla, per poder acollir pacients amb corona-virus. De moment, però, Salut només fa trasllats al Nastasi. A banda, d’aquest hotel, a la de-marcació de Lleida n’hi ha més que s’han habilitat com a hos-pitals, com a Tremp, on hi ha el Segle XX i l’Alegret.

D’altra banda, aquesta set-mana el Departament de Salut va traslladar 45 llits articulats al pavelló Onze de Setembre de Lleida, provinents de l’Hospital Comarcal de Tremp, per si cal-gués habilitar-lo.

“El major reconeixement ens el do na el pacient quan marxa cap a casa rec uperat”

Restauradors lleidatans elaboren els àpats del refugi i l’alberg Jericó Quatre cuiners professionals s’han encarregat de 80 menús solidarisProfessionals de la restauració de Lleida elaboren els àpats de Divendres Sant i Dilluns de Pasqua per als usuaris del refugi i l’alberg Jericó

LleidaREDACCIÓQuatre cuiners de Lleida han ela-borat aquest Divendres Sant i també ho faran el pròxim Dilluns de Pasqua 80 menús adreçats a

les persones sense sostre, acolli-des al refugi del Pavelló municipal Agnès Gregori i a l’alberg Jericó. Els xefs Gonzalo Ferreruela, del restaurant Ferreruela, Jordi Vi-dal, del restaurant Espurna, Ge-rard Balasch, del restaurant La Huerta i Jordi Vidal, professor de l’ Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida, s’han posat al capdavant dels seus equips per preparar els àpats especials per aquests dos dies.

Vuit voluntaris de la Xarxa Solidaritat Lleida ajuden en els restaurants a disposar els àpats (dinar i sopar) en carmanyoles, i la Creu Roja és l’encarregada de traslladar el menjar fins als dos equipaments. Els quatre restau-radors han treballat de forma col·laborativa, centralitzant la tasca d’elaboració dels àpats en dos dels obradors dels restau-rants, per tal de facilitar la logísti-ca d’aquest projecte solidari.

FOTO: Paeria de Lleida/ Els restauradors preparen els àpats amb l’ajuda de la Xarxa de Solidaritat de Lleida

Alpicat compra una impressora 3DL’Ajuntament d’Alpicat ha comprat una impressora 3D per fabricar material sanitari i promou una campanya de recaptació entre els veïns per adquirir-ne un altra / FOTO: Ajun. Alpicat

Mones per la residència de les BorgesL’Ajuntament de les Borges Blanques va lliurar aquest dissabte, un parell de mones al personal de la residència municipal, com a mostra d’agraïment pel seu esforç / FOTO: Ajunt. Borges Blanques

24 LLEIDA| DOMINGO 12 DE ABRIL DE 2020 DOMINGO 12 DE ABRIL DE 2020 | LLEIDA 25

Els balcons, protagonistes de les Caramelles 2020

Les cantades de Caramelles són una de les tradicions més arrelades que se celebren durant la Setmana Santa a tot Catalunya i a la demarcació lleidatana. Enguany, malgrat les dificultats que es viuen, les colles han buscat alternatives per continuar celebrant-les.

LleidaANTONIO MEGÍASEn aquest 2020 tot serà diferent, però els diferents grups de can-taires no han volgut perdre la tra-dició i han impulsat diverses ini-ciatives perquè aquesta Pasqua s’assembli el més possible a les anteriors i que tindran les ones radiofòniques i els balcons com a principals protagonistes. Així, alguns directors i directores de grups de cantaires expliquen a LA MAÑANA, les seves sensacions i les obligades novetats d’aquesta atípica edició de les Caramelles.

A Juneda, on la Massa Coral està no gaire lluny de celebrar el seu Centenari -tot i que la tradi-ció del cant coral a la localitat de les Garrigues és més antiga-, han organitzat una audició retrospec-tiva de Caramelles d’altres edici-ons que seran emeses per Ràdio Juneda (107.6) avui des de les 10.00 hores.

La directora Núria Gilabert diu que a Juneda, a més de les canta-des de plaça i carrer, que són diu-menge al matí i que finalitzen a la Plaça dels Cantaires que l’ajun-tament els va dedicar, també es fan les Serenates, unes cantades d’una o dues cançons en què es van visitant les cases que ho han demanat per algun motiu –noces, batejos o qualsevol celebració– i que eren les úniques que algun cop havien estat suspeses, en aquest cas per la pluja. “Per la res-ta, més enllà d’alguna edició cele-brada sota algunes gotes, sempre les hem fet”.

A Artesa de Segre -on, conta el director del grup Jordi Badia- hi ha Caramelles “des de 1904 i només s’han hagut de suspendre un parell d’anys a la postguerra”, el Grup de Caramelles la Dàlia Blanca ha convidat a tots els ciu-tadans, “siguin o no caramellai-res” a una cantada als balcons aquest diumenge des de les 12.00

hores de les cançons més tradici-onals que seran emeses per Rà-dio Artesa de Segre (90.4). “Estic content perquè no es perdrà la principal funció de les Carame-lles, omplir els carrers de cant”, diu Jordi, que també farà a través de la ràdio el tradicional discurs d’abans de la cantada. A més, vol destacar que enguany hi ha hagut gairebé més participació que mai i que pràcticament la cinquantena de membres del grup ha pres part en la iniciativa.

A més, també han fet una pe-ça en què han participat fins a 34 membres del grup i que ha consis-tit en que cadascú ha gravat a ca-sa seva un vídeo amb un fragment que després s’han muntat, una tasca que no ha estat gens fàcil, ja que com recorda Jordi “la coordi-nació és molt important i no som cap cor professional”.

També va celebrar-se ja ahir una cantada als balcons a la Seu d’Urgell, de la mà de la Coral In-fantil de l’Escola Municipal de Música, tot i que el grup de Les Caramelles de la Germandat de

FOTO: G. S. S. / El grup de cantaires de la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d’Urgell no podrà fer enguany cap activitat FOTO: C.A.S. / Els Caramellaires d’Artesa de Segre al 1956 (a baix) i al 2019 (a dalt)

FOTO: C. J. / El grup de cantaires de Juneda es va crear al 1927

FOTO: Marc Castellà / Imatge de l’anterior edició de les Caramelles a Cervera

Malgrat les dificultats pel confinament, els diferents grups de cantaires de la demarcació es ‘reinventen’ perquè no es deixi de celebrar aquesta tradició

tem sempre en tres veus, així que seria molt complicat tenir un baix i un tenor cadascú al seu balcó”. El grup encara no ha decidit si sus-pendran definitivament aquesta edició de les Caramelles o es re-programaran per una altra data quan sigui possible.

A Cervera, la Coral Infantil No-va Cervera, que precisament està celebrant els 50 anys d’història de l’entitat, ha organitzat el que ano-menen Caramelles 2.0. En aques-ta iniciativa han proposat dues cançons, La masovera i Carame-lles, perquè els cerverins surtin als balcons a cantar-les avui a les 12.00 hores, i a més, els convida a vestir-se de caramellaires i a gra-var un vídeo o fer una fotografia de la seva actuació i enviar-lo a la Coral per guardar el record d’una edició històrica.

Una altra de les localitats llei-datanes que celebrarà una can-tada als balcons és Tremp, on l’Orfeó ha convocat la gent als bal-cons a les 13.00 hores per cantar la caramella Som la veu del Poble. L’entitat ha gravat un vídeo dels cantaires animant la gent a que-dar-se a casa i cantar als balcons i a la pàgina web es poden trobar els enllaços amb la lletra i la mú-sica.

Així doncs, la demarcació llei-datana està decidida a que la tra-dició de les Caramelles no es per-di ni un sol any, malgrat que no es pugui celebrar de la mateixa manera.

Sant Sebastià, que va tornar en l’època moderna el 1986 després d’alguns intents infructuosos al llarg del franquisme per recuperar la tradició que arribava a principis

del segle XX, ha decidit no fer cap actuació.

El seu director, Lluís Obiols, ex-plica que “nosaltres no som un grup coral que fa altres actuacions

i a més fa les Caramelles, sinó que actuem exclusivament aquest dia i no tenim el mateix ritme d’assa-jos”. Una altra raó és que “tenim el model dels Cors de Clavé i can-

Les Caramelles -de les que es té constància des de finals del segle XVIII, tot i que no es van començar a estendre pel territori fins a mitjans del segle XIX- són cançons populars catalanes, entre les que es poden trobar les típiques havaneres o sardanes, tot i que també s’ha anat afegint al llarg del temps, la interpretació de cançons modernes adap-tades amb lletres iròniques o divertides, a l’estil de les xirigotes de Cádiz, que fan refe-rència a temes d’actualitat generalment de la localitat on s’estan celebrant.

Les Caramelles es van començar a estendre a mitjans del segle XIX

El Museu d’Isona i la Conca Dellà celebra 25 anys amb les obres d’ampliació a la vistaEl coll de dinosaure de cinc metres, un dels més grans trobats a Europa, serà el principal reclamEl 8 d’abril del 1995 s’inaugurava el Museu d’Isona i la Conca Dellà. Els responsables van ser grups d’arqueòlegs i paleontòlegs que, a finals dels anys vuitanta, van arribar a Isona per excavar a la ciutat romana d’Aeso i a alguns jaciments de dinosaure.

IsonaMARTA LLUVICH (ACN)La importància d’aquelles prime-res troballes van portar a l’Ajun-tament a la creació de l’equipa-ment. Transcorreguts 25 anys, el Museu s’ha convertit en un re-ferent d’arqueologia i paleonto-logia del Pirineu i Prepirineu de Lleida. Ara, encara el futur amb la seva ampliació com a gran pro-jecte. Finalitzada aquesta obra exhibirà una de les troballes més grans fetes mai a Europa, un coll de dinosaure de més de 5 metres trobat al jaciment d’Orcau-1.

Per celebrar el primer quart de segle, a través de les xarxes socials donaran a conèixer les 25 peces més especials de la col·lec-ció, una peça per any de celebra-ció; la iniciativa ha començat per una urna ibèrica feta a mà troba-da al Serrat dels Espinyers (segles III-I aC). Durant els primers anys, totes les peces que entraven al

FOTO: Marta Lluvich (ACN) / El jaciment ha deixat al descobert part de la muralla romana d’Isona

Museu eren de jaciments del mu-nicipi d’Isona i Conca Dellà. Amb els anys, l’equipament s’ha anat fent gran i s’ha convertit en un centre de referència i ja acull pe-ces trobades en jaciments de la Noguera o l’Alt Urgell.

El director del Museu d’Isona destaca alguns dels fets més relle-

vants durant aquests anys a nivell arqueològic i paleontològic com han estat la descoberta de la mu-ralla de la vila romana d’Aeso; la descoberta de la vila romana de Llorís; la documentació de la pri-mera espècie de dinosaure tro-bat a Catalunya (Pararhabdodon isonensis), i la descoberta del coll

de dinosaure de més de 5 metres trobat al jaciment d’Orcau, que permetrà documentar una nova espècie. Àngel Galobart afegeix que tenien pensat fer diferents activitats per celebrar l’efemèride però que aquesta celebració s’es-tà fent des del confinament a tra-vés de les xarxes socials.

Els actors donen “un vot de confiança” i suspenen la vaga culturalLa Unió d’Actors i Actrius va desconvocar l’’Apagada Cultu-ral’ de 48 hores que estava pre-vista per a aquests divendres i dissabte després que el govern espanyol hagués anunciat que “en els propers dies” el minis-tre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, convocarà el sector a una reunió. En un co-municat, l’associació va voler donar “un vot de confiança” a l’executiu, ja que el govern espanyol va avançar que estu-diarà la singularitat del sector per adaptar-hi les mesures que es necessitin.

Propostes pel confinament amb ‘Distreu-te en català’El Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), ha incorporat a la pàgina Fes créixer la llengua des de casa un apartat amb recursos per al lleure en llengua catalana per poder jugar, cantar, veure pel·lícules i compartir temps amb qui es vulgui. L’apartat Dis-treu-te en català! inclou Aga-faelmicro.cat, un repertori de 20 videoclips de cançons en català molt conegudes, l’accés al portal Viasona, o El planeta dels contes, que reuneix contes en català en format audiovisual adreçats a infants més petits de fins a 5 anys.

DOMINGO 12 DE ABRIL DE 2020 | OCIO 37

És evident que la situació no és fàcil i les cares que es veuen pel carrer donen fe d’un estat d’ànim determinat. Ara bé. Pot-ser precisament per això el sen-tit de l’humor sempre és un bon aliat. I això és el que explicava ahir un lector d’aquest diari que es va trobar amb una persona que sortia d’una botiga amb dos botelles de vi. “Productes essen-cials!”, li va dir mentre justificava que cal fer la Pasqua i la Mona tot i que sigui des de casa.

COSES QUE PASSEN | Carolina Gili |

La factura de la Covid-19Mentre a Europa els països de-baten com afrontaran, a llarg termini, el deute que deixarà la Covid-19; mentre els governs po-lemitzen sobre les millors políti-ques per noquejar aquest male-ït virus; mentre alguns intenten desviar l’atenció buscant bocs expiatoris, persones amb noms i cognoms segueixen emmalaltint i morint de coronavirus. Les dis-cussions sobre qui pagarà la fac-tura no acabaran portant enlloc. La “dolorosa”, està clar, ja l’estem pagant i la continuarem pagant entre tots bé sigui amb diners o amb seqüeles que s’arrosse-garan de per vida. Quan la crisi sanitària passi, caldrà repensar

el model i establir un nou ordre de prioritats tant personals com polítiques, econòmiques o soci-als. Ho demostra el fet que ni els països més rics, ni els més po-derosos, ni tan sols els més ben armats no han tingut cap avan-tatge en aquesta lluita contra un virus implacable davant la fragili-tat del cos humà. El sistema que brolli de les pàgines viscudes en aquesta pandèmia hauria d’esta-blir una nova piràmide de valors. Per pal·liar el patac econòmic, seria un bon moment perquè els bancs retornessin, a qui més pa-tirà i no només a qui pugui tor-nar els crèdits, els 50.000 milions d’euros que deuen dels 67.000 milions que vam pagar pel seu rescat financer.

Estaria bé que els bancs retornessin els 50.000 milions que deuen dels 67.000 del seu rescat

Que aquesta és la Setmana Santa més atípica de les que es recorden és un fet.

L’estat de confinament no permet sortir de casa ni encara menys fer turisme. Tot i això a través de les xarxes es poden redescobrir in-drets paisatgístics d’especial be-llesa, com planteja l’àrea de Tu-risme del Consell Comarcal de la Noguera a través de propostes per sortir de casa “virtualment” durant el cap de setmana.

Per això es proposa la visita virtual a diversos equipaments turístics i espais naturals de la comarca sense sortir de casa. En primer lloc a través del web (www.espaisnaturalsdeponent.cat/ca/espais-naturals-de-po-

nent/) s’ofereixen diversos vídeos dels espais naturals de la comar-ca de la Noguera, com la Serra del Montsec, la Serra Llarga-Secans de la Noguera, l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa, o el lloc on conflueixen el Segre i la Noguera Ribagorçana.

No en va, aquesta comarca s’estructura entre rius i per això se la coneix amb el nom de la “Mesopotàmia catalana”. Des de la pàgina principal del COU D’Àger (www.parcastronomic.cat) es pot fer una visita virtual a les instal·la-cions, accedir al canal Youtube on hi ha vídeos educatius o veure en directe la panoràmica des del Parc Astronòmic Montsec amb la webcam.

En paral·lel, es proposa una sortida virtual al Monestir de les Avellanes (www.monestirdele-savellanes.com/virtual/) o a Ba-laguer (www.balaguer.cat/turis-me/ca index.html). Tot plegat una bona manera de viatjar sense ha-ver de sortir de casa.

D’AQUÍ I D’ALLÀ

La Noguera proposa visites virtuals als espais naturals i equipaments de la comarca

FOTO: ACN

DIUMENGE 12 D’ABRIL DE 2020

DIPÒSIT LEGAL: L-22/1971 | CONTROL DIFUSIÓ: OJDTelèfon: 973 001 140

G. Ferreruela Cuiner

Àngel Galobart Director del Museu d’Isona

Vladímir Putin President de Rússia

Personifiquem en Gonzalo Ferreru-ela la iniciativa dels cuiners Gerard Balasch, Lluís Bonillo i Jordi Vidal d’elaborar menús solidaris pels usuaris de Jericó i del Refugi.

L’equipament celebra el seu 25è aniversari i ho fa amb l’aval de ser un centre de referència del món de la paleontologia i un recurs cultural de primer ordre pel Pallars Jussà.

El màxim responsable de la Federa-ció Russa afegeix més tensió en un moment ja de prou sí difícil reclu-tant gent per l’Exèrcit Rus a Crimea, un fet que ja ha condemnat la UE.

Els itineraris es poden fer a partir de les webs o dels canals Youtube