1. ALLS 2. NDEXNOMSORIGENCARACTERSTIQUESVARIETATSPLANTACI 3. NOMSNom cientfic:Allium sativumCatal: allCastell: ajoAngls: garlic 4. ORIGENLall neix a lantic Turquestan des don viatja a Xina, ndia, nord dEuropa i les marges de la Mediterrnia. La primera cita que es coneix es situa en el 400 aC i pertany a un herbolari xins. Els Sumeris i els pobles de la Mesopotmia i reconeixien els seus poders curatius.Un papir mdic que data del 1550 a C cont 22 mencions sobre lall i la seva aplicaci en el control de cardiopatia, mossegades parsits intestinals i tumors.Entre les personalitats que van contribuir a la sevapropagaci sexplica Alexandre el Gran tila iGengis Khan. El motiu daquesta difusi va ser laseva utilitat com a conservant de la carn i el peixper la seva reducci de grandria i la facilitat peremmagatzemar-lo.Homer, Miterdates, Herdot, Aristtil entre altres recomanaven ls de lall amb virtuts teraputiques. 5. CARACTERSTIQUESs molt semblant a la ceba i tamb produeix un bulba partir de les reserves acumulades a la base de lesfulles.Per el bulb de lall es diferencia perqu es desf enunes unitats elementals anomenades dents. Elnombre de dents per bulb s molt variable, segonsla varietat i les condicions ambientals pot ser des de2-3 fins a 15 o mes. 6. CARACTERSTIQUESs una planta bianual, aix vol dirque el seu cicle t una duracide dos anys, o sigui, que fins elsegon any no fa la flor. Fa unesarrels molt nombroses i curtes,la qual cosa fa que sigui unaplanta molt ben adaptada alcultiu en lHorturb. Per formarel bulb necessita temperaturessuaus i una duraci del diallarg. 7. VARIETATSHi ha dos grups de varietats: els alls blancs i els alls rosats. Els alls blancs es conserven millor iAll blanc se solen consumir secs mentre que els rosats es consumeixen ms tendres.Dins daquests dos grups hi hamoltes varietats amb diferent All rosatduraci del cicle i adaptaci alclima. 8. PLANTACISembrar: De novembre a generRecollectar: De juny a juliol 9. PLANTACILa plantaci es fa a partir de les dents dall. Cal tenir en compte que lall acabat de collir pot tenir latncia, o sigui, que trigar un cert temps a germinar.s una planta que sadapta molt b a diferents climes i que tolera b el fred de lhivern. Per la formaci del bulb necessita temperatures suaus i no li agrada les temperatures clides de lestiu. Per tant se sol cultivar de manera que la formaci del bulb coincideixi amb la primavera.En els climes molt freds la plantaci es fa a finals dhivern i en climes ms temperats es pot fer a partir del novembre fins al gener. La recollecci es far a partir del juny fins al juliol si es vol lall sec i abans si es volen collir alls tendres. 10. PLANTACILa separaci entre les plantes dall pot ser molt petita, de lordre de 10-20 cm.En el cas de voler collir alls tendres les plantes poden estar ms juntes.Si deixem assecar b els alls es poden conservar durant molts mesos.Es pot consumir en forma dall tendre.Sassocia b amb enciams, remolatxa i bleda.Cal evitar que coincideixi amb psols o faves.