de joan ramis i ramis direcció i dramatúrgia sergi marí · · 2015-02-11escenografia i...
Post on 03-May-2018
221 Views
Preview:
TRANSCRIPT
De Joan Ramis i Ramis
Direcció i dramatúrgia Sergi Marí
Amb Queralt Albinyana, Rodo Gener, Lluís Marquès, Josep
Mercadal, Àlvar Triay i Agnès Romeu
Del 18 de febrer al 15 de març de 2015
UUnnaa ttrraaggèèddiiaa rreeppuubblliiccaannaa úúnniiccaa eenn llaa sseevvaa èèppooccaa
ii eenn llaa pprroodduucccciióó tteeaattrraall eenn ccaattaallàà
Direccio i dramatúrgia Sergi Marí
Repartiment
Queralt Albinyana - Lucrècia
Agnès Romeu - Junia
Lluís Marquès - Brutus
Josep Mercadal - Tarquino
Rodo Gener - Col·latino
Àlvar Triay - Manlius
Produccio executiva Montserrat González
Escenografia i vestuari Sergi Marí i Marga de la Llana
Assessorament pedagògic Montserrat González
Assessorament filològic Jaume Gomila
Audiovisuals Anna Petrus i Blanca del Rey
Fotografia Valentín Coira i Josep Miquel Vidal
L'accio de Lucrecia transcorre a casa de Col·latino, en un descans durant el setge d'Ardea per part dels romans. Tarquino, fill del rei de Roma, i Col·latino, militar a les seves ordres, parlen de les seves mullers i del seu eventual comportament quan ells son a la guerra. Col·latino afirma que la seva, Lucrecia, li es absolutament fidel i que pateix dia i nit per l'absencia del marit. Decideixen comprovar-ho i Tarquino s'avança. Quan Lucrecia apareix, l'hereu del tron de Roma no nomes comprova com n'es de virtuosa i amant del seu marit, sino que en queda fascinat d'una forma incontrolable. Tarquino cedeix a la seva passio, desoint els consells de guiar-se per la rao, i vol fer seva Lucrecia. Desplega totes les seves arts per aconseguir-ho: les promeses, les amenaces i la tirania. Els fets es precipitaran fins provocar la revolta que històricament es considera el motiu de la caiguda de la dinastia dels Tarquins i de la consegüent proclamació de la República romana, que va durar uns quatre segles.
Amb aquest espectacle, es vol difondre el patrimoni cultural de la literatura catalana. Joan Ramis es el màxim representant del que Jordi Carbonell ha anomenat “el període menorquí de la literatura catalana”, centrant-lo en la segona meitat del segle XVIII i primers anys del XIX. Les successives dominacions britàniques i una de francesa de l'illa de Menorca van tenir uns efectes polítics i socials que van propiciar un desenvolupament literari modest però molt significatiu, especialment en comparació amb la resta dels Països Catalans, sotmesos com estaven a l’opressio lingüística dels regnats borbònics. Joan Ramis i tota una serie d'il·lustrats menorquins van mantenir el caliu del català literari amb un esperit molt conscient, exercint una meritòria funcio de “custodis culturals” avui encara no prou reconeguda en aquest país ple de llacunes històriques sobre els fonaments de la seva identitat. L’espectacle, a mes a mes, ha rebut els premis: Premi BÒTIL 2011 (Balears Ofereix Teatre i Literatura), Premi ATAPIB 2012 (Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears) a millor espectacle i millor actor, Josep Mercadal, i menció de la Xarxa Alcover com a espectacle seleccionat per a la temporada 2013-14.
Joan Ramis i Ramis (1746-1819), es l'articulador de la primera generacio d'il·lustrats menorquins. Al final de la seva vida, Joan Ramis haurà estat súbdit britànic fins els 10 anys, frances entre els 10 i els 17, britànic per segona vegada fins els 36, en que passa a ser espanyol per primera vegada, tot i que tornarà a ser britànic entre els 52 i 56 anys, i llavors definitivament espanyol fins a la seva mort als 73 anys. Els efectes d'aquest convuls “període de les dominacions” sobre la societat menorquina foren molts, però cal assenyalar, per exemple, que les biblioteques de les famílies riques es nodriren dels llibres de referencia del segle de les llums i que aquestes famílies enviaren els seus joves de viatge i a estudiar a ciutats europees (com a Avinyo, territori de la Santa Seu i per tant neutral). L'educacio
superior i l'obertura a les noves idees il·lustrades rebrà un fort impuls a partir de 1756, amb
l'arribada dels francesos (la llengua i el fet de tractar-se d'ocupants catòlics facilità les relacions amb la poblacio) i seguirà reforçant-se durant la segona meitat del segle XVIII. Durant els seus primers anys, Joan Ramis i Ramis es un jove estudiant que gaudeix de l'enriquidor contacte de la burgesia maonesa amb la cultura francesa, capdavantera de les idees il·lustrades. Havia nascut deu anys abans de l'arribada dels francesos a l'illa, el 27 d'abril de 1746. En 1762 viatja a Palma de Mallorca per assolir formacio universitària tot i que, segons els estudiosos, l'experiencia es mes aviat decebedora. A Mallorca, la llengua oficial es el castellà i literàriament es viuen els anys de la decadencia del barroc, marcats per una influencia decisiva de l'Esglesia, en contrast amb la liberalitat i la catalanitat de Menorca. A traves del seu mestre, el franciscà Llorenç Company, Ramis coneix extensos compendis d'autors llatins i les poetiques d'Aristòtil i d’Horaci, a mes de l'Arte Poetica espanola, de Juan Díaz de Rengifo, que es el “model” del moment, de tipus barroc, i no encara la Poetica ja pròpiament neoclàssica d'Ignacio de Luzan, tot i que ja havia estat publicada en 1737. En 1765, Joan Ramis obte a Palma els graus de batxiller en filosofia i de mestre i doctor en arts liberals. El doctorat en dret civil i canònic, però, l'aconsegueix a Avinyo, com a estudiant lliure, el 1767. Podem parlar sense embuts d'un veritable moviment il·lustrat menorquí, que te les seves branques i personalitats diverses. Els membres del primer grup es reuneixen a la Societat Maonesa de Cultura (1778-1785), un lloc de lectura, debat i adquisicio de llibres i premsa que té la seu a la pròpia casa de Joan Ramis i Ramis.
"La representació de Lucrècia ha estat una inesperada sorpresa que, cal esperar, comparteixin molts i molts espectadors. [...] Es lliuren a una actuació enèrgica, passional,
matisada, amb la seguretat i precisió derivades d'un llarg rodatge, i amb una dicció del vers molt ben apresa: la rima dóna la musicalitat que convé als alexandrins però defuig qualsevol
èmfasi que pogués encotillar excessivament els diàlegs amb algun artifici enutjós." J. A. Benach
(La Vanguardia)
"Carregada de passió que els actors fan esclatar gràcies a una vívida proximitat amb l'espectador situat a dues bandes, i acaba essent una exaltació de la llibertat contra les
inèrcies de l'Antic Règim i contra tota mena d'autoritarisme, per tant, plenament vigent en el context polític espanyol." F. Massip (Recomana.cat)
“Prodigiosa Queralt Albinyana, excepcional Josep Mercadal, estupendos Enka Alonso, Rodo Gener, Xavier Núñez y Àlvar Triay y extraordinaria puesta en escena, cóctel de inteligencia,
elegancia, buen gusto, horas de trabajo y amor al oficio y a la propia cultura.” Francesc M.
Rotger - Diario de Mallorca
“Assistir a l’estrena de Lucrècia és una oportunitat única per veure [...] l’obra més emblemàtica del teatre neoclàssic català.” - Raquel Marqués (Diario Menorca)
“D’entrada, em venen al cap adjectius com magnànima, espectacular, colpidora, etcètera. [...] L’aposta del seu director Sergi Marí ha encaixat en el seu propi esperit de l’obra i l’autor. Una tragèdia romana escrita al segle XVIII i una joia de la literatura catalana que fou dignificada
per uns actors i actrius en una àmplica gamma de detalls que fan recuperar un text mereixedor de la més ferma lloança.” - Bep Joan Casanovas (Diario de Menorca)
“Representacions com aquesta Lucrècia del segle XVIII de Joan Ramis i Ramis, versió fidel de lletra i d’esperit de Sergi Marí, em fan recordar perque m’agrada el teatre. No basten els
aplaudiments en acabar la funció, perquè no només ho han fet bé, sinó que han fet quelcom important.” - Javier Matesanz (Fancultura)
Estrena a La Seca Espai Brossa: Dimecres 18 de febrer de 2015
Funcions: Del 18 de febrer al 15 de març de 2015
Horaris: De dimecres a dissabte a les 20 h. Diumenges a les 18.30 h.
Preu: 15 €
ATENCIÓ!! Els dies 20, 21 i 28 de febrer no hi haurà funció
Imatges en alta resolució: User: espaibrossa Password: brossa
Informació al web
Tràiler
Contacte premsa
Ester Cánovas
premsa@laseca.cat
www.laseca.cat
Flassaders, 40. 08003. Barcelona Tel. 93 315 15 96
Sergi Marí – Dramaturg i director
Sergi Marí (Mao, 1962), actor i ajudant de direccio a la
companyia La Clota, dirigida per Pitus Fernàndez. Es
tambe l'editor de Lucrecia o Roma libre en format per
a internet, en el marc del projecte en curs “Repertori
Teatral Català” impulsat per la Institucio de les Lletres
Catalanes, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre
Principal de Palma de Mallorca i l'Insitut del Teatre de
la Diputacio de Barcelona. Editor de Mar i cel, d'Angel
Guimerà, (Ed. La Galera, Barcelona, 2011.)
Anteriorment cal destacar la dramatúrgia, ajudantia de
produccio i ajudantia de direccio de l'espectacle
Assajant Albertí de la companyia La Clota, direccio de
Pitus Fernandez, espectacle guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or 2010 (un
espectacle en el qual ja es projectava una mirada sobre la posada en escena de teatre clàssic
català.).
Queralt Albinyana – Actriu
Llicenciada en Interpretacio per l'Institut del Teatre de
Barcelona Especialitzada en cant. Alumna de M. Dolors
Aldea i, actualment, de Susanna Domenech. Nivell 1 de
Voice Craft (E.V.T.S).
Alguns treballs: 2011-2012- Los Miserables, de Boublil &
Schönberg. Dir: Laurence Connor y James Powell. 2011-
Shubernacles humits (els urinaris públics europeus), de
Carles Santos. Dir: Carles Santos. 2010-2011- Hair Love &
Rock Musical, de Jerome Ragni, James Rado, Galt
MacDermot. Dir: Daniel Angles. (Sheila, Lynn). 2010:
Chicha Montenegro Gallery, de Carles SantsS. Dir: Carles
Santos. 2009: La Bella y la Bestia, d’Alan Menken, Howard
Ashman, Tim Rice, Linda Woolverton. Dir: Glenn Casale,
John Macinnis, Santiago Perez. (chica Boba, cover de Babette y Bella.) 2009-2010: La Riera.
Telenovel·la. TV3. (Txell Riera) Paper secundari. 2008-2009-2010: Llagrima de sang.
Telenovela. Boca a Boca Produccions, grup Serra. IB3. (Alba Sintes). Paper principal. 2007: Tape
(La cinta). De Stephen Belber. Dir: Alex Tejedor. (Amy) 2007: El Sarao del ano, de Comediants.
Dir: Joan Font i Jaume Bernadet. 2007: Estima’m una mica. Cabaret musical de diversos autors.
de La Clota. Dir: Pitus Fernàndez. 2000: Somni d’una nit d’estiu. De William Shakespeare. Dir:
Pitus Fernàndez. (Titània).
Lluís Marquès – Actor
S’està formant en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha treballat amb la companyia Els Comediants a l’espectacle Fantasia by Escribà, que es va estrenar a Singapur el passat mes d’agost sota la direccio de Joan Font. També ha actuat en muntatges com No pujaras a l’atic, dirigit per Daniela Feixas i Jumon Erra, a l’Àtic22; I una polla, escrit i dirigit per Miki Esparbé; Liberad a Guille, de Sílvia Navarro i dirigit per Roger Julià al Minitea3; i Alguien que apague la luz, estrenat al Microteatro de Madrid i dirigit per Sílvia Navarro. Ha participat a la quarta temporada de la sèrie Migjorn d’IB3 i acaba de rodar La isla bonita, la darrera pel·lícula de Fernando Colomo.
Josep Mercadal – Actor
Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2006).
Graduat en Art Dramàtic per l’Escola d’arts interpretatives Xavier
Gratacòs de Barcelona (1996-98).
Alguns treballs: 2007. Mot a mot. Francesc de B. Moll o la recerca
contínua, de Josep Mercadal i dirigit per Salvador Oliva. Coproduccio
del Govern Balear, Consell de Menorca, Institut d’Estudis Baleàrics i
Ajuntament de Ciutadella. 2003-2004: Nit de reis, de Shakespeare,
dirigit per Pitus Fernandez. Rafel Oliver produccions. Festival de
Donosti (2003), Festival de Tàrrega (2003), i gira per Balears i Espanya.
2001-04: Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, dirigit per Pitus
Fernandez. Coproduccio Rafel Oliver Produccions i La Clota, Festival de
Tàrrega (2004), gira per Balears i Espanya. 2005. Primer premi d’interpretacio teatral en la
modalitat de monòlegs del certamen d’arts esceniques Art Jove’05. Govern de les Illes Balears.
Àlvar Triay – Actor
Llicenciat en Interpretacio a l'Institut del
Teatre (2004) Llicenciat en Comunicacio
Àudiovisual a la UAB.
Alguns treballs: 2010-2011. Els Convidats, de
Mar Pla. Dir: Cristina Cervià. Sala Muntaner.
Gira Paisos Catalans 2009. Alícia, un viatge
al país de les meravelles. Adaptacio i dir:
Carlota Subiros. Teatre Lliure 2007. Paradise Band, de Cristina Clemente. Dir: Merce Vila.
Teatre Lliure 2006. Push-up 1-3, de Roland Schimmelpfennig. Dir: Merce Vila. Teatre Estudi
2006. Panorama des del pont d'Arthur Miller. Dir: Rafel Duran. TNC 2006. Terra Baixa, d'Àngel
Guimerà. Dir: Frederic Roda. Catalunya i Balears 2008-11. Llagrima de Sang, d'IB3 Televisio.
Paper secundari: Toni Sastre. 2009: Ull per ull/Ojo por Ojo de TV3 i TVE. Dir: Mar Targarona.
Ptge: Salvador Seguí, 2007. El silenci abans de Bach de Pere Portabella. Produccio Films 59.
Agnès Romeu – Actriu
Llidenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de
Barcelona i en International Theatre Lab per la Theatre
School of Amsterdam, tambe s’ha format en diversos
cursos d’interpretacio, clown i dansa.
Com a actriu ha treballat en diverses produccions
teatrals, com La Marquesa de Sade (dir. Emilià Carrilla)
de Yukio Mishima, Ricard III (dir. Montse Peralta) de
William Shakespeare, Els treballs i els dies (dir. Jaume
Melendres) de Michel Vinaver o Història gris (dir. Sílvia
Ferrando) de Xevi Casanovas, entre d’altres.
En televisió, ha participat també en diverses series, entre
les quals es poden trobar L’Anell (IB3, dir. Humerto Miró), Kubala, Moreno, Manchón (TV3, dir.
Kiko Ruiz), La Riera (TV3, dir. Esteve Rovira), Ventdelplà (TV3, dir. Ignasi Tarruella) o Polònia
(TV3, dir. Toni Soler), entre d’altres.
A més, també ha participat en el programa de ràdio Gabinet de crisi d’IB3 Ràdio, sota la
direcció de F.Palou i S.Marcos com a actriu i imitadora.
Rodo Gener – Actor Va neixer a Menorca el 1973. Actor professional des de l’any
1990. Actor, doblador i presentador. Membre fundador de LA
IMPACIÈNCIA. Format de la mà del director Pitus Fernández.
Amb ell ha actuat a diverses obres, com L’Òpera de tres rals, El
Somni d’Una Nit d’Estiu, Nit de Reis, Patera, L’Estranya Parella
o El Solitari Oest. La seva formacio autodidacta l’ha portat a
fer cursos amb diversos professors com Neil LaBute, Carles
Castillo, Lilo Baur, Andrés Corchero o Tom Bentley entre
d’altres. Ha participat en mes d’una vintena de muntatges
teatrals de la mà de directors com Pep Tosar, Rafael Duran,
Konrad Zschiedrich, Albert Mestres o Luca Bonadei.
En cinema ha actuat en llargmetratges com Deshielo (Toni Nievas, 2010), Como todas las
mañanas (Toni Nievas, 2013) i en televisió ha participat en diverses sèries com Ventdelplà
(TV3, dir. Ignasi Tarruella), Llàgrima de Sang (IB3, 2010) o Vallterra (IB3, 2006) entre d’altres i
presentat el programa Palma Pam a Pam a IB3 Televisió.
Ha rebut el premi Escènica a millor actor els anys 2009-2010 per El Solitari Oest i 2011 per Algú
que miri per mi.
top related